EL SEGLE D’OR DE LA

LITERATURA CATALANA
 CONTEXT HISTÒRIC
• Expansió per la Mediterrània de
la Corona Catalanoaragonesa.
• Compromís de Casp (1410-1412)
• La cort d’Alfons el Magnànim es
troba a Nàpols.
• Contacte fluït amb Itàlia i
l’humanisme
 CONTEXT HISTÒRIC

• Papes valencians (Calixt III i Alexandre VI).

• València es converteix en la ciutat més important de la Corona.
• Creixement demogràfic: de 30.000 a 70.000 habitants (una de les cinc ciutats
més gran d’Europa)
• Dels ports més importants de la Mediterrània → Creixement del Comerç
• Edificis importants: Llotja (Pere Comte), Palau de la Generalitat, Palau dels Borja
CONTEXT HISTÒRIC
 I LA LLENGUA?

• El valencià és un dels idiomes més prestigiosos d’Europa.

• És l’idioma tant de la Cort com de les classes populars. Sols coexistia amb el llatí
que era l’idioma de l’església.
• L’elit està interessada en la cultura i aquesta és en valencià. S’escriuen textos de
tot tipus en valencià (religiosos, literaris, jurídics...).
• L’arribada de la impremta ajuda a la difusió de textos en la nostra llengua.
 I LA LLENGUA?
• Major influència literària europea + creixement econòmic de la burgesia i noblesa
= major producció i consum de la literatura.
• Fins al moment, la poesia encara vivia sota l’ombra dels trobadors
• Creixement de certàmens poètics i tertúlies literàries. Sorgiment de la Valenciana
prosa.
• Autors importants: Ausiàs March, Joanot Martorell, Jordi de Sant Jordi, Roís de
Corella, Isabel de Villena, Bernat Fenollar.
 AUSIÀS MARCH

• Gandia 1400 – València 1459.

• Fill de família noble propera a la Cort.
• Fill del poeta Pere March.
• És anomenat cavaller i acompanya a Alfons el Magnànim
a les campanyes de Còrsega i Sicília, a l’igual que altres
poetes que també eren nobles.
 AUSIÀS MARCH

• És anomenat senyor de Beniarjó i es dedica a administrar les seues terres.

• Es casà dos voltes, una d’elles amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell.
• Es trasllada a València on està en contacte amb la resta d’autors importants que
conformen el Segle d’Or.
 OBRA

• Cent vint-i-huit poesies, més de 10.000 versos.

• És el primer poeta que escriu en valencià i no en occità. Trenca amb allò establert.
• Mètrica. Utilitza el decasíl·lab català (4+6, cesura a la quarta síl·laba). La majoria de
les estrofes són cobles (huit versos de decasíl·labs) i una estrofa final de quatre versos
• Mestre dels símils o comparacions, especialment les de la mar “bullirà·l mar com la
cassola en forn”
 OBRA

• La seua obra es pot classificar en: cants d’amor, cants de mort, cants morals i cant
espiritual.
• To íntim i sincer. Medita i raona. A diferència dels trobadors, mostra el dolor causat per
l’amor en no ser correspost. El “jo poètic” és el centre del poema.
• Temàtica. Dicotomia entre amor honest i espiritual Vs l’amor pecaminós i carnal. “La carn
vol carn”.
• Creu que l’amor va lligat a la mort.
 OBRA

• Concep a la seua estimada amb virtuts i defectes (al contrari que els trobadors que
només veuen les virtuts).
• Amaga els noms de les seues estimades amb senyals: Llir entre cards, Plena de seny, Oh,
foll amor, Mon darrer bé
• És pioner en fer reflexions filosòfiques en la seua poesia.
• Es proclama com el “pus extrem amador” (el més gran de tots)
 ELS LLIBRES DE CAVALLERIES

• Acció en terres llunyanes, exòtiques. Espais imaginaris.

• Època en un passat remot.
• Herois ideals, amb gran força i valors. Fan accions increïbles.
• To seriós.
• Inclouen elements màgics, fantàstics i fets sobrenaturals.
• Llenguatge retòric.
 ELS LLIBRES DE CAVALLERIES

• Pròpia de la matèria de Bretanya (a partir

del segle XII)
• Exemples: els cavallers del rei Artús, l’espasa
Excalibur, la taula redona, el Sant Greal,
Blandín de Cornualla (en valencià), Amadís
de Gaula (en castellà)
• Influenciaran en la novel·la cavalleresca.
 LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

• Accions en paisatges coneguts i identificables. Espais reals.

• Època coetània a l’autor o molt propera.
• Els cavallers són persones normals, sense virtuts extraordinàries. Sovint també es
representen les seues debilitats.
• Sense elements màgics, imaginaris o fantàstics. Els cavallers tenen enfrontaments amb
altres cavallers. Més real i propera.
• Llenguatge senzill, sovint amb to irònic.
 LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

• Apareixen al segle XV en un món en canvi → la noblesa cavalleresca havia de canviar

el seu codi de valors per l’ascens de la burgesia enriquida pel comerç.
• La novel·la cavalleresca trenca amb la tradició establerta. Al Quatre-cents les novel·les
cavalleresques són més realistes i humanes
• Exemples → Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc (en valencià)
• Altres obres → El Quixot. El propi Cervantes dirà sobre el Tirant que “por su estilo es el
major libro del mundo”
 CURIAL E GÜELFA

• Autor → Hi ha debat. Des del seu descobriment al s. XIX s’ha pensat que és anònim. Les
últimes investigacions indiquen que l’autor és Ènyego d’Àvalos, membre de la Cort
napolitana d’Alfons el Magnànim.
• Escrit entre 1442 i 1448
• Argument → un jove humil (Curial) és anomenat cavaller al servei del marqués de
Montferrat i gràcies a l’amor de la germana del marqués (Güelfa), guanyarà prestigi en
tornejos lluitant front altres cavallers. Tot això sense perdre de vista l’amor entre tots dos
 CURIAL E GÜELFA

• L’obra es divideix en tres parts:

• Llibre primer → Güelfa, una jove vídua, es fixa en Curial. Els dos tenen una diferència
social enorme, motiu pel qual la seua relació és impossible. Güelfa fa que Curial reba
formació per ascendir socialment com a cavaller i tenen trobades amoroses en secret. Els
envejosos de la cort descobreixen el seu amor i Curial ha de marxar en busca d’aventures.
Guanya un torneig a Àustria lluitant a favor de la donzella Laquesis. Curial es sent atret
per Laquesis, però mai és infidel a Güelfa. Tot i això els envejosos de la cort ho aprofiten
per dir-li-ho a Güelfa que es sent gelosa.
 CURIAL E GÜELFA

• Llibre segon → Curial guanya experiència en tornejos i viatja a Melú (prop de París) a
participar-ne en un d’aquests. L’acompanya Festa, una dama de Güelfa per informar de tot
el que faja Curial. En el torneig brillen el rei Pere el Gran i els cavallers catalans. Curial
aconsegueix èxits però té problemes de desconfiança amb Güelfa i el rei de França.
• Llibre tercer → Curial viatja a Terra Santa (Jerusalem) i a Grècia. Naufraga al nord
d’Àfrica on és fet esclau pels musulmans. Camar, una dama local, s’enamora d’ell però
Curial segueix sent fidel a Güelfa. Finalment aconsegueix alliberar-se, torna a Montferrat i
es casa amb Güelfa.
 CURIAL E GÜELFA

• ESTIL
• L’autor té interès en situar l’obra a finals del XIII → Aparició de personatges històrics
com el rei Pere el Gran en episodis ben documentats→ novel·la històrica i realisme amb
coneixement de les cròniques catalanes.
• Hi ha un bon coneixement i influència de la mitologia i la cultura clàssica dels autors
grecollatins com Virgili, Ovidi, Dante, Petrarca o Boccaccio. → Curial era un cavaller top
a la manera tradicional però també sabia molt d’humanitats i diplomàcies.
 CURIAL E GÜELFA

• ESTIL
• Els personatges són realistes i amb
psicologia → inclouen els seus sentiments.
• Segurament va ser una novel·la cavalleresca
que no degué ser difosa fora de la cort on
va ser escrita.
• Hi ha un model de llengua sense
dialectalismes.
 TIRANT LO BLANC

• Autor → Joanot Martorell (València 1410-1465)

• Fill d’una família de la noblesa de la Safor. És un cavaller.
• S’embarca al sud d’Itàlia per servir el rei Alfons el Magnànim
en les seues campanyes de conquesta.
• Cunyat d’Ausiàs March amb qui va tindre un enfrontament
després de la mort de la seua germana.
• Va desafiar a mort a Joan de Monpalau perquè aquest tenia
pretensions amb la germana de Martorell.
 TIRANT LO BLANC

• Martorell va Anglaterra a demanar que el rei Enric VI fora jutge imparcial del combat.
Monpalau no es presenta i Martorell perd els estalvis de la família en el viatge. Tot i
això coneix la cort anglesa i les obres que l’influirien per escriure el Tirant.
• Escrita entre 1460 i 1464. Publicada en 1490 per Martí Joan de Galba, el qual va fer
manipulacions insignificants. Martorell va haver de vendre la seua obra perquè es queda
sense diners.
• Martorell era reticent als nous canvis socials. Odiava els mercaders, burgesos i cavallers
que segons ell s’embrutaven les mans amb els diners.
 TIRANT LO BLANC

• Argument → Narra la vida del cavaller bretó Tirant lo Blanc de Roca Salada, com rep
l’ordre de cavalleria i es converteix en un cavaller salvador de la cristiandat davant de
l’amenaça dels turcs a Constantinoble.
• S’hi combinen aventures militars i cavalleresques amb aventures amoroses i cortesanes.
• L’heroi és un gran cavaller valent en la batalla, però covard i amb defectes en els
moments íntims amb la seua estimada (Carmesina). Té defectes, és ferit, coneix l’amor i
és enganyat. Mor d’una manera quotidiana, sense cap heroïcitat.
 TIRANT LO BLANC

• Tirant a Anglaterra → La primera part comença amb la història del comte Guillem de
Varoïc i les seues aventures.
• Tirant va a Anglaterra per participar en els tornejos organitzats pel rei. Els guanya i és
armat cavaller.
• A la seua tornada coneix a Guillem de Varoïc qui li ensenya aspectes bàsics del món de
la cavalleria. Tirant és un cavaller errant que vaga pel món buscant batalla i demostrant
les seues habilitats.
• Lluita contra tot el qui s’enfronte a ell, fins i tot un gos → REALISME
 TIRANT LO BLANC

• Tirant a Sicília i Rodes → Tirant ja té un projecte de cavaller modern per a ell.

• És requerit a l’illa de Rodes que està sent assetjada pels turcs (esdeveniment real, 1444),
però primer passa per l’illa de Sicília on viu una sèrie d’aventures.
• L’acompanyen el seu cosí Diafebus i el fill del rei de França, el príncep Felip, amb qui
Tirant aconseguirà casar amb la princesa Ricomana.
• Aconsegueix salvar Rodes i coneix a Roger de Flor (líder dels Almogàvers, personatge
real)
 TIRANT LO BLANC

• Tirant a Constantinoble → Tirant rep una carta per alliberar Constantinoble que està
sent assetjada pels turcs. Constantinoble és la capital de l’Imperi Bizantí, un símbol de la
cristiandat en orient → Context de les CROADES
• S’enamora de Carmesina, la filla de l’emperador. S’enamora quan li veu els pits. No és
un amor platònic sinó un amor terrenal, sensual, eròtic. Es narren escenes sexuals.
• Tirant va aconseguint victòries en el camp de batalla però no aconsegueix anar-se’n al
llit amb Carmesina, ja que aquesta no pot dir que sí. Tirant és valent en la batalla i tímid
en la intimitat.
 TIRANT LO BLANC

• Tirant a Constantinoble
• Plaerdemavida intenta ajudar a la unió dels amants i la Viuda Reposada, enamorada
de Tirant, intenta evitar-ho.
• Tirant cau d’una torre i es trenca la cama → Feblesa de l’heroi. Canvi en les novel·les.
• Per un error, Tirant es sent enganyat per Carmesina i amb el cor trencat marxa a la
guerra en vaixell i naufraga.
 TIRANT LO BLANC

• Tirant al nord d’Àfrica → Tirant naufraga a Tunis i és empresonat pel rei de Tremissén
qui el treu de la cel·la per a que lluite contra els seus enemics. Guanya i converteix al
cristianisme a la filla del rei i a 44.000 musulmans més.
• Tirant guanya totes les batalles i es retroba amb Plaerdemavida qui li informa que
Carmesina està tancada a un monestir i que Constantinoble està a punt de caure en
mans dels turcs.
 TIRANT LO BLANC

• Tirant torna a l’Imperi → Tirant torna a Constantinoble i amb l’ajuda dels reis africans i
de Felip de França combat als turcs.
• Guanya la batalla i salva la cristiandat → Fet irreal → Constantinoble va caure en 1453.
• Es retroba amb Carmesina, fa les paus i es casa amb ella.
• És coronat com a emperador.
• Tirant mor d’una pulmonia → mort quotidiana, sense heroïcitats.
 TIRANT LO BLANC
• ESTIL
• Una de les millors novel·les en llengua catalana i la millor de l’època. És la primera gran
novel·la moderna. S’imprimeixen 715 exemplars en 1490.
• Català culte combinat amb trets dialectals valencians.
• Al llarg de l’obra es combinen un estil culte i retòric (la valenciana prosa) i un altre més
col·loquial que s’apropa a la parla quotidiana.
• Fets històrics → Alguns van existir (setge de Rodes i el de Constantinoble). Altres no (el
nord d’Àfrica no va ser cristianitzat i l’Imperi Bizantí va caure en 1453)
 TIRANT LO BLANC
• ESTIL. LA NOVEL·LA TOTAL
• Novel·la de cavalleries → Combina elements d’heroïcitat en la batalla amb elements
versemblants i ridículs (és ferit, es trenca una cama, la seua mort, s’atabala en declarar-
se a Carmesina...). Hi ha algun element màgic i de fantasia (el rei Artur, la fada
Morgana, algun drac) però no tenen rellevància en la història.
• Novel·la històrica → Fets històrics → Alguns van existir (setge de Rodes i el de
Constantinoble). Altres no (el nord d’Àfrica no va ser cristianitzat i l’Imperi Bizantí va
caure en 1453)
 TIRANT LO BLANC
• ESTIL. LA NOVEL·LA TOTAL
• Novel·la militar → Tirant se’ns mostra com un estrateg que no combat en solitari sinó
que capitaneja exèrcits. El Tirant permet una lectura com a manual per als jòvens
cavallers ja que mostra l’art de les armes.

• Novel·la eròtica → en la historia d’amor de Tirant i Carmesina però també en altres.

Mostren una nova concepció de l’amor allunyada de l’amor platònic dels trobadors. És un
amor realista on són presents els jocs de seducció, la passió i el desig sexual.