LITERATURA POPULAR LITERATURA CULTA

Oral Escrita
Espontània Elaborada
Moltes variants Versions úniques
Col·loquial, dialectal Literari, culte,
especialitzat
Anònima Autor conegut
Provisional, immediata Perenne, posteritat
 ELS GÈNERES LITERARIS
Gènere: és un model de discurs literari estructurat, caracteritzat per unes
determinades convencions fixes i definides, però que han evolucionat segons el temps
i el lloc.

1. POESIA ÈPICA Epopeia

-Culta Cançó de gesta
-Popular
Romanç
Faula
LÍRICA Sonet, Oda, Elegia, etc.

2. NARRATIVA NOVEL·LA
-Culta CONTE
-Popular
RONDALLA
Memòries,
dietari...
3. TEATRE TRAGÈDIA
-Culta COMÈDIA
-Popular
DRAMA
 Al mirador del castell
Blancaflor està asseguda;
amb una pinteta d'or
ROMANÇ sos cabells pentina i nua.
Gira els ulls devers el cel
no veu estrella ninguna;
DE en girar devers la mar
hi veu traspuntar la lluna.
NA Les veles veu arriar
d'una nau qui n'és venguda;
BLANCAFLOR mira devers el camí
i veu molta gent qui puja.
Veu venir un cavaller
qui va a cavall d'una mula;
sella i brida ne són d’or
i també les ferradures.
Un gran acompanyament
el senyor darrere duia
i de tan lluny com la veu
el cavaller la saluda.
"-Cavaller, bon cavaller,
si veniu de part de França
haureu vist el meu senyor
que Déu guardi de desgràcia."
"-L'he vist i l'he conegut
i amb ell tenc grossa amistança;
som dinat ans de venir
moltes voltes a sa taula."
"-Ara ja deu ser casat,
el Rei li donà una infanta.
Benhaja qui la mantén,
malhaja qui la hi ha dada.
Fa set anys que jo l'esper
com a dona ben casada;
set altres l'esperaré
com una viudeta honrada.
Si dins aquest temps no ve
seré monja consagrada:
me tancaré en el convent,
el convent de Santa Clara."
"-Senyora, jo fos de vós
no voldria estar tancada;
pot venir el vostre marit
a l'hora més impensada.
"Què faríeu, dama, vós,
si davant el véssiu ara?"
"-Faria els rosers florir
i les poncelles badar-se."
"-Senyora, idò ja ho podeu,
que davant el teniu ara."
Se daren tan fort abraç
i d'alegria ploraven.
Se giraren cel enllà
i els rosers aponcellaven.
 HISTÒRIA
DE LA
LITERATURA
CATALANA
MEDIEVAL
(Segles XII-XV)
Imperi Romà. Any 150 d.C
 Invasió musulmana de la
península:
Posterior reconquesta dels francs de
Carlemany:
• Any 732, batalla de Poitiers.
• Any 801, els francs ocupen Barcelona;
la frontera s’estabilitza 250 anys
(Catalunya Vella).
Naixement de la Marca
Hispànica.
Amb Carlemany es va prendre
consciència que la llengua que es
parlava havia evolucionat fins al
punt de convertir-se en una
llengua completament diferent.
 CASTELLA

REGNE DE
LLEÓ COMTATS
CATALANS
Català
 Segles XIII-XV: L’expansió de la Corona catalano-
aragonesa
Catalunya Nova (Tortosa, Lleida, Fraga) 1148
Mallorca 1229 València 1238

Sardenya 1354 Nàpols 1443

Sicília 1282 Atenes 1303-1388
 SEGLES XIII-XIV

Primers textos

Poesia: els trobadors

Ramon Llull, creador del català literari

Prosa historiogràfica: les Quatre Cròniques

Prosa moralitzant
Primers textos conservats en
català
Fragment del Forum Iudicum
(llibre de lleis visigot).
són dels segles XII i XIII
Les Homilies d'Organyà.
Inclou vuit sermons que contenen part de
l'Evangeli.
LÍRICA TROBADORESCA

(Trobadors, poetes, creadors)

Entre finals s. XI i el s.XIII

sorgeix a Occitània (sud de
l’actual França)
la poesia trobadoresca o
provençal.
Escrita en LLENGUA D’OC

Assoleix tant prestigi que els

trobadors catalans adopten tant el
preceptes de la seva lírica com la
seva llengua.
 La literatura trobadoresca
• Sorgeix a les corts occitanes al segleXII.

• Gaudí de gran prestigi i s'estengué per tota la

Romània.

• Els primers poetes catalans adoptaren la

llengua i tradició trobadoresques.

• Tenien gran prestigi : classe social

independent.

•  Els poemes eren composats per ser cantats

Trobadors: compositors Joglars: intèrprets.

• Es seguien les normes de l’amor cortès.

La prosa historiogràfica: les 4 grans
cròniques
• Escrites entre el S. XIII i el XIV. Entre
la primera i la darrera hi van 200 anys.

• Finalitats generals de les cròniques: 

 Justificar determinats fets o
actituds del rei.
 Explicar al poble accions
polítiques del rei. Per això
s'escriuen en llengua vulgar.
 Deixar constància per escrit d'uns
fets que per la mentalitat medieval
tenen un valor didàctic. El rei era
tot un model a seguir pels seus
súbdits.
 Escrites amb un to heroic. Intenció
d'exaltar el rei. Intenció patriòtica,
de cohesionar el país.
La prosa historiogràfica: Jaume I
• La més llarga. Escrita en dues
etapes pel monarca.

• Narra de manera autobiogràfica la

vida i gestes més importants del
rei (conquestes de Mallorca i
València, fets militars detalls de la
seva vida quotidiana).

• Aconsegueix un to verídic gràcies

a un llenguatge popular (refranys,
dites…) i de la llengua pròpia dels
personatges i forasters (castellà,
aragonès, francès, àrab.)
La prosa historiogràfica: Bernat Desclot
• Redacta pel tresorer Bernat
Escrivà

• Protagonista Pere II el Gran

• Narra el regant del

protagonista. Tracta 2
temes: Conquesta de Sicília
i invasió de Catalunya pels
francesos.
La prosa historiogràfica: Ramon Muntaner
• La millor i més emocionant de les 4
cròniques

• Abasta des de l’engendrament de

Jaume I fins la coronació d`Alfons el
Benigne.

• El protagonista és Muntaner.

• Posa èmfasi en les empreses militats

dels reis catalans. (patriotisme)

• Estil caracteritzat per l’ús de

procediment joglarescos i un
llenguatge viu i col·loquial.
La prosa historiogràfica: Pere III
• Escrita com a justificació
del seu regnat.

• Narra la reincorporació del

regne de Mallorca a la
corona i la guerra contra els
nobles rebels a valència i
Aragó.
 La prosa religiosa i moralitzant
• El Cisma d’Occident (1378-1417) marcà la fi de l’Edat Mitjana. Crisi espiritual. hi va haver
l’existència de dos o tres papes simultanis (Roma, Avinyó i Pisa). Divisió entre nacions,
ordres religiosos i fidels.

• Compromís de Casp: 1412. mort de Martí l’Humà sense successió. El successor seria
Ferran d’Antequera, primer rei de la Corona d’Aragó que pertanyia a una dinastia
estrangera: els Trastàmara.

Francesc EIXIMENIS Vicent FERRER Anselm TURMEDA

Autor d’una enciclopèdia del autor de nombrosos sermons. exemple de la crisi ideològica per
cristianisme Lo Crestià, que havia Voluntat reformadora de costums la seva conversió a l’islamisme.
de comprendre 13 llibres Obra:La disputa de l’ase.