LA NOVELLA CAVALLERESCA ACTIVITAT 1 Fes un esquema/ resum de les idees ms importants de tots els apartats.

1. CONTEXT LINGSTIC I LITERARI: LESPLENDOR VALENCIANA El segle XV fou un moment de mxim esplendor de la nostra literatura, especialment per a la ciutat de Valncia. Grcies a lascens prsper i ambicis de la burgesia, una nova classe social emergent, Valncia va viure un impuls comercial i econmic molt important, i al llarg del segle XV, es convert en centre de la corona catalanoaragonesa i en una de les principals ciutats dEuropa. Valncia, per la seva riquesa, esdevingu un focus datracci de la cultura. Els millors escriptors del nostre segle foren valencians , o b sinstallaren durant molt de temps aqu. A ms, lexpansi dels territoris de la corona al llarg del Mediterrani, condicion que els nostres intellectuals gaudiren duna estreta relaci amb els grans mestres i artistes italians. Hi havia gran vitalitat cultural. Per aix, fou a Valncia on sinstall la primera impremta de la Pennsula Ibrica. Tots aquests factors afavoriren la difusi del catal. La nostra llengua, durant el segle XV, arrib a un estadi de normalitzaci molt important, ja que era una llengua parlada per tothom i en tots els mbits ds. I encara que no hi havia gramtiques, els nostres autors i la Cancelleria Reial actuaren com a fixadors del model de la llengua a seguir. Tamb, la nostra poesia aconsegu la culminaci del procs de catalanitzaci amb Ausis Marc i el catal arrib a la seva mxima plenitud convertint-se, per primera vegada, en una llengua culta. A aquest perode de la nostra literatura se li anomena Segle dOr. I s precisament en el context sociocultural daquest segle on apareixen dues novelles de gran transcendncia Curial i Gelfa i Tirant lo Blanc, considerades com a precursores del naixement de la novella moderna.

2. EL FEUDALISME I EL MN CAVALLERESC Durant lEdat Mitjana, el feudalisme va ser el sistema econmic i social predominant. Cada estament tenia assignada la seua funci i el seu lloc jerrquic amb uns deures i uns privilegis concrets. Al cim de la pirmide social, trobem lestament nobiliari, format pels senyors feudals i els cavallers (anomenats petita noblesa). Els cavallers eren un hbrid de classe social privilegiada i dinstituci paramilitar. Aquestos, desprs dun aprenentatge en el domini de les armes i del cavall, es

convertien en professionals que tenien com a obligaci primordial defensar el seu senyor, aix com tamb participar en guerres i batalles. Els senyors, per la seva banda, havien de donar-los ajuda i suport econmic per a adquirir prestigi social. Daquesta forma s com sestablien les relacions feudovasalltiques entre ells. Al segle XV el sistema feudal encara era vigent a Europa, per ja cap a finals de segle, el renaixement de les ciutats parallelament al desenvolupament de lactivitat comercial, provoc laparici dun nou grup social, la burgesia , que tenia interessos i actituds molt diferents als de la noblesa. La caracterstica ms destacable dels cavallers era la seva bellicositat. La seva activitat natural era la lluita i la guerra, b defensant els drets de la reialesa o els interessos dels seus senyors, o b resolent els conflictes personals amb altres cavallers. Els cavallers es requerien personalment mitjanant les anomenades lletres de batalla on es desafiaven. I moltes vegades aquests desafiaments acabaven en enfrontaments fsics on un dels dos cavallers moria. En els perodes en qu no hi havia guerra ni tenien conflictes personals entre ells, els cavallers es dedicaven a la caa o a altres activitats marcials de carcter ms esportiu, dentrenament o dexhibici, com sn per exemple les justes, els tornejos, els passos darmes...

3. ELS LLIBRES DE CAVALLERIES 3.1. ORIGEN DE LA LITERATURA DE CAVALLERIES Com a conseqncia daquest tipus de vida, comen a elaborar-se tota una cultura entorn del mn cavalleresc, impulsada per la prpia classe noble, i que tenia com a principal objectiu reflectir la mentalitat cavalleresca defensant i lloant les actuacions heroiques dels cavallers. Aquesta nova literatura anomenada Narrativa de cavalleries nasqu al nord de Frana cap a la segona meitat del segle XII, i prov dels antics mites cltics coneguts com a Matria de Bretanya. El francs Chrtien de Troyes (1135-1190) fou el primer autor en escriure sobre totes aquestes llegendes de la mitologia celta referides al rei Arts i a la reina Ginebra, a Merl, a Morgana i als cavallers de la Taula Redona; llegendes que fins aleshores, noms havien estat transmeses de forma oral i es trobaven en fase de desintegraci. La Matria de Bretanya es convertir en model per a tota la posterior literatura de cavalleries que aviat sestendr per tot Europa.

3.2. CARACTERSTIQUES La Narrativa de cavalleries ( llibres de cavalleries) es caracteritza per la presncia delements meravellosos i inversemblants (monstres, dracs, gegants, fades, castells 2

encantats...) i per situar lacci en escenaris fantstics, terres llunyanes i extiques, i en poques remotes i mtiques. Els cavallers dels llibres de cavalleria corresponien a un prototip dheroi amb unes qualitats sobrehumanes: tenien una fora desmesurada i eren invencibles. Aquesta literatura intentava reflectir quin era el model de cavaller-heroi que tots havien dimitar, les virtuts que havien de posseir per a ser cavallers, quin comportament havien de seguir... tal i com sexplica en alguns manuals com per exemple el Llibre de lOrdre de Cavalleria de Ramon Llull o el Tractat de Cavalleria de Pere el Cerimonis. 4. UN CANVI DE MENTALITAT Encara que les caracterstiques daquest prototip de cavaller estaven completament definides al segle XIII, aquestes qualitats encara perviuran fins al segle XVI. Ara b, entre aquests segles, es produeix una profunda transformaci social i econmica. A partir del segle XIV, el mn, dominat pel renaixement de les ciutats i per laugment de lactivitat comercial, sallunyar cada vegada ms del codi cavalleresc. La burgesia, com a nova classe social emergent, crear les bases per a unes noves relacions socials i sanir conformant aix una nova ideologia molt diferent a la mentalitat dels antics cavallers que tamb culminar en un canvi de gust literari. Els cavallers, per la seva banda, perden la seva funci militar en ser substituts per exrcits professionals; i la cavalleria queda nicament restringida a lmbit de loci i la diversi. Els tornejos esdevenen un espectacle que imita el luxe i la fastuositat novellesca i es converteixen en una exhibici de lhabilitat dels cavallers. Aquestos, ociosos a falta duna funci concreta a realitzar en la nova societat, esdevenen cavallers errants que volen imitar els herois de les seves lectures preferides i viatgen a la recerca daventures. Estem en un moment de mxima interrelaci entre la literatura i la vida: per una banda, les novelles intenten reproduir les gestes documentades de cavallers autntics, i per altra, els cavallers convertits en motiu denyorana comencen a imitar els models literaris.

5. LA NARRATIVA CAVALLERESCA Daquesta manera aparegu una nova literatura de cavallers anomenada Narrativa cavalleresca per oposici als primitius llibres de cavalleries. Tot i que est caracteritzada per la nostlgia de lesperit cavalleresc, al mateix temps, tamb sadequar als nous gustos literaris burgesos i questionar lideal dels antics cavallers, allunyant-se cada vegada ms daquest model. La caracterstica principal de les novelles cavalleresques s la versemblana. Aquestes narrracions no contenen elements fantstics, els fets ocorren en llocs reals i 3

coneguts i en un temps recent prxim al de lautor. A ms, els protagonistes, a diferncia del que passava en els llibres de cavalleries, no sn mai personatges desmesurats ni invencibles, sin que realitzen gestes versemblants i vencen pel seu enginy, valor o intelligncia. Tamb lamor que era un dels temes secundaris passa a ser el centre de tota la trama novellesca. Les escenes blliques sn substitudes per escenes sentimentals. Pel que fa a laspecte formal, el vers de les narracions anteriors queda en dess i sescriu en prosa, la qual cosa li donar un impuls ms realista i far que cada vegada sigui ms difcil diferenciar aquesta narrativa cavalleresca de les crniques histriques. Dues obres representatives de la nostra narrativa cavalleresca del segle XV sn Curial i Gelfa dautor desconegut, i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. CONCLUSI

Curial i Gelfa i Tirant lo Blanc sn dues obres representatives de la nostra narrativa medieval catalana considerades com una de les aportacions ms importants a la literatura europea. Amb aquestes novelles cavalleresques sobrir el cam cap a la novella moderna, i el mn de la ficci narrativa comenar a guanyar la seva veritable batalla: la destablir una realitat fictcia basada en la noci de versemblana. Els seus autors ens narren, de la manera ms versemblant possible, lapassionant histria damor que els seus protagonistes han de viure, les dificultats que han dafrontar per alliberar donzelles i lluitar contra cavallers de fama reconeguda, endinsant-nos en el fascinant mn de lEdat Mitjana. Tot el que envolta la narraci, els fets, les accions, els personatges sens presenten com si pogueren existir en la realitat. Per aix, nosaltres com a lectors, tot i que som conscients que sn histries inventades i que aquestos cavallers sn ficticis, ens ho creiem, perqu, al cap i a la fi, lnic que importa s que hi hagi una coherncia i la situaci que es narra sembli possible. Per malgrat lesfor de versemblana satisfactriament aconseguit per part dels seus autors, cada vegada ser ms gran levident desconnexi que hi ha entre lideal que defensen aquestes novelles i els nous ideal propagats per lhumanisme. I aviat la cavalleria entrar en crisi i aquest tipus de gnere senfonsar rpidament, deixant-nos a labast de tots dues de les obres ms extraordinries de la nostra literatura.

8. BIBLIOGRAFIA - Ballester, J.; Barber, J.; Beltran, J.; Llus Senon, J. i Vendrell, S. Ellipsi (Literatura 3r). La Ribera, 1990. - Vendrell, Salvador. Introducci en el Curial i Gelfa. Edicions Bromera; Alzira, 1993.