You are on page 1of 26

Laura a la ciutat dels sants

1 / 26
La simbologia del títol


El nom de Laura no és de santa, com ara el de Teresa.

A Vic hi ha més de 30 esglésies, el seminari etc → lloc
dominat per l’estament religiós.

Tot això es contraposa amb l’actitud de la societat i els
eclesiàstics → no són precisament uns «sants»

En definitiva, el títol representa «la Laura» contra una
societat que la rebutja

2 / 26
Estil i tècniques narratives


Llor fa un recull (síntesi) de la tradició narrativa del segle XIX

El model femení, però, acaba evolucionant, ja que en la tradició
romàntica s’acabaven suïcidant. ↔ nou model: fugen o canvien (s.XX)

La dona atempta contra el model de família (vol trencar amb això) →
enfrontament amb la societat

Novel·la que incorpora elements nous, però sense trencar del tot
amb la tradició.

Causa impacte. Escandalitza sobretot a Vic, les famílies existeixen i
sabien qui eren, encara que no en digués el nom o el ficcionés.

3 / 26
● Té influències de Freud (sexualitat), per exemple: Teresa i la seva sexualitat
frustrada amb Pere

● Proust (evocació del passat), per exemple: a Proust una magdalena li recorda el
passat → a Laura un carro li recorda el seu temps a Barcelona.

● Dostoyevki (recordem que fou traductor).

● Boverisme: Estat d’insatisfacció en el camps efectiu i social degut


al desequilibri entre les aspiracions d’una persona (madame Bovary) → molt
influent a finals de segle, però que per altra banda també reflecteix els mals de
la societat (tret més modern)

● Narrador: - ús d’un narrador omniscient amb judicis de valor.


- ús del monòleg interior
- narrador amb comentaris masclistes a través de personatges com
Tomàs, entre d’altres.

4 / 26
ELS PERSONATGES

● Els personatges femenins són molt rics, els masculins no


tant.

● Els diàlegs també són de gran qualitat.

5 / 26
Laura

Dona de 25 anys d’ulls blaus (tret exòtic)

Cap ple de pardals, llegeix lectures romàntiques, li agrada tocar el piano, ...

No és organitzadora (ni per les feines de casa), no preveu res.

Pretén canviar el marit.

És ingènua i encantadora, no li cau malament ningú

Vol estimar al marit, però després el rebutja, s’enamora d’en Pere (com Ofelia de
Shakespeare). Personatge molt teatral.

Humana, amb defectes i virtuts

Personatge que evoluciona: les primeres il·lusions no tenen res a veure al final de la
novel·la.

Madura al llarg de la novel·la, perd la innocència (personatge complex)

Claudica → sentit pràctic. Se li mor la nena.

6 / 26
Tomàs

Representa l’hereu, classe social alta rural, propietari casa pairal.

Prototipus: té poder adquisitiu, pot viatjar, fa escapades a Barcelona,
pot fer el que vol.

Model de família tradicional.

No ha estudiat perquè tampoc li cal, està per sobre d’això.

Va a concerts, al casino, practica la caça (com els aristòcrates) →
pretén figurar: porta la Laura com un trofeu.

Amb Teresa no s’atreveix gaire, però tot i així veiem que de vegades
la maltracta a pesar que ella sigui la gran i faci tota la feina de casa.

Vicis: va amb dones, fuma, beu, ...

7 / 26
Teresa

Personatge fonamental sobretot pels comentaris, els quals són clau pel
desenvolupament de la història.

Organitza tot el seu entorn.

Típica dona soltera → s’ha cuidat de la família, desitjos no complerts, espia,
fa judicis, ..

Té por que Laura li prengui d’alguna manera el germà.

Representa la sexualitat freudiana → sempre s’ha reprimit, enamorada d’en
Pere, el qual al principi ell també n’estava d’ella, però que mai s’ha consumat:
esclata la frustració amorosa.

Veu com la noia jove, de fora i casada li prendrà el Pere.

Símbol: la copa (es mossega i es fa sang) → desfloració. Capítol en què el
Pere va a veure la Laura i es troba amb la Teresa.

Al final de la novel·la → Teresa intenta escanyar a Laura (resultat d’una passió
frustrada i continguda)
8 / 26
Oncle Llibori

Representa la societat patriarcal: barba, ulleres, ...

Anava per capellà, però es va haver de casar a corre-cuita.

No sempre aconsegueix les propietats de forma honrada →
s’aprofita d’un parent mig tarambana.

Comportament sexual incorrecte → cap al principi de la
novel·la ja intenta mirar-li les cames a la Laura (festa) i al final
la intenta violar quan acudeix a ell per tal que l’ajudi.

Rebutja l’hereu per casar-se amb la filla de l’enterramorts
sense el consentiment de la seva família.

9 / 26
Mossèn Serra i eclesiàstics

Representa l’alter ego de Llor.

És el personatge masculí que millor deixa.

Model artista modernista, qui veu la realitat, li agrada l’art i porta un
museu.

Fa viatges a Barcelona → mentalitat més oberta.

És qui ajuda més a Laura en els pitjors moments.

És qui li diu que Comarquinal és bonica, però que s’ha de conèixer.

La resta de clericals queden molt malament → els capellans tenen
vicis: beuen, van amb dones, juguen, els agrada els diners (els deixa
fatal)

10 / 26
La societat

Societat molt materialista, només entrar a les cases ja et fas
una idea dels diners que tenen (per ex. els llençols).

A Vic desheretaven si l’hereu es casava amb una noia pobre.

Laura no té diners, malgrat que està criada com una noia rica.

Llor reflecteix la part més fosca de la societat, per aquest
motiu li critiquen tant l’obra.

Cases pairals: tenen una estructura determinada, totes eren
igual: entrada pels cavalls, després les estances, etc.

Costums vigatanes: la diferència entre home i dona; els infants
els porten a l’hospici, viuen del què diran

11 / 26
● Tipus de personatges que s’hi reflecteixen:

➢ Gairebé no hi surten «pobres», només alguna referència sobre el


gitanos que viuen sota el pont.

➢ El noi que deshereten perquè es casa amb la filla de l’enterramorts.

➢ Els pagesos, que tenen una actitud molt hostil amb la Laura, els
quals sempre són mal vistos.

➢ En definitiva, són famílies rurals benestants els quals reflecteixen el


recel → mirar pel forat del pany, la Tere espia la Laura, miren pels
balcons: manera d’estar present amb la gent, sense barrejar-se amb
aquesta.

➢ No passar pel mig de la plaça → tothom els veu. I menys carregat


amb bosses: fa de «pobre» (classe social baixa).

12 / 26
ELS NOMS
● Els Muntanyola → nom d’una muntanya de prop d’allà i acaba
prenen el nom de la família.

● Collat negre → Montseny

● Normalment canvia els noms dels carrers i de les places, però que
per la descripció es pot deduir d’on es tracta. Per exemple:
per la ubicació, la plaça del Pes «del Peix» sembla correspondre a
la placeta de Sant Damià (novel·la).

● Comarquinal → És la creació d’una comarca rica, industrial i clerical


que Llor ha tret d’una ciutat com Vic (un prototipus).

● L’escriptor recull noms de carrers i de places, però no se cenyeix


estrictament a la geografia urbanística.

13 / 26
ESTRUCTURA

La novel·la s’estructura en dues parts diferenciades volgudament per l’autor.

La primera part, s’estructura al voltant del triangle → Tomas-Laura-Teresa

La segona → Teresa-Pere-Laura.

Novel·la circular → Laura arriba en tren de Barcelona i finalment fuig en cotxe
de tornada a la mateixa ciutat.

Trama ben construïda entre aquests dos pols (anada i tornada) → Evolució
interna de la protagonista, ex. de degradació personal.

Relat d’un viatge iniciàtic, col·lisió amb un seguit d’experiències negatives →
acaba abocada a una decisió desesperada.

No és la història d’una heroïna, com podria ser Mila de Solitud. Laura «fuig»,
no abandona el casal dels Muntanyola.

No és forta com la Mila, però aquesta és també la seva grandesa: posseeix
unes limitacions que també la fan més humana.
14 / 26
LA BOIRA

L’atmosfera específica de la ciutat, definida per la boira, centra bona part del
simbolisme de la novel·la. Element de separació entre Vic i altres espais.

És l’embolcall que tanca Comarquinal dins ella mateixa i la preserva de
qualsevol contaminació forana.

La boira (tractada com un personatge més) → juga també un paper de
protecció: els veïns no poden xafardejar.

Abans aquest fenomen era gairebé tangible, no es veia qui tenies davant,
només en podies sentir els passos.

Exemple: «La boira! Va caient, espessa, grisa, negra; abriga la plana tardoral i
adormida en la nit. La boira protectora guarda la ciutat estesa al cor del Pla,
mentre que els pobles de les rodalies, més elevats de nivell, veuen lluir els
estels i un començ de lluna.»

«Però la boira, amb les seves flonjors humides, preserva la ciutat
d’influències estranyes, perquè vegeti entre els seus sants morts i vius; (...)»

15 / 26
Casa dels Muntanyola (Laura)


La primera imatge és la casa
vista des del carrer i les altres
a l’interior.


Es pot observar la
majestuositat → casa pairal
dels Muntanyola. Casal
senyorial típic de Vic. (Podria
correspondre a la casa
Caçador)

16 / 26
CASA DE L’ONCLE LLIBORI


La possible casa de l’oncle
Llibori ens situa davant de dues
opcions:

Can Calderó (a dalt) amb una
restauració recent de la façana.

La segona foto (a sota) respon
a la descripció d’una casa
senyorial caracteritzada per
l’abundància → Casa Ricart
(actual edifici de l’Orfeó Vigatà)

17 / 26
MUSEU EPISCOPAL

Actual museu episcopal de Vic. Ara
l’han fet nou.

Mossèn Joan Serra és el
personatge responsable del
museu. Potser és l’únic personatge
ben considerat de Vic.

Figura real: Josep Gudiol →
recompilava patrimoni artístic de
la ciutat (abans no estava gens
valorat). Sensibilitat artística.

El narrador el descriu
minuciosament, destacant la seva
senzillesa contraposada amb el
seu valuós coneixement

18 / 26
ARXIUS EPISCOPALS

19 / 26
EL PONT ROMÀNIC

Després del pont ja no era
Vic.

Hi havia cases de pagès
(queda molt marcat a la
novel·la)

Laura hi va sovint quan
necessita passejar i no vol
trobar-se ningú.

S’hi observa el contrast de
les seves robes «angelicals»
(donna angelicata – Laura de
Petrarca) i les robes dels
gitanos.
20 / 26
PUJADA PIETAT – C/ DELS
DOLORS

Una de les poques
descripcions positives que
l’autor fa de Comarquinal.

Mossèn Serra vol que
Laura trobi les gràcies
d’aquesta ciutat.

No ho aconsegueix gaire.

21 / 26
ESGLÉSIA DELS DOLORS

22 / 26
PL. I ESGLÉSIA DE FELIP NERI

Laura tria aquesta església
per les pràctiques religioses.

No està ben vista per la gent
de Comarquinal → diuen
que està portada per
capellans forasters.

Laura ja ha viscut la mort de
la seva filla i l’enamorament
d’un home que no és el seu
marit. (cap al final de la nov.)

23 / 26
CASINO DE VIC I CASA COMELLA


Casino dels senyors ●
Comportament
(modernista) → no li hipòcrita. De la
agradava (Barroc) societat.

Casa important de Vic ●
Un cop al local, feien
el que volien.

Locals d’oci on es
refugien els homes ●
La boira –> paper
de Comarquinal important.
24 / 26
CATEDRAL I CLAUSTRE

25 / 26
26 / 26

You might also like