Professional Documents
Culture Documents
1 / 26
La simbologia del títol
●
El nom de Laura no és de santa, com ara el de Teresa.
●
A Vic hi ha més de 30 esglésies, el seminari etc → lloc
dominat per l’estament religiós.
●
Tot això es contraposa amb l’actitud de la societat i els
eclesiàstics → no són precisament uns «sants»
●
En definitiva, el títol representa «la Laura» contra una
societat que la rebutja
2 / 26
Estil i tècniques narratives
●
Llor fa un recull (síntesi) de la tradició narrativa del segle XIX
●
El model femení, però, acaba evolucionant, ja que en la tradició
romàntica s’acabaven suïcidant. ↔ nou model: fugen o canvien (s.XX)
●
La dona atempta contra el model de família (vol trencar amb això) →
enfrontament amb la societat
●
Novel·la que incorpora elements nous, però sense trencar del tot
amb la tradició.
●
Causa impacte. Escandalitza sobretot a Vic, les famílies existeixen i
sabien qui eren, encara que no en digués el nom o el ficcionés.
3 / 26
● Té influències de Freud (sexualitat), per exemple: Teresa i la seva sexualitat
frustrada amb Pere
● Proust (evocació del passat), per exemple: a Proust una magdalena li recorda el
passat → a Laura un carro li recorda el seu temps a Barcelona.
4 / 26
ELS PERSONATGES
5 / 26
Laura
●
Dona de 25 anys d’ulls blaus (tret exòtic)
●
Cap ple de pardals, llegeix lectures romàntiques, li agrada tocar el piano, ...
●
No és organitzadora (ni per les feines de casa), no preveu res.
●
Pretén canviar el marit.
●
És ingènua i encantadora, no li cau malament ningú
●
Vol estimar al marit, però després el rebutja, s’enamora d’en Pere (com Ofelia de
Shakespeare). Personatge molt teatral.
●
Humana, amb defectes i virtuts
●
Personatge que evoluciona: les primeres il·lusions no tenen res a veure al final de la
novel·la.
●
Madura al llarg de la novel·la, perd la innocència (personatge complex)
●
Claudica → sentit pràctic. Se li mor la nena.
6 / 26
Tomàs
●
Representa l’hereu, classe social alta rural, propietari casa pairal.
●
Prototipus: té poder adquisitiu, pot viatjar, fa escapades a Barcelona,
pot fer el que vol.
●
Model de família tradicional.
●
No ha estudiat perquè tampoc li cal, està per sobre d’això.
●
Va a concerts, al casino, practica la caça (com els aristòcrates) →
pretén figurar: porta la Laura com un trofeu.
●
Amb Teresa no s’atreveix gaire, però tot i així veiem que de vegades
la maltracta a pesar que ella sigui la gran i faci tota la feina de casa.
●
Vicis: va amb dones, fuma, beu, ...
7 / 26
Teresa
●
Personatge fonamental sobretot pels comentaris, els quals són clau pel
desenvolupament de la història.
●
Organitza tot el seu entorn.
●
Típica dona soltera → s’ha cuidat de la família, desitjos no complerts, espia,
fa judicis, ..
●
Té por que Laura li prengui d’alguna manera el germà.
●
Representa la sexualitat freudiana → sempre s’ha reprimit, enamorada d’en
Pere, el qual al principi ell també n’estava d’ella, però que mai s’ha consumat:
esclata la frustració amorosa.
●
Veu com la noia jove, de fora i casada li prendrà el Pere.
●
Símbol: la copa (es mossega i es fa sang) → desfloració. Capítol en què el
Pere va a veure la Laura i es troba amb la Teresa.
●
Al final de la novel·la → Teresa intenta escanyar a Laura (resultat d’una passió
frustrada i continguda)
8 / 26
Oncle Llibori
●
Representa la societat patriarcal: barba, ulleres, ...
●
Anava per capellà, però es va haver de casar a corre-cuita.
●
No sempre aconsegueix les propietats de forma honrada →
s’aprofita d’un parent mig tarambana.
●
Comportament sexual incorrecte → cap al principi de la
novel·la ja intenta mirar-li les cames a la Laura (festa) i al final
la intenta violar quan acudeix a ell per tal que l’ajudi.
●
Rebutja l’hereu per casar-se amb la filla de l’enterramorts
sense el consentiment de la seva família.
9 / 26
Mossèn Serra i eclesiàstics
●
Representa l’alter ego de Llor.
●
És el personatge masculí que millor deixa.
●
Model artista modernista, qui veu la realitat, li agrada l’art i porta un
museu.
●
Fa viatges a Barcelona → mentalitat més oberta.
●
És qui ajuda més a Laura en els pitjors moments.
●
És qui li diu que Comarquinal és bonica, però que s’ha de conèixer.
●
La resta de clericals queden molt malament → els capellans tenen
vicis: beuen, van amb dones, juguen, els agrada els diners (els deixa
fatal)
10 / 26
La societat
●
Societat molt materialista, només entrar a les cases ja et fas
una idea dels diners que tenen (per ex. els llençols).
●
A Vic desheretaven si l’hereu es casava amb una noia pobre.
●
Laura no té diners, malgrat que està criada com una noia rica.
●
Llor reflecteix la part més fosca de la societat, per aquest
motiu li critiquen tant l’obra.
●
Cases pairals: tenen una estructura determinada, totes eren
igual: entrada pels cavalls, després les estances, etc.
●
Costums vigatanes: la diferència entre home i dona; els infants
els porten a l’hospici, viuen del què diran
11 / 26
● Tipus de personatges que s’hi reflecteixen:
➢ Els pagesos, que tenen una actitud molt hostil amb la Laura, els
quals sempre són mal vistos.
12 / 26
ELS NOMS
● Els Muntanyola → nom d’una muntanya de prop d’allà i acaba
prenen el nom de la família.
● Normalment canvia els noms dels carrers i de les places, però que
per la descripció es pot deduir d’on es tracta. Per exemple:
per la ubicació, la plaça del Pes «del Peix» sembla correspondre a
la placeta de Sant Damià (novel·la).
13 / 26
ESTRUCTURA
●
La novel·la s’estructura en dues parts diferenciades volgudament per l’autor.
●
La primera part, s’estructura al voltant del triangle → Tomas-Laura-Teresa
●
La segona → Teresa-Pere-Laura.
●
Novel·la circular → Laura arriba en tren de Barcelona i finalment fuig en cotxe
de tornada a la mateixa ciutat.
●
Trama ben construïda entre aquests dos pols (anada i tornada) → Evolució
interna de la protagonista, ex. de degradació personal.
●
Relat d’un viatge iniciàtic, col·lisió amb un seguit d’experiències negatives →
acaba abocada a una decisió desesperada.
●
No és la història d’una heroïna, com podria ser Mila de Solitud. Laura «fuig»,
no abandona el casal dels Muntanyola.
●
No és forta com la Mila, però aquesta és també la seva grandesa: posseeix
unes limitacions que també la fan més humana.
14 / 26
LA BOIRA
●
L’atmosfera específica de la ciutat, definida per la boira, centra bona part del
simbolisme de la novel·la. Element de separació entre Vic i altres espais.
●
És l’embolcall que tanca Comarquinal dins ella mateixa i la preserva de
qualsevol contaminació forana.
●
La boira (tractada com un personatge més) → juga també un paper de
protecció: els veïns no poden xafardejar.
●
Abans aquest fenomen era gairebé tangible, no es veia qui tenies davant,
només en podies sentir els passos.
●
Exemple: «La boira! Va caient, espessa, grisa, negra; abriga la plana tardoral i
adormida en la nit. La boira protectora guarda la ciutat estesa al cor del Pla,
mentre que els pobles de les rodalies, més elevats de nivell, veuen lluir els
estels i un començ de lluna.»
●
«Però la boira, amb les seves flonjors humides, preserva la ciutat
d’influències estranyes, perquè vegeti entre els seus sants morts i vius; (...)»
15 / 26
Casa dels Muntanyola (Laura)
●
La primera imatge és la casa
vista des del carrer i les altres
a l’interior.
●
Es pot observar la
majestuositat → casa pairal
dels Muntanyola. Casal
senyorial típic de Vic. (Podria
correspondre a la casa
Caçador)
16 / 26
CASA DE L’ONCLE LLIBORI
●
La possible casa de l’oncle
Llibori ens situa davant de dues
opcions:
●
Can Calderó (a dalt) amb una
restauració recent de la façana.
●
La segona foto (a sota) respon
a la descripció d’una casa
senyorial caracteritzada per
l’abundància → Casa Ricart
(actual edifici de l’Orfeó Vigatà)
17 / 26
MUSEU EPISCOPAL
●
Actual museu episcopal de Vic. Ara
l’han fet nou.
●
Mossèn Joan Serra és el
personatge responsable del
museu. Potser és l’únic personatge
ben considerat de Vic.
●
Figura real: Josep Gudiol →
recompilava patrimoni artístic de
la ciutat (abans no estava gens
valorat). Sensibilitat artística.
●
El narrador el descriu
minuciosament, destacant la seva
senzillesa contraposada amb el
seu valuós coneixement
18 / 26
ARXIUS EPISCOPALS
19 / 26
EL PONT ROMÀNIC
●
Després del pont ja no era
Vic.
●
Hi havia cases de pagès
(queda molt marcat a la
novel·la)
●
Laura hi va sovint quan
necessita passejar i no vol
trobar-se ningú.
●
S’hi observa el contrast de
les seves robes «angelicals»
(donna angelicata – Laura de
Petrarca) i les robes dels
gitanos.
20 / 26
PUJADA PIETAT – C/ DELS
DOLORS
●
Una de les poques
descripcions positives que
l’autor fa de Comarquinal.
●
Mossèn Serra vol que
Laura trobi les gràcies
d’aquesta ciutat.
●
No ho aconsegueix gaire.
21 / 26
ESGLÉSIA DELS DOLORS
22 / 26
PL. I ESGLÉSIA DE FELIP NERI
●
Laura tria aquesta església
per les pràctiques religioses.
●
No està ben vista per la gent
de Comarquinal → diuen
que està portada per
capellans forasters.
●
Laura ja ha viscut la mort de
la seva filla i l’enamorament
d’un home que no és el seu
marit. (cap al final de la nov.)
23 / 26
CASINO DE VIC I CASA COMELLA
●
Casino dels senyors ●
Comportament
(modernista) → no li hipòcrita. De la
agradava (Barroc) societat.
●
Casa important de Vic ●
Un cop al local, feien
el que volien.
●
Locals d’oci on es
refugien els homes ●
La boira –> paper
de Comarquinal important.
24 / 26
CATEDRAL I CLAUSTRE
25 / 26
26 / 26