ACTIVITATS: Laura a la ciutat dels sants

Laura a la ciutats dels sants Resum primera l’arribada

La Laura arriba a Comarquinal, la ciutat de Vic. Es rebela per la família del Tomàs *(la
Teresa i els cosins) la seva germana Teresa no està contenta amb la seva arribada i l’espia
i analitza mentres es canvia.
La Laura envia una carta a la seva cosina de Barcelonan explicant-li que no li agrada la
Teresa ni la boira que hi ha.
Unes beines juntament amb les seves filles veuen com la Teresa va * (rapida però sense
corre) a casa del seu oncle* (Llibori) i critiquen a cal oncque hi ha l'oncle, la Beatriu i
l’Angelina i critiquen a la Laura per com és i el fet que sigui més moderna per haver viscut a
Barcelona.
Les bienes que van veure a la Teresa van cap a casa de l’oncle per tafanejar, però la
Teresa marxa ràpidament per no haver de donar explicacions.
(la Teresa i els cosins)
(rapida però sense corre, ja que en aquella època eno estava ben vist)
(Llibori)
Viatge en tren, descriu les vesties i de camí el paisatge.
Laur arecorda el seu viatge de noses i el seu casament

Laura a la ciutat dels sants L’arribada

1. La narració comença amb el trajecte en tren que Laura i el seu marit Tomàs fan de
Barcelona a Comarquinal, tot just tornar del viatge de noces. Abocada a la finestra, la noia
observa com el paisatge canvia a mesura que el tren va deixant enrere la seva ciutat natal.

● Pren nota de les característiques dels dos paisatges, el que es deixa enrere i el que
es comença a veure.

La Laura quan està damunt el tren i observan per la finestra, se n'adona de que el paisatge
va canviant, si més no mutant. Tot això esdevé a mida que s’acosta a Comarquinal i a la
Laura es troba en aquell punt incert on el seu pensament es situa a Barcelona i la claror
dels seus ulls es torna greu per un comnç d'enyorament. Laura comença a notar aquest
canvi al travessar el massís abrupte de Collat Negre. On ja no veu cap gorg clapa de
molses reverdides, ni les masies rosses prop del brodar d’escuma de les recloses, amb les
oliveres ben ordenades, bàsicament està deixant enrere un espai atractiu i ple de vida. Al
principi ella al veure el nou paisatge tampoc el veia malament però el seu pensament va
anar canviant a misa que s’acostava a Comarquinal. Ella s’havia imaginat Comarquinal amb
camps verds d’espines i ondulats amb el cel blau. Però a través de la finestra veu que no es
així, com s’havia imaginat, veu el paisatge del pla, amb un to grisos, on hi troba els
campanars de la Seu, ermites, seminaris, asils, i cases de penitencia entre els camps de
patates i moresc .

Laura a la ciutat dels sants L’arribada

2
Mentre observa el paisatge, Laura també fa balanç del passat que deixa enrere i pensa en
el que li depararà el futur.

● Pren nota d’aquestes reflexions:

 ● Passat que deixa enrere
● Futur que s'imagina

Laura a la ciutat dels sants L’arribada

3
La caracterització dels personatges es basa en diferents aspectes, alguns dels quals són
l’aparença externa (trets físics, manera de vestir…), els trets de la personalitat (aspectes
psicològics, pensaments, intencions…) o la condició social (origen familiar, posició social,
ocupació…)
● Completa la taula amb el que sabem dels tres personatges centrals de la primera
part de la novel·la:

Laura Tomas Teresa

Aparença externa vellesa sense gaire home de bon palida i vesteix amb
esclat, ulls blaus, estómac (bona roba antiga clàssica i
roba extremada panxa) desprèn una olor
peculiar

Trets de personalitat sensible, delicada, Té una personalitat murria (picaro, un

fregola, presumida, rudano és un home amica anar amb
no li agrada que la especialment males intencions),
manin ni manar (li intel·ligent, i és assenyada, encarna
agrada fer la seva) generós ja que li totes les virtuts de la
somia amb les agrada deixar una familia (una bona
comoditats que no bona propina dona de comarques)
ha tingut a la
infantesa

Condició social òrfena i d’origen hereu de la familia dona de casa

humil Muntanyola i un dels
propietaris més rics
de Comarquinal
 Laura Tomas Teresa

Mans fredes i suaus tosca i ruda Ma resseca de tant

treballar.

Ulls Ulls blaus i mirada Quan mira a Laura

nova i innocent ulls esta fascinat per la
bovins* seva bellesa.

A partir de la informació recollida, què creus que simbolitzen les mans i els ulls?
● Mans: ens descriuen la sensibilitat dels personatges. Veiem que la personalitat de
cada personatge té una relació molt directa amb la descripció de les seves mans
● Membres de la familia muntanyola: Ulls rodons de color d'acer. Tenen una mirada
trista i seriosa que adopta la gent en general del poble.
● Els ulls ens ensenyen la subjectivitat dels personatges (allò que pensen).

Vocabulari segona part:

● ceptre: vareta que simbolitza autoritat
● Escapulari: tira de roba que forma part de l'hàbit dels monjos
● Comaratges: relació de veïnatge
● Turgències: fa referència als fills de la Laura
● flanc: el llom del animal
● Torratxa: mirador dalt d’una torre
● cornupopia: banyes dels animals però fa referència a la canelobre objecte decoratiu
per posar espelmes
● Canterano: calaixera, moble de calaixos
● Saltataulells: aprenent de botiguer, el que fa d’aprenent en una botiga
● Solfa: partitura
● Dida: dona que alleta als infants
● Desori: desordre
● Gori: material molt blanc
● Manyaga: docil, mimosa
● Estar per músiques: no està per fer festes
● ca insisteix la vida: que dius ara, en desmentir una cosa
● No fer cabal: no donar importància
● Pollancres: arbre
● Apocats: amagats, fets petits, queden amagats
● Canan: canya seca per fer sistells
● Desdenyat: menyspreat
● Niquels: fer retrets
● Frisa: impacientarse
● Bescantar: parlar malament d’algú
● Rancúnia: sentiment d’odi, rencor
● Encibornar: induir algú, posarte en la meva contre
● Esparvera: fer por
● Gatoses: tipus d’arbust
● Rulls: rinxols
● parlar amb borga: parlar amb pompositat
 ● Encisos: coses atractives
● Jamada: ubstantosa, vol aparentar
● Fradistrel: fill gran que no es l’hereu
● Exabrubte: cosa dita bruscament
● Baleitats: voluntats
● Comminatori: ameaçador
● Gipó: tunica on s'utilitzava antigament
● Manescal: veterinari
● Fredelugues: ocell
● Sornegueria: disimular que tens una mala intenció

Laura a la ciutat dels sants Els primers mesos 5.

Bona part dels personatges de Comarquinal amb qui es relaciona Laura li retreuen que sigui
una forastera vinguda de Barcelona.
● Busca exemples de les valoracions que aquests personatges fan de la capital catalana.
6. Laura a la ciutat dels sants va ser escrita en una època en què les dones encara no
havien aconseguit gaires drets: no podien votar, no podien obrir un compte corrent, havien
d’obeir el marit, no podien divorciar-se, etc. L’obra recull aquest masclisme estructural.
● Busca frases o situacions de la novel·la que posin en evidència aquest masclisme de
l’època.