Resum ‘’Feliçment, jo sóc una dona’’

Pròleg
Ens situem a Barcelona, al carrer de Giral i l’autora o biògrafa de la obra, Carola ens
narra com li va sorgir la idea d’escriure un llibre. Tudurí era qui la va empènyer a
escriure aquest llibre de forma que pensava que la seva vida podia ser el pretext
perfecte per ‘’denunciar’’ la situació d’aquell moment, però sense dir els noms.
Aprofitava que havia nascut al canvi de segle, el 31 de desembre de 1899; i va dir que
volia denunciar la situació del moment, però que havia de ser intel·ligent i fer-ho de
forma subtil sense dir noms o canviant-los, ja que, si no el llibre podia ser censurat. Era
una noia analfabeta, el que li donava més valor a les seves memòries.

Capítol 1
La protagonista va néixer al carrer de Jaume Giral, al barri de Santa Caterina. Vivia a un
tercer pis amb la seva mare soltera; per això té el seu cognom, Milà. No obstant, no
sap perquè es diu Carola, i la seva mare tampoc. Dormia a una cambra, d’on no sortia
mai, ja que la senyora Marina sempre la tornava al lloc si la veia fora. La seva mare era
la filla del porter de can Pujades i el seu pare era el noi Pujades.
Ens conta on estava situada aquella casa, al recinte de la fàbrica, a l’entrada i més cap
a fora trobàvem casa els senyors. Ens conta que anava a casa de l’avi, en Salvador Milà,
i que aquest tenia una dona anomenada Paula, jove i amb cap simpatia per la fillastra
ni ella. La infància de la mare va estar marcada per la situació després de conèixer al
jove Pujades. De jove ella corria molt pels jardins de la fàbrica, però quan ja va
conèixer a Pujades amb 17 o 18 anys ell, la va deixar embarassada. Vist això, la mare va
ser confinada a casa la Marina.
La protagonista diu que mai havia estimat al seu avi, tot i ser la única figura forta i
paterna davant seu. I tenia raó, més tard, va descobrir que era un home vil i que l’únic
que feia, era cargolar els cigarrets.

Capítol 2
Aquí narra la infantesa de la protagonista. Primer de tot veiem com quan es portava
malament, la senyora Marina li pegava, ja era costum. A més, ens descriu la llar i qui
vivia a cada replà. Al primer un que sempre treballava i li deia que i fes un petó i una
parella que sempre discutien i els veïns xiuxiuejaven del que sentien. Al segon, un
home d’un bar amb veu ronca que li deia que vingués que li tocaria el cul.
Així, molts de dies anava a buscar la llet i coneixia a la lletera. A més, anava a la cuina a
parlar amb la cuinera mentre anava a buscar llenya. Aquesta era una dona molt
general i que cridava a tot déu amb sobrenoms i mai amb noms i com a ella li tenia
simpatia li donava bocins per menjar. A ella, al igual que a molta gent, l’avi de Carola
no li queia gens bé.
Se’ns diu que de la seva mare se’n recorda ben poc, ja que, l’únic record que té d’ella
és ella dient: ‘’Això no es diu!’’. Aleshores, es veu que va morir quan ella tenia 7 anys i
que els veïns deien que era un pendó.
El lleter sempre l’empaitava perquè la volia violar, però ella tenia moltes tècniques per
poder fer-li mal i que marxés.
L’avi Pujades, Don Gumersindo, va decidir enviar-la en un pensionat, ja que de sempre
es preocupava de la seva educació. Va al Col·legi del Bon Consell. Un col·legi elegant,
certament, a la banda dels rics.

Capítol 3
En aquest capítol, la protagonista ens narra el seu creixement durant la infantesa, els
seus estudis..., entre d’altres. Així, ens parla que va anar al convent del Bon Consell i
ella va anar al pensionat de les pobres. Estudiaven 4 regles, francès, geografia
d’Espanya, història d’Espanya i oracions en ambdós idiomes.
A totes les noies les rentaven el cap amb aiguarràs i xisclaven, però, la Carola ho
suportava bé. Així, va adquirir la fama de soferta i virtuosa. Va esdevenir una noia alta,
metre 68, prima, bonica, perquè tenia una cabellera de color castany clar que queia
flonja, ondulada i pesant sobre les espatlles, revitalitzada, sens dubte, per les fregades
d’aiguarràs. Va ser escollida per portar el ram per les festes de maig, a l’octava de la
Comunió Solemne del Col·legi.
A l’estiu feien vida amb les monges. Tenia un anhel molt gran de puresa i sacrifici;
renunciava a tots els àpats, ja que, es centrava en fer bona lletra, poder escriure bé...
Va tenir reputació de bona lectora i podia anar explicant com la Mort se n’enduia unes
noies tendres, pures, bones, que es despullaven de la carn mortal, amb excitada
alegria, per esdevenir àngels eterns.
Ens explica la història de Clotilde que havia vingut per seguir els passos de déus i
suportava el calvari de no beure molta aigua com Jesús. Aquesta va acabar morint.
Carola va caure desmaiada i no se li va permetre llegir al cosidor i així va anar perdent
els seus drets. Tenia records de mort i es pensava que algú anava a morir. Va morir
Paulina Martí, del convent de pago. A la primavera del 1911, amb 12 anys, Carola va
sortir del convent.

Capítol 4
Surt del convent i ens diu que es solia parlar en tercera persona. Es desenvolupa la
seva adolescència i van parlant amb els avis i com aquets s’arrepentien d’haver-la treta
de l’esglaó que tenia quan va nàixer.
Comença les seves disputes i es comença a dir el que pensa. Va començar a conèixer a
en Feliu Tobias i va conèixer el seu nom per un diari, el diari de la seva mort. Amb
aquells fets va decidir ordenar la història i va estar malalta un mes llarg.
Capítol 5
En aquest capítol ens explica qui és el seu pare, com era la família Pujades i a més ens
narra com van ocórrer els fets de l’embaràs de la seva mare, ja que, la van enviar a
Tarragona amb un notari de tous per que no es relacionés amb el cognom Pujades.
Durant aquella època va ocórrer els incidents del Cu-Cut (El fet era aquest: uns oficials
de l’exèrcit havien assaltat la redacció del setmanari Cu-cut!, havien tirat daltabaix del
balcó els mobles i després n’havien fet un gran foc al mig de la Rambla.) És quan
decideixen enviar-la al Bon Consell.
A més, Carola nombra la batalla del Riff i les complicacions i el govern de Maura. La
protagonista entrà al consell.
Un cop la van treure, Teresa es va decebre i va veure una noia de gran bellesa. Va
conèixer a Feliu Tobias: Jove anarquista que coneix a Carola Milà. Tenia les mans
boniques i de dits llargs però rasposes pel treball a la vidrieria del carrer de Còdols.
Treballava des dels 9 anys i li agradava molt llegir gràcies al seu avi. Estaven enamorats
i Carola l’estimava realment. No obstant, ell sabia que no es podrien casar, perquè no
els deixarien beneir el capellà ni el jutge.
Anava a veure a Feliu i Quan Carola va arribar a casa a la matinada va trobar l’avi que
l’esperava. Salvador Milà pegava i insultava. Començava a comprendre que aquella
dona no cediria. Aquells cops no serien més que un esplai que ell mateix s’oferia, una
venjança per totes les derrotes passades i les que havien de venir.
Un dia, va explotar una bomba i van dir que havia sigut Feliu, el van detenir. Van
matar a Paula i Salvador Milà i la protagonista es va quedar molt tocada.