La Plaça del Diamant, Mercè Rodoreda

Jorge Royo
Capítol 1
Al principi, la Natàlia coneix Quimet, el seu futur marit, a la
Plaça del Diamant, el qual li cambia el nom de Natàlia pel de
Colometa, després de que ballessin a una festa i després la
Colometa va córrer fins a casa seva perquè no es sentía bé.
Recorda la seva mare morta i que el seu pare s’havia casat un
altre cop.

Capítol 2
La primera vegada que van quedar va ser al Parc Güell i
mentre la Colometa esperava, un noi va demanar-li sexe des
d'una finestra però ella no hi va fer cas i va seguir esperant al
Quimet, el qual va tardar una hora, i va ser una cita estranya
on ell parlava dels seus plans futurs i sobre el seu concepte
de l’home que tenia altres funcions que la dona. Es van besar
però va repetir més d’una vegada “Pobra Maria”. Colometa
acabava de tallar amb el seu promès, en Pere, i sentia
llàstima perquè estava trist.

Capítol 3
Primer en Quimet es baralla amb la Colometa perquè la vol
obligar a no treballar a la pastisseria perquè el pastisser la
mirava, segons ell, obscenament. Després en Quimet li
presenta la seva mare. Més tard apareix en Cintet, l’amic den
Quimet, que els diu que coneix un pis amb terrat.

Capítol 4
L'Enriqueta, una venedora ambulant, li diu a la Colomenta que
fa bé en casar-se amb en Quimet en comptes que amb en
Pere. Quan veuen el pis en Quimet decideix la seva decoració
i també canviar la cuina. En Cintet, en Mateu i la parella,
treuen el paper de les parets del pis. En Quimet posa a prova
a Colometa dient-li que l'ha vist passejar amb en Pere, pero
en realitat es mentida.
Capítol 5
El día de rams tot el poble surt a beneïr el seu propi ram.
Després van a dinar a casa la mare d'en Quimet i en Quiment
no es va parar de queixar. El diumenge següent van a dinar a
casa la Colometa amb el seu pare i la seva nova dona i
després van parlar del seu projecte de pis. Van empaperar el
menjador però els hi va sortir una taca, i ni el propietari antic
del pis ni el veí hi volien saber res.

Capítol 6
En Quimet porta a la Colometa al mossèn Joan per decidir
com anirà la cerimònia. En Quimet vol que sigui curta, com
abans acabi, millor. Però el mossèn diu que aquestes coses
s'han de fer lentament, perque amb el casament es decideix
amb qui passar la resta de la teva vida. I es van ajuntar una
bona colla a l'església, i al sortir van anar a fer-se fotos al
fotògraf i després el dinar i el ball, on Colometa mostrava una
gran alegria per aquell dia, en canvi, en Quimet no mostrava
cap sentiment amorós.

Capítol 7
Després de dos mesos de casats ja tenien el pis llest. En
Quimet li feia la broma a la seva dona de dur-la a sota del llit i
saltar-hi a sobre. Quan anaven a casa de la seva mare,
aquesta feia la mateixa pregunta sempre insinuant si estava
embarassada i se la va endur a l'habitació per comprobar-ho
però veié que no. Els diumenges, segons en Quimet, eren els
dies de fer un nen.

Capítol 8
En Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira
només per homes; és a dir, només s'hi pot asseure ell. A la
senyora Enriqueta li hagués agradat que Colometa li expliqués
la seva nit de parella amb detall, però més que una nit, va ser
una setmana sencera tancats a l'habitació i per ella “fer un
nen els diumenges” és fer-se mal a si mateixa.
Capítol 9
En Quimet es deixa la clau de la porta d'entrada del pis i
després no poden entrar i acusa a Colometa d'haver-la perdut.
Es pasa tot l'hivern queixant-se del mal de cama, però es veu
que aquest dolor només es presenta a la nit, quan la
Colometa l'ha de cuidar. Aquesta, un dia passejant i mirant les
flors de la rambla, es troba en Pere, el noi que va deixar per
casar-se amb en Quimet, i va notar que Colometa estaba molt
trista, al igual que ell que es sentia sol.

Capítol 10
La Colometa està embarassada i sent com si l'haguéssin
buidat a ella i omplert d'alguna cosa. Va parlar amb la senyora
Enriqueta sobre qüestions d’embaràs i el seu pare ja havia
posat els noms per si era nen o nena, però en Quimet va dir
que no, que el nom del fill el posava el pare d’ell. Van anar a
la platja amb moto perquè li convenia aire lliure i aigua de mar,
però en Quimet no parava de queixar-se del mal de cama
Quan en realitat la que ho passava malament era la Colometa
per l’embaràs.

Capítol 11
La Colometa (La Natalia) mai va pensar que cridaria tant. Va
fer tanta força que gairebé va ofegar el nen i va trencar una
columna del llit. I finalment va néixer, un nen. 4 quilos, però de
seguida va començar a aprimar-se, no volia la llet de la
Natàlia, que només tenia llet en un pit. El nen plorava a més
sense parar. Tots pensaven que moriria. Quimet estava en un
senseviure, no podia suportar els plors, i van traslladar el nadó
a una altra habitació. La llevadora va ensenyar a Natàlia com
agafar el nen. A poc a poc el nen comença a prendre el biberó
i la Natàlia se li curen els pits per acumular llet.
Capítol 12
La mare de Quimet cuida el nadó Antoni, els dilluns.
D'aquesta manera la Natàlia pot estendre la roba aquel día.
De tota manera a Quimet no li agrada que la seva mare cuidi
el nen. Segueix queixant-se de la cama, la Natàlia ho explica
a l'Enriqueta i no s'ho creu. A la tarda Natalia sol anar amb el
nen a passejar i es para als aparadors de les botigues de
nines, que observa amb atenció. Natalia recull un colom ferit a
la finestra i la cura. Quimet proposa que li quedin, per
distreure el nen. La ficaran en una gàbia amb forma de casa.
Els amics de Quimet vénen a casa, en Mateu diu que millor
matar-la, Cintet, que serà d'algú del veïnatge. Quimet pensa
en portar un colom femella per aparellar-los. Però tot i portar
fins a tres coloms, no fan cries. Els comenten que preparin
ortigues per als coloms, que així agafen força. I tots parlen i
parlen sobre els coloms.

Capítol 13
Quimet fabrica a casa una casa per als coloms, amb l'ajuda
de Cintet. A les golfes fan una finestra per on surtin els
coloms. A la Natàlia li fan treure totes les seves coses d'allà. I
pintar la casa dels coloms se n'encarrega la Natàlia. Porten
els coloms però aquests surten tímidament, després hi
portarien més.

Capítol 14
La Natalia comença explicant com es el mercat al que va. I
així, en aquell anar i venir, arriba la II República. En Quimet
estaba molt content. En Mateu està cada cop més enamorat
de la Griselda. Estava tan boig per ella que gairebé es
desmaia quan es va quedar sol amb ella després de casar-se i
per això li diuen que s’ho hauria de prendre amb tranquil·litat.
A la Natalia li fa fins i tot llàstima la situació. En Quimet parla
sobre els coloms, diu que són com les persones. Cintet les
obre la porta perquè sortissin, i volen, però després tornen.
Capítol 15
El Quimet porta el nen a la moto en un bressol de fusta i la
Natalia tem per la seva vida. Però després tornen
perfectamente. Quan el nen té any i mig, la Natàlia queda una
altra vegada embarassada. Natalia té embaràs difícil, amb la
por a més de Quimet i els seus viatges amb el nen. El part és
difícil i la Natàlia està en perill de mort, sagna molt. Posen a la
nena el nom de la Rita. El seu germà Antoni es posa gelós i li
pega. Griselda i Mateu vénen a veure la nena. I a la Natalia li
començen a sortir ulleres liles. Quimet compra al nen una
pistola i una porra, perquè “doni canya” a la seva mare, que
protesta perquè porta al nen amb moto. El nen ha après a fer-
se el coix (com el seu pare amb la cama) si no vol menjar. És
bastant maleducat. Amb la pistola de joguina dispara a la
mare de Quimet, a Enriqueta. La Colometa el tanca a una
habitació.

Capítol 16
En Quimet sentia angúnia després de dinar i el van
diagnosticar un cuc solitari que està a l'intestí, de llargària
d'alguns metres que pot infectar-se depenent el que mengis.
Quan va cagar el cuc el van guardar en un pot de vidre i
sempre parlava del mateix. El nen el va treure del pot i jugant
li va posar a la nena.

Capítol 17
El treball a Quimet no li va força bé i falten diners a casa per
menjar, així que Colometa decideix deixar els nens al
menjador de l'escola per poder treballar els matins en una
casa netejant. I així va a presentar-se i l'agafen.

Capítol 18
Colometa fa una extensa descripció de la casa i les seves
parts perquè la troba com un trencaclosques. La família de la
casa està formada per dos parelles; la dels joves i el seu fill i
la dels gendres de l'home.
Capítol 19
El seu primer dia de treball i va haver de deixar els nens
tancats al menjador ja que eren molt petits per quedar-se al
carrer amb l'Enriqueta i amb el seu pare no podien.

Capítol 20
Els amos de Colometa eren rics i tenien cases de lloguer.
Però quan venien parelles que en volien llogar i tenien fills,
Colometa els havia de despatxar, ja que els amos no volien.
Va deixar els nens uns dies al carrer amb l'Enriqueta, fins que
l'Antoni es va cansar, doncs volia estar a casa. Finalment,
Colometa presenta el seu marit a la senyora de la casa
perquè la ve a buscar.

Capítol 21
Colometa va descobrir que els seus fills amagaven alguna
cosa i un dia els va trobar envoltats dels coloms i així era com
havien après a estar quiets, doncs els matins els coloms es
feien els amos del pis. A en Quimet li va semblar una bona
idea i va obrir una trapa i hi va afegir covadors per a què i
anessin i així tindrien més coloms. Segons ell es farien rics
perquè els aniria venent i la vida ja estaria solucionada.

Capítol 22
Colometa expressa la seva impotencia davant de la seva
situació amb el pis, els coloms i la vida familiar. Està farta
perquè el pis s'ha tornat un caos i només sent coloms per tot
arreu. La mare d'en Quimet va a visitar-los i pensa que tot allò
és una bogeria.

Capítol 23
Al cap d'una setmana la mare d'en Quimet mor i van a veure-
la a casa seva, on estava estirada al llit amb les tres amigues
veïnes al voltant. Tenia els peus descalços i una corona de
fulles, perquè segons ella les flors eren per a les noies.
Capítol 24
Tan en Cintet com en Mateu no paraven de parlar d'escamots
i que haurien de tornar a fer de soldats i en Cintet es va
enfadar amb la Colometa perquè ella no volia que en Quimet
fós escamot. En Mateu va a visitar la Colometa, i així
explicant-li les seves penes es va posar a plorar i li digué que
la veia com una germana.

Capítol 25
La Colometa està molt cansada de treballar i portar la casa
alhora i ningú l'ajuda, sembla que no existeix, durant mesos,
com no s'atreveix a dir-li a en Quimet que ja prou de coloms,
va a molestar-los i a fer malbé les cries sacsejant els ous; els
mata.

Capítol 26
La revolució està a punt d'esclatar i en Quimet es vesteix com
un milicia. Als amos de Colometa els va denunciar una parella
que deia que la casa era de la seva propietat i els milicians ja
el volien matar perque ho negava, fins que els revolucionaris
van donar-li la raó. A casa es queden sense gas i els coloms
van marxant.

Capítol 27
En Quimet i en Cintet s'en van a combatre al front d'Aragó i
Colometa es queda sola amb els nens. Els amos la fan fora de
la casa perquè no la poden pagar, però el mossèn els hi ha
donat dues monedes d'or. Un dia en Mateu, el qual ha sigut
abandonat per la seva dona i filla, va a visitar a Colometa i li
diu que vol un record seu perquè és l'única persona que li
queda, però ha de tornar a lluitar al front. L'Enriqueta troba
una feina de netejar a l'ajuntament per Colometa.

Capítol 28
En Quimet va tornar amb menjar i els fills l'adoraven quan
explicava les seves batalletes. Va dir que s'enduria
matalassos perquè allà al front en faltaven. Va anar a parlar
amb l'adroguer el qual li diugé que li agradava com feien la
guerra els joves d'aquella època i van venir dos milicians a dir
que no trobaven en Cintet, però era una falsa alarma perquè
estaba bé.

Capítol 29
Després de tres dies en Cintet va a visitar la Colometa i
aquesta el va trobar canviat, com si la guerra canviés als
homes i li va explicar que va anar a Cartagena en avioneta a
buscar bitllets. Li va portar menjar pels nens i van recordar
moments de quan estaven en pau i harmonia. Ja no quedaven
gaire coloms i Colometa havia anat tirant els covadors.

Capítol 30
Un dia la Colometa es va trobar a la Julieta i aquesta li va dir
que l'aniria a veure ja que s'havien d'explicar moltes coses.
Ella també tenia el promès al front d'Aragó amb el qual va
viure una nit d'amor en una casa requisada i no va passar res
però ells s'estimaven.

Capítol 31
Amb el primer bombardeig a Barcelona al mar, el pare de
Colometa es mor, però ella ja no sentia cap sentiment vers ell,
doncs sent com si ja estigués mort quan va morir la seva
mare. En Quimet torna amb set milicians i amb menjar i es
queda tres dies i diu que com estar a casa no hi ha res, que
aviat s'acabaria la guerra i viurien feliços. La Julieta torna a
visitar a la Colometa i suggereix que posi el seu fill en una
colònia de nens refugiats on treballa ella perquè no té prou
menjar per alimentar els dos fills. I ho fa.

Capítol 32
El porten a la colònia encara que ell no vol, però Colometa el
convenç i el deixa allà amb un comiat trist, i la Rita no es volia
quedar sense el seu germà però a partir d'aquell moment va
poder menjar millor. L'Enriqueta va a visitar l'Antoni els
diumenges i diu que està bé. Un milicià trucà a la porta i portà
la noticia de la mort d'en Quimet i en Cintet a la guerra. I la
Colometa es queda mirant al balcó l'unic colom que encara
queda, i l'entra dins la casa.
Capítol 33
La Colometa no volia pensar que en Quimet s'havia mort però
es va vestir de dol. La Griselda la va anar a visitar, més guapa
que mai, i va donar-li el condol. Quan l'Antoni va tornar de la
colònia pensava que li havien canviat el nen o no li va dirigir
paraula a la seva mare. Després, la Rita li diu que el seu pare
és mort. Colometa s'entera que han afusellat en Mateu enmig
d'una plaça i s'ensorra i quan ja no té res acudeix als seus
antics amos.

Capítol 34
El seu antic amo la rebutja i diu que no vol gent pobra que
netegi la casa i que si el marit ha mort vol dir que ella es roja.
L'Enriqueta li troba una altra petita feina de netejar però la
Colometa es veu més pobra que mai, i ella i els seus fills
están massa prims i decideix que els matarà amb un embut i
abocarà sal fumant de nit i després a ella. Doncs ella pensa
que ningú els estima i per viure en aquelles condicions, millor
no viure.

Capítol 35
La Colometa no té valor de comprar la sal fumant, es trobà un
home que s'havia quedat sense cama a causa de la guerra i li
donà el seu condol, peró no és fins després que s'adonà que
era l'ajudant d'en Quimet. Després segueix una senyora i va a
parar a l'església, i al sortir, tota sola i aclaparada per la
situaió d'afrontar la inmediata postguerra, s'imagina pujant al
pis-colomar com si s'estigués tranformant en un colom.

Capítol 36
La Colometa està decidida per anar a comprar la salfumant a
l'adroguer al qual li comprava les veces per als coloms. Quan
està allà treu el moneder i fa veure que s'havia deixat els
cèntims a casa i ell diu que ja li ho pagarà. Però quan s'en va,
l'adroguer surt corrents demanant-li si pot ser la dona de fer
feines de casa seva, i ella dubta perquè estava decidida a
matar els seus fills i a si mateixa, però acaba aceptant.
Capítol 37
La Colometa, difícilment, a pogut sortir de la pobresa en què
estaba, gràcies al sou i les paperines de menjar de l'adroguer.
Aquest li diu que des del primer moment que la va veure es va
fixar en ella i el seu marit i que li va donar la feina perquè el
dia que va anar a comprar sal fumant va pensar que li pasaba
alguna cosa greu.

Capítol 38
L'adroguer li demana a la Colometa que el vagi a veure el
diumenge, que no treballa. Hi ha una situació de tensió perquè
no sap com dir-li que vol casar-se i fundar una familia. I li
demana que es casi amb ell, que és un bon home, i que vol
tenir fills però no pot a causa de que la guerra el va
incapacitar o el va mutilar. I per primera vegada des de fa
temps l'anomenen Natàlia.

Capítol 39
La Natàlia decideix dir-li que si i al cap de tres mesos es
casen i els nens no diuen res, doncs amb la guerra s'havien
fet més grans del que eren i l'Antoni arregla la casa i ho
compra tot nou per la Natalia.

Capítol 40
La Colometa arriba a casa, agafa els nens i el primer va on
Enriqueta, a demanar consell. Enriqueta li diu sense dubtar
que s'hi casi amb ell, malgrat que l'hagin mutilat a la guerra.
Que es digui als nens de la manera més natural. Passats uns
dies li diu el sí al botiguer, excusant-se pel retard perquè
l'havia enxampat de sorpresa. Treballa a la casa com
qualsevol dia, observa on viurà i pensa que en realitat no li
agrada la casa, que podria haver-li dit que no al botiguer. Els
hi diu els nens, que se n'aniran a una altra casa i que els
cuidarà un home. I als tres mesos es casa amb l'Antoni, com
l'Antoni el seu fill, que li dirá Toni per distingir-lo.
Capítol 41
Van començar a viure a la casa. Els nens cadascun a la seva
habitació ben posada. L’Antoni no vol que la Colometa treballi
més. Contracta una interina, la Rosa. L’Enriqueta llavors ve de
visita, pregunta per la nit de casaments. El botiguer li dóna
galetes a l'Enriqueta cada vegada que surt, i així se la va
guanyant. De seguida els nens s'acostumen al Toni, que no
se'n va del seu costat i l'ajuda.

Capítol 42
La Colometa viu tancada a casa del botiguer. No vol sortir, li fa
por el carrer. Fa la casa seva i ja coneix tots els llums. Els
nens fan la primera comunió. Ve l’Enriqueta a ajudar a vestir
la nena. I en acabar la festa, la nena diu de sobte que una
amiga seva creia que el seu pare havia mort a la guerra i que
va tornar viu. I la mira amb ulls estranys, aquells mateixos ulls
de Quimet que la feien patir.

I després d'això, els nervis l'ataquen. (I si el Quimet tornés i la

trobés casada?) No fa més que caminar per casa, amunt i
avall. La sola idea la posa fora de si. No vol sortir de casa de
la por durant 2-3 anys. Fins que en surt, perquè li diuen que
ha de sortir. I un dia que surt amb la Rita per les botigues, la
nena s'adona que està espantada i en creuar el carrer, les
torna a veure, els llums blaus, i es desmaia. Pensa que no es
res, que deu ser de tant de temps sense sortir i torna a sortir
però sole pels parcs.

Capítol 43
L'Antoni va cridar a en Toni per parlar amb ell sobre els seus
plans de futur i ell els va dir que no volia seguir estudiant i
volia seguir el negoci de l'Antoni. Aquest va dir-li que es podia
aspirar a més, però ell ja ho tenia decidit.

Capítol 44
Va venir el noi del bar de la cantonada, un noi ben plantat i
educat, a demanar el casament amb la Rita, encara que no
havien parlat mai, però ell deia que esperaria el que fós
encara que fós joveneta. Quan l'Antoni i la Natàlia li van dir,
aquesta va riure molt i va dir que no, que ella volia veure món.

Capítol 45
Com que ells volien que es casés amb en Vicenç, aquest va
dir que faria el posible per enamorar-la, li enviava flors, els
convidava a menjar al bar, però es cansava d'esperar perquè
un dia sentia que la Rita li feia cas i a l'altre no. En Toni es va
acabar posant de la seva part i l'Antoni digué a la Rita que
aviat el veurien vestit de militar.

Capítol 46
La Rita va aceptar en Vicenç per no fer-lo patir més i van
començar amb la preparació del casament. I sempre que la
Natàlia tornava de passejar els trovaba a tots divertits
enraonant i cosint el vestit de núvia.

Capítol 47
I van fer el casament amb la celebració del casament de
l'Antoni i ella. I tot va anar molt bé i en Toni va venir al dinar
vestit de militar i la Rita li digué a la seva mare que des del
primer dia es va enamorar d'en Vicenç.

Capítol 48
Arriba el dia del casament i plou. Enriqueta és molt més gran.
Després començen a ballar tots. La Colometa amb Toni, de
soldat, s'enganxa el collaret i roden les perles. La Rita li diu
susurrant que sempre havia estat enamorada de Viçenc, però
que no ho volia demostrar. Colometa agafa la caracola.

Capítol 49
És de nit i la Colometa es desperta en sentir en Toni venir de
la caserna. Va a la cuina i agafa un ganivet. Un ganivet de
dents de serra on estaven els afiladors. I li comencen a venir
olors, totes les que han passat per la seva vida i també les
d'ara. Surt al carrer per la matinada i un tramvia passa. Arriba
a la seva antiga casa. Intenta obrir la porta pel forat que va fer
el Quimet pero no ho va aconseguir. Escriu la Colometa amb
la punta del ganivet a la porta de la casa. Després va a la
Plaça del Diamant. Veu al Mateu amb un colom a l'espatlla.
Mateu li dóna la mà i comença a cridar. Un home li diu si està
bé i li diu que tot va bé. Torna pel mateix el camí. Arriba a
casa cansada. L'Antoni l'espera, preocupat. Colometa, que no
podia dormir i que va sortir perquè li donés l'aire. Deixa el
ganivet. Es posa la camisa de dormir i es fica al llit, amb
l'Antoni, que està gelat i s'adormen. Colometa es desperta a
les dotze i es vesteix, i recorda que aquella nit volia anar al
parc, després del casament, que potser veuria un ocellet que
baixa a un toll d’aigua i la begués, va recordar com després
van baixar més i s’hi banyarien a l’aigua molt contents.