LA PLAÇA DEL DIAMANT RESUM PER CAPÍTOLS

​ Capítol 1: En un ball a la plaça del Diamant, la Natàlia coneix en Quimet, qui serà el seu futur
marit i li canviarà el seu nom pel de Colometa.
​

​ Capítol 2: La Colometa deixa el seu promès, en Pere, i queda per primera vegada amb en Quimet
al Parc Güell per besar-se. Allà, el futur marit de la Colometa li parla dels plans de futur que
tindran i dels drets de l’home sobre la dona.
​

​ Capítol 3: En Quimet es baralla amb la Colometa i li exigeix que deixi de treballar a la pastisseria
perquè el propietari la mira amb uns altres ulls. La mare d’en Quimet queda fascinada amb la
Colometa en conèixer-la. En Cintet, un amic d’en Quimet, els informa que hi ha un pis amb terrat
que poden adquirir.
​

​ Capítol 4: L’Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confident de la Colometa, li diu que fa
bé casant-se amb en Quimet. Quan veuen el pis, el promès decideix la decoració i proposa
canviar la cuina. En Cintet, en Mateu i la parella treuen el paper de les parets del pis.
​

​ Capítol 5: El dia de rams van a dinar a casa la mare d’en Quimet, que es queixa perquè el menjar
no porta sal. El diumenge següent, van a dinar a casa la Colometa, amb el seu pare i la seva dona
(perquè la Colometa era òrfena de mare) i, després, tornen al pis per rascar el paper de les
parets. Quan han empaperat el menjador, surt una taca, però cap dels veïns ni l’antic propietari
en vol saber res.
​

​ Capítol 6: En Quimet porta a la seva futura parella amb el mossèn Joan per decidir com anirà la
cerimònia, que vol que sigui curta. El mossèn contesta que aquestes celebracions s’han de fer
lentament perquè amb el casament es decideix amb qui vols passar la resta de la teva vida.
S’ajunten una bona colla de persones a l’església i, en sortir, tots es fan fotos. En el ball després
de dinar, la Colometa està molt feliç, però en Quimet no mostra cap sentiment amorós.
​

​ Capítol 7: Quan han complert dos mesos de casats, ja tenen el pis en ordre. En Quimet fa broma
dient a la seva parella que la portarà sota el llit i hi saltarà a sobre. Sempre que van a dinar a casa
d’en Quimet, la seva mare s’emporta a la Colometa a l’habitació per veure si està embarassada.
Segons en Quimet, els diumenges són dies de fer un nen.
​

​ Capítol 8: En Quimet fabrica una cadira de fusta només per homes. A l’Enriqueta li hauria
agradat conèixer la nit dels nuvis en detall, però van estar una setmana tancats a l’habitació. Per
a la Colometa, fer un nen els diumenges és fer-se mal a si mateixa.
​

​ Capítol 9: En Quimet acusa la Colometa d’haver perdut la clau de la porta d’entrada al pis, quan
l’ha perdut ell. El marit es passa tot l’hivern queixant-se de mal a la cama, un dolor que només
pateix a la nit quan la Colometa l’ha de cuidar. Un dia passejant i mirant les flors a la Rambla, la
Colometa es troba en Pere, el seu antic promès, i tots dos estan tristos per dintre.
​

​ Capítol 10: La Colometa està embarassada i sent com si l’haguessin buidat i omplert amb alguna
cosa. Parla amb l’Enriqueta dels àpats de menjar i, el pare de la Colometa, ja pensa en un nom
pel fill o filla que tindrà. En Quimet replica que serà el seu pare qui posarà el nom al bebè. La
 LA PLAÇA DEL DIAMANT RESUM PER CAPÍTOLS

parella va a la platja amb moto perquè a la Colometa li convé que li toqui l’aire i banyar-se al mar.
En Quimet se segueix queixant de mal a la cama i dels malsons que té, quan qui realment pateix
és la Colometa.
​

​ Capítol 11: La Colometa té contraccions. Quan és l’hora del part, de tanta força que fa per parir
el nen, trenca la columna del llit de l’hospital i sorgeixen rumors de què el volia escanyar i que
són uns mal pares. També es diu que deixen el nen sol a l’habitació tancada perquè no para de
plorar. El fill passa de pesar 4 a 2 quilos i mig perquè no vol mamar i s’està desnodrint. La Julieta
consola a la Colometa perquè quan la mare té un bebè, gairebé no existeix.
​

​ Capítol 12: Moltes tardes, la Colometa anava a passejar amb l’Antoni (el seu fill) a veure les
nines. La parella volia fer un colomar i aparellen dos coloms, en Cafè i la Maringa, però fan ous
força grans i la gent diu que els han de donar ortigues per menjar.
​

​ Capítol 13: Quan fan el colomar a les golfes, la Colometa el pinta blau. En Quimet porta una nova
parella de coloms que s’acaba adaptant als que ja hi són i, més tard, porta una parella de coloms
de cua de gall d’indi.
​

​ Capítol 14: L’autora del llibre (Mercè Rodoreda) comença a descriure com és la plaça del
Diamant. A la ciutat arriba aire fresc per la proclamació de la República, però augmenten els mals
de cap de la Colometa. A més, en Mateu està cada vegada més enamorat de la seva dona. En
Cintet decideix obrir les finestres del colomar perquè no poden viure en reixes i en Quimet tem
que no tornin. Però, a partir de llavors, la Colometa ja pot estendre la roba, perquè abans els
coloms li empastifaven.
​

​ Capítol 15: En Quimet porta amb moto a l’Antoni. Després d’un any i mig del primer embaràs,
arriba el segon i la Colometa encara ho passa més malament. A la filla li posen Rita de nom.
L’Antoni es posa gelós i es porta malament.
​

​ Capítol 16: Li diagnostiquen un cuc a l’intestí a en Quimet, que es pot infectar depèn del que
mengi. Quan treu el cuc, el posa en un pot de vidre i l’Antoni el treu per jugar.
​

​ Capítol 17: A en Quimet no li va gaire bé la feina i els falten diners per poder menjar. Per aquest
motiu, la Colometa decideix deixar els nens al menjador de l’escola per poder treballar als matins
netejant una casa.
​

​ Capítol 18: La Colometa descriu la casa on treballa perquè la troba com un trencaclosques. En
l’habitatge hi viuen una parella de joves amb el seu fill i els gendres del pare.
​

​ Capítol 19: En el primer dia de feina, la Colometa deixa els nens tancats al menjador perquè són
molt petits i no es poden quedar al carrer amb l’Enriqueta ni amb en Quimet.
​

​ Capítol 20: Els amos de la casa on treballa la Colometa són molt rics i tenien cases de lloguer. La
Colometa deixa uns dies els nens al carrer amb l’Enriqueta, fins que l’Antoni es cansa. La
Colometa presenta en Quimet a la senyora de la casa on treballa.
​
 LA PLAÇA DEL DIAMANT RESUM PER CAPÍTOLS

​ Capítol 21: Un dia, la Colometa troba els seus fills envoltats dels coloms, que de mica en mica es
feien amos del pis on vivien. A en Quimet li sembla bona idea i afegeix covadors perquè hi vagin
més coloms. En Quimet creu que es faran rics perquè els podrà anar venent.
​

​ Capítol 22: La Colometa està farta perquè el pis s’ha tornat un caos i només sent coloms per tot
arreu. La mare d’en Quimet pensa el mateix quan els va a visitar.
​

​ Capítol 23: La mare d’en Quimet mor i la van a veure a casa, on està estirada amb les seves tres
veïnes al voltant.
​

​ Capítol 24: En Cintet i en Mateu s’enfaden amb la Colometa perquè no vol que en Quimet es
torni un soldat.
​

​ Capítol 25: La Colometa està cansada de treballar i fer les feines de casa perquè ningú l’ajuda,
però no s’atreveix a dir-li a en Quimet. La Colometa molestarà els coloms i a matar els ous.
​

​ Capítol 26: En Quimet es vesteix com un milicià perquè la revolució està a punt d’esclatar. Als
amos de la Colometa els denuncia una parella perquè diuen que la casa era de la seva propietat i
els milicians els volien matar, fins que els revolucionaris els donen la raó. A casa, en Quimet i la
Colometa es queden sense gas i els coloms van marxant.
​

​ Capítol 27: En Quimet i en Cintet van a lluitar al front d’Aragó i la Colometa es queda sola. Els
amos la fan fora de casa perquè no li poden pagar el sou. En Mateu, abandonat per la seva dona i
filla, va a visitar la Colometa perquè és l'única persona que li queda, però ha de tornar a lluitar al
capdavant. L’Enriqueta troba una feina a la Colometa que consisteix a netejar a l’ajuntament.
​

​ Capítol 28: En Quimet torna del front amb menjar i els fills l’adoren quan explica les batalles que
ha lluitat. En Quimet s’emporta matalassos al davant. Quan la Colometa va a l’adrogueria, dos
milicians venen perquè no troben en Cintet, que finalment apareix.
​

​ Capítol 29: En Cintet visita a la Colometa i ella el troba canviat, com si la guerra canviés als
homes. En Cintet porta menjar pels nens i recorden moments quan estaven en pau. Ja no
queden gaires coloms i la Colometa havia anat tirant els covadors.
​

​ Capítol 30: La Colometa es troba a la Julieta i totes dues tenen el seu marit al front d’Aragó.
​

​ Capítol 31: Amb el primer bombardeig a Barcelona, el pare de la Colometa mor, però ja no tenia
cap sentiment per ell des que la seva mare va morir. En Quimet torna amb set milicians amb
menjar i explica el seu desig de què s’acabi la guerra per tornar a estar feliços a casa. La Julieta
torna a visitar a la Colometa i li recomana que porti el seu fill en una colònia de nens refugiats on
ella treballa, perquè veu que no té prou menjar per alimentar dos fills.
​

​ Capítol 32: Malgrat que l’Antoni no vol, la seva mare el porta a la colònia per poder menjar
millor. L’Enriqueta visita l’Antoni els diumenges i diu que està bé. Un milicià truca a la porta de
casa la Colometa i informa que en Quimet i en Cintet han mort a la guerra. Després d’aquesta
escena, la Colometa entra a casa l’últim colom que quedava.
 LA PLAÇA DEL DIAMANT RESUM PER CAPÍTOLS

​ Capítol 33: La Griselda va a visitar a la Colometa i li dona el seu condol. Quan l’Antoni torna de la
colònia, no li dirigeix la paraula a la seva mare i la Rita li dona la notícia que el seu pare és mort.
La mare també coneix que en Mateu ha estat afusellat i acudeix als seus antics amos.
​

​ Capítol 34: Els seus antics amos la rebutgen perquè no volen gent pobra que netegi la casa.
També li diuen que si el seu marit ha mort, és perquè ella és roja. L’Enriqueta li troba una feina
de netejar, però la Colometa està molt ensorrada i veu que els seus fills estan massa prims.
Llavors, decideix posar fi a la seva vida i la dels seus fills abocant-los-hi salfumant amb un embut
a la nit.
​

​ Capítol 35: La Colometa es troba a un home que s’havia quedat sense cama i li dona el seu
condol, però després s’adona que era l’ajudant d’en Quimet. Després de passar per l’església, veu
difícil afrontar la situació de la postguerra i s’imagina pujant al colomar com si fos un colom.
​

​ Capítol 36: Quan va a comprar salfumant fa veure que s’ha deixat els diners a casa i diu que ja ho
pagarà. Quan surt de la botiga, l’adroguer li demana si vol treballar per fer les feines de la seva
casa i ella dubta, però ho acaba acceptant.
​

​ Capítol 37: En el primer dia de treball de la Colometa a casa l’Antoni, l’adroguer li ensenya
l’habitatge. A més, la Colometa fa una descripció detallada de la casa.
​

​ Capítol 38: La Colometa ha pogut sortir de la pobresa gràcies al sou i les paperines de menjar de
l’adroguer.
​

​ Capítol 39: L’adroguer li demana que es casi amb ell, però no pot tenir fills perquè la guerra el va
mutilar. Per primera vegada des de fa temps, la tornen a anomenar Natàlia.
​

​ Capítol 40: Al cap de tres mesos es casen i, amb la guerra acabada, l’Antoni (l’adroguer) arregla la
casa.
​

​ Capítol 41: Els nens tornen a estudiar i l’Antoni contracta una dona per fer les feines de casa
perquè no vol que ho faci la Natàlia. El nen agafa molta estima a l’Antoni i a l’Enriqueta.
​

​ Capítol 42: La Natàlia no vol sortir de casa perquè té por de la vida i la Rita creu que en Quimet
podria estar viu. Surten a passejar i la Natàlia es desmaia.
​

​ Capítol 43: La Natàlia troba a faltar els coloms perquè els considera alliberadors i nets.
​

​ Capítol 44: L’Antoni parla amb en Toni (el fill de la Natàlia), que li diu que no vol continuar
estudiant i vol seguir el negoci de l’adroguer.
​

​ Capítol 45: Un noi del bar de la cantonada demana casar-se amb la Rita. L’Antoni i la Natàlia
parlen amb ella, però diu que no vol, que prefereix veure més món.
​
 LA PLAÇA DEL DIAMANT RESUM PER CAPÍTOLS

​ Capítol 46: La Natàlia i l’Antoni fan el possible perquè la Rita es casi amb en Vicenç i el promès li
envia flors i la convida a menjar al bar, però es cansa del fet que la Rita no li faci cas. L’Antoni li
diu a la Rita que aviat el veuran vestit de militar.
​
​ Capítol 47: La Rita accepta casar-se amb en Vicenç per no fer-lo patir més i comencen a preparar
el casament.
​

​ Capítol 48: Fan el casament i tot va molt bé. En Toni va al dinar vestit de militar i la Rita li diu a la
seva mare que es va enamorar d’en Vicenç des del primer dia.
​

​ Capítol 49: La Natàlia s’adreça al pis on va viure amb en Quimet i amb un ganivet escriu a la
porta “Colometa”. Després, la Natàlia fa un crit alliberador i, quan torna a casa, abraça al seu
segon marit, l’home que l’ha salvat de la pobresa.
LES ORACIONS COMPOSTES
Les oracions compostes són aquelles que estan formades per dos o més verbs i, per tant, la componen
dos o més estructures de subjecte i predicat. Aquestes poden ser coordinades o subordinades.

ORACIONS COMPOSTES COORDINADES

Són oracions formades per dos o més verbs que estan al mateix nivell i s’uneixen mitjançant un element
d’enllaç que sol ser una conjunció. N’hi ha de diferents tipus:

 Copulatives: tenen significat d’addició (i, ni).

 Distributives: tenen significat de distribució (els uns... els altres..., o... o ..., aquí... allà..., ni... ni...).
 Disjuntives: tenen significats alterns (o... o bé...).
 Adversatives: tenen significat d’oposició (però, sinó que, tanmateix, així i tot).
 Il·latives: tenen significat deductiu (doncs, per tant, per conseqüent).
 Explicatives: tenen significat aclaratiu (és a dir, o sigui, això és).

ORACIONS COMPOSTES SUBORDINADES

Són oracions compostes formades per una proposició principal i una o més proposicions subordinades. No
estan al mateix nivell i existeix una relació de subordinació o dependència d’una respecte l’altra.
Segons la funció sintàctica que realitzin dins de la oració principal, es classifiquen en:

ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES

Són aquelles que poden substituir-se per un adjectiu i poden ser especificatives, quan especifiquen i
exclouen a la resta, o explicatives, quan donen una explicació extra i van entre comes.

Els pronoms relatius

 Són 5 i poden ser variables –el qual, la qual, els quals, les quals– o invariables –que, què (precedit
d’una preposició i referit a coses), on (indica lloc), qui (referit a persones).
 El que, la que, els que i les que només són correctes si substitueixen a aquell que, aquella que, etc.
 Pronoms interrogatius: qui, què, especificatius (quin, quina, quins, quines), quantitatius (quant,
quanta, quants, quantes), adverbials (on, quan, com).
 La qual cosa o cosa que.

ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

Són aquelles que realitzen la funció pròpia d’un substantiu, un sintagma nominal o un pronom dintre de
l’oració principal: subjecte, complement directe, atribut, complement indirecte, complement de règim
verbal, complement del nom i complement de l’adjectiu.

Estructura: verb + que (conjunció), introduïda per un infinitiu, nom / adjectiu + que + CN / CAdj, qui o
preposició + qui.
ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS

Les oracions subordinades adverbials fan la mateixa funció d’un adverbi dins de l’oració principal, és a dir,
de complement circumstancial. N’hi ha diferents tipus i estan introduïdes per una conjunció determinada.
Es divideixen en:

Pròpies
Són aquelles que es poden substituir per un adverbi o una locució adverbial.

 Temporals (de temps): moment en què es produeix el fet.

 Locatives (de lloc): localització del fet.
 Modals (de mode): manera.

Impròpies
Són aquelles que no poden ser substituïdes per un adverbi o una locució adverbial però realitzen en
l’oració la funció d’aquests.

 Causals: indiquen la causa de l’acció.

 Finals: indiquen finalitat.
 Consecutives: expressen conseqüència.
 Comparatives: estableixen una comparació.
 Concessives: expressen una concessió.
 Condicionals: expressen condició.
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són sintagmes nominals que acompanyen els verbs. Substitueixen el complement
directe, el complement indirecte, els complements circumstancials, el complement de règim verbal, el
complement predicatiu i l'atribut i formen una unitat amb el verb.

Poden anar al davant o al darrere indistintament, però hi ha uns quants que tenen posició fixa:

 Davant del verb: present d’indicatiu, futur, etc. (tots).

 Darrere del verb: imperatiu, infinitiu i gerundi.
 Davant o darrere del verb indistintament: formes perifràstiques.

Pronoms febles que substitueixen el CD

el l' ‘l -lo

la l' / la -la -la

SN definit
els els ‘ls -los

les les -les -les

SN indefinit en n' ‘n -ne

neutre ho ho ho ho

*el pronom femení la no s’apostrofa quan el mot següent comença amb i, u, hi, hu àtones.

Pronoms febles que substitueixen el CI

li li -li -li
Sprep
els els ‘ls -los

Pronoms febles que substitueixen altres complements

Atribut SAdj, SPrep, SN ho

SPrep amb la preposició de en

CRV
SPrep amb altres preposicions hi

CC SAdv, SPrep hi

CPred SAdj hi
PRONOMS SENSE FUNCIÓ SINTÀCTICA
Els pronoms que acompanyen els verbs pronominals no exerceixen cap funció sintàctica: es, hi, es + en.

Alguns d'aquests verbs no existeixen sense el pronom, en d'altres casos el pronom canvia el significat
i la sintaxi del verb.

COMBINACIÓ DE PRONOMS
Quan s’enllacen en una oració dos o més pronoms se segueix aquest ordre: CI + CD + CC.

Quan el CI plural (els, les) es combina amb les quatre formes del CD (la, el, les, els), es posa primer el CI i
després el CD, però tots dos en la seva forma natural.

En canvi, quan és el CI singular (li) el que es combina amb aquestes quatre formes, es transforma en hi
de la següent manera:

CI + CD

li + el → l’hi li + la → la hi

li + els → els hi li + les → les hi

* quan es combina amb les dues formes del CD en o hi, es mostra amb la seva forma natural.
ELS SONS I LA SEVA REPRESENTACIO
DOBLE ARTICULACIÓ DEL LLENGUATGE

 PRIMERA ARTICULACIÓ: que podem situar a nivell de les paraules i que es refereix a les unitats
mínimes significatives → els MORFEMES.
 SEGONA ARTICULACIÓ: que treballa per dessota de la primera i que fa referènci a les unitats
mínimes distintives (no significatives) → els FONEMES.

FONÈTICA, FONOLOGIA I ORTOGRAFIA:

La fonètica estudia l´estructura física dels sons, la seva producció i percepció. La unitat d´estudi
és el so.

La fonologia s´encarrega d´estudiar la funció que tenen els elements fònics de la llengua, és a
dir, la seva capacitat diferenciadora. La unitat d´estudi és el fonema.

L´ortografia estableix normes per a l´us correcte dels signes ortogràfics, les lletres i els dígrafs
que representen els sons.

SO I FONEMA:

El fonema és una unitat abstracta, un concepte metodològic per a l´anàlisi de la llengua. El so, en
canvi, és la realització pràctica del fonema.

Els fonemes es presenten entre dues barres inclinades /m/; els sons es representen entre
claudàtors [m].

EL PROCÉS DE FONACIÓ:

Punt d´articulació:
És el lloc en què s´uneixen o es troben els òrgans articulatoris en l´emissió dels sons:

 Bilabials: s´uneixen els dos llavis.

 Làbio-dentals: el llavi inferior es recolza en les dents superiors.
 Dentals: la llengua es recolza en la part interna de les dents superiors.
 Alveolars: la punta de la llengua toca els alveols dentals superiors.
 Palatals: la llengua toca el paladar dur.
 Velars: la part posterior de la llengua es posa en contacte amb el vel del paladar.
El mode d´articulació:
És la posició que adopten els òrgans articulatoris en l´emissió dels sons; en aquest sentit, doncs,
es parla d´articulacions:

 Oclusives: s´interromp momentàniament el pas de l´aire i, després, aquest surt en forma

d´explosió.
 Fricatives: l´aire no és obstruït, sinó que passa per un canal estret i produeix una fricació
prolongada.
 Africades: es comença amb una oclusió, que va seguida d´una fricació.
 Líquides: semblants a les vocals, modifiquen el pas de l´aire molt lleument. Les líquides es
divideixen en laterals i vibrants.
 Laterals: l´aire surt pels costats de la llengua.
 Vibrants: vibracions intermitents de la llengua en contacte amb la zona alveolar; la vibració
pot ser simple o múltiple.
 Nasals: l´aire surt per la cavitat nasal.
 PUNT D’ARTICULACIÓ

CORDES VOCALS LABIALS DENTALS VELARS PALATAR

OCLUSIVES
SORDES [p] [t] [k]
SONORES [b] [d] [g]
SORDES [f] [s] [ʃ]
MODE D’ARTICULACIÓ

FRICATIVES
SONORES [v] [z] [ʒ]
NASALS SONORES [m] [ɱ] [n] [ɳ] [ɲ]
LATERALS SONORES [l] [λ]
VIBRANTS
VIBRANTS [ɾ]
MULTIVIBRANTS [r]
APROXIMATS [β] [δ] [ɣ]
AFRICATS [tʃ] [dʒ] [dz] [ts]
Trets Punt d'articulació Sons i grafies
Bilabial Els dos llavis [p], pala; [b], bata; [m], mig

Labiodental Els llavis inferiors i les [f], fals; en alguns

dents superiors. dialectes, [v], Valls.

Dental L'àpex de la llengua i [t], tassa; [d], dit

les dents superiors

Alveolar L'àpex de la llengua i [s], sort; [z], casa; [ts],

els alvèols superiors. gats, [dz], tretze; [l],
cala, [ɾ], Maria;
[r ], gorra; [n], nen.

Palatal El dors de la llengua i [∫], xoc; [Ӡ], joc, [ t∫ ],

el paladar cotxe; [ʤ ], metge; [ʎ ];
lluna; [ɲ], banya.
Velar El postdors de la [k], casa; [g], gat.
llengua i el vel del
paladar obstrueixen el
pas de l'aire.

Trets Mode d'articulació Sons

Oclusiu L'aire surt per la boca [p], [b], [t], [d], [k], [g]
fent una petita explosió
després d'haver estat
restringit.
Fricatiu L'aire passa fregant [f], [v], [s], [z], [∫] , [Ӡ]
per un canal estret.
Africat L'aire és sotmès a una [ts], [dz], [t∫ ], [ʤ]
oclusió i després a una
fricció
Lateral L'aire surt pels costats [l], [ʎ]
del canal bucal
Vibrant La llengua vibra i això [ ɾ ], [r]
fa que es talli el pas de
l'aire
Nasal L'aire passa a través [m], [n], [ɲ]
de la cavitat nasal
1. Fases de la producció dels sons
 Respiració
 Fonació
 Articulació so es modula i modifica segons la posició dels òrgans de la boca
o Òrgans passius:
 Dents superiors
 Alvèols dentaris
 Paladar dur
 Maxil·lar superior
 Paret faríngia
o Òrgans actius
 Llengua
 Llavis
 Vel del paladar
 Maxil·lar inferior
 Sons vocàlics cap òrgan obstaculitza la sortida de l’aire
 Sons consonàntics òrgans bucals obstaculitzen sortida aire.

2. Punt articulació i mode articulació

 Punt articulació lloc on es produeix l’obstrucció de l’aire
o Taula 1
 Mode articulació manera com es produeix un so
o Taula 2

3. El sistema vocàlic àton

- ['a], ['ɛ], ['e] esdevenen [ə] en posició àtona

- ['o], ['ɔ], ['u] es confonen en [u] en posició àtona

3.1 Els sons vocàlics del català

ANTERIORITAT
anterior central posterior
OBERTURA tancat [i] [u]
vint suc / sopar
semitancat [e] [o]
temps fosc
mitjà [ə]
mare / teva
semiobert [ɛ] [ɔ]
cel bona
obert [a]
mare

4. La síl·laba
Unitat estructural que aplega un o més sons successius organitzats a l’entorn d’un
segment de màxima obertura.
5. Vocals graduals: i/u
 Semivocals (i) (u) després de la vocal sil·làbica
o Cau-re
o Rei
o Ai-re
 Semiconsonants (j) (w) diftongs creixents
o Qua-tre
o Guant
o Ca-uen
 Consonants (j) (w) diftongs creixents
o Io-gurt
o Hie-na

6. Contactes vocàlics entre mots

 Hiat
o 2 vocals tòniques
 Sinalefa
o Diftong decreixent + vocal diftong creixent
o Diftong creixent + i/u  diftong decreixent
 Elisió vocal
o Vocals àtones iguals
o E àtones inicials de mot

7 Contactes de les consonants amb altres consonants o vocals

 Consonants aproximants (fricatives) b, d g
o Entre vocals
o En: br, dr, gr
o Quan davant porten consonant (ni m/n)
 Ensordiment i sonorització:
o Ensordiment oclusius, fricatius, africats esdevenen sords
o Sonorització oclusius, fricatius, africats esdevenen sonors
o Sons oclusius
 p, t, k sordes
 b, d, g sonores

 Es realitzen com a sordes:

 Final de mot
 Davant consonant sorda
 Davant de vocal
 Es realitzen com a sonores
 Quan a final de paraula o síl·laba s’assemblen a una altra
consonant sonora

o Sons fricatius i africats

 F, s sords
 V, z sonors

 Es realitzen com a sords:

 Final de mot
 Davant de consonant sorda
 Es realitzen com a sonors:
 Davant de vocal
 Davant de consonant sonora
 Assimilització so consonàntic s’acosta al punt d’articulació del so que ve a
continuació
o Exemples
 Interior
 Caldera
 Ben ple
 Geminació so consonàntic.
o Adopta el mateix punt i el mateix mode d’articulació del que ve a
continuació
o O bé es duplica
o Exemple:
 Connexió
 Bell lloc
 Immersió
 Emmudiment sons no es pronuncien
o Camp
o Club
o Dolor
 Sensibilització quan varia el context i els sons si es pronuncien
o Camp obert
o Club obert
o Dolorós
 Sons vibrants
o Vibrant múltiple rr
o Vibrant simple cara
o No es pronuncia la s Israel
o Pr, tr, cr, br, gr, fr
 Preu, trossos es pronuncia la r
 Arbre, prendre no es pronuncia la r
seleactivitat.cat/apunts