TREBALL

“LA PLAÇA DEL DIAMANT”

-Mercè Rodoreda-

Carla Trilles Boix

2n Batx C
2023-2024
Montserrat Serra
Català
Aquesta obra inicia amb la protagonista principal, la Natàlia que treballa en una pastisseria quan la seva amiga
Julieta l’anima a anar a ballar a la plaça del diamant. En aquella plaça, un noi, en Quimet, se l’acosta i la convida
a ballar. En quant comencen a ballar li diu que d’aquí a un any es casaran i ella de la vergonya marxar corrents, i
ell darrere d’ella la va perseguir cridant-la per Colometa. Des de llavors, aquest la nomenarà per Colometa i no
per Natàlia.
Van quedar l'endemà i la Colometa li volia dir que havia trencat amb el seu promès Pere, i que se sentia
culpable per haver-lo deixat deprimit, però com ell no deixava de parlar del futur que tindrien junts no la va
deixar parlar. En Quimet la va empresonar de tal manera que ella va començar a perdre la seva personalitat
(amb el nom, i amb la submissió). Aquest, li diu a ella que no vol que treballi més en la pastisseria perquè creu
que l’amo la mira amb uns mals ulls, i ella l’acaba deixant a disgust.
Un amic d’en Quimet, en Cintet, els ensenya un pis abandonat sota terra que inclou un terrat a molt bé de preu
on podrien anar-se’n a viure amb la seva parella Colometa, on més endavant el reformen.
L'Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confident de Colometa li diu que fa bé casant-se amb en Quimet
i no pas amb en Pere.
S’acosten els dies del casament entre la Colometa i en Quimet, i aquest li demana al mossèn Joan que sigui un
casament curt. Però aquest li diu que una cerimònia tan important com aquesta no es pot anar amb presses.
Quan finalment es casen, tots ballen molt feliços i la Colometa mostrava una gran alegria per aquell dia, en
canvi, en Quimet no mostrava cap sentiment amorós. A la nit, la Colometa té por de les relacions sexuals, i
aquestes acaben materialitzant-se en dolor i agonia.
Setmanes més tard del casament, la mare d’en Quimet vol que la Colometa es quedi embarassada, però com
que ella no ho està, en Quimet decideix que els diumenges eren els dies per a fer un nen.
Al mateix temps, en Quimet va començar a agafar el costum de queixar-se de dolor de cama a la nit durant tot
l’hivern, per així obtenir l’atenció de la Colometa i fer que estigui per a ell.
Finalment, la Colometa es queda embarassada, i en Quimet comenta que ell és l’únic qui pot decidir el nom del
seu fill. Quan arriba el moment del part, aquesta, de fer tanta força trenca la columna del llit. El nen, Antoni, va
passar de pesar quatre kilograms a dos i mig perquè no volia mamar, i s'estava desnodrint. Un dia el fill i la
Colometa passejaven quan van veure un colom ferit i un embut, i es van emportar a casa el colom per curar-lo,
quan en Quimet va decidir quedar-se’l per distreure al nen. Com que volien fer-li un colomar, el van aparellar
amb un altre colom i els hi van dir Cafè i Maringa, on més tard van afegir dues parelles més. Després d'un any i
mig va venir el segon embaràs, que va sortir nena i la van anomenar Rita. L’Antoni va agafar molta gelosia
d'aquesta, i per fer riure va començar a imitar al seu pare caminant coix.
Més endavant, en Quimet sentia angúnia després de dinar i el van diagnosticar un cuc solitari que estava a
l'intestí. I quan el va expulsar el van guardar en un pot de vidre. El treball a Quimet no li anava força bé i
faltaven diners a casa per menjar, així que la Colometa va decidir deixar els nens al menjador de l'escola o a
casa de l’Enriqueta per poder treballar els matins en una casa netejant. Aquesta va descobrir que els seus fills
amagaven alguna cosa quan ella no hi era, i un dia els va trobar envoltats dels coloms per tota la casa i així era
com havien après a estar-se quiets. A en Quimet li va semblar una bona idea i va obrir una trapa i hi va afegir
covadors perquè hi anessin i així tindrien més coloms. La Colometa expressava la seva impotència davant de la
seva situació amb el pis, els coloms i la vida familiar. Estava farta perquè el pis s'havia tornat un caos i només
sentia coloms per tot arreu que embrutaven la casa. Quan després d’una setmana la sogra de la Colometa mor.
Tant en Cintet com en Mateu no paraven de parlar d'escamots i que haurien de tornar a fer de soldats, i en
Cintet es va enfadar amb la Colometa perquè ella no volia que en Quimet fos escamot.
La Colometa estava molt cansada de treballar i portar la casa alhora, ja que ningú l'ajudava, i semblava que no
existia. Com no s'atrevia a dir-li a en Quimet que ja en tenia prou amb els coloms, va decidir sacsejar les gàbies
per a fer malbé les cries bellugant els ous, fins a matar-los.
La Revolució va començar i en Quimet i en Cintet se'n van anar a combatre al front d'Aragó i a la Colometa no li
va quedar més que quedar-se sola amb els nens. Els amos dels quals ella treballava netejant-los la casa, la van
fan fora perquè no la podien pagar, però el mossèn li va dona dues monedes d'or per subsistir, però l'Enriqueta
li va troba una feina de netejar a l'ajuntament.
Després d’un temps, en Quimet va tornar de la guerra amb menjar, i els fills l'admiraven quan els hi explicava
les seves batalletes. Li va dir a la Colometa que s’hauria d’endur els matalassos que tenien a casa perquè allà al
front en faltaven. Per tant, van haver de dormir a terra amb llençols i mantes.
Amb el primer bombardeig a Barcelona al mar, el pare de Colometa es mor, però ella sentia com si ja estigués
mort quan va morir la seva mare. En Quimet va tornar a casa amb set milicians, i amb menjar per quedar-se
tres dies. La Julieta va visitar a la Colometa i li va proposar que posi el seu fill en una colònia de nens refugiats
on ella treballa perquè no tenia prou menjar per alimentar-los. I a la Colometa no li encantava la idea d’estar
lluny del seu fill, però no volia que morissin els tres de gana, així que el va deixar fins que les coses a casa
milloressin. Quan arriba a casa un milicià, va trucar a la porta i li va dir que en Quimet i en Cintet han mort al
front. La Colometa paralitzada es va quedar mirant al balcó i a l'únic colom que encara quedava.
Quan l'Antoni va tornar de la colònia pensava que li havien canviat el nen i no li va dirigir paraula a la seva
mare. De sobte, la Colometa es va adonar que van afusellar a en Mateu enmig d'una plaça i va ser quan va
arribar al límit. Va decidir posar fi a la vida dels seus fills prims de gana i amb la seva amb salfumant. Es va
dirigir a la drogueria, va comprar el producte quan l’adroguer va fins on estava ella i li va dir que li ha venut
llegiu sense voler, i fan l’intercanvi. Quan es va dirigir per marxar, ell li va proposar treballar allà, i ella accepta
anul·lant el pla que estava duent a terme. Gràcies a la feina surt de la pobresa i l’adroguer li va acceptar que es
va fixar en ella des del primer moment en què la va veure i que li va donar la feina perquè el dia que va anar a
comprar salfumant va pensar que li passava alguna cosa greu. Quan un diumenge l’adroguer li va sol·licitar de
veure-la, i li va demanar que es casi amb ell, i va ser la primera vegada durant molt temps que algú
l’anomenava Natàlia.
Al cap de tres mesos l’adroguer, Antoni, es casa amb la Natàlia. Gràcies als ingressos dels dos, els nens van
tornar a estudiar i l'home va contractar una dona de fer feines perquè no volia que la Natàlia netegés. La Rita
va posar en dubte que en Quimet continués viu perquè una companya de classe seva li ha passat, i la Natàlia es
va espantar molt de la idea.
L'Antoni va cridar a en Toni per parlar amb ell sobre els seus plans de futur, i ell li va dir que no volia continuar
estudiant, que volia seguir el negoci de l'Antoni. Aquest el va avisar que podia aspirar a més, però en Toni es va
negar a qualsevol altre ofici.
Dies més tard, va venir el noi del bar de la cantonada, el Vicenç, a demanar el casament amb la Rita a la Natàlia
i a l’Antoni. I quan aquests li van dir a la Rita, ella es va negar perquè volia veure el món amb llibertat. Però
després d’un temps, ella va acabar cedint i es va casar amb ell.
La Natàlia, després del que li va dir la seva filla temps enrere de la possibilitat que el seu marit estigués viu, es
va dirigir cap al piset on va viure amb en Quimet. I amb un ganivet a la mà, va escriure a la porta el nom que la
representava, Colometa. On va acabar amb un crit alliberador molt fort donant per finalitzada l’etapa de
Colometa, va ser una mort metafòrica, que no és altra cosa que la mort de la seva joventut i l'entrada de
Natàlia a l'edat adulta. De tornada d’aquest esdeveniment, entra a casa seva i abraça el seu segon marit,
l'home que la va salvar de totes les misèries de la vida.
La novel·la es divideix en quaranta-nou capítols. Aquests es poden estructurar seguint diferents criteris, però el
principal, és la introducció, el desenvolupament i el desenllaç.
La introducció comprèn els capítols I – V, aquesta part la situem on la Natàlia coneix en Quimet i comencen a
sortir. Arran de l’aparellament, ella està entrant en la fase de submissió i pèrdua de personalitat, quan passa a
nomenar-se Colometa, ja que en Quimet és una contínua pressió, que sempre mostra la seva superioritat
masclista. El desenvolupament són els capítols VI – XLIV, es troba marcada pels maldecaps i problemes. La
parella es casen, lloguen un pis i tenen fills. Tenen lloc les dificultats amb els coloms i amb la situació
econòmica familiar. Apareix la mort d’en Quimet i la Colometa se sent totalment perduda fins al punt de voler
posar fi a la vida dels seus fills i a la seva. I el desenllaç, que són els capítols XLV – XLIX, els ubicaríem quan la
protagonista comença a refer la seva vida, recupera la seva identitat i troba la felicitat amb l’Antoni. La Natàlia
abandona la seva vida passada com a Colometa i deixa passar a la Natàlia que pensava que no tornaria mai més
perser feliç.
L’acció de la novel·la se situa a Barcelona durant un temps que va des de finals de la primera dictadura entre el
primer i desè capítol. Després poc abans de la proclamació de la segona República (1931) que se situa entre el
catorzè i vint-i-cinquè capítol, la guerra civil (1936-1939) entre el vint-i-sisè i trenta-tresè capítol, i finalment
fins als primers anys de la postguerra, a principis dels cinquanta entre el capítol trenta-tres i el quaranta-nou.
El temps narratiu consta que té un temps lineal. És a dir, que passa des de 1928 fins després de la Primera
Guerra Mundial, de 1928 fins al 1950. El temps històric, com bé he comentat anteriorment, se situa a
Barcelona. Els llocs on s’ubica la novel·la, són llocs reals, per tant, díctics, que es troben a Barcelona, com la
plaça del Diamant, el carrer Gran de Gràcia, el carrer de Montseny i la rambla del Prat. Tot i que la novel·la no
fa afirmacions directes als esdeveniments històrics i a la situació dels llocs, es pot deduir. Per exemple, quan
parla de la “revolució”, es pot deduir que parla de la Guerra civil.
El temps és lineal, però durant el temps de guerra i postguerra podem observar diversos flashbacks, on la
Natàlia pensa en els temps anteriors amb el seu marit tot abans de la guerra.
La narradora és omniscient i protagonista de l’obra, la Natàlia, per tant, parla en primera persona. Mercè
Rodoreda fa ús de dues tècniques narratives diferents. L’escriptura parlada i el monòleg interior. Amb
l’escriptura parlada es refereix a explicar els fets passats més significatius de la seva vida sense haver-hi un
destinatari. I amb el monòleg interior relata fets presents, el text té la forma de seqüència de pensaments d'un
personatge, de manera que en llegir-lo s'assisteix en viu i en directe a l'activitat mental d'aquest personatge.
Aquesta tècnica apareix clarament al final de l’obra.
El personatge principal és la Natàlia. Al principi, era una noia ingènua, no se n'adonava gaire del món que
l'envoltava. De mica en mica es va anar fent gran i va veure que la vida no era com ella l'havia vist sempre. Va
estar aparellada a un home que la sotmetia i ella no era conscient fins que aquest va morir i li fa veure el món
amb una altra perspectiva. Però ella va lluitar per no ser aixafada, i quan va aconseguir trobar una sortida, es va
tornar a casar, i la vida li va canviar a favor seu vivint molt millor que abans. Aquesta és un personatge
clarament rodó, ja que evoluciona progressivament al llarg de la novel·la.
Un possible antagonista d’aquesta història és en Quimet. Va ser el primer marit de la Natàlia. Volia que la
Natàlia fes tot el que ell volgués fins al punt de canviar-li el nom a “Colometa”. Quan ja feia un temps de casats,
va agafar afecció pels coloms i va fer un colomar a casa seva. Durant la Guerra civil va haver d'anar al front, on
va morir. Al principi de la novel·la es mostra molt gelós i controlador amb la Natàlia. Aquest és un personatge
pla, perquè no varia durant l’obra, té la mateixa manera de pensar i fer.
En Toni va ser el primer fill d'en Quimet i la Natàlia. De petit era molt desviat i impacient, plorava molt i li tenia
enveja de la seva germana petita, però amb el pas del temps madurar.
La Rita era la segona filla petita, amb molt caràcter. Aquesta és un personatge rodó, ja que a l’inici es mostra
innocent i ingènua, però quan es fa gran agafa molt caràcter i personalitat que són pròpies del seu pare.
L’Antoni era l'adroguer on la Natàlia comprava les veces i el salfumant. Quan aquest li salva la vida a la Natàlia,
els dos formen una família a casa seva. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer. També va
anar a la Guerra i el van ferir i no pot tenir fills. Aquest representava tot el contrari de Quimet, mostrava
tranquil·litat, absència del sexe, llibertat de poder fer el que vulgui… Aquest personatge és pla, es mostra bona
persona al llarg de la novel·la.
L’Enriqueta era la veïna de la Colometa, i es preocupava per ella i pels seus fills. També és qui li recomana que
es casi amb en Quimet. Aquest és un personatge pla, no evoluciona com a personatge.

Mercè Rodoreda descriu a la Natàlia com una persona que ha d’actuar quasi com un robot. Primer a viure
sotmesa al rigor dels pares i finalment a la dels marits i els fills, quedant anul·lada per en Quimet, que la
sotmet a un procés gradual de submissió, a través d’un subtil maltractament psicològic. La monotonia de la
vida diària, el dolor i repulsió davant el sexe, la dominació del mascle, tot ho accepta sense cap protesta, amb
una total resignació. Així tot, en el transcurs del llibre va prenent consciència d’aquesta realitat, quan finalment
recupera el nom de Natàlia. Colometa, és l’encarnació de la situació d’opressió de la dona. La submissió de
Colometa era total, i es deixava manar per les ordres d'en Quimet, a vegades fins i tot depreciant-la, i
desvaloritzant-la com a persona. Una de les coses que ho demostren és quan en Quimet li omple la casa de
coloms, que a la Natàlia no li agradaven, però els va haver de suportar perquè eren l'afecció del seu marit. Un
altre exemple de submissió eren els diumenges, el dia del “sexe”, que més que un acte per produir plaer i amor
amb el Quimet, es tractava d'un acte merament de reproducció i per a satisfer el marit. Per tant, podem dir que
aquesta novel·la és feminista, perquè principalment el personatge protagonista és una dona. I aquest fet
reivindica i contrasta a tota la resta de novel·les en les quals eren homes els protagonistes. En segon lloc, al
principi de l’obra desvaloritzen la seva opinióicriteridavant adversitats que se li presenten, però un cop decideix
fer-li front després d’arribar a tocar fons, mostren el poder i domini que té una dona en sentir-se lliure i la
capacitat que té de refer la seva vida i arribar a ser feliç. Demostra que les dones durant la Guerra Civil van
haver de prendre un paper important en estar sense els seus marits i fer-se càrrec dels fills, la casa… soles, i,
així i tot, ho van aconseguir.
Durant la novel·la identifiquem molts simbolismes. Principalment els coloms. Els canvis i l’evolució que
experimenten els coloms és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista. El nom de la protagonista,
Colometa, ja està directament relacionat amb aquest símbol. I com en Quimet és el criador de coloms, són el
símbol de la seva vida amb ell. Quan els coloms arriben a casa seva els problemes comencen. Els coloms
envaeixen progressivament els dominis de la protagonista, primer el terrat (“ja no pot estendre la roba”), i, més
endavant, la casa. De la mateixa manera que ho havia fet en Quimet, els coloms entren a la vida de la Natàlia i
imposen la seva voluntat. Aquests tenen una doble significació profunda: la llibertat i empresonament de la
protagonista. El fet de l’alliberament dels coloms simbolitza deslligar-se dels compromisos. Mentre que la
brutícia i les pudors que causen aquests, provoquen un desequilibri i un tancament de la protagonista (“només
sentia parrupeig de coloms, em matava netejant els coloms, tota jo feia pudor de colom, coloms al terrat,
coloms al pi; el somiava”). Per això, la dona, incapaç de suportar més aquella vida, es rebel·la contra l’element
que la simbolitza, els coloms, trencant els llaços de subjecció que la unien a en Quimet. La desaparició de
l’últim colom coincideix amb la mort del marit. I quan la Natàlia, exasperada, en un somni despert, viu el passat
tot just tancat, es veu en la metamorfosi d’un colom, transformada en aquest animal que tan gràficament
representa la seva vida amb el seu primer marit.
Un altre símbol és l’embut, que aquest entra a la vida de la protagonista al mateix temps que els coloms.
Aquest simbolitza el camí cada cop més angoixant de la vida de la Natàlia (“els carrers semblen més estrets que
mai”). També simbolitza el suïcidi col·lectiu, van usar-lo per donar el salfumant als fills quan dormin (“Quan
dormirien, primer l’un i després l’altre, els ficaria l’embut a la boca i els tiraria el salfumant a dins, i després
me’n tiraria jo…”). Cal afegir la importància del símbol del ganivet, l’assassinat del passat. El crit és l’esforç que
canalitza la sortida de l’angoixa acumulada (“un crit que devia fer molts anys que duia a dintre… i aquella mica
de cosa de no-res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva joventut que fugia amb un crit
que no sabia ben bé què era”). Natàlia assassina a la Colometa gravant a la porta el seu antic nom que ja no la
representava.