Natàlia: És el personatge principal de l'obra.

A mesura que l'obra es va ampliant

Natàlia canvia d'actitud sobre tot al casar-se amb el Quimet, el qual de primeres
li va camviar el seu nom, Colometa. Natàlia es un personatge inocent, plena de
bondat i inteligencia, malgrat això al casar-se amb el Quimet, va canviar i va
deixar de ser la jove i lliure que sortia a ballar a les festes i que treballava a la
pastiseria. Casant-se amb el Quimet, Natàlia va convertir-se en la seva esclava,
ella no teenia veu nit vot a la seva casa. Però a mesura que els anys passen la
cosa es va complicant i Colometa ha de començar a treballar a més de fer-se
carrec dels nens i la casa. Clarament la Colometa després d'haver viscut mil
histories durant la guerra i postguerra queda una mica trastornada. Aquest
aspecte queda remarcat al capítol XXXVI quan la Natàlia repentinament
comença a perseguir a una dona i arriba a l'Esglesia, allí veu una mena de
bombolles de color vermell que ella diu que és la sang dels morts del front
d'Aragò. També s'ha de subrrallar obsesio que tenia amb els coloms, els quals
els escoltava per totes bandes i tenia l'olor d'aquestos impregnada al nas. Al
final del llibre veim una Nàtalia cremada, vella, insegura i sobretot boja.

En quant al concepte de Natàlia-Colometa-Natàlia veim com tot just haver

conegut la Natàlia al Quimet perd la seva identitat i passa a ser Colometa, i que
fins que no es casa amb l'Antoni no la torna a recuperar. Cal dir que en la meva
opinió tal i com he entes la novel·la, la Natalia només és feliç quan la seva
identita de Natàlia està vigent.

Quimet: És l'espos de la Natàlia, aquest personatge te com a característica ser

un home posesiu i molt masclista, pot ser un tipus d'home molt actiu en aquella
època. Quimet domés pensa en ell mateix, veim com té a la Colometa com un
objecte la qual es deixa endur pels recursos del seu home. Quimet va llevar la
identitat a la Natàlia que tot just haverla conescut li va anomenar Colometa. Així
Quimet és un home sense sentiments, no estima a la seva mare, no es veu cap
mena de acció que confirmi que estimava als seus fills, ni a la seva dona. El que
de veres li agradava era treballar, menjar, queixar-se i sobretot que li fesin més
atenció de lo normal, com quan deia que li feia mal la cama. Quimet utiltza un
metode per a que la Natàlia li fes més antenció i és poses gelosa, durant tota
l'obra quimet sol repetir un nom de dona, Maria, aixó o fa per engelosir a la
Colometa i que aquesta se li aferri més. Finalment cal esmentar que el
personatge del Quimet no varia durant l'obra i que hi ha una relació entre ell i els
coloms, perque al morir ell l'últim també colom mor.

PERSONATGES SECUNDARIS

Toni: És el fill major del matrimoni de la Natàlia i el Quimet,destaca per ser un

nen que de petit va ser molt entremaliat i molt ploralenc pot ser a causa de una
dificil infantesa, ja que va rebutjar des de molt petit el pit de la seva mare. Però
el personatge de l'Antoni ( que comneça a dir-se Toni a partir del casament de la
seva mare amb l'adroguer) começa a camviar en quant el seu pare se'n va al
front d'Aragò, però sobretot quan retorna de la colònia. En arribar de la colònia,
Antoni deixa de ser com era abans, ya no parla no fa res, és com si fos un nen
gran. Però a partir del casament de la seva mare amb l'adroguer l'Antoni torna a
parlar i es sent més viu fins i tot va a escola. Finalment exerseix el servici militar
a Barcelona i tal com ell va dir, es suposa que en acabar treballarà d'allò que li
agrada, ser abotiguer a la tenda de l'Antoni.

Rita: És la germana petita del Toni. Va viure tota la seva infantesa en un ambient
tenebros com és la guerra. Era una nena que tenia uns trets molt parescuts als
del seu pare. Durant la seva infantesa va viure més temps amb els coloms que no
amb el seu pare, pot ser que per aixó va desidir fer-se hostesa d'aviació. És va
casar amb en Vicenç, el cafeter de la cantonada.

Enrriqueta: És la veina de la Natalia, aquesta és com de la família de la

Colometa. És una dona que és preocupa de la Natàlia i la seva família, i fa tot
allò que pot per a que sortiguen endavan.

Cintet: Un gran amic del Quimet, amb el qual es pasava el dia amunt i avall, era
un home que en savia de construcció ja que ajuda sempre al Quimet als seus
projectes. Aquest també va anar amb els seus amics a la guerra.

Mateu: És un altra amic del Quimet i la Natàlia. Estava casat amb l'amor de la
seva vida la Griselda, la qual li va posar les banyes amb un altre home. Es
considera un gran amic de la Natàlia fins i tot com un germà. Aquest va ser
afusellat, a causa de la guerra, a una plaça.

Antoni l'adroguer: Aquest personatge durant l'obra no té quasi importancia, ja

que només és l'adroguer de les veces. Però a partir de que la Natàlia va a
comprar el salfunmant per matar als nens, el personatge de l'Antoni entra a un
altre terreny. A partir d'aquell moment la Natàlia començarà a treballar a casa
l'Antoni, i poc després es casarán tots dos a petició de l'Antoni. L'adroguer és un
home bondados però infeliç per no poder formar una família( ja que a la guerra el
varen capar) i amés viure sol, estimava moltisim a la Natàlia i la respectava com
a dona, i tenia molt d'afecte amb els nens sobretot a l'Antoni, el seu ull dret.

Mare de Quimet: És un dona extranya però a la vegada molt inteligent ja que vol
donar un aspecte de inocent amb allò dels llaços però en realitat és una farsa.
Aquesta dona sempre va voler tenir una nena,així quan el Quimet era petit el
solia vestir com si de una boixa es tratès, pot ser una de les causes del desamor
per part del Quimet a la seva mare.

Julieta: Amiga de la Natália que apareix al com,ençament de l'obra però tot just
la festa de la plaça del Diamant desapareix i fins la guerra civil no es torna a
veure. Treballa a les colonies de nens refugiats i ajuda a la Natàlia a que el toni
entri a la colònia. Ella esta enamorada de un noi.

Griselda: és la dona del Mateu, una dona molt jove que per causes desconegudes
deixa al Mateu per un altre home.

Vicenç: És un bon al·lot que treballa de cafeter al bar del cantó. Aquest es casa
amb la Rita, la qual al principi no volia però acava enamorant-se.

LOCALITZACIÓ

Escrita en el 1978, quan es reprenia en la vida pública el debat polític sobre les
desigualtats socials, El verí del teatre, a més d'interessar-se per la capacitat de
ficció del teatre, tracta del tema dels prototips socials, de les diferències que
sempre hi ha hagut i que encara persisteixen. En aquells moments de
reivindicació de llibertats individuals i col·lectices, Sirera també planteja el tema
de la llibertat de l'artista o la sea submissió al poder (cal recordar que durant la
dictadura franquista la censura afectava tants les publicacions com les
representacions teatrals). L'autor s'identifica amb les classes desfavorides,
reflex del teatre progressista de compromís social que es produí els anys
setanta. Com a integrador del teatre independent, Sirera investiga sobre el teatre
amb una proposta que convida al receptor a meditar sobre la temàtica, li
demana, per tnat, una reacció activa.

Al marc històric, ens trobem amb la mort de franco el 1975, i a Joan Carles I
coronat rei. A partir d'aquest moment, sota l'acció del president Adolfo Suárez,
s'inicia la reforma política que ha de conduir al restabliment de la democràcia.
S'esdevenen les primeres eleccions democràtiques, el 1997, i l'any següent
s'aprova la Constitució, que permet l'elaboració dels estats d'autonomia i el
restabliment de les institucions d'autogovern, com són la Generalitat de
Catalunya, la Valenciana i el Consell Insular.

Tant a la Comunitat Valenciana com a les illes, el procés fou més tardà,perqué
es portà a terme un règim preautonòmic, que a la Comunitat Valenciana es
desenvolupà entre el 1978 i el 1982. Però la dreta valenciana tractà de
desestabilitzar-lo amb campanyes ideològiques que dificultaven les
reivindicacions populars valencianes i que insistien a considerar que la
catalanitat del valencià formava part de les estratègies impreialistes del
Principat.

Aquests fets i el fracàs del valencianisme polític del 1977 van facilitar que
l'esquerra estatal acceptara reconduir les reivindicacions d'un estatut de
màximes competències -exigit per la majoria dels valencians- cap a un altre de
competències reduïdes i eliminar, a més, la terminologia i la simbologia
històriques defensades pels partits progressistes.

L'estatut concedit per les Corts espanyoles entrà vigor el juliol del 1982, i l'ay
següent, en les primeres eleccions autonòmiques, el PSOE aconseguí la majoría i
es mantingué en la presidència fins al 1995, en què el rellevà el PP.