LA PLAÇA DEL DIAMANT.

MERCÉ RODOREDA

2. RESUM DE L’ARGUMENT

La novel·la comença amb una noia, la Natàlia, òrfena de mare que treballa a una pastisseria. La seva
amiga Julieta arriba i li diu que a la nit aniran a un ball a la plaça del Diamant. Natàlia té un promès que
es diu Pere, però durant el ball coneix un noi, en Quimet, i ballen junts. Ell la veu com la seva futura
esposa i l’anomena Colometa. Llavors ella s’espanta i fuig corrents, mentre ell  la persegueix. Des de
llavors comencen a sortir.

La Natàlia deixa el seu promès pel Quimet. Quan està amb en Quimet, aquest parla d’una tal Maria,
però Natàlia no s’atreveix a preguntar qui és, de fet es reprimeix moltes coses. El seu xicot
l’empresona de tal manera que ella comença a perdre la seva personalitat (amb el nom, i amb la
submissió). En Quimet es mostra molt gelós per diverses coses i mostra a Natàlia el seu pensament
masclista, però tot i això, i després d’estar barallats diverses setmanes, decideixen casar-se.

Natàlia coneix els amics d’en Quimet, en Cintet i en Mateu. I més tard, la mare del seu futur marit, que
té la casa plena de llaços. Després la parella comença a buscar un pis i troba un abandonat, així que
l’han de restaurar. Mentrestant la senyora Enriqueta, amiga i quasi mare de la Natàlia, li diu a aquesta
que en Quimet és un bon promès.

Arriba el casament. Tot és molt bonic i tothom riu. A la nit, la Natàlia té por de les relacions sexuals, i
aquestes acaben materialitzant-se en dolor. Passa el temps, i en Quimet mostra el seu caràcter
autoritari més marcadament. A casa la seva opinió és l’única vàlida i ella ha de fer i pensar tot el que
ell digui. La té totalment subjugada, cosa que li comença a crear angoixa. Més tard, en Quimet es
compra una moto. La Natàlia, Colometa pel seu marit, té por i no li agrada la moto, però l’ha de
suportar.

Llavors la Natàlia es troba amb en Pere pel carrer i es saluden. En aquest moment en Quimet es
comença a queixar d’un dolor a la cama, i la Natàlia ha d’estar pendent d’ell. La gent diu que fingeix
però ella el creu. Arriba el moment en què la Natàlia està embarassada. El pare escull el nom, Antoni.
Quan neix el nen, sembla que va a morir, perquè no vol menjar, però al final comença a menjar.

3. PERSONATGES

NATÀLIA: És la protagonista i la narradora. Ell mateixa narra tota la història des d’un present no
determinat. Al principi de la novel·la la Natàlia és una noia jove i soltera, òrfena de mare que viu amb
el seu pare i la seva madrastra. La narració explica aproximadament 25 anys de la seva vida: el
casament amb el seu primer marit, en Quimet, l’infantament de dos fills, Antoni i Rita, la seva
viudetat i el seu segon casament amb l’Antoni. Durant tot aquest temps trobem una gran evolució en
la Natàlia.
El personatge de la Natàlia viu i pateix una profunda evolució interior que la porta des de la ingenuïtat
inicial fins a la maduresa final, amb que es finalitza el llibre. La història comença amb la pèrdua de la
identitat de la protagonista. Natàlia coneix en Quimet, amb qui es casa al cap d’un any, que li capgira
completament la vida. Quimet la sotmet a un procés submissió, en el qual perd la identitat: deixa de
ser Natàlia i passa a ser Colometa. Com es veu a la pàgina 47 del llibre, en Quimet ja només en veure-
la l’anomena Colometa.
La primera part de la novel·la mostra a Natàlia-Colometa com una noia ingènua, bondadosa i passiva,
que no coneix gaire el món i com diu a la novel·la pateix si ha de dir que no (pàg. 43). Una vegada
casada, en Quimet li esborra la identitat i els desigs, li treu la llibertat. I així juntament amb els dos fills
fa que entri en una espiral d’angoixes i opressions: ha de suportar en Quimet i seu autoritarisme, ha
de treballar fora de casa, no pot atendre bé el seus fills, els coloms envaeixen el seu espai vital…
Aquest últim problema és el major, no la deixa dormir i quasi la porta a la follia (com es veu a la pàg.
120, on ella no pot treure’s els coloms del cap)

A la segona part de la novel·la, la protagonista ha perdut part de la seva innocència i comença a

madura. Llavors  pren la decisió de rebel·lar-se contra tot i inicia un camí per recuperar la identitat
perduda. Així, ataca i turmenta els coloms (sacseja els ous perquè no neixin més coloms pàg. 131).
Mentrestant en Quimet ha anat a la guerra, i la desolació i la misèria l’envaeixen i la fan pensar en un
suïcidi col·lectiu, ella i els dos fills.

4. ELEMENTS SIMBÒLICS La novel·la està plena d’elements simbòlics.

Coloms: El més important i significatiu són els coloms. Els canvis i l’evolució que experimenten els
coloms és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista mentre que els altres personatges
importants es relacionen d’una altra forma amb aquest símbol. El nom de la protagonista, Colometa,
ja està directament relacionat amb aquest símbol. I com en Quimet és el criador de coloms, són el
símbol de la seva vida amb ell.
Quan els coloms arriben a casa de la parella els gran problemes comencen. Els coloms envaeixen
progressivament els dominis de la protagonista, primer el terrat, i, més endavant, la casa. De la
mateixa manera que ho havia fet en Quimet, els coloms entren al a vida de la Natàlia i imposen la seva
voluntat.

El coloms tenen un doble significació profunda: la llibertat i empresonament de la protagonista. El fet

de l’alliberament del coloms simbolitza deslligar-se dels compromisos. Mentre que la brutícia i les
pudors que causen provoquen una gran angoixa, un desequilibri i, en definitiva, un tancament de la
protagonista.

Per això, la dona, incapaç de suportar més aquella vida, es rebel·la contra l’element que la simbolitza,
els coloms, trencant, d’aquesta manera, els llaços de subjecció que la unien a en Quimet. Natàlia
sacseja els colomins dintre els ous fins a matar-los. La desaparició de l’últim colom coincideix amb la
mort del marit. I quan la Natàlia, exasperada, en un somni despert, viu el passat tot just tancat, es veu
en la metamorfosi d’un colom, transformada en aquest animal que tan gràficament representa la seva
vida amb el seu primer marit.

Les balances, En forma d'equilibri. La Natàlia cada vegada que passa per davant de les balances
gravades a la paret es para a tocar-les, com a símbol d'enyorament a tenir una estabilitat en la seva
vida.

L’embut té un paper molt important, ja que representa el que és la vida de la Colometa durant tota la
seva pitjor etapa, a més, aquest entra a casa de la Natàlia amb el primer colom, i a partir d'aquest
moment començarà el seu malson. La forma de l'embut representa l'angoixa de la Natàlia que cada
moment va a més. Tant que en un moment arriba a plantejar-se el suïcidi. L'embut està present fins al
moment en què la Natàlia decideix matar els seus fills i després a ella, ja que decideix utilitzar aquest
element per a fer-ho.
El ganivet té un símbol de venjança, ja que l'agafa en el moment en què planta cara al seu passat tan
dur. D'una forma, la Natàlia es queda segura d'haver pogut superar les seves penúries, per tant, va a la
seva anterior casa a gravar el nom de ''Colometa'', deixant-lo allà, amb la seva anterior vida.

5. ESTRUCTURA

La novel·la es divideix en 49 capítols.  Aquests es poden estructurar seguint diferents criteris.Es pot fer
un divisió en introducció, desenvolupament i desenllaç.

 La introducció comprèn els capítols I – V, aquí la Natàlia coneix en Quimet i comença a sortir
amb ell.
 El desenvolupament són els capítols VI – XLIV. Quan es casen, lloguen un pis i tenen fills. I
tenen lloc tots els maldecaps i problemes.
 I el desenllaç, que serien els capítols XLV – XLIX, i seria quan la protagonista comença a refer la
seva vida i troba la felicitat amb l’Antoni. 

6. ESPAI i TEMPS

L’acció de la novel·la es situa clarament a Barcelona durant un temps que va des de poc abans de la
proclamació de la segona República (1931), la guerra civil (1936-39), fins als primers anys de la
postguerra, a principis dels 50. Aquesta afirmació es corrobora constantment a la novel·la ja que parla
de llocs reals de Barcelona (com la plaça del Diamant, o el carrer Gran) i fa referència als
esdeveniments històrics del país. Tot i que la novel·la no fa afirmacions directes als esdeveniments
històrics i a la situació dels llocs, es pot deduir. Per exemple, quan parla de la “revolució”, es pot
deduir que parla de la Guerra civil.

L’acció es desenvolupa al voltant d’una plaça anomenada la plaça del Diamant. Aquesta plaça existeix
realment i es troba al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona. Així que podem parlar que la
protagonista és una noia barcelonina que viu al barri de Gràcia.

ELS ESDEVENIMENTS HISTÒRICS

●  La proclamació de la República (14 d’abril de 1931)

●  L’esclat de la guerra (18 de juliol de 1936)
●  L’ocupació de Barcelona (26 de gener de 1939)

7. TÈCNICA NARRATIVA i LLENGUATGE

La tècnica narrativa de Mercè Rodoreda a La plaça del Diamant es basa una veu narradora especial i
en el monòleg interior.

La Plaça del Diamant és explicada per la veu de la protagonista. Aquesta veu és en primera persona i
fa una reflexió interior i una introspecció de la seva vida passada. La narradora és identificable amb el
personatge principal de l’obra, la Natàlia.

El fet que la narració sigui en primera persona en porta a pensar que la pròpia Natàlia és la narradora,
i que explica la seva història des d’un present indeterminat. Tot i això, cal distingir entre Natàlia-
narradora i Natàlia-personatge. Hi ha un espai temporal entre el personatge i la narradora, des de que
acaba la novel·la fins que la Natàlia decideix explicar-nos la seva vida.
Per a Natàlia-narradora la narració és com un procés reflexiu. La veu narrativa en primera persona
explica totes les coses que l’envolten, fa una retrospecció al passat, però també trobem una clara
introspecció, una recerca de les reflexions interiors i les idees. Així, és com si la narradora volgués fer
un psicoanàlisi del seu passat, com si s’expliques la seva vida a ella mateixa per veure com ha actuat i
on ha fallat.

CARACTERÍSTIQUES DE LA VEU NARRATIVA

 ●  Sense referències al marc espacial i temporal de l’enunciació.

 ●  Els records s’expressen en temps verbals del passat, amb referències
 puntuals al present de l’enunciació.
 ●  Ordre cronològic, però sense referències temporals precises.
 ●  Memòria selectiva: records i obsessions en funció de la finalitat del relat.
 ●  Sobreentesos i al•lusions indirectes que mostren complicitat amb el narratari.
 ●  Les limitacions de la focalització interna fixa: la visió del món està filtrada per
 la percepció de Colometa.
 ●  Efecte retòric del llenguatge de la veu narrativa (exclamacions, interrogacions,
 lèxic valoratiu i expressiu, figures retòriques...).

TEMÀTIQUES
● La soledat i el pas del temps
● L’amor
● La maduració i presa de consciència de la protagonista