PERSONATGES

PP: Natàlia, Quimet, Antoni, Toni, Rita

PS: Cintet, Mateu, Enriqueta, Julieta
Natàlia / Colometa
És la protagonista de la novel·la. Sabem que, al principi treballa en una pastisseria i
que li agrada molt la seva feina.

Mantenia molt bona relació amb la seva mare, que és morta i enterrada al cementiri
de Sant Gervasi. En reiterades ocasions confessa que li hauria agradat rebre el
consell de la seva mare, com ara quan coneix en Quimet a la plaça del Diamant.
Amb el seu pare, en canvi, el vincle no és tan estret, especialment des que es va
casar amb una altra dona.

En el primer capítol, sabem que està promesa amb en Pere però aviat renyirà amb
ell per començar una relació amb en Quimet. Ben aviat, se’n penedirà.
És un personatge femení que ens transmet força. La força d’una dona que lluita a diari per
seguir endavant. La força d’un col·lectiu que amb el seu treball i dedicació va aconseguir
superar els entrebancs socials d’una època. La protagonista és una xica jove que en una festa
major, coneix al que serà el seu futur marit, en Quimet. Natàlia és tant la narradora com la
protagonista. És el personatge més ben caracteritzat, evidentment, però això no implica que
les seues descripcions siguin abundants. La primera característica de Natàlia que podem veure
a l'obra és que no pot dir que no. Ja en la primera pàgina podem veure que, per no fer mal als
altres i no patir ella mateixa, sempre ha de dir que sí si algú li demana qualsevol petició.
Natàlia és una xica molt innocent. La primera mostra d'innocència és que la seua mare mai
l'havia parlat d'homes, per la qual cosa ella es presenta com una dona fàcil de dominar per als
homes.

Julieta
Amiga de la Natàlia i és qui anima la protagonista a anar al ball de la plaça del
Diamant. Se la descriu com una noia amb molta energia i que a la nit no li venia de
tres hores i tant li feia com dormir com no dormir. ANTAGONISTA DE NATALIA

Quimet
Un dels personatges més importants de la novel·la. El coneixem durant la revetlla a
la plaça del Diamant quan li pregunta, a la Natàlia, si vol ballar amb ell.

El primer marit de Natàlia i amb el qual tindrà dos fills. La protagonista el descriu al principi del
llibre, la nit on el coneix on aquesta parla dels seus ulls comparant-los amb els d’un mico. Ell no
es porta del tot bé amb ella, és molt gelós, impulsiu i també molt masclista.Com per exemple
quan la Natàlia passa per varis problemes o no s’hi troba bé aquest ni l’escolta i la majoria de
vegades ell es queixa del seu propi malestar, com per exemple amb el mal a la cuixa, també en
resulta ser un home bastant desconsiderat ja que no pensa dels problemes que pot ocasionar
el colomar a la Natàlia i als seus fills, però tot això no serà impediment per a que aquesta
continuï enamorada d'ell fins que li comuniquen la seva mort.

Cintet
Amic d’en Quimet. Apareix per primera vegada en el ball de la plaça del Diamant,
juntament amb en Quimet.

Treballa en el garatge, juntament amb el seu oncle, i en Quimet li demana consell

per comprar-se una moto de segona mà.

És un dels millors amics d’en Quimet, el primer marit de la Natàlia, aquest apareix
majoritàriament al principi de la novel·la i les seves aparicions són bastants breus, penso que
l’autora el volia caracteritzar com a un noi simple i a la vegada una reflex d’en Quimet ja que
aquests dos en solen tenir les mateixes idees. En Cintet ajuda la matrimoni varies vegades,
com en la recerca d’una nova casa, un fet important es que convenç a en Quimet per anar a
lluitar al front d’Aragó en el qual els dos moririen junts posteriorment.

Pere
El coneixem per ser el promès de la Natàlia, abans que aquesta renyi amb ell per
començar una relació amb en Quimet. En Pere queda molt abatut després de la
ruptura: amb la veu escanyada i les nines dels ulls amb el color entelat que li
tremolava, em va dir que li havia desfet la vida. Que l’havia convertit en una mica
de fang de no res.

La Natàlia el descriu com un bon xicot que mai no m’havia donat cap disgut,
només endeirat amb el seu ofici i bon treballador (capítol 3).

La mare d’en Quimet

Viu sola, perquè si hagués de viure amb el seu fill no s’acabarien d’avenir gaire. Se la
descriu com una dona faluga, petitona i bellugadissa. La pentina una pentinadora,
amb moltes ondes. És creient, com demostra el Sant Crist que té a sobre del capçal
del llit i pels rosaris que li regala, a la Colometa, el dia que la coneix. Té la casa plena
de llaços.

Tarannà conservador.

Mateu: Identifico
És l’altre amic d’en Quimet, però aquest es mostra més comprensiu amb la Colometa i fins i tot
esmenten la seva relació com a una fraternal, aquests dos personatges s’uneixen molt durant
la guerra, ja que quan aquest es separa de la seva dona i la Natàlia es troba amb en Quimet
lluitant al front d’Aragó, els dos personatges s’obren sentimentalment explicant les seves
penúries. Penso que en Mateu es més racional i comprensiu en comparació a en Cintet i en
Quimet.

Senyora Enriqueta
La senyora Enriqueta és la veïna i confident de la Natàlia, és una dona vella i una mica tafanera,
aquesta que es venedora de castanyes, penso que adquireix un paper bastant maternal per la
Natàlia ja que l’aconsella, l’ajuda amb els nens i fins i tot li aconsegueix un treball, és l’única
que mostra una mica de preocupació per la Natàlia durant el transcurs de l’obra.

Mossèn Joan
És el mossèn que s’encarregarà d’oficiar el casament entre la Colometa i en Quimet,
qui coneix des que era ben petit.

Se’ns el presenta amb un vestit del color de l’ala d’una mosca.

Antoni
El segon marit de la Natàlia amb el que es casa després de morir Quimet a la Guerra, serà un
home molt més comprensiu i bo amb ella. Ell és un invàlid de la guerra, que no pot tenir fills. Li
diu que es casi amb ell per tenir companyia a la casa, pero també es pot deduir que de veritat li
agrada Natàlia com a persona i que aquesta raó solament fos una excusa per a que es quedara
a viure amb ell. L’Antoni es l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la Guerra, quan la
protagonista passa molta fam i està a punt de matar els seus fills i suïcidar−se, aquest li ofereix
un lloc de treball i més tard li proposa casar−se amb ella, aquesta accepta i formen una família.
És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer, es preocupa pel seu benestar i
en respecta la seva opinió, és a dir, tot el contrari d’en Quimet. ANTAGONISTA D’EN QUIMET

REFERÈNCIES BÍBLIQUES:

D'entrada, amb Colometa, el nom que Quimet imposa a Natàlia i que ja apareix en el Càntic
dels càntics (“Coloma meva”). Quimet (Joaquim) el podem associar amb un monarca cruel i
opressor que portava aquest nom i que “va morir fos ciutat”, tal va ser el destí del personatge
de La plaça del diamant , confinat en la guerra. D'altra banda, Antoni guarda relació amb la
protecció, tant amb la imatgeria popular del Sant com amb la Torre Antònia de Jerusalem.
Igual que Mateo, lligat al poder redemptor ja la figura de l'àguila. No tot són referències
expressament bíbliques: Julieta, per exemple, remitent amb tota nitidesa a la tragèdia de
Shakespeare ; però també hi ha al·lusions a Dostoievski (la culpa, el càstig, el perdó: el principal
paradigma bíblic), igualment visibles en el conte La salamandra ; en el Gènesi (Antic
Testament) i en el càstig de Déu a la serp.

Una altra constant de La plaça diamant és el sentiment de culpa, i particularment de culpa

sexual, lligat a la submissió a l'home (“agenollat per dins”, li arriba a dir Quimet a Colometa).
Rodoreda juga amb una ambigüitat molt ben trobada entre el dolor i el plaer que Colometa
experimenta amb la pràctica sexual: “[…] I em feia veure a les estrelles”. Tampoc podem passar
per alt la relació entre el mític quadre de les llagostes i el sermó de noces, que es contraposen
evocant l'Apocalipsi (la guerra) i “un paradís de estampita típic del Gènesi”, alhora que Quimet
encarna la figura extemporània d'Adán.