LL.

CATALANA

Laura a la ciutat dels sants

Laura Martnez-2G19

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

1. PERSONATGES:

Laura

24 anys. rfena dun bohemi fotgraf que li don una visi ms oberta i liberal de la vida. Abans vivia a Barcelona ciutat i era pobre (pecat imperdonable). s poca cosa, no gaire guapa i normaleta per crida latenci perqu no s tan curosa, s ms oberta, religiosa (no tan practicant), ms moderna... No vesteix com la dona tradicional. s una noia molt entusiasta, animada, idealista, somniadora i esperanadora. Vol ser til i no mediocre. s femenina i presumida i li agrada mostrar aquesta feminitat. No li agrada manar ni ser manada, no li agrada saber les misries de la gent. A vegades t ganes de solitud i tranquillitat. Li costa bastant adaptar-se a Comarquinal i aquesta incapacitat li produeix angoixa i una insatisfacci molt gran. No presenta reciprocitat a les seves ganes de ser molt amiga amb la Teresa. Pensa que tothom s substancialment bo i que participa ,en ms o menys mesura, de les qualitats divines. Molt precipitada.

Toms Muntanyola

Calot. Jove de 30 anys. s el segon fill duna famlia noble de Comarquinal per s lhereu. s un pags fora tossut, masclista , inculte, groller i cregut. Li agrada que la Laura cridi latenci, ser el centre datenci. Li agrada mostrar tot el que posseeix ( diners, la Laura... ). La majoria de les vegades actua per criteri propi sense pensar en els interessos de la resta. No obstant , tamb s covard perqu no ossa mai a encarar-se ( p. ex. amb els comentaris de la Laura, que fins al final no fa res).

Teresa Muntanyola

Germana del Toms, soltera. s molt tradicional, conservadora i molt religiosa. T uns 40 anys tot i que aparenta tenir-ne molts ms. s freda, centrada en la seva feina de mantenir la casa, escrupolosa, meticulosa, esquerpa i gelosa. Menysprea a la Laura perqu veu en ella reflectida lo que ella no ha pogut ser ja que ha estat educada a lantiga i reprimeix la seva feminitat i veu que la Laura s que ho fa. Doncs, presenta un gran conflicte intern ( igual que amb lamor impossible Pere ). s el seny dels Muntanyola. s molt controladora i observadora. T molta por al pecat.

LL. CATALANA

Laura a la ciutat dels sants

Laura Martnez-2G19

Famlia Terra Negra

El Llibori (Nas de rei) s loncle den Toms i el cap de la famlia Terra Negra; representa la burgesia de la ciutat. A part, s el padr i el confident de la Teresa i li dna consells com per exemple que no deixi fer gaire a la Laura i que la controli. LAngelina s la filla gran den Llibori i passar a ser la minyona quan la Ventura no estigui. El Jaume s el fill mitj del Llibori i en un principi s lhereu per es casa amb la filla de lenterramorts i el seu pare senfada , el deshereta i el fa fora de casa. I el Pere s el fill petit dels Terra Negra, s estudiant de capell. No els hi agrad la idea del casament perqu ho veien molt precipitat i no consideraven a la Laura de nivell pel Toms.

Pere Giferda

s el nebot del mossn Joan. T un bon cos i s intelligent. Quan la Laura el coneix es posa a plorar perqu sent com si una sola acabs de trobar companyia. Acaba destudiar per a notari. Senamora molt de la Laura i fa tot el possible per aconseguir-la per damunt de tot.

Beatriu

s una neboda pobra de loncle Llibori i que viu a casa els Terra Negra. s callada i fora reservada. Ella, a diferncia dels altres, no ataca a la Laura. Tampoc s gaire amiga della perqu se sent molt feble i inferior. Fa cas als consells de la Laura ( p. ex. perqu es casi amb qui estima ).

Ventura

s una antiga sirventa duna cosina morta dels Terra Negra. Actualment est a casa daquests fent de minyona, portant la casa i servint. Tamb s de les que va propagant coses i calmnies sobre la Laura a la famlia i al poble.

Les Torroella

Sn la Remei ( dona del notari ) les seves dues filles. Fan sempre safareig i ho saben tot de tot el poble. Van sempre als llocs per treure informaci i escampa tots els rumors sobre la Laura i en Toms amb el pretext de que t informaci privilegiada i de primera m perqu s amiga dels Terra Negra. s qui culpa a la Laura, quan encara fa un any, de no portar al mn cap hereu.

Mossn Joan

Ferro Vell. s un personatge positiu que vol ajudar a la Laura. No creu en totes les calmnies que van dient sobre la Laura. Laconsella i li diu que sigui prudent i no es revolti perqu preveu el perill de la relaci entre els dos. No s gaire ben vist pel Toms

LL. CATALANA

Laura a la ciutat dels sants

Laura Martnez-2G19

perqu diu que no administra b els diners ( mant un museu del poble ) i per aix no vol que vagi amb la Laura a ensenyar-li el poble ni a explicar-li curiositats de Comarquinal. Sempre segueix en contacte amb la Laura ( incls en el convent ).

Poble de Comarquinal

Tenen la mateixa mentalitat que el Toms. Veuen a la Laura com una forastera i massa moderna. Veuen que crida latenci i que s poc comuna en comparaci amb les altres de Comarquinal, que s dun altre estil. s una societat molt tradicional , conservadora i marcada per la religi ( tot i que a vegades noms per quedar b). El matrimoni ideal era per la convenincia econmica ( amb hereus, pubilles.. ).

Nena dels Muntanyola

Pubilla que neix a mitjans de setembre ( un any aprox. ). Li crea a la Laura una alliberaci del mn de Comarquinal. Cap a principis de novembre ( uns dos mesos de la nena) pateix de meningitis i acaba morint. Tothom sestranya que sigui una nena i ho veuen com a fruit dalgun problema o com un cstig de Du. Al Toms no li ha agradat que hagi estat una nena i no un hereu perqu ja tenia molts projectes de grandesa Muntanyola pel nen.

2. SIMBOLISMES:

Boira: La boira envolta Comarquinal fent una acollida que fa pressi. Tanca el poble i no hi deixa sortir ni entrar res. s odiosa i no fa res ms que fer pressi. Com una muralla que cada dia lamenaa ms i que un dia acabar per ofegar-la. s com claustrofbica i simbolitza lallament. Tamb mostra els estats dnims de la Laura.

Aigua: Laigua simbolitza purificaci. Quan el Toms fora a la Laura, aquesta se sent malament, humiliada, forada, ofesa... i es renta amb aigua per tal de purificar-se i quedar ms lleugera, es perfuma i es vesteix.

3. PRIMERA PART: El Toms i la Laura es van conixer a una festa duna amiga dels dos a Barcelona. El Toms queda encantat per la Laura perqu ella toca el piano ( el toca molt malament per crida molt latenci ). Comena en que la Laura i en Toms van en tren des de Barcelona cap a

LL. CATALANA

Laura a la ciutat dels sants

Laura Martnez-2G19

Comarquinal desprs de dos mesos de viatges com a nuvis i all els espera la Teresa. Arriben i es dirigeixen cap a la casa dels Muntanyola passant pel poble, on crea molt de revolt i safareig. Quan la Laura sest canviant la Teresa lespia pel forat de la porta i veu que vesteix amb colors diferents i que t una camiseta interior negra ( en aquell temps era com un vermell de puta ). La Laura escriu a la seua cosina ( Amlia i Maria ) dient que tot va b li fa mala impressi la Teresa i la boira. La Teresa va cap a casa dels Terra Negra i ho explica al Llibori, on desprs van les Torroella per assabentar-se de noves notcies. A la nit ja tot ho sabien tot Comarquinal. Pel mat segent la Laura desperta i es posa a tocar el piano ( molt malament ) i desperta al Toms. El Toms la fora i lobliga. Ella se sent molt malament i es neteja, es perfuma i es vesteix. Sen van a passejar pel poble i el Toms li explica cosa dels altres. Es troben amb mossn Joan que li promet ensenyar-li el poble i llocs. La Laura vol per el Toms no deixa. Al dia segent van a dinar a casa els Terra Negra. Tamb van a visitar altres oncles i coneguts. La setmana segent, el Toms no t temps de quedar-se al rac ntim i la Laura reflexiona en que t tot per no t res. La Laura decideix parlar amb la seua Teresa. Amb el temps, la Laura s criticada per la Teresa, que no volia ms confiana i perdre terreny. Tots ajuden a fer ms calmnies sobre la Laura. Els dijous feia festes a casa amb la Teresa i amistats del poble. En una daquesta tardes, quan ja havia marxat tothom, es van quedar la Teresa i la Laura parlant. Va entrar el Toms i va mostrar tot el seu esplendor cap a tot el que havia fet i feia la Laura tot depreciant el sacrifici i esfor de la Teresa. Fa un comentari molt masclista , la Teresa senfada i sen va. La Laura li mostra el seu descontent amb aix per per primer cop passa de tot i fa com si res ( tot i que segueix pensant que s la transformaci espiritual den Toms encomanada per Du). Els comentaris del poble deien que encara no tenien cap fill i finalment la Laura es queda embarassada. La Laura cada cop quedava ms sola perqu el Toms sortia i anava a Barcelona i la deixava all. Un dia la Beatriu, a casa la Laura, li torna el collar i la Laura se sent ofesa . No obstant les dos decideixen ser amigues i la Beatriu li explica les seves coses a la Laura. Quan pareix la Laura t una nena i no un nen i la famlia es decep. Per la Laura la nena s com una salvaci ja que lallunya de tot lo dolent de Comarquinal. Tamb, el Toms a part de no voler a la nena ja no desitjava a la Laura perqu ja no cridava latenci als homes del poble. A principis de novembre la nena es posa malalta de meningitis i mor. La mort de la nena fa que la vida de la Laura es trenqus i que tards molt en recuperar-se, mentre tots els altres ja fan vida normal. Una tarda del mossn Joan li porta a casa la Laura al seu nebot Pere ( del que ja li havia parlat abans ).

LL. CATALANA 4. SEGONA PART:

Laura a la ciutat dels sants

Laura Martnez-2G19

El Pere senamora de la Laura ja que li produeix solitud i tendresa i tot el dia va pensant en ella. La Laura tamb senamora del Pere perqu la feia feli, riure i li illuminava aquella vida tant dolenta de Comarquinal cada cop que lanava a veure. No obstant la Teresa tamb est enamorada del Pere des de fa molt temps i quan se nadona que a la Laura tamb li interessa el Pere la comena a odiar encara molt ms i decideix castigar-la. Una nit la Laura va amb la Teresa , lAngelina, la Beatriu i la Remei Torroella al museu que t el mossn Joan. Quan estaven all va aparixer el Pere amb un amic seu i la Teresa veu clarament que els dos mostren sentiments recprocs i que els dos sestimen. El mossn Joan tamb ho veu i li demana que no torni ms a casa la Laura i que loblidi perqu ella est casada amb el Toms i s un amor no correspost i impossible. La Laura comena a veure que el Pere no ve a casa seva i se sent molt sola i nota la seva falta de presncia. Una nit, la Teresa es posa a parlar amb la Laura i li comen a dir que hi ha rumors della i el Pere i que sen parlava malament dells dos pel poble. La Laura , sentint aix que li diu, se sent malament i decideix tornar a estimar al Toms que s el seu marit i tornar a complir el seu paper com a dona casada i dona dell. La Madrona ( germana de loncle Joanet , oncle del Toms amb el que s porta b per no hi t gaire relaci ) mor i en la seva vetllada tothom comena a parlar malament de tothom i la Laura se sent desplaada i malament ja que a ella mai li ha agradat aix de saber les misries de tothom i danar parlant malament dels altres. De cop entra en Pere , cosa que fa de pretext per a que es parli encara ms malament de la Laura. Trobant-se molt malament i molt a disgust la Laura decideix marxar i el Pere la segueix ( la Teresa ho veu ). Quan la troba el Pere li diu que lestima molt i li dona un pet. La Laura t molta por de ser descoberta o de que la vegi alg i surt corrents. Quan arriba a casa es troba amb la Teresa i tenen una forta baralla. Per a venjar-se de tot el que ha passat i de lodi que li t, la Teresa decideix dir-li al Toms tot el que fa la Laura i parlant amb ell el conven per a marxar una temporada a les Aulines per a que la Laura pugui agafar forces i tornar a ser com era abans. Marxen i all la Teresa sempre est vigilant i observant tot el que fa la Laura ( que fa totes les feines que li eren encomanades tot i que quan podia pensava en el Pere ). Al cap dun temps tornen cap a Comarquinal i tots rebutgen a la Laura i ella se sent molt sola. La Beatriu tamb la rebutja i aix que era lnica que no atacava a la Laura i que li demanava consells. A Comarquinal es feia safareig i es deia que la Teresa i el Toms mataven de fam a la Laura i que no la deixaven sortir de casa. En quan el Toms es va assabentar daix va obligar a que la Laura es vests amb un vestit molt escotat i maco i que lacompanys al concert que es feia al casino. La Teresa tamb hi va i quan sn all els hi diu que el Pere tamb est all. Es saluden i acaben de veure el que queda del

LL. CATALANA

Laura a la ciutat dels sants

Laura Martnez-2G19

concert amb ell ( i el Pere li diu a la Laura que lestima i que lesperar ). Un dia lAngelina es mor de tuberculosi. Quan ha acabat el Nadal la Beatriu acaba finalment per casar-se desprs dels consells que li ha anat dient la Laura i de que la Laura fes possible lapropament entre el noi i la Angelina. Tot aix fa que la Laura se senti encara ms sola davant del Pere ja que lnic suport que rebia venia per part delles dues. Un vespre la Laura va sortir a passejar i va entrar dins la parrquia. El Pere era all i es va assentar al seu costat i parla amb ella: li diu de marxar tots dos dall perqu sestimen . Per ella sen va. No obstant la Ventura estava all a un rac mirant i sassabenta de tot i sen va cap a la Teresa per explicar-li. Al dia segent la Teresa, com que li ha dit la Ventura, senfronta amb la Laura i li diu que deixi estar el Pere que s seu ( el seu amor impossible ) i que si cal , que esculli un altre home i que ella la tapar i no dir res i que si fa tot el que ella diu ser la mestressa de la casa dels Muntanyola. La Laura passa , no li contesta i no li fa cas i , doncs, la Teresa li explica tot al Toms. Mantenen una forta discussi fins que la Laura sen farta i decideix marxar. Al carrer es troba amb el mossn Joan , que li fa reflexionar i la Laura sen va cap a casa del Llibori. All loncle intenta abusar della i sen va corrent altra vegada cap a casa del Toms per ell la fa fora i finalment sen va a casa del Pere. A casa, el Pere no la vol i ella intenta convncer-lo de que vol estar amb ell per pensa que realment ella no ho vol i el Pere lacaba fent fora de casa. La Laura vol morir-se. Al final , decideix agafar un cotxe i tornar a Barcelona. Una amiga de Barcelona viu a prop de les abadesses de Pedralbes i aconsegueix que les abadesses la acullin en aquell claustre de religioses franceses. No obstant segueix recordant el seu passat, per ara est tranquilla perqu tot i que est sola, ara s lliure. A Comarquinal un cop la Laura sha anat deixen de parlar della. Al cap de dos mesos (estiu) li escriu des de la finestra del convent Pedralbes una carta al mossn Joan, que se nalegra molt per ella i per que ara estigui all , lliure.