CTMA 2N

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

TEMA 5: LA PEDOSFERA

1. LA PEDOSFERA:
La pedosfera es tracta dun sistema natural, dinmic i obert (entrada i sortida de matria i energia) situat molt a prop de la geosfera externa. Sl actiu: superficial, es treballa. Ve de sediments. Sl inert: interior. Ve de la roca mare.
ROCA MARE

Material originari.

COMPOSICI:

La pedosfera s composta per tres parts: slida (orgnica i inorgnica), lquida i gasosa. Part slida inorgnica: s la part dels compostos qumics que es poden trobar en un sl. La principal composici de les roques del sl sn els silicats, els carbonats de calci i els xids. Per tant, al sl hi ha presncia de productes de la degradaci daltres. A Catalunya silicats (SiO2) en gran quantitat perqu hi ha molt granit, saul, calcria, conglomerat, argiles i llims (i xids de ferro). Terra rossa: molt tpica de Catalunya. Terres molt riques en argiles i xids de ferro (argiles vermelloses). Part slida orgnica: Els sls sn molt rics en compostos orgnics dels ssers vius (excrements, cadvers, descomposicions, vegetals...). La paret cellular de cellulosa dels vegetals s molt important perqu no es trenca. Al sl hi ha molta quantitat de cellulosa a mig descompondre. Humus: com una xarxa de cellulosa formada on shi queda enganxat tot el que passa (argiles, sals...) i queda com una massa compactada.
EX. A LA PLATJA NO HI HA HUMUS: ALL NO HI HA PLANTES PERQU, A PART DE LAIGUA QUE NO HI HA, NO HI HA RES QUE RETINGUI I BAIXARIA TOT.

CTMA 2N

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

A ms temperatura, ms velocitat de reacci, ms descomposici de la cellulosa. Limportant s una temperatura mitjana, adient, com a Catalunya (temperat destiu sec); per aix hi ha molta agricultura. Part lquida: La quantitat dH2O depn de les aportacions i del tipus de substrat o litologia del sl. Per una bona retenci, algun component amb argila. Les sals minerals es dissolen en lH2O (les plantes ho incorporen amb H2O a la osmosi). Lquid edfic: Part gasosa: Al sl s molt important lO2 perqu les plantes (amb les arrels) necessiten respirar.
EX. EN UN SL ARGILS NO HI HA PLANTES PERQU NO TENEN O2 PELS POROS PETITS I AMB AIGUA.

Una soluci a aix s trencar i airejar el fang, perqu sin les arrels de les plantes no poden respirar.

PROPIETATS: Textura Estructura Color Duresa Permeabilitat Temperatura Profunditat Plasticitat Salinitat

1. Textura: proporci de partcules depenent de la quantitat. Granulometria fina; mida dels grans fins. Abarca sorres o arenes, llims i argiles (mx. 2 mm). Se sap la textura grcies al quadre de classificaci de textures. Terreny franc: terreny que t molt llim i poca argila. 2. Estructura: distribuci en lespai daquesta granulometria fina, quina estructura dna aquesta textura, si hi ha o no hi ha agregats. Formaci dagregats enganxats. Argila molts, sorra pocs.

Si hi ha molts agregats laigua costa ms de circular, per tant per conrear s bo tenir un equilibri dagregats. Se seguen els camps (posant sorra i removent) per canviar lestructura dun sl (a part daportar adobs), perqu aix t ms agregats, pot retenir ms laigua perqu les plantes lagafin b. Els porus retenen o H2O o b O2, si no hi ha aigua hi ha O2.

CTMA 2N 3. Color: vermells= ferro, argils blanquins= calises, guix groc= roques de sofre

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

4. Duresa: relaci entre el magnesi i el calci del componen del sl. 5. Permeabilitat: depenent de la porositat i de lestructura ser molt o poc permeable perqu aix indicar la capacitat de retenir que podran tenir les plantes. Tamb, quan hi ha molts porus hi ha molta facilitat dairejar. Amb pocs porus, poca capacitat de retenir aigua i nutrients. 6. Temperatura: s bastant important perqu fa la temperatura de les reaccions. A ms temperatura, ms rapidesa de reacci. 7. Profunditat: permet valorar un sl i saber que si t molta s un sl madur (perqu sha anat acumulant molt a sobre). Si un sl gran, vell, madur... temperatures temperades. Per tant, pot donar idees de les reaccions que hi ha. Tamb permet saber la pendent, perqu a molta pendent poca acumulaci i per tant poc profund. 8. Plasticitat: 9. Salinitat: si t moltes sals o poques. Un excs de sal s dolent per les plantes perqu afecten la seva osmosi (agafar aigua) i per tant la planta perd aigua i es mor.

FORMACI:

La formaci dun sl depn de diversos factors com el clima, el material originari, el temps, la geomorfologia i lactivitat biolgica. Clima: Hi ha diversos climes (on domina precipitaci, on domina evaporaci...). Tota temperatura afecta al desenvolupament del sl (la quantitat, la profunditat, la retenci..). A temperatures fredes tot va ms lent. Ascensi capillar: aiges (sempre barrejades amb sals minerals) tendeixen a pujar cap amunt perqu fa molta calor.
EX. LA ROSA DEL DESERT FA UNA ASCENCI CAPILLAR.

Rentatge: quan plou es fa un rentatge perqu tot (sals...) sen va cap a baix.

CTMA 2N Material originari:

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

A partir del que sha originat, iniciat el procs de formaci del sl. Granit, desprs saul, desprs... La calcria costa ms per t el procs de carstificaci per la reacci de carbonataci. Roca mare Temps: Si passa molt o poc temps. En un sl profund vol dir que ha passat ms temps ja que el sl presenta moltes capes i , per tant, est molt format. Els sls poden ser joves o madurs. Geomorfologia: La forma de la geosfera: no s el mateix parlar duna muntanya que duna vall. Tamb t en compte el pendent: a ms pendent, menys profunditat i (en un principi) menys vegetaci. Activitat biolgica: Dependr dels ssers vius. Les plantes amb les arrels sn grans trencadores (disgregadores) de les roques ja que la planta t un moviment lent per constant. tipus de sl tipus de paisatge

2. PROCESSOS PEDOGNICS:
SOLUBILITZACI O PRECIPITACIONS DE SALS:

En el sl, el contingut de substncies solubles est condicionat per la presncia de certs components a la roca mare, per la diferncia entre la P anual i la ET, per la porositat del sl i pel moviment de laigua. Hi ha doncs tot un seguit de reaccions que determinen diversos processos als sls.
REACCI QU FA? CONSEQNCIES

CARBONATADES Formen carbonat de calci: Carbonataci CaCo3 + CO2 + H2O = Ca ( HCO2)2

Carbonat de calci + dixid de carboni + aigua = Bicarbonat de calci

Sacumula el carbonat de calci al sl i pot dificultar a les plantes per agafar altres com el Fe.

CTMA 2N
REACCI QU FA?

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

CONSEQNCIES

Descarbonataci

CONGLOMERATS Formen bicarbonat de calci: (inversa a carbonataci). EVAPORTIQUES Passa dinsoluble a soluble. Noms en el cas del guix. Creaci o eliminaci de guix en el sl.

Valors baixos que poden crear mancana de Ca i altres nutrients. Massa sal solubles en el sl, possible estrs hdric (mala osmosi) en les plantes. Crea esfondraments. Pel que fa a les plantes s indiferent.

Salinitzaci

Gipsificaci

Sn les carbonatades (per carbonataci), els conglomerats (per descarbonataci) i les evaportiques (per salinitzaci) les que formen els paisatges crstics.

OXIDACI DE COMPOSTOS:

La manca de renovaci daire en el sl fa que la respiraci de les arrels i dels microorganismes provoqui un descens de la concentraci dO2 i ,per tant, canvis en lestat doxidaci de diversos elements (ferro, sofre...). Es tracten de reaccions redox, que perden i guanyen valncies/electrons.
REACCI QU FA? CONSEQNCIES

Gleficaci

Fa que soxidi el ferro.

Sulfuritzaci

Fa que soxidi el sofre.

Efectes en les propietats qumiques i morfolgiques del sl com menys ferro i un color diferent. Crea sulfats, cids sulfrics... s el mateix que la gleficaci per amb sofre.

OXIDACI DE COMPOSTOS:

Ferros que canvien per no canvien mai de valncia. Processos que poden passar-li al ferro. Agafa unes caracterstiques diferents de les que tenia per no fa una reacci. La uni del ferro amb laigua s un exemple, ja que no canvia cap propietat qumica per si propietats morfolgiques/caracterstiques com el color.

CTMA 2N MIGRACIONS I TRANSLOCACIONS:

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

Processos pels quals es mouen migracions- i es transporten translocacions- els ions o les sals minerals a travs del sl (tot dins del sl). Poden ser causades per una acci continua dun agent qumic (lixiviats: residus lquids, comuns a abocadors, format a partir de residus slids, o b degut a la descomposici, o b a la filtraci d'aigua que en passar a travs dels slids n'arrossega una part) o dun agent fsic o mecnic sobre les partcules en suspensi.
EX. MOLTA PRECIPITACI , MOLTA EVAPORACI...

TORBACIONS AL SL:

Canvis en el sl en el sentit que es fan forats o es compacta. Es tracten doncs de canvis ms fsics deguts a coses fsiques o a agents biolgics. En sn exemples les argiles expansives que van dilatant i comprimint, la congelaci i descongelaci, i lacci bitica de la flora i fauna com la vegetaci amb les arrels o els cucs.

3. PERFIL DEL SL:

El tall dun sl. En el tall dun sl es pot veure tots els horitzons (equivalents als estrats de la geosfera interna). Calicata: es tracta danar a fer un forat al terra per poder veurel de perfil i fer lestudi dels diversos horitzons; estudia i mira all on hi hagi canvis de zones o roques.

HORITZONS:

(!) Un sl molt jove est tot format de roca i ,encara, no t horitzons. Tamb pot ser que noms hi hagi horitzons C i D com per exemple el saul provenint del granit. Horitz A: Zona ms superficial del sl. Zona de rentatge o eluviaci, perqu laigua quan passa per dalt drena tot el que hi ha. Normalment s ms fosca perqu si hi ha humus tot el que drena se situa all. s on hi ha les arrels de les plantes, vida dels animals... la que es trepitja. Agafa sals i les dissol.

CTMA 2N Horitz B:

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

Zona dilluviaci o de precipitaci. Aqu precipiten les sals anteriorment dissoltes a lA. Normalment s ms clar perqu no hi ha concentraci dhumus. Predominen sals. Horitz C: Aquest horitz no s degut a tot el que passa per dalt sin pel que passa a baix. s degut a la meteoritzaci (trencament) de la roca mare. Normalment sn horitzons formats per grans blocs. Disgregaci, trencament, vent.. Horitz D o roca mare: Roca originria, la principal, material originari. productes que queden all horitz C

Horitz A Horitz B Horitz C Roca mare

4. CLASSIFICACI DEL SL:

Primera classificaci, realitzada segons els horitzons del sl.

Sls zonals Sls Sls azonals

Sls zonals: sn sls que tenen molts horitzons. Per tant, normalment es tracta de sls madurs. Dintre dels sls zonals es classifiquen en quatre subtipus ms, basant-se en la climatografia (T i P): 1. Sls en zones humides i fredes: Plou per t les temperatures molt fredes; podzols (tipus de sl de perfil A, B i C). Tenen un horitz A molt desenvolupat perqu el fred fa anar ms lenta la descomposici del humus. Com s zona plujosa, domina una neteja de A i per tant, molta precipitaci de sals a B. 7

CTMA 2N

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19 Permafrost: aigua en forma de gel a dins dun sl, com un aqfer immens per congelat. 2. Sols en zones temperades: Catalunya; Salternen estacions seques i caloroses amb fredes i humides. Depenent de la poca (i per tant tipus de pluja) es fa ms o menys rentatge vertical. Tamb hi ha ascensi capillar quan hi ha les temperatures elevades i poques precipitacions. I com que les temperatures sn moderades lequilibri de lhumus s perfecte per la velocitat correcta de les reaccions. Les plantes tindran sals minerals per elles mateixes perqu quan puja desprs hi ha rentatge, desprs torna ascensi i desprs torna a baixar... (successiu). 3. Sols en zones rides: Predomina lascensi capillar ja que no hi ha gaire/gens precipitacions. No hi ha vegetaci perqu el clima s massa rid i no permet haver humus i per tant no haver horitz A i tenen sobretot les C i D. A causa daquest clima rid, hi ha ms meteoritzaci i dilatacions dia-nit. 4. Sols en zones tropicals: Hi ha molta vegetaci perqu hi ha molta precipitaci. Com que hi ha molta precipitaci hi ha molt rentatge vertical (horitz B molt ric en sals minerals). La temperatura s molt elevada i hi ha molt humus per com la velocitat de reacci s molt elevada no deixa que es quedin.

Sls azonals: sn sls que no solen presentar quasi horitzons. Es sub classifiquen depenent si la roca mare s silcica (Rnker: sl de perfil A-C, format sobre roques silcies, amb l'horitz superficial ben desenvolupat i ric en humus) o calcriacarbontica (Retzines).

5. RECURSOS:
El sl s un recurs natural bsic per a la satisfacci de moltes necessitats humanes com la producci daliments i biomassa (s agrcola) o la protecci de a qualitat de les aiges subterrnies. A Catalunya predominen ls forestal (tenim moltes muntanyes i relleu), ls agrcola (clima temperat, bones qualitats del sl) i s urb. 8

CTMA 2N S AGRCOLA:

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

La major quantitat dels conreus sn de cereals (blat, ordi, blat de moro, civada i arrs), els fruiters, lolivera i la vinya. Hi ha dues zones agrcoles: la depressi central i les comarques adjacents (Segri, Anoia, Montsi..) i les planes de lEmpord. S FORESTAL:

Rarament sexploten els recursos forestals per un s que sen pot extreure s el ramader, on el pastor el ho fa servir per treure a pasturar i a alimentar als animals. S URB:

Lexecuci de cimentacions i pavimentacions per a la construcci dedificis, infraestructures i rees urbanes, comercials o industrials, implica la prdua ,poca o molta, de la capacitat dI de laigua i per tant, el segellament ( recobriment del sl per una capa impermeable; impermeabilitzar ; problema perqu les sals no baixen i el sl deixa de ser frtil) del sl.

6. RISCOS:
DESERTITZACI: Li ha tocat fer-se desert, no lhem fet desert.

Desertitzaci= risc Desertificaci= impacte

Canvis damplitud trmica a les zones del desert. Aix depn del clima, de la situaci de la terra i de la rotaci del sol, per tant, dna un clima i fa que sigui aix.

EROSI:

El principal risc que t la pedosfera s lerosi. Lerosi pot ser elica o hdrica. La hdrica, depenent de la fora de laigua, del tipus de sl que hi hagi...(erosionabilitat; resistncia dun sl a ser erosionat) podr ser dun tipus o un altre.

CTMA 2N

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

erosi per esquitx escolament laminar/difs escolament superficial concentrat

hdrica erosi elica

Erosi elica: Menys incidncia que la hdrica. Principalment en regions de climes semirids i rids. Tamb hi ha ms on hi ha brisa marina pel canvi de temperatura interior i exterior (Empord tramuntana del nord). Provoca sls secs i dunes. La vegetaci impedeix fsicament que el vent tingui contacte directe amb el sl i fa de protecci.

Erosi hdrica erosi per esquitx: Aigua que cau al sl i va fent forats, petits forats. Lenergia cintica amb la que cau laigua t erosivitat (capacitat derosi) i separa els agregats del sl (els fa inestables i se solten). Lefecte ms significatiu el produeixen les gotes ms petites, que cauen lentament.

Erosi hdrica per escolament laminar/difs: Aigua que circula per sobre directa, sense que res la pari. Depenent del tipus de terreny laigua pot per dins (permeable) o per sobre (impermeable). Lerosi laminar es dna quan circula per sobre

Erosi hdrica per escolament concentrat: Laigua es concentra tota a un lloc i cau directament, com en una vall. Aix passa degut a irregularitats de terreny , pendent... i soriginen reguerons. Solcs: cm Xaragalls: dm Barrancs: m

7. IMPACTES:
DESERTIFICACI:

Quan sha format un desert per causa de lacci humana. Per causes antrpiques. Degradaci fsica: trencar el sl; destrucci per construir.
EX. TREURE UN BOSC PER FER VINYES.

10

CTMA 2N -

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

Degradaci qumica: pluja cida, abocaments i abocadors (ja que hi van els lixiviats, que acidifiquen), molta salinitzaci dels sls (adobar massa, omple de nutrients per moltes sals)...

Degradaci biolgica: si hi ha molt o poc humus. Si es desforesta no cauen fulles i per tant serosiona molt ms i no hi ha tants llims i per tant hi ha una degradaci biolgica del sl.

Altres: incendis, tales descontrolades darbres...

Conseqncies a nivell global de la desertificaci poden ser lalteraci de lecosistema i per tant prdua de biodiversitat, un augment del albedo (ms radiaci reflectida), un augment de CO2 perqu no hi ha plantes que assimilin i per tant ms efecte hivernacle. Tamb ho pot ser, per consegent, una prdua de transpiraci de la pluja ja que al no haver plantes no fan ET i no plou i a la llarga crear un canvi de clima i provocar sequeres. Els incendis desprenen CO2 en grans quantitats i per tant tamb afecta a lefecte hivernacle.

RESIDUS SLIDS:

Coses que ens sobren dalguna cosa com ho poden ser les runes de les indstries. Per reduir el seu impacte es poden prendre mesures com minimitzar o valoritzar. RSU: Residus slids urbans. La poblaci en genera una gran quantitat. Reduir, sense treure cap valor. Aprofitar, treure un valor. Evitar fer envasos, incinerar, evitar el mal s... Fondre vidre, fer paper... (reciclatge), energia calorfica...

Minimitzar Valoritzar

CONTAMINACI:

Contaminaci relacionada amb el sl. Focus; contaminaci concentrada en un lloc i la puc localitzar fcilment en un punt determinat. General; difosa en lespai, poc concentrada.

Puntual Contaminaci Difosa

Abocador, indstria

Conreu, mar, pluja cida

11

CTMA 2N

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

CLASSIFICACI DELS CONTAMINANTS SEGONS LA SEVA NATURALESA

FSICS

QUMICS

BIOLGICS

Radiacions ionitzants hidrocarburs Productes de combusti plstics pesticides Compostos orgnics Derivats del sofre nitrats Metalls pesants fluorurs Microorganismes patgens

Central nuclear, hospitals Cotxes, vessaments de fuel Crema de combustibles fssils Envasos, RSU Conreus Clavegueram, RSU, abocadors Crema de carb Adobs, conreus Industries, claveguera, abocador Intrusi marina, industria Eschirichia colli (clavegueram)

8. GESTI:
MESURES PREVENTIVES: Mapes dordenaci territorial Mirar la perillositat, el risc, possibles usos.. i fer un mapa per a que no es faci all o per a que es digui qu fer a cada lloc. s sostenible del sl o Agrcola: no sobreexplotar, no posar molts productes qumics, pensar en el cultiu adient (adequar al tipus de sl), plantar la vegetaci adient per no haver de regar molt, posar gota a gota, canvis de reg, fer terrasses si hi ha molta pendent per aix no perdre el sl, plantar seguint les corbes de nivell, anar canviant els cultius per no acabar fent malb el sl a la llarga, fer rotacions de cultius... o Forestal: plantar boscos especialment per talar-los, fer una tala selectiva marcant alguns arbres.... o o Ramader: adequar el nombre de caps de bestia pels tipus de terrenys.. Altres: evitar el transport entorn. MESURES PREVENTIVES: comprar noms el que genera el teu

Quasi totes les anteriors poden passar per preventives si semprenen un cop el problema ja sha originat.

12

CTMA 2N

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

Bioremediaci: posar microorganismes com per exemple bacteris per alimentar-se i aix degrada al contaminant.
EX. QUAN VA HAVER EL PRESTIGE ES VAN LLENAR BACTERIS PER A QUE SANESSIN MENJANT EL FUEL.

Bioremediaci Tractament del sl contaminat o o Tcnica dallament: segellant, impermeabilitzant sota Extracci: fent rentatge amb una depuradora posant que entri aigua i la filtri al sortir i la depuri o o Tractament electroqumic: separar les sals amb anions i cations Tractament trmic: subministrar calor perqu es destrueixin els contaminants, a uns 1000C.

13