METEORITZACIÓ I

SEDIMENTOGÈNESI
 CONCEPTE DE METEORITZACIÓ

La meteorització és el conjunt d’alteracions físiques i químiques (sense transport)

que pateix la superfície terrestre per l’acció dels agents atmosfèrics (humitat,
temperatura, vent i precipitació) que provoca l’alteració i esmicolament de la roca
superficial, el mineral, el sòl o el sediment. Es veu intensificada per l’acció dels
éssers vius.

Es poden distingir dos tipus, la meteorització física i la meteorització química.

Totes dues són complementàries i poden actuar al mateix temps. De vegades són
difícils de diferenciar, perquè l’actuació de la física, deixa al descobert més superfície
de la roca, que facilita l’actuació de la química.

Tot i que els materials resultants de la meteorització poden ser transportats a altres
zones, alguns es poden acumular sobre la superfície com una capa de material
granulomètric, tou i solt que forma com un mantell sobre el substrat rocós que encara
no pot ser considerat com a sòl (detritus o regolita).
 TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ FÍSICA O MECÀNICA

La meteorització física transforma una roca compacta en fragments de mides

variables (clastos) per la intervenció de forces que no alteren la seua composició
química original. La fragmentació es produeix aprofitant els espais més febles de la
roca (esquerdes, buits, plans d’estratificació, etc.). El grau de meteorització dependrà
del tipus de roca i de les condicions climàtiques de la zona. Hi ha diferents tipus:

Gelivació o crioclastisme. A les zones fredes, el procés de gel-desgel de l’aigua de la

pluja (la Tª ha de baixar de 0ºC) actua sobre les esquerdes de la roca provocant una
pressió que fa que es fragmenten.

Tartera
 TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ FÍSICA O MECÀNICA

Descompressió. És la distensió i l’obertura de superfícies de debilitat de les roques

com a conseqüència de la disminució de la pressió quan arriben a nivells superficials.
 TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ FÍSICA O MECÀNICA

Termoclàstia. L’acció dels canvis de temperatura diaris, i les dilatacions i

contraccions associades, per si mateixa és insignificant, si bé el seus efectes poden ser
importants quan es combinen amb altres mecanismes de meteorització.
 TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ FÍSICA O MECÀNICA

Haloclàstia. És un procés semblant a la gelivació, però ací la pressió sobre les

esquerdes de les roques la produeix la cristal·lització de sals (per evaporació) de
dissolucions salines molt concentrades. Es produeix en zones litorals o en zones
càlides.
 TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ FÍSICA O MECÀNICA

Acció dels éssers vius. Per exemple les arrels dels arbres, en penetrar per les fissures
de les roques, actuen com un tascó provocant pressions que acaben fragmentant-la.
 TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ QUÍMICA

La meteorització química es el procés de disgregació de les roques que veuen els

seus components transformats químicament per la interacció amb el medi i els
éssers vius. És més efectiva en medis càlids i humits. L’estructura cristal·lina dels
minerals es destrueix i s’alliberen ions solubles que són transportats cap a altres zones
on poden precipitar. Les reaccions químiques més freqüents són les següents:

Dissolució. Es produeix sobre minerals amb una solubilitat alta com ara els clorurs
(halita, silvita) i sulfats (algep/yeso).

Muntanya de sal. Cardona (Girona)

Tartera
 TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ QUÍMICA

Hi ha altres reaccions de dissolució importants on intervé el CO2. (atmosfèric i

biològic). Quan reacciona amb aigua forma l’àcid carbònic:

Com a conseqüència, l’aigua de pluja es veu lleugerament acidificada i té una acció

meteoritzant molt important sobre roques calcàries.

La calcita (insoluble en aigua) en presència dels ions hidrogen es dissol alliberant ió

bicarbonat (soluble en aigua). Açò origina un relleu característic. El Karst.
Tartera
TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ QUÍMICA

Tartera
 TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ QUÍMICA

Hidròlisi. És el trencament de l’estructura cristal·lina dels minerals per l’acció

química dels ions H+ i OH- presents en l’aigua. La presència d’aquests ions marca
l’acidesa o basicitat de l’aigua. Alguns minerals reaccionen millor en medi àcid i uns
altres en medi bàsic. Per exemple la transformacions en medi àcid dels feldespats
(ortosa) del granit en minerals argilosos (caolinita).

Passen a la dissolució

La transformació en caolinita, fa que els minerals perden cohesió i es facilite la

disgregació de la roca.

Tartera
TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ QUÍMICA

Tartera
 TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ QUÍMICA

Oxidació. Es produeix pel contacte de l’oxigen de l’aire o de l’aigua amb roques en

les quals hi ha minerals que poden combinar-se amb l’oxigen (minerals fèrrics,
carbonats, sulfurs, etc.) per formar òxids i hidròxids. És el mecanisme d’alteració més
generalitzat però de menor efecte morfològic perquè només afecta a la superfície.

Les roques oxidades presenten una pàtina superficial, roja en el cas de minerals de
ferro, que afavoreix els mecanismes de disgregació i fragmentació.

Tartera
 TIPUS DE METEORITZACIÓ. LA METEORITZACIÓ QUÍMICA

Acció dels éssers vius. Per exemple la coberta vegetal del sòl conserva la humitat,
cosa que facilita els processos de dissolució i oxidació. També els líquens sobre les
superfícies de les roques segreguen àcids orgànics que afavoreixen la hidròlisi.
METEORITZACIÓ I CLIMA
 LA FORMACIÓ DELS SÒLS. EDAFITZACIÓ

El sòl és una capa vivent que prové de la transformació de l’escorça terrestre sòlida
(la roca), sotmesa a un canvi estacional permanent, i que sorgeix de la interacció de la
biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera sobre el substrat rocós. És per això que el que hi
ha a la lluna i altres planetes s’anomena regolita.
 ELS FACTORS FORMADORS DELS SÒLS

Són els agents que causen la gènesi i l’evolució del sòl. Els més importants són:

• La roca mare. La seua composició química i mineralògica condicionaran els

processos de meteorització i els materials sòlids que estaran presents.

• El relleu topogràfic. Controla la distribució i gruix dels sòls. El factor limitant és

el pendent.

• El clima. Els principals elements climàtics que el condicionen són la temperatura i

el balanç hídric. Els climes càlids i humits acceleren l’edafització.

• L’activitat biològica. És el principal factors d’aportació de matèria orgànica i la

posterior descomposició fins arribar a substàncies húmiques. Fixen gasos.
Intervenen en el procés de mineralització, protegeixen de l’erosió, efecte pantalla
de protecció de la radiació solar...

• El temps. Determina el grau d’evolució d’un sòl. Desenes o centenars d’anys per
a formar-se. Sòls joves/sòls madurs.
 ESTRUCTURA DEL SÒL. EL HORITZONS

La composició i estructura del sòl varien amb la profunditat segons una sèrie de capes
o horitzons. El desenvolupament d’aquests depèn del grau d’evolució o maduresa del
sòl. Tot i que hi ha moltes subdivisions, els horitzons bàsics són:
ESTRUCTURA DEL SÒL. EL HORITZONS
CARACTERÍSTIQUES DEL SÒL
 CARACTERÍSTIQUES DEL SÒL

Una textura franca es considera la textura ideal

perquè té una barreja equilibrada de sorra, llim i
argila. Això suposa un equilibri entre
permeabilitat, retenció d’aigua i nutrients.
 CLASSIFICACIÓ DELS SÒLS

A grans trets, els sòls que presenten una major dependència climàtica reben el nom de
zonals, i els que no en tenen tanta s’anomenen azonals.

Zonals Azonals
EL SÒL I L’ACTIVITAT HUMANA
 EL MODELAT DEL RELLEU

La denudació és el procés de destrucció del relleu topogràfic ocasionat per l’acció

continuada dels agents geològics externs (aigua, vent, éssers vius i atmosfera).
Aquesta acció ve determinada per l’energia del sol, que condiciona els vents, el cicle
de l’aigua, la vida... i la gravetat, que condiciona moviments descendents, energia
mecànica).

En la denudació intervenen els processos geològics externs, que són la

meteorització, l’erosió, el transport i la sedimentació.

EROSIÓ. és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques,

causat per tot agent extern. Malgrat que l'erosió és un procés natural s'ha incrementat
moltíssim per l'ús humà de la terra. Els agents erosius són les precipitacions, els
corrents fluvials, glaceres, vent, aigües marines i lacustres i els éssers vius.

L'erosió no és el mateix que la meteorització, que és la disgregació de la roca sense

desplaçament del material (si bé la meteorització facilita l'erosió), ni és el mateix que
el transport dels materials erosionats, que és el següent pas del cicle geològic, i que
normalment realitza el mateix agent que ha produït l'erosió.
 EL MODELAT DEL RELLEU

L’erosió realitzada pels agents geològics configura diferents formes de modelat del
relleu que són característiques del paisatge.
 EL MODELAT DEL RELLEU

TRANSPORT. és el procés de mobilització dels materials resultants de l’erosió cap a altres

zones geogràfiques. El principal agent de transport és l’aigua superficial.

Durant el transport, els materials experimenten dos tipus de maduració:

Maduració textural. A causa del colpejament, els clastos es fan més xicotets i arrodonits.

Maduració mineralògica. Els minerals més alterables (miques i feldespats) es fan cada
vegada més escassos, mentre que els més estables (quars) van representant cada vegada una
fracció més elevada.
 EL MODELAT DEL RELLEU

SEDIMENTACIÓ. És la deposició dels materials erosionats quan l’agent

transportador disminueix la seua capacitat de càrrega. Això pot passar perquè
reduïsca la seua energia o bé perquè trobe un obstacle (acreció cinètica).
Normalment, aquesta acumulació es produeix en les zones més enfonsades dels
continents i oceans, les conques sedimentàries. Aquestes conques presenten diferents
condicions fisicoquímiques, biològiques i geològiques que determinen els diferents
ambients sedimentaris.
EL MODELAT DEL RELLEU
 EL MODELAT DEL RELLEU

MOVIMENTS GRAVITACIONALS
Despreniments o caigudes. Són moviments verticals o subverticals, amb un
recorregut parcial per l’aire.
 EL MODELAT DEL RELLEU

Lliscaments o esllavissades. Són moviments de masses de terra o blocs per una

superfície de lliscament.
 EL MODELAT DEL RELLEU

Fluxos. Són moviments fluidals, és a dir, els materials no conserven la forma inicial.
Això passa en materials poc consistents quan tenen un grau d’humitat alt. Per
exemple les reptacions del sòl, i les colades de fang.