RESUM TEMA 9: EROSIÓ COM A PROBLEMA DE DEGREDACIÓ DEL SÒL

Concepte de l’erosió:

Pèrdua selectiva, recurrent i progressiva de la capa superficial del sòl.

Existirà sempre una erosió natural, però l’ús humà (cultius, retirada de vegetació...) suposa una
ruptura inevitable de l’equilibri. Quan l’erosió es per causa antròpica es produeix una evolució
negativa.

1. Es consumeix la MO
2. Una part de la MO es mineralitza
3. Es perden nutrients
4. Es perd capacitat de retenció d’aigua
5. La pèrdua de fertilitat fa que s’afegeixin adobs,
plaguicides...
6. El resultat d’això és la contaminació del sòl amb
substancies estranyes
7. Es llaura per recuperar la fertilitat física
8. Això suposa una pèrdua d’estructura i el sòl
s’EROSIONA

Dades d’erosió:

- Mitjana d’erosió a Europa: 2.46 T/ha any

- A nivell mundial s’ha establert la xifra de 1 mm/any o en termes de massa, 11 T/ha any
com a límit per considera una erosió insostenible (xifra molt optimista)

*Desastre natural The Dust Bowl (1931 – 1934) que va tenir lloc a Kansas, Oklahoma, Texas... i
que va obligar a milions de persones a abandonar les seves llars, pastures i terres provocant
malalties i morts de persones i animals. Aquest desastre portà a la creació de la US
Conservation Act i US Conservation Service

Com detectem l’erosió?

Tots els sòls tenen en comú que l’horitzó superficial és

negre. Tots els sòls han de presentar un horitzó superior
de color negre més o menys intens degut a la MO
transformada (humus).

A partir d’aquí doncs, si l’erosió actua el sòl es va perdent

superficialment i apareixen en superfície els horitzons
inferiors.

1
Superfície de sòl DENUDADA → sòls de superfície de color gris,
groguenca o vermellosa, desproveïda dels colors característics
foscos d’un horitzó A (típic d’oliveres andaluses o de sòls en relleus
muntanyosos on es llaura directament sobre margues).

Sòls 1, 2 i 3 han estat

erosionats i ho veiem en dos
factors, primer la falta de
l’horitzó A de color negres
degut a l’humus i segon, la
presència de carbonats
superficials en comptes
d’aquest horitzó A.

CAUSES, TIPUS I MORFOLOGIA DE PROCESSOS EROSSIUS:

Tipologies:

1. Hídrica: degut a l’impacte de gotes de pluja, escolament superficial (laminar, en solcs o

en cercaves), flux subsuperficial i per moviments en massa.
2. Eòlica
3. Glaciar

Impacte de les gotes de pluja:

Depèn de:

1- Energia cinètica de la pluja (intensitat)

2- Resistència del sòl (textura i estructura)
3- Cobertora vegetal

I provoca disgregació, transport local, reompliment

de poros, encrostament, disminució infiltració i
augment de l’escolament...

2
Si aixequem la superfície apareixen els terrossos de terra amb el seu aspecte rugós i sense
brillantor, mates. Perquè el terra en superfície sembla diferent del que hi ha a sota?

El terròs de terra té les seves partícules orientades a

l'atzar i en reflectir la llum ho fa en totes direccions i
tenim una brillantor neutra. No obstant això, el terra de
la superfície té totes les seves partícules (especialment
les argiles, que com sabem, són laminars) orientades
paral·lelament a la superfície com a conseqüència de
l'impacte de les gotes de pluja que les ha aixafat i donen
una superfície molt llisa; a més, en estar totes en la
mateixa direcció reflecteixen els raigs de llum de la
mateixa manera i per això presenten una brillantor alta.

Aquesta capa de colpeig a més disminueix la infiltració i

augmenta l'escolament

Efecte de la cobertora vegetal:

Fa un paper de protecció davant l’erosió.

Cas d’un sòl denudat

Al arribar les gotes aquestes destrueixen els agregats

que es presenten a la superfície del sòl, els aplasten i
els fracturen projectant fragments i partícules
elementals que cauen de nou a la superfície.

El resultat és una superfície polvoritzada molt

sensible a l’erosió.

Cas d’un sòl amb cobertora vegetal

Les gotes impacten a les fulles i les tiges que

absorbiran l’energia de les gotes i aquestes
cauran suaument sobre la superfície del sòl
sense modificar-la.

La superfície ni s’erosiona ni perd

permeabilitat.

3
 Observem una tapia que separa dos parcel·les, una amb herba i
l’altre amb un sol denudat.

La tapia blanca com veiem esta bruta del mateix color que el sòl i
gradualment va perdent la coloració de la tapia conforme
ascendim.

EL que es mostra és que el sòl a tacat la tapia i això ha hagut de ser

per les gotes de la pluja que al impactar sobre la superfície del sòl
han projectat partícules contra la tapia.

Si mirem des de l’altre costat la tapia no està tacada, no hi ha

hagut esquitx. Això és degut a la presencia de la vegetació que
esmorteeix l’impacte de les gotes de la pluja i evita la destrucció
dels agregats i la projecció de partícules.

Formació de pinacles

Les pedres protegeixen de l’impacte de les gotes de pluja.

Escolament superficial:

Transport de partícules en suspensió per reptació, rodament o saltació en funció del tamany
de partícules i del corrent de l’aigua.

Erosió laminar: característica de superficies molt

llises i compactes, amb graves i pedres en
superfície netejades per transport selectiu
d’argiles i amb dipòsits de material monomètrics.
A les parts mes baixes les argiles a les mitges els
llims i a les altes les sorres.

Erosió en solcs: zones desproveïdes de

vegetació i forta pendent (talussos de carreters)

4
Al discórrer l’aigua sobre la superfície del terreny es pot trobar
obstacles que desvien el curs concentrant-se en determinades
direccions formant petits rierols que al portar més cabal erosionaran
preferentment la superfície formant petits solcs als que cada vegada
hi caurà més aigua profunditzant-los.

Erosió en cercaves: les cercaves representen el

desenvolupament del procés erosiu al seu màxim
nivell (si s’ha arribat a aquesta erosió també s’ha
arribat a l’erosió en solcs i laminar). Si no es
corregeixen donen lloc a barrancs i posteriorment
badlands.

Fluxos subsuperficials i moviments en massa:

Les pluges saturen el subsol o s’acumulen en un nivell impermeable, es desplaça el paquet

subsuperficial i el sòl s’enfonsa.

En canvi, els moviments en massa solen ésser moviments ràpids i amb freqüència el sol es
fractura en una sèrie de blocs escalonats.

Conseqüències → Colmatació d’embassaments

5
AVALUACIÓ DE LA MAGNITUD DE L’EROSIÓ:

Mesures directes:

Tècniques microtopogràfiques:

o Erosió laminar: variacions de nivell del terreny (claus d'erosió), col·lectors de

sediments tipus Gerlach, parcel·les d'erosió USLE, etc.
o Erosió en solcs o reguerots: microperfils, mètode de la cadena
o Erosió en presons i badlands: mètodes de cubicació

Mesura de sediments transportats:

o Splash: Tassa de Morgan, embuts enterrats

o Erosió laminar: Col·lectors de sediments tipus Gerlach, parcel·les USLE, etc
o Càrrega sòlida dels rius (limitacions)
o Sediments produïts en una conca (limitacions)
o Simuladors de pluja

Mesures indirectes:

- Quantificació de factors erosius (ex: USLE)

- Anàlisi de processos erosius (WEPP)
- Altres models CREAMS, KINEROS, EUROSEM
- Teledetecció

Mètode per mesurar l’splash: mesura l’erosió per partida doble, el que es
perd de la capsula i el que es recull del sòl esquitxats.

Mesura de l’erosió laminar:

Claus d’erosió Canals de Gerlach Tècniques microtopogràfiques

6
 La longitud total de la cinta és de 180 cm i com els ocupats per solcs
son 70, l’erosió per solcs serà del 39%.

Mesura erosió en cercaves o badlands:

Càlcul volumètric Parcel·les d’erosió

EQUACIÓ UNIVERSAL DE PÈRDUES DE SÒL USLE (Universal SOil Loss Equation)

A= R x K x LS x C x P
R i K son paràmetres segons el model i la resta son paràmetres d’ajust segons diferencies del
model.

- A = Estimació de les pèrdues mitjanes per erosió anuals (Mg ha-1a-1)

- R = Erosivitat de la pluja (MJ ha-1 mm h-1 a–1)
- K = Erosionabilitat del sòl = “erodibilitat” (Mg ha-1 /(MJ ha-1 mm h-1)
- L = Factor longitud del vessant (adimensional)
- S = Factor pendent (adimensional)
- C = Protecció del sòl pel cultiu o tipus de vegetació (adimensional)
- P = Factor pràctiques de conservació del sòl (adimensional)

7
Aplicacions i limitacions de la USLE:

- Determinada de forma empírica a partir de >10,000 dades en parcel·les d'erosió USLE

- Mètode paramètric per avaluar les pèrdues anuals mitjanes per erosió laminar o, com
a molt, solcs.
- Permet triar les pràctiques agrícoles (cultius, pràctiques de conservació) més
adequades
- No és aplicable a un any o esdeveniment de pluja concret o una conca (només a
parcel·les)
- Per a dades fiables les estimacions han de ser validades
- No explica els processos que intervenen en la pèrdua de sòl

Zona estimada de la (R)USLE:

A quina escala de paisatge estima la (R)USLE?

Factor R de la (R)USLE: erosionabilitat de la pluja (R) que depèn de:

- Energia cinètica de les gotes (intensitat mm/h mesurable amb el

pluviògraf i tamany/velocitat de les gotes de pluja mesurable amb el
disdrometre)
- Quantitat d’aigua caiguda a cada esdeveniment mesurable amb
pluviòmetre

Registres
pluviògraf

8
Factor K de la (R)USLE: erosionabilitat del sòl (K): indica la vulnerabilitat de cada tipus de sòl a
ser erosionat. Pèrdua anual de sòl per cada unitat de factor R i depèn de:

- Textura
- MO
- Estructura
- Tipus d’argila
- Capacitat d’infiltració
- Pedregositat superficial i litologia

Estimació K: simuladors de pluja, a partir de la textura, mesura directe

de la pèrdua de sòl en parcel·les tipus USLE i estimació a partir de
estructura, MO i permeabilitat

Els valors de K més alts es presenten en sòls de textures llimoses i sorrenques fines (sols molt
erosionables) i els valors més baixos son per sòls sorrencs de sorra grollera.

- Argila K = 0.1 – 0.12 Mg/ha any (resistent a l’arrencament)

- Sorra K = 0.05 – 0.12 Mg/ha any (fàcil d’arrencar, baix escolament i difícil de
transportar)
- Llim K = 0.2 – 0.25 Mg/ha any (fàcil d’arrencar, molt escolament, sediment fàcil de
transportar)

Factors L i S de la (R)USLE: topografia

Generalment s’estimen de manera combinada:

- L: depèn de la longitud de la pendent i de la

pendent
- S: depèn de la pendent

Factor C de la (R)USLE:

- Expressa protecció del sòl per cobertora vegetal

- Valors 1 = sòl denudat a 0.001 = sòl totalment protegit (modifica el valor d’erosió final
en 1000 vegades)
- En sòls agrícoles s’ha de calcular el factor C per cada cultiu i període vegetatiu

9
S’ha de tenir en compte els diferents tipus de vegetació (arbòria, herbes altes, matollars i en
contacte amb el sòl) amb efectes davant l’erosió diferents.

Lo important és el recobriment efectiu

del sòl per la vegetació, més que la
densitat de la formació vegetal.

Major erosió:

- Més altura de caiguda de la gota

- Menor recobriment superficial i part
aèria
- Menor humitat prèvia del sòl
- Menor rugositat superficial
- Menor existència de restes vegetals en
superfície

TÈCNIQUES DE PREVENCIÓ I CONTROL DE LA EROSIÓ (Factor P de la (R)USLE):

Depèn de les pràctiques de conservació permeten reduir les

pèrdues esperades del sòl (sòl denudat llaurat en el sentit de la
pendent P =1).

Permet avaluar l’eficiència de diferents pràctiques per reduir

l’erosió.

Fixant una pèrdua màxima acceptable de sòl, permet decidir per

cada tipus de cultiu quines practiques de conservació convé aplicar.

Exemple de pràctiques de
conservació:

10
RESUM DELS FACTORS (R)USLE:

TERRASSES I BANCALS:

- Reduir l’erosió laminar

- Anivellar els terrenys per facilitar la
mecanització agrícola
- Retenir aigua i mantenir la humitat del sòl
- Evacuar l’excés d’aigua d’escolament sense
erosió

Terrasses son amples i baixes i modifiquen principalment el factor L. Els bancals son estrets i
alts, anivellats i modifiquen tant el factor L com l’S.

Tipus de terrasses segons el control de l’aigua

11
12