AGA Tema 3 - Llacs

26/10/2022
Parc Aigüestortes, Catalunya
3. Ambients Lacustres
Ambients Geològics Actuals
Ramon Mercedes Martín

ramon.mercedes@uab.cat
4rt Curs – 1er Semestre

1
Introducció i antecedents
 Introducció
 Els llacs són ambients sedimentològics importants: quan un riu entra en un llac la velocitat del fluxe es redueix i les particles acaben
en un ambient més tranquil ( sedimentació forçada)
 Les partícules més denses i grans es sedimentaran més ràpidament que les més petites i lleugeres que romandràn en suspensió
 Llacs actuen com a “trampes de sediment” del materials geogènics i contaminants transportat pels rius
James and Jones 2016
2
Ramon Mercedes Martín Ambients Lacustres
1
26/10/2022
 Introducció
 Els llacs poden retenir els contaminants transportats per rius i per tant ser indrets excel.lents per estudiar l’evolució històrica de
la contaminació
 Els llacs són llocs ideals per entendre els canvis ambientals (enregistrats en el tipus de sediment) així com els efectes ecològics
de la contaminació
 Els llacs ofereixen importants recursos hídrics, ecològics i turístics, per tant, són motiu de recerca i gestió dels mateixos
3
 Introducció
 Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió i envoltat de terra ferma. Normalment es troba desconectada
del mar (lagoon vs llac).
 Poden tenir diversos tamanys i àrees (grans llacs, petits llacs, estanys).
Perry and Taylor, 2007
4
2
26/10/2022
 Tipus i classificacions de sistemes lacustres
Tectonic lakes
5
Maar lakes
6
3
26/10/2022
Glacial lakes
7
‘Oxbox lakes’ o meander lakes
8
4
26/10/2022
Open-pit lakes
9
Els llacs es poden classificar segons el seu nivell tròfic, estimat segons els valors
Open-pitde
de producció primaria mesurats durant l’estacions lakes
més creixement algal.
madrilleta besuc
Perca Madrilleta Besuc

10
10
5
26/10/2022
 Hidrologia dels llacs
Evaporació
Entrada d’aigües superficials
Sortida d’aigües (rius)
Deocampo and Jones 2014

Sortida d’aigües (infiltració a aquífers)
11
11
 Llacs endorreics o tancats
Sequeres prolongades provocades per canvis en dinàmiques atmosfèriques (Aral Sea)
Llac endorreic són llacs que NO troben una sortida cap a rius i oceans. Les aigües
superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacs tancats
d'extensió variable.
Renaut and Gierlowski-Kordesch, 2010
12
12
6
26/10/2022
 Llacs exorreics o oberts
Llac Baringo, Kenia
Llac exorreic són llacs que troben una sortida cap a rius i oceans. Les aigües
superficials es poden infiltrar pels aqüífers subterranis o bé escapar superficialment.
Renaut and Gierlowski-Kordesch, 2010

13
13
 Llacs exorreics o oberts
Llacs interconnectats
Nivell de llac baix!
Llac Baringo, Kenia
Llac exorreic són llacs que troben una sortida cap a rius i oceans. Les aigües
superficials es poden infiltrar pels aqüífers subterranis o bé escapar superficialment.
14
14
7
26/10/2022
 Estructura interna dels llacs
L’EPILIMNION és la capa d’aigua més superficial dels llacs tèrmicament estratificats.
És una capa més calenta, lleugera i amb més pH i oxygen
Termoclina
Verrecchia 2007
L’HIPOLIMNION és la capa d’aigua més profunda i més densa dels llacs tèrmicament estratificats.
Es troba a sota de la termoclina
15
15
 Estructura interna dels llacs
Platt and Wright, 1991
16
16
8
26/10/2022
 Tipus de llacs tèrmics
> Llacs holomíctics: són llacs que tenen una temperatura i densitat uniforme a tot el llac durant moments
concrets de l’any, afavorint la barreja de les capes d’aigua
Les capes d’aigua es barrejen
> Llacs meromíctics: són llacs les capes dels quals no es barrejen ni tan sols estacionalment
Les capes d’aigua NO es barrejen
17
17
> Llacs holomíctics: són llacs que tenen una temperatura i densitat uniforme a tot el llac durant moments
concrets de l’any, afavorint la barreja de les capes d’aigua
Les capes d’aigua es barrejen
18
18
9
26/10/2022
> Llacs meromíctics: són llacs les capes dels quals no es barrejen ni tan sols estacionalment
Les capes d’aigua NO es barrejen
19
19
Als llacs meromíctics, les capes més profundes no tenen oxygen. Els sediments poden romandre sense
modificacions i donar informació rellevant sobre la història i clima del llac
Loclat lake, Switzerland

Thermocline
Chemocline
Verrecchia 2007
20
20
10
26/10/2022
 Ambients sedimentaris als llacs
Els llacs estan caracteritzats per diferents sub-ambients sedimentaris
Zones de platja Open-pit lakes

(‘nearshore’) Zones dominades per onades i corrents superficials. Sediments grollers (sorres, graves)
Wright (2014)
21
21
Zones someres (shallow) Open-pit lakes

Zones dominades per onades i vents forts. Sediments ben oxigenats i que poden esser
remoguts per tempestes
Wright (2014)
22
22
11
26/10/2022
Open-pit lakes
Els processos als talussos controlen la resedimentació de sediments (turbidites). De cara a l’anàlisis històric és
important saber si ha hagut remobilització de sediments antics per damunt de més moderns
Zones de talús (‘slopes’)
Wright (2014)
23
23
Open-pit
Zones per sota de la termoclina, on dominen lakes de sedimentació tranquila de material en suspensió en
les condicions
zones amb menys oxigen
Zones profundes (deep-water)
Wright (2014)
Wright (2014)
24
24
12
26/10/2022
Fonts de sediment i processos d’accumulació

 Tipus de sediments lacustres
1) Materials al.lòctons: particules transportades del continent a dintre del llac (sorra, llim, argila)
Sorres Llims i argiles
2) Materials autòctons: particules biogèniques produïdes dintre del llac (closques calcàries o silícees)
Ostràcodes
Diatomees
Caròfits
25
25

2) Materials autòctons: particules biogèniques produïdes dintre del llac (closques calcàries o silícees)
Praderes de caròfits Els caròfits són algues verdes que fàcilment Els oogonis de caròfits (estructures reproductores)
calcifiquen les seves tijes i òrgans reproductors ens permeten classificar a aquest grup d’algues
26
26
13
26/10/2022

3) Materials autòctons precipitats: dipòsits de carbonats o evaporites induïts dintre del llac (stromatòlits, oncolits, guixos)
Tapissos microbials on es formen cristalls de calcita Estromatòlits són estructures orgàniques Guixos selenítics deformant capes laminades
fetes per tapissos microbials calcificats
27
27

4) Substàncies o productes antropogènics: particules d’origen huma que s’introdueixen puntualment al llac (activitats
urbanes o industrials)
28
28
14
26/10/2022

Segons la relació entre el C/N i el LOI dels sediments, podem tenir:
Autòctons
Lost of Ignition (LOI)
o 1mm
Al.lòctons?
29
29

 Tipus de sediments lacustres Matèria particulada en suspensió
Organic humic particles

Organic plankton living and dead
20% 80% Perry and Taylor, 2007
30
30
15
26/10/2022

 Controls en el transport i acumulació de sediments lacustres
Dintre del llac, diversos processos regulen la distribució de sediments i contaminants
Open-pit lakes
Resuspensió: transport de matèria des dels sediments cap a l’aigua

Sedimentació: transport de matèria de l’aigua al sediment
31
31

Dintre del llac, diversos processos regulen i controlen la distribució de sediments i contaminants
Open-pit lakes
Difusió: transport de substàncies dissoltes des del sediment cap a l’aigua Mineralització: descomposició bacterial de la matèria orgànica
32
32
16
26/10/2022

Open-pit lakes
Bioturbació: barreja del sediments dipositats per acció

Barreja: transport vertical de la matèria
d’organismes (activitats vitals)
33
33

Open-pit lakes
34
34
17
26/10/2022

Tots el processos mencionats anteriorment estàn interconnectats i per tal d’entendre’ls hem de conèixer les
dinàmiques de fons del llac:
Open-pit lakes
 ZONES D’EROSIÓ
 ZONES DE TRANSPORT
 ZONES D’ACUMULACIÓ
35
35

Tots el processos mencionats anteriorment estàn interconnectats i per tal d’entendre’ls hem de conèixer les
dinàmiques de fons del llac:
Open-pit lakes
 ZONES D’EROSIÓ
Zones on tenim remobilització de materials (zones someres i talussos). Materials durs que s’erosionaran:
sorres, graves, argiles consolidades
 ZONES DE TRANSPORT
Zones on tenim sedimentació periòdica de materials fins. La intensitat del vent i oleatjes regula la profunditat
d’acció del transport. De vegades, zones de transport i erosió són dificils de delimitar
 ZONES D’ACUMULACIÓ
Zones on els materials fins es dipositen continuament (zones profundes). Normalment són zones riques en
contaminants.
36
36
18
26/10/2022

El vent està lligat a la formació d’onades. Quan més fort és el vent i més llarg és el “fetch” del llac més profund seran
els efectes de les onades. El vent controla la distribució de les zones d’erosió, transport i deposició!
LAKE FETCH: És la màxima longitud que el vent pot recòrrer sobre la superfície d’un llac
Lake fetch +
-
37
37

El vent està lligat a la formació d’onades. Quan més fort és el vent i més llarg és el “fetch” del llac més profund seràn
Open-pit lakes
Vent
Fetch: 8Km
Fins a 7 m: Erosió
7-15 m: Transport/ acumulació

Prof.: 35 m
15- 35m: Acumulació
38
38
19
26/10/2022

El vent està lligat a la formació d’onades. Quan més fort és el vent i més llarg és el “fetch” del llac més profund seràn
Open-pit lakes
Què passaria si NO tinguèssim vent?
Canviarien els patrons de erosió, transport i dipòsit?
39
39
Processos i impactes de perturbacions naturals i antròpiques

 Tempestes, moviments en massa i terratrèmols
 Els llacs poden enregistrar els efectes de tempestes, esllevisades i terratrèmols per la forma en que els sediments
es dipositen
 L’alternança de nivells turbidítics ens indicaran canvis sobtats en els processos sedimentaris (col.lapses i
esllevisades a zones proximals del llac)
 Les turbidites són més freqüents a llacs grans i profunds
40
40
20
26/10/2022

 Fluctuacions del nivell del llac
 Els nivells de llacs poden fluctuar degut a processos naturals (intensa evaporació) o a fenòmens antròpics
(utilització del sòl o de l’aigua)
Llac Urmia (Azerbayan)
41
41

 Descens del nivell del llac provocarà canvis importants en la geomorfologia del llac:
o Reducció de l’àrea del llac

o Materials exposats a condicions subaèries  facilitant l’erosió
42
42
21
26/10/2022

 Descens del nivell del llac provocarà canvis importants en la geomorfologia del llac:
o Augment de la resuspensió de sediment fi

o Augment de partícules en suspensió (geogèniques o contaminants)
o Augment de la turdidesa de l’aigua (més argila en suspensió)
o Afectacions als organismes que viuen a l’aigua (fitoplàncton, algues i peixos)
43
43

 Polució als llacs Via d’entrada: aire
 Fonts de contaminació als llacs:
o Combustió per produïr energia o incineració de residus
o Processos industrials (indústries químiques i de metalls)
o Adicions antròpiques (pesticides i fertilitzants) Via d’entrada: aigües superficials i/o aqüífers
44
44
22
26/10/2022

 Toxicitat dels contaminants lacustres
Tres tipus d’amenaces als ecosistemes aquàtics i les seves conseqüències:

o Acidificació: increment d’algues filamentoses, problemes de reproducció en crustacis, gasteròpodes, bivalves i madrilleta
o Eutrofització: increment dels nutrients i sobrepoblació de cianobactèries planctòniques, reducció d’oxigen, col.lapse tròfic
o Contaminació per metalls pesats, radiació nuclear, toxines orgàniques: acumulació en teixits de peixos, reducció de
reproducció en zooplancton, bentos o peixos
45
45

 Contaminació a sediments lacustres (plom)
El Pb és un element que pot ser introduït a la natura per fenòmens naturals: alteració de roques i jaciments minerals,
però també per motius antròpics (mineria i emissions de combustibles fòssils). La relació de 206Pb/ 207Pb és un
indicador de contaminació.
Pb metal production in Europe (1200 and 1530 AD)
Increase of Pb during Industrial Revolution (1760 AD)
Registres de Pb en sediments lacustres

d’Escandinavia desde 1000 BC.
46
46
23
26/10/2022

 Contaminació a sediments lacustres (plom)
El Pb és un element que pot ser introduït a la natura per fenòmens naturals: alteració de roques i jaciments minerals,
però també per motius antròpics (mineria i emissions de combustibles fòssils). La relació de 206Pb/ 207Pb és un
indicador de contaminació.
Increase of Pb during Industrial Revolution (1760 AD)
Burning of fossil fuels and use of Pb in petrol (1970- 1980 AD)

Registres de Pb en sediments lacustres d’Escòcia (Loch Lomond)

47
47

 Contaminació a sediments lacustres (mercuri)
A Espanya s’ha extret Hg a partir de cinabri (HgS) desde l’època dels musulmans. Exemple de les Mines d’Almaden
(Ciudad Real)
“Tras el descubrimiento del continente americano y su

posterior conquista, las Minas de Almadén jugaron un papel
imprescindible, ya que el mercurio era imprescindible para
realizar la amalgama con la que extraer el oro y la plata de
las minas americanas en posesión española”
48
48
24
26/10/2022

 Contaminació a sediments lacustres (mercuri)
El Hg és un element gasós que té una residencia atmosfèrica d’un any. Pot viatjar lluny i homogeneitzar-se a escala
global: a Galicia hi han registres del mercuri extret a les mines d’Almaden!
Registres de Hg en torberas de Galicia (Penido Bello)
Martinez Cortijas et al., 1999
Years
49
49

 Contaminació a sediments lacustres (cesi)
El Cs té 39 isòtops diferents, alguns d’ells són estables però d’altres són molt radioactius
El 137Cs es genera a les centrals nuclears i a les bombes nuclears per la fissió d’urani
El 137Cs que s’ha trobat als sediments d’Europa prové de dos fonts bàsiques:
 Pluja radioactiva de les explosions d’armes nuclears (1958 – 1975)
 Accident de Chernobil (1986)
50
50
25
26/10/2022

 Contaminació a sediments lacustres (cesi)
El Cs té 39 isòtops diferents, alguns d’ells són estables però d’altres són molt radioactius
El 137Cs es genera a les centrals nuclears i a les bombes nuclears per la fissió d’urani
El 137Cs que s’ha trobat als sediments d’Europa prové de dos fonts bàsiques:
 Pluja radioactiva de les explosions d’armes nuclears (1958 – 1975)
 Accident de Chernobil (1986)
Llacs d’Escòcia (Eades et al., 2002)

51
51
26

AGA Tema 3 - Llacs

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

AGA Tema 3 - Llacs

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

26/10/2022

Parc Aigüestortes, Catalunya

Ramon Mercedes Martín

4rt Curs – 1er Semestre

James and Jones 2016

Perry and Taylor, 2007

Perry and Taylor, 2007

Perry and Taylor, 2007

Perry and Taylor, 2007

‘Oxbox lakes’ o meander lakes

Perry and Taylor, 2007

Perry and Taylor, 2007

Perry and Taylor, 2007

Perca Madrilleta Besuc

Entrada d’aigües superficials

Sortida d’aigües (rius)

Deocampo and Jones 2014

Sequeres prolongades provocades per canvis en dinàmiques atmosfèriques (Aral Sea)

Llac Baringo, Kenia

Renaut and Gierlowski-Kordesch, 2010

Nivell de llac baix!

Llac Baringo, Kenia

James and Jones 2016

Platt and Wright, 1991

Les capes d’aigua es barrejen

Les capes d’aigua NO es barrejen

James and Jones 2016

Les capes d’aigua NO es barrejen

James and Jones 2016

Loclat lake, Switzerland

Els llacs estan caracteritzats per diferents sub-ambients sedimentaris

Zones de platja Open-pit lakes

Els llacs estan caracteritzats per diferents sub-ambients sedimentaris

Zones someres (shallow) Open-pit lakes

Els llacs estan caracteritzats per diferents sub-ambients sedimentaris

Els llacs estan caracteritzats per diferents sub-ambients sedimentaris

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Sorres Llims i argiles

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Segons la relació entre el C/N i el LOI dels sediments, podem tenir:

Perry and Taylor, 2007

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Organic humic particles

20% 80% Perry and Taylor, 2007

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Dintre del llac, diversos processos regulen la distribució de sediments i contaminants

Resuspensió: transport de matèria des dels sediments cap a l’aigua

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Bioturbació: barreja del sediments dipositats per acció

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Perry and Taylor, 2007

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Fonts de sediment i processos d’accumulació

7-15 m: Transport/ acumulació

15- 35m: Acumulació

Fonts de sediment i processos d’accumulació

Què passaria si NO tinguèssim vent?