TEMA 1.

- EL SÒL COM A SISTEMA NATURAL

El sòl és una fina capa que recobreix la major part de la superfície terrestre i que permet el
desenvolupament de la vida en el planeta. És un recurs que es forma lentament en la natura
per acció del clima sobre el substrat mineral (meteorització) amb la intervenció dels éssers
vius.

Atesa la lentitud de formació, és considera un recurs natural no renovable. És, però, un

recurs imprescindible per a les activitats humanes.

Serveis ecosistèmics dels sòls que permeten la vida a la Terra: retenció de carboni,
purificació de l’aigua i reducció de contaminants del sòl, regulació del clima, cicle de
nutrients, hàbitat per organismes, regulació d’inundacions, font de productes farmacèutics i
recursos genètics, base per les infraestructures humanes, subministre de materials de
construcció, herència cultural.

Grans problemes actuals relacionats amb el sòl:

· La suficiència i seguretat alimentària → Disponibilitat limitada se sòl cultivable
· La conservació de la biodiversitat i dels ecosistemes
· La mitigació dels efectes del canvi climàtic

Iniciatives internacionals de sensibilització

El Comitè II de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) en el 68ᵉ període de sessions
aprovà la Resolució de la FAO (Aliança Mundial pel Sòl) en la que es declarà el 2015 Any
Internacional dels Sòls i el dia 5 de desembre Dia Mundial del Sòl.

L’objectiu de la ONU-FAO es contribuir a la plena conscienciació de la societat civil i dels

responsables de la presa de decisions sobre la profunda importància dels sòls per a la
seguretat alimentària, els ecosistemes i la vida en el planeta, i en conseqüència la pau.

LA CIÈNCIA DEL SÒL I L’EDAFOLOGIA

Ciència que estudia el sòl com un sistema natural organitzat. Inclou els coneixements sobre
la composició, propietats, formació, classificació, cartografia, utilització, degradació,
rehabilitació, etc

L’origen de l’Edafologia com a ciència diferenciada es situa a finals del s.XIX i s’atribueix al
científic rus Vassili Dokuchaev. La denominació de Ciència del Sòl apareix en el congrés
d’aquest nom celebrat el 1927 a Madison (WI,
USA). Emili Huguet del Villar (Granollers, 1871-
Rabat, 1951) va ser l’introductor de l’edafologia
a Espanya.

El sòl com a interfase entre la atmósfera,

hidrosfera, litosfera i biosfera.

També s’anomena edafosfera.

CONCEPTE DE SÒL
Algunes definicions:
· Capa superficial de la Terra originada per l’alteració de les roques sota la
influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
· El sòl és el resultat de la interacció continuada entre la biosfera i la litosfera, és a
dir, el sòl és el resultat d’un procés d’autoorganització de la interfase biosfera –
litosfera (Margalef).
· Sòl és la part viva de la litosfera, és a dir, la que els éssers vius, plantes i
animals, modifiquen constantment (Lacoste-Salonon).
· Sòl és el resultat net de l’acció del clima i dels organismes, especialment de la
vegetació, sobre el material mineral de la superfície terrestre.
· El sòl és una part fonamental dels ecosistemes terrestres, resultat de la
interacció entre els factors ambientals, litològics i els biòtics.

El sòl com a recurs natural

· LIMITAT (en extensió, productivitat)
· NO RENOVABLE (temps de formació)
· DIVERS (gran varietat de sòls)
· FRÀGIL (vulnerabilitat, risc de degradació)

És un bé subjecte a drets de propietat. Valor econòmic del sòl.

GRANS USOS DEL SÒL

El sòl és un recurs limitat en productivitat

Factors limitants de la productivitat dels sòls a nivell mundial i superfície afectada (FAO,
20000)

L’HOME COM A USUARI DELS SÒLS

Ús o explotació del sòl → Risc de degradació → Necessitat d’un ús sostenible (cal
conservar el recurs i la seva funcionalitat)
· Cal donar el millor ús possible a cada sòl en funció de les seves capacitats
· Cal associar a cada ús les pràctiques de conservació adients, és a dir fer un
maneig adequat
· Cal aplicar tècniques de rehabilitació quan el sòl hagi perdut funcionalitat
SÒL DEGRADAT
· El que ha perdut capacitat per realitzar alguna de les funcions esmentades. Té a
veure amb el concepte de qualitat del sòl.
· La utilització del recurs sòl comporta sempre un risc de degradació.
· Cal utilitzar el sòl d’acord amb les seves aptituds. Hi ha diversitat de sòls.
> 100 milions ha de la UE afectades per algun procés de degradació (>12% territori de la
UE).

PRINCIPALS CAUSES DE DEGRADACIÓ DELS SÒLS

- Pèrdua total o parcial
o Erosió
o Pavimentació-urbanització
o Excavacions i terraplenats
o Inundacions i esllavissades
- Alteració de la qualitat
o Contaminació
o Pèrdua de matèria orgànica
o Salinització
o Compactació

Interrelació entre la degradació dels sòls i la pobresa.

Algunes dades generals

· 25% de la biodiversitat és al sòls.
· 95% dels aliments procedeixen dels sòls.
· 33% dels sòls estan degradats.
· Dels 250 Mha de sòls de regadiu, el 25% està salinitzat i no produeixen.
· Cada any es perden 5 Mha de sòl al món.
· Cada hora a Europa es perden per segellat unes 10 ha de sòl degut a l’expansió
urbana.