Els Recursos Naturals

▪ Entenem per recursos naturals aquells elements presents en el medi natural que
permeten cobrir les necessitats (biològiques i socials) de les societats humanes i que
l’home pot utilitzar i aprofitar.
▪ Constitueixen, a més, una font de riquesa econòmica gràcies a la seva explotació amb
fins comercials.
▪ L’augment demogràfic ha portat a un ús creixent i intensiu dels recursos naturals fins
al punt de gairebé esgotar-los i comprometre l’equilibri ecològic (p.ex. desforestació i
desertificació, sobrepesca o degradació del sòl). Això, sumat a la distribució desigual
dels mateixos a la Terra fa que controlar-los sigui molt important per als països
desenvolupats (els que més en consumeixen).
▪ Són exemples de recursos naturals:

▪ El sòl (la terra), l’aigua, els boscos, la vegetació i la fauna (Recursos No-

energètics)

▪ El carbó, el petroli, la llum solar i el vent (Recursos energètics).

▪ Els recursos es classifiquen segons la seva taxa de regeneració, la seva

disponibilitat en el temps i el seu ritme de consum o explotació en:

▪ Renovables

▪ No Renovables
▪ Renovables: Són els que es regeneren de manera natural a un ritme
igual o superior al que són explotats per l’home.
▪ Perennes:Vent, radiació solar, energia mareomotriu...

▪ Crítics: Flora, fauna, sòl i aigua (S’esgoten si no se’n controla l’ús i se supera la
capacitat de càrrega).

▪ No Renovables: es troben distribuïts pel planeta en dipòsits limitats i

tenen una capacitat de regeneració molt inferior a les actuals taxes
d’extracció.
▪ Combustibles fòssils: Carbó, Petroli i Gas Natural (No recuperables).

▪ Combustibles Nuclears/Minerals Energètics (Radioactius): Urani, Plutoni.

▪ Minerals No Energètics: Metalls (Reciclables) / Roques, Fosfats...

▪ Cal fer un ús responsable dels recursos naturals, sobretot dels no renovables, ja que la
humanitat en depèn per sobreviure.

▪ El consum abusiu dels mateixos n’impedeix la regeneració i té una repercussió

negativa sobre els ecosistemes, comprometent les condicions de vida a la Terra.

▪ La desforestació (pèrdua de cobertura forestal) de superfícies com la Selva de

l’Amazones al Brasil, és un exemple de consum abusiu de recursos amb greus
conseqüències sobre la biodiversitat del planeta.

▪ Un ús sostenible dels recursos naturals garanteix doncs la seva disponibilitat en el

temps i un manteniment de l’equilibri en els ecosistemes.
▪ https://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/2020/06/deforestacion-amazonas-

alcanza-niveles-historicos-debido-consumo-carne (Últim accés: 20/09/2021)

▪ https://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/2019/08/lucha-contra-exploracion-

forestal-amazonia (Últim accés: 20/09/2021)

▪ https://www.nationalgeographic.es/video/tv/el-tigre-de-sumatra-amenazado-por-la-

deforestacion (Últim accés: 20/09/2021)

▪ La distribució i la qualitat dels recursos al planeta depèn dels processos
geològics que han format el terreny i de les condicions biofísiques
(orografia, geologia i clima) de cada lloc.
▪ Independentment de la seva distribució, no tots els països tenen les
mateixes facilitats per accedir als recursos naturals. Mentre que els països
industrialitzats i amb economies desenvolupades poden importar aquells
recursos que necessiten i no produeixen, els països subdesenvolupats no
tenen aquesta possibilitat degut a la feblesa de les seves economies.
▪ L’ús d’energies renovables i un aprofitament sostenible dels recursos
poden afavorir un repartiment més just i equitatiu dels recursos energètics
i una disminució de la dependència d’uns països respecte els altres.
https://www.bbc.com/mundo/noticias-46039895
Font: Barcanova
▪ És la capa més externa de la superfície terrestre, formada per minerals, matèria
orgànica, aigua, aire i organismes vius.

▪ Constitueix un recurs natural limitat i fràgil amenaçat per l’erosió, la pèrdua de

fertilitat i l’ocupació urbana (recurs renovable crític).

▪ Aquest recurs edàfic sosté la vegetació i permet el desenvolupament de la vida

animal i vegetal a més de ser el sustentant principal per a l’agricultura i la
ramaderia.

▪ No tota la Terra es troba coberta pel sòl, també hi ha zones on la Roca Mare queda
al descobert.
▪ Només el 22% de la superfície terrestre és apta per al conreu. La resta està coberta

per gel, presenta sòls pobres en nutrients (fet que els inhabilita per ser conreats), té
un pendent excessiu o simplement és superfície que no té sòl.

▪ Hi ha també, regions on el sòl més fèrtil es troba ocupat per àrees urbanes, fet que

n’impossibilita l’explotació per a la producció agrícola.

▪ El 83% de les terres potencialment aptes per al conreu són a la conca de l’Amazones

i a les zones forestals africanes. Estendre les superfícies cultivables a aquests indrets
sense realitzar grans inversions econòmiques i energètiques (per transportar els
productes a les zones poblades i adequar els terrenys) és més aviat inviable.
▪ El cost ambiental també seria molt elevat ja que la desforestació podria incrementar l’erosió

del sòl i reduir la diversitat biològica d’aquests ecosistemes.

▪ Per sòl també entenem l’espai sobre el qual es desenvolupa l’activitat humana (construcció

d’habitatge, indústria, agricultura...). Com a conseqüència del creixement de la població, el sòl

ha esdevingut un recurs escàs.

▪ Usos del sòl: Activitats a les quals les societats humanes destinen les diverses àrees de

superfície terrestre. Normalment, els usos del sòl són excloents (només tenen un ús a la
vegada) i rarament es poden compatibilitzar dos usos (agricultura i ramaderia per exemple).

▪ L’ésser humà ha modificat la superfície de la Terra i la composició del sòl d’acord a les seves

necessitats al llarg de la història (p.ex. Impermeabilització a través de l’asfaltat).

▪ La manca de sòl i el seu elevat cost en les grans àrees urbanes ha incentivat el sorgiment de

l’urbanisme vertical (blocs de pisos i gratacels).

Font: Barcanova
Mapa d’usos del sòl de la Terra segons les activitats dominants
Font: Barcanova
▪ Indispensable per a la vida. Tant l’abastament i el consum humà com l’agricultura i
la producció industrial depenen de la disponibilitat i de la qualitat de l’aigua.

▪ Si bé el 70% de la superfície terrestre es troba coberta d’aigua, únicament un 3%

de l’aigua del planeta és dolça i la majoria es troba glaçada als pols.

▪ El 98% de l’aigua dolça que no és als casquets polars és freàtica, és a dir, es troba
sota terra i una ínfima part, és fàcilment accessible.

▪ En molts indrets, el consum humà d’aigua genera “estrès hídric”.

▪ Estrès hídric: Proporció total d’aigua dolça extreta en relació a la quantitat total de
recurs existent.
▪ L'estrès hídric es produeix quan la demanda d'aigua supera la quantitat disponible

durant un període de temps concret o quan la seva mala qualitat restringeix el seu
ús.

▪ Això causa el deteriorament dels recursos d'aigua dolça en termes de quantitat

(aqüífers sobre-explotats, rius secs, etc.) i de qualitat (contaminació per matèria

orgànica, intrusió salina, etc.).

▪ Per ser un bé escàs i essencial, l’aigua ha estat font de conflictes geopolítics i locals

pel control dels recursos hídrics. Disposar d’aigua és doncs, un factor que afavoreix
el desenvolupament social i econòmic.
▪ Els països del món es divideixen en:
▪ Països posseïdors d’aigua: els que reben suficient aigua per al consum humà i
per al desenvolupament de l’activitat agrícola. Poden sostenir una varietat
considerable de vegetació i permetre el creixement dels conreus degut a
l’absència relativa de sequeres.
▪ Països no posseïdors d’aigua: els que no tenen prou aigua per satisfer les
necessitats. Tenen grans períodes de sequera i problemes per mantenir la
vegetació autòctona.
▪ L’accés a l’aigua potable és molt important ja que influeix en la salut física i el
benestar de la població.
▪ Del total d’aigua dolça que es consumeix al món, només un 5% s’utilitza a nivell
domèstic. Un 75% es fa servir per a la irrigació de conreus i el 20% restant es destina a
la indústria.
▪ Als països tercermundistes l’aigua s’utilitza preeminentment per abastir l’agricultura
mentre que als països desenvolupats l’ús preferent és el domèstic.
▪ La importància de l’aigua com a recurs ha afavorit que la majoria de països del món
hagin adoptat mesures per reduir-ne el consum a tots els nivells i fer un ús responsable
per garantir que tothom hi tingui accés.
https://www.ambientum.com/enciclopedia_medioambiental/aguas/usos_del_agua.asp

Font: Europapress
▪ “Conjunt de totes les espècies animals i vegetals que hi ha a la Terra”

▪ Depèn de les condicions meteorològiques, les característiques del relleu i la

localització. En latituds properes a l’equador hi ha més biodiversitat i disminueix

conforme ens apropem als pols.

▪ Font de matèries primeres i de recursos alimentaris i energètics.

▪ La pèrdua de biodiversitat actual va estretament lligada al desenvolupament humà,

que adapta l’entorn a les seves necessitats, i ha assolit una magnitud sense
precedents.
▪ Els actuals nivells de consum i el creixement de la població són dos dels

factors més influents en la pèrdua actual de la biodiversitat ja que tenen un

impacte directe sobre els ecosistemes, les espècies i els recursos.

▪ L’increment en la demanda energètica té impactes sobre la biodiversitat, bé

derivats de la producció i distribució d’energia (exploració per trobar

hidrocarburs, construcció de canonades, mineria d’urani i carbó, construcció
de preses) o bé resultants de l’ús d’aquesta.

▪ https://www.abc.es/sociedad/busca-detener-perdida-biodiversidad-

201010180000_noticia.html (Últim accés: 21/09/2021)

▪ Constitueixen l’ecosistema més ric del planeta i són una reserva de biodiversitat i
recursos naturals.
▪ Abans de la revolució neolítica (fa 11.000 anys) els boscos cobrien el 45% de la
superfície terrestre. No obstant, l’acció humana ha anat reduint aquesta superfície a degut
a la tala per obtenir fusta, conrear la terra o pasturar ramats.
▪ Algunes de les masses forestals actuals són doncs resultat de la modificació dels boscos
primaris per l’acció antròpica.
▪ L’estructura i composició dels boscos depèn de diversos factors com per exemple la
latitud, el clima, l’altitud, el tipus del sòl...).
▪ 4 tipus de boscos amb biodiversitats diferents en funció de la latitud:
▪ Boreals: propers als cercles polars (Rússia, Canadà...)
▪ Temperats
▪ Subtropicals
▪ Tropicals: bioma més ric en espècies vegetals i animals de la Terra.
https://www.unionpuebla.mx/articulo/2021/03/10/educacion/recursos-naturales-
forestales-y-pesqueros-en-los-continentes
▪ Capacitat de càrrega: Aprofitament màxim que es pot fer d’un recurs natural per
garantir-ne la renovació futura.
▪ Combustible fòssil: Combustible originat per la descomposició parcial de matèria
orgànica acumulada en dipòsits sedimentaris de l’escorça terrestre.
▪ Desforestació: Procés de destrucció o pèrdua de cobertura forestal.
▪ Aigua freàtica: aigua subterrània que va omplint contínuament les cavitats en el
subsol i que es forma a causa de les precipitacions que es van infiltrant.
▪ Sostenibilitat Ambiental: Mode d’aprofitament dels recursos que no compromet la
seva renovació i en permet l’explotació al llarg del temps.
▪ Bosc Primari: superfície de cobertura vegetal no alterada per l’ésser humà.
▪ Sòl: recurs limitat format per la capa més extensa de l’escorça terrestre que constitueix
el suport dels éssers vius.
▪ Roca Mare: Material que forma la capa més externa de l’escorça terrestre i que es
troba sota la capa més profunda del sòl.