El Medi I La Societat

Tema 1: El medi i la societat
Unitat 1
El medi i la societat
Esquema
1.1 Els recursos naturals.

1.2 La producció i el consum d’energia.
1.3 La sostenibilitat i impactes mediambientals.
1.4 Els riscos ambientals i la seva prevenció.
https://tecnologiaisostenibilitat.cus.upc.edu/
Observacions pàgines 6 i 7
a) Les tasques de vessament de petroli a les costes del golf de Mèxic
(2010).
http://dbalears.cat/actualitat/ara/declarat-com-a-catastrofe-nacional-el-vessament-
de-petroli-del-golf-de-mexic.html
b) Reserves mundials de petroli on es demostra els països productors

del món: Aràbia Saudita, Iraq, Kuwait, Qatar, Iran, Veneçuela...
http://www.sapiens.cat/ca/notices/2015/03/opep-la-geopolitica-de-l-or-
negre-5225.php
Els recursos naturals

La Hipòtesis de Gaia postula que el clima, la vida i la geologia actuen de
forma conjunta i s’autoregulen tendint a l’equilibri. És, per tant, una
hipòtesi que explica el planeta Terra com a superorganisme que és capaç
d'autoregular-se gràcies als processos biogeoquímics. La hipòtesi va ser
introduïda pel químic James LovelocK l’any 1969, però publicada en
1979. El nom de Gaia és en honor a la deesa grega de la Terra, i els
organismes que la composen són anomenats gaians.
J. Pena 1
http://www.muyinteresante.es/curiosidades/preguntas-respuestas/ique-
es-la-teoria-gaia
Definició de recursos naturals:

Representa tota la diversitat de béns que la humanitat pot obtenir a
partir del medi ambient físic per tal de cobrir les seves necessitats
biològiques i socials.
Són la base de la activitat productiva i es divideix en renovables i no
renovables.
• Recursos renovables: són els que no s’acaben mai i es regeneren

d’una manera matural molt per sobre de la seva explotació: hi han
perennes i crítics
• Els perennes: solar, vent, energia hidràulica ...
• Els més crítics: aigua, sòl, boscos, peixos... són els que s’exploten
molt més de la seva capacitat de càrrega o de regeneració.
Recursos no renovables que genera la natura lentament i de manera

finita:
• Combustibles: combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural, els

combustibles nuclears principalment l’urani.
• Recuperables: minerals metàl·lics: alumini, ferro, coure... i no
metàl·lics (roques)
Traballar l’Informe del Planeta Viu
• El Fons Mundial per la Natura (FMN) elabora i publica un informe,

l'informe Planeta Viu
Estem matant al planeta?: Informe Planeta Viu 2014 (WWF)
• https://allyouneedisbiology.wordpress.com/2014/10/09/estem-matant-al-
planeta-informe-planeta-viu-2014-wwf/
J. Pena 2
Glossari pàg.8:
a) Capacitat de càrrega: és l’aprofitament que es pot fer d’un
determinat recurs natural, per garantir la renovació futura Moltes
vegades tot això n’està comptabilitzat, en anys i en tones.
Té diversos matisos: La capacitat de càrrega també s’utilitza com a criteri

per determinar la pressió màxima que un ecosistema pot suportar sense
alterar-se. Així podem dir, per exemple, que la capacitat de càrrega que pot
suportar un parc natural és de 500 visitants per dia.
Capacitat de càrrega de la terra: l’ONU estima en 12.300 milions el

nombre màxim de persones que la Terra pot mantenir, xifra que s’eleva als
50-60.000 segons la FAO i a 97.000 segons un estudi realitzat per la
Universitat de Harvard.
http://aransa.upc.es/tsma/inic/node2.html
http://www.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_co
ntent&view=article&id=9&Itemid=35&lang=ca
b) Combustible fòssil: són depòsits geològics fossilitzats que s’han

format a partir de restes orgàniques acumulades en depòsits
sedimentaris de l’escorça terrestre.
c) Reciclable: és un concepte que s’aplica al residus, que es pot

recuperar i si és possible, transformar, per reutilitzar-ho a posteriori.
Les tres erres: reduir, reciclar i reutilitzar.
Les quatre erres: reduir, reciclar, reutilitzar i

repensar (reduir, recuperar).
Veure La font 2 pàg. 9: Classificació dels recursos naturals ( veure i

comentar-ho). pàg. 9: Veure exemples de consum abusiu dels recursos a
J. Pena 3
escala planetària.http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/61774/4-
erres-delreciclaje#prettyPhoto
a) Les pesqueries. com a mitjana, a l’Estat espanyol, segons la

FAO (l’organisme centrat en l’alimentació i l’agricultura de les Nacions
Unides), el consum de peix per persona de l’any 2006 va ser de 36,66
quilos. som el país amb un consum per capita més alt d’Europa, on la
mitjana és de 22 quilos per persona i any.
Un 59% de les espècies comercials de peix es troben per sota dels mínims
de seguretat biològica.
Un 14% s’haurien de deixar d’explotar si volem tenir opcions raonables
que es recuperin.
I un 72% se situen per sota del Rendiment Màxim Sostenible”
• Segons "la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN)"
El 80% de la població consumeix al menys una vegada a la setmana

productes del mar.
Els homes (96 g) consumeixen més que les dones (83g) L'ingesta mitjana
diària és de 89 grs. per persona dia.
http://miquelortega.files.wordpress.com/2011/03/directa.pdf
b) La desforestació: procés de destrucció o pèrdua de la

cobertura forestal o bosc. (veure Glossari pàg. 9)
http://www.bellera.cat/alum/aperez/Webs/la_desforestaci%F3_%E9s_la_p%E8rd
ua_de.htm.
http://www.msssi.gob.es/novedades/docs/PresentacionENIDE010311.pdf
http://miquelortega.files.wordpress.com/2011/03/directa.pdf
J. Pena 4
Algunes causes de la desforestació:
https://sites.google.com/site/geografiaiges/3-la-desforestacio
Increment de la població: Com a conseqüència de la necessitat

d’augmentar la producció d’aliments es transformen les zones de
bosc en conreus. Alhora, especialment en el Tercer Món,
s’incrementa l’ús de la fusta com a combustible i, en les zones
desforestades, s’implanta la ramaderia extensiva. Tot plegat fa
disminuir el bosc a taxes molt elevades en el Tercer Món i
impossibilita la seva recuperació.
Veure gràfic de la Font 3 pàg. 9 Comentar-ho breument
Agricultura extensiva: A molts països del Tercer Món els cultius

extensius que s’especialitzen en una determinada producció (te a
Zeilà, cotó a l'Índia) guanyen terreny a les masses forestals. Grans
àrees de bosc han desaparegut en països tropicals i subtropicals degut
a aquestes transformacions.
Substitució de l’explotació tradicional per altres pràctiques:
Els cultius rotatoris (guaret i altres tècniques) propis d’extenses àrees de

les zones tropicals, subtropicals i temperades, que permetien la recuperació
del bosc, estan sent substituïts per grans àrees ramaderes que perden
ràpidament la seva productivitat i s’erosionen fàcilment.
Propietat de la terra:
Les propietats comunitàries característiques d’alguns països i les terres

indígenes (que legalment no són de ningú) pateixen una forta pressió
d’explotació. En alguns casos els estats donen concessions d’explotació
privada per aquestes terres, concessions de terminis relativament curts
(vint-i-cinc anys) que acaben en l’espoli d’aquestes zones i el seu
abandonament posterior.
Totes aquestes causes acostumen a anar lligades a pràctiques

inapropiades dels governs que, amb l’excusa del progrés econòmic del
país, concedeixen permisos d’explotació d’àrees forestals per a ser
J. Pena 5
transformades en àrees agrícoles i ramaderes. En alguns casos la

presència de recursos minerals (or, petroli, etc.) accelera el procés de
privatització i la destrucció dels boscos. Totes aquestes pràctiques solen
anar acompanyades de subsidis directes o indirectes a l’activitat
econòmica, moltes vegades vinculats a préstecs de la banca
internacional que en alguns casos estan connectats a xarxes de
corrupció, que enriqueixen a uns pocs, empobreixen al país i degraden els
boscos del planeta.
La selva Amazònica i l’exportació de fusta.
http://blocs.mesvilaweb.cat/rondonia/?p=184756
L’Amazònia és l’exemple més clar de la desforestació. Però allà la causa

principal de la desforestació és l'exportació fustera.
Una de les causes més importants de desforestació a les selves tropicals de

tot el món és l’explotació fustera.
L’exportació de fusta dura, tot i ser una proporció petita de

l’aprofitament que es fa dels arbres als tròpics - majoritàriament la fusta
talada és emprada com a simple combustible -, és la que causa majors
danys, ja que s’hi destinen arbres de grans dimensions que s’extreuen amb
maquinària pesant.
El 90% dels arbres de les selves plujoses són de fusta dura (mogno”
caoba). Aquestes fustes són molt resistents, tenen una estructura homogènia
i en general són més denses i tenen menys nusos que les fustes toves. Per
aquest motiu les fustes tropicals són molt codificades pel mercat
internacional.
c) La pèrdua de la biodiversitat: el concepte fa

referència a la diversitat biològica de totes les formes de vida d’un
determinat ecosistema, o del planeta més àmpliament clar.
J. Pena 6
https://tecnologiaisostenibilitat.cus.upc.edu/continguts/introduccio-alestat-del-
mon/9.-perdua-de-biodiversitat/10.1-causes-i-amenaces-delaperdua-de-
biodiversitat
d) La degradació del sòl: significa una disminució de les

seves capacitats actuals o reals per a produir béns o serveis. De bell
antuvi l’erosió ha estat considerada com el principal problema de la
degradació del sòl, però n’hi ha d’altres com : la desertització, la
compactació, la depleció de nutrients, la degradació biològica, el
desequilibri dels elements químics, la contaminació química del
sòl (aquest ha arribat darrerament) a través de l’aire i de
l’aigua.
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000037/00000021.pdf
1.1.2 Distribució dels recursos naturals

La distribució mundial dels recursos energètics ( veure Glossari
definició pàg. 10: són aquells que s’utilitzen per produir energia) i dels
recursos no energètics ( minerals no aptes per produir energia) és
desigual.
Arabia Saudí –principal exportador mundial de petróleo y líder de la OPEP– los

ingresos por petróleo representan aproximadamente el 80 % del presupuesto estatal, el
45 % del PIB y el 90 % de las exportaciones del país
Iraq las exportaciones de crudo generan el 90 % de los ingresos nacionales y el 80 %

de las exportaciones
Venezuela la venta de petróleo genera el 45 % de los ingresos nacionales, el 12 % de

PIB y el 95 % del valor de las exportaciones.
EXPORTACIÓN
PETRÓLEO GAS
Nº País Barriles/ Nº País millones m³
día
1 Arabia Saudí 6,880,000 1 Rusia 200,100

2 Rusia 4,690,000 2 Qatar 113,700
3 Iraq 2,600,000 3 Noruega 107,300
J. Pena 7
4 Irán 2,377,000 4 Canadá 88,290
5 Nigeria 2,341,000 5 Países Bajos 74,060
6 Emiratos Árabes 2,142,000 6 Argelia 52,020
7 Angola 1,928,000 7 Turkmenistán 46,100
8 Venezuela 1,645,000 8 Estados Unidos 45,840
9 Noruega 1,602,000 9 Eslovaquia 45,430
10 Méjico 1,460,000 10 Bolivia 40,280
Fuente: Elaboración propia a partir de los datos disponibles en www.cia.gov
IMPORTACIÓN PIB (Millardos de dólares)

PETRÓLEO GAS
Nº País Barriles/ Nº País millones Nº País
día m³
1 Estados 9,213,000 1 Unión 420,6000 1 Estados 16,240
Unidos Europea Unidos
2 China 4,754,000 2 Japón 122,200 2 China 12,260
3 Japón 3,472,000 3 Estados 88,770 3 India 4,716
Unidos
4 India 3,272,000 4 Alemania 87,960 4 Japón 4,576
5 Corea del 2,590,000 5 Italia 67,800 5 Alemania 3,167
Sur
6 Alemania 1,876,000 6 Eslovaqui 50,180 6 Rusia 2,486
a
7 Italia 1,591,000 7 Reino 49,100 7 Brasil 2,330
Unido
8 Francia 1,298,000 8 Francia 47,710 8 Reino 2,313
Unido
9 Singapur 1,137,000 9 Corea del 47,310 9 Francia 2,238
Sur
10 España 1,061,000 10 Turquía 45,920 10 Italia 1,813
África cuenta con importantes países petroleros (Nigeria, Angola, Libia,

Argelia) y de gas natural (Argelia, Egipto, Nigeria, Libia) cuyas
producciones han aumentado gracias al incremento de las extracciones y al
descubrimiento de nuevos yacimientos, lo que ha acrecentado su status en
el contexto energético mundial.
PETÓLEO GAS NATURAL

2010 2009
PAÍS (000 bpd) PAÍS (bcf/d)5
Nigeria 2,065 Argelia 7.88
Angola 1,790 Egipto 6.07
Libia 1,550 Nigeria 2.25
Argelia 1,250 Libia 1.54
Egipto 740 Guinea 0.62
Ecuatorial
Sudán 480 Mozambique 0.35
Congo 270 Túnez 0.35
Guinea 255 África del Sur 0.18
J. Pena 8
Ecuatorial
Fuente: Brown, David E., Africa´s Booming Oil and Natural Gas Exploration and Production:
National Security Implications for the United States and China, United States Army War College
Press, diciembre 2013.
Las reservas de petróleo del continente a finales de 2011 se

estimaban en 132,4 mil millones de barriles6, y las de gas natural en
14 tcm7.
Estados Unidos deja así de jugar en el equipo de los países importadores para pasar a
hacerlo en el de los exportadores. El cambio de orientación y su engranaje en esta otra
parte del escenario energético supondrá un reequilibrio de poder y un cambio en las
relaciones con los países que continúan siendo importadores y exportadores. Y ello con
innegables consecuencias geopolíticas de base energética.
España en un enclave geográfico de primera magnitud. Nuestro país podría

convertirse en la puerta de acceso al mercado europeo para los
hidrocarburos procedentes de Estados Unidos y de Argelia. Cuenta con
siete regasificadoras y dos gaseoductos que transportan el gas desde los
Yacimientos de Hassi R´Mel de Argelia (gaseoductos Medar y
Magreb), a lo que se uniría el proyectado gaseoducto Midcat, que
atravesaría los Pirineos y se sumaría a los dos ya existentes. Tanto por su
situación geográfica como por sus instalaciones, España podría convertirse
en el enclave desde el que partir buques de GNL y desde el que distribuirlo
por gaseoductos.
Esta nueva función de España, como país de tránsito o distribuidor de

gas, tiene gran relevancia económica. Y política. Ya que, hoy por hoy,
permanece adherida a la naturaleza de los recursos energéticos su función
estratégica, la cual, los países exportadores desean mantener y los países
importadores aspiran a menguar. Y en esta última dirección parece
esbozarse el nuevo horizonte energético.
http://www.ieee.es/Galerias/fichero/docs_opinion/2014/DIEEEO512014_FuncionEs
trategica_AnaVallePadilla.pdf
J. Pena 9
ACTIVITATS FINALS:
Comenta de la pàg. 62 els exercicis següents:
1.49: a, b, c
1.50
1.51: a, b, c
1.52: a, b, c
1 En minerals no energètics: Rússia, Canadà, Estats Units,

Austràlia... concentren reserves de minerals abundants.
2 En contra la Xina, Brasil... no estan ben assortits.
Veure la Font 4 pàg. 10
Pregunta comparar la font 4 amb la font 5 pàg. 10 i 11: països amb

reserves de minerals no energètics i països que important metalls.
Las Demandas Actuales

Fluorita: 3,3 veces superior a la oferta
Uranio: 2,5 veces superior a la oferta
Bismuto: 2 veces superior a la oferta
Grafito: 2 veces superior a la oferta
Germanio: 1 ,4 veces superior a la oferta
Bario: 1,25 veces superior a la oferta
Yeso: 1,25 veces superior a la oferta
J. Pena 10
Asbesto: 1,1 veces superior a la oferta
http://historiaybiografias.com/recursos_naturales2/
Conceptes a tenir en compte:
- La bauxita:
És una roca sedimentària d’origen químic composta majoritàriament per

aluminia.
- El manganès:
Importància en la fabricació d’acer, L’òxid de manganès (IV) es pot trobar

en diferents gomes o també com a catalitzador de pintures.
El sulfat de manganès és necessari en fabricacions electroquímiques del

manganès com a metall.
Altres aplicacions: fertilitzants i ceràmica (òxid de manganès (II)), extreu

impureses orgàniques de gasos i aigua (permanganat de potassi)...
- El fosfats:
El fosfat és un nutrient imprescindible per a la producció primària, igual

que els nitrats, tot i que sovint és menys abundant i més limitant. Però, com
tot paràmetre, si supera unes concentracions determinades es converteix en
un risc de contaminació. Si n’hi ha en excés, provoca eutrofització
(L’eutrofització és un fenomen causat per una gran concentració d’aliment
o matèria orgànica en un ecosistema com ara un llac o una bassa).
Els fosfats de manera natural tenen una procedència difusa a causa del
rentat de la conca, sobretot per meteorització de les roques amb fòsfor i per
una posterior dissolució en l’aigua de la pluja. Així, a la majoria de
conques estudiades els fosfats constitueixen un dels nutrients més limitats
J. Pena 11
per a la producció primària.
Actualment, però, a les aigües dels nostres rius els fosfats són abundants i
provenen majoritàriament de diverses activitats humanes:
b) Detergents. El fosfat s’usa per acomplexar el calci, Ca2+, de l'aigua i

després s’allibera al medi. En diversos països d'Europa i de
l'Amèrica del Nord és prohibit que els detergents continguin fosfats.
c) Indústries. En diversos processos industrials s’usa l’àcid fosfòric
(H3PO4).
d) Adobs. Contaminació difusa per excés d’adob en agricultura.
e) Purins. Directament o per la sobrefertilització dels camps.
El Periodico societat
La contaminación por nitratos de las
fuentes de Osona sube el 23%
http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/contaminacion-pornitratos-las-
fuentes-osona-sube-4029809
f) Abocaments urbans. Cada persona produeix dos grams de

fòsfor al dia en les seves excrecions.
- Tungstè o Wolframi:
• En estat pur s’utilitza en la fabricació de filaments per a làmpades elèctriques,
resistències per a forns elèctrics amb atmosferes reductores o neutres, contactes
elèctrics pels distribuïdors dels automòbils, anticàtodes per a tubs de raig-x i de
televisió.
• Té usos importants en aliatges per a eines de tall a elevada velocitat (W2C), en la

fabricació de bugies i en la preparació de vernissos (WO3) i mordents de tintoreria.
• Els tungstenats de calci i magnesi s’utilitzen en la fabricació de tubs fluorescents.
• El carbur de tungstè, estable a temperatures de 500ºC, també s’usa com a

lubrificant sec i a reemplaçat al diamant en moltes aplicacions per a
perforacions.
J. Pena 12
Aquest mineral es troben a Xina (amb el 75% de la producció mundial),

Estats Units, Corea del sud, Federació Russa, Portugal, Àustria, Alemanya,
Bolívia, Austràlia i Espanya (Còrdova i Galícia).
Els països industrialitzats o centrals altament tecnificats com: Alemanya,

Japó, Xina... important els recursos naturals que necessiten. Mentre que els
perifèrics o subdesenvolupats els han de vendre’ls per existir.
Els països industrialitzats o centrals altament

tecnificats com:
Alemanya, Japó, Xina... important els recursos naturals que necessiten.
Mentre que els perifèrics o subdesenvolupats els han de vendre’ls per
existir.
Activitat: comparar els gràfics de la Font 4 i la 5 pàg. 10/!! Països

que tenen reserves de minerals no energètics i països que important aquests
minerals per raons de poder industrial i social.
ACTIVITAT
1.1.3 El sòl.
Quan ens referim al sòl ho podem fer a través de:
a) l’edafologia o sigui la ciència que estudia el sòl, la capa

externa de l’escorça terrestre (definició geològica)
b) Si tractem l’urbanització o la humanització

de l’espai urbà diríem la noció de superfície o l’espai
disponible.
El sòl com a part de l’escorça terrestre
J. Pena 13
L'edafosfera és el conjunt de sòls del planeta. El sòl és la fina capa de

material fèrtil que recobreix la superfície de la Terra. També es pot
definir de forma geològica com la capa superficial, disgregada i de
gruix variable que cobreix les roques de l’escorça terrestre. Lluny de
ser una capa residual i estàtica, el sòl constitueix una capa complexa i
dinàmica on tenen lloc nombrosos processos físics, químics i biològics.
La humanitat obté del sòl diferents usos:
• Com a suport de les plantes.

• Per a l’edificació, carreteres, ubicació de fosses sèptiques, font de recursos minerals
(como l’alumini) o de materials de construcció.
• Per altra part, és posseïdor de recursos geològics, geomorfològics o paleontològics i
és testimoni de l’evolució del planeta. A més a més, és receptor d’impactes, com
l’erosió, la contaminació, la sobreexplotació i l’empobriment de la seva fertilitat, la
degradació biològica, la compactació i la pèrdua irreversible por recobriments
artificials. Per a una major informació sobre el sòl.
http://www.amb.cat/web/area-metropolitana/coneixer-l
areametropolitana/localitzacio-i-usos-del-sol
Comentari: Llegir en veu alta el contingut de la graella de la pàg. 12 sobre

les funcions ecològiques i les funcions socials.
Factors que intervenen en l’evolució del sòl
- El clima. És el factor més important. La temperatura regula la velocitat de

reacció de les diferents transformacions químiques i biològiques. La
precipitació proporciona l'aigua necessària per a les reaccions, així com al
procés de lixiviació consistent en l’arrossegament de partícules col·loïdals
cap a horitzons inferiors.
- Roca mare: Influirà en nombroses propietats del sòl com el seu pH,
permeabilitat, la vegetació que hi viurà a sobre, etc.
- Topografia: Quan el pendent és fort, l’erosió superficial és més ràpida i

els sòls són immadurs. A les zones de planura els sòls estan més
J. Pena 14
desenvolupats que els de les muntanyes. Cal destacar, també, diferències

entre vessants nord i sud (solanes i obagues).
- Activitat biològica: Els vegetals s’encarreguen de renovar la fertilitat del

sòl. Fan pujar les bases (Ca, Mg, K) dels estrats més inferiors per formar
matèria orgànica (tiges, fulles); la vegetació morta origina l’humus; la
microflora (fongs, bacteris) transforma aquesta matèria orgànica en
descomposició que continuarà la destrucció del material mineral. La fauna
actua sobre el sòl, removent-lo, excavant-lo, fertilitzen les plantes amb els
excrements, etc. Els organismes que actuen amb major incidència són,
però, els bacteris.
- El temps: Calen dècades, segles i , fins i tot, mil·lennis per a la formació

del sòl. Des d’una perspectiva geològica, els sòls es formen i evolucionen
constantment, i es regeneren en cas de destrucció accidental. Des d’una
perspectiva humana, el sòl és un factor no renovable.
La degradació d’un sòl és un fenomen prou complex, on intervenen molts

factors. En funció del factor predominant podem distingir
-Degradació química:
• Pèrdua de fertilitat per sobreexplotació.

• Contaminació (en parlarem en tractar el tema de les aigües dolces).
• Salinització.
- Degradació física:
- Fonamentalment pèrdua d’estructura per compactació del terreny a causa de la
ramaderia o l’ús de maquinària pesada
- Degradació biològica: pèrdua de l’humus, en disminuir l’activitat biològica
- Erosió o pèrdua del sòl: i de la qual parlem detalladament a continuació
http://edafologia.ugr.es/index.htm
Analitzar breument la Font 7 pàg. 13: mapa temàtic sobre els usos del
sòl al món 2011
Dades atenir en compte:

J. Pena 15
- Únicament el 22% de la superfície continental terrestre és

adequada per l’agricultura moderna. La resta està desproveïda
de sòl i romandre coberta de gel o excessiu pendent o sòls
inadequats per ser produïts, o humanitzats i ocupats per
l’home: urbanitzacions i industries
- Aproximadament el 83% potencialment aptes per al

conreu són a les zones forestals intertropicals de l?Amèrica
del Sud, banyades per la conca fluvial de l’Amazones i
l’Orinoco, i a les zones forestals africanes
Comentar el gràfic Font 8 pàg. 13: principal causes de la degradació

del sòl.
Agricultura 28%
Recollida de llenya 7%
Sobrepastura 35%
Desforestació 30%
El sòl com a espai habitable:
Espai habitable de la terra on es donen les activitats humanes:

infraestructures, construcció d’habitatges, la industria...
Usos potencials dels sòls
• Agropecuari: producció d’aliments a gran escala (agricultura i

ramaderia) i Forestal
• Regadiu, superfícies destinades a ser regades articicilment, fet
que en ocasions suposa un gran cost econòmic i de recursos.
• Extracció de recursos minerals, energètics o hídrics.
J. Pena 16
• Industrial, per a la instal·lació d’indústries.

• Serveis, fonamentalment transport i comunicacions
• Assentaments humans: edificacions domèstiques i comercials,
depuradores, abocadors, jardins, etc
• Ús recreatiu, cultural, científic i de protecció de la Biosfera
• Terrenys improductius naturals com deserts, alta muntanya, etc
ACTIVITAT
1.1.4 L’aigua dolça
• La vida a la Terra depèn de l’aigua:
• En forma de precipitacions
• Fluint per la superfície o pel subsòl
l’aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra, des de l'insecte
més petit, fins a la balena més gran.
9 de cada 10 litres de l’aigua de la Terra es troba als oceans, i és aigua

salada.
De l’aigua dolça, 2 de cada 10 litres són en forma de gel,
7 de cada 10 litres són aigües subterrànies i només 1 de cada 10 litres es

troba als rius, llacs i núvols.
2 de cada 10 persones en el món no disposen d’aigua potable.
3 La meitat de la població mundial no disposa de sistema de

sanejament.
J. Pena 17
La meitat de la població mundial no disposa de sistema de sanejament.
A l'Àrea Metropolitana de Barcelona on viuen 3,2 milions de (36

municipis) , el consum d’aigua se situa en 103,2 l/hab. i dia
http://www.amb.cat/web/area-metropolitana/dadesestadistiques/demografia
Dades a tenir en compte:
• La Terra rep el nom de planeta blau perquè un 70% de la

superfície de la Terra és coberta d’aigua.
• Un 97% de l’aigua total del planeta és salada i es troba formant els
mars i els oceans.
• Per tant, només un 3% de l’aigua del planeta és dolça i no tota es
troba disponible per als éssers vius terrestres:
o un 79% de l’aigua dolça es troba emmagatzemada en
forma de gel, a les glaceres i casquets polars
o Un 20% de l’aigua dolça és aigua subterrània ( nivell
freàtic)
o i només un 1% de l’aigua dolça total forma el vapor d’aigua
de l’atmosfera, les deus, els rius i els llacs, i és l'única aigua
que poden utilitzar fàcilment els éssers vius que viuen als
continents.
Del 3% d’aigua dolça (2,6% casquets polars, glaceres...) i 0,4% rius, llacs
i aigües subterrànies).
De tota l’aigua dolça que es consumeix al món:

• Només el 5% la beuen directament les persones (ús domèstic).
Aprox.
• Un 75% va a parar a les zones agrícoles irrigades.
• I el 20% restant a la indústria. O sigui 5-75-20 seria la despesa.
J. Pena 18
• No obstant això, hauria d’haver aigua en abundor per a tots si fos

distribuïda més equitativament, i si no fos malversada i alterada a
causa del mal ús i de la contaminació.
http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/aigua.htm
L’aigua dolça és un recurs escàs i essencial:
- És objecte de conflictes geopolítics i territorial dels recursos

hídrids (veure la Mediterrània arran de l’augment de la
població i del cultiu de regadiu)
- Si el petroli està considerat l’or negre, l’aigua s’ha de

considerar l’or blau, i tant en un cas com en l’altre s’estan
produint conflictes — alguns de tipus armat, que en un futur
molt proper es poden agreujar— per obtenir-ne el control
- Des del punt del vista de la possessió, els països del món es
divideixen en posseïdors d’aigua i països no posseïdors (
veure la Font 10 pàg. 15 mapa de la població que té accés a
l’aigua potable en tants per cent).
J. Pena 19
No cal anar lluny, si als Monegros arribés l’aigua ara seria una zona
agrícola altament productiva. L’accés a l’aigua germanitza qualitat de vida
i prosperitat econòmica i social.
http://www.ecoportal.net/Eco-Noticias/La-escasez-de-agua-es-frutodel-
egoismo-humano
Disponibilitat d’aigua dolça per continents:
En tot el continent americà sols hi ha el 14% de la població mundial,

mentre que disposen del 41% dels recursos hídrics. 14/41
Àsia disposa d’un 36% dels recursos hídrics, però en aquest continent hi
ha el 60% de la població mundial. 60/36
Un 13% de la població es troba tant a Europa com a Àfrica, que també

tenen xifres similars pel que fa als recursos hídrics (8% i 11%,
respectivament), amb la diferència que el continent africà és molt més gran
que l’europeu. 13/8-11
A Oceania es concentra un 5% dels recursos hídrics mundials i la seva

població no arriba a l’1% del total global. 1/5
En els darrers anys s’han introduir en molts països tècniques d’estalvi

d’aigua per reduir el consum i la contaminació.
J. Pena 20
http://www.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_co
ntent&view=article&id=4517&Itemid=517&lang=es
Evolució del consum d'aigua mundial entre 1900 i 2025
Quin és el consum d’aigua per càpita?

Si ens centrem únicament en el consum domèstic la mitjana per persona i
dia al món és d’uns 100 litres, però mentre als països en vies de
desenvolupament la mitjana amb prou feines arriba a 75
litres/habitant/dia, als països més desenvolupats és quasi el doble.
Les projeccions de futur indiquen un increment important en el consum

domèstic per càpita d’aquí l’any 2025, especialment a Àsia i l’Amèrica
Llatina. Actualment els Estats Units i el Canadà són els països amb un
major consum d’aigua domèstica amb 380 i 335 litres/habitant/dia,
respectivament.
A l’altre extrem hi ha països com el Sudan, amb un consum inferior als 20

litres. Les diferències són molt importants segons els països i el seu grau de
desenvolupament. A partir de les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua
el consum domèstic a Catalunya és de 130,9 litres/habitant/dia. Això
suposa que de mitjana cada català consumeix a l’any 47,8 m3 d’aigua
per ús domèstic (m3=1000 litres).
J. Pena 21
Preu mitjà Catalunya 2,180€/m3 * Consum domèstic de

12m3/abonat/mes (IVA inclòs)
http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/tramitacions/canon_aigua/
documents/observatori_preus_2013.pdf
Consulta de dades
http://acaweb.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca;jsessionid=hxXyVT3Ny1dM44L
NTvxQ4zLcGhVcB0rGX1hj65QnQcJnLJ2XyJ81!-16140
Com es distribueix aquesta quantitat?
- A casa són els 35-70 litres.; compte 200 litres si és un bany

- Entre 6 i 12 litres del dipòsit del WC
- 60 litres d’una rentadora, rentar-se les dents, rentar el
cotxe, regar les plantes o el jardí, cuinar, etc.
A aquest consum domèstic s’hi ha d’afegir l’aigua destinada a la indústria,

a l’agricultura i la ramaderia.
- Per produir un litre de cervesa es necessiten 10 litres d’aigua.
- La quantitat puja a 100 m3 si és per produir 1 tona d’acer,
- 150 m3 per fabricar un cotxe
- 1.000 m3 per produir una tona de plàstic.
Finalment, a Catalunya la mitjana anual d’aigua utilitzada en 1

hectàrea de regadiu és de 8.200 m3.
Això suposa una forta competència entre tots els sectors d’activitat per tenir
garantides les necessitats d’aquest recurs, cosa que pot generar i genera
tensions en moments d’escassetat d’aigua i en què les administracions han
de prioritzar uns davant dels altres, fins arribar a limitar o restringir-ne el
consum. Però és clar, tothom considera que la seva activitat és la prioritària
i, com sabem, en molts casos les restriccions arriben al consum domèstic.
Veure Font 11 i 12 pàg. 16
J. Pena 22
http://www.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_content&view
=article&id=4518&Itemid=518&lang=ca
ACTIVITAT DE SÍNTESI:
L’aigua , un recurs limitat pàgines: 58,59,60,61
Treballar les fonts: 63, 64, 65
ACTIVITAT
Veure l’Informe Planeta Viu de 2014 (L'índex del Planeta Viu)
https://allyouneedisbiology.wordpress.com/2014/10/09/estem-matantal-
planeta-informe-planeta-viu-2014-wwf/
Idees principals i respostes a les preguntes.
1.1.5 La biodiversitat
S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat
d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els
ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexes
ecològics dels que formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècies,
entre les espècies i dels ecosistemes. (Definició dels nivells de la
biodiversitat segons la Conservació sobre la Diversitat Biològica – Rio
1992).
La biodiversitat és fonamental per a l’alimentació, energia, la salut... i en

desenvolupament humà
Els científics parlen de la pèrdua actual de la biodiversitat d’un sisena

extinció massiva provoca per l’espècie humana. És la primera vegada en la
història de l’evolució que una especia adapta l’entorn a la seva necessita i
no a l’inrevés.
J. Pena 23
Veure la Font 13 pàg. 17: El conreu excessiu, la desforestació, la

urbanització i la construcció d’infraestructures...
Factors que provoques actualment la pèrdua de

biodiversitat:
El creixement de la població
El creixement del consum que fa augmentar la demanda: l’elevat

consum energètic, la demanda de matèries primeres...
L’impacte de les activitats humanes: la producció i distribució de

l’energia, l’explotació per trobar hidrocarburs, canonades, mineria
d’urani, carbó, construccions de presses, l’extracció de fusta coma
combustible, les plantacions de bioconbustibles
Comenta la Font 14 pàg. 18: el gràfic fa referència a l’empremta

ecològica que ha augmentat en els darrers 50 anys i ha pasta de 45 milions
de kilòmetre quadrats per alimentar a la població del planeta a 140
milions de kilòmetre quadrats
Glossari, definicions:
La petjada o empremta ecològica: és la superfície requerida per a produir

els elements que consumeix (agrícola, ramader, pesca, productes d’origen
forestal...) per a compensar amb boscos les emissions de diòxid de carboni i
per a donar espai a les infraestructures. Es mesura en unitats de superfície,
normalment en hectàrees (ha).
La biocapacitat: és la capacitat de tornar a regenerar un element que té la

Terra . Aquesta capacitat era de 1'8 hectàrees globals per cada habitant en
2007 per a satisfer totes les sues necessitats.
http://pollo4.blogspot.com.es/2011/05/la-hectarea-global.html
El deute ecològic: és la diferència entre l’empremta ecològica i la

biocapacitat. Té signe positiu quan l’empremta és menor que la
J. Pena 24
biocapacitat, això indica que l’empremta és sostenible, ja que és inferior a

la biocapacitat. El signe negatiu del deute indica en canvi que les
necessitats pel consum son majors que la capacitat que té l’entorn per a
produir la matèria primera, és a dir, que estem "robant" a altres els seus
recursos i que no és sostenible.
La petjada o empremta ecològica: és un concepte que sintetitza l'impacte

de l’activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície,
expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos
d’aliments, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per desplaçar-nos a
treballar o estudiar, per anar de vacances, per consumir tot tipus de
productes, etc. El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte
sobre el planeta d’un determinat mode de vida i, consegüentment, del seu
grau de sostenibilitat.
El fons Mundial per la Natura (FMN) elabora i publica

a l'informe Planeta Viu l’evolució de les empremtes ecològiques mundials i
estatals, junt amb l’índex Planeta Viu, que considera que està relacionat.
La capacitat de càrrega és un altre punt de vista per a analitzar el mateix,

mesura quantes persones, o quants individus d’una altra espècie, pot
suportar la Terra segons el seu consum.
En 2010 Espanya és el 19è estat amb major empremta ecològica del món i
el 20è a la llista dels de major deute ecològic. La seva empremta ecològica
és de 5'4 hectàrees globals, això vol dir que cada habitant d’aquest
estat necessitaria cinc camps de futbol per a satisfer tots els bens i
serveis que consumeix. Però la capacitat regenerativa anual espanyola és
de només 1'6 hectàrees globals, és a dir que en realitat disposa de menys
d'un camp i mig de futbol per a produir aquests bens i serveis.
El deute ecològic de cada ciutadà d'Espanya és doncs, de 3'8 hectàrees

(5'4 menys 1'6).
http://ca.wikipedia.org/wiki/Petjada_ecol%C3%B2gica
LA PETJADA ECOLÒGICA hectàrees necessàries per a la producció

d’aliment i béns, absorció dels residus generats, generació de l’energia
consumida, i espai dedicat a habitatges i infraestructures.
- 51 000 milions d’hectàrees/4 (part productiva)/ 6 700 milions
d’habitants = 1,7 ha/individu
- Mitjana actual: 2,2 ha/ind
J. Pena 25
Quines dades es fan servir per a calcular-la:

- Aigua, menjar, menjar llençat, km, tipus de transport, objectes
comprats, durada d’aquests, energia per calefacció, ...
- Les dades que es fan servir no són llunyanes.
- L’impacte sobre el planeta no correspon a agents desconeguts,
sinó que s’exerceix a través de l’estil de vida de les persones.
Calcula la teva petjada ecològica:

http://www.google.es/search?q=http+%3A%2F%2F+www+.+miliariu
m+.com%2F+Formularios+%2F+HuellaEcologicaA+.+asp&ie=utf-
8&oe=utf-8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-
a&channel=fflb
El 1987 la petjada ecològica de la humanitat va superar per primera

vegada a la història la capacitat de càrrega del planeta.
El 2003, la nostra petjada ecològica ja representava la capacitat de

càrrega d'1,3 planetes
La immensa petjada ecològica de Qatar

Si tothom consumís com un de Qatar, es necessitarien set planetes
Terra per regenerar la demanda anual de recursos naturals.
Aquesta és una de les lectures que s’extreu de l’informe Planeta viu de

2012 (L'índex del Planeta Viu) és un indicador que es fa servir per a donar
informació sobre la Biodiversitat dels ecosistemes, i en concret per a mirar
de quantificar les tendències de gairebé 8.000 poblacions d’animals
vertebrats de més de 2.500 espècies de tot el món.
El Fons Mundial per la Natura (FMN) elabora i publica un informe,

l'informe Planeta Viu, amb els índexs actualitzats cada dos anys (els anys
parells). Un altre indicador que publica en aquest informe, i que considera
molt relacionat amb aquest, és el de la petjada ecològica.
Aquest índex, a la Terra, va disminuir en un 30% entre els anys 1970 i

2007. Però la disminució de la biodiversitat, o del nombre d’espècies
animals, va ser molt irregular, és a dir, molt diferent si considerem per
J. Pena 26
separat cada ecosistema en comptes de fer la mitjana al món. Per exemple,

als països amb ecosistemes tropicals la disminució ha estat d’un 60%, amb
conseqüències com fragmentació d’hàbitats, destrucció de boscs i la pèrdua
de recursos naturals. En canvi, en alguns països amb clima temperat ni tan
sols ha disminuït, sinó que ha augmentat un 30%.
Segons els darrers resultats publicats a l'informe Planeta Viu, sembla que
el major consum als països desenvolupats està vinculat a la pèrdua de
diversitat als països amb menys ingressos, ja que els països rics utilitzen
els pobres com a planter per a produir massiva i extensivament productes
agrícoles, forestals i ramaders a costa de suprimir-hi els espais no conreats
ni urbanitzats.
Veure l’informe Planeta viu de 2014 (L'índex del

Planeta Viu)
https://allyouneedisbiology.wordpress.com/2014/10/09/estem-matantalplaneta-
informe-planeta-viu-2014-wwf/
Qatar lidera amb gran avantatge la classificació mundial, ja que és

l’únic país que sobrepassa les 10 hag (hectàrea global) de consum per
persona. La mesura hag. representa una hectàrea amb una productivitat
biològica mitjana.
Qatar amb els seus 11,68 hag per habitant

Kuwait, amb 9,72
Unió dels Emirats Àrabs, amb 8,44
Dinamarca, amb 8,25
I Estats Units, amb 7,19,
Són els cinc primers responsables que en 2008 (data amb les últimes dades
completes) la petjada ecològica de la humanitat fora de 18.200 milions de
hag (2,7 per persona). Aquesta xifra és superior a la de la biocapacitat de
la Terra, que mesura la capacitat de la naturalesa per produir recursos
renovables i oferir serveis d’absorció, com el de carboni; és a dir, mesura la
capacitat per regenerar la petjada ecològica.
En 2008 era de 12.000 milions de hag (1,8 per persona). “Aquest

desfasament –s’assenyala en l’estudi– significa que la Terra triga 1,5
anys a regenerar completament els recursos renovables que els éssers
humans utilitzen en un any”.
El desfasament a Qatar és majúscul, en tenir 2,05 hag de biocapacitat.
J. Pena 27
No sorprèn que a aquest ritme cada any arribi abans el denominat Earth
Overshoot Day, és a dir, el dia en què la demanda de recursos per part de la
humanitat excedeix la capacitat del planeta per regenerar-los i absorbir
desferres en aquest any. En 2011 va arribar el 27 de setembre. ( veure el cas
espanyol).
Des de la dècada dels setanta del passat segle, la demanda anual de la

humanitat sobre el món natural ha superat el que la Terra pot renovar en un
any. Miguel Ángel Valladares, director de Comunicació de WWF
Espanya - El Fons Mundial per la Natura (FMN), afirma que “estem
davant dades fiables i complets, proporcionats pels propis governs, que
demostren que de seguir aquest ritme necessitaríem tres planetes Terra en
2050, per aquest motiu l’informe posi l’accent en l’evolució de països com
els denominats *BRICS [Brasil, Rússia, Índia,Xina i Sud-àfrica ], perquè
no cometin els mateixos errors dels països amb una major petjada
ecològica”.
Espanya se situa en el lloc 25º del món, quant al deute ambiental amb
el planeta.
Els països rics i industrialitzats estan al capdavant de la petjada ecològica,
són els que mantenen un major deute ambiental amb el planeta. Espanya se
situa en el lloc 25º, amb una petjada de 4,74 hag i una biocapacitat
d’1,46 hag, per sobre de la mitjana de la UE, que és de 4,05 i 4,88,
respectivament.
Per contra, països i territoris on sofreixen periòdiques fams, catàstrofes

naturals i guerres, són els que menys contribueixen a gravar la petjada
ecològica. És el cas dels territoris de l’Autoritat Nacional Palestina (0,46
hag), Timor-Leste (0,47), Afghanistan (0,54), Haití (0,60), Eritrea (0,66) i
Bangladesh (0,66).
També cal citar la impagable aportació dels països amb major biocapacitat:
Gabon (28,72 *hag per habitant), Bolívia (18,39) i Mongòlia (15,33).
Segons l’informe, aquí estan els recursos que consumeixen Càtar o Unió
dels Emirats Àrabs, amb alta petjada i poca biocapacitat.
Què mesura la petjada ecològica?

En l’informe Planeta viu s’explica que “la petjada ecològica mesura
l’àrea de terra i aigua biològicament productiva que es necessita per
produir els recursos que consumeix un individu, població o activitat i
J. Pena 28
per absorbir els residus que això genera, considerant la tecnologia i gestió
de recursos imperant”. Totes les activitats humanes utilitzen terra
biològicament productiva i/o zones pesqueres, i la petjada ecològica és
la suma d’elles.
Per a aquesta ocasió s’han recollit dades de sis

sectors:
Cultius:
Representa la quantitat de terra utilitzada per conrear aliments i fibra
per a consum humà, aliment per a animals i cultius oleaginosos i cautxú.
Pasturatge:
Quantitat de terra utilitzada per criar bestiar i obtenir carn, productes
làctics, pell i llana.
Terra urbanitzada:
Quantitat de terra ocupada per infraestructures, incloent transport,
habitatge, estructures industrials i embassaments per a energia
hidroelèctrica.
Forestal:
Bosc requerit per proporcionar fusta, polpa i llenya com a combustible.
Zones pesqueres:
Producció primària benvolguda requerida per mantenir les captures de
peix i marisc, tant en aigües marines com a continentals.
Quantitat de terreny forestal que podria segrestar les emissions de CO2

procedents de la crema de combustibles fòssils, excloent la fracció
absorbida pels oceans.
http://usr.uvic.cat/per12/2012/05/27/la-immensa-petjada-ecologica-de-
catar/
http://assets.wwf.es/downloads/informe_planeta_vivo_2008.pdf
http://obrasocial.catalunyacaixa.com/osocial/redirect.html?link=http://
obrasocial.caixacatalunya.es/CDA/ObraSocial/OS_Plantilla3/0,3417,1x
2y2899,00.htm
J. Pena 29
Llegir la font 15. Atacs a la biodiversitat
http://www.slideshare.net/Txeli/bloc-2-media-ambient-i-paisatges-
part1
Segons el Fons Mundial de la Natura:

El comportament humà ha provocat la desaparició de la
meitat d’animals vertebrats als últims 40 anys
http://www.ccma.cat/esport3/El-comportament-huma-ha-provocat-la
desapariciode- la-meitat-danimals-vertebrats-als-ultims-40-anys/noticia/2495015/
1.1.6 Els boscos:
Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb
presència d’estrats arbustiu, herbaci i muscinal ( líquens...) més o menys
importants. Des del punt de vista de l’ecologia, el bosc és un ecosistema
complex i ric que comprèn també espècies animals i que cal protegir.
Habitualment es distingeix el bosc natural o primari, del bosc artificial o

antropitzat. Es considera que el primer no ha patit manipulació per part de
l’home, mentre que el segon és obra de forestals o silvicultors ( els que
estudien les masses forestals)
Actualment, els boscos primaris es circumscriuen a les zones menys

poblades o de difícil accés, com els boscos tropicals humits de l' Amazònia
i la vall del riu Congo i als boscos boreals (del Canadà per exemple, mentre
no pateixen encara una intensa explotació)
Al continent europeu queden alguns escassos exemples de boscs primaris,

especialment a Bielorússia, Eslovàquia, Polònia, Ucraïna, i la Rússia
europea (als Urals i Carèlia), com també a Finlàndia i Escandinava.
També n’hi ha a l'illa de Madeira, possiblement a la Gomera, la laurisilva
del Parc Nacional de Garajonay, tot i que es poden considerar ja el
continent Africà...
J. Pena 30
Els boscos cobreixen aproximadament el 30% de la superfície de la terra

però es troben en un alarmant estat de regressió degut a l’explotació
forestal creixent, especialment a la conca amazònica.
Als Països Catalans en canvi, la superfície forestal es troba en expansió

degut a l’abandonament de moltes explotacions agrícoles en el decurs
de les darreres dècades. L’amenaça de desertització afecta però el futur dels
nostres boscos.
Es pot dir que al món hi ha quatre grans tipus de

boscos que corresponen a grans regions i latituds:
- Boreal
- Temperats
- Subtropicals
- Tropicals. Aquests són els biomes més rics. Apleguen entre

155.000 i 250.000 espècies vegetals conegudes. La meitat de
totes les espècies del món.
Concepte de Bioma:
Un bioma també dit paisatge bioclimàtic o àrees biòtiques , es una
determinada part del planeta que combina el clima, flora i fauna. Un bioma
es el conjunt d’ecosistemes característics d’una zona biogeogràfica que està
definida a partir de la seva vegetació i de las especies animals
predominants.
Veure les Font 16 i 17. pàg. 19 i

20http://w110.bcn.cat/MediAmbient/Continguts/Vectors_Ambientals/Animals_i_biodiver
sitat/Documents/Fitxers/GUIA_Fes_teAmicsdelsBoscos.pdf
J. Pena 31
ACTIVITATS pàg. 20
De la 1.1 a la 1.15
1.1 La producció i el consum d’energia

1.2.1. Les fonts energètiques no renovables
Actualment els combustibles fòssils són la principal font d’obtenció
d’energia: carbó, petroli, i gas natural. Per tant aquest recursos tenen
unes reserves conegudes més o menys extenses i una data estimada
d’esgotament.
El petroli:
El petroli és una barreja complexa no homogènia d’hidrocarburs,

composts formats per hidrogen i carboni. Difereixen molt entre si, des de
groguencs i líquids a negres i viscosos. Aquestes diferències són degudes a
les relacions entre els tipus d’hidrocarburs. És la principal font d’energia
fòssil del món.
Els components químics del petroli se separen i obtenen per destil·lació

mitjançant un procés de refineria. Del petroli s’extrau diferents productes,
entre altres: propà i butà, gasolina, querosè, gasoli, fueloil, olis,
lubricants, olis lubricants, asfalts, carbó de coc.
Aquesta mescla d’hidrocarburs apareix generalment associada a grans

dipòsits de gas natural, en jaciments tancats durant milers d’anys sota terra,
coberts pels estrats superiors de l’escorça terrestre.
La comercialització, el transport i el consum del petroli tenen tanta

importància per a la societat que condiciona de manera global l’economia
mundial. I originen seriosos problemes mediambientals.
Glossari: pàg.22
J. Pena 32
- Destil·lació fraccionada: procés que separa líquids mitjançant

calor diferents
- Efecte hivernacle: procés d’escalfament atmosfèric causat per
l’activitat humana i per processos que permeten l’entrada de la
radiació solar i dificulten l’emissió de calor a l’exterior.
Comentar la font 190 pàg. 22 reserves de carbó existents a cadascuna de

les gran regions del món.
El gas natural:
Què és el gas natural?
El gas natural és una font d’energia fòssil que, com el carbó o el petroli,
està constituïda per una barreja d’hidrocarburs, unes molècules
formades per àtoms de carboni i hidrogen.
És un compost no tòxic, incolor i inodor, en el qual el seu principal

component és el metà (CH4), una molècula senzilla formada per 1 àtom de
carboni i 4 àtoms d’hidrogen, per bé que conté també altres hidrocarburs
lleugers com l’età (C2H6), el propà (C3H8), el butà (C4H10) o el pentà
(C5H12) en molta menor proporció.
En un jaciment, el gas, menys pesat, ocupa la part superior de la cavitat,

el petroli la part intermèdia i a la part baixa trobem normalment aigua
salada.
És versàtil i eficient per a l’industria, les llars i es força menys

contaminants que els seus companys.
A grans pressions, el gas es barreja amb el petroli —gas natural associat- o

s’hi dissol, encara que també el podem trobar sol, en bosses a part de les de
petroli. Els estrats sota els quals s’acumulen les bosses de gas estan
constituïts per roques impermeables com les argiles, les margues o les
evaporites. L’acumulació depèn de factors com la porositat de la roca, del
volum de gas i de la capacitat de la bossa.
Quan es detecta la presència d’una bossa de gas natural:
Cal continuar la recopilació de dades per decidir si s’explota o no el

jaciment
J. Pena 33
La profunditat a la qual es troba
El seu volum aproximat
Les característiques dels estrats situats al seu damunt, etc.
Mitjançant una sonda instal·lada en una estructura metàl·lica en forma de

torre s’accedeix a la bossa, es determina també la seva composició
química i la pressió del gas i, si definitivament es considera que el
jaciment serà rendible, el pou es posa en explotació.
Des que és extret de les profunditats de la Terra fins que arriba als llocs on
es consumeix, el gas natural fa un llarg viatge en el qual a penes
experimenta transformacions. Els gasoductes, els vaixells metaners, els
camions cisterna o les xarxes de distribució són alguns dels elements que
formen part del sistema de transport i distribució del gas natural.
http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0
c0e1a0/?vgnextoid=43d46d4a80e3d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextch
annel=43d46d4a80e3d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Comentar la font 20 pàg.23: Reserves de gas existents a cadascuna de les

grans regions de món.
L’urani:
No és un mineral energètic però és essencial per a produir energia
elèctrica. No contribueix a l’escalfament global, però suposa un rics
ambiental de magnituds imprevisibles veure fukushima i genera residus
altament contaminats de per vida.
L' urani-235 és usat com a font d’energia en els reactors nuclears i les
armes nuclears. L'urani es troba en petites quantitats a les roques, el
sòl, l’aigua, les plantes, i en els animals, inclús en els humans.
És l’element químic més pesant d’origen natural que es troba sobre la

Terra. Va ser descobert al 1789 per M. H. Klaporfth que el va anomenar
així en honor del planeta Urà que acabava de ser descobert al 1781.
L’ urani-235 és la mateixa a tota la Terra i a la resta dels planetes del

sistema solar.
1.1.2. Les fonts d’energia renovables

J. Pena 34
Causes que han motivat el canvi energètic:
• L’esgotament dels recursos fòssils

• Els alts costos per extreure’ls
• La necessitat creixent de disminuir les emissions CO2
• Els impactes ambientals: contaminacions...
Actualment, es pot visualitzar perfectament, s’estan portant a terme

projectes en biomassa, eòlics, solars, geotèrmics, mareomotrius... que
permeten descentralitzar l’ús de l’energia i clara aposta per l’aprofitament
dels recursos renovables a una demanda cada vegada més creixent del
consum energètic perquè són més i saludables des de diversos punt de
vista.
L’energia hidroelèctrica:
Energia hidrològica o energia hidràulica és una energia renovable que
prové de l’aprofitament de l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua.
Des de temps molt antics s’han abastit molins hidràulics la peça de treball
dels quals era moguda per la força d’un corrent d’aigua.
Des del segle XIX la capacitat potencial i energia cinètica de l’aigua s’ha
transformat en energia elèctrica en una instal·lació anomenada central
hidroelèctrica.
La primera central hidroelèctrica moderna es va construir el 1880 a

Northumberland (Gran Bretanya). El renaixement de l’energia hidràulica
es va produir pel desenvolupament del generador elèctric, seguit del
perfeccionament de la turbina hidràulica i a causa de l’augment de la
demanda d’electricitat a principis del segle XX.
El 1920 les centrals hidroelèctriques generaven ja una part important de

la producció total d’electricitat.
De totes les fonts d’energia renovables va ser la primera que va assolir

un desenvolupament a gran escala. De fet, l’electrificació de Catalunya
va basar-se en les seves primeres dècades en l’energia hidroelèctrica.
J. Pena 35
L’energia hidroelèctrica és l’electricitat produïda per l’energia hidràulica.

Aquesta energia, avui dia, subministra aproximadament 715.000 MW
energètics o més ben dit, el 19% de l’electricitat mundial, que representa
més del 63% del total de l’electricitat de fonts renovables en el 2006.
http://servicios2.marm.es/sia/visualizacion/lda/socioeconomico/factores_energia.jsp
http://icaen.gencat.cat/ca/pice_ambits_tematics/pice_energies_renovables/pice_min
ihidraulica/pice_lenergia_hidroelectrica_a_catalunya/
Comentar el diagrama de la Font 21 pàg. 24. Origen de la producció de

l’electricitat al món 2010.
L’energia eòlica:
Energia eòlica és l’energia obtinguda del vent, és a dir, l’energia cinètica
generada per l’efecte dels corrents d’aire, i que és transformada en
d’altres formes útils per a les activitats humanes. El terme eòlic prové del
llatí Aeolicus, pertanyent o relatiu a Èol, Déu dels vents a la mitologia
grega. L’energia eòlica ha estat aprofitada des de l’antiguitat per a moure
els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins al
moure les seves pales.
Actualment, l’energia eòlica és utilitzada principalment per a produir

energia elèctrica mitjançant aerogeneradors, en minicentrals o en pacs
eòlics. A finals de 2007, la capacitat mundial dels generadors eòlics va
ésser de 94,1 gigawatts.( mil milions de watts) Mentre que l'eòlica genera
al voltant de 1% del consum elèctric mundial, representa al voltant del:
19% de la producció elèctrica a Dinamarca
9% a Espanya i Portugal
Un 6% a Alemanya i Irlanda (Dades del 2007).
L’energia eòlica és un recurs abundant, renovable, net i que ajuda a

disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) reemplaçant
centrals termoelèctriques que funcionen amb combustibles fòssils, la qual
cosa la converteix en un tipus d’energia verda. Tot i així, el seu principal
inconvenient és la seva intermitència.
Diari: ARA
J. Pena 36
L'eòlica assoleix el 60% de la generació elèctrica a Espanya

http://www.ara.cat/premium/societat/Leolica-assoleix-generacio-electrica-
Espanya_0_587341286.html
Consultar la web.
Malgrat ser pionera en el desenvolupament eòlic a Espanya, Catalunya ocupa
actualment el vuitè lloc del rànquing de comunitats autònomes segons la capacitat
eòlica instal·lada, amb prop de 1.000 MW (un milió de watts) Pel que fa a l’energia
procedent del vent, que possiblement és la renovable més madura, Catalunya només
suma el 4% de la potència total, tot i concentrar el 20% de la demanda elèctrica de
l'Estat.
L’energia solar:
L’energia solar és l’energia que prové del Sol en ones

electromagnètiques. La utilització d’aquesta energia per a fins humans és
renovable ja que l’energia rebuda del Sol no canvia pel fet d’utilitzar-la.
La radiació té un valor de potència que varia segons el moment del dia,

les condicions atmosfèriques que l’esmorteeixen i la latitud. Es pot assumir
que en bones condicions d’irradiació el valor és superior als 1000 W/m2 a
nivell de la superfície terrestre.
La radiació és aprofitable en els seus components directament i difosa, o

bé en la suma d’ambdues. La radiació directa és la que arriba directament
del focus solar, sense reflexions o refraccions intermitges.
La difosa és aquella que està present a l’atmosfera gràcies als múltiples

fenòmens de reflexió i refracció solar dels núvols, i la resta d’elements
atmosfèrics i terrestres. La radiació directa és direccional i pot reflectir-se i
concentrar-se, mentre que la difosa no, ja que és omnidireccional.
Es pot diferenciar en l’energia solar fotovoltaica i l’energia solar

tèrmica.
L’energia solar tèrmica es pot aprofitar convertint-la en electricitat o

utilitzant-la sense transformació prèvia.
L’energia fotovoltaica ha suposat un gran negoci per a molts inversors i

avui en dia, algunes cases ja s’han dotat de plaques per no dependre de la
xarxa elèctrica. L’avantatge de l’energia fotovoltaica és que no necessita
una gran instal·lació per una bona eficiència en la producció d’electricitat.
J. Pena 37
Energies Renovables
Informe sectorial 2013
http://w27.bcn.cat/porta22/images/cat/Barcelona_treball_Informe_sect
orial_energies_renovables_2013_cat_tcm9-4029.pdf
Veure font 22 pàg. 25
Glossari pàg.23
Energia de sang: energia produïda pels humans o animals
Aerogenerador: Màquina que aprofita la força del vent per produir

electricitat, es poden dir molins eòlics o molinets.
Energia tèrmica: Energia que prové de la naturalesa o s’obté

artificialment mitjançant el calor.
Energia fotovoltaica: energia que s’obté del Sol en dispositius

semiconductors o panels.
Energia termosolar: Energia que s’obté dilectament del Sol per a

aprofitar-la per escalfar aigua o altres coses.
Altres recursos renovables
- Biomassa (agromassa)
La biomassa és matèria orgànica conreada per a ser usada com a
combustible per a la generació d’energia elèctrica principalment. En
general es dóna en termes de matèria seca per unitat d’àrea (per exemple
kg/ha o g/m²). Algunes formes de biomassa són el biogàs, el bioetanol i el
biòtica.
J. Pena 38
En termes energètics, s’utilitza com energia, com és el cas de la llenya,

dels olis per produir agrodièsel, del agroalcohol, del biogàs i del bloc
sòlid combustible. No es considera renovable perquè el seu cicle de
regeneració és més llarg que el seu temps de consum. A més, pel seu baix
poder calorífic, produir biomassa necessitaria moltes hectàrees de
plantacions que caldria llevar a cultius per a aliments o acaparar més
terreny salvatge. Cal anar molt en compte amb la mercadotècnia, que
etiqueta com a "biomassa" o "bio" coses que no ho són, que mai han estat
cultivades amb criteris "bio" i que fins i tot són contraproduents per a la
sostenibilitat i l’equilibri ecològic.
-Biocarburants.
Un agrocombustible és el terme amb el qual es denomina a qualsevol tipus
de combustible que derivi directa o indirectament de l'agromassa (éssers
vius procedents de ramaderia o conreu de qualsevol mena) o dels seus
residus, com per exemple la fracció orgànica de residus sòlids urbans
(FORSU) o els fems humans o animals, posteriorment tractats
industrialment.
El seu us és molt controvertit, ja que presenta greus problemes de

sostenibilitat i capacitat de càrrega sense disminuir la contaminació
atmosfèrica que presenten altres tipus de combustibles, com per exemple
els fòssils, ni considerar-se a efectes pràctics, reals, renovables.
- Energia geotèrmica:
L'energia geotèrmica és una energia renovable obtinguda de la calor
produïda a l'interior de la Terra com a resultat de la desintegració
d’elements radioactius i de la calor que es va originar en les primers
moments de formació del planeta i de l’energia solar absorbida per la capa
terrestre. Aquesta energia renovable es manifesta per mitjà de processos
geològics com ara volcans, guèisers que expulsen aigua calenta i aigües
termals.
Glossari pàg. 26.

Definició de biomassa: és quantitat o volum de matèria orgànica d’un
ecosistema o àrea determinada.
J. Pena 39
Comentar la gràfica de barres Font 23 pàg. 26: taxa de creixement

d’energies renovables període 2000-2012.
Comentar el diagrama Font 24. pàg. 26. Consum d’energia al món segons
els tipus de recursos energètics.
1.2.3. La producció energètica a Catalunya

Dades importants:
- Catalunya és dependent energèticament parlant

- Només produeix el 32% del total de l’energia que es
consumeix.
- Importa els recursos necessaris ( petroli, gas, electricitat) per
produir el 68% restant.
Consum d’energia final:
Estructura del consum d’energia primària a Catalunya l'any 2009

http://icaen.gencat.cat/ca/pice_serveis/pice_estadistiques_energetiques/
J. Pena 40
pice_resultats/pice_estadistiques_energetiques_anuals_de_catalunya/pi
ce_balanc_energetic/
Bàsicament produeix energia elèctrica a través:
- Centrals tèrmiques nuclears: 80%

- Centrals hidroelèctriques un 15%
- Centrals tèrmiques convencionals 5%.
La producció energia elèctrica en renovables:
- Hidroelèctrica un 58,1%
- Biomassa un 36,5%
- Energia eòlica un 1,9%
- Energia solar un 0,4%
- Restant altres
Es preveu a curt termini l’augment de les eòliques, la biomassa i la solar
El consum final energètic per sector econòmics correspon:
- Al transport: 39,9%
- La industria: 31,6%
- El domèstic i serveis 28,4%
Comentar la Font 25. pàg.27 Consum energètic primari a Catalunya.

Recordeu Font ICAEN: Institut Català de l’Energia
Comentar les fonts 26, 27, 28 pàg. 28: infraestructures, parcs eòlics i
fotovoltaics sobre teulada.
Catalunya ( dades del 2007) ocupa la desena posició dins l’estat

espanyol amb un total de 10 parcs eòlics més 50 que tenen autorització
administrativa concedida, com és el cas de La Fatarella i altres municipis
de la terra Alta, i 22 més en tramitació.
A Catalunya hi trobem 4 zones amb potencial eòlic (veure el bloc sobre

el tema):
El nord-est: Alt i Baix Empordà

El litoral sud: des del Tarragonès fins el Delta de l’Ebre
J. Pena 41
El prelitoral sud: Ribera d’Ebre, Priorat, Terra Alta, Baix Ebre i

Montsià
El sud-oest de la depressió central: Segrià, Garrigues, Urgell,
Segarra, Conca de Barberà i Anoia
http://blog.toprural.cat/parcs-eolics-de-catalunya/
L’estat de l’energia eòlica a Catalunya:

Espanya és el quart estat del món pel que fa a potència eòlica instal·lada,
per darrera de Xina, els Estats Units i Alemanya i segona en els països de la
UE (27).
A nivell europeu a l’any 2011, la potencia instal·lada va ser de 94.000 MW

dels que 3.800 MW eren d'eòlica marina., en parcs eòlics repartits entre 15
Comunitats Autònomes. Només Extremadura i Madrid no
disposen de cap parc eòlic en servei.
Entre les Comunitats Autònomes, Castella i Lleó ocupa la

primera posició amb 5.377,46MW, mentre que Catalunya està situada en el
setè lloc amb 1.123,05 MW*, el que representa un 5,08 % del total
en servei a Espanya.
http://blog.toprural.cat/parcs-eolics-de-catalunya/
J. Pena 42
http://www.appa.es/05eolica/05situacion.php
Glossari pàg. 29.

Definició d’’energia primària: font o recurs que es troba en estar pur a la
natura, una vegada utilitzar passa a dir-se secundari, seria el cas de
l’electricitat.
1.2.4. La producció energètica a Espanya.

Dades generals:
• Espanya compra o importa gairebé la totalitat de l’anergia fòssil

que necessita, principalment petroli i gas natural.
• El 65% de l’energia elèctrica que es consumeix es produïda a
través del gas natural, de les centrals nuclears, i de les
hidràuliques.
• El consum energètic va en augment (lo de mostra el període
(1995/2007)
• Dins d’Europa l’ eficiència energètica es baixa, la qual cosa fa que la
despesa energètica sigui major.
J. Pena 43
• Des de fa dues dècades ha disminuir la despesa energètica a la

industria (ha baixat l’activitat secundària), ha augmentat la activitat
del transport (especialment per carretera) i també el consum
domèstic (el rebut elèctric cada vegada es més car el KW.)
La planificació energètica PEN (plans energètics nacionals període

1991-200) imposa per primera vegada reduir: les emissions C02: òxid
de sofre, i de nitrogen, delimitacions al plom de les gasolines, el fuel i del
sofre del gasoil
Període 2008-2011:
Pla d’estalvi i eficiència energètica: reduir les importacions del petroli en
un 10% i disminuir les emissions de C02
• Reduir la dependència del petroli

• Incrementar l’ús del gas natural ja que es menys contaminat
• Reforçar l’ús de les hidràuliques
• Incrementar les energies renovables.
Plan de Acción Nacional de Energías Renovables (PANER) 2011-2020

prevé :
En 2020 se prevé que el 22,7% del consum final brut d’energia proceda
de fonts ecològiques. No obstant el consum d’energia elèctrica estava
en el 2004 en un 6,5% de fonts renovables.
Comentar la Font 30. pàg. 30. Mapa temàtic de la localització de les

centrals nuclear a Espanya
1.2.5. La política energètica de la UE.

La UE imposa en l’actualitat el Projecte Europeu d’Energia
Intel·ligent per a Europa (2003-2013)També dit el projecte 20,20,20 amb
el propòsit d’aconseguir el 2020:
• 20% de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle

(GEH).
• 20% augment de l’eficiència energètica
• 20% del consum d’energies renovables
J. Pena 44
Amb fons europeus se subvencionen projectes privats i públics per a

habitatges sostenibles que ajudin a:
• L’eficiència i estalvi energètic
• L’ús de recursos renovables aplicables a l’estalvi en calderes i
instal·lacions...
ACTIVITATS pàg. 31
De 1.16 a la 1.23
ACTIVITATS FINALS: pàg. 63, 64, 65

1.53: a, b, c
1,54: a, b, c, d
1. 55
1.56: a, b, c, d
1.57: a, b, c, d
1.58: a, b, c, d, c.
1.1. Sostenibilitat i impactes mediambientals

• Veure aquest pdf
http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/3914/1/34047-
1.pdf
• Veure conceptes
http://www.sostenible.es/pubrecurs/inici.asp?p_idioma=1&p_qui
n=3#top
• Triar l’informació interessada Alternativa global

(Mans Unides)
http://www.unjocperillos.org/quepotsfer/alternativaglobal.pdf
1.3.1. Un planeta amb límits

Introducció a l’estat del món: GEO 5 Medi ambient per al
futur que volem.
http://www.pnuma.org/geo/geo5/GEO%205%20ESPANOL%202013
%20WEB.pdf
J. Pena 45
Glossari pàg. 32: definició d’equilibri ecològic: és una situació

d’equilibri estable en un procés llar entre la relació física i biològica del
medi.
Tots el recursos naturals primaris disponibles o transformats secundaris

provenen de la terra. Per tant l’opinió científica actual data i limita
l’explotació dels mateixos en el planeta terra.
Avui es parla que la sostenibilitat ambiental, física, natural o com vulgueu

dir, garanteix la supervivència de l’espècie humana i tot això no està
exempt d’arribar a un equilibri ecològic.
Veure Font 31 pàg. 32. Fotografies aèries del mar d’ Aral el 1973 una i el
2010 l’altre ja sec. No obstant es veu que s’està recuperant. Als anys 60 era
considerat el 4t llac més gran del món (66.000 km2) mil kilòmetre cúbics
d’aigua/44 tones de peixos i regava més de 550.000 d’hectàrees humides.
La seva dessecació ha deixat al descobert més de 30.000 kms. quadrats

de sorres salinitzades que el vent porta en milions de tones a distàncies
superiors a los 200 kms.
Provoca problemes de salut segons la OMS que ja arriben al límit

permès: hepatitis, càncer de gola, infermetats respiratòries, infeccions
d’ulls, i la major mortalitat infantil de l’antiga URSS.
Explicació del desenvolupament de l’equilibri sostenible:
Tres pilars fonamentals:

a) Sostenibilitat ambiental: la Terra és un planeta limitat i
no pot subministrar recursos de forma indefinida cal preservar-la dels
impactes ambiental.
Els conceptes desenvolupament sostenible desenvolupament

perdurable i desenvolupament sustentable es van aplicar al
desenvolupament econòmic i al socioeconòmic, i la seva definició es va
formalitzar per primera vegada en el document conegut com a
informe Bruntdland (1987)), fruit dels treballs de la
Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de Nacions
J. Pena 46
Unides. Aquesta declaració es va assumir el Principi 3º de la Declaració

de Río (1992).
b) Sostenibilitat econòmica. L’economia, el sistema

econòmic ha d’assumir els costos ambientals que produeixen les
activitats i ha de aconseguir de forma viable els sosteniment dels
recursos.
c) Sostenibilitat socials. En el sentir que la sostenibilitat ha
de garantir un desenvolupa,ment social mundial equilibrat i unes
condicions de vida dignes, cohesió social...
Comentar la font 32. Els tres pilars del desenvolupament sostenible
Glossari pàg. 33.

- Impacte ambiental: Alteració major o menor que les
activitats humanes provoquen en el medi natural.
- Crisi ecològica global: Situació greu que altera l’equilibri
ecològic del planeta.
- Desenvolupament sostenible: Va referència al consum i
utilització equilibrada dels recurs, sense comprometre el futur
dels mateixos i de les persones que viuran.
- Cost ambiental: Valor monetari o de reemplaçament que
tenen les activitats productives que alteren o modifiquen els
ecosistemes.
1.3.2. Impactes ambientals i crisi ecològica global.

L’impacte ecològic global s’ha disparat després de la Segona Guerra
Mundial i especialment amb la globalització.
J. Pena 47
Cal destacar:
De forma intensa en determinades àrees:
- Destrucció de boscos (sobretot equatorial o plujosos)
- Pèrdua de sòl
- Desertificació
- Contaminació dels rius
De forma dispersa:
- emissions de gaso d’efecte hivernacle
- pèrdua de biodiversitat
- Contaminació atmosfèrica
Concretant en termes globals podem parlar de:
1) L’augment de la temperatura de l’atmosfera:

http://www.ersilia.org/canvi_climatic/quinimpactes.htm
Tot i els diversos tractat a Kyoto (japó) El Protocol de Kyoto és un

conveni internacional de la prevenció del canvi climàtic, auspiciat per
l'ONU dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi
Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió europea, que té com a
objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un
8 % per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de
desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, Índia i
Brasil, situats entre els més contaminants. El seu nom formal en anglès es
Kyoto Protocol To the United Nations Framework Convention on
Climate Change.
L'12/12/ de 1997, els països industrialitzats es comprometeren en la ciutat

de Kyoto a executar un conjunt de mesures per reduir els gasos d'efecte
hivernacle. Els governs signataris pactaren reduir en un 5,2 % de mitjana
de les emissions contaminants entre 2008 i el 2012, prenent com a
referència els nivells del 1990. L'acord va entrar en vigor el 16 de febrer de
2005 després de la ratificació per part de Rússia el 18 de novembre del
2004.
L’objectiu principal és lluitar contra els efectes del canvi climàtic.

Segons les xifres de la ONU, es preveu que la
temperatura mitjana de la superfície del planeta
J. Pena 48
augmenti entre 1,4 i 5,8 °C d’aquí al 2100, encara que

els hiverns siguin més freds i violents. Això es coneix com a escalfament
global. "Aquests canvis repercutiran greument en l’ecosistema i en les
nostres economies", senyala la Comissió Europea sobre Kyoto.
El compromís serà d’obligatori compliment quan ho ratifiquin els països

industrialitzats responsables d’alemanys, un 55 % de les emissions de
CO2.
Amb la ratificació de Rússia el març del 2005, després d’aconseguir que la

UE pagui la reconversió industrial russa, així com la modernització de les
seves instal·lacions, en especial les petrolieres, el protocol ha entrat en
vigor.
Per la seva banda, el govern dels Estats Units d'Amèrica (tant amb Bill
Clinton, com George Bush, com amb Barack Obama), es neguen a
ratificar el Protocol.
Algunes conseqüències del canvi climàtic:

• L’increment i la intensitat dels aiguats i les sequeres
• Pèrdues de biodiversitat
• Plagues per l’esclafament global
• Desgel
• Modificació de la línia de costa
• Augment del riscos ambientals.
2)la producció massiva de residus: augmenten els

residus urbans, industrials, agraris o ramaders... tot això comporta
problemes de tractament i de lloc i de contaminació: del sòl, de les
aigües...
A Barcelona genera 1,5 kg de deixalles persona i dia.
Efectes: contaminació química per exemple una pila de botó de mercuri

contamina 600.000 litres aigua potable
els bolques representen el 4% total dels residus urbans.
J. Pena 49
3)La dispersió de materials plàstics: Més del 50%

dels aliments del món s’envasen en materials de plàstic.
Tots els plàstics són hidrocarburs que provenen del petroli.
Els plàstics no són biodegradables, si arriben a l’abocador hi

romandran molts anys, a més d’ocupar-hi força espai degut al seu
volum, tot i ser compactats.
La diversitat de plàstics existents dificulta el seu reciclatge. Els

plàstics quan es reciclen perden qualitat i els productes resultants no
poden contenir o estar en contacte amb els aliments, ja que alliberen
micropartícules que poden ser ingerides. La incineració dels plàstics és
el pitjor destí d’aquests materials, ja que, a part de perdre una matèria
primera, s’emeten gasos contaminants i tòxics. En alguns casos, cal no
usar plàstics o brics i, si s’utilitzen, sobretot s’han de reciclar o
reutilitzar.
La incineració de residus genera dioxines

http://www.ecologistasenaccion.es/article17200.html
5 razones para no comprar agua en botellas de plástico

15/3/2015
http://elblogverde.com/5-razones-para-no-comprar-agua-en-botellas-de-plastico/
Vídeo:
plasticos 16 de mar. de 2009
https://youtu.be/lW6Hoh6m5Uk
Amb l’energia necessari per fabricar una llauna d’alumini funciona dues
hores un televisor.
Un cartutx de tòner triga 300 anys a degradar-se.
Cada habitant de l’àrea metropolitana de Barcelona genera de mitjana

23,3 kg. de paper a l’any.
J. Pena 50
Per fabricar una tona de paper es necessiten 15 arbres, 50.000 litres

d’aigua i més 300 kg. De petroli. L’aigua bullint, el bicarbonat o el vinagre
poden actuar de desembussador de canonades.
4) esgotament dels recursos naturals: Hi ha un consum

que ultrapassar la capacitat de càrrega del planeta després de la segona
Guerra Mundial s’ha disparar els consum de petroli, d’aigua de fusta, de
captures marines... mentre que la població mundial es duplica i ho fan
també les emissions de diòxid de carboni, el consum de fertilitzants i la
producció d’energia.
5)La pèrdua d’espais naturals:

Factors.
• creixement de les àrees urbanitzables a causa de l’augment de les
ciutats
• Disminució del conreu per asfalt i zones urbanes.
• Construcció d’infraestructures de transport i l’urbanització dispersa
• Fragmentació del paisatge, perdua de biodiversitat...
http://www.xtec.cat/cda-bages/consulta/consresidus/taller/guiotalleresidus.pdf
Glossari pàg. 34/35:

Desertització. És un procés natural,però cal dir que en el últims anys , en
molt casos, està induït per les activitats productives humanes.
Risc ambiental. Són provocats per fenòmens naturals o per les activitats
econòmiques. Molt sovint són quantificats econòmicament i en pèrdues
humanes.
Biocapacitat: Capacitat natural biològicament productiva d’una àrea

concreta. Quan l’explotació dels recursos supera la biocapacitat del lloc
significa que s’està produint de manera insostenible.
Comentar la Font 33. pàg. 34 gràfica . Evolució de temperatura de la

Terra el 1850 i el 2010.
Comentar la Font 34. pàg. 35
J. Pena 51
EL TEST sobre reciclar i bones maneres.

1. Normalment, vaig a comprar a...
a. grans superfícies.
b. supermercats.
c. mercats municipals i/o botigues de barri.
2. De begudes amb envasos retornables,...
a. no n’he comprat mai.
b. n’he comprat alguna vegada.
c. n’acostumo a comprar sempre que puc.
3. A l’hora de transportar la compra, utilitzo...
a. les bosses que em donen en el moment de la compra.
b. bosses de plàstic que porto de casa.
c. el carretó, el cistell o bosses de roba.
4. Quan compro el pa, el transporto amb...
a. les bosses que em donen en el moment de la compra.
b. bosses de plàstic que porto de casa.
c. una coixinera de pa o una bossa de roba.
5. En els àpats de festes o celebracions...
a. sempre compro gots, plats i/o coberts de plàstic.
b. algunes vegades faig servir vaixella de plàstic.
c. sempre faig servir la vaixella convencional. I si no
tinc més remei que comprar-ne una d’usar i llençar,
procuro que sigui compostable.
6. Els mocadors i els tovallons que faig servir són...
a. sempre de paper.
b. alguna vegada de paper, però també de roba.
c. sempre de roba.
7. De productes recarregables,...
a. no en tinc cap.
b. en tinc algun.
c. en tinc tantes com puc (piles recarregables, maquinetes
d’afaitar, plomes estilogràfiques, encenedors, raspalls
de dents bescanviables, etc.).
8. Sobre les piles,...
a. les compro d’un sol ús.
b. alguna vegada n’utilitzo de recarregables.
c. en faig servir de recarregables i, sempre que puc,
utilitzo aparells connectats a la xarxa o que funcionin
amb bateries.
9. A l’hora de copiar informació de l’ordinador...
J. Pena 52
a. normalment utilitzo CD o DVD d’un sol ús.

b. utilitzo CD o DVD regravable o d’una sola copia
segons em convingui.
c. sempre que puc faig servir CD i DVD regravables
o dispositius d’emmagatzematge USB.
10. Compro productes a granel o a l’engròs...
a. gairebé mai.
b. a vegades.
c. tot el que trobo, tant d’alimentació com material de
papereria i ferreteria.
11. De carmanyoles,...
a. no n’utilitzo.
b. n'utilitzo alguna vegada, per exemple per portar el
menjar a la feina o al lloc d’estudi.
c. en faig servir sempre que puc: per anar a comprar
a granel, per portar l’entrepà, per posar els aliments
al congelador, etc.
12. A l’hora de comprar un producte, a més del preu
i la qualitat, també em fixo en...
a. la presentació del producte (l’envàs).
b. què l’envàs sigui fàcilment reciclable.
c. què sigui fàcilment reciclable (paper, cartró o vidre)
i tingui el mínim embolcall –millor si és a granel.
13. De productes envasats individualment i en embolcalls
petits,...
a. en compro gairebé sempre, perquè són pràctics,
perquè es conserven millor, etc.
b. normalment només en compro si els necessito.
c. no n’acostumo a comprar mai, ja que prefereixo
envasos grans i de gran capacitat. Així, estalvio diners
i embolcalls innecessaris.
14. A l’hora de comprar productes de neteja...
a. gairebé sempre els compro en envasos petits i que
no siguin concentrats.
b. no em fixo en l’envàs ni si són o no concentrats,
només en la qualitat i/o el preu del producte.
c. normalment compro productes concentrats i de
gran capacitat.
15. Si puc escollir entre un envàs de vidre i un de
llauna o bric...
a. compro l’envàs de llauna o de bric.
b. m’és indiferent.
c. intento comprar el de vidre sempre que puc.
J. Pena 53
16. Si faig servir alguna cosa ocasionalment (llibres,

material esportiu, bicicleta, cotxe, etc.)...
a. la compro igualment.
b. intento aconseguir-la prestada o llogada i, si no, la
compro.
c. normalment la demano a algú, la llogo o la prenc en
préstec (a les biblioteques, videoclubs, etc.).
52
17. A l’hora de fer regals...
a. acostumo a regalar coses materials.
b. compro tant regals materials com immaterials
(viatges, entrades, cursos...).
c. intento fer regals creats per mi mateix/a o regals
immaterials sempre que puc.
18. Quan alguna cosa o producte ja no em serveix o
està malmès/a...
a. ho llenço al primer contenidor que trobo.
b. faig recollida selectiva (als contenidors corresponents,
deixalleria, recollida de voluminosos,...).
c. li dono a algú que ho necessiti, intento reparar-ho
o restaurar-ho, o li dono alguna altra utilitat si és
possible.
19. Per allargar la vida d’un producte...
a. no faig res.
b. intento comprar productes durables i de qualitat.
c. a més de comprar productes de qualitat i durables,
faig un bon manteniment i restauro els productes.
20. Quan es gasten els cartutxos d’impressora...
a. els llenço a la brossa normal.
b. els porto a la deixalleria.
c. els porto a una empresa de compra de cartutxos
buits o els envio amb els serveis de recollida que
ofereixen algunes entitats o empreses.
21. Pel que fa al paper,...
a. n’utilitzo el que necessito i no faig servir gairebé mai
paper reciclat.
b. normalment compro paper reciclat i intento fer
servir només el que és estrictament necessari.
c. n'utilitzo el mínim possible, reciclat i lliure de clor.
A més de forma responsable: per les dues cares, per
fer esborranys, reviso els documents a l’ordinador
abans d’imprimir, etc.
22. De publicitat a la meva bústia,...
J. Pena 54
a. m’agrada rebre’n.
b. no m’agrada rebre’n, però no faig res per evitar-ho.
c. no m’agrada rebre’n, és per això que tinc una
enganxina per evitar la publicitat o ho impedeixo
d’altres maneres.
23. Quan adquireixo productes de neteja tòxics i
perillosos...
a. no em fixo en la toxicitat i normalment compro
aerosols a pressió (amb gas).
b. em fixo que no siguin gaire tòxics i procuro comprar
esprais manuals amb polvoritzador.
c. intento no comprar-ne i acostumo a netejar amb
productes biodegradables i naturals com el sabó, el
bicarbonat, el vinagre, la llimona, etc.
24. Sobre els productes amb etiqueta ecològica (o
ecoetiquetats),...
a. no sé què són les ecoetiquetes.
b. els conec però no n’he comprat mai o gairebé mai.
c. n'intento comprar sempre que puc.
25. Amb alguns dels residus que genero faig servir
l’ecoimaginació...
a. gairebé mai, no sé donar-li cap altra utilitat a un
residu.
b. a vegades, però em costa donar “la volta” als residus
i trobar-los un nou ús.
c. moltes vegades, aprofito els residus i els envasos per
fer pots, joguines, decoracions, per embolicar, etc.
26. Quant a la recollida selectiva i el reciclatge...
a. generalment no en faig.
b. reciclo algunes fraccions (orgànica, paper, vidre,
envasos,...) però no sempre.
c. reciclo normalment totes les fraccions i/o faig servir
la deixalleria o el Punt Verd.
27. Si no trobo el producte que m’interessa...
a. compro un producte similar.
b. vaig a una altra botiga a comprar-lo.
c. demano al botiguer que el tingui disponible per a
altres vegades.
http://www.unescocat.org/anuari/getPdf.php?any=2007.
Anuari d’entitats catalanes. 2008
J. Pena 55
1.3.3 Desigualtats socials i medi ambientals:

Contrastos i desigualtats de la societat actual dels món desenvolupat o
subdesenvolupat; països centrals o perifèrics:
• La pobresa i el món pobre: La pobresa és la manca de béns

materials suficients per portar una vida digna. En aquest sentit, és el
contrari que riquesa i al·ludeix a un estat de carència.
SanDiegoRed.com
Aumenta pobreza en Estados Unidos

http://www.sandiegored.com/noticias/18768/Aumenta-pobreza-enEstados-Unidos/
La pobreza infantil en Estados Unidos aumenta

desde 2000, según un informe
http://www.sandiegored.com/noticias/17281/La-pobreza-infantil-en-Estados-
Unidos-aumenta-desde-2000-segun-un-informe/
• És un paràmetre sempre comparatiu, per això es pot parlar de

pobresa absoluta (manca de menjar, casa i aigua potable)
• Pobresa extrema (definida pel Banc Mundial com tenir ingressos
inferiors a un dòlar diari)
• Pobresa (viure amb menys de 3 dòlars al dia).
Aquests nivells varien en funció del país que es tracti (per exemple a
Espanya és pobre el que no arriba al 50% dels ingressos
mitjans de l'Estat).
J. Pena 56
Al món hi ha 1200 milions de persones en situació de pobresa extrema.
Els països pobres són anomenats subdesenvolupats o del Tercer món. Es

concentren en els continents d'Àsia i sobretot Àfrica, tot i que la pobresa
està estesa arreu del món, incloent les riques ciutats industrialitzades
(Quart món) i Tercer Sector.
Vídeo:
1 de cada 5 persones viuen en risc de pobresa Espanya
https://1decada5.ayudaenaccion.org/?gclid=CjwKEAjwiqoBRC9gvHCsvDdn2cSJ
ACV3DFRx2YiwAuAaWbPkKBZU_QxhK94QoDigyjJVHr2vnmQhoCh8nw_wcB
#vivir-con-600-euros
Càritas Vilafranca inaugura les millores a

l'Alberg 23/2/2007
http://www.caritasbcn.org/ca/2007_02_23/1435
- Desigualtats en salut o sanitàries.

Un terç de les morts - al voltant de 18 milions de persones a l'any o
50.000 per dia - es deuen a causes relacionades amb la pobresa: un total de
270 milions de persones, la majoria dones i nens, han mort com a resultat
de la pobresa des de 1990.
Els que viuen en la pobresa pateixen de manera desproporcionada de gana i

fins i tot fam i malalties.
Els que viuen en la pobresa pateixen una menor esperança de vida. Segons
l'Organització Mundial de la Salut, la fam i la malnutrició són les amenaces
més greus per a la salut pública del món i la desnutrició és de lluny el
major contribuent a la mortalitat infantil, present en la meitat dels casos.
J. Pena 57
Cada any prop d'11 milions de nens que viuen en la pobresa moren abans
de complir cinc anys. 1020 milions de persones se'n van a dormir amb gana
cada nit.
Les dones que tenen fills nascuts en la pobresa no poden alimentar els
nens de manera eficient amb la cura adequada. També poden patir de
malalties que es poden transmetre al nen a través del naixement. L’asma és
un problema comú en els nens que adquireixen en néixer en la pobresa.
Les diferents condicions de vida entre països rics

i pobres determinen:
La disponibilitat d’aigua potable, en molts casos està contaminada ( és
una causa de pobresa que va augmentant, la nutrició, la higiene, L’accés a
l’educació, la comtaminació del sòl, de l’aire, dels aliments...
g) Desastres naturals: . A l’any 2005 25 milions de persones van

emigrar per causes ambientals.
h) Guerra
i) Repartiment injust dels recursos
j) Poc accés a l’ ensenyament
k) Factors climàtics: sequeres,
l) Govern anàrquic o corrupte
m) Discriminació per raó de sexe o raça
n) Poc accés als mercats globalitzats
o) Manca de drets humans
p) Sanitat deficient: epidèmies Reduir la pobresa extrema combatent
aquestes causes és un dels Objectius de Desenvolupament del
Mil·lenni. (Fins al 2015)
http://www.enredate.org/cat/temes/objetivos_del_milenio
Fer l’activitat se síntesi pàg.58.: L’aigua un recurs limitat i formuleu 10

consideracions possibles de debat.. Treballar la font 63, la 64 i la 65; pàgs,
59, 60, 61
20 minuts: 20.03.2015 - 11:35

Tierra Viva Clima, sostenibilidad y medio ambiente
Veure més en:
J. Pena 58
http://www.20minutos.es/noticia/2410321/0/deficitagua/consumo/mundo-
2030/#xtor=AD-15&xts=467263
La ONU alerta de que el mundo tendrá un déficit de

agua del 40% en 2030 si no cambia el consumo
http://www.20minutos.es/noticia/2410321/0/deficitagua/
consumo/mundo-2030/
Les pautes de l’alt consum actual són possibles

perquè:
• Els costos de producció i salarials són baixos
• Les males condicions de treball es generalitzen
• La compra que fan els països centrals de matèries primeres als països
perifèrics augmenbten.
• El consum dels països poc desenvolupats està per sota dels primers
però creixent
• Un francès consum 300 vegades més que una persona de l’Índia.
• L’empremta ecològica d’un francès equival a la de 40 persones d’un
país pobre
• La mundialització de l’economia ha fet escorçar la distancia del
consum, a incrementat els intercanvis de productes manufacturats, a
elevat el preu de les matèries primeres, a greujat el preu del consum
energètic i en definitiva centra la crisi ecològica global.
Comentar la Font 36 pàg. 37
ACTIVITAT
1.3.4. Un altre model de desenvolupament
ARCADI OLIVERES - DECREIXEMENT el 4 de nov. de

2011
https://www.youtube.com/watch?v=ASipKJNBa5o
J. Pena 59
El decreixement és un concepte polític, econòmic i social que s’oposa al

relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic.
El terme decreixement neix a la dècada del 1980 – en part a través de la

tesi de Nicholas Georgescu-Roegen – i per la presa de consciència de les
conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva
generació natural en que es basa la societat de consum (que deriva
d'un sistema liberal o socialista.
A partir dels anys 90 comença a agafar força com a moviment, de la mà

d’un dels seus màxims ideòlegs i exponents, l’economista Serge
Latouche. En paraules d’ell el sentit del decreixement és: “El
decreixement, com a tal, no és verdaderament una alternativa concreta
al model actual; seria, més aviat, la matriu que donaria lloc a la eclosió
de múltiples alternatives.
A més, Latouche, insisteix en el fet de que el decreixement no es tracta

d’una opció, sinó que vindrà imposada pels límits al creixement. Idea que
reflexa amb la seva expressió: “Decreixement o barbàrie”.
Per aprofundir més, la idea del decreixement seria una conseqüència a la
següent idea. No es possible el creixement econòmic continu en un
planeta limitat. Com ja hem superat molts dels límits ambientals i estem a
prop de superar-ne molts més, l’única estratègia que sembla viable a mig i
llarg termini és la del decreixement.
Per tant, no seria un concepte en negatiu, sinó que a mode

d’il·lustració i en paraules de Serge Latouche, seria com “quan un riu es
desborda i tots desitgem que “decreixi” perquè les aigües tornin a la
normalitat”. No és una cosa negativa, sinó necessària.
Actualment,i agafant de referència a Latouche, hi ha diversos autors que

segueixen donant forma al concepte de decreixement. Un d'ells és el
politòleg i escriptor francès Paul Ariès. Aquest autor, en una de les seves
conferències sobre el moviment del decreixement que va pronunciar al
2011 (veure http://www.youtube.com/watch?v=PXMzFQpylRg),
explica com el concepte del "sempre més", en referència a la inesgotable
inèrcia social del produir i consumir sempre més, ens ha portat a perdre la
capacitat per posar límits. Tot creant una gran desigualtat social, humana i
un esgotament dels recursos naturals.
• Esgotament dels recursos energètics: petroli, gas, carbó, urani.
J. Pena 60
• Esgotament d’alguns minerals

• Degradació del medi ambient: efecte hivernacle, canvi climàtic,
pèrdua de la biodiversitat i contaminació
• Degradació de la salut de la fauna, la flora i de la mateixa humanitat:
esterilitat, al·lèrgies, malformacions, augment del càncer, sense oblidar-
se que l’envelliment de la població és també un factor multiplicador.
• Evolució d'un mode de vida dels països del nord en detriment dels
països del sud: transports, tractament d'escombraries, alimentació (per
exemple els països del nord important soja dels països empobrits per
alimentar bestiar (7 calories vegetals per una d'animal), energies...
Explotació considerada neocolonial dels recursos dels països del sud en
detriment de la seva autosuficiència.
Pels seus partidaris el decreixement serà, tard o d’hora, imposat per la

reducció dels recursos naturals. Per tant proposen d'anticipar-se a la
situació de forma voluntària per pal·liar els efectes negatius que això
comportarà a la qualitat de vida de tothom.
Entrevistes interessants que mostren un paradigma

diferent:
Arcadi Oliveres de Justícia i Pau : el poder és el primer delinqüent.

http://www.attac.tv/2011/01/1185
José Esquinas: el dret als aliments és un dret universal.

http://www.attac.tv/2012/03/17373
Pedro Arrojo: la privatització de l’aigua

.http://www.elbruguers.cat/index.php/societat/6088-xerrada-sobre-
eldret-a-laigua.html
Eduardo Galeano:
Vídeo
El derecho al delirio.
22 de ene. de 2015
https://www.youtube.com/watch?v=L92ZVM9FA7Q
J. Pena 61
El concepte de desenvolupament sostenible pren una extraordinària

difusió el 1992 amb la «Cimera de la Terra» (la Conferència de les
Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament celebrada a
Rio de Janeiro el mes de juny de 1992).
Entre els documents que s’hi aprovaren, destaca l’anomenada «Agenda 21:
L’Aliança Global per al Medi Ambient i el Desenvolupament», que

constitueix un pla d’acció per a la primera part del segle XXI i és la base
per a una nova aliança global per al desenvolupament sostenible i la
protecció ambiental.
http://www.desenvolupamentsostenible.org/start_planet/StatPlanet.ht
ml?ml=5&mlt=&tmpl=
ACTIVITAT
Veure les cimeres:
L’any 1987 l’informe “El nostre futur comú”, també conegut

com Informe Brundtland, va definir el desenvolupament sostenible.
Tant abans com després se succeeixen un seguit de fites essencials, que es

recullen a continuació:
• 1972 Estocolm – Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi

Ambient Humà. Els límits del creixement (Club Roma).
• 1987 Nova York – Informe Brundtland de la Comissió Mundial per
al Medi Ambient i el Desenvolupament (creada l’any 1983).
• 1992 Rio de Janeiro – Conferència de les Nacions Unides sobre el
Medi Ambient i el Desenvolupament, Cimera de la Terra.
• 1994 Aalborg – Carta d’Aalborg. Agenda 21 Local.
• 2001 Göteborg – Estratègia europea de desenvolupament sostenible
(EDSE).
• 2002 Johannesburg – Cimera Mundial de Desenvolupament
Sostenible Cimera Rio+10.
J. Pena 62
• 2006 Brussel.les – 1a revisió de l’estratègia europea de

desenvolupament sostenible.
• 2009 Brussel.les – 2a revisió de l’estratègia europea de
desenvolupament sostenible.
• 2010 La cimera de Cancun- l’objectiu de debatre noves mesures per aturar el
canvi climàtic i el seu finançament; tot i que al final no s’hi va aconseguir cap
acord de rellevància. La participació i implicació política va ser molt escassa.
La Cimera Rio+20, celebrada a l’any 2012, en què l’efectivitat de les

estratègies de desenvolupament sostenible desplegades a escala estatal i
regional tornen a ser debatuda davant del repte del canvi climàtic i de
l’avenç insuficient dels Objectius del Mil·lenni.
http://www.caribdis.org/projecte/activitats4/objectius.htm
http://www.fundacioforum.org/cat/download/cat/b04.pdf
ACTIVITATSpàg. 38
De la 1.24 a la 1.34
ACTIVITATS FINALS: pàg 65/66

1.59: a, b
1.60: a, b, c
1.6.1: llegir el text i comentar a, b, c.
ACTIVITAT
http://institutvilanova.cat/pluginfile.php/9483/mod_resource/content/2/
Unitat%204.%20Riscos%20ambientals.pdf
http://es.slideshare.net/MarcelDuran1/riscos-naturals-i problemesecolgics
https://evives3.wordpress.com/geografia-2n-bat-4/unitat-1-el-medi-i-lasocietat/
1-4-els-riscos-ambientals-a-catalunya-i-a-lestat-espanyol/
https://evives3.files.wordpress.com/2013/10/selectivitat-geografiasetembre-
2013.pdf
1.4 Els riscos ambientals i la seva prevenció

1.4.1 El medi i els riscos ambientals
J. Pena 63
Els riscos ambientals són els que poden afectar el medi ambient.
El medi ambient és dinàmic i variable i els fenòmens naturals són

constants a vegades preceptibles i a vegades no tant per a les persones.
Desastres naturals: estan associat als fenòmens naturals degut a

la vida i a la dinàmica de la terra i són greus en vides i persones
Riscos naturals : Una possibilitat que aparegui una circumstància

desfavorable provocada per un fenomen natural. Estan associats a la
presencia humana, i als valor material en vides i en pèrdues econòmiques
(La degradació del medi físic té un paper crític com a desencadenant de
desastres. L’agreujament de la desforestació i d’erosió greus del sòl, en són
exemple de catàstrofes com les inundacions).
Risc ambiental: és un concepte que no exclou els d’origen natural

com els antròpics o tots alhora.
Repasseu val!
GLOSSARI pàg 39.
Els riscos ambientals es poden dividir en: Quan es devenen greus

natural,antròpic o mixt i tenen una afectació en béns i persones
- Naturals associats als fenòmens naturals (aiguats,

terratrèmols, allaus, ventades...)
- Antròpics associats a l’activitat de l’home en el medi.
No obstant cada vegada els riscos naturals són conseqüència de l’activitat

de l’home perquè modifica el medi natural.
Comentar la Font 38 pàg. 39
Recordeu causes antròpiques.

- Augment de població, concentració de àrees urbanes, augment de les
infraestructures amb llocs de risc, creixement de les mercaderies...
J. Pena 64
-Impacte mediambiental: la necessitat d’augmentar la producció al

màxim comporta una sèrie d’impactes que es poden resumir en els punts
següents:
Erosió dels sòls com a resultat de pràctiques agrícoles inadequades.
Contaminació dels sòls i les aigües per l’excés de residus orgànics en les
terres de conreu.
Consum no sostenible de recursos, tant energètics (mecanització, adobs)
com hídrics per a l’agricultura de regadiu: sobreexplotació d’aqüífers
Modificació genètica d’espècies que poden tenir efectes nocius pel medi
ambient: conreus transgènics.
http://www.telefonica.net/web2/pepverd/cienciesterra/documents/ctma/tema01/clas
sificacio_IA.pdf : classificació d’impactes ambientals
Impactes positius:
Millora del Turisme i de serveis associats a causa de la restauració
d’edificis històrics.
Millora de la qualitat de l’aigua pel sanejament de cursos hídrics
contaminats.
Millora de la qualitat de vida per la instal·lació d’obres
d’infraestructura, com per exemple xarxa d’aigua.
Millora de la qualitat del sòl i aqüífers per instal·lació de clavegueres
amb tractament amb la consegüent eliminació de pous negres
Impactes negatius: Són aquells que impliquen un empitjorament

de les condicions de sustentabilitat i/o subsistència d’un ecosistema o dels
seus components.
Exemples:
Empitjorament de la qualitat de l’atmosfera per l’emissió de
contaminants de xemeneies d’establiments industrials.
Empitjorament de la qualitat de l’aigua per l’abocament de efluents
de clavegueres sense tractament.
Empitjorament de la qualitat del sòl per la sobreexplotació agrícola.
Empitjorament de la qualitat de sòl i aqüífers per vessaments
accidentals.
Empitjorament de les condicions de vida d’espècies aquàtiques per
vessaments de petroli.
J. Pena 65
Empitjorament de les condicions de vida d’espècies natives per

sorolls provocats per un aeroport. Empitjorament de la qualitat de
vida a causa del smog
Comentar la taula font 41 pàg. 40 principals fenòmens naturals

potencialment perillosos.de 120 a 250 km.
- Atmosfèrics.
- Hidrològics
- Geològics
- Biològics
Cal analitzar:
- La magnitud: Calamarsa o pedregada,

- huracà (oceà de 120 a 250 km
- tornado (terra poden excedir de 500 km/h i diàmetres de
250/500/1km.
Aquest pot apareix també a l’aigua.

- La freqüència. El nombre de vegades.
- La perillositat: extensió intensitat.
- L’exposició. Poques o moltes persones.
- La vulnerabilitat. Persones o béns sobre els danys.
Desastres naturals del llibre:

Terratrèmol de Shansi Xina (1556) de la mort de 830.000 persones,
una de les més importants que se’n recorda
L’explosió del volcà de Krakatua, entre Sumatra i java (1883), va

destruir 165 pobles i van morir 36.000 persones
Un Tsunami després d’un terratrèmol arrasa Bengala a l’Índia

1876.
A Tangshan un terratrèmol en 1976 deixa 242.000 morts i

persones sense casa.
J. Pena 66
Un tsunami de gran proporció en el 2004, deixa 300.000 víctimes

entre Sumatra, indonèsia, l’Ìndia, Sri Lanka i les illes Maldives.
En gener de 2010, un terratrèmol de magnitud IX de Mercali va

sacsejar Haití i provoca 316.000 morts.
En març de 2011 un tsunami al Japó, causat per un terratrèmol de

la mateixa intensitat mata 16.000 persones i provoca la crisi nuclear
de Fukushima.
En les darreres dècada, en tot el món, s’han produir 3.800 desastres

naturals, dels quals van morir 780.000 persones.
El 60 % de les víctimes que han mort han estat per causa de

Terratrèmols.
Les ciutats més poblades del planeta estan construïdes sobre la falla de la
cortesa terrestre: Tokio, Mèxic DF, Nova York, Bombai, Calcuta, Iakarta,
Shangai, Nova Delhi ì Japó.
Haití va patir les conseqüències dels desastres naturals
Xile el més gran de tots els temps va arribar en estat d’emergència a

Amèrica, el 11 de Març de 2011 el terratrèmol i el tsunami en Japó, es
va dur automòbils, vaixells i edificis, en les prefectures de Fukushima i
Miyagi, després del sisme de 8,9 graus en l’escala de Richter.
L’alerta de tsunami fou ampliat a Indonèsia, Filipines, la costa del pacifico

de Rússia i Hawaii, Austràlia i la costa pacífica de Sud-americà.
Els desastres naturals que han succeït en anys

anteriors has estat:
Terratrèmol de Perú el 31 de maig de 1970, va causar entre 30.000 i
50.000 morts.
El sisme, de 7,9 graus a 35 km a l’oest de Chimbite, donà lloc a una

enorme esdevissalla de gel, roques i fang que se desprendió del cim del
Huascarán i va acabar sepultant al poble de Yungay, tenia una població de
20.000 habitants i la població és va reduir a 400 persones.
J. Pena 67
Després el desastre natural en novembre de 1970 en Pakistan, Bangladesh.

Se tracta del Cicló Bhola que amb ràfegues de més de 222 km per hora va
acabar amb la vida de 50.000 persones generant 400.000 cases destruïdes,
280.000 vaques mortes, 90.000 barques de pesca... El Centro Nacional de
Huracans en Coral Glabes va manifestar que el cicló havia estat el més
mortífer de la historia.
La tercera catàstrofe natural més mortal es el Terratrèmol de Tangshan

ocorregut en Xina en juliol de 1976 de 7,5 graus entre 242.000 y 655.000
víctimes. Fou un terratrèmol de 16 segons i va reduir de runes gran pare de
la ciutat de Tangshan.
El Terratrèmol iranià ocorregut en 1990 7,7 graus de magnitud
En cinquè lloc, està el Tsunami de l’ Índic Nadal de 2004. S’estima que

el tsunami va provocar més de 300.000 víctimes, de 9 graus amb epicentre
pròxim a la costa de Sumatra,
El terratrèmol i tsunami de Japó de 2011 va sacsejar la regió 6 minuts.

Es va produir pel contacte entre les plaques de subducció del Pacífic i la
placa Norteamericana. La magnitud de 9,0 MW (La escala
sismològica de magnitud de moment (MW) el va
convertir en el terratrèmol més potent que hi ha hagut al Japó fins a la dat
d’avui i el cinquè del món.
Magnitud en Escala Richter:
Efectes dels terratrèmols

Representa l’energia sísmica alliberada en cada terratrèmol i deixa empenta
en el registre sismogràfic.
És una escala que creix en forma potencial o semilogarítmica, de manera

que cada punt d’augment pot significar deu o més vegades major de la
magnitud representada (vibració de la terra), però l’energia alliberada
augmenta 32 veces. Una
magnitud 4 no es el doble de 2,
sinó que representa 100 veces major.
Menys de 3, generalment no es percep, però es registrat pel sismòleg

J. Pena 68
3.5 - 5.4 es percebut i causa danys menors

5.5 - 6.0 Ocasiona danys lleugers en edificis
6.1 - 6.9 Pot ocasionar danys severs en àrees molt poblades
7.0 - 7.9 Terratrèmol fort. Causa greus danys
8 o més. Gran terratrèmol. Destrucció total.
Intensitat en Escala de Mercalli
(Modificada en 1931 por Harry O. Wood y Frank Neuman)
S’expressa en números romanos.
Creada en 1902 por el sismòleg italià Giusseppe Mercalli, no se

basa en els registres sismogràfics si no en els efectes o danys produïts en
les estructures i en la sensació percebuda per la gent.
Grau I
Sacsejades sentida per poques persones en condiciones especialment
favorables.
Grau II
Sacsejades del terra i sentida només per poques persones, especialment en
pisos alts dels edificis. Objectes suspesos que oscil·len.
Grau III
Sacsejades del terra i sentida per tothom en els interiors, especialment en
els pisos alts. Els vehicles estacionats es belluguen lleugerament. Duració
estimable.
Grau IV
Sacsejades del terra i sentida per tothom en els interiors i pors a l'exterior.
Nits en vella; trencament de vaixelles, vidres, finestres, portes; els murs fan
soroll. Els vehicles es belluguen i es balancegen.
Grau V
J. Pena 69
Sacsejades del terra i sentida per tothom; vidres, vaixelles, finestres

trencades... esquerdes i objectes inestables; cauen objectes inestables;
pertorbacions en arbres, pals i objectes alts. Rellotges aturats...
Grau VI
Sacsejades del terra i sentida per tothom; persones que fugen dels edificis;
immobles que canvien del seu lloc; caigudes de teules i terrats; danys
lleugers.
Grau VII
La gent fuig a l’exterior des dins dels edificis. Danys sense importància en
edificis de bon disseny i construcció. Danys lleugers en estructures
ordinàries ben construïdes; danys considerables en les febles o mal
planificades; taulades trencades; danys en vehicles i persones.
Grau VIII
Danys lleugers en estructures; danys considerables en edificis ordinarisamb
esfondraments parcials; danys en estructures dèbilment construïdes.
Murs desencaixats de les estructures; caiguda de taulades, pilars, columnes,
monuments, fàbriques... sorres i fangs projectats en petites quantitats; canvi
en el nivell de l’agua de pous... Pèrdua de persones i vehicles...
Grau IX
Danys considerables en les estructures dels edificis; esquerdes notables.
Canonades trencades...
Grau X
Destrucció d’estructures de fusta ben construïts; esquerdes en edificis i sòl;
vies de ferrocarrils recargoles; considerables esllavissaments de les
margenes de rius i pendents.
Grau XI
No queda estructura en peu; ponts destruïts; amples esquerdes en el sòl;
canonades fora de servei; enfonsament generalitzat.
J. Pena 70
Grau XII
Destrucció total; ones visibles sobre el terreny; pertorbacions de les cotes
de nivell (rius, llarg i mars); objectes llençats a l’aire des de d’alt...
FONTS
El Mundo
Terremoto y tsunami en Japón 11 de marzo de
2011
http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/03/110311_tsunami_pacifico_japon.sht
ml
El mundo.es
Los desastres naturales de los 12 últimos meses mataron a 350.000
personas en todo el mundo 16/12/2005
http://www.elmundo.es/elmundo/2005/12/15/ciencia/1134664598.html
Fisiografia en Canàries
http://www.gevic.net/info/contenidos/mostrar_contenidos.php?idcat=2
2&idcap=91&idcon=716
Comentar la Font 42/43 pàg. 41
Comentar de gasos d’efecte hivernacle (GEH)
Veure la pluja àcida:

Vídeo
- https://youtu.be/hfGx8pF4Rhg
- http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/aire.htm
- http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htm
- http://katy1272.blogspot.com.es/2011/05/desastres-naturales-escala-
mundial.html
- http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/03/110311_tsunami_pac
ifico_japon.shtml
J. Pena 71
- http://www.elmundo.es/elmundo/2005/12/15/ciencia/1134664598.ht
ml
- http://freedomwords.obolog.com/desastres-naturales-azotan-al-
mundo-86799
Comentar la Font 42/43 pàg. 41
Comentar de gasos d’efecte hivernacle (GEH)
Veure la pluja àcida:

http://www.ub.edu/ecologiaimediambient/5_9_pluja_acida.htm
La majoria de contaminants secundaris produïts en l'smog fotoquímic

manifesten els seus efectes a escala local i no es transporten a distàncies
grans.
Molts dels contaminants primaris (sobretot els que s’emeten en més

quantitat) poden ser transportats a distàncies considerables, especialment si
són poc reactius amb altres elements o s’emeten en grans quantitats. Aquest
és el cas de dos grups de molècules que són abundants a l’atmosfera i que
es produeixen a les combustions resultat de l'activitat de l'home:
Els òxids de sofre i Els òxids de nitrogen (SO2 o

SO3 i N2O, NO, NO2).
Els òxids de sofre es produeixen sobretot en les emissions

industrials i molt especialment quan es crema carbó (lignit) o
petroli.
Els òxids de nitrogen es produeixen en totes les combustions

però especialment en els motors de combustió dels vehicles.
J. Pena 72
Els seus efectes es poden produir tant com als compostos emesos
originalment o per la seva combinació amb el vapor d’aigua, i per això
parlem respectivament de deposició seca o deposició humida.
La deposició seca, sobretot vehiculada per micropartícules riques

en òxids de sofre, produeix efectes molt importants en la vegetació que,
sotmesa a concentracions mitjanes d’aquests compostos en intervals de
temps llarg, pot patir defoliació, ja que les fulles es moren.
Un exemple el tenim en els efectes que produïa la central tèrmica

d'Andorra (Terol) a la vegetació dels Ports de Beseit, contaminació que es
detectava fins a Itàlia, i també a la central de Cercs (Berguedà) es va
detectar aquest efecte
Els efectes de la deposició humida dels òxids de sofre i

nitrogen són els coneguts com a pluja àcida.
Els òxids de sofre i nitrogen, en combinar-se amb l’aigua atmosfèrica,

formen petites gotes d’aigua riques en àcid nítric o àcid sulfúric.
Aquestes gotes són traslladades pels moviments de les masses d’aigua

atmosfèriques a zones allunyades on l’aigua forma gotes més grans i acaba
com a gotes de pluja sobre un territori ben diferent al d’origen de les
emissions.
La pluja, rica en àcid sulfúric, té un pH molt baix, inferior a 4,5, i per

això parlem de pluja àcida.
El diòxid de carboni (CO2):

J. Pena 73
Processos de combustió: hidrocarburs d’automòbils

Processos industrials, centrals tèrmiques, incendis forestals
Els clorofluorocarburs (CFC):

Gasos d’origen industrial:
Perfluorocarburs (PFCs)
Hidrofluorocarburs (HFCs)
Hexafluorur de sofre (SF6)
El metà (CH4):
descomposició de la matèria orgànica en absència d’oxigen:
cicle digestiu del bestiar, cultius (arrossars), abocador.
El diòxid de nitrós N20:

Degradació de fertilitzants nitrogenats i deixalles del bestiar
Els riscos antròpics:
Tecnològics: nuclears, transport de matèries perilloses, abocaments

per falla mecànica
Associats a fenòmens naturals: els incendis provocats o per mala
pràxis preventiva. La contaminació atmosfèrica, les inundacions...
D’origen divers: el de transit, vivendes.
Activitats antròpiques que més riscos generen:

- la mineria: Aznalcóllar ( Sevilla) 25 de abril de 1998 En la mina de
Aznalcóllar que produeix concentrat de zenc, plata, plom i coure que
s’extreuen de un substrat de pirita. La mena pirítica, que també conté
arsènic, cadmi, tali. L’estanc tenia una superfície aproximada de 1,5
km2, i contenia uns trenta un milions de tones d’argiles. En torn a
aquesta basa s’havia construit un dic de contenció, que anava creixent
periòdicament pera augmentar la seva capacitat. El material utilizat en la
construcció provenia principalment de la pròpia explotació minera.
- Industria: la fuga de vapores de óxido de nitrógeno de la planta de

Ercros de Tarragona del pasado 22 de julio/2009, fue un "accidente
J. Pena 74
imprevisible", ya que no está contemplado en los protocolos de

seguridad de la misma.
- el transport de mercaderies perilloses: prestige 13/11/2002 40.000

tones de cru a les costes i 37.000 toneladas restantes hundidas a 3.800
metros de profundidad son una bomba ecológica que dejará sentir sus
efectos durante decenios. gallegues, asturiana, càntabra i basca.
- manipulació de materials radioactius . Fukushima 2011 i Txernóbil

26 d’abril de 1986 classificat nivell 7 el més alt tots dos.
- Accidents en les petroquímiques l’emissió de contaminants a

l’atmosfera i el vessament d’hidrocarburs (veure Tarragona). L’acident
a Bhopal (Índia
Comentar la Font 44 pàg. 42. desenvolupament econòmic i desastres

naturals.
La prevenció dels riscos ambientals:

1.4.2 Els riscos ambientals a Catalunya
Pàg. 39
Riscos naturals més freqüentes a Catalunya:
Aiguats:
http://www.gencat.cat/interior/esc/riscos/esc_riscos_01.htm
Veure el mapa Font 47/48 pàg. 45 rics d’inundacions alt ( veure les
conques hidrogràfiques)
J. Pena 75
Risc d’inundacions a Catalunya. Les capçaleres dels rius pirinencs i els

rius, rieres i torrents del sistema mediterrani són les àrees més
propenses a les inundacions.
- la Muga
- El Fluvià
- El Ter
- El Llobregat
- El Tordera
- El Besòs
- L’Anoia
- El Foix
- El Gaià
- El Francolí
Són típiques al clima mediterrani. Són pluges fortes que provoquen

torrentades, i inundacions ( aquestes afecten a les cotes baixes) de carrers i
habitatges, talls de carreteres i dificultats de circulació, aturada de
subministrament elèctric, telefònic, del gas...
Un augment d’urbanització i de sòl construït, provoca la manca

d’impermeabilització i de retenció de l’aigua pluvial.
L’època més freqüent es a finals d’estiu ( setembre, octubre i novembre)
El risc d’inundacions: derivat de les crescudes ordinàries i

extraordinàries dels rius. Es localitza en els llits d’inundació dels cursos
J. Pena 76
d’aigua, tant permanents com esporàdics. Les mesures de prevenció són les
següents:
- evitar la urbanització dels espais inundables

- regular el cabal dels cursos d’aigua
- construir obres de defensa per mitigar l’efecte de les
crescudes.
Glossari pàg. 44. prevenció de riscos ambientals
Mitjana de dies a l’any de nevades. Gran part del territori de Catalunya té,
com a mitjana, menys de cinc dies de nevades a l’any. Ocasionalment, les
nevades intenses poden comportar riscos als llocs on no s’està habituat a la
presència de neu.
Nevades:
Veure font 49 mireu els gradients altitudinals. ( mitjana de menys de cinc
dies de nevades a l’any)
Generalment són precipitacions de volves o flocs quan la temperatura de

l’aire està per sota de zero graus. Provoquen riscos a la població, Talls de
carreteres, accidentalitat de tràfic, aïllament de població i manca de serveis
bàsics...
A vegades neva en llocs que no són habituals que originen talls de

carreteres, accidents de trànsit, aïllament de la població, etc.
Destaca el Torb ( tempesta de neu combinada amb fortes ventades i
allaus).
J. Pena 77
http://es.noticias.yahoo.com/5/20091201/tlc-desactivada-la-fase-d-alerta-per-nev-
5da5357.html
Pedregades:
Són pluges de grans de gel de mides a vegades considerables. Si tenen
entre 2 i 5 mm s’anomena calamarsada i si té una mida més gran
pedregada. Totes en major o menor consideració provoquen danys en les
collites i en els edificis. Són freqüents en les terres de ponent.
Recordeu com s’origina la calamarsada o pedregada

Dins el núvol de tempesta hi ha una sèrie de corrents ascendents i
descendents. Una gota d’aigua baixa dins el núvol i es troba en que un
corrent que puja la torna a pujar cap amunt, en aquest camí se li afegeixen
noves gotes congelades, aquest procés es va repetint fins que el tros de glaç
aconsegueix vèncer el corrent ascendent, i per tant no torna a pujar i es
precipita cap a la superfície.
Temporal de vent:
Són ventades a vegades importants: temporades de vents, tornados, etc. I
provoquen talls de carreteres, arbres trencats, talls de subministrament
elèctric, incendis, etc.
El vent és el moviment en massa de l'aire.
En meterologia se solen denominar els vents segons la seva força i la
direcció des de la qual bufen.
Ràfegues: és l’ augments sobtats de la velocitat del vent durant un temps

curt .
Torbonades: són vents forts de durada intermèdia (aproximadament un
minut)
Brisa, temporal, tempesta, huracà o tifó (en meteorologia un cicló

tropical, tifó) és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a
provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h): són vents de llarga
durada tenen diversos noms segons la seva força mitjana.
Riscos naturals associats a les condicions geològiques pàg. 47
J. Pena 78
Esllavissades/esllavissaments.
Són desplaçament de terres efectuades per l’efecte de la gravetat.
Associades a pluges, terratrèmols...
Els efectes són nombrosos: talls de carreteres, destrucció d’obres

públiques,. A Catalunya l’esllavissament potser freqüents en les vessants
pirinenques, i les serralades del Sistema Mediterrani on es troben terrenys
inestables..conglomerats que no es fixen i cauen per les condicions
ambientals.
Veure la font 50. pàg. 47 veure els anys i els punts d’afectació.
Susceptibilitat als esllavissaments a Catalunya. El risc d’esllavissaments és

més gran en els territoris amb pendents més importants i amb substrats
geològics inestables
J. Pena 79
Allaus:
Són despreniments de grans masses de gel al llarg d’un pendent. Pot variar
el gruix i el recorregut. Les allaus depenen de les condicions atmosfèriques
( més o menys pluges de neu), el pendent i l’acumulació de neu. Pot
destruir la vegetació, tallar les vies de comunicació, sepultar persones i
cases.
A Catalunya es localitzen en els Pirineus més occidental (Vaqueria, Val

d’Aran, Boí-Taüll, etc).
-El risc d’allaus: es produeix quan es produeixen desplaçaments en

massa de neu i gel per un vessant a causa de la inestabilitat de la neu
acumulada, sovint per un augment de la temperatura ambiental.
- Les mesures de prevenció són:
- evitar construir al final dels canals d’allau
- implantar sistemes d’avís que alertin les persones que poden
freqüentar les àrees de risc (excursionistes, esquiadors, etc.).
-El risc geològic: fa referència a la possibilitat que es produeixin

esllavissades, despreniments o enfonsaments. Es localitza en aquelles
àrees on l’estructura del subsòl (litologia i tectònica) facilita l’ocurrència
d’aquests fenòmens (zones càrstiques, roques carbonatades i la seva
dissolució són febles. Vessants amb molt pendent, vessants i cingleres
molt fracturats, etc.).
- Les mesures de prevenció són:
- evitar les construccions permanents a les àrees de risc
- dissenyar correctament les infraestructures que travessen les
àrees de risc.
- Fixar el terra amb xarxes, ferros, etc.
Veure font 51 pàg. 48
J. Pena 80
Susceptibilitat a les allaus a Catalunya. La zones de més altitud i

innivació són les més sotmeses al risc de les allaus.
Terratrèmols o sismes:
Són sacsejades o tremolors de l’escorça terrestre de durada curta, breu i
degut a les ones produïdes per la fricció de les plaques tectòniques. Segons
la intensitat o la magnitud, és inapreciable o produeix una gran destrucció.
Veure l’ Escala Richter . A Catalunya de mitjana estan per sota del 3.9
d’aquesta escala.
Veure font 52 pàg. 48. Destaca els Pirineus i la Serralada Transversal

sempre d’escala moderada/baixa
Les unitats de relleu on s’han produït terratrèmols que han generat danys
són les següents: Perineu axial, Prepirineu, serralada Transversal i
serralada Prelitoral.
El risc sísmic a Catalunya no és massa important tal i com mostren les

dades històriques representades en el mapa. Està limitat als moviments
tectòniques relacionats amb l’estructura geològica, amb l’existència
d’importants línies de falla, de les principals alineacions muntanyoses.
J. Pena 81
En Espanya s’utilitza la Zona Intensitat MSK o MSK-64 des de 1975 i

acceptada en el Pla General d’edificació de 1995. Aprovada per a Europa el
1964.
Els efectes que defineix els graus d’intensitat

MSK són:
Els fenòmens sentits per les persones i percebuts en el seu medi

ambient
Els danys produïts en les construccions i catalogats en tipologies.
Els canvis advertits en la naturalesa
J. Pena 82
En resum estableix 5 tipologies per a les construccions que són: lleuger,

moderat, greus, destrucció i col·lapse.
I a més estableix XII graus d’importància.
Riscos antròpics a Catalunya

D’origen tecnològic:
Associats a les activitats productives:

- Transport de mercaderies perilloses
- Activitats industrials.
- Contaminació de les aigües
- Producció d’energia nuclear:
Associats a l’acció de l’home: oci,lleure, etc.

- incendis naturals
- inundacions provocades per la mala gestió
- Accidents de trànsit
- Deficient conservació dels edificis.
-El risc d’incendi forestal: en les darreres dècades ha anat en

augment a causa de
l’abandonament de les activitats tradicionals a moltes àrees rurals, fet que
ha motivat un augment de la superfície forestal, que actualment és més
densa. Aquest fet ha provocat que el risc d’incendis augmenti. Les mesures
de prevenció són:
- crear franges de seguretat al voltant de camins, urbanitzacions

i torres elèctriques.
- fragmentar les grans masses forestals
- establir plans de prevenció i defensa contra els incendis
forestals. Com cremes selectives, neteja del sotabosc, etc.
Veure l’incendi de l’Alt Empordà de juliol/2012En total, s’han cremat

entre 9.000 i 11.000 hectàrees, tot i que la zona afectada és de 13.963
hectàrees, segons l’últim balanç, i la major part és terreny agrícola, amb
vinyes, oliveres i cirerers. El foc també ha afectat camps on hi havia
farratge, masies, granges i pallers.
J. Pena 83
http://www.324.cat/noticia/1819734/catalunya/LAlt-Emporda-crema-amb-forca-i-
ja-hi-ha-quatre-morts
Veure Font 54 pàg. 50 sobre risc d’incendis.
La prevenció dels riscos ambientals a Catalunya

Amb la finalitat de prevenir els riscos ambientals el govern català ha
desenvolupat diversos plans especials que una vegada executats instant
també ales entitats privades i públiques.
El pla INUNCAT: ( Pla especial d’emergències per inundacions a

Catalunya). Avisa i organitza un seguit de procediments de l’administració
públiques i privades.
El pla NEUCAT: (Pla especial d’emergències nevades a Catalunya) avisa

amb antelació a fi que es pugui estructural mesures organitzatives.
El pla SISMICAT: ( Pla especial d’emergència sísmica a Catalunya). Es

tracta de donar una resposta ràpida i eficaç per ajudar i minimitzar els
danys a les persones.
El pla INFOCAT: ( Pla especial d’emergència per incendis forestals de

Catalunya) . establir els avisos, i els procediments entre les institucions
públiques i privades.
El Pla PLASEQTA: ( Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de

Tarragona), prevenir i mitigar les conseqüències d’accidents)
El TRANSCAT: (Pla especial d’emergències per accidents en el transport

de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya.
El PENTA: Pla d’emergència nuclear de Tarragona.
Veure la font 55, pàg. 51: àmbit de territorial del PLASEQTA: el Camp de
Tarragona
Veure les mesures preventives de riscos ambientals: pàg. 44
- Mesures de predicció
- Mesures d’intervenció immediata
J. Pena 84
- Mesures de recuperació
- Mesures posteriors
- Mesures de sensibilització
A escala mundial les mesures preventives es van desenvolupar en la

denominada Estratègia Internacional per la Reducció de Desastres
impulsada per les Nacions Unides.
A la cimera de Kobe i Hyogo (Japó) el 2005 va asolir el Marc d’Acció

Hyogo 2005-2015, el qual pretén que els països demostrin més resiliència
(control que mostren els països després dels desastres ambientals)
Veure Font 46, pàg. 44
1.4.3. Els riscos ambientals a Espanya
Els riscos naturals

Un dels riscos naturals més important és el clima mediterrani, ja que
representa una climatologia irregular:
Pluviometria: ambivalent: llargs períodes de sequera i períodes de

pluges intenses.
Temperatures ambivalent: períodes d’influència de vents freds d’origen
polar i períodes de masses d’aire càlid d’origen Africà.
Riscos naturals
- inundacions, la sequera, els incendis...
Els riscos naturals combinats amb l’acció

humana:
- Desforestació, la construcció d’infraestructures, l’emissió de gasos
hivernacle, provoca que ris molt greu que pateix Espanya: La
desertització.
J. Pena 85
Concepte de desertització:
És el procés de pèrdua de biodiversitat per la influència de la manca
d’aigua. Afavoreixen el procés la degradació del sòl les riuades, ja que
provoquen la destrucció de la cobertura vegetal, la manca de pluges de
manera generalitzada. A més tots els factor que hem dit.
L’escalfament del planeta ha provocat aquesta disbauxa en les pluges i a

l’hora en la escassetat.
Espanya és un país que pateix un risc evident

sobretot en les zones:
- Sud-est peninsular properes a la mediterrània: Múrcia i Almeria. Les Illes
Canàries també està afectada.
Veure font 56 pàg. 57: el risc de desertització a Espanya. Mesurar els

percentatges i les zones
Durant els mesos d’agost i novembre el rics de riuades és alt en la major

part del territori del litoral mediterrani i al Pirineu. Moltes vegades per
l’acció de l’home que no ha estudiat a fons la construcció d’habitatges,
autopistes, etc.
Veure Font 57 pàg. 53 zones potencials d’inundacions a Espanya

També és típic de l’estiu els incendis forestals; moltes vegades produït per
l’acció de l’home voluntari i involuntari, altres pels fenòmens naturals.
Veure Font 58 pàg. 54 . Mapa de l’índex de risc d’incendis a Espanya (

31 d’octubre 2011)
Un risc natural relacionat amb la posició geogràfica i no de tipus climàtic

és el dels terratrèmols.
J. Pena 86
A zona de Gibraltar es produeixen el contacte de dues plaques litosfèriques:

- La placa africana i la placa eurasiàtica.
Són freqüents els sismes, però de magnitud baixa i mitjana.
Les zones més freqüents són:

- Al sud i al sud-est peninsular (Andalusia, Múrcia i el País Valencià i
altres zones com el Pirineu i el Prepirineu que en registren.
Segons dades de l’ Institut Geogràfic Nacional, entre l’1 de gener de 2001 i
l’1 de gener de 2009 s’han produït a la península Ibèrica i els seus voltants
( nord d’Àfrica, sud de França, mar Mediterrani i oceà Atlàntic en les
zones) més de 27.600 terratrèmols, molts d’ells passen desapercebuts.
Veure font 61. pàg. 55. Mapa temàtic sísmic d’Espanya
Els riscos Antròpics.
Les activitats que més riscos representen són:

- La industria i la mineria
- El transport de mercaderies perilloses
- La manipulació de material radioactiu
Els dos desastres més greus de les deus últimes dècades produïts a
Espanya són:
- El trencament de la bassa d’emmagatzematge de residus d’una mina de
pirita a Aznalcóllar (Sevilla), propietària l’empresa Boliden-Apirsa (1998).
El fang contaminat va arribar al parc natural de Doñana. 8 hm2 de
material pesant altament contaminat és va arribar al riu Guadiamar i el van
poder redreçar al Guadalquivir i d’allà al mar.
A partir del desastre va construir un corredor verd de 100.000 hectàrees de
dedicades a preservar la zona (Sierra Morena/Doñana.)
J. Pena 87
- El vessament de fueloil ( un vaixell carregat amb 77.000 tones) a les

costes gallegues produït pel naufragi del petrolier Prestige.. Això passava
el 13 de novembre de 2002 a les costes de Muxía. (Galícia).
Veure Font 59/60 pàg. 55 sobre el Prestige l’any 2002. i Aznalcóllar l’any
1998.
La propietat tenia seu a Libèria ( només constava la propietat d’un vaixell).
Era per tant una societat fantasma, ja que utilitzen sovint el armadors grecs
per enregistrar vaixells. No obstant, el vaixell tenia autorització marítima
de les Bahames, tenia pavelló de conveniència, estalvis fiscal i
administratius. La pel·lícula és molt enredada i llarga.
A Catalunya Ercros va contaminar durant dècades el pantà de Flix (

l’empresa es puntera en la química espanyola (química de farmàcia, sector
del plàstic, alimentació animal) a més és propietaria d’Unió Explosivos
de Rio Tinto, té 2000 treballadors i 15 centres productius
ACTIVITATS FINALS:
1.62 llegir el text i comentar: a, b, d, c pàg. 67
1.63 veure la font 75 i comentar: a, b, c, d, e. Pàg. 67.
1.4.4. La gestió dels riscos a Europa.

Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, en els darrers anys han
augmentat Europa els desastres ambientals i els seus impactes.
- Període 1998-2009 les catàstrofes dins del territori de la UE, han originat
més de 100.000 víctimes. Han afecta a més d’11 milions de persones i
pèrdues de més de 15.000 milions d’euros.
- Destaquen les tempestes extremes (fred-calor) les que han provocat més
víctimes. Durant el mateix període: 70.000 víctimes.
- Les pèrdues materials més quantioses, han estat els temporals i les
inundacions. Se inunden freqüentment els rius: Rihn, Sena, Mosa, Danubi,
Oder, Vístula...per causes de pluges i desgel.
J. Pena 88
- El nombre d’impactes geofísics s’han mantingut estables. Els

terratrèmols han produït més víctimes i pèrdues materials.
- Els riscos antròpics han estat els vessaments de petroli: Erika (andalusia
1999), Prestige (2002). Els tòxics: Aznalcóllar ( Sevilla 1999), Baia Mare
es va trencar un dic d’una mina d’or (Romania, 2000).
Veure Font 62. pàg. 56. diagrama de desastres naturals , segons el tipus de
fenomen, registrats a Europa.
Directives europees per apaivagar els impactes:
- Sobre inundacions ( 26/11/2007)
- La directiva Seveso III (31/12/2003
Hace 35 años se produjo una fuga de gas tóxico en una planta química de
la localidad italiana de Seveso. El escape contaminó 18 hectáreas de terrero
y produjo enfermedades cutáneas, abortos y malformaciones congénitas
entre los recien nacidos. El origen del accidente fue la explosión de una
válvula de seguridad en un tanque de la planta, lo que provocó la fuga de
una nube tóxica cuyas sustancias fueron dispersadas por el viento....
- El Marc comunitari per la prevenció de catràstrofes
dins la UE (30/11/2009)
ACTIVITATS pàg. 57
De la 1.35 a la 1.48
J. Pena 89

El Medi I La Societat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

El Medi I La Societat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tema 1: El medi i la societat

1.1 Els recursos naturals.

b) Reserves mundials de petroli on es demostra els països productors

Els recursos naturals

Definició de recursos naturals:

• Recursos renovables: són els que no s’acaben mai i es regeneren

Recursos no renovables que genera la natura lentament i de manera

• Combustibles: combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural, els

Traballar l’Informe del Planeta Viu

• El Fons Mundial per la Natura (FMN) elabora i publica un informe,

Té diversos matisos: La capacitat de càrrega també s’utilitza com a criteri

Capacitat de càrrega de la terra: l’ONU estima en 12.300 milions el

b) Combustible fòssil: són depòsits geològics fossilitzats que s’han

c) Reciclable: és un concepte que s’aplica al residus, que es pot

Les quatre erres: reduir, reciclar, reutilitzar i

Veure La font 2 pàg. 9: Classificació dels recursos naturals ( veure i

a) Les pesqueries. com a mitjana, a l’Estat espanyol, segons la

• Segons "la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN)"

El 80% de la població consumeix al menys una vegada a la setmana

b) La desforestació: procés de destrucció o pèrdua de la

Algunes causes de la desforestació:

Increment de la població: Com a conseqüència de la necessitat

Veure gràfic de la Font 3 pàg. 9 Comentar-ho breument

Agricultura extensiva: A molts països del Tercer Món els cultius

Substitució de l’explotació tradicional per altres pràctiques:

Els cultius rotatoris (guaret i altres tècniques) propis d’extenses àrees de

Les propietats comunitàries característiques d’alguns països i les terres

Totes aquestes causes acostumen a anar lligades a pràctiques

transformades en àrees agrícoles i ramaderes. En alguns casos la

La selva Amazònica i l’exportació de fusta.

L’Amazònia és l’exemple més clar de la desforestació. Però allà la causa

Una de les causes més importants de desforestació a les selves tropicals de

L’exportació de fusta dura, tot i ser una proporció petita de

c) La pèrdua de la biodiversitat: el concepte fa

d) La degradació del sòl: significa una disminució de les

1.1.2 Distribució dels recursos naturals

Arabia Saudí –principal exportador mundial de petróleo y líder de la OPEP– los

Iraq las exportaciones de crudo generan el 90 % de los ingresos nacionales y el 80 %

Venezuela la venta de petróleo genera el 45 % de los ingresos nacionales, el 12 % de

1 Arabia Saudí 6,880,000 1 Rusia 200,100

IMPORTACIÓN PIB (Millardos de dólares)

África cuenta con importantes países petroleros (Nigeria, Angola, Libia,

PETÓLEO GAS NATURAL

Las reservas de petróleo del continente a finales de 2011 se

España en un enclave geográfico de primera magnitud. Nuestro país podría

Esta nueva función de España, como país de tránsito o distribuidor de

Comenta de la pàg. 62 els exercicis següents:

1 En minerals no energètics: Rússia, Canadà, Estats Units,

2 En contra la Xina, Brasil... no estan ben assortits.

Veure la Font 4 pàg. 10

Pregunta comparar la font 4 amb la font 5 pàg. 10 i 11: països amb

Las Demandas Actuales

Uranio: 2,5 veces superior a la oferta

Bismuto: 2 veces superior a la oferta

Grafito: 2 veces superior a la oferta

Germanio: 1 ,4 veces superior a la oferta

Bario: 1,25 veces superior a la oferta

Yeso: 1,25 veces superior a la oferta

Asbesto: 1,1 veces superior a la oferta

Conceptes a tenir en compte:

És una roca sedimentària d’origen químic composta majoritàriament per

Importància en la fabricació d’acer, L’òxid de manganès (IV) es pot trobar

El sulfat de manganès és necessari en fabricacions electroquímiques del