RESUM: U1- El Medi I la Societat

1. Els recursos naturals.

Un recurs natural és qualsevol material o energia que podem obtenir a partir del medi físic per cobrir les
nostres necessitats biològiques o socials.

Com els classifiquem?

 Per origen.
o Biòtics  S’obtenen de la biosfera (éssers vius)
o Abiòtics  provenen d’éssers no vius
 Per capacitat de regeneració.
o Renovables ús il·limitats, ja que es generen de manera natural a un ritme igual o
superior a aquell al qual són explotats per la societat.
 Crítics (potencialment renovables) Poden ser finits si no és fa un ús controlat i es
supera la capacitat de càrrega1. Ex: aigua potable, fusta, recursos pesquers o sòl
agrícola.
 Perennes Recursos il·limitats. Ex: radiació solar o el vent.
o No renovables són aquells que es generen a un ritme inferior del que els humans
consumim. Existeixen quantitats finites.
 Energètics
 Combustible fòssils (carbó, petroli, gas)
 Nuclears (urani)
 No energètics
 Metàl·lics (alumini, ferro, coure, etc.)
 No metàl·lics (sorra, argila, grava, etc.)

Els recursos naturals aprofitats han

anat variant al llarg del temps. (capitalisme, prehistòria, europeus/americans, etc.) Han variat segons:

 Modes de vida
 Necessitats
 Estadi de desenvolupament Augment demogràfic
La humanitat ha augmentat el consum de recursos Augment tecnològic
Actualment fem un consum abusiu de recursos que ha portat a diferent conseqüències:
1
La capacitat de càrrega és l’aprofitament màxim que es pot fer d’un recurs natural per garantir-ne la renovació futura.
Si es supera aquesta capacitat no podrem garantir recursos per generacions futures.
  No regeneració
 Exhauriment
 Desforestació
 Degradació d’espais
 Contaminació
 Alteració d’ecosistemes
2. Distribució dels recursos naturals.
La distribució dels recursos a la terra és desigual. Aquesta heterogeneïtat és resultat de:
Processos geològics: Processos bioclimàtics (biofísiques) – orografia,
clima, meteorització, etc.
Concentració d’elements i
recursos naturals en Ambients molt diversos i recursos naturals de
determinades zones. qualitats i quantitats variables.

No tots els països tenen les mateixes oportunitats, hi ha un repartiment desigual per països.
Pot portar a conflictes geoestratègics.
Països desenvolupats: Països poc desenvolupats:

Poden importar recursos naturals. No poden importar recursos naturals

Consumeixen molts recursos.

3. El sòl:
Sòl (geografia): Part més externa de l’escorça terrestre que constitueix el suport dels éssers vius. Recurs no
renovable (limitat), quantificable i fràgil (la seva formació requereix una llarga durada)  pot portar a
conflictes geoestratègics.

Sòl (edafologia): És el material natural disgregable fàcilment sota l’acció de petits esforços que resulta de la
meteorització (física o química) de les roques.

Els recursos del sòl s’anomenen recursos edàfics.

El sòl s’organitza en capes – horitzons.

 Roca mare: roca consolidada sota les zones recobertes per sòl de la superfície de la Terra. Horitzó
basal de l’estructura d’un sòl.
 Horitzó: capa diferenciable del sòl amb unes característiques de textura, estructura i composicions.

Hi ha sòls fèrtils i n’hi ha d’altres que no ho són. Rics i no rics. Això el fa un recurs fonamental per la
producció agrícola i ramaderia.

*meteorització = procés de formació del sòl al trencar-se la roca mare.

Recurs limitat i fràgil  la seva formació requereix processos de llarga durada. És limitat, només un 20% de
la superfície continental és adequada per l’agricultura moderna mentre que el 80% no és adequat (div.
Motius: manca de sòl, gel, composició de sòl no adequada, usos industrials..)

83% de les noves terres cultivables es troben a les regions forestals intertropicals de l’Amèrica del Sud
(Amazònia i Orinocco).

 El cultiu d’aquestes terres requeria una gran quantitat de capital i energia. La desforestació
incrementa l’erosió del sòl i la destrucció d’ecosistemes.

Funcions del sòl:

 Ecològiques:
o Atenuació del canvi climàtic (fixació de gasos d’efecte hivernacle al sòl)
o Control de l’erosió
o Manteniment de la biodiversitat
 Socials
o Seguretat alimentària
o Disponibilitat d’aigua potable
o Urbanització

Usos del sòl: Les activitats humanes necessiten sòl per ubicar-se i desenvolupar les seves funcions. Les
activitats a les quals les societats destinen les diverses àrees de la superfície.

*Llei d’urbanisme de Catalunya 2010. Hi ha 3 tipus de sòl  no urbanitzable, urbanitzable i urbà

4. L’aigua dolça:
L’aigua dolça és el recurs més indispensable per a la vida. Només una part
molt petita de l’aigua de la Terra resulta disponible per als éssers vius
terrestres. El 97% d’aigua és salada (mars i oceans) mentre que només un
3% és aigua dolça.

A les glaceres (pol nord i sud) és on hi ha més aigua dolça.

El canvi climàtic fa que hi hagi menys aigua i s’hagi de portar a terme la

creació de més pous.

L’aigua dolça és un recurs tant escàs com necessari. Porta a conflictes geopolítics, ja que és d’un gran interès
i és limitat.

Països posseïdors d’aigua  garanteixen abastament humà + activitats agr. I ind.

Països segons els
recursos hídrics Països no posseïdors d’aigua  NO garanteixen abastament humà ni activitats agr. i ind.
Consum de l’aigua al món:
 5% ús domèstic
 75% ús agrícola
 20% ús industrial

El consum d’aigua al món és molt desigual, els països poc desenvolupats gasten més en el sector primari i els
desenvolupats més en el sector industrial i domèstic.

En el cas de Catalunya: Es compleix bastant aquest ús desigual, però

depenent de les conques el ús és més industrial o més agrícola. Per
ex. La conca de l’Ebre  major part aigua al reg (agr.). Per contra, la
conca del Llobregat i Ter  Àrea metropolitana.

Consum diari  120 L/dia x persona

A Cat. Qui controla l’aigua és L’agència catalana de l’aigua (ACA)

L’aigua a Catalunya està privatitzada. No es pot agafar aigua del riu

(molta). És un dels territoris més privatitzats d’Europa (83%). Agbar (societat general d’aigua de Barcelona)
és l’empresa amb més domini.

El preu de l’aigua no és igual a totes les zones. Per ex. L’aigua a BCN és més cara que a Lleida.
El preu, només un 44% és un cost associat a l’aigua, el 56% són costos no associats a ella (impostos,
publicitat, pagaments generalitat, pèrdues d’aigua...). Per què paguem? Per poder potabilitzar l’aigua i
portar-la a les nostres vivendes.

Les majors demandes es concentren a l’arc mediterrani, més dinàmic econòmica i demogràficament, zona
amb recursos més escassos. Si ens fixen en les conques atlàntiques veiem que hi ha un superàvit.

 Conques amb excedent d’aigua: nord, Duero, Ebre, Tajo.

 En equilibri: Guadiana i Guadalquivir.
 Deficitàries: Sud , Segura , Juacar, Pirineus Orientals, Canàries i Balears.

A Espanya: com a recurs natural és desigual. Hi ha zones amb molta aigua i altres que no. Les illes sempre
tenen dèficit d’aigua perquè en gasten molta i la seva hidrografia no ho permet.

Polítiques hídriques espanyoles. S’han orientat en els darrers anys a obtenir aigua.

 Política de transvasaments. Agafar aigua d’un lloc i portar-la a un altre. Per exemple. Agafar aigua
de l’Ebre per a usos a Castelló. És un tema bastant delicat. No fa servir criteris ecològics sinó
econòmics. La majoria de les ciutats (BCN, MAD, VAL, SEV) depenen de petits transvasaments per
garantir el seu abastament. Pla hidrològic Nacional. Existeix la plataforma de defensa de l’Ebre.
 Dessalinització d’aigua de mar. Instal·lació de plantes dessalinitzadores (Canàries, Almeria). Elevat
consum energètic i molt car. S’està poc a poc abaratint el procés i millorant la qualitat de l’aigua que
s’obté.
 Aqüífers. Recurs hídric més castigat en els últims anys a zones com el Maestrat, la Mancha o Campo
de Níjar. Explotació mitjançant la perforació de pous i el bombeig d’aigua. Extracció d’aigua ha
provocat la disminució del nivell dels aqüífers i la dessecació d’àrees lacustres i palustres.
Problemàtica = resideix en el seu esgotament i en la dessecació d’aquestes àrees. A les zones litorals
provoca la salinització de pous i rius subterranis. + contaminació provocada per excessiva
urbanització de la costa mediterrània, agricultura i ramaderia intensives, filtració d’aigües residuals,
químics i purins.
  Sanejament de rius. Dins el Pla Nacional de Calidad de las Aguas s’han iniciat uns plans de
sanejament per tal de reduir el deteriorament de la qualitat de l’aigua i assolir un bon estat ecològic.
Suposa major control sobre els abocaments industrials i urbans  instal·lació de col·lectors i plantes
depuradores d’aigua convertir alguns rius claveguera en rius nets. Ex. Andalusia (Guadiaro),
Catalunya (Besòs). Per normativa hi ha d’haver una depuradors per cada cert nombre d’habitants.
Finalitat = reduir deteriorament qualitat aigua i assolir bon estat ecològic.

LA GESTIÓ DE L’AIGUA ÉS UNA GESTIÓ GEOPOLÍTICA.

5. La Biodiversitat:
Què és? Conjunt d’espècies animals i vegetals que es distribueixen sobre la superfície de la Terra. “Gran
diccionari de la Vida” – Ramón Margalef, inclou formes de vida presents i extintes que es distribueixen en
ecosistemes.

Ecosistema = sist. natural format per organismes vius (biocenosi), medi físic on es relacionen (biòtop),
relacions entre sí i les característiques físiques d’on viuen i relacions entre medi i organismes. N’hi ha de
diferents.

Perquè es pot extingir una espècie? Al llarg de la història hi ha hagut 6 grans períodes d’extincions massives
que han minvat la biodiversitat. Es poden extingir per diverses raons, el canvi climàtic n’és una. Les anterior
extincions van ser lentes. Un 99% de les espècies han desaparegut de manera natural, però actualment és
majoritàriament culpa dels humans i + accelerada.

La sisena extinció massiva és la pèrdua actual i accelerada d’espècies. Majoritàriament responsabilitat

humana. Actualment s’han catalogat un milió i mig d’espècies, però moltes són encara desconegudes.

Diversitat biològica  variabilitat entre espècies i la diversitat genètica. La gran quantitat d’ecosistemes que
es deriven de la interacció de les espècies amb el medi físic.

Factors desencadenants de la pèrdua de la biodiversitat:

Creixements de la població i Patrons de consum actuals

Increment de la demanda d’energia (p. desenvolupats) i increment de consum (p. en desenvolupament).

Impactes directes sobre els ecosistemes = pèrdua de biodiversitat

Petjada o empremta ecològica: mesura de l’impacte ambiental que expressa la superfície (hectàrees per
habitant) necessària per subministrar la matèria i energia d’una activitat humana. (Actualment és 2,7
hec.glob) EE.UU és un dels països amb més empremta ecològica a causa del seu alt consumisme.

Biocapacitat: Capacitat de tornar a regenerar un element que té la Terra. (1,8 hec. glob en 2007).

*1 hectàrea = 100m x 100m

Deute ecològic: relació (divisió entre l’empremta ecològica i la biocapacitat. Quan el deute és inferior a 1
indica que l’empremta és sostenible al ser inferior a la biocapacitat. Si es superior a 1 indica que les
necessitats per consum són majors que la capacitat que té l’entorn per a produir les matèries primeres, no
és sostenible.

En 2010, la humanitat consumeix un 50% més dels recursos dels que la Terra pot regenerar sense trencar el
seu equilibri ecològic. La humanitat utilitza en un any el que produiria anualment un planeta Terra i mig.

Actualment  consum mitjà per habitant és de 2,7 hectàrees globals, estem consumint més recursos i
generant més residus dels que el planeta pot produir i admetre, generant un deute de 1,5 hec.

A Espanya: 2010, és el 19è estat amb major empremta ecològica al món i el 20è en la llista dels de major
deute econòmic. Empremta ecològica de 5’4 hec.glob i la seva capacitat regenerativa és de 1’6 hectàrees
globals. El deute ecològic de cada ciutadà a Espanya és de 3’8 hectàrees.

6. Els boscos:
El bosc: és una formació vegetal dominada per espècies arbòries. Els boscos són ecosistemes rics en
biodiversitat i recursos naturals. Boscos tropicals són el bioma més ric en espècies de tota la Terra.

Bioma  comunitat de plantes i animals d’un gran domini climàtic. Els grans biomes de la Terra són: selves
tropicals, sabanes, deserts, mediterrànies, laurisilves, boscos temperats caducifolis, estepes, Taigà,
Tundra, Banquisa polar.

La producció i consums d’energia:

Hi ha recursos energètics i no energètics. Si parlem d’energia trobem l’energia primària que s’obté del medi
natural i no ha sofert cap procés de transformació com el carbó, gas natural, urani, sol, vent... i secundària o
final que s’obté amb la transformació dels recursos naturals en energia útil com l’energia química, calòrica,
lumínica, i sobre tot, elèctrica. Conversió d’una font d’energia primària en energia elèctrica.

L’energia final és aquella que arriba a l’usuari (contador).

1. Producció energètica a Catalunya:

Catalunya no és autosuficient energèticament, té una dependència energètica de les importacions d’energia
(Espanya igual). Espanya no és un país ric en fonts energètiques i per tant no és autosuficient pel que fa a les
seves necessitats d’energia.

Importa un 68% i en produeix només un 32% (nuclear, tèrmiques, hidràulica i renovables).

Només un 26,9% i un 24,6% de l’energia consumida és produïda a Espanya i Catalunya. S’han d’importar
recursos com el petroli, gas natural o combustibles radioactius procedents d’altres països.

La producció d’energia amb fonts no renovables a Cat. Ha estat del 80% al 2018. L’energia nuclear =
principal font energètica 49,1% de la producció total.

Consum energia final per sectors: Transport 40%, Indústria 27%, Domèstic 14%, Serveis 12% i Primari 4%.

2. Producció energètica a Espanya:

Situació a Espanya: NO produeix prou energia i necessita importar més de 4/5 parts d’energia.

 Té una gran dependència de l’exterior per l’aprovisionament d’energia (+80%). Importa

principalment petroli i gas.
 La producció de recursos energètics no renovables està estancada (jaciments petits o exhaurits).
  Disminució de consum energètic industrial i augment del transport i el consum domèstic.

(% a Espanya de producció d’energia)

 45,8% Nuclear
 26,9% Altres (renovables)
 19,5% carbó
 2,3% Hidràulica
 0,5% Petroli (gas natural)

Cicle combinat: cicle on coexisteixen dos cicles termodinàmics en

un mateix sistema, en el que un té fluid de treball el vapor d’aigua i l’altre un gas producte d’una
combustió. En comptes de tractar, refredar i expulsar a l’atmosfera els gasos resultants, aquests s’aprofiten
per a generar més vapor i per tant, més energia elèctrica.

Cogeneració: producció combinada de calor i electricitat. Procediment amb el que s’obté energia elèctrica i
tèrmica útil a partir d’una font d’energia primària.

Conclusió  el sector energètic espanyol i català es nodreix d’un model basat en combustibles fòssils.

 Petroli + derivats = 50% totals d’energia consumida a tots els sectors.

 42% energia consumida correspon al transport.
 95% mobilitat es basa en productes petrolífers.
 49% emissions CO2 produïdes pel transport, ramaderia i agricultura.

1975:

S’elabora el Pla Energètic Nacional, arran de la gran crisi del petroli de 1973. Objectius:

 Disminuir consum de petroli i estalviar energia.

 Augmentar producció i consum d’energia nuclear i gas natural
 Garantir subministrament energètic
 Assolir objectius protecció medi ambient

Per aconseguir aquests objectius es diversifica la procedència de les fonts energètiques i es millora
l’eficiència de l’ús i emmagatzematge. Recerca i desenvolupament de noves tecnologies i energies
renovables.

Pla Estalvi i Eficàcia energètica 2008-2011:

Objectius reducció petroli, limitacions, CO2, reducció plom de les gasolines i de sofre en els gasoils.

Pla d’estalvi d’emissió i eficàcia energètica 2011-2020

Objectiu per 2020 estalviar un 20% del consum d’energia primària. Concentra els seus esforços en 7 sectors
(Industria, transport, edificació, serveis públics, equipament residencial i ofimàtic, agricultura, transformació
de l’energia) especifica mesures concretes per a cada un d’ells.

3. Política energètica de la UE:

El programa Energia Intel·ligent per a Europa dona suport a polítiques i projectes europeus enfocats a
millorar l’eficàcia energètica i el desenvolupament de renovables. L’objectiu 2020 és (es donen subvencions):
  Reduir 20% emissions efecte hivernacle
 Augmentar 20% eficàcia energètica
 Augmentar 20% energies renovables.

Objectiu 2050 = reducció 80-95% emissions gasos efecte hivernacle.

ENERGIES NO RENOVABLES:
Els recursos no renovables poden ser

Energètics No energètics

Combustibles fòssils Nuclear (Urani) Metàl·lics (ferro, zinc, No metàl·lics

(petroli, gas natural, plom...)
carbó)

Característiques generals energia no renovable:

 Són la base, motor, del model de desenvolupament actual: el capitalisme (economia de mercat)
bast en el productivisme, el consum de masses, malbaratament dels recursos.
 Recursos limitats i tenen un temps d’esgotament més o menys proper.
 Estan sobre-explotats per l’acció depredadors del sistema productiu actual.
 La majoria són contaminants i perillosos (tots els energètics i alguns metàl·lics).
 La majoria presenta una distribució geogràfics molt desigual: els principals productors no són els
principals consumidors.
 La lluita pel seu control original problemes geopolítics i moltes vegades guerres o conflictes armats.

Recursos energètics  combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural i urani)

 Base industria dels països desenvolupats.

 Fonts energètiques més usades.
 Aporten el 88% d’energia consumida arreu del món.
 Molts concentrats geogràficament.
 Països industrialitzats dependents dels països productors.
 Espanya ha d’importar el 80% d’energia que necessita (totes de combustible fòssils). Consumeix +
que produeix.

Tona equivalent de petroli (tep) és unitat de mesura energia que equival a la quantitat d’energia obtinguda
per la combustió d’una tona de petroli. Múltiple és el ktep. El mtep = 1 milió de tonelades.

1. El carbó
Recurs biòtic, origen geològic = descomposició de restes vegetals fa milions d’anys.

Importància històrica: font d’energia de la Rev.Industrial (S.XVIII).

Diversitat de tipus de carbó segons el grau de carboni de més o menys qualitat.

Extracció a cel obert o mines profundes, per evitar alts costos de transport i problemes ambientals induïts,
es procura la consumició del carbó en zones properes a les d’extracció.
Reserves mundials més importants són a EE.UU, Xina i Rússia (+60%). Principals productors són països de
L’OCDE I Xina (70%)

Esgotament del recurs: llunyà (més de 200 anys).

Usos més importants són en les centrals tèrmiques (produir electricitat) i la siderúrgia.

Principals problemes: centrals tèrmiques emeten grans quantitats de CO2, provoca pluja àcida i contamina
aigües de llacs i rius.

Situació a Espanya i Catalunya:

 Energia provinent del carbó = 8% de la producció energètica

 Producció és de baixa qualitat i poc competitiva (vetes estretes i carbí mesclat amb altres materials)
 Explotacions poc rendibles i fins fa pocs anys subsistia gràcies a ajudes de la U.E
 Es mantenen les explotacions degut a la forta dependència energètica d’Espanya (sobretot del
petroli)
 Les zones de producció són l’asturlleonesa, i la de Sierra Morena (baixa qualitat)
 A Catalunya la producció és nul·la: tradicionalment hi havia extracció al Alt Llobregat de baixa
qualitat, s’importava de Sudàfrica. Però es va tancar.
 La central de Cercs (central tèrmica) va tancar i la volien convertir en incineradora on cremar
residus, però molts s’hi van oposar.

Actualment, la normativa europea està fent tancar les mines de carbó a Espanya. Es preveu el tancament de
la majoria de centrals tèrmiques al 2050. El carbó a Espanya hi era gràcies al finançament de la UE però ara
ja no interessa.

Troba  ¼ de carboni del que té l’antracita.

(-qualitat)

Lignit  Majoritari a Catalunya

Hulla  2n de més qualitat

Antracita  El de més qualitat. Trobem a

Astúries i té un alt poder calòric.
*Alguns carbons es poden barrejar entre sí

2. El petroli:
Característiques generals.

 Menys contaminant que el carbó.

 Origen geològic: hidrocarbur fòssil provinent de la descomposició d’organismes platònics marins,
per l’acció de bacteris en absència d’oxigen i sota unes condicions de pressió i temperatures
elevades. Es troba en grans bosses subterrànies que poden ser sota el mar.
 Importància històrica: substitueix el carbó com a font energètica principal del món industrialitzat al
S.XX. La pujada de preus/interrupció subministrament = col·lapse dels països industrialitzats
(Importància països OPEP i crisi 1973. Necessitat de reserves energètiques).
 Es feia servir mitjançant el motor de combustió
 Crisi 1973. Països orient mitjà tanquen el subministrament de petroli el que fa entendre la
dependència dels altres països. A partir d’aquest any, es comença a fer servir l’energia nuclear.
  Diversitat de tipus: el petroli s’ha de refinar i d’ell deriven asfalts, fueloil, dièsel, querosè i benzina
(50%).
 Extracció en plataformes petrolíferes a terra o marines, conducció per oleoductes i grans petroliers
que el porten a les grans refineries.
 Reserves mundials més importants les tenen els països de l’OPEP.
 Principals productors són Països de l’OPEP, EE.UU i Rússia.
 Esgotament proper, s’ha assolit el “peack oil” i es creu que queden només uns 50 anys.
 Principals problemes: el seu ús emet grans quantitats de CO2, accidents i abocaments de petroliers,
lluites pel seu control...

Destil·lació fraccionada  procés per separar líquids mitjançant calor, aprofitant els punts d’ebullició dels
diferents components. El petroli és una barreja de líquids i gasos dissolts que no es pot aprofitar cru. A les
refineries es transforma per processos físics i químics en una ampla gama de productes.

Rússia, Aràbia Saudita i EE.UU són sens dubte els major productors del món i es van alternant els primers
llocs. A gran distància  Canadà, Xina, Veneçuela, Mèxic i països de l’Orient Mitjà (hi ha aprox. La meitat
de les reserves mundials conegudes).

Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP): és un càrtel format pels països productors de petroli
amb la intenció de negociar conjuntament amb les empreses petrolieres temes referents a volums de
producció, preus i drets d’explotació. Regulen la quantitat d’extracció del petroli i defineixen el seu preu.
Són els següents:

 Algèria
 Angola
 Nigèria
 Emirats Àrabs Units
 Líbia
 Qatar
 Iraq.
 Iran
 Kuwait
 Aràbia Saudita
 Veneçuela
 Equador

El petroli es mesura amb barrils que és la seva unitat de mesura.

Situació a Espanya i Catalunya:

Espanya i Catalunya són molt dependents d’aquesta font energètica, ja que representa el 0,43% de l’energia
produïda a Espanya. Però es el 48% del consum energètic per tant, s’ha d’importar.

Per reduir la dependència, Espanta diversifica les importacions, refina el petroli en el propi país (10
refineries), i impulsa altres fonts d’energia.

Espanya té reserves per a 100 dies. Les principals empreses espanyoles petrolíferes són Repsol, Cepsa,
Petronor...

Tenim pous d’extracció a Burgos i Catalunya (prop les costes de Tarragona). És de baixa qualitat i poc
rendible.
Oleoductes. Són els tubs de conducció de petroli des del lloc de producció fins a les refineries.

3. Gas natural:
Característiques generals:

 Origen geològic  descomposició de matèria orgànica fa milions d’anys. Casi sempre es troba amb
el petroli.
 Importància històrica: per la crisi del 1973 creix per tal de substituir dependència petroli
 Diversitat tipus: 90% gas metà.
 Extracció  plataformes petrolíferes. Es transporta principalment en gasoductes.
 Principals productors OPEP i Rússia
 Reserves mundials més importants a Rússia i Orient Mitjà (més del 66%)
 Esgotament: Igual que el petroli, 50 anys aprox.
 Usos més importants són
o Calefacció domèstica, indústries, etc.
 Processament dona lloc a
o Plàstics, fibres sintètiques, etc.
 D’ell s’extrau el propà i butà.
 Principals problemes: combustible fòssil és de menor impacte ambiental però contribueix al efecte
hivernacle. Emet un 20% menys de CO2 que el petroli i un 40% menys que el carbó.
GAS NATURAL < PETROLI < CARBÓ

1r obtenim el gas i 2n el petroli al perforar. El gas s’expandeix de forma igual.

Guerra del Gas Natural:

Àsia es queda amb les reserves de gas naturals que provenen dels Estats Units, els països asiàtics estan
pagant cada vegada més per quedar-se aquest gas.

Rússia utilitza el gas natural com a estratègia de guerra de defensa, ja que si tanca el subministrament pot
ser un problema per altres països que depenen d’ell.

Espanya té reserves de gas per un màx. de quatre dies. Com ens arriba a nosaltres el gas? De dos maneres.

 De manera submarina
 Amb vaixells

4. Urani:
Què és? L’urani és un combustible nuclear, és el més utilitzat en les reaccions de fissió nuclear. Aquest
element pot ser trobat a la natura.

L’energia nuclear és producte de l’ús d’urani enriquit, utilitzat per generar energia a partir de la fissió
nuclear, fenomen que es produeix en les centrals nuclears. Per poder-lo utilitzar es necessari que sigui
tractat.

Importància històrica: arran de la crisi del 1973, per tal de substituir dependència del petroli.

Diversitat de tipus: fissió i fusió nuclear. Energia sofisticada que sols posseeixen els països desenvolupats.
Reserves mundials són de 4.7 milions de tonelades, i permeten subministrar la demanda d’urani per la
generació nuclear d’electricitat durant 85 anys.

Descobriment  al 1789 per Klaproth. És anomenat urani pel descobriment del planeta “Urà” al 1781.

Principals productors són Canadà, Austràlia, Kazakhstan, Rússia, Níger, Namíbia i Brasil.

Extracció: S’extreu de diferents minerals com: la uraninita, pechblenda...

Ús més important és per produir electricitat en les centrals nuclears (reacció nuclear que provoca calor i
l’aigua s’evapora movent una turbina que produeix l’energia elèctrica). Representa un 7-8% del consum
mundial, però en creixement degut a l’alça dels preus del petroli.

Països amb més centrals nuclears són EE.UU (104), Japó (55) i França (59).

Principals problemes: Energia que no emet gasos efecte hivernacle però les centrals nuclears tenen una vida
útil de 25-30 anys. Usos militars (bombes atòmiques), accidents molt perillosos i els residus radioactius
poden durar més de 1000 anys. Molt criticada pels moviments ecologistes.

L’urani pot ser

Empobrit Enriquit

Barreja dels tres mateixos isòtops d’urani. És Barrejat amb isòtops que fa l’urani natural més
menys radioactiu que el urani natural. radioactiu. És el que es fa servir per tal de
generar energia nuclear.

Aplicacions de l’Urani:

És molt important en la indústria nuclear com al seu combustible, concretament pels reactors nuclears que
solen utilitzar l’urani enriquit.

Curiositats:

 1kg d’urani fusionat = poder equivalent a 6000kg de carbó

 Element fonamental en la bomba d’Hiroshima el 1945.
 Densitat 70% major que al del plom
 Combustible bàsic pels reactors nuclears
 Descobert el S.XVII a causa de les afeccions pulmonars.

Situació a Espanya i a Catalunya:

 Catalunya fa servir més energia nuclear que Espanya, nosaltres tenim 4 centrals nuclears.
 Les centrals nuclears espanyoles estan caducades, no estan tancades perquè no tenim cap
alternativa energètica. Només tenim 8 centrals al país.
 La única mina d’urani que tenim a Espanya és a Ciudad de Rodrigo, Salamanca. I està totalment
explotada.

*Moratòria nuclear: política de suspensió temporal del desenvolupament i posada en marxa de centrals
energètiques de fissió nuclear.
ENERGIES RENOVABLES:
Recursos renovables: L’energia renovable prové de recursos renovables, són energies il·limitades i
inesgotables.

El seu impacte ambiental és escàs o nul, i enriqueixen els recursos naturals. La seva utilització no ocasiona
riscos afegits. Són energies obtingudes a partir de cicles naturals i suposen alternatives a les energies
tradicionals contaminants i no renovables.

 Desavantatges: desenvolupament tecnològic recent

 Avantatges: il·limitats, producció descentralitzada, no contaminant i presenta pocs riscos.

El sol proporciona l’energia essencial per a la major part de formes de vida en la Terra. El paper directe
d’aquest s’ha manifestat en la formació de biomassa i combustibles fòssils. La acció sobre l’atmosfera i
hidrosfera faciliten altres formes d’emmagatzematge d’energia solar, ja que la calor del sol origina el vent i
la pluja, corrent oceànics i diferències de temperatures en els oceans. L’energia del sol es pot aprofitar
directa o indirectament.

1. Energia hidroelèctrica:
Recurs renovable que consisteix en l’aprofitament d’energia cinètica de l’aigua. Aquesta energia aprofita la
caiguda de l’aigua des de certa alçada i la converteix així en energia.

Utilitzada des de fa molt de temps per moure blat (molins), i amb la Rev. Industria (S.XIX) comença a tenir
més importància amb l’aparició de rodes hidràuliques. En aquest segle es comença a convertir l’energia
mecànica en elèctrica a través de turbines.

Energia renovable més important a la majoria de països. Grans embassaments i petites centrals.

Característiques:

 Importància històrica: una de les primeres energies utilitzades. Per moldre gra, triturar materials per
fer paper...les seguim utilitzant avui en dia.
 És renovable i neta. No produeix sòlids ni gasos contaminants.
 Poc impacte ambiental excepte les grans centrals hidroelèctriques.
 Les centrals no presenten cap mena de risc per a la població i són molt rentables.

Tipus d’energia hidràulica

 A partir d’embassaments:

Embassament que controla i emmagatzema l’aigua d’un riu. Aquest deixa passar el corrent necessari a través
d’una turbina i aquesta gira. Al estar connectada a un generador produeix energia elèctrica.

 Mitjançant la diversió del corrent

Aigua es desvia i utilitza la corrent del riu per dirigir-la per vies artificials. S’usa l’aigua per usos agrícoles com
regar els camps o redirigir-la i fer-la passar per turbines connectades a un generador que produeix corrent.

 Mitjançant emmagatzament bombat.

Hi ha 2 reservoris d’aigua situats a diferent alçada. El funcionament d’aquesta és molt simple, deixa caure
aigua de l’embassament superior al inferior i així genera energia.

Energia hidràulica al món: País que produeix més energia  Xina

Energia hidràulica a Espanya: 1940 –> 92% total d’energia a Espanya era d’origen hidràulic. Actualment és
un 20% des de 2009, l’eòlica va començar a créixer i es convertí en la major font d’energia renovable a
Espanya.

Funcionament d’una central hidroelèctrica:

Força de l’aigua fa girar un conjunt de turbines, generadors i alternadors. Parts: turbina, generador i presa.

Avantatges:

 Inesgotable al ser renovable. Gràcies al cicle de l’aigua és pràcticament inesgotable (crítica)

 Energia neta. No produeix emissions ni tòxics.
 Permet regular la producció segons la demanda, la construcció d’embassaments i preses ho permet.
 Facilita la gestió de cabals.
 Grans avantatges econòmics al no tenir un cost molt elevat en comparació amb altres energies.

Inconvenients:

 Construcció de preses i embassament que afecten al paisatge i tenen un impacte visual.

 Perjudica ecosistemes aquàtics.
 Afecta al cabal del riu avall, ja que les turbines s’obren i tanquen repetidament i provoca una
modificació del cabal. Altera ecosistemes.
 Rendiment depèn de les condicions meteorològiques.
 Major contaminació de l’aigua.

2. Energia Marina:
Què és? És l’energia renovable transportada per les ones del mar, les marees, la salinitat i les diferències de
temperatura de l’oceà. El mar té un gran potencial energètic.

Formes d’energia dels oceans:

1. Energia dels corrents

Font energia renovable que aprofita l’energia cinètica dels corrents horitzontals de dins de mars i oceans
per tal de produir electricitat. És un sistema similar al de molins de vent però sota de l’aigua.

Els corrents submarins fan activar-lo i transforma l’energia cinètica del corrent en l’energia cinètica de
rotació d’una turbina.

És un sistema en fase d’investigació i pioner a Europa. França i Espanya (Galicia) principals investigadors.

2. Energia osmòtica

Energia blava o osmòtica és l’energia obtinguda pe la diferència en la concentració de la sal entre l’aigua del
mar i la de riu. El residu d’aquest procés és l’aigua salabrosa i té un gran potencial en regions amb rius
cabalosos.

A Espanya: degut a la llarga longitud de costa pot potenciar aquesta energia.

Arreu del món: s’ha implementat en molt llocs de forma experimental i ha tingut un gran èxit.
 3. Energia maremotèrmica – tèrmica oceànica

Energia maremotèrmica o energia marina de diferència de temperatures → Tipus d’energia renovable que
aprofita el medi marí.

Aprofita la diferència de temperatures entre el fons i la superfície marina, mínim 20 ºC. Normalment, fons
(500m) = 4ºC Superfície = fins a 26ºC

Les plantes maremotèrmiques transformen energia tèrmica en electricitat. Centrals molt cares i la seva
construcció/funcionament pot afectar es esculls de corall i els
ecosistemes de les costes.

Explicació funcionament:

Aigua superficial, escalfa un fluid refrigerant (amoníac/propà)

amb un punt d’ebullició baix (intercanviador de calor-
evaporador) → vapor d’aigua. Vapor mou la turbina i genera
electricitat. Seguidament, el vapor es refreda en un altre
intercanviador de calor (condensador) amb aigua freda (fons)
per reiniciar el cicle de generació.

4. Energia mareomotriu:

L’energia mareomotriu és aquella que s’obté a partir de les marees.

S’aprofita l’ascens i descens del nivell de l’aigua del mar (min 5m diferència) per fer moure les turbines que
accionen generadors elèctrics.

És una energia no implementada de forma àmplia, altres són més econòmiques i senzilles. Tot i això, les
marees són més previsibles que el vent o el sol.

3 tipus de dispositius: embassament de marees, tanca de marea i turbines.

5. Energia onamotriu:

Energia que permet l’obtenció d’electricitat a partir d’energia mecànica generada pel moviment de les
onades que són produïdes pel vent (que a la vegada és produït per la diferència de pressió per la radiació
solar – energia solar).

Les onades de + amplitud són les que contenen més energia. La mida de les onades depèn de la velocitat i
duració del vent + distància fins la costa. Les onades es fan en aigües poc profundes i a alta mar només es
fan crestes i valls.

Localitzacions més adequades són al mar del Nord i Islay (escòcia). Energia experimental i en investigació.

Dispositius:

 Cilindres: es mou pel moviment de les onades i aquest alimenta un generador rotatiu que fa energia.
 Boies: moviment onades balanceja les boies flotant i acciona un generador que transmet la
electricitat a una línia submarina.
 Flotadors: tenen forma de biela, subjectes al fons marí o superfície. Moviment giratori que mou
turbina.
A Espanya: Cantabria, País Basc i Galicia estan investigant sobre aquesta energia, preparen un model tot i
que actualment encara és bastant cara i rudimentària. El pla d’energies renovables 2011-2020 inclou les
onades com a nova font neta d’energia.

Espanya vol centrar-se en aquesta forma d’energia marina al tenir un gran potencial al mar cantàbric i
l’Atlàntic. Ja hi ha una central undimotriu al País Basc que esta activa des de 2011.

Avantatges:

 Recurs i energia renovables, constant producció.

 No és contaminant. No contribueix efecte hivernacle ni pluja àcida.
 Centrals poden produir aigua potable a part de energia.
 No produeix soroll o molt poc. Situat en zones no poblades.
 Aigua + espessa que el vent, per tant, no necessita molt velocitat per produir energia.

Inconvenients:

 Risc mamífers marins i peixos afectats per les pales de turbines o altres mecanismes
 Majoria països sense legislacions ni polítiques que regulin les centrals energètiques marines.
 Construcció i manteniment de les centrals  alt cost
 Necessitat de localització específica.

3. Energia eòlica:
Energia eòlica és l’energia obtinguda del vent, és a dir, energia cinètica generada per l’efecte de corrents
d’aire, i que és transformada en altres formes útils per a activitats humanes.

Aquesta energia s’ha aprofitat des de l’antiguitat, juntament amb l’energia de sang i la força de l’aigua.
Primer utilitzada per impulsar vaixells de vela i molins, actualment s’empra per producció electricitat i
requereix la presència d’un generador eòlic o molins eòlics  aerogeneradors (màquina que genera
electricitat a partir de la força del vent).

*energia de sang aquella que es produeix per força humana o animal.

Producció d’energia en quantitats proporcionades, des de camps eòlics. Una de les principals energies
renovables del món i que prové de fonts naturals (vent, aire).

 Eòlica a Espanya.

Font principal al país, és pioner en aquesta energia i abasta un 19% de l’energia consumida al país.

 Eòlica a Catalunya:

No té gran representació (3,3%). 45 parcs eòlics en funcionament. Corredor de l’ebre és una zona ideal per
posar parcs eòlics.

Característiques:

 Aerogenerador: Molí connectat a un generador corrent.

 Aeromotor: molí connectat a qualsevol motor, com una bomba per fer pujar l’aigua. No n’hi ha
tants.
 Aprofitament de l’energia: automàtica, empresa particular. O bé, centralitzada, s’instal·la un alt número
d’aerogeneradors en una zona = parcs eòlics.

Emmagatzematge d’energia eòlica: en bateries, així la poden utilitzar més tard quan no bufi el vent.

Les empreses més potents a nivell eòlic són espanyoles.

Avantatges:

 És una font energètica molt barata pot competir amb les tradicionals no renovables.
 Energia neta que no contamina atmosfera.
 És inesgotable i el seu ús frena l’esgotament de combustibles fòssils.
 No afecta les característiques fisicoquímiques del sòl o la seva erosionabilitat.
 No produeix cap tipus d’alteració sobre aqüífers.
 No genera gasos tòxics no contribueix efecte hivernacle ni destrueix capa ozó/crea pluja àcida.
 Tecnologia necessària per explotar energia és posada a punt.

Inconvenients:

 No és una energia constant

 Provoca morts d’aus
 El soroll ocasionat pels motors
 Impacte visual
 Afecta ecosistemes i fauna

Futur de l’energia: Ús en augment encara que el cost de les instal·lacions és alt. Un estudi d’Estocolm va dir
que per 2100 l’energia eòlica i solar produiria el 75% d’energia consumida total.

4. Energia Solar
Energia que s’obté del sol (radiació solar). Es pot aprofitar:

 Directament per escalfar l’aigua, per cuinar en forns solars.

 Indirectament per mitjà de cèl·lules fotovoltaiques. Quan es fa servir energia solar per escalfar
aigua, giren unes turbines que generen electricitat.

Energia fotovoltaica.

Energia obtinguda mitjançant la incidència de la radiació solar sobre mecanismes semiconductors

anomenats cèl·lules fotovoltaiques. A l’interior d’aquests materials es crea un flux d’electrons que genera
un corrent per aprofitar amb múltiples aplicacions.

Avantatges: Instal·lacions silencioses amb un manteniment mínim, no emet CO₂, repercussió mediambiental
nul·la, panells minimitzen impacte visual i no alteren el paisatge excessivament..

Inconvenients: costos alts, gran inversió inicial. Zones localitzades amb major radiació solar: llocs desèrtics i
allunyats de ciutats. Energia solar a gran escala. Manca d’elements per emmagatzemar energia sobrant.

Energia termosolar:

Els panells solars recullen energia del sol i converteixen en calor. L'energia que es recull s'utilitza per escalfar
un gas o líquid que després s'emmagatzema o es distribueix.

Avantatges: Hivernacles solars afavoreixen collites, creixent ús domèstic, aigua sanitària i calefacció. Energia
autònoma de font gratuïta i inesgotable. Cost instal·lació és recuperable a mitjà termini.
Inconvenients: Necessitat de grans espais, Dies ennuvolats redueixen producció i instal·lació pot arribar a
tardar diversos mesos.

Energia tèrmica:

Escalfament directe, s’escalfa l’aigua amb el sol.

Característiques generals energia solar:

 Font energia més abundant a la terra.
 Cost panells solars cau un 99% des dels anys 80.
 Energia solar + barata que els combustibles fòssils.
 Plantes d’energia solar poden durar 40 anys o més
 Xina = líder mundial en energia solar.

5. Energia geotèrmica:
Energia renovable obtinguda e la calor emmagatzemada a l’interior de la Terra. Habitualment es basa en
aprofitar que el subsol té la temperatura més calenta que la superfície, en hivern, i més fresca a l’estiu.

Aquesta energia pot anar lligada a fenòmens geològics com volcans, guèisers que expulsen aigua calenta i
aigües termals.

6. Biomassa:
La biomassa és la quantitat de matèria acumulada en un ecosistema.

La bioenergia és un tipus d’energia renovable procedent de l’aprofitament de la matèria orgànica i industrial

formada en algun procés biològic o mecànic.

SOSTENIBILITAT I IMPACTES AMBIENTALS

La sostenibilitat o desenvolupament sostenible és el concepte econòmic, social i ecològic que garanteix
l’equilibri entre les societats i el medi ambient.

El desenvolupament sostenible és un desenvolupament

que satisfà les necessitats de les generacions presents sense
comprometre les possibilitats de les generacions futures per
tal de que puguin atendre les seves pròpies necessitats.

La sostenibilitat té com a objectiu mantenir l’equilibri

ecològic dels diversos ecosistemes i l’equilibri ecològic
social.

Impactes ambientals de l’acció humana són tant importants

que avui es parla de crisi ecològica global.

*impacte ambiental: alteració de les característiques d’un

ecosistema.

*crisi ecològica global: gran alteració general dels ecosistemes (perill de sostenibilitat).
Exemple: impactes ambientals degut a una gestió no sostenible amb un cost ambiental que pot causar una
crisi ecològica global.

Principals impactes ambientals:

 Augment de la temperatura de l’atmosfera (escalfament global)

 Producció massiva de residus
 Dispersió de materials de plàstics
 Esgotament dels recursos naturals
 Pèrdua d’espais naturals

És necessari un nou model de desenvolupament:

- Sostenibilitat ambiental:

Producció energètica no contaminant. Gestió sostenible de recursos.

- Sostenibilitat econòmica

Incloure despeses ambientals a un producte, no malbaratament i reciclatge.

- Sostenibilitat social

La producció no pot basar-se en les desigualtats.

Els riscos ambientals i la seva prevenció

El medi natural és dinàmic.  Fenòmens naturals violents en presència humana  riscos naturals =
desastres naturals.

Les activitats humanes poden portar a riscos antròpics.

Riscos naturals + riscos antròpics  riscos ambientals (caràcter mixt)

Factors que caracteritzen els riscos ambientals

Magnitud  Dimensió

Freqüència  nº de vegades

Perillositat  conseqüències

Exposició  nº de persones que poden veure’s afectades.

Vulnerabilitat  % de persones o bens realment afectats (ferits, morts, destrucció de edificis...)

Prevenció de riscos ambientals

Mesures de predicció  Anticipar

Mesures d’intervenció immediata  Gestió de risc

Mesures de recuperació  Retornar a situació prèvia

Mesures posteriors  Estudi i anàlisi

Mesures de sensibilització  Educació

*resiliència: capacitat d’una societat per resistir o adaptar-se a un esdeveniment catastròfic.

Per tal de fer front a aquests riscos s’han de planificar plans d’actuació per si passés algun dia. Per ex.
Disminuir el risc d’incendis tallant determinats arbres.

Existeixen uns plans especials d’actuació a Catalunya per riscos concerts, la naturalesa dels quals requereix
uns mètodes tècnics i científics adequats per avaluar-los i tractar-los. A Catalunya són els següents:

1. PLASEQCAT Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Catalunya

2. INFOCAT Pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya (Pla Alfa)
3. INUNCAT Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya
4. TRANSCAT Per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril de Cat.
5. NEUCAT per nevades a Cat.
6. ALLAUCAT per allaus a Cat.
7. AEROCAT per a emergències aeronàutiques a Cat.
8. CAMCAT per contaminació d’aigües marines de Cat.
9. SISMICAT emergències sísmiques a Cat.
10. RADCAT per a emergències radiològiques de Cat.

Riscos naturals a Espanya:

Península Ibèrica té un clima irregular que pot portar a sequeres i inundacions.

Principals riscos ambientals a Espanya: Desertificació, risc hidrològic, risc d’incendis, risc sísmic i riscos
antròpics.

Riscos naturals:

- d’origen meteorològic (inundacions, nevades, sequeres, onades de fred, vents, temporals,

pedregades)
- origen geològic (terratrèmols, tsunamis, vulcanisme, esllavissades, allaus)
- origen ecològic (desforestació, incendis, erosió del sòl, desertificació, contaminació, residus)

*reg a manta: sistema de reg per gravetat amb molt baixa eficàcia. Forma més antiga utilitzada actualment.
Terrenys regats a manta han de ser anivellats però amb un pendent mínim que permeti que l’aigua arribi fins
al final de la parcel·la. Aigua mulla tota la superfície i es va infiltrant per gravetat. Aigua prové de riu o font.