Professional Documents
Culture Documents
Espanya és considerada un area geografica àrida perquè les precipitacions nomes superen
el 1000l.m2 anuals a la zona de clima oceànic.
Zones humides: considerades pel conveni de Ramsar espais vitals rics en biodiversitat. (ex:
delta de l’ebre, Doñana, albufera de valencia, etc)
A Espanya:
- Recursos hídrics disponibles: 44000 hectòmetres cubics. Demanda total: 37029
hectòmetres cubics.
Problema: Aquests recursos estan mal repartits.
Solucions:
● A la desigual distribució en el territori i al llarg de l’any: política d’embassaments i
transvasaments a través d’infraestructures hidràuliques (ex: transvasament
tajo-segura, transvasament de sau-susqueda per abastir l'àrea metropolitana, etc)
● Les dessalinitzadores: serveixen per resoldre el dèficit d’aigua tot i que són cares i
consumeixen molta energia (ex: illes canàries, almeria, etc)
● Explotar els aqüífers (aigües subterrànies): s’exploten per mitjà de bombeig i
perforació del sol. Problemes: La sobreexplotació i la dessecació. També en àrees
del litoral, la salinització i la contaminació per plaguicides, pesticides en àrees
d’agricultura intensiva i per contaminants químics en àrees industrials.
3. RECURSOS ENERGÈTICS
RECURSOS NO RENOVABLES:
- Carbó: Molt popular al s.XIX i primera meitat del s.XX. Es troba en un procés
d’ajustament perquè no es competitiu amb el que es porta de sudáfrica i rusia. Les
zones més importants a Espanya son Astúries, Lleó i Ciutat real (puertollano)
Problemes: A Espanya el carbó és de poca qualitat (té poca hulla). El cost per treure’l és
molt elevat perquè no es pot extreure amb màquines. Les betes son estretes. Molt
contaminant.
- Petroli: Té un gran valor energètic. Inicialment barat. Espanya no en té i produeix un
0,3% del petroli que consumeix, depenen de les importacions diversificades per
evitar riscos. Es compra a Rusia, Mèxic, Arabia Saudita, Nigeria, Angola, etc.
L’empresa més important es Repsol.
Problemes: Les variacions del preu per causa dels conflictes, la llei de la demanda i l’oferta,
etc., repercuteix en el costos de producció.
- Gas: Contamina menys que el carbó i el petroli. Hi ha una demanda creixent per què
es destina a produir electricitat i perquè ha augmentat els seus usos domèstics i
industrials. Espanya té gas a Huelva, al golfo de Vizcaya i a Cadiz.
Problemes: Espanya es dependen d’altres països i n’importa a través de la xarxa de
gasoductes d’Algeria.
- Energia nuclear: Espanya disposa d’urani suficient tot i que s’ha d’enriquir com ho
fan a França. Té un gran poder caloric. És una energia aparentment neta.
Problemes: El rebuig social pels problemes i perills que suposen les fuites de radioactivitat.
L’emmagatzematge de residus radioactius. L’elevat cost instal·lació.
RECURSOS RENOVABLES:
Aquestes energies han tingut un gran augment i desenvolupament que encara en tindrà
més en un futur. No contaminen o son més respetuoses amb el medi ambient. Redueix la
dependència exterior dels combustibles fòssils i d’energia. Té bona imatge, Hi ha un ampli
suport social. Satisfà la demanda creixent d’energia, ja que son il·limitades. Son més
eficients i eficaces gràcies al desenvolupament tecnològic.
4. RECURSOS MINERS
A Espanya ha minvat la importancia de la mineria tant en l’economia com pel que fa en els
llocs de treball.
La mineria espanyola ha estat condicionada per:
- Els processos de concentració industrial
- Les directrius de l’Unió Europea: el tancament de mines de poca rendibilitat, per
l’afectació que té al medi ambient (directius mediambientals de l’UE)
Zones de mineria a Espanya: Asturies i Lleó (carbó), Vizcaya (ferro), Almadén (mercuri),
Huelva, Riu Tinto (pirita). Molts d’aquests jaciments estan tancats.
En canvi, Espanya manté una alta producció de sal gemma (Cantabria), sal marina (Alacant
i San Fernando, Cadiz), sal potàssica (Súria).
5. RECURSOS A CATALUNYA
L’AIGUA
Els rius a Catalunya són curts i de cabal irregular.
- Conques intercomunitaries: Van directament a l’Ebre. Gestionades per la
confederació Hidrografiques de l’Ebre i el Xúquer i la generalitat.
- Conques internes: Gestionades íntegrament per la generalitat.
El 92% de la població viu a la conca interna i consumeix el 34% de l’aigua, l’us agricola
utilitza el 55% de l’aigua i la resta es consumida per la industria.
El pla de Gestió del districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 demostra que el
subministrament a la regió metropolitana és insuficient, Ter i Llobregat.
El consum mitja per família es 117L/dia.
A mig termini degut al canvi climàtic podriem disminuir els recursos hídrics.
Possibles solucions:
- Embassaments i transvasaments
- A través de les dessalinitzadores
- Recuperació d'aqüífers
- Reutilització de l’aigua mitjançant la potabilització
- L’emmagatzematge de l’aigua de la pluja mitjançant col·lectors. La darrera solució
articulada, la recollida d’aigues en grans soterranis (Plaça Cerdà, Parc Joan Miró).