UNITAT 2: ELS RECURSOS I L’ENERGIA

1. LES CONQUES HIDROGRAFIQUES I ELS RECURSOS HÍBRIDS (AIGUA)(P.70)

Espanya és considerada un area geografica àrida perquè les precipitacions nomes superen
el 1000l.m2 anuals a la zona de clima oceànic.

Confederacions hidrogràfiques: entitats adscrites al ministeri d’agricultura, alimentació i medi

ambient que gestionen els recursos hídrics de les diverses conques fluvials.

Zones humides: considerades pel conveni de Ramsar espais vitals rics en biodiversitat. (ex:
delta de l’ebre, Doñana, albufera de valencia, etc)

2. L’AIGUA: UN RECURS ESCÀS (P.73)

A Espanya:
- Recursos hídrics disponibles: 44000 hectòmetres cubics. Demanda total: 37029
hectòmetres cubics.
Problema: Aquests recursos estan mal repartits.

- Usos de l’aigua: El 66% aprox l’agricultura, el 14% aprox la indústria i el 20% el

consum humà.

Solucions:
● A la desigual distribució en el territori i al llarg de l’any: política d’embassaments i
transvasaments a través d’infraestructures hidràuliques (ex: transvasament
tajo-segura, transvasament de sau-susqueda per abastir l'àrea metropolitana, etc)
● Les dessalinitzadores: serveixen per resoldre el dèficit d’aigua tot i que són cares i
consumeixen molta energia (ex: illes canàries, almeria, etc)
● Explotar els aqüífers (aigües subterrànies): s’exploten per mitjà de bombeig i
perforació del sol. Problemes: La sobreexplotació i la dessecació. També en àrees
del litoral, la salinització i la contaminació per plaguicides, pesticides en àrees
d’agricultura intensiva i per contaminants químics en àrees industrials.

3. RECURSOS ENERGÈTICS

D’on s’obté l’energia per la població de l’estat espanyol:

- Explotació de jaciments carborífens.
- Recursos o fonts hidroelèctriques.
- Importació d’hidrocarburs (gas i petroli).
- L’explotació de minerals radioactius (urani a la industria nuclear).
- Energies renovables o alternatives. (solar, eòlica, etc.)

Espanya és un país amb dèficit de recursos energètics, és dependent de la energia de fora.

La capacitat de càrrega d’un recurs: limit que permet l’explotació d’un recurs sense
esgotar-lo.
RECURSOS RENOVABLES LIMITATS:

- Energía hidroelèctrica (aigua): recurs molt important. Representa el 8% de l’energia

que consumim.
Avantatges: No contamina, es renovable limitada. Cost de manteniment baix.
Problemes: Cost inicial de construcció es elevat. La inundació de valls fèrtils.

RECURSOS NO RENOVABLES:

- Carbó: Molt popular al s.XIX i primera meitat del s.XX. Es troba en un procés
d’ajustament perquè no es competitiu amb el que es porta de sudáfrica i rusia. Les
zones més importants a Espanya son Astúries, Lleó i Ciutat real (puertollano)
Problemes: A Espanya el carbó és de poca qualitat (té poca hulla). El cost per treure’l és
molt elevat perquè no es pot extreure amb màquines. Les betes son estretes. Molt
contaminant.
- Petroli: Té un gran valor energètic. Inicialment barat. Espanya no en té i produeix un
0,3% del petroli que consumeix, depenen de les importacions diversificades per
evitar riscos. Es compra a Rusia, Mèxic, Arabia Saudita, Nigeria, Angola, etc.
L’empresa més important es Repsol.
Problemes: Les variacions del preu per causa dels conflictes, la llei de la demanda i l’oferta,
etc., repercuteix en el costos de producció.
- Gas: Contamina menys que el carbó i el petroli. Hi ha una demanda creixent per què
es destina a produir electricitat i perquè ha augmentat els seus usos domèstics i
industrials. Espanya té gas a Huelva, al golfo de Vizcaya i a Cadiz.
Problemes: Espanya es dependen d’altres països i n’importa a través de la xarxa de
gasoductes d’Algeria.
- Energia nuclear: Espanya disposa d’urani suficient tot i que s’ha d’enriquir com ho
fan a França. Té un gran poder caloric. És una energia aparentment neta.
Problemes: El rebuig social pels problemes i perills que suposen les fuites de radioactivitat.
L’emmagatzematge de residus radioactius. L’elevat cost instal·lació.

RECURSOS RENOVABLES:
Aquestes energies han tingut un gran augment i desenvolupament que encara en tindrà
més en un futur. No contaminen o son més respetuoses amb el medi ambient. Redueix la
dependència exterior dels combustibles fòssils i d’energia. Té bona imatge, Hi ha un ampli
suport social. Satisfà la demanda creixent d’energia, ja que son il·limitades. Son més
eficients i eficaces gràcies al desenvolupament tecnològic.

- SOLAR: Avantatges: És neta i inesgotable. Espanya és un país privilegiat perquè el

70% del territori disposa de 2500 hores de sol anuals. Les millors localitzacions son
Almeria (central solar de Taverna) ,huelva i Tenerife. Podem tenir desde grans
centrals solars, petits horts solars i els panells solars domèstics que permeten l’alta
producció
Problemes: Quan fa molt de sol pero no es consumeix es costosa de
emmagatzemar.
 - EÒLICA: Espanya és un país muntanyós amb vents de gran intensitat. És el segon
país productor d’aquesta energia per darrere d’Alemanya (Castella la Manxa, Aragó,
Tarifa (Cadiz) hi ha el parc eòlic més gran a Europa)
Problemes: L’impacte visual amb el medi ambient (paisatge)

- BIOMASSA: És la combustió o fermentació de la matèria orgànica: material del bosc,

alimentaria (abocador del Garraf), fems, etc. No és una energia gaire explotada.

- GEOTÈRMICA: Utilitza el calor intern de la Terra per obtenir aigua calenta i

calefacció. (Islandia, Illes Canàries, etc.

❖ QUINA ÉS LA SITUACIÓ D’ESPANYA AMB AQUESTS TIPUS D’ENERGIA?

De tota l'energia que es consumeix a Espanya només d’un 10% a 20% és energía
renovable. Està entre el mateix percentatge que la majoria de països d’Europa. A
Noruega que, al contrari que Espanya, més del 60% d’energia produïda es energia
renovable.

4. RECURSOS MINERS

A Espanya ha minvat la importancia de la mineria tant en l’economia com pel que fa en els
llocs de treball.
La mineria espanyola ha estat condicionada per:
- Els processos de concentració industrial
- Les directrius de l’Unió Europea: el tancament de mines de poca rendibilitat, per
l’afectació que té al medi ambient (directius mediambientals de l’UE)
Zones de mineria a Espanya: Asturies i Lleó (carbó), Vizcaya (ferro), Almadén (mercuri),
Huelva, Riu Tinto (pirita). Molts d’aquests jaciments estan tancats.
En canvi, Espanya manté una alta producció de sal gemma (Cantabria), sal marina (Alacant
i San Fernando, Cadiz), sal potàssica (Súria).

5. RECURSOS A CATALUNYA

L’AIGUA
Els rius a Catalunya són curts i de cabal irregular.
- Conques intercomunitaries: Van directament a l’Ebre. Gestionades per la
confederació Hidrografiques de l’Ebre i el Xúquer i la generalitat.
- Conques internes: Gestionades íntegrament per la generalitat.
El 92% de la població viu a la conca interna i consumeix el 34% de l’aigua, l’us agricola
utilitza el 55% de l’aigua i la resta es consumida per la industria.
El pla de Gestió del districte de Conca Fluvial de Catalunya 2016-2021 demostra que el
subministrament a la regió metropolitana és insuficient, Ter i Llobregat.
El consum mitja per família es 117L/dia.
A mig termini degut al canvi climàtic podriem disminuir els recursos hídrics.
Possibles solucions:
- Embassaments i transvasaments
- A través de les dessalinitzadores
- Recuperació d'aqüífers
- Reutilització de l’aigua mitjançant la potabilització
 - L’emmagatzematge de l’aigua de la pluja mitjançant col·lectors. La darrera solució
articulada, la recollida d’aigues en grans soterranis (Plaça Cerdà, Parc Joan Miró).

RECURSOS ENERGÈTICS I MINERS

Te pocs recursos energètics i miners, i ha tingut una dependencia general d’Espanya i
l'estranger (Carbó d’Asturies i de Gales)
Cal destacar les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, i les centrals hidroelèctriques dels rius
de Noguera-Pallaresa, Noguera-Ribagorçana i el riu Ter. Les centrals d’aquests rius son de
l’any 1911.
Recursos miners: Potasses i sal gemma, tot i que han perdut molta importància. I també
àrids naturals com la roca calcària i les argiles per a la construcció.

6. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DELS RECURSOS NATURALS AL MON

Podem distingir entre països rics, desenvolupats i consumidors de recursos. I països

pobres, poc desenvolupats i productors de recursos. Al marge d’aquestes diferències tenim
3 països que son: Estats Units, Russia i Xina, que tenen recursos i en son consumidors.
Zones amb recursos:
- Africa (concretament al nord d'Àfrica gas, al golf de Guinea petroli, gas i minerals,
etc)
- Orient mitjà i el Golf Pèrsic. Al sud-est d'Àsia.
- Moltes zones de Latinoamérica. (Mèxic és un gran exportador de petroli cap als
Estats Units, etc.)
Els països pobres concentren els recursos i els països rics la riquesa. La riquesa està en les
coneixements per explotarlos.

7. LES TERRES RARES

Es un conjunt de 17 elements químics (neodimi, europi, etc.). La seva extracció està
confinada en llocs molt concrets, en els quals la Xina té el protagonisme controlan un 90%
d’aquestes terres. Aquests elements es troben a l’interior d’altres minerals en una
concentració molt baixa i, sovint barrejats entre si, la qual cosa en dificulta el procés
d’extracció, aquests procesos requereixen abundants quantitats d'àcids tòxics i generen
residus radioactius difícils de controlar.
Es classifiquen com a rares degut a que son poc comuns de trobar en estat pur.
S’utilitzen per fabricar productes electronics d'última generació, per la indústria
armamentística, en especial els sistemes de comunicació adherits a míssils i drons; fibra
optica, diagnòstic per la imatge (tac) ,etc.
El nou model econòmic de baixes emissions necessita aquests elements que estan repartits
en pocs països del mon.
 8. PRINCIPALS FONTS ENERGÈTIQUES CONSUMIDES A CATALUNYA I LA SEVA
PROBLEMÀTICA

● Consum d’energia primària a Catalunya: 25.371,2 ktep

● Combustibles fòssils: 69,1%
● Energia nuclear: 24,9%

9. TRETS PRINCIPALS DELS MODELS ENERGÈTICS QUE ES PROPOSEN PEL

FUTUR (P.86-87 UNITAT 4 APARTAT 8)

Davant de la crisis mediambiental que es deguda al sistema de producció basat en els

combustibles fòssils i estimulat pels interessos dels grans grups economics. Esta comprovat
que gran part del canvi climàtic be provocat per les emissions de gasos a l’atmosfera
(especialment CO2).
La cimera del clima de Paris 2015 va marcar el punt de partida cap a un nou model
productiu i de consum energètic. Aquest nou model es basa en la descarbonització i les
energies renovables.
Mesures:
- Millorar l’eficiencia energetica utilitzant menys energia per aconseguir el mateix nivell
de benestar. Exemple: un millor aprofitament de la llum solar amb edificis més
sostenibles (passive house, que es un model de casa que estalvia molta energia.
Son edificis amb un nivell de qualitat alt per els exigents requeriments tècnics
solicitas. Benefici economic ja que redueix la factura energetica pel baix consum
obtingut. Edificis amb reduïdes o nules emissions de CO2 protegint el medi ambient)
- Més eficiencia energética en la construcció o fabricació d'electrodomèstics i
aparells.
- Potenciar les energies renovables que no es basen en els combustibles fòssils.
- Capturar les emissions de CO2 abans que s’escapin a l’atmosfera.

Europa ha estat de les primeres en prendre decisions sobre la descarbonització.

10. CONCEPTES DEL TEMA

- Biodiversitat: diversitat biològica en una determinada áreaf o sistema ecològic en

totes les formes i nivells (vegetal, animal, etc.)
- Sostenibilitat ambiental: mode d’aprofitament dels recursos naturals sense esgotar o
malmetre els recursos per les generacions futures. És el mateix que
desenvolupament sostenible. Aquest desenvolupament sostenible es recolza amb
tres aspectes bàsics:

- Cost mediambiental: el valor econòmic dels efectes negatius d’una activitat.

- Obsolescència programada: Posar un límit, cada vegada més curt, a la vida útil d’un
determinat producte.
- Economia circular: Quan un residu es pot convertir en un recurs, res es desaprofita i
es garanteix la rendibilitat de qui duu a terme el procés.
- RRR: Consisteix en reciclar, reutilitzar i reduir.
- Empremta ecològica: És l’impacte o alteració de les característiques originals del
medi, causada per una activitat per obtenir energía o una determinada matèria per
satisfer una necessitat.
- Capes freàtiques: Són aigües subterrànies.
- Fracking: Fracturar el subsòl per extreure gas i petroli.
- Estrès hídric: Es produeix quan la demanda d'aigua supera la quantitat disponible
durant un període determinat o quan la seva mala qualitat restringeix el seu ús.
L'estrès hídric causa el deteriorament dels recursos d'aigua dolça en termes de
quantitat i la qualitat.
- Efecte hivernacle: L’augment de temperatura del planeta, per la retenció de calor, per
part dels gasos que s’emeten a l'atmosfera, per l'ús de combustibles fòssils com el
carbó, petroli i gas.
- Desforestació
- Petroli: Restes orgàniques sedimentàries durant milions d’anys(boscos)
- Bioma: Comunitat de plantes i animals, d’un gran domini climàtic
- Gestió integrada de riscos naturals: La valoració de totes les variables d’un
determinat impacte ambiental.
❖ QUIN COMENTARI O REFLEXIONS POTS FER SOBRE EL CONSUM
D’ENERGIES RENOVABLES D’ESPANYA.
Espanya tenint el potencial que té no ho aprofita, per exemple, tenint 2500 hores de
sol anuals no prioritza aquesta energia i es centra més en utilitzar més energies no
renovables que de renovables.

❖ PERQUÈ FRACASSEN LES CIMERES DEL CLIMA

- La Influencia política de les potències beneficiaries dels usos generalitzats de
combustibles fòssils i la manera de prendre decisions condicionen uns resultats poc
encoratjadors.
- La manca de compromís ferm de la mayoria de països, especialment aquells països
en que la seva economia depèn del carbó, per exemple, Xina, India i Estats Units.
- L’acceleració de la globalització i la deslocalització industrial dels processos més
intensius en energia cap a països pobres. Les empreses es traslladen a països poc
desenvolupats, per a que els costos no siguin tan elevats, que concentren la
producció mundial i que venen a països més avançats.