AGRICULTURA (canvis en el sector.

Agricultura i ramaderia ecològica)

Definicions:
Parcel·la: camp o tros de terreny que es troba sota uns únics límits i pertany a un o a
varis propietaris. classificades per
els límits (tancades o obertes), la forma (regulars o irregulars) la mida (petites, mitjanes i grans).
Agricultura intensiva: tipus de conreu que s’efectua en petites i mitjanes superficies agrícoles,
que permet obtenir una gran quantitat i qualitat de productes per unitat de superfície amb una
inversió de capital i ma d’obra elevada i tècniques de conreu avançades.
(Principals productes: tomàquets, pebrots,cogombres, etc.), les flors i les plantes ornamentals.)

Característiques del paisatge agrari mediterrani:

Els cultius majoritàriament son de SECÀ però amb alt regadiu en algunes regions com la Comunitat
Valenciana i Múrcia. (MAJOR)
Són els que componen l’anomenada trilogia de conreus mediterrània: els cereals, la vinya i l'olivera.
OLI i BLAT → zones continentals VINYA → més a l’interior
l’olivera (zones de monocultiu) ocupa grans extensions
AMETLLER, L'AVELLANER I EL GARROFER

AGRICULTURA DE REGADIU és intensiva amb tècniques avançades (hivernacles, sel·lecció de

llavors…) (temperatures suaus i sóls fèrtils) (MENOR)
València i múrcia: RAMADERIA:
tarongers, mandariners i Predomina ovina i caprina (zones de secà) junt amb l’aviram (+ a cat.)
llimoners. També pomeres caràcter intensiu a Catalunya i molt lligada a la ramaderia industrial i la
i pereres indústria
agroalimentària.

Paisatge mediterrani
Predomina les explotacions de secà de dimensions mitjanes i petites malgrat que a Andalusia hi
predomina el latifundi.
A les zones planes dels litorals les explotacions són de dimensions petites i conreades demanera
intensiva.
Les causes del baix percentatge d’ocupats en el sector primari és deguda a que són províncies on estan
molt desenvolupats altres sector econòmics, com l’industrial al litoral cantàbric, Barcelona, Madrid i
València, el turístic a Girona, les illes Balears i les Canàries, a més del sector comercial i dels serveis, i
la població ha deixat el treball agrari per una ocupació en aquests sectors. L’agricultura mediterrània són
un clima de precipitacions escasses i irregulars, i un hivern de temperatures no molt fredes. Un relleu
muntanyós, amb poques planes i que obliga sovint a conrear en feixes, i un sòls poc profunds i poc
fèrtils.

Canvis que ha patit el sector agrari.

- Disminució de la superfície de cultiu de secà i augment de la de regadiu.
- Augment del pes econòmic de la ramaderia en la producció final agrària.
- Integració creixent entre el sector agrícola i ramader i la indústria alimentària.
- Pèrdua de població activa agrària i envelliment progressiu dels ocupats al sector primari.
- Disminució de sòl agrícola degut al creixement del sòl urbà i del destinat a les infraestructures i serveis.
- Augment de la superfície forestal a causa de la disminució de les pastures.

Conreus i ramaderia ecològica:

-La pràctica de l'agricultura ecològica va començar a Espanya fa uns 25 anys degut a la competència
soferta pels productes tradicionals procedents d’altres països i l’augment de la demanda de productes
ecològics per una part creixent de la població.
-Tot i el gran creixement inicial, i el bon nivell competitiu d’aquest model, actualment el seu
desenvolupament s'ha estancat perquè el consum del mercat interior espanyol és molt reduït i no arriba
a l'1 % de la despesa en alimentació.
-Espanya té una gran superfície de terres dedicades a conreus ecològics -és el segon país de la UE,
després d’Itàlia- però la major part de la seva producció s'exporta a països com Alemanya, els Països
Baixos, França i el Regne Unit.
-Andalusia manté quasi la meitat dels conreus ecològics que es produeixen a Espanya, a gran distància
de la resta de les comunitats autònomes.
-A Catalunya proliferen iniciatives d’aquest tipus que intenten fer arribar directament els productes al
consumidor sense intermediaris per tal de fer-los competitius amb l’agricultura comercial.
-La ramaderia ecològica, en canvi, mostra xifres molt minoritàries i només té importància local tot i la
incentivació i el futur que presenta.

Definicions:
Ramaderia tradicional: el bestiar és del propietari de l’explotació.
La ramaderia tradicional proporciona part de l’alimentació dels animals a partir dels conreus que
formen part de l’explotació i es considera més sostenible.

Ramaderia integrada: el bestiar pertany a grans empreses, sovint multinacionals.

La gran empresa, a més de subministrar els animals, proporciona també els pinsos i l’alimentació
necessària per al seu engreix.
La ramaderia integrada comporta una despesa considerable d’energia, conreus i aigua. La
conbustió dels (cotxes, camions, trens i avions) contribueixen a la generació de gasos d’efecte
hivernacle per part de la ramaderia industrial és superior a la del sector de movilitat i transport

Problemàtica medioambiental de les granjes de porcs

Dificulta la eliminació dels residus, alguns s’utilitzen com adob però poden fer mal bé el sól i aigües

La ramaderia intensiva está relacionada amb el maltractament dels animals.

La massificació; la restricció de moviments a causa de la petita dimensió de les gàbies o els
espais on estan amuntegats; les condicions d’higiene i cura; les mutilacions d’organs; la
inseminació artificial de les femelles per parir de forma continuada i prendre’ls els cadells, o la
crueltat en els mètodes de sacrifici.

Agricultura de subsistència o per cremació:

El sistema agrícola en que es basa l’agricultura itinerant és tradicional, poc impacte sobre el medi,
llavors autòctones perfectament adaptades al medi No s’utilitzen insecticides o herbicides. S’utilitzen
fertilitzants naturals (cendres vegetals i residus humans i animals) que mantenen l’equilibri del sòl.
El consum energètic es baix per la manca de mecanització.

El sistema agrícola conegut com a revolució verda és un model insostenible x els paisos més
desenvolupats perla seva modificació de llavors, fet que provoca falta d’aliments en algunes àrees.

Les varietats introduïdes són més vulnerables a les plagues,

∙ Característiques de l’agricultura de subsistència:

→Localització geogràfica: països subdesenvolupats, regions més pobres d’Àfrica, Àsia o Amèrica
Llatina.
→Relació amb el mercat: amb escassa o nul·la capitalització, està orientada vers l’autoconsum (mercats
locals, veïns o propi)
→Morfologia agrària: les parcel·les solen ser irregulars, s’adapten al medi físic, hi ha escassa
modificació del terreny i en tot cas es fan feixes o terrasses per adaptar-se al relleu (agricultura
tradicional de l’arròs a Xina, etc,)
→Sistemes de conreu: escassa o nul·la mecanització, per això s’utilitza abundant mà d’obra poc
qualificada; abundància de les explotacions familiars. Escassa especialització en la producció de cultius.

→Impacte mediambiental: es pot afirmar que l’agricultura de subsistència té un impacte inapreciable

sobre el medi perquè respecta els cicles de la natura. No obstant quan augmenta la pressió demogràfica
s’ha de conrear més superfície de terreny per poder alimentar tothom fet que provoca unes taxes de
desforestació elevades.

∙ Característiques de l’agricultura de mercat:

→Localització geogràfica: es pot trobar tant en els països desenvolupats (EUA, Canadà, Europa,
Austràlia, Japó, Israel...) com en els en vies de desenvolupament (Brasil, Argentina, Sud-Àfrica, Índia...).

→Relació amb el mercat: orientació de la producció vers el mercat interior o l’exportació als mercats
globals. El cas de l’agricultura de plantació, comercial i especulativa, que utilitza tècniques avançades i
altres inversions de capital en els països en vies de desenvolupament n’és un clar exemple.

→Morfologia agrària: les parcel·les tendeixen a tenir formes regulars (en particular als països nous
(EUA, Canadà, Austràlia, Argentina) i la concentració parcel·laria fa que augmenti la superfície.

→Sistemes de conreu: elevada mecanització, tecnificació i especialització en la producció; ús abundant

de fertilitzants i pesticides. Selecció d’espècies: llavors, bestiar, etc., com a resultat de l’aplicació de les
millores genètiques S’utilitza poca mà d’obra (cultius extensius EUA o Europa ) i si el conreu ho requereix
es contracta mà d’obra immigrant poc qualificada. Les explotacions familiars tendeixen a desaparèixer per
convertir-se en empreses de tipus capitalista.
→Impacte mediambiental: la necessitat d’augmentar la producció al màxim comporta una sèrie
d’impactes que es poden resumir en els punts següents:

Problemàtiques actuals de l’agricultura de mercat

c) efectes de l’activitat agrària en el medi ambient:
La necessitat d’augmentar la producció al màxim, sense tenir en compte el medi, comporta un seguit de
desequilibris ecològics i ambientals:
- Desforestació a fi de dedicar zones forestals a usos agrícoles
- Erosió com a resultat de pràctiques agrícoles intensives
- Excés de purins i en general residus orgànics en les terres de conreu, fet que comporta un augment de
nitrats en les ccapes freàtiques i la seva contaminació.
- Excés de consum de recursos hídrics per a l’agricultura de regadiu: sobreexplotació d’aqüífers
(agricultura del plàstic)
- Alteracions de l’equilibri ambiental com a resultat de la implantació de conreus transgènics
- La necessitat imperiosa dels agricultors i ramaders de produir el màxim, amb el menor preu, i amb
la major rapidesa possible, fa que, en algunes ocasions, per manca de control de les autoritats
públiques, s’introdueixin elements que poden ser nocius per l’alimentació humana. Ex. crisi de les
vaques boges.
Canvis importants que s’han produït en l’activitat agrícola i com s’ha adaptat l’activitat agrícola a la
demanda del mercat.

Són els canvis següents:

- mecanització
- increment del regadiu
- millora de l’adobament
- selecció de llavors i espècies
- ús massiu de productes químics

Importants adaptacions:
L’adaptació a la demanda del mercat es veu en l’existència d’unitats d’explotació cada vegada més
grans
mitjançant reformes agràries, promoció de cooperatives i arrendament de les terres deixades de cultivar
pels pagesos emigrants.

Característiques de l’agricultura de mercat i de l’agricultura de subsistència.

Agricultura de mercat: Agricultura de subsistencia:

- elevada mecanització i tecnificació
- ús abundant de fertilitzants i pesticides
- escassa mà d’obra
- orientació de la producció vers el mercat interior o
l’exportació
- es pot trobar tant en països desenvolupats com
subdesenvolupats
- escassa o nul·la mecanització
- abundant mà d’obra
- abundància de les explotacions familiars
- orientada vers l’autoconsum
- pròpia de països subdesenvolupats

Característiques de l’agricultura a Catalunya

Superfície de les explotacions:
Predominen les explotacions petites a diferència d’altres regions d’Espanya on es mantenen molts
latifundis.

Agricultura d’hivernacle:
CATALUNYA: és característica de les comarques ESPANYA: cal esmentar tota la costa
del Maresme i el Baix Llobregat, amb importants mediterrània, des de Castelló a Màlaga,
conreus d’horta, així com a les planes regades de especialment València, Múrcia i Almería, i també
la plana de Lleida, el camp de Tarragona i el Baix a Huelva.
Ebre-Montsià.
Es mantenen explotacions petites Tenen explotacions latifundistes

Transformacions en les activitats agràries de Catyalunya:

Superfície agrària i tipus de conreu:

la superfície agrària en general ha disminuït, per abandonament dels espais rurals o per àreas urbanes
Pel que fa al tipus de conreu, s’ha incrementat força el regadiu mentre que hadavallat la diversificació
productiva dels espais agraris, que han tendit a l’especialització en els productes més rendibles.

La població activa agrària:

Ha davallat de forma molt important, amb un envelliment progressiu.
També és important el pes creixent dels assalariats agraris i de l’agricultura a temps parcial.

Característiques d’aquesta agricultura a Catalunya

Els conreus de secà ocupen la major part de la superfície però el regadiu ha ampliat molt la
superfície els darrers anys.
A moltes comarques i especialment a les més humides el sector agrícola està integrat amb les
explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els farratges i el blat de moro que s’hi conrea està
destinat a l’alimentació del bestiar de les d’explotacions ramaderes, sovint dins la mateixa
propietat.

Els productes anomenats de Km 0 :

El productes agrícoles anomenats de Km0 o de proximitat no comporten que siguin procedents de
conreus ecològics. El seu avantatge és l’estalvi en les despeses energètiques degudes al
transport en comparació amb productes de procedència llunyana.

La Política Agrària Comunitària (PAC) promou i subvenciona l’agricultura ecològica:

Efectivament, donat que un dels objectius de la Política Agrària Comunitària (PAC) és la millora
del medi ambient agrari utilitzant mètodes de producció respectuosos amb l’entorn. Es fomenta la
utilització de fertilitzants orgànics, la lluita natural contra les plagues i les malures, la conservació
de la biodiversitat, etc.
TURISME
Turisme: activitat d'oci que realitzen les persones durant els seus viatges i estades en llocs diferents al
seu entorn habitual, per un període de temps inferior a un any amb finalitats no relacionades amb
l’exercici d’una activitat remunerada.
Operador turístic: agència majorista que ofereix paquets turístics a un preu global que comprenen
transport, allotjament i pensió alimentària.
Tour operators: empreses turístiques que controlen la totalitat del procés, disposen des de les
agències de viatges, a les companyies de transports i, en alguns casos, també la indústria
hotelera.
Overbooking: pràctica consistent en vendre més places hoteleres de les que existeixen, amb la
finalitat de no perdre diners per les baixes de darrera hora.
L’origen està en el sector hoteler, darrerament el terme s’ha estès també en el sector del transport
aeri, però vol dir el mateix: vendre més passatges dels que disposa el medi de transport.

• Les costes catalanes gran diversitat de paisatges i clima molt adequat pel desenvolupament d'activitats
esportives i d'oci en general, constituint un fort atractiu pel turisme de masses. Tabé al litoral o aprop de
nuclis imporants com les ciutats de Barcelona, Girona i Tarragona, en les quals es localitza una part
important del patrimoni cultural català tant històric, artistic modernista i culturals

• El tipus predominant de turisme que s'hi practica és el turisme cultural – vinculat amb el patrimoni
històric i artístic – i el turisme d'aventura i l'esportiu, centrat aquest darrer en els esports d'hivern –l’esquí
principalment-.

Característiques principals de l’activitat turística a Estacionalitat de l’activitat turística.

Catalunya • La máxima afluència de visitants es dóna entre
Importància econòmica. juny i setembre, provocant importants
• El turisme és una de les activitats més oscil·lacions de la població ocupada en el
importants en el conjunt de l’economia catalana, sector. S'intenta compensar amb el
hi participa amb un pes superior al 10% del PIB. desenvolupament del turisme rural i el turisme
Per una banda, comporta uns beneficis cultural.
econòmicsper l’entrada de divises i, d’altra banda, • L’impacte ambiental del turisme està en relació
per la creació d’ocupació en sectors com la amb la massificació, la transformació urbanística
construcció, la restauració i l’hostaleria. i la del paisatge, en l’augment dels residus, del
consum d’energia i en la degradació del paisatge.

Conseqüències econòmiques i impactes ambientals que ocasiona la indústria turística en els països
receptors.

1. Fan turisme, bàsicament, els habitants del primer món, que disposen d’una renda elevada, que el
turisme forma part de la societat de consum i que en aquests estats els seus habitants disposen d’un
temps de vacances reglamentat.

2. El turisme s’ha convertit en una font d’ingressos i, en alguns casos, és el motor de l’economia de
societats en vies de desenvolupament.

3. El turisme ha comportat conseqüències en els països receptors:

desequilibris territorials, desigualtats socials, trans formacions del territori a causa de l’elevada
presència d’infrastructures turístiques, que ha acabat, en alguns casos, per malbaratar el paisatge, que
era l’origen de l’oferta turística.
4. Els impactes ambientals poden anar des dels abocaments incontrolats dels creuers, fins les
construccions urbanístiques sense planejament adequat, amb el conseqüent retrocés del espais arboris,
esgotament dels recursos hídrics a conseqüència de la gran presència de turistes, la contaminació de
les aigües, especialment com a resultat de detergents i desinfectants abocats directament a la xarxa de
clavegueram sense depuració prèvia ...

5..Les grans empreses turístiques són les que monopolitzen el negoci. I que, tot i suposar una injecció
de diners important,els països en vies de desenvolupament n’acaben per obtenir molts pocs.
Tipus de turisme alternatiu al turisme de masses i les diferències entre aquest darrer i altres tipus de
turisme.
Turisme cultural, turisme verd, turisme rural i agroturisme.

Les diferències principals :

El turisme de masses Altres turismes

- Implica el desplaçament de grans quantitats de persones. - Són minoritaris
- Aagresiu respecte al medi ambient - No agresiu
- Concentrat sobre 1 territori - Presenten difusió territorial
- Alta estacionalitat (temporada d’estiu o hivern) - no son tant estacionals

Definicions
Turisme interior: és aquell que realitzen els residents d’un país dins del propi territori. En referir-se a un
estat també s’anomena turisme nacional, i exclou, lògicament, el turisme estranger.

Estacionalitat turística: es refereix al fet que la gran majoria de viatges i estades turístiques es
produeixen només en uns mesos determinats de l’any, els que concentren les vacances de la majoria de
la gent..
Zones turístiques més importants d’Espanya i quins atractius ofereixen.

Països de procedència dels turistes

• Turisme de sol i platja a les Illes i la costa Mediterrània com a localització i atractiu principal.
• Turisme urbà especialment a Barcelona i Madrid.
• Turisme de neu al Pirineu i en menor mesura en altres àrees muntanyoses.
• Turisme cultural en altres ciutats i punts de l’estat (es valorarà positivament que esmenti llocs com
Granada, Sevilla, Toledo o Santiago de Compostela, per exemple).
França, Alemanya i Gran Bretanya son els països destacats en la procedència de turistes a Espanya, i
en menor mesura altres països de la Unió Europea com ara Itàlia, Holanda o Portugal.

Tipus de turisme hi ha actualment. El turisme cultural, el turisme rural, el turisme d’hivern o de neu,
el turisme de salut, el turisme religiós, el turisme ecològic o de natura, el turisme esportiu…

Com impactes econòmics del turisme a Espanya, es podrien esmentar els següents:
• La gran aportació al PIB (11% del total espanyol) i sobre la població ocupada(13%).
• Anivellador de la balança de pagaments espanyola.
• L’excessiva dependència d’algunes zones respecte l’activitat turística i a la forta estacionalitat,
repercuteix en uns llocs de treball (sovint eventuals) a mes de l’escassa rendibilitat de part de l’oferta
d’activitats i allotjament.

El turisme a Catalunya
- Les característiques generals del turisme a Catalunya són :
la concentració a les zones costaneres on s’hi concentra el turisme de masses i majoritàriament
estranger, la importància del turisme de muntanya a l’hivern, majoritàriament espanyol, relacionat
amb les pistes d’esquí i la seva elevada estacionalitat general.

- Les zones turístiques en què la Generalitat ha dividit Catalunya són: Costa Brava, Costa Daurada,
Costa del Garraf, Catalunya Central, Barcelona, Costa del Maresme, Pirineu-Prepirineus i Terres de
Lleida Comarques del nord: Vall d’Aran i Cerdanya)

L’activitat turística a Catalunya en les zones interiors i de muntanya presenta diferents tipus:
1) Destaca el turisme d’hivern de les estacions d’esquí, una gran importància econòmica pel territori
de muntanya per la dinamització d’activitats i serveis relacionats, els llocs de treball que genera i
el volum d’ingressos que ocasiona. Ocasiona pèrdua de la qualitat del paissatge.
2) El turisme rural busca retrobar el contacte directe amb el camp i la natura. Consisteix en
l’allotjament en cases de pagès condicionades que ofereixen també serveis i activitats. En el
món rural ha suposat una bona alternativa de desenvolupament.
3) Els esports d’aventura s’han desenvolupat enormement i constitueixen una oferta molt atractiva
que reequilibra i potencia el territori de muntanya.

TURISME 2
DEFINICIONS
Bandera blava: guardó que s'atorga anualment a les platges que compleixen uns estàndards de
qualitat de l'aigua de bany i sobre d’altres aspectes, tant de tipus mediambiental com referents als
serveis i instal·lacions disponibles per als usuaris.

Ecoturisme: modalitat de turisme interessat per la naturalesa i que procura reduir al màxim l'impacte
sobre el medi.

Estacionalitat turística: concentració de l'activitat turística en només un període de l'any. El turisme de

sol i platja, per exemple, es concentra en els mesos d'estiu, mentre que el turisme de neu en els mesos
d'hivern.
Allotjaments que es poden trobar a Barcelona ciutat:
- els hotelers (hotels, hostals i pensions)
- els albergs,
- els càmpings,
- els habitatges o apartaments d'ús turístic (HUT).

Els principals tipus de turisme segons el nombre de visitants són els següents:
- El turisme de sol i platja, que es localitza al llarg de tot el litoral català, especialment a la Costa Brava i
a la Costa Daurada, on es localitzen centres de renom internacional com Lloret de Mar i Salou.
- El turisme de ciutat, que es desenvolupa principalment a la ciutat de Barcelona i el turisme cultural,
que es concentra també a Barcelona, però hi ha altres destinacions amb un nombre de visitants en
augment (Girona, Tarragona, etc.).

Els aspectes positius i negatius del desenvolupament turístic en ciutats com Barcelona.

Principals impactes positius: Principals impactes negatius:

Alt impacte econòmic (la ciutat - Els problemes de convivència, poden generar molèsties per als
de BCN) x la presència constant que viuen a la ciutat i treballen en altres sectors.
de turisme. D'altra banda, el - L'impacte sobre el cost de la vida, ja que els preus de les ciutats
turisme afavoreix també l'entrada turístiques es veuen afectats a l'alça amb especial incidència en
de valors, idees i productes de
l'exterior integrant la ciutat en el
món. Al mateix temps, el turisme
urbà pot facilitar l'establiment
permanent de persones d'alt
nivell cultural.
els preus de l'habitatge, que pot comportar la substitució
significativa de pisos on habiten veïns per pisos turístics.
- El tipus de lloc de treball generat per bona part de l'activitat
turística s'associa a ocupacions de salaris baixos, com cambrers,
personal de neteja, etc., amb un major o menor nivell
d'estacionalitat i per tant, de tipus precari.
- L'augment de la població flotant implica un major impacte
ambiental en el sentit d'un important consum de recursos naturals
(energia, aigua, etc.), un increment de la circulació de persones i
vehicles i també una generació important de residus en relació a
ciutats poc turístiques

Impactes ambientals provocats pels processos d’urbanització extensiva del

territori.
- Aglomeració, problemes de mobilitat, sorolls.
- Degradació urbanística.
- Pèrdua de sòls agrícoles.
- Manca d’espais verds.
- Contaminació de l’aire.
- Generació de residus
- Degradació de la qualitat de vida dels residents.