UNITAT 5

EL SECTOR PRIMARI

IPM / Geografia Batxillerat

Jordi Manero
L'activitat econòmica es divideix en
tres sectors.
El primari engloba l'agricultura
ramaderia, pesca i silvicultura.

El secundari les activitats extractives,

la construcció i la indústria)

El terciari els serveis i intercanvis.

 Les activitats primàries, obtenen els
El sector primari productes de la natura sense
transformar-los.
S'inclou l'agricultura, ramaderia, activitat forestal i pesca
(no s’inclou la mineria, car es considera una indústria
estractiva)
La base del sector correspon a l'agricultura i la ramaderia.

Espai agrari Territori on es desenvolupen l'agricultura,

ramaderia i l'explotació forestal.

Depèn de factors naturals (clima, relleu i

tipus de sòl) i antròpics (característiques
culturals, situació demogràfica i grau de
desenvolupament.

L’espai agrari Només el 11% de la superfície de la terra és

s’estén per tot apta per al conreu i d’aquesta un 23% són
el planeta. pastures.

Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil).

Varia molt segons els continents
 Explotació Conjunt d’una o més parcel·les dedicades a la
agropecuaria producció agrícola, ramadera o forestal, que
formen part d’una mateixa unitat econòmica o
propietat.

Parcel·la Divisió del terreny agrícola, pertanyent a un o

més propietaris.

Producció Suma de la producció agrícola, ramadera i

agrària forestal.
 Per analitzar l’espai - Les formes d’utilització del sòl
agrari cal considerar: - Les parcel·les
- La propietat de la terra.

Formes d’utilització del sòl

Cal distingir Terres conreades

entre
Terres no conreades (dedicades a la
silvicultura o pastures).

Terres conreades

- Pel tipus de conreu: herbacis / arbustius / arboris

Diverses - Per la varietat de conreu: monocultura / policultura
classificacions - Pel rendiment del conreu: intensiva / extensiva
- Pel sistema de conreu: secà / regadiu
Monoconreu. L'espai agrari s'especialitza en el conreu d'un sol
producte. A la llarga, desgasta els nutrients i
erosiona els sòls.
Es dóna sobretot, en l’agricultura
mecanitzada i dirigida al mercat.

Policonreu. L'espai agrari es divideix en múltiples parcel·les, on

es conreen diverses espècies.
És propi de les zones poc desenvolupades i
es dirigeix a l’autoconsum.
També es dóna en les zones d’horta als
països desenvolupats.
L'agricultura intensiva és aquella que produeix grans quantitats
de productes de forma contínua i en espais reduïts.

De baixa productivitat: utilitza molta

mà d’obra, obté relativament poc
producte i benefici; n’hi ha poca
inversió en tecnologia.

D’alta productivitat: es caracteritza

perquè augmenta la productivitat, no
utilitza el guaret per reposar la terra,
utilitza reg, adobs i productes químics
(fertilitzants, plaguicides...), i
requereix moltes inversions, energia i
maquinària. És molt costosa però
proporciona grans rendiments.
L'agricultura extensiva és aquella que es practica en regions amb
baixa densitat de població i disposa de grans espais per cultivar.
Els rendiments per ha són inferiors al de l’agricultura intensiva.

De baixa productivitat: poca

inversió, poca tecnologia,
molta mà d’obra, guaret
inevitable, rendiments
baixos.

D’alta productivitat: poca mà

d’obra, molta inversió, elevada
tecnologia (maquinària), elevada
producció, rendiments mitjans.
En l'agricultura de regadiu En l'agricultura de secà els
els conreus són regats per conreus es reguen de
l'home. manera natural.

L’espai agrari - Segons la grandària: latifundis i minifundis

es divideix en - Segons la forma: regulars i irregulars
parcel·les. - Segons els límits: openfield, bocage i feixes
Què considerem latifundi o minifundi varia segons les
circumstàncies i la productivitat de la terra.

- Minifundi menys de 10 hectàrees.

Una possible
classificació - Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees
podria ser: - Latifundi més de 100 hectàrees.

Parcel·les irregulars

Parcel·les regulars
 Bocage: paisatge agrari i rural, també
anomenat de camps tancats (enclousures),
caracteritzat per la presència de tanques que
delimiten les parcel·les d’escassa extensió, i
per un hàbitat dispers, en cases de camp
aïllades o petits aldees. Es relaciona amb
zones de muntanya i humides.

Openfield: paisatge agrari (de camps

oberts), caracteritzat per llargues parcel·les
independents (de diferents propietaris) que
no es separen amb tanques, i per l’hàbitat
rural concentrat en pobles. A Espanya és
típic dels secans de l’interior peninsular.

Conreu en feixes o terrasses. Les parcel·les es

troben esglaonades en un pendent.
Hi ha diversos sistema en referència a la propietat de la terra.

Directa, el pagès és el propietari de la terra.

Indirecta, el pagès no és el propietari de la terra.

- Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi

d’una part de la collita.
- Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi
d’un lloguer.
- Jornaler. Treballador del camp sense terra que es
lloga i cobra per jornada treballada.

També tenim les Terres Comunals: són terres com els

boscos, els prats que pertanyen a la comunitat.
 L'hàbitat rural fa referència al conjunt d’habitatges i edificis
annexes (estables, magatzems) que es donen en un entorn rural
(poble).
A Espanya es considera hàbitat rural quan la
població no supera els 2000 habitants.

- Hàbitat concentrat. La població s’grupa en localitats (pobles). És típic

de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua.

- Hàbitat dispers. La població viu dispersa en nuclis molt petits o

cases aïllades. És típic de les zones amb aigua.
La població rural és aquella que viu en una zona rural encara que
treballi en el sector secundari o terciri.

La població agrària és aquella que treballa en el sector primari.

Si considerem el destí de la producció, així com la tecnologia
emprada en la producció, hi ha dos grans tipus d'agricultura o
paisatges agrícoles.

Agricultura de Explotacions que produeixen just el

subsistència o necessari per viure sense aconseguir
d’autoconsum. excedents.

Es caracteritza pel policonreu, la manca de

mecanització, l’abundant mà d’obra i l’ús de
tècniques antigues de cultiu, i la manca de
comercialització dels productes generats.
Agricultura de mercat Producció industrialitzada destinada a
(científica, aconseguir el màxim excedent de la
d’especulació, qualitat adequada per satisfer el mercat al
mecanitzada) que va dirigit.
Es caracteritza per l’especialització en pocs productes
molt cotitzats, una elevada mecanització i l’ús de
tècniques modernes de cultiu per abaratir els costes
de producció, i la ràpida comercialització dels
productes generats.
Sistemes agraris tradicionals.
Es donen a zones intertropicals càlides del planeta (75%
població). També, de manera residual, en alguns punts
d’Europa.
Es produeix en petites parcel·les que sovint no són gaire
aptes per al Conreu. La producció es destina al consum
propi o al mercat local. Per això hi predomina el policultiu.

Es generen pocs excedents, per tant els guanys són mínims.

Aleshores hi ha poca inversió, i per tant poca tecnificació. La
tecnologia és molt rudimentària. Hi ha una manca total de
pesticides i adobs químics. Igualment, manca maquinària.
S'utilitza una gran quantitat de mà d'obra. La productivitat és
molt baixa.
Hi ha una fortíssima dependència de la climatologia.
Classificació:
- Conreus extensius
- Agricultura itinerant per
cremació (d'artiga)

- Agricultura extensiva
de secà

- Conreus intensius
- Regadiu de regions seques

- Ricicultura monsònica
 Agricultura
extensiva de baixa
productivitat amb
rotació de
conreus.

Rotació de cultius: sembres alternatives o simultànies amb

l’objectiu d’evitar esgotar el terreny. Pot substituir el guaret.

Guaret: terra que no es sembra durant un

o més anys, amb el propòsit de deixar
que es recuperi entre collites i
emmagatzemar matèria orgànica per
augmentar la fertilitat.
Sistemes agraris tecnificats.
Agricultura científica, mecanitzada, especulativa o de
mercat. Perfectament inserida en el mercat capitalista.
És una agricultura d'alta rendibilitat i productivitat. Hi ha
molt poca mà d'obra, però per contra un ús intensiu de
plaguicides, pesticides, adobs, maquinària, selecció
d'espècies....

Cada cop hi ha més necessitat de capital i mentalitat

empresarial.

Hi ha un elevat nivell d'especialització. Per això, cada cop

es generen espais més uniformes car es fomenta una
especialització productiva regional.
Classificació:
- Conreus extensius
- Explotacions d’alt rendiment,
belts (Països Nous
d’Economia Capitalista)

- Explotacions de baix
rendiment (països ex-
comunistes)

- Conreus intensius
- Agricultura atlàntica

- Agricultura mediterrània

- Plantacions
Les Plantacions
Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir
el màxim benefici al mínim cost possible. Això
provoca molta dependència amb el mercat i les seves
fluctuacions.
Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona
costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts
aïllats d’Índia i Indoxina).
És una explotació agrícola de productes difícils de
conrear al primer món.
Propietat de grans empreses multinacionals.
Predomini de grans propietats i del Monocultiu (cafè, te,
cacau, fruita, tabac).
Tecnologia agrària avançada (importants inversions) o
molta mà d’obra (jornalers amb salaris baixos).
Greus problemes econòmics, ecològics i socials.
LES ACTIVITATS RAMADERES

Actualment podem diferenciar una ramaderia tradicional, de

subsistència, i una ramaderia comercial.

La ramaderia Acostuma a ser un complement de l'agricultura,

tradicional car el bestiar proporciona força de treball i
adobs, quan pasturen en les terres en guaret.
Els ramats proporcionen llet, carn i pells o llana.

Es practica en zones intertropicals, així com en

algunes zones monsòniques i mediterrànies.
Només en zones molt seques -on l'agricultura és
pràcticament impossible- es practica una
ramaderia de subsistència, pròpia de pastors
nòmades.
La ramaderia
comercial o de L'objectiu és aconseguir el màxim benefici.
mercat
La ramaderia intensiva es practica en
explotacions molt especialitzades,
aconseguint-se molts exemplars en un
espai molt reduït (els animals romanen
estabulats o semi-estabulats).

S’empra la selecció artificial

d’espècies i l’alimentació a base
de pinsos per a l’engreixament.

Es regeix per les lleis de la producció

industrial i l’obtenció del màxim
benefici.
Acostuma a ser bovina, porquina o
aviram.
La ramaderia extensiva es practica en llocs que disposen de
molts terrenys de pastura, que alimenten un gran nombre
d'exemplars (vedells, ovelles).

Necessita poca mà d'obra i, de vegades, un

gran capital.
 L’agricultura i la ramaderia al món d’avui

Països Desenvolupats: Països en vies de

• Baix percentatge de Desenvolupament:
població activa • Alt percentatge de població activa
agrícola: agrícola:
– Sector primari 10% – Sector primari 46%
– Sector secundari – Sector secundari 15%
25% – Sector terciari 39%
– Sector terciari 65% • Alt % d’aportació al PIB.
• Baix % d’aportació al • Agricultura de subsistència i de
PIB. mercat.
• Agricultura de mercat • Baix grau d’aplicació tecnològica.
• Elevat grau d’aplicació • Baixa productivitat.
tecnològica.
• Alta productivitat.
04
Població activa al sector primari (per països)‫‏‬
L’explotació agropecuària: present i futur.

“Revolució Des de 1950’s, però sobretot a partir dels anys

verda” 60. Consisteix en un gran augment producció
d’aliments: blat, blat de moro, arrós, patata, carn,
làctics ... Podria alimentar correctament tota la
població humana.

Noves varietats de conreus -

modificació de llavors (arròs, blat
de moro, ordi), millores químiques
(fertilitzants, pesticides), més
mecanització...

En un futur el creixement de la producció es mantindrà, encara

que a un ritme més lent. Això significa que podria produir prou
menjar per alimentar l’increment demogràfic.
Aquesta agricultura “moderna” Genera un important
també planteja problemes impacte ambiental

- Erosió del sòl

- Salinització i anegació de sòls irrigats
- Ús excessiu de fertilitzants i plaguicides
- Esgotament dels aqüífers / salinització
- Pèrdua de la diversitat genètica (els conreus són més
vulnerable a plagues; s’eliminen algunes plantes)
- Desforestació
- Consum de combustibles fòssils (provoca l'emissió de
gasos d’efecte hivernacle i augmenta la contaminació).
- Enginyeria genètica (transgènics) i biotecnologia.

És sostenible?
Per això es plantegen Agricultura ecològica
alternatives

També coneguda com a sostenible, orgànica o biològica.

És aquella que aprofita de forma racional i equilibrada

els recursos naturals per a produir, sense utilitzar
productes químics ni transgènics, amb la fi de
conservar la fertilitat de la terra i respectar el medi
ambient.
Activitats agrícoles a la UE
La UE és un territori desenvolupat, amb un percentatge
d’ocupació en el sector primari baix (5%).
Existeixen però grans diferències.
Alguns països tenen una ocupació molt per sota de la
mitjana (R.Unit).
D’altres presenten una ocupació que multiplica la
mitjana (Grècia, Polònia, Romania...).

Participa d'un percentatge reduït en el conjunt de l'economia (al

voltant del 5% PIB).

Tot i això, rep una part

molt significativa del És un sector estratègic.
pressupost de la UE
Aportació
PIB
agricultura
En general, parlem d'un sector modern, on conviuen explotacions
familiars (minifundis), explotacions intensives i especialitzades,
amb grans latifundis.

Encara hi ha poca
especialització dels
conreus.

Destaca l'important
paper de la
ramaderia.

Augment del
nivell de riquesa.
Existeixen té tres grans àrees agrícoles i ramaderes a la UE.

Països mediterranis, amb conreu de cereals, vinya, olivera,

fruiters i fruites i hortalisses fresques. Ara en expansió a
altres zones (hivernacles). Per exemple, Itàlia o Espanya.
Països del centre d'Europa, amb grans planes dedicades al
conreu de blat i remolatxa sucrera. De fet però, els conreus
industrials es troben escampats per tota Europa (llúpol, cotó,
bleda-rave sucrera...).

Cultius industrials: productes agrícoles que requereixen

una transformació industrial prèvia al seu consum, i que es
destinen a obtenir productes d’ús no necessàriament
alimentari, com el gira-sol, la remolatxa, el cotó i el tabac.
Països Atlàntics. Abunden grans pastures i conreus de
farratge, amb una ramaderia molt tecnificada. En algunes
zones, com els PPBB i Bèlgica, abunden patates i flors.
En totes les àrees hi ha un important sector ramader, que aporta
una gran producció de llet i derivats, i carn (vacum, aviram i porc).

Ha augmentat molt la ramaderia de cicle curt (porquí i

aviram). Es tracta de criar el més ràpidament possible els
animals per a la seva venda.

Destaca en general la modernització del sector, que ha possibilitat

el descens mà d’obra i l'augment de la producció i la productivitat.
La UE, des dels seus orígens, Destinà molts recursos a
considerà el sector primari com subvencionar la producció
un sector estratègic. i la modernització del
sector.

Ara la qüestió és
equilibrar l’oferta i la
demanda

Problema dels excedents

Des de 1962 existeix la Conjunt de normes comuns en
PAC: Política Agrícola matèria agrícola dels països de la
Comunitària de la UE. UE.

- Augmentar la productivitat
Els objectius - Garantir el nivell de vida del sector
de la PAC - Evitar oscil•lacions en els preus
eren: - Assegurar el proveïment als consumidors
a preus raonables.

- Reduir els preus agraris per millorar la

Actualment competitivitat
són: - Fomentar el desenvolupament rural
- Fer una agricultura més ecològica
- Garantir la seguretat i qualitat dels
aliments per als consumidors europeus.

El 1992 es produí una gran reforma de la PAC, car

s'introduïren els ajuts directes al productor.
Es vol la racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn
de boví..) establint unes quotes de producció.

Es creà el FEOGA, que pretenia garantir els

ingressos productors (agricultors i ramaders).
El FEOGA gestiona un importantíssim
pressupost (representa més del 60% de les
despeses de la UE).

Des del 2006 el FEOGA s'ha

sustituït pel Fons Agrícola de
Garantia (FEAGA) i el Fons
Europeu Agrícola de
Desenvolupament Rural
(FEADER).
L'any 2003 la PAC es L'any 2004 s'incorporaren 10
reformà, restringint les nous estats, amb rendes
ajudes econòmiques. agràries més baixes.

Es van reduir les ajudes que rebien països més desenvolupats

com ara Espanya.
Continuen les polítiques
per incentivar la
modernització del sector,
incentivant el respecte per
el medi ambient.
Es promou la jubilació
anticipada d’agricultors, els
mètodes de producció
respectuosos amb el medi
ambient, i la introducció de
mesures de protecció de
l'entorn i reforestació...

En un futur es planteja treure aranzels als productes agrícoles

extra-UE. Els productors hauran de fer front a la competència
de les importacions d'altres països.
Actualment, la UE realitza aquestes polítiques concretes:

- Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció

agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra
d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.
- Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de
la producció. Es tracta de protegir els productes interiors
gravant els productes estrangers amb aranzels. Provoca
dumping.
- Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials
(subvencions) a regions amb dificultats per poder oferir
preus competitius. Actualment es plantegen dificultats de
repartiment dels fons.
LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A ESPANYA

S'ha produït una claríssima pèrdua

d'importància del sector, pel que fa a la mà
d'obra i a l'aportació al PIB.

El 1900, el 70% mà d’obra treballava

al primari. El 2013, no arriba al 5%.

Cal destacar però la seva importància

estratègica i que encara es troba per sobre
de la mitjana de la UE.

Produeix més del 13% de tot el valor

del primari de la UE.
Al llarg del segle XX s'ha donat un Despoblament i
abandonament de les zones rurals (èxode envelliment.
rural).
Paral·lelament però, s'ha produït un augment espectacular
producció (millores tècniques, modernització).
L'estat incentiva això, amb la concentració parcel·lària (des
dels 50’s), l'increment dels regadius i l'aplicació de la PAC.

A Espanya hi Són explotacions familiars,

predominen les treballades per la família, potser amb
petites i mitjanes la col·laboració d'un reduït grup de
explotacions agràries. treballadors assalariats.

Sovint els assalariats no són fixos, i només

es demanden en moments puntuals com a
treballadors eventuals (sovint dones
immigrants contractades en origen).
Cada cop és més freqüent en la petita propietat el treball a
temps parcial (buscant un segon sou en un altre feina) o que
només hi treballi el cap de família (la resta busca altres
ocupacions).
Darrerament també es constata una disminució de l'arrendament
i la parceria i un increment de la gestió directa.
Espanya la superfície dedicada a la producció agropecuària és de
50,5 M de ha. D'aquestes, la SAU (terres de conreu i pastures)
ocupaven 24,5 M de ha.
Darrerament han
disminuït les terres de
conreu i han augmentat
les dedicades a
pastures i a boscos.

La major part de la terra

conreada és de secà (78%). El
regadiu només ocupa el 22%
(Espanya seca / humida).

Els regadius es troben en expansió, i això planteja

el problema de l'aigua.
A Espanya la majoria
d'explotacions no superen
les 5 ha (51%), però només
ocupen el 4,74% de la
superfície agrària.

Per contra, les explotacions

més grans de 100 ha són
només el 4,63%, però
representen el 55,49% de la
superfície agrària.
Els latifundis, on es practica Han experimentat un
l'agricultura extensiva, gran procés de
predominen a Castella-La Manxa, mecanització i
Extremadura i Andalusia. modernització,
aconseguint importants
collites i beneficis.
Els minifundis (menys de 10 ha) predominen a la meitat nord i
als dos arxipèlags. Actualment es troben en regressió:
- Abandonament de l'autoconsum

- La mecanització resulta dificultosa (no es pot ampliar molt la

producció i la productivitat)
- Increment dels preus dels productes industrials d'ús agrícola.
La petita explotació només és rendible si es tracta d'una
agricultura intensiva o molt científica.
Les explotacions mitjanes (unes 30 ha) han augmentat.
La UE les incentiva, fomentant una agricultura intensiva
que vol aconseguir productes de bona qualitat.
Actualment han augmentat els rendiments, tot i que encara són
inferior als dels PPBB, R. Unit, França ...
Cal modernitzar més (fomentar mentalitat més
capitalista). Encara hi ha moltes explotacions familiars,
més del 90%, amb poca capacitat inversora.

Tot i els problemes, hi ha una clara tendència a la modernització.

Ha augmentat la
maquinària, així com la
utilització d'adobs,
fertilitzants i pesticides.

S’ha multiplicat la
i n d ú s t r i a
agroalimentària.
Considerant els condicionaments naturals (orografia, clima i sòl):
Al nord hi ha més pluja, per això hi ha més ramaderia,
més moderna (destaca la producció làctia).

Al sud / llevant destaca la trilogia mediterrània i els

productes hortícoles -arbrers fruiters, productes de l'horta
(primerencs, molts dedicats a l'exportació)-.

Al centre destaca la trilogia mediterrània (cereals, vinyes i

oliveres) i la ramaderia ovina.
Entre els conreus de secà destaquen l'ordi, el blat, l'olivera, els
ametllers i la vinya.

Entre els conreus de regadiu trobem el gira-sol, el lli, la soja i els

farratges.

A més de gran varietat de

productes hortícoles a
l'aire lliure i en
hivernacles, trobem
arbres fruiters (taronja,
mandarina, llimona,
a r a n j a , p r e s s e g u e r,
albercoquer, pruneres,
pomeres i pereres).
 La producció ramadera espanyola es
troba en expansió. Aporta al voltant
d'un 40% de la producció final agrària

L'augment del nivell de vida

comporta un augment del
consum de carn (avicultura, oví,
porcí i boví), productes làctics i
ous.
La ramaderia espanyola es troba molt
vinculada a la indústria càrnia i làctia.

La ramaderia industrial, amb estabulació contínua del bestiar,

mecanització de processos i elevades concentracions d'animals, s'ha
imposat com a model majoritari.
El sector ramader més important és el porcí (Espanya és el quart
productor mundial i un gran exportador).
El sector boví també és molt destacat per la seva producció de carn i
llet, tot i les limitacions de la UE per excés de producció.
El sector avícola (sobretot carn de pollastre i ous) també s'ha
modernitzat i ha augmentat la seva producció.
El bestiar oví i cabrí ara es troba estancat.
Les exportacions espanyoles es
centren en les fruites, llegums,
hortalisses, olis, begudes
(destaquen els vins), conserves
vegetals...

Per contra, les importacions

espanyoles es concentren en
productes ramaders (sobretot carn
i animals vius, també llet) blat i
begudes.
Des del govern es vol impulsar la
producció de productes de Impulsa les DO.
qualitat:

Una Denominació d'Origen (DO) és una indicació

geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d’un producte
agrari, elaborat sota unes condicions regulades.
En un futur es plantegen els reptes:

Incorporar-se a les xarxes internacionals de comerç i

distribució d’aliments.
Incorporar-se plenament a la indústria moderna
(agroindústria).
L'agroindústria representa el 80% producció
agrària / pesquera i elabora ¾ producció
agrària / pesquera.

La comercialització òptima dels productes

agraris depèn del grau de desenvolupament
de l'agroindústria (una part important dels
productes consumits són transfomats per
l'agroindústria).
A nivell mundial, l'agroindústria
es troba controlada per
empreses multinacionals
d'elevada productivitat, que
acostumen a oferir productes
cada cop més elavorats.

La indústria agroalimentària
ocupa ja més del 14% de la
població activa, i és molt
destacada tant per població
ocupada com per valor
econòmic.

Representa un 20% de les exportacions

espanyoles i un 10% de les importacions.
ELS PAISATGES AGRARIS D'ESPANYA

Els paisatges agraris sempre es troben molt influenciats per les

condicions naturals (clima, relleu i tipus de sòl).
Els paisatges agraris espanyols s'agrupen en cinc tipus:

- Paisatge atlàntic
- Paisatge mediterrani
- Paisatge d'interior
- Paisatge de muntanya
- Paisatge de les illes Canàries
EL PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC
Es donen en el nord de la
Península, amb un relleu força
accidental.
El clima és oceànic plujós, amb
temperatures suaus. Hi ha prats i
boscos caducifolis.

L'agricultura ocupa poca extensió,

i el policonreu d'autoconsum es
troba en clara regressió.

Es planten prats i farratges per al bestiar.

Destaca també la producció de blat de moro i patata.
 En la ramaderia destaca la
bovina, per aconseguir llet i
carn. Darrerament s'han
introduït noves races, com la
vaca frisona.

Domina el minifundi, éssent

l'hàbitat rural dispers
(caseries o poblets).
EL PAISATGE AGRARI MEDITERRANI
Es donen en zones amb influència mediterrània.
Les precipitacions són escasses i es dóna la secada estival.
Hi ha relleus accidentals, combinats amb planes fèrtils.
L'explotació forestal és poc important.
L'agricultura predominant es basa
en la trilogia mediterrània.
Altres conreus són l'ametllers,
l'avellaner i el garrofer.
Allà on es pot es practiva
l'agricultura de regadiu per produir
hortalisses, cítrics, fruits tropicals....

La ramaderia ovina i caprina és

extensiva en les zones de secà. La
porcina és intensiva.

Depenent de les zones, les

dimensions de les explotacions
varien.
La població tendeix a concentrar-se
en grans pobles, tot i que també hi
ha hàbitat dispers.
EL PAISATGE AGRARI D'INTERIOR
Es dóna a l'interior de la Península
Ibèrica. Hi predominen les zones
planes i a amb una altitud elevada.

El clima és de tendència
continental, amb marcades
diferències entre l'estiu i l'hivern.
Les precipitacions no són
abundants.

Es conreen els cereals (sobretot blat i

ordi), donant-se la rotació de conreus.

En general es tracta
d'explotacions molt mecanitzades.
Hi predomina el bestiar oví a les zones
més seques.
A les deveses salmantines i extremenyes
es dóna una ramaderia extensiva
industrial.
Prop de les grans ciutats, es dóna una
ramaderia industrial -aviram, porcí,
vacum-.

La població és escassa i envellida, a

causa de l'èxode rural. L'hàbitat tendeix
a ser concentrat en pobles i ciutats.
EL PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA
Es dóna en zones de relleus escarpats i clima fred. El vessant sud
acostuma a ser més càlid que el nord.
Aquest paisatge darrerament s'està transformant per l'impacte del
turisme.
Les activitats agropecuàries i silvícoles es
caracteritzen per l'escalonament dels usos del sòl
segons l'altitud i la insolació (conreus, pastures,
boscos i prats alpins).

Sovint hi ha feixes i la propietat acostuma

a ser petita.

L'explotació forestal és destacada (faig,

castanyer, pins i eucaliptus). Els boscos sovint
són de propietat municipal.
La ramaderia és bovina i ovina (aquesta encara manté la
transhumància local).

El poblament és escàs, concentrat en nuclis petits.

EL PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIES
Els sòls són volcànics i els paisatges escarpats. El clima és
subtropical i les precipitacions molt escasses.
Es produeixen plàtans, tomàquets i patates. Per augmentar la
producció s'han instal·lat molts hivernacles.
La ramaderia ovina i caprina es troba en expansió, mentre que el
boví i el porcí es troben en regressió.
El tipus de propietat és variat, la població viu concentrada i la
població agrària es troba en regressió.

Els boscos canaris van patir una tala abusiva. Ara es troben
protegits, especialment els pins canaris i la laurisilva.
LES ACTIVITATS AGRÍCOLES A CATALUNYA
El sector primari només aporta el 1,3% del PIB català (2007),
per sota de la mitjana espanyola i de la UE, com també es troba
per sota en població ocupada (menys del 2%)..

En les darreres dècades s'han produït molts canvis. D'una

banda motivats per la recessió de l'espai conreable (canvis
socials i econòmics). De l'altra per la incorporació a la UE (ha
suposat un procés d’adaptació, augmentat l'especialització i la
millora tècnica).
Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura.

Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt

nivell de mecanització i la diversitats de conreus.

L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats

i envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o
de neu.
 La comarca amb un
nombre d’ocupats més
gran en el sector primari
és el Segrià, mentre que
les que tenen una
quantitat d’ocupats menor
són la Vall d’Aran, el
Pallars Sobirà i l’Alta
Ribagorça.

Al Segrià l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica a

causa d’una antiga implantació de l’agricultura basada en l’existència
d’una plana amb sòls molt fèrtils, el desenvolupament dels conreus de
regadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió més recent d’alguns
conreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges.
El 75% de la producció és de secà, i
el 25% de regadiu.
Destaca la producció de la trilogia
mediterrània (Segarra, Garrigues,
Penedès, Priorat), blat de moro,
cítrics, arròs, fruites i productes de
l'horta (Baix, Ebre, Montsià, Delta,
Segrià....).
A les planes i parts baixes dels rius es
dóna una agricultura intensiva de gran
productivitat. Malauradament moltes
d'aquestes petites explotacions
desapareixen per la pressió
urbanística (Barcelona, Baix
Llobregat...) L'excepció serien algunes
zones del Maresme.
Els principals productes i les localitzacions geogràfiques són:

- Flors i les plantes ornamentals al Maresme.

- Hortalisses al delta del Llobregat (tomàquets, pebrots,
cogombres, etc.)
- Arròs al delta de l’Ebre.
- Cítrics al Baix Ebre i al Montsià.
- Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt Empordà
(poma).
- Vinya en comarques especialitzades en aquest conreu
destinat a la producció de vins i caves: Penedès, Priorat,
Conca de Barberà, Terra Alta, Alt Empordà, etc.
- Avellaner al camp de Tarragona.
- Cereals, olivera i vinya a les terres interiors, amb
especialització d’algunes comarques en algun producte
concret com l’olivera a les Garrigues o l’ordi a la Segarra.
- A les comarques més humides es produeix farratge i
blat de moro destinats a les explotacions ramaderes.
Ha baixat la terra conreada
però encara en sobra, ja
que han augmentat els
rendiments.

L'increment dels
excedents fa que la
UE “congela” les
terres (fomenta el
guaret o els
boscos).

L'increment de la
competència exterior fa que
la tradicional producció
familiar sigui poc
competitiva.
S'ha incrementat la importància sector
ramader.

A moltes comarques, especialment a

les més humides, el sector agrícola
està integrat amb les explotacions
ramaderes, de manera que l’ordi, els
farratges i el blat de moro que s’hi
conrea està destinat a l’alimentació
d’explotacions ramaderes sovint dins
la mateixa propietat.

L'augment de la importància comporta la modernització del sector

ramader, tradicionalment complement de l’agricultura.
Ara és més intensiva, centrada en el “cicle curt” (porquí /
aviram). De fet, el 59% del valor de la producció final del
primari català el proporciona la ramaderia.
Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera molt
intensiva.
Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de
ramaders. Aquest canvi té a veure amb els canvis en el nivell de
vida de la població. Això genera més demanda i una major
especialització.
Destaca la importància de l'agro-indústria (càrnia, vins i cava).
LA SILVICULTURA
És la cura i explotació dels boscos.
La seva importància econòmica és
relativa, tot i que la importància
estratègica és vital.

Proporciona recursos forestals (fusta, suro, resina, bolets, fruites

del bosc, caça...). Tot i que cada cop es valora més els recurs
paisatgístic, el principal recurs que proporciona la silvicultura és la
fusta (hi ha més demanda que oferta, això incrementa el seu valor
econòmic).
El principal problema de la silvicultura és el de la sobreexplotació.
Caldria regular tala, repoblar i incentivar els conreus forestals.

Els principals productors de fusta del món són els EUA, els països
escandinaus i Rússia.
LA SILVICULTURA A ESPANYA I CATALUNYA
La superfície forestal espanyola és de 26,3 milions d'hectàrees, una
mica més de la meitat del territori. Només 14 milions es poden
considerar bosc.
Els principals productes forestals són la fusta i el suro. La seva
explotació es dóna al Massís Galaic, Serralada Cantàbrica,
Pirineus, Sistema Central i Monts de Toledo.

Els rendiments són inferiors als del nord d’Europa.

Després d’una època de gran retrocés, ara s'incrementa la
superfície dels boscos (abandonament zones agrícoles marginals,
subvencions UE). El problema és que es genera una massa
contínua, disparant-se el perill d'incendis.
S'ha produït un increment de l'explotació del bosc (fusta, suro, ús
turístic) per això s'han introduït espècies de creixement ràpid (pi o
eucaliptus), que han desplaçat al roure o l'alzina.

Terres abandonades
LA PESCA
Continua sent una activitat extractiva i depredadora, que
proporciona entre un 20% i un 30% de les proteïnes animals de la
dieta humana.
La gran majoria (85%) és la pesca en aigües marines (entre la
superfície i 100 m. Profunditat), que és la més important, car és la
que produeix més beneficis.
PESCA EN AIGÜES MARINES
Els caladors són zones amb gran abundància de pesca.
Es troben en:

- Zones amb plataformes continentals extenses (Mar del Nord,

Mar d’Islàndia).
- Zones de trobada de corrents marins càlids i freds
(Terranova, Mar del Japó).
- Zones amb corrents freds, on hi ha més plàncton (Sudàfrica).

A nivell mundial, destqaquen:

La costa del Labrador o Atlàntic nord-oest, el mar del Nord o
Atlàntic nord-est, el mar del Japó o Pacífic nord-oest, les costes
del Perú o Pacífic sud-est.
Les espècies capturades es destinen a diversos usos.
Les més importants són destinades al consum humà
(bacallà, sardina, areng, tonyina, anxova, lluç ...).
Altres usos són, per exemple, els pinsos.

Altres recursos marins

aprofitats són la sal o les
algues, destinades a la
indústria química, farmàcia...
S'utilitzen diverses arts de pesca: arrossegament, tir,
encerclament, palangre ...
En els països
subdesenvolupats es porta a
terme una pesca de baixura o
costanera, amb tècniques poc
avançades.

En els països desenvolupats es

dóna la pesca d’altura i una
pesca costanera que incorpora
els avenços tecnològics que li
són útils com per exemple la
detecció dels bancs de peix amb
el radar.
Els principals tipus de pesca són:

- Pesca de terra (aconsegueix marisc amb la retirada de

les marees -ara vivers-).
- Pesca de costa. Es tracta de petites embarcacions que
treballen 1 dia i subministra el peix fresc. Utilitza arts com
el palangre o les xarxes artesanals.

- Pesca d’altura. És la que es practica lluny de la costa,

amb grans embarcacions. És una explotació a gran
escala, treballant llargues temporades. Demana una
fortíssimes inversions i moltíssima tecnologia (satèl·lit,
vaixells factoria...). La producció s'orienta als mercats
locals de qualitat o al mercat global.
Comprèn el sector de la indústria de les
conserves, dels congelats i la producció de
derivats del peix com les farines, els olis i els
pinsos.
La pesca marítima La contaminació
presenta dos grans
problemes: La sobreexplotació (la pesca no és
una activitat sostenible).

A nivell mundial la flota pesquera és

massa gran (potser el doble del que
caldria).
Això provoca l'esgotaments
dels caladors i la pèrdua de
la biodiversitat
Què caldria fer?
• Establiment de quotes de pesca per regular la quantitat de
peix capturat.
• Millorar les arts i les tècniques de pesca.

• Establiment d’aturades tècniques o biològiques que

possibilitin la recuperació natural dels bancs de pesca
sobreexplotats.

• Promoure el recolzament i la promoció de diferents

formes d’aqüicultura tot dedicant recursos a la investigació
per a l’acomodació d’espècies salvatges a la cria en
captivitat.
• La posada en marxa de campanyes publicitàries i de
conscienciació ciutadana com ara la de “pequeñines no” o
promoció dels avantatges del peix procedent de
l’aqüicultura.
Els recursos marins en general són un bé escàs. Cada cop són
més valuosos i per aixó cal assegurar-se el control.
No només pels recursos marins (pesca). Cada cop més
cal tenir present els recursos minerals.

Això ha obert problemes territorials entre països arreu del

món per la qüestió de les aigües jurisdiccionals.
Les aigües jurisdiccionals primer eren 12 milles.

El 1995 però, la Convenció de l’ONU sobre el Dret del Mar

decretà l'ampliació a 200 milles (370 Km).

Aquesta situació provocà, per exemple, importants

tensions entre Espanya i el Marroc.
L'AQÜICULTURA.
L'aqüicultura consisteix en la cria de peixos en piscifactories
(granges).
Cada cop té més importància i alguns la consideren una
alternativa a la sobreexplotació.
De fet als països rics ja consumim més peix
procedent de piscifactoria que del mar obert.
Les piscifactories produeixen espècies amb bona sortida al
mercat, destinades al consum domèstic:

Truites de riu, orades, llobarro, musclos, ostres....

Sembla que en el futur continuarà

l'expansió, tot i que cal superar certs És sostenible?
problemes.
LA PESCA A LA UE
La pesca té un important pes al sector primari de la UE, sobretot
a les zones atlàntiques. La flota de la UE entre les primeres del
món.
A partir dels 60’s augmentà el nivell vida, que
comportà un augment del consum peix. Això
estimulà les captures i la indústria pesquera.

Als 70’s el sector entrà en crisi en alguns països,

donat l'augment del preu del combustible i de la
normativa de les 200 milles.
Actualment la gran preocupació és la
sobreexplotació dels caladors.
El 1993 es creà l'IFOP (Instrument Financer d’Orientació de la
Pesca), amb la intenció de modernitzar el sector (modernitzar i
reduir la flota) i reduir les captures.
S’han reduït les captures, però han
augmentat de valor, car són més
cares.

En el futur es preveu
una nova crisi, que
farà reestructurar el
sector.
La UE vol mantenir els recursos provinents de la pesca.

- Reducció de les captures

- Prohibició de determinades arts de pesca
- Creació de l’aturada biològica
- Reducció flota (50%)

Tot i això:

Cada cop hi ha
més veus que
alerten de la
sobreexplotació
dels recursos
pesquers
LA PESCA A ESPANYA I CATALUNYA

A Espanya la distribució de la flota és variada, destacant que

el 85% es troba al nord-oest (Galícia) amb ports com els de
Vigo o A Corunya.

Els caladors espanyols Cal sortir a pescar fora, fent

són pocs (limitats) i es front al problema de les 200
troben clarament milles (cal negociar
sobreexplotats. convenis).

Darrerament es vol potenciar l’aqüicultura, camp en el qual

Espanya és una potència mundial (Galícia, Catalunya,
València, Canàries...)
Catalunya consumeix molt peix però la mediterrània és una
mar relativament pobre, per això s'ha d'importar molt i
potenciar l'aqüicultura.

La importància econòmica del sector és escassa (0,25 %

PIB). Proporciona sobretot peix fresc.

Actualment es dóna un intent de modernització, tot i que cal

controlar la sobreexplotació.
Un altre problema és que la Mediterrània és una mar
tancada, molt vulnerable a la contaminació.

L'aqüicultura es troba en expansió, i encara ho serà més en

els propers anys. Catalunya és una de les regions més
avançades d'Espanya en aquest camp.