Tema 3.

L'agricultura, la
ramaderia, la pesca i la
silvicultura.
Les principals activitats del sector primari són l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació dels boscs. Totes molt
relacionades amb l'obtenció d'aliments.

El medi físic és objecte de sobreexplotació i degradació a conseqüència de les modernes tecnologies i de males pràctiques
1. L’ agricultura

L'agricultura és el conjunt d'activitats econòmiques i tècniques relacionades amb el tractament del sòl i el conreu de la terra per a la
producció d'aliments. El 38% de la superfície del planeta són terres dedicades a l'agricultura.

Característiques de l'agricultura.

-Condicions naturals: clima, relleu o el tipus de sòl expliquen les distribucions dels diferents conreus, cada un necessita diferents tipus
de temperatura i humitat, a més, les terres planes són millors per treballar i no tots els sòls són igual de fèrtils.

-L' augment de la població mundial requereix una producció més elevada d'aliments, per tant, s'han de menester més terres agrícoles.

-Les polítiques agràries. Els governs i les organitzacions internacionals apliquen plans de millora que contribueixen al
desenvolupament agrícola.

- Mitjans tècnics i la destinació finals de les collites, hi ha diferents espais depenent de les tècniques emprades, ús de les màquines o
productes químics.

La destinació pot ser de subsistència (autoconsum) o agricultura de mercat (venda)

 Clima
(temperatura, pluja, vent...)

Relleu
(pendent del terreny, altitud, orientació...)
FACTORS FÍSICS

↓ Sòl
(textura, acidesa, nutrients...)
Determinats per elements naturals i geogràfics

Aigua
(disponibilitat d'aigua)
Ens trobam davant la paradoxa de què es produeixen més aliments que mai. Suficients per alimentar a tota la població, però la fam
al món continua sent un problema. L'objectiu dels països ha de ser aconseguir la sobirania alimentària, per fer-ho, s'ha
d'harmonitzar la producció amb la demanda interna d'aliments, amb els canvis en els mercats internacionals i amb els requisits
mediambientals.

La FAO (Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i L'agricultura), és un organisme que s'encarrega de dirigir les
activitats internacionals de la lluita contra la fam. Facilita el desenvolupament, assessora els governs en planificació; recopila,
analitza i difon informació, també s'encarrega de solucionar urgències agrícoles com sequeres i fams. Destaca també el
desenvolupament agrícola i rural sostenible.
L’ agricultura avui

El conreu de la terra és la font bàsica per obtenir els aliments que consumim i els cereals són la font d'alimentació més important,
però amb els models de consum de vida saludable han augmentat la producció de fruita i vegetals.

L'agricultura d'avui suposa només el 3% del valor total de la producció mundial, davant el 27% de la indústria i el 70% del
sector terciari.

Hi ha diferències entre països desenvolupats i no desenvolupats, el nombre de persones que fan feina a aquest sector és major als
països poc desenvolupats i a moltes parts del planeta l'agricultura tradicional es manté.

Per altra banda, ha crescut l'agricultura orientada al mercat i l'exportació. Gràcies al progrés científic s'ha augmentat la producció
per hectàrea cultivada, però l'ús de pesticides o la modificació genètica comporten efectes perjudicials per a la salut i l'equilibri
natural.
2. Els paisatges agraris
Són els paisatges naturals modificats per l'ésser humà amb la finalitat d'obtenir productes de la natura.

El poblament rural és la part habitada de l'espai rural. Hi ha de dos tipus:

-Poblament rural concentrat, quan les cases es troben agrupades, els habitants tenen serveis per satisfer les seves necessitats.

- Poblament rural dispers, quan les cases estan aïllades: llocs, possessions, granges aïllades…

Hàbitat dispers
(habitatges aïllats)
Segons disposició de l'espai (masies)
POBLAMENT
habitat
(hàbitat) Hàbitat concentrat
(habitatges agrupats)
(pobles)
Característiques de les parcel·les:

Les parcel·les són la divisió del sòl agrari i es poden diferenciar per:

Dimensions: minifundis o parcel·les reduïdes, latifundis o grans extensions

Forma: regular o irregular.

Límits:Camps oberts o openfield: parcel·les obertes i formes regulars, sense tanques que les delimitin. Habituals a l'Europa central.
Camps tancats o bocage: parcel·les closes, de formes irregulars i delimitades per murs o tanques. Paisatges propis de l'Europa atlàntica.

Latifundis
(grans dimensions)
Segons les dimensions dels
camps Minifundis
(petites dimensions)

Regulars
PARCEL.LES
Segons la forma dels camps
Irregulars

Camps oberts
(openfield)
(sense tanques)
Segons els límits dels camps
Camps tancats
(bocage)
Latifundi, camp obert, monocultiu i regadiu. Destinat al mercat. Extensiu
Minifundi, regadiu,policultiu, camp tancat, De subsistència (recreativa?). No destinada al mercat.
Monocultiu,cams oberts, latifundis, secà, Producció destinada al mercat.extensiu
Intensiu.
Sistemes de conreu:

Varietat de productes: policultura on l'espai agrari es divideix en parcel·les petites on es conreen especies vegetals diferents, i
monocultura on als espais agraris es cultiva només un producte

El sistema de regatge: secà, on els conreus només reben l'aigua de la pluja, o de regadiu, quan una part del regatge es fa de
manera artificial.

Aprofitament del sòl agrícola:

intensiu, quan s'intenta aconseguir la productivitat més gran en una superfície petita i amb grans inversions.
Extensiu: quan es conreen grans parcel·les per aconseguir a baix cost grans quantitats d'un producte.

Els conreus de secà normalment es relacionen amb l'agricultura extensiva: blat, ordi, ordi, sègol, llegums, vinya o l'olivera.

Els conreus de regadiu s'associen a l'agricultura intensiva: blat de les Índies, hortalisses i verdures.
 Policonreu
Segons la (diversos cultius)
varietat de productes
Monoconreu
conreats
(un sol cultiu)

Cultius de regadiu
(amb sistemes de reg)
SISTEMES Segons les necessitats (verdures...)
DE CONREU d'aigua
Cultius de secà
(aigua de la pluja)
(cereals...)

Agricultura intensiva
(llocs molt poblats, poques terres,
molta inversió i molta mà d'obra)
Segons (fruites, verdures...)
l'aprofitament
del sòl Agricultura extensiva
(llocs poc poblats, moltes terres i
poca mà d'obra)
(cafè, sucre, cacau...)
3. La ramaderia

És la cria d'animals domesticables per explotar-los.

La ramaderia tradicional tracta d'obtenir productes per l'autoconsum, i moltes vegades es complementa amb l'agricultura. Els
animals es fan servir per treballar al camp i els excrements es fan servir per adob.

Els camperols tenen petits ramats d'ovelles o cabres d'on aconsegueixen llet, carn i llana. El bestiar s'alimenta de les restes de les
collites o pastura a les parcel·les no conreades. Això es practica a les zones intertropicals, algunes regions monsòniques i en àrees
mediterrànies.

A zones molt seques hi ha domini de pasturatge nòmada: ramat i pastors es desplacen cercant aigua i pastures
Ramaderia comercial.

L'objectiu és la venda de la producció al mercat i obtenir el màxim benefici: selecció de races, automatització de processos
productius, millores en l'alimentació i ús d'avenços científics.

-Ramaderia extensiva: es practica en zones amb grans extensions per a pastures, com l'oest dels Estats Units i la pampa
argentina (bestiar boví per a carn i llet), i a la Patagònia argentina, Austràlia o la República de Sud-àfrica (ovelles per a llana)
Necessita poca mà d'obra, els ramats pasturen lliurement, però requereix capital per tenir un gran nombre de caps de bestiar i
tenir bones estructures comercials.

-Ramaderia intensiva: són explotacions molt especialitzades que requereixen una gran inversió en mà d'obra, instal·lacions i
aliments pel bestiar Els animals es troben estabulats, sota condicions de temperatura, llum i humitat creades de manera artificial i
s'alimenten amb pinsos, els animals de granja i els bovins són els que més es crien per aquest mètode. Aquest tipus de ramaderia
es localitza al Canadà, Estats Units, Nova Zelanda i l'Europa Atlàntica
Ramaderia intensiva Ramaderia extensiva
4. Activitat pesquera

La pesca és l'aprofitament dels recursos alimentaris que ofereixen els rius, llacs, i sobretot, mars i oceans. El 75% de les captures són
per a consum humà i la resta per elaborar olis i farines.

La pesca artesanal: a prop de la costa, amb força humana i instruments senzills, la producció és escassa i per l'autoconsum. Als països
en desenvolupament són una força important d'ocupació, nutrició i seguretat alimentària.

Als països rics només es fa aquest tipus de pesca per espècies molt preuades, com la llagosta
Pesca comercial.

El seu objectiu és fer el màxim de captures possibles, per això es fan inversions econòmiques en tecnologia i unes bones flotes
pesqueres, això com la millora d'infraestructures dels ports.

Depenent de la zona on es du a terme es poden diferenciar:

La pesca costanera: els vaixells s'allunyen poc de la costa, són petits i estan equipats amb xarxes i llinyes potents. Les captures
cada vegada són menors per l'exhauriment del fons marí. El peix capturat es porta a les llotges.

Pesca d'altura: les flotes estan a alta mar durant setmanes o mesos. Els vaixells tenen radars i sonars per detectar els bancs de
peixos i saber quin volum tenen. Disposen d'instal·lacions frigorifiques per conservar les captures.

Gran pesca: És a aigües molt llunyanes i els vaixells tenen reforç de vaixells d'abastament. Des del vaixell base, les embarcacions
surten a fer captures que, després, són classificades i preparades per ser comercialitzades.

Aqüicultura:

És la cria d'animals i plantes en aigua dolça (piscifactories) o salada (en zones ben delimitades de la costa). Molt present a la Xina,
Indonèsia, l'Índia, els EUA i el Japó
Pesca artesanal Pesca d’ altura
Zones pesqueres: no a totes les zones hi ha la mateixa riquesa. Les captures es concentren en àrees determinades anomenades
caladors que es troben a:

Zones on la plataforma continental és extensa, les aigües són poc profundes i són mogudes pels corrents marins i les
temperatures són favorables als peixos.(mar del Nord o mar de japó).

Zones de contacte entre corrents marins freds i càlids, ja que es concentren espècies de manera abundant. (terranova o mar
del Japó)

Zones costaneres pròximes a corrents marins freds. L'aigua freda té molt plàncton i atreu gran nombre d'espècies. Destaquen
les costes de Xile, sud del Perú i sud-oest d'Àfrica.
5. Explotació forestal
La silvicultura és el conreu dels boscs perquè siguin explotats d'una manera sostenible.

El bosc i la fusta.

La fusta es fa servir com a font d'energia, construcció, fabricació de mobles, producció de paper. A escala mundial la fusta suposa el 9%
del subministrament d'energia primària al món, especialment als països en desenvolupament, 2.000 milions de persones empren fusta
per cuinar o escalfar-se, així com a material de construcció.

Bosc com a font d'aliments.

A més de la pasta de paper (cel·lulosa), resines, fibres, suro, etc. també es pot extreure aliments. Als països subdesenvolupats
s'extreuen els recursos per complementar l'alimentació d'una població nombrosa i pobre. Caça, arrels, fruita seca, i plantes, tant per
alimentar-se com per a fer remeis i medicaments casolans.

Als països desenvolupats també s'aprofiten els boscos per a la gastronomia: gerds, castanyes, pinyons , groselles, aranyons, fraules,
bolets, tòfones... Així com plantes aromàtiques
Per una explotació forestal sostenible.

Des de sempre els boscos han estat matèria primera per a la construcció, transport, font d'aliments, combustible, foc, hi ha una volta
desapareguts s'han creat explotacions agràries, pobles i ciutats.

Es calcula que cada any desapareix uns 130000 km quadrats de bosc, això fa que milions d'animals perdin el seu hàbitat i es
redueixi l'absorció del diòxid de carboni de l'atmosfera, el que accentua el desequilibri climàtic.

Per això s'ha de potenciar l'explotació de manera sostenible, una explotació organitzada i compromesa amb la reforestació
 ELS PAISATGES AGRARIS A ESPANYA.

A. Paisatge agrari oceànic o atlàntic

Terres del nord i dels nord-est de la península banyades pel mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic.

-Agricultura: pràcticament ha desaparegut, és tradicional i de policultura per l'autoconsum, queda un poc a Galícia. Prats
dedicats al pasturatge de bovins o la producció de farratge (fenc). Es manté la pomera per la producció de sidra (destinada al
mercat) i el monocultiu amb més superfície és el blat de les Índies, però com a planta farratgera.

-Ramaderia: Cria de boví orientada a la producció de llet a Cantàbria, Astúries i País Basc. La carn de vaca per la carn és
important a Galícia.

-Silvicultura: el bosc s'explota de manera intensiva per la fusta, actualment es planten eucaliptus per al seu aprofitament.

-Estructura agrària: minifundi, sobretot a Galícia, explotacions ramaderes familiars o petites empreses dedicades a les
indústries làcties o càrnies.

-Poblament agrícola: Dispers en veïnats o en poblats

-Pesca hi ha dues àrees en aquesta part de les costes de la península:

● Nord-occidental: costes galleges, que és la regió més rellevant en volum de pesca i per valor econòmic. El port pesquer
més destacat d'Espanya és a Vigo, amb una important flota congeladora i bacallanera, indústries conserveres i
empreses distribuïdores.

● Cantàbrica: És la segona zona en volum de pesca, comprèn els ports de Bermeo, Sant Sebastià i Gijón.
B. El paisatge agrari mediterrani

És el predominant a la costa peninsular a l'est i al sud peninsular i les illes Balears.

Agricultura: Destaca la trilogia mediterrània que és de secà (cereals, vinya i olivera), ametler, garrover, avellaner...
també es practica el regadiu per a hortalisses, fruiters (cítrics) i fruites tropicals a hivernacles (xirimoia i alvocat)

Ramaderia: destaquen el ramat oví i caprí que és pràctica de manera extensiva a les arres de secà.

El boví i el porcí es crien majoritàriament de manera intensiva a granges i la seva producció és per a carn, per tal
d'alimentar als nuclis urbans.

Silvicultura: El bosc del mediterrani es troba molt degradat i no s'explota.

Estructura agrària: Explotacions mitjanes, a Andalusia predomina el latifundi i als litorals els minifundis amb
conreus intensius.

Poblament: és nombrós i amb tendència a concentrar-se, trobam habitat dispers, però poc.
Pesca:

Mediterrani : ports pesquers poc actius.

Zona sud-atlàntica: Des d'Ayamonte fins a la Línea de la Concepción (la part de l'oceà atlàntic que toca al sud
d'Espanya). Comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algesires, on es desembarquen espècies de gran valor
econòmic (cigales, llagostins...) procedents moltes vegades a les costes africanes.
C. El paisatge agrari d'interior.

Meseta, Extremadura, zones de la depressió de l'Ebre i del Guadalquivir, i l'interior d'Andalusia.

Agricultura: Predomini de blat i ordi tant per a consum humà com animal. Treball agrícola molt mecanitzat, a
prop dels rius hi ha explotació hortofructícola (vegetals i fruites) de regadiu.

Ramaderia: destaca l'oví (ovelles) que aprofita els prats (extensiu). A prop dels nuclis urbans hi ha explotacions
ramaderes industrials (porcí, boví, avicultura). A les deveses extremenyes i a Salamanca hi trobam ramaderia
extensiva porcina, ovina i bovina.

Silvicultura: Poca pluja, per tant, poc bosc a explotar.

Estructura agrària: grans explotacions a les zones de secà amb agricultura extensiva mecanitzada. A les zones
de regadiu les propietats són mitjanes.
D. El paisatge agrari de muntanya.

Propi dels Pirineus, Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Serralada Ibèrica i les Serralades Bètiques.

Agricultura: Depèn de l'altitud i la insolació (temps que li dóna el Sol). Bocs i pastures a les zones altes i hortes a
les valls. Es fan bancals, però hi ha dificultats per utilitzar maquinària gran.

Ramaderia: boví i oví de manera extensiva, i encara es pot practica la transhumància local d'oví.

Silvicultura: Aprofitament del faig i el castanyer, amb una fusta molt preuada (de creixement lent). Es repobla amb
pins i eucaliptus, de creixement ràpid, amb fusta de pitjor qualitat, destinat a treure fusta i paper.

Estructura agrària: petites propietats als valls, molt parcel·lades i separades per tanques i camins amb arbres.

Poblament: Escàs i concentrat en petits nuclis als valls.

E. El paisatge agrari subtropical.(Illes Canàries)

Agricultura: el primer producte és el plàtan (Tenerife i la Palma), després la tomàtiga per a exportar (Gran
Canària, Tenerife i Fuerteventura), també hi ha producció de patata a Tenerife i a Gran Canària.

Ramaderia: Caprina i ovina

Silvicultura: El bosc ha estat molt talat per aconseguir més terres de conreu. Actualment, els boscs de pi de
canàries i la laurisilva estan protegits.

Estructura agrària: Economia de subsistència amb petites propietats. A la costa propietats extenses destinades
al mercat.

Pesca: Els ports més importants són Las Palmas i Arrecife. Es practica la pesca d'altura i de gran altura a les
costes africanes.