TEMA 5

ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI

ESPAI RURAL
CARACTERÍSTIQUES
L´espai rural comprén el territori no urbanitzat que Espanya identifica almenys 10.000hab.
La geografia rural s´encarrega d´estudiar i analitzar els territoris i les interrelacions entre les activitats rurals i els
territoris on es practiquen.
• L´espai rural és dinàmic perquè ha anat canviant segons les demandes socioeconòmiques del moment històric.
✗ Tradicionalment es practicaven les activitats agrícoles, ramaderes i forestals destinades a proporcionar aliments, això
es el que ho diferencia de l´espai urbà.
✗ Des de 1990 s´ha convertit en un espai multifuncional, perquè acull les ocupacions de la societat urbana:residencies,
conservació natural.
• L´espai rural és heterogeni perquè els canvis no han afectat de la mateixa manera de tot el territori

ESPAI AGRARI
L´espai agrari ´´es la part de l´espai rural on es desenvolupen les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Son
importants:
• Subministren aliments i matèries primeres a diverses indústries com l´agroalimentària, tèxtil..
• La importància de les activitats agràries no es pot mesurar: son activitats multifuncionals que influïxen en la qualitat del
paisatge i del medi ambient.

CONDICIONANTS NATURALS DE L´ESPAI AGRARI

Té una amplitud mitjana elevada entre 200 i 100m, és troba el 70% de la terra
Relleu Hi ha moltes pendents que faciliten l´erosió i dificulten la mecanització
La solució aquest problema es crear terrasses per poder cultivar en el relleu muntanyós més desfavorable. Però d´altra
banda també afavoreix l´explotació forestal

Les precipitacions són escasses e irregulars

Clima Hi situacions amb temperatures extremes provocant aridesa + ó – pronunciada.
La solució aquestos problema es fer ús dels hivernacles per protegir el cultiu del clima

L´aigua → per al regadiu agrari esta limitada, ja que n´hi ha poca i les precipitacions són irregulars.

Vegetació natural → herbàcia i arbòria en algunes zona es troba degradada o eliminada per així donar lloc a altres usos del territori.

Son mediocres i s´erosionen fàcilment i això fa que la terra siga menys fèrtil
Sòl
Solució: l´ús d´adobs químics mesclats amb l´aigua del reg millora la terra; la fa mas fèrtil per produir més.

CONDICIONAMENT HUMANS
Demografia Aprofitament Extensius
Elements Econòmics → dels sistemes →
Socials tècnics Intensius
Estructura Agrària
Tradicional
Tipus Productivista
Postproductivista
ESTRUCTURA AGRÀRIA
Inclou elements demogràfics, socials i econòmics

Actualment la població agrària és escassa i envellida i masculinitzada, sobretot a l´interior de la

Península
Elements demogràfics

La causa principal d´aquesta situació és l´èxode rural que hi hagué entre 1960-1975.A més des de la
dècada de 1990 es mantenen dues tendències:

A les àrees agràries endarrerides A les àrees agràries més dinàmiques es

continua havent-hi un descens i un
envelliment demogràfic.
Causes: la disminució del creixement
natural, l´emigració, les jubilacions,
prejubilacions, i l´abandonament de les
explotacions poc rendibles.
produïx certa recuperació i un
rejoveniment demogràfic.
Causes: manteniment de la població i
arribada d´immigrant, introducció de
noves activitats residencials.

La propietat agrària és el conjunt de parcel·les que pertanyen a un propietari.

L´explotació agrària és el conjunt de parcel·les gestionades per un sol titular o explotador agrari,
independent de si són propietat seva o no, si estan juntes o separades. Aquestes es diferencien en 3 tipus:
extensió, distribució i el regim de tinença.
a) Extensió de les explotacions, és caracteritzen pel seu predomini de valors extremes i l´escassetat de
les dimensions mitjanes.

La xicoteta explotació es majoritària però ocupa La gran explotació es

una superfície reduïda, predomina al nord, al reduïda per ocupa una
Elements Socials litoral mediterrani, Balears i Canàries a vegades superficial amplia
són minifundis i a vegades explotacions
modernes.
.

b) La distribució nacional de les explotacions incloïa nombroses parcel·les.

• Actualment, la situació ha millorat gracies a la concentració parcel·lària.
• Pretén disminuir el minifundi i la dispersió parcel·laria concedint a cada propietari una sola
parcel·la o unes quantes, equivalents a les dispersades.
• El resultat es la disminució de les parcel·les però més gran i regulars, reduint termes i creant una
nova xarxa de camins.
c) El règim de tinença és el grau damunt l´explotació agrària. Es absolut en el cas de que la propietat
limite a la resta.

En la tinença indirecta el propietari

En la tinença directa el propietari i cedix l´explotació a una altra persona
l´explotador son la mateixa persona. a canvi de pagar-li amb un
percentatge la collita o renda.
 a) Aprofitaments: poden ser agrícoles, ramaders i forestals. Tradicionalment coexistien i
actualment es tendixen a l´especialització segons les condicions naturals o demanda del mercat.
b) Duen a terme sistemes agraris que utilitzen procediments que es fan servir per a obtindre
productes agraris.
Extensius si el terreny no s´aprofita al Intensius si el terreny s´aprofita al
Elements econòmics màxim màxim perquè s´hi treballa molt i s
´han invertit molts diners o tècniques
modernes.
c) Tècniques agràries han incorporat avanços com l´us de maquinaria, la selecció genètica de les
llavors, l´us de fertilització i productes químics.... Aquestes poden ser 3 tipus: T, P ó P

Postproductivitsa tècnica que combina la

Tradicional hi predominen els sistemes Productivista: implant sistemes intensius productivitat amb la conservació medi
extensius i la producció escassa destinada per obtindre una producció massiva ambiental i el benestar animal per
a l´autosuficiència alimentària destinada al mercat aconseguir una producció de qualitat.

POLÍTICA AGRÀRIA
Fins l´adopció de la PAC
a) Se va intentar canviar el sistema de propietat de la terra en diverses ocasions, però fins la desamortització del S.XX no va
canviar.
b) La extensió inadequada de les explotacions es va canviar a traves de la concentració parcel·laria de minifundis.
c) El proteccionisme comercial imposava aranzels als productes agraris estrangers per evitar la competència nacional.
d) La introducció de millores tècniques i l´extensió del regadiu va augmentar el rendiment agrari.
1º PAC
En 1962 es va adoptar un model productivista que tenia com a objectiu incrementar la producció d´aliments per així aconseguir uns
preus assequibles.
• Les mesures establertes per acomplir els seu objectiu van crear un mercat comú agrari i la concessió d´ajuts per als
agricultors.
• El resultat d´aquestes mesures es va manifestar en la dècada de 1980:
 La acumulació de excedents. Es va intentar solucionar amb 2 tipus de mesures
✗ Com van ser les intervencions per evitar que els preus s´enfonsaren (emmagatzemant excedents o destruint-los)
✗ Concedir subvencions per compensar al diferencia dels preus mundial que eren mes baixos.
 Aquestos canvis van portar a terme problemes ambientals: intensificació de la degradació...
• Espanya va entrar a formar part de les Comunitats Europees en 1986, quan ja s´havien manifestat els problemes de la PAC,
per això van:
(1) Reorientació de les importacions dels països comunitaris.
(2) Una pujada de preus agraris fins equipar-los.
(3) Adopció del sistema de quotes que afecta sobretot a la zona Cantàbrica.
(4) Recepció d´ajudes quantioses que contribuïren la modernització i elevaren les rendes i el nivell de la vida
dels agricultors
PAC actual i les seues reformes
Per front als problemes s´ha succeït diverses reformes que té un objectiu clar, la sostenibilitat o combinació de la competitivitat
respecte al medi ambient
1. Garantir la seguretat alimentaria
objectius 2. Aconseguir una agricultura sostenible
3.Contribuir al desenvolupament territorial
Actualment
El primer pilar d ela PAC va ser finançar les despeses de mercat i les ajudes directes a travès del FEAGA.
mesures
El segon pilar de la Pac va ser finançar el desenvolupament rural a través de la FEADER.
ACTIVITATS AGRÀRIES
La superfície ocupada es repeteix entre les terres de cultiu, els prats natural, i les pastures i terrenys forestals
Introducció
La contribució de cada ús a la producció final agrària ha evolucionat. Hi ha variacions anuals causades per
circumstàncies meteorològiques i contrastos força marcats entre comunitats autònomes.

Tradicional → es basava en el policultiu utilitzant tècniques endarrerides i sistemes de cultiu extensiu

que generaven una producció escassa, orientada al autoconsum o la venda, en el
mercat nacional, dels pocs excedents que produïa.
Agricultura

Actual→ inclou explotacions productivistes que tendixen a l´especialització, tecnificació e

intensificació per aconseguir una producció abundat per vendre-la en el mercat

a) L´agricultura tendeix a especialitzar-se en els productes que van millorar a cada regió.
1. L´us de maquinària vella perquè hi ha moltes explotacions xicotetes.
Actualment s´han renovat la maquinària per altres més ecològiques i d´us
compartit a traves de cooperatives o empreses de serveis.
b) Noves tècniques 2. El consum de pesticides i fertilitzants químics ha crescut fins fa poc, especialment
en el regadius, que son més exigents
3. S´usen llavors seleccionades i cultius transgènics o manipulats genèticament per
incrementar rendiments
4.S´emprenen diverses tècniques per a superar els condicionants naturals, modificant
el clima (microclimes càlid i humit davall d´estructures de vidre o plàstic..) creant
microclimes i modificant també el sòl.

• El guaret és una pràctica agrícola tradicional que consistix en deixar descansar

la terra un temps variable per recuperar la fertilitat del terreny
• La superfície del guaret complet, d´1 any ha retrocedit en Espanya fins fa poc
a causa de: 1. Reducció del període de descansa sembrant alguna plant de sòl de cicle
curt.
2.Ús de maquines que removem la terra profundament i l´extensió del
regadiu.
3.Interrupció d´aquest per les exigències comunitàries de deixar
superfícies comunitàries addicionals en guaret per la desvinculació de
les ajudes agràries d ela producció recentment.
• La distribució del guaret contraposa una incidència escassa en el nord
peninsular.
• L´avantatge principal del guaret és que permet que la terra descanse de forma
natural.
c) Intensificació de cultiu • El regadiu agrícola pràctica un és que consisteix en a portar als cultius
d´aigua addicional a la proporcionada per les precipitacions.
 Intensiu: proporciona diverses collites anuals
 Extensiu: proporciona 1 sola collita a la mateixa època que la dels secans veïns.
• La superfície regada augmenta considerablement al llarg del S.XX gràcies a
les grans obres estatals que es van fer.
• La distribució del regadiu mostra que hi ha contrastos clars. És escàs al nord
peninsular humit.. I es concentra a l´àrea del clima mediterrani, de
precipitacions escasses e irregulars.
• Els regadius tenen molts:
Avantatges Problemes
1. La estabilització de la producció al no dependre 1. Malbaratament d´aigua
dels cicles de secà 2.Conflicte per l´us de l´aigua amb la demanda
2.Augment de rendes del pagesos i del país urbana
3. Millora el nivell de vida (social) 3.Alteració mediambiental
4.Fixa la població reduint l´emigració (demografia) 4.Contaminació difusa de la terra
5.Millora la preparació tècnica professional (cultural) 5.L´alteració del paisatge
6.Col·labora amb la diversitat d´ecosistemes si
paisatges
 a) Cereals són cultius herbacis destinats a l´alimentació humana del bestiar, l´elaboració de pinsos compostos i a
l´obtenció de biocombustibles
b) Lleguminoses són cultius herbacis destinats al consum humà en verd o en sec o l´alimentació del bestiar.
c) Vinya és un cultiu arbustiu de secà que produïx raïm destinat al consum fresc i sobretot a l´elaboració del vi.
Producció
agricola d) L´olivera és un cultiu arbori de secà molt resistent a la sequera estival, que destina part de la collita a l´oliva
(10%) i la resta a fer oli
e) Cultius hortofructícoles es destinen al consum en fresc o a la indústria de conserves
f) Cultiu industrial es destina a la transformació industrial. Els més destacats són el gira-sol (biodièsel), la
remolatxa (sucre), el cotó (teixits), el tabac (industria tabaquera) i el llúpol (cervesa).
g) Els cultius ferratgers és destinen a l´alimentació animal en fresc i en sec després del procés de deshidratació
natural o industrial.

La ramaderia tradicional es basava en la coexistència de diferents especies ramaderes en un mateix àmbit.

Tipus
La ramaderia actual inclou explotacions productivistes que tendixen a l´especialització, a la tecnificació i a la
intensificació per aconseguir una producció abundant, orientada a la venda al mercat, i explotació
postproductivsta.

Estructura
a) La ramaderia tendix a especialitzar-se en la producció de carn o llet
ramadera
b) La tecnificació s´ha incrementat amb l´ús de munyidores mecàniques i l´estudi científic de l´alimentació del
bestiar
c) La ramaderia intensiva ha guanyat respecte a l´extensiva:
➢ Ramaderia extensiva depén del medi físic i s´alimenta en prats i pastures naturals.
➢ Ramaderia intensiva o industrial desvinculada del medi físic, ja que el bestiar està estabulat i s´alimenta
totalment o parcialment de pinso.
La producció ramadera ha fet incrementar la producció final agrària gràcies a la mecanització del cap i l´augment
del nivell de vida.

a) Ramaderia bovina es destinada principalment a la producció de carn i llet

b) Ramaderia ovina i caprina es destinen principalment a la producció de carn i llet, una mica menys al
Producció subministrament de llana o cuir
Ramadera
c) Ramaderia porcina es destina en part al consum en fresc a la xarcuteria o elaboració d´embotits
d) Ramaderia avícola es destina a la producció d´ous i carn.

• La destinació principal de la fusta és el serrador per a les industries de la construcció i del moble, la trituració per
aglomerats i pasta de paper.
Activitat • Les àrees de fusta principals són Galícia i Astúries.
Forestal • La producció de fusta ha augmentat gràcies a l´expansió d´espècies de creixement ràpid.

• La PAC i el pla forestal Espanyol fomenten les repoblacions i la silvicultura o dedicació forestal a les terres d´excés
de agricultura. Els objectius són: 1. Incrementar la producció de fusta
2. Fomentar altres usos del bosc.

PAISATGES AGRARIS
ELEMENTS DELS PAISATGE AGRARI
a) El poblament dispers esta constituït per cases separades entre si envoltades de camps i presenta diverses
modalitats: Dispers absolut totes les cases estan aïllades.
Dispers lax: esta constituït per xicotetes agrupacions.
Poblament
Rural
b) El poblament concentrar està constituït per cases agrupades que formen pobles,vil·les... Presenten dues modalitats
Lineal: totes les cases estan aïllades.
Apinyada: amb cases agrupades al voltant d´un nucli.
c) El poblament intercalar: intermedi entre el dispers i el concentrat
 L´habitat rural comprén els habitatges i les dependències agràries. La morfologia varia segons el materials de construcció.
Casa de pedra
a) Materials tradicionals de la casa són els propis de la zona i origen Casa de fusta entramada
Casa de fang
b) La forma de la coberta sol ser inclinada a les àrees d´alta pluviositat i plana a les zones de poques precipitacions.
c) El plànol de la casa està relacionat amb l´activitat agrària:
La casa bloc
La casa arràs de terra
La casa en altura
La casa composta consta d´edificis diferents per a cada funció.

PROBLEMES AGRARIS I DESENVOLUPAMENT RURAL

a) La disminució, l´envelliment i la masculinització de la població rural és el resultat de l´emigració de la població
Problemes jove i les dones.
Demogràfics
b) La formació agrària es basa, majoritàriament, en l´experiència i això dificulta la innovació.

a) La modernització i la competitivitat agrària són insuficients per assegurar una renda adequada i afrontar la
competència. Mesures:
• La restauració i millora de les explotacions a través del suport a la concentració parcel·laria. La transferència de
tecnologia, coneixement e innovació a les explotacions agràries.
Problemes
Econòmics • La disminució dels costos de producció a través d´un millor aprofitament de recursos com: l´aigua, l´energia.
b) La diversificació econòmica de l´espai rural és escassa, ja que es depén de les activitats agràries. Es promou la
transformació artesanal, del comerç de productes agraris, la caça i el turisme rural en modalitats vàries.
c) Les exigències de seguretat alimentària, sanitat i benestar animal incrementen els costos i reduïxen la
competitivitat davant dels productes d´àrees menys exigent s.

a) La qualitat de vida de molts nuclis rurals ha disminuït per culpa d´una accessibilitat deficient i per la maca d
Problemes ´infraestructures, serveis elementals, serveis avançats i equipaments col·lectius.
Socials
b) L´exclusió social, la pobresa i la desocupació estan més estesos en el món.

a) Hi ha recursos que s´utilitzen d´una manera ineficient.

b) Hi ha practiques agràries inadequades:
• L´aire es contamina i escalfa amb les emissions de gasos procedents de la maquinària.
• La contaminació de l´aigua per culpa dels fertilitzants i productes químics que es fan servir, per tindre un ús
Problemes sostenible
Medioambientals c) Deteriorament paisatgístic, el despoblament rural i la pressió urbana fa que alguns paisatges rurals tradicionals
es deterioren fins i tot desapareguen
• El despoblament comporta a l´abandonament de certes activitats tradicionals i per ha evitar-ho es donen ajudes.
• La pressió damunt l´espai rural pròxim amenaça a convertir-lo en una prolongació urbana. Per a evitar-ho, es
crees espais protegits i es controla l´expansió urbana procurant que l´entorn continuen sent una zona agrària i
d´oci.

DINÀMIQUES RECENTS DE L´ESPAI RURAL

Avui en dia l´espai rural és complex: predominen les activitats i els paisatges agraris, tendixen a convertir-se en:
- Multifuncional: rep diferents usos agraris.
-Heterogeni: coexisteixen espais amb diferents nivells de modernitat i dinamisme

MULTIFUNCIONAL DE L´ESPAI RURAL

Actualment predominen altres funcions que no son agràries
1.La societat urbana postmoderna té una percepció positiva d ela vida rural.
Causes 2.La tendencial de descentralitzar la residencia, la producció i els serveis cap a àrees periurbanes o rurals per raons
econòmiques, es adir, es me barat.
3.La mundialització de l´economia incrementa la competència entre territoris.
 Residencials
Nous Industrials
usos Terciaris
Ambientals

• Pla demogràfics , s´instal·len habitants a l´espai rural afavorint una distribució més equilibrada de la població, la qual
cosa frena la tendència tradicional del despoblament del camp cap a la ciutat,
• Pla econòmica, suposa una distribució més equilibrada de les activitats encara que puguen sorgir conflictes per:
1. La diferencia d´interessos econòmics
Conseqüències 2.L´us dels recursos (aigua...)
• Pla social, l´arribada de nouvinguts fa que la comunitat agrària es diversifiquen.
• Pla ambientals s´incrementa la valoració de naturalesa, el paisatge i el patrimoni cultural rural.
• Pla territorial s´aconseguixen una bona integració perquè es romp la tradicional contraposició entre la vida rural i la
urbana.
HETEROGENEÏTAT DE L´ESPAI RURAL
Els problemes no afecten de la mateixa manera a un territori
a) Alguns espais rurals mantenen el predomini de les activitats agràries tradicionals.
b) D´altres espais rurals han diversificat les activitats i tenen ocupacions als diferents sectors. Son espais agraris dinàmics
adoptant el model productivista i l´especialització en produccions competitives orientades a la transformació i
comercialització nacional o internacional. Els espais rurals emergent i s´adapten al model productivista orientat a la varietat i
qualitat.
c) En certs espais rurals ara hi predominin les activitats urbanes o el turisme de masses, i això ha permès que hi haja rendes més
altes i una població més densa i creixent. Els espais periurbans de les grans ciutats o de les franges costaneres.