Unitat 3

EL
MANTENIMENT
DE LA
H U M A N I T A T.
SECTOR PRIMARI
 Quins factors influeixen
en les activitats agràries? Com forma l’ésser
D’on provenen els
•Físics humà els paisatges
nostres aliments?
•Humans agraris?

Índex del Per què produeixen

Els sistemes agraris
Tipus de cultius al món menys els sistemes
tema agraris tradicionals?
evolucionats

És sostenible la Alternatives sostenibles El sector primari a la

ramaderia actual? a la pesca de captura UE
1. D’on provenen els nostres aliments?
Sector primari: agricultura, ramaderia, pesca i aprofitament dels recursos forestals.
La seua correcta gestió = reducció de la fam, cura del medi ambient.
CONTRASTOS:
PAÏSOS DESENVOLUPATS:
SECTOR PRIMARI (3% DE LA POBLACIÓ I 1,3% DEL PIB).
ALTA TECNOLOGIA, PRODUCTIVITAT I INGRESSOS.
PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS:
SECTOR PRIMARI (55% DE LA POBLACIÓ I 19,6% DEL PIB).
POCA TECNOLOGIA, PRODUCTIVITAT I INGRESSOS.
RELACIÓ: + DESENVOLUPAMENT = - SECTOR PRIMARI
Reptes de l’alimentació i l’agricultura
1. MILLORAR LA PRODUCTIVITAT AGRÍCOLA
2. FER FRONT AL CANVI CLIMÀTIC
3. ERRADICAR LA POBRESA EXTREMA
4. POSAR FI A LA FAM
 2. Factors que influeixen a l’agricultura
FACTORS FÍSICS
CLIMA
CADA ESPÈCIE AGRÍCOLA NECESSITA UNA DETERMINADA TEMPERATURA I HUMITAT.
CADA CLIMA PORTA ASSOCIAT UN TIPUS DE CULTIU.
BLAT I CREÏLLA: CLIMA OCEÀNIC I CONTINENTAL (SUAU AMB PREC. ABUNDANTS).
OLIVERA: CLIMA MEDITERRANI (CALORÓS I SEC).
ARRÒS, CAFÉ, CANYA DE SUCRE: CLIMA TROPICAL (CALORÓS AMB PREC. ABUNDANTS).
BESTIAR BOVÍ: PASTURES AMB PRECIPITACIONS (CLIMA OCEÀNIC: ASTÚRIES).
 Factors físics
RELLEU

INFLUEIX L’ALTITUD, L’ORIENTACIÓ (SOLANA O OMBRIA),

INCLINACIÓ DEL TERRENY.

ZONES AMB POCA ALTITUD (MENYS 200M) SÓN LES

ADEQUADES.

L’ORIENTACIÓ A SOLANA SÓN MÉS APTES.

LES ZONES PLANES SÓN MÉS FAVORABLES QUE LES ZONES

AMB PENDENT (ES SOLUCIONA AMB TERRASSES).
SOLANA/OMBRIA TERRASSES O BANCALS
 Factors físics
SÒL

DEPÉN DE LA TEXTURA (CAPACITAT DE RETENCIÓ D’AIGUA)

GRUIX
QUANTITAT DE MATÈRIA ORGÀNICA
ACIDESA DE LA TERRA (LIMITA LA FERTILITAT)

EL SÒL CHERNOZEM ÉS EL MÉS FÈRTIL DEL MÓN.

ES TROBA SOBRETOT A UCRAÏNA.
 Factors físics
L’AIGUA
DISPONIBILITAT TANT EN SUPERFÍCIE COM AL SUBSOL.

L’ÚS EXCESIU DEL REG POT ESGOTAR L’AIGUA I AFECTAR ELS ECOSISTEMES
NATURALS.

LES TÈCNIQUES DE REG ACTUALS APROFITEN L’AIGUA AL MÀXIM.

Factors humans
PRESSIÓ DEMOGRÀFICA

LLOCS MOLT POBLATS: AGRICULTURA INTENSIVA (MAQUINARIA,

FERTILITZANTS): ARRÒS A LA XINA
LLOCS POC POBLATS: AGRICULTURA EXTENSIVA (NATURAL, TRADICIONAL):
RAMADERIA EN ZONES ÀRIDES.
Factors humans
DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC
AJUDA A SUPERAR LA PRODUCTIVITAT NATURAL.
SISTEMES D’IRRIGACIÓ (MANCA D’AIGUA).
HIVERNACLES (BAIXES TEMPERATURES).
CULTIUS HIDROPÒNICS: SENSE TERRA (FALTA DE SÒL).
MAQUINÀRIA (POCA FORÇA HUMANA).
 Factors humans
FACTORS HISTÒRICS, ECONÒMICS I POLÍTICS

TRADICIONAL: UN CULTIU D’AUTOCONSUM SOL MANTINDRES D’AUTOCONSUM.

ECONÒMICS: LATIFUNDIS O MINIFUNDIS.
POLÍTICS: SUBVENCIONS AGRÍCOLES O NO (A EUROPA ESTÀ LA PAC, POLÍTICA
AGRÀRIA COMUNA).
 ACTIVITATS

PÀGINA 63:
ACTIVITATS 6 i 11
 3. Com forma l’ésser humà els paisatges agraris?
ESPAI RURAL:
TERRITORI ON ES TROBEN ELS POBLES I ESPAIS NATURALS.
POT ACOLLIR ACTIVITATS DE TOTS ELS SECTORS.

ESPAI AGRARI:
PAISATGES NATURALS MODIFICATS PER L’ÉSSER HUMÀ.
OBJECTIU: OBTENIR PRODUCTES DEL SECTOR PRIMARI
(AGRÍCOLES, RAMADERS O FORESTALS).

ESPAI AGRÍCOLA:
LLOC ON ES DESENVOLUPA L’AGRICULTURA.
DE MENYS CONCRET A MÉS.
 L’espai rural
ACULL L’ÚS RESIDENCIAL,
QUE POT SER:

CONCENTRAT:
HABITATGES AGRUPATS
(POBLE).

INTERCALAR: HI HA
HABITATGES AÏLLATS
PROPERS AL POBLE.

DISPERS: HABITATGES
DISPERSOS, NO HI HA
POBLE.
 LA PARCEL·LA O FINCA RÚSTICA
ES DIFERENCIEN PER:
GRANDÀRIA: MENUDES (-1HA), MITJANES (1-10HA), GRANS (+10HA).
FORMA: REGULAR O IRREGULAR.
LÍMITS:
OBERTES (OPENFIELDS), NO HI HA SEPARACIONS FÍSIQUES.
TANCADES (BOCAGES), SEPARACIONS DE TOT TIPUS (VEGETAL, PEDRA, METÀL·LICS...)
ÚS: AGRÍCOLA, RAMADER, FORESTAL O MIXT.
 L’EXPLOTACIÓ AGRÀRIA
CONJUNT DE PARCEL·LES EXPLOTADES PEL MATEIX PRODUCTOR:

POT SER EL PROPIETARI.

EXPLOTAR-LES MITJANÇANT:
ARRENDAMENT: PAGAMENT D’UNA RENDA.
RÈGIM DE PARCERIA: PAGAMENT D’UN PERCENTATGE DEL PRODUCTE.

PODEM DISTINGIR ENTRE:

MINIFUNDIS: MENYS 10 HA.
MESOFUNDIS: 10-100 HA.
LATIFUNDIS: MÉS 100 HA.
ACTIVITATS
PÀGINA 65
ACTIVITAT 12
 4. Com es cultiva al món?
EN FUNCIÓ DELS SISTEMES DE REG:
CULTIUS DE REGADIU: AIGUA DE MANERA ARTIFICIAL. DEGOTEIG, ASPERSIÓ O INUNDACIÓ.
CULTIUS DE SECÀ: AIGUA DE PLUJA.

EN FUNCIÓ DE LA VARIETAT D’ESPÈCIES CULTIVADES:

MONOCULTIU: UN ÚNIC TIPUS DE CONREU.
POLICULTIU: ESPÈCIES VEGETALS DIFERENTS.

EN FUNCIÓ DE L’APROFITAMENT DE LES PARCEL·LES:

AGRICULTURA INTENSIVA:
TÈCNIQUES AVANÇADES (REG, FERTILITZANTS, HIVERNACLES...), MOLTA PRODUCTIVITAT.
AGRICULTURA EXTENSIVA:
NO UTILITZA MITJANS AVANÇATS, NO ACONSEGUEIX LA MÀXIMA PRODUCTIVITAT.
DE REGADIU I DE SECÀ

MONOCULTIU I
POLICULTIU

INTENSIVA I EXTENSIVA
 TIPUS DE SISTEMES AGRARIS
SISTEMES AGRARIS TRADICIONALS
OBJECTIU: AUTOCONSUM I COMERCIALITZACIÓ LOCAL.
EXPLOTACIONS MENUDES
POLICULTIU EN UNA MATEIXA PARCEL·LA
TÈCNIQUES RUDIMENTÀRIES I ESCASSA MECANITZACIÓ
ABSÈNCIA DE FERTILITZANTS.
POCA INVERSIÓ: POCA PRODUCTIVITAT
 TIPUS DE SISTEMES AGRÀRIS
SISTEMES EVOLUCIONATS DE MERCAT:
OBJECTIU: COMERCIALITZACIÓ NACIONAL I INTERNACIONAL.
PACEL·LES GRANS I AMB PRÀCTICA DEL MONOCULTIU.
TÈCNIQUES AVANÇADES: AGROBIOTECNOLOGIA.
MECANITZACIÓ DE TASQUES AGRÍCOLES, ÚS DE FERTILITZANTS.
GRANS INVERSIONS: GRAN PRODUCTIVITAT.
 EL COMERÇ JUST

LLUITA CONTRA LA POBRESA.

CONDICIONS LABORALS I SALARIS BONS PER ALS PRODUCTORS
DEL SUD.
NO-EXPLOTACIÓ INFANTIL.
RESPECTE AL MEDI AMBIENT.
IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES (TRACTE, SALARIS).
OBJECTIU: MILLORAR L’ACCÉS AL MERCAT DELS PRODUCTORS
MÉS DESFAVORITS.
 TREBALL EN GRUP
FER UNA INFOGRAFIA EN CANVA
10% NOTA
GRUPS I TEMES:
1. SISTEMES AGRARIS TRADICIONALS ---SISTEMES EVOLUCIONATS DE MERCAT
2. AGRICULTURA ITINERANT AMB ARTIATGE
3. AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ
4. AGRICULTURA IRRIGADA MONSÒNICA
5. PROBLEMES DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL
6. AGRICULTURA EXTENSIVA DELS “PAÏSOS NOUS”
7. AGRICULTURA EXTENSIVA DE PLANTACIÓ
8. AGRICULTURA COMERCIAL TECNIFICADA
9. AGRICULTURA ECOLÒGICA
10.RAMADERIA, SISTEMES TRADICIONALS---SISTEMES EVOLUCIONATS
11.PROBLEMES DE LA RAMADERIA INDUSTRIAL
12.RAMADERIA ECOLÒGICA
13.PESCA, TIPUS, ZONES
14.AQÜICULTURA
 Agricultura itinerant.

5. Sistemes
Agricultura extensiva de
agraris
secà.
tradicionals
Agricultura irrigada
monsònica.
Agricultura itinerant
LOCALITZACIÓ: Conca de l’Amazones, Àfrica equatorial i
Sud-est asiàtic.
Tala i crema de zones boscoses per obtenir camps per cultivar
(mandioca, mill, nyam).
Les cendres fertilitzen el sòl, que es remou per sembrar les
llavors.
Camps productius solament 4 anys ja que els sòls s’esgoten.
L’ús de motoserres i arades accelera el procés de desforestació.
Agricultura extensiva de secà
LOCALITZACIÓ: Sabanes d’Amèrica, Àfrica i Àsia.
Associació de l’activitat agrícola i ramadera.
El fem dels animals fertilitza el sòl i permet la seva
explotació per mitjà d’una rotació de cultius (rotació
triennal).
Agricultura irrigada monsònica
LOCALITZACIÓ: Països de l’Àsia monsònica (Vietnam i
Cambodja).
Sistema agrari intensiu que es basa en el monocultiu de
l’arròs.
Parcel·les menudes voltades de dics i canals que les inunden
d’aigua. A les zones muntanyoses trobem les terrasses.
Requereix molta mà d’obra.
Problemes de l’agricultura tradicional
Absència de tecnologia i formació dels camperols. Poca eficiència.
Manca d’inversions i, per tant, eines rudimentàries. Poca producció.
Dificultat d’accés a la terra per a joves i dones.
Mercats amb absència d’infraestructures que no connecten productors i consumidors.
Preus dels productes molt variables. Inseguretat econòmica.
Violència que genera l’escassetat d’aliments.
 Agricultura extensiva dels
“països nous”.
6. Sistemes
Agricultura extensiva de
agraris
plantació.
evolucionats
Agricultura comercial
tecnificada.
Agricultura extensiva dels
“països nous”
LOCALITZACIÓ: EUA, Canadà i
Austràlia.
Grans parcel·les regulars. Monocultiu
(dacsa, blat, soja, cotó).
Venda a les indústries alimentàries
(supermercats).
Tècniques i coneixements avançats (selecció
de llavors, productes fitosanitaris).
Producció molt elevada, poca mà d’obra
(mecanització).
Agricultura extensiva de plantació
LOCALITZACIÓ: Zones tropicals.
Agricultura molt tecnificada amb productes exòtics (café, cacau, te,
canya de sucre, cotó).
Monocultiu intensiu.
Plantacions propietat de multinacionals, grans beneficis.
Mà d’obra local amb baixos salaris.
Pèrdua biodiversitat d’espècies, ruïna de productors locals.
La producció s’exporta i provoca dèficit d’aliments a la població
local.
Agricultura comercial tecnificada
LOCALITZACIÓ: Amèrica del Nord, Europa, Japó, Nova Zelanda i parts d’Austràlia,
Argentina i Brasil.
Pràctiques agrícoles avançades: maquinària d’última generació, selecció de llavors,
fitosanitaris i fertilitzants avançats (agricultura intel·ligent).
Agricultura molt especialitzada.
Agilitat de transport i de xarxa comercial. El producte arriba amb rapidesa al mercat.
Agricultura ecològica
Policultiu que afavoreix la diversitat i la resistència dels
cultius.
Utilitza plantes silvestres, insectes i depredadors per garantir
l’equilibri ecològic.
Adobs orgànics, rotació de cultius i treball escàs.
No empra fitosanitaris.
Beneficis:
Aliments de millor qualitat.
Sostenibilitat mediambiental.
Optimització dels recursos naturals.
 Ramaderia

Cria d’animals per disposar de carn, llet, ous i

productes com el cuir i la llana.
També com a força de treball o per a la seva
reproducció.

Tipus: boví, oví, caprí, porcí i avícola.

Sistema extensiu: bestiar a l’aire lliure.

Sistema intensiu: estabulat.
Sistemes ramaders tradicionals
LA RAMADERIA ES VEU COM UN COMPLEMENT A
L’AGRICULTURA.
EXPLOTACIONS MENUDES (FAMILIARS).
CRIA D’ANIMALS DE CORRAL I RACES AUTÒCTONES.
ELS ANIMALS S’ALIMENTEN DE LES RESTES DE LES
COLLITES.
POCA MAQUINÀRIA I POCA ATENCIÓ VETERINÀRIA.
MAJORITARIAMENT SEDENTÀRIA, ENCARA QUE ES
POT TROBAR NOMADISME EN DIFERENTS LLOCS (PEL
CLIMA).
LOCALITZACIÓ: Intertropical d’Àfrica, Amèrica i Àsia.
Sistemes ramaders evolucionats
OBJECTIU: VENDRE PRODUCTES, BENEFICI
ECONÒMIC.
GRANS INVERSIONS: INSTAL·LACIONS, TASQUES
AUTOMATITZADES, HORMONES I ANTIBIÒTICS.
EXPLOTACIONS GRANS.
SELECCIÓ DE RACES MÉS PRODUCTIVES, NO
AUTÒCTONES.
TIPUS:
EXTENSIVA: CRÍA DE BOUS I OVELLES PER AL MERCAT
INTERNACIONAL. EUA, ARGENTINA I AUSTRÀLIA.
INTENSIVA O INDUSTRIAL: BOUS, PORCS I AUS. CRÍA
ESTABULADA.
Problemes de la ramaderia
intensiva
RAMADERIA MOLT CONTAMINANT:
GASOS D’EFECTE D’HIVERNACLE,
ELS PURINS CONTAMINEN SÓL I
AIGUA.
BENESTAR ANIMAL
QUESTIONABLE.
ÚS DE GRANS QUANTITATS
D’ALIMENT PER ALIMENTAR TOTS
ELS ANIMALS.
Ramaderia ecològica
BUSCA PRODUIR ALIMENTS PERÒ AMB RESPECTE
DEL MEDI AMBIENT I DEL BENESTAR ANIMAL:
EL BESTIAR ES CRIA LLIURE. MILLOR
BENESTAR=MILLOR QUALITAT.
LES GRANGES ECOLÒGIQUES RESPECTEN EL CLICLE
NATURAL: NO S’UTILITZEN HORMONES I EL CAMP ES
FERTIRITZA AMB EL FEM DELS ANIMALS.
EXPLOTACIONS MENUDES I FAMILIARS. POTENCIA EL
DESENVOLUPAMENT LOCAL.
La pesca
Aprofitament dels recursos naturals que ofereix el
mar.
El seu origen és molt antic: des del Paleolític (caça).
Actualment, hi ha un gran creixement de
l’aqüicultura, el que podria esgotar els recursos
pesquers.
Sistemes de pesca
PESCA LITORAL O COSTANERA:
EMBARCACIONS MENUDES.
NO S’ALLUNYA MOLT DE LA COSTA.
PESCA D’ALTURA:
EMBARCACIONS GRANS.
PODEN ARRIBAR A ESTAR SETMANES AL MAR.
PESCA DE GRAN ALTURA:
GRANS VAIXELLS.
PODER QUEDAR-SE A ALTA MAR DURANT
MESOS.
Segons el nivell tecnològic
ARTESANAL:
APARELLS DE PESCA SENZILLS.
CAPTURES REDUIDES I DESTINADES AL MERCAT
LOCAL.
INDUSTRIAL:
GRANS VAIXELLS I APARELLS COMPLEXOS.
TECNOLOGIA D’ÚLTIMA GENERACIÓ.
GRANS CAPTURES DESTINADES AL COMERÇ
INTERNACIONAL.
Zones pesqueres destacades
CALADORS: lloc apropiat per fer-hi la pesca, on els pescadors calen (tiren) les xarxes
de pesca.
Els podem trobar a:
PLATAFORMES CONTINENTALS: Zones marítimes de poca profunditat i amb
nutrients gràcies als rius. Pacífic nord-oest, mar del Nord.
ZONES DE CONTACTE ENTRE CORRENTS FREDS I CÀLIDS: Est d’Amèrica
del Nord, nord-est d’Àsia.
AIGÜES PROFUNDES I CORRENTS FREDS: Pacífic sud-oest, atlàntic centre-est i
sud-est.
9. Sector primari a la UE
1,3% del PIB de la UE.
4,4% de la població de la UE.
Amb la industria agroalimentària ascendeix a un
6% del PIB.
La UE és el major importador i un dels majors
exportadors (cap als EUA).
Política Agrària Comuna (PAC)
OBJECTIU: concedir ajudes als camperols que practiquen una agricultura sostenible.
Amb això, busca:
Garantir un subministrament d’aliments a Europa amb productes de qualitat i a preus
assequibles.
Combatre el canvi climàtic.
Conservar la diversitat dels cultius.
POLÍTICA PESQUERA COMUNA (PPC):
OBJECTIUS:
Garantir aliments de bona qualitat i millorar el nivell de vida de la comunitat
pesquera.
Establiment de quotes que limiten les captures als caladors i es fomenta l’aqüicultura
(cria d’animals i plantes en aigua dolça o salada).