Unitat Didàctica 5.

L’espai Rural
1. L’agricultura tradicional i l’agricultura de mercat
Causes del pas de l’agricultura tradicional a la de mercat
• Elevada demanda de productes agrícoles (s. XIX- XX) Rev Industrial
• Necessitat de vendre al mercat per abastir, elimina la subsistència
• Especialització dels conreus Principals àrees d’immigració i emigració a Espanya

• Acaparament de terres en poques mans

• Noves oportunitats laborals en els espais urbans
• Èxode del camp a les ciutats

Aquest canvi condueix a la capitalització del

camp, que significà la inversió de diners en
millores per a obtenir un rendiment més
elevat, invertint aquest capital en
maquinària, millors eines, adobs,
fertilitzants, pesticides, etc...)
2. Tipus d’explotacions agràries

Latifundi Minifundi

• + de 100 ha
• Pràctica de l’agricultura extensiva
• Mecanització permet grans collites i beneficis
• Especialització
• Meitat sud d’Espanya (Andalusia, Extremadura,
Castella- la Manxa)
• - de 10 ha
• Pràctica d’agricultura intensiva
• Parcel·les reduïdes
• Proliferació d’hivernacle
• Nord d’Espanya i illes Canàries i Balears

Explotacions mitjanes

• 30 ha aprox.
• Especialització de productes de qualitat
• Agricultura intensiva
• Tendència al reagrupament i a la creació de
cooperatives
3. La població rural i població agrària
Distingim entre...
• Població rural: persones que viuen en poblacions rurals però que no necessàriament es dediquen al camp.
• Població agrària: persones que es dediquen a tasques agrícoles.
Malgrat la tendència a la pèrdua de població dels espais rurals, en els darrers anys ha anat creixent el nombre
de persones que es traslladen de la ciutat al camp per... Casa rural a la Garrotxa

- Millorar la qualitat de vida

- Cercar ambients més sans i nets
- Establir negocis
- Lloguers i compres d’habitatges més econòmics
- Millora de les comunicacions amb els nuclis
urbans
3.1. Les feines agràries
Encara que ha disminuït el nombre de persones que es dedica a les feines agràries conseqüència de la
mecanització i de la necessitat de menys mà d’obra per desenvolupar-les, encara hi ha un nombre important
de gent que s’hi dedica. Distingim dos tipus d’explotació:
• Explotacions familiars. Son normalment de dimensions reduïdes i hi treballen els propietaris amb ajuda del
seu entorn familiar o de gent contractada. Sovint, aquestes explotacions no poden competir amb les grans
explotacions i, en conseqüència, els treballadors complementen els seus ingressos amb altres fonts.
• Explotacions grans. Son aquelles que abasten una quantitat d’ha important on la mecanització és molt
present i el rendiment és elevat. En aquestes explotacions hi solen treballar persones de manera temporal
en èpoques de collita, com és el cas de recol·lecció de fruita en terres valencianes, catalanes i andaluses.
Sovint es contracta a persones estrangeres, tornant moltes d’elles als seus llocs d’origen un cop acaba la
temporada. Mar de plàstic, Huelva Temporers estrangers
Distribució de les feines agràries a Espanya
4. La producció i el comerç agrari i ramader
4.1. Producció agrària

Conreu de secà Conreu de regadiu

Cereal: Distribució molt àmplia però de manera rellevant a Fruiters: Destaquen els cítrics (tarongers i llimoners) que es
Castella- la Manxa, Castella Lleó, Aragó i Andalusia (blat, blat localitzen en bona part a la Comunitat Valenciana i a Múrcia
de moro i civada ) amb un volum important d’exportacions. Trobem també
fruiters de grana i pinyol (pomeres, pereres.. i cirerers,
Vinya: Distribució àmplia on hi destaca amb molta albercocs...)
diferència Castella- la Manxa (450mil ha) seguida Castella
Lleó (82mil ha), Extremadura i Catalunya. Especialització de Hortalisses: Conreades al llarg de la costa mediterrània
vins i caves amb DO ofereixen una gran productivitat en diverses collites l’any.
Son conreus de regadiu que necessiten de mà d’obra per a
Olivera: Cultivada arreu excepte la franja atlàntica i la seva recol·lecció. Hi destaquen tomàquets, pebrots,
subatlàntica. Hi destaquen Andalusia, Castella la Manxa, enciams, cebes
Extremadura i Catalunya.

Fruita seca: Estesa per tot el territori, hi destaca Castella i

Lleó amb diferència, Castella- la Manxa, Aragó i Andalusia.
4.2. Producció ramadera
Boví Oví

Localitzat arreu d’Espanya amb molta presència a Localitzat arreu d’Espanya però amb una forta presència a
Extremadura, Andalusia (38,5% de la producció total i molt l’Aragó, Extremadura, Múrcia i part de Castella- la Manxa i
especialment el sud de la comunitat) i Castella- la Manxa. Castella Lleó.

En trobem entre 2,5 i 3 milions de caps. (2020) En trobem entre 15 i 16 milions de caps. (2020)

Espanya és el segon país d’Europa amb més caps només Representa el 25% de la producció europea
superat per Grècia

Porcí Avicultura
Localitzat arreu d’Espanya, especialment a Galicia, Localitzada especialment a Catalunya, C. Valenciana i
Andalusia i Extremadura. Andalusia.

Representa el 14% de la producció agrària i al voltant del Gràcies a la tecnificació de les explotacions, Espanya és el
40% de la producció ramadera amb més de 88 mil 4t país productor de la UE
explotacions. Espanya és el 4t productor mundial.
Tot i la productivitat, el marge de benefici és estret, sent
L’any 2020 es sacrificaren 56,4 milions d’animals i aquest un producte amb una importació important.
s’obtingué 5 tones de carn.
4.2. El comerç dels productes agraris
Exportacions fruites Importacions fruites

Cítrics, fruits del bosc, fruites Fruits secs, fruits del bosc,
de pinyol alvocat

Exportacions cereals Importacions cereals

Arròs i blat Blat de moro i blat

Exportacions hortalisses Importacions hortalisses

Tomàquet, pebrot i cogombre Hortalisses congelades i

tomàquets
Exportacions begudes Importacions begudes

Vins, most i begudes Begudes espirituoses

espirituoses (conyac, whisky, vodka..)

Exportacions carns Importacions carns

Porcí i Oví Oví i aus

5. Els paisatges agraris d’Espanya
5.1. Atlàntic
Localització. Litoral i prelitoral de la cornisa cantàbrica i de Galícia. Predomini de les zones muntanyoses i
conseqüentment, relleu accidentat.
Clima: Oceànic, plujós amb temperatures suaus. Presència de prats, bosc caducifoli (explotat intensivament per
la seva fusta o per ampliar les zones de prats). Plantacions de pi i eucaliptus pel seu rendiment econòmic.
Agricultura: Poc extensa atès el terreny. El conreu d’autoconsum, molt present en èpoques anteriors, ha
desaparegut excepte zones de l’interior de Galícia. Predomina el monoconreu de blat de moro (farratge) i les
pomeres (sidra). Vaques pasturant a Galicia

Ramaderia: País Basc, Astúries, Cantàbria. Bestiar

boví (llet). A Galícia es destina a la producció de carn.

Estructura agrària: minifundi (Galícia), en petites

explotacions de caire familiar o petites empreses,
ambdues dedicades a la indústria càrnia i lletera.

La importància ramadera explica la dispersió de la

població agrària, en cases de camp o en petits
poblets. Darrerament, aquests caseríos s’utilitzen
també com a font d’ingressos amb el turisme rural.
5.2. Interior
Localització: característic de Castellà Lleó, La Manxa, depressió de l’Ebre i Guadalquivir. En general zones planes
i altitud elevada a la Meseta.
Clima: de tendència continental, calor a l’estiu i fred a l’hivern, precipitacions escasses. Poc terreny forestal,
associat a conreu d’herbàcies, pastures i deveses.
Agricultura: a l’interior trobem conreu de cereals (rotacions biennals i triennals). Abans el blat era el cereal
tradicional, ara es conrea l’ordi, destinat a pastures. Es tracta d’una agricultura molt mecanitzada, amb
utilització d’adobs químics i llavors de qualitat. Trobem també zones hortofructícoles al costat dels rius i cereals
de regadiu.
Ramaderia: a les zones de secà bestiar oví (Meseta, Aragó) amb aprofitament dels prat de muntanya. Prop de
les grans ciutats trobem explotacions intensives de ramaderia industrial (porcs, boví, avicultura) i ramaderia
extensiva industrial a Extremadura i Salamanca (porcs, oví i boví).
Estructura agrària: pràcticament desaparegudes les petites
parcel·les al voltant de pobles grans. A les zones de secà i al
Guadalquivir, on predomina l’agricultura extensiva mecanitzada
trobem latifundis, a les zones de regadiu vinculades a la
indústria agroalimentària predomina la propietat mitjana.
Població: en regressió, molt envellida conseqüència de l’èxode
rural.
5.3. Mediterrani
Localització: litoral i prelitoral mediterrani, depressions de l’Ebre i Guadalquivir i les Illes Balears. Zona amb
terrenys accidentats, però amb planes litorals i valls sedimentàries molt fèrtils. Malgrat l’existència de terreny
forestal, la seva explotació és poc important donada la seva baixa productivitat.
Clima: poques precipitacions, sequeres persistents a l’estiu i temperatures elevades.
Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). L’olivera és predominant a Andalusia (Jaén), també a Badajoz i
Ciudad Real. També trobem ametllers, garrofers i avellaners.
Agricultura de regadiu rec, hivernacles, selecció de planters i utilització de productes fitosanitaris. Trobem
productes d’horta primerencs (aire lliure o hivernacles), zones d’Almeria; cítrics a Castelló i Múrcia, fruites
tropicals (alvocats, xirimoies …) Màlaga i Granada. Oliveres a Còrdova

Ramaderia: extensiva a les zones de secà (oví i cabrum).

A Catalunya ramaderia intensiva de boví i porquí.
Estructura agrària: a les zones de secà explotacions
mitjanes, tot i que a Andalusia hi predomina el latifundi.
A les planes litorals parcel·les petites amb conreu
intensiu.
Població: nombrosa amb hàbitat concentrat, tot i que
també trobem hàbitats dispersos.
5.4. Muntanya
Localització. Altituds baixes i mitjanes del nord peninsular i elevades i mitjanes del sud. Zona amb relleu
accidentat i diferència climàtica entre vessant nord (més freda) i sud (menys freda)
Clima: fred i precipitacions en forma de neu en cotes més altes i pluges abundants.
Activitats: agropecuària i silvícoles (forestal). Ambdues condicionades per l’altitud i la insolació. Al nord (model
alpí) trobem zones de pastura, horta i conreus al fons de les valls, boscos i prats d’alta muntanya. Al sud, més
càlid, predominen els conreus esglaonats, tot i que avui molts d’ells estan abandonats.
Explotació forestal: faig i castanyer (fusta). Pins (paper). Ovelles pasturant a cotes altes de muntanya

Eucaliptus.

Ramaderia: bovina i ovina extensiva de transhumància.

Estructura agrària: parcel·les petites a les valls i al peu de

les muntanyes. La propietat forestal està en mans dels
municipis, de vegades mancomunades.

Població: escassa, concentrada a les valls en petits nuclis.

Cal destacar la reactivació econòmica conseqüència del
turisme.
5.5. Canàries
Paisatge molt condicionat pels factors físics: sòl volcànic, relleu accidentat, clima càlid subtropical (altes
temperatures i poques precipitacions). Molts cops per poder conrear es recorre als arenaments artificials.
Agricultura: principal producte plàtans (Tenerife, La Palma). En segon lloc tomàquets, dedicats a l’exportació
(Gran Canaria, Tenerife i Fuerteventura). Patates (Tenerife, Gran Canaria). Moltes explotacions es cobreixen
amb hivernacles (horta i fruiters) per augmentar-ne la producció.
Paisatge agrari a l’illa de Tenerife
Ramaderia: bestiar cabrum i oví. El boví i el porcí estan
en regressió.
Estructura agrària: tradicional de subsistència en petites
propietats, a la costa predominen les grans extensions de
cultius dirigits a l’exportació.

Explotació forestal: pi canari (espècie autòctona) molt

apreciat per la seva fusta i la laurisilva (ecosistema propi
de les Canàries humit i subtropical amb molses, llorers
…).
L’exclusivitat d’algunes de les seves espècies han fet que
aquestes esdevinguin zones declarades Patrimoni de la
Humanitat
6. Polítiques agràries de la U.E
La Política Agrària Comuna (PAC)
1957 (1986 Espanya)- 2003. L’objectiu principal era potenciar l’agricultura per garantir el proveïment dels països
membres i elevar les rendes agràries. Per complir amb aquests objectius la PAC es va dedicar a subvencionar
els productes i comprar els excedents, la qual cosa va generar una superproducció i un augment del preus per
damunt del preu de mercat.
2003- 2014. La PAC canvia la seva orientació per millorar la orientació i adaptar-se a la demanda reduint
dràsticament els ajuts. A més, l’any següent i amb l’entrada de nous països a la UE, s’incrementà molt les
collites plantejant de nou com havien de ser les polítiques agràries de la Unió.
2014- 2020. Nova reforma de la política agrària comuna, basada en tres objectius:
a) El foment d'un sector agrícola intel·ligent, resistent i diversificat que garanteixi la seguretat alimentària
b) La intensificació de la cura del medi ambient i l'acció pel clima, contribuint a assolir els objectius climàtics i
mediambientals de la UE
c) L'enfortiment del teixit socioeconòmic de les zones rurals

Per tant l’agricultura ha de contribuir a satisfer la demanda europea i mundial d’aliments, ha d’atendre els
problemes del medi ambient i el canvi climàtic i estimular la vitalitat i el potencial de les zones rurals. Es
destinen ajudes i subvencions.
7. L’activitat pesquera
Espanya és un país pesquer important en la UE. Ara bé, els caladors (Espais del mar on els pescadors calen les xarxes atès la seva
riquesa pesquera) on els vaixells feinegen, han estat motiu de conflicte pels interessos dels diferents estats.

Algunes dades interessants:

· Espanya és el primer país de la UE en producció pesquera:

1.073.000 de tones de peix viu el 2011, 904.126 el 2013. El
que representa el 18,67%. total de les captures de la UE.

· Representa un 25% del total de llocs de treball del sector

a la UE.

· Tercer país en nombre d’embarcacions (9.572, l’11,2% del

total de la flota). Dades 2015.

· L’activitat pesquera espanyola va generar el 2012 més de

4.500 milions d’euros en vendes.

· Cada espanyol consumeix 42,4 kg/any de peix (dades

2011).
Problemàtica del sector espanyol
· Les plataformes espanyoles són poc aptes per pescar-
hi.
· A la costa cantàbrica i gallega la plataforma està molt
esgotada.
· Al Mediterrani s’observa un gradual empobriment de
les captures.
· La plataforma de Cadis, tot i ser la més extensa, es
troba limitada per les aigües territorials del Marroc.
· Envelliment de la flota.
· Contaminació dels caladors.
Caladors alternatius
· Pesca als caladors del Mar del Nord: flotes
d’altura del Cantàbric de Galícia. Amb quotes
restrictives de captures i temporades de veda
establertes per la UE.
· Aigües de Terranova, freqüentats des de sempre
pels vaixells espanyols de gran calat que fan
campanyes de pesca que duren molts mesos
(bacallà i halibuts). Fortes restriccions imposades
per Canadà.
· Corrent fred de la costa oriental de Canàries
(banc saharià), amb conflictes constants amb el
Regne de Marroc, Senegal i Mauritània, amb els
que s’han signat acords.
· Altres destinacions com: costes de Somàlia i
aigües de l’Atlàntic de l’Amèrica Llatina.
Aqüicultura.
A banda de la pesca amb vaixell, a Espanya destaca el desenvolupament de l’aqüicultura, on ocupa una primera
posició en producció, per davant del Regne Unit i França, especialitzant-se en musclos a més d’altres espècies.
L’aqüicultura va produir l’any 2020 gairebé 300 milions d’exemplars. El sector dóna ocupació a 19.892.

7.1. Política pesquera de la UE

L’entrada d’Espanya en la UE va significar una ampliació de les aigües on feinejar. Les polítiques pesqueres de la
Comunitat tenen com a objectiu aconseguir una pesca i aqüicultura sostenibles des d'un punt de vista econòmic,
mediambiental i social. Per això pretén...
• Prevenir, descoratjar i eliminar la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada
• Recuperar la sostenibilitat de les poblacions de peixos, posar fi a les pràctiques pesqueres excessives i crear
noves oportunitats d'ocupació i creixement a les zones pesqueres
• Donar suport a l'aqüicultura i la pesca artesanal i l'adopció d'acords internacionals de pesca.

Per aconseguir aquests objectius, s’aprovà el Fons Europeu Marítim i Pesquer (2014- 2020) amb 6.400 milions
d’euros dels què Espanya en rep el 20%, xifra corresponent a la seva importància en el sector.