Maria Farré Aguilera H.

Espanya Gener 2022

TEMA 10: ECONOMIA I SOCIETAT AL PRIMER TERÇ DEL S. XX

1. LA MODERNITZACIÓ DE L’ESTRUCTURA DEMOGRÀ FICA
El 1900 Espanya era un país endarrerit social i econòmicament i tenia unes taxes de
mortalitat i de natalitat més altes que les dels països industrialitzats. A principis del S.
XX va començar un procés de transició demogràfica. A Catalunya aquest procés havia
començat a finals del S. XIX.
1.1. LA TRANSICIÓ DEMOGRÀ FICA
- Els canvis demogràfics van ser paral·lels a l’increment de la industrialització. Es
van produir en un període breu.
- La taxa de mortalitat i la taxa de natalitat van baixar. (28,9% - 21,3%) (33,8% -
30,3%).
- A mesura que l’índex de natalitat disminuïa, la demografia es va estabilitzar.
- El descens de la mortalitat es va produir gràcies a la millora de l’alimentació, la
sanitat, la higiene i les conduccions d’aigua potable de les ciutats.
- Aquestes condicions van reduir les malalties infectivocontagioses. Malgrat
això, l’epidèmia de la grip (1918-1919) va provocar la mort de l’1% de la
població espanyola.
- La mortalitat infantil també va disminuir i l’esperança de vida va pujar (de 35 a
50)
- El descens de la natalitat va començar a partir del 1910, coincidint amb
l’increment de la població urbana.
- A Catalunya el procés de transició demogràfica va ser més accelerat, semblant
als altres països industrialitzats d’Europa. (EV de 45 a 53,8 anys)
- A conseqüència d’aquests canvis la població espanyola va créixer de manera
considerable.
1.2. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
- Des de finals del S.XIX, hi va haver un important increment de l’emigració
exterior.
- Les causes van ser l’augment de la població, el lent creixement de l’ocupació i
el repartiment territorial desigual de les transformacions econòmiques.
- Entre el 1900 i el 1931 la població agrícola es va reduir el 20%.
- Catalunya va ser la receptora més grans d’emigrants. (Aragó, València, Múrcia,
Andalusia oriental).
1.3. EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS
- Al acabar el primer terç del segle XX, Madrid i Barcelona van arribar al milió
d’habitants.
- El 1930 els municipis de més de 10.000 habitants havien duplicat la població.
- Les migracions interiors van modificar la distribució geogràfica de la població,
la població de les zones costaneres va pujar, la població de l’interior es va
reduir.
- L’auge de la indústria i de la mineria van provocar un gran creixement de la
població en llocs com Badalona.
Maria Farré Aguilera H. Espanya Gener 2022

- Tot i el corrent migratori cap a les ciutats i el creixement de la població urbana,

cap a l’any 1930 el 70% dels espanyols continuava vivint en nuclis de població
de menys 20.000 habitants.
- Espanya continuava sent un país desigual i escassament poblat.
- Amb baixa densitat de població urbana inferior al d’altres països.
2. L’EXPANSIÓ URBANA: EL CAS DE BARCELONA
Al primer terç del segle XX, la ciutat de Barcelona va tenir una gran transformació. El
creixement de la població per l’arribada de emigrants que anaven a treballar a les
indústries. Al 1930 era la ciutat més poblada d’Espanya. Les dimensions de la ciutat
van augmentar.
L’espai urbà es va anar densificant amb habitatges nous.
Els transports i les comunicacions es van convertir en un problema cabdal. Calia obrir
grans vies de comunicació entre la zona de muntanya i la de mar, augmentar i
electrificar la xarxa de tramvies... També es van emprendre obres d’urbanització
d’espais poc integrats en la ciutat (Tibidabo).
3. L’AGRICULTURA: CRISI I DIVERSITAT D’UNA SOCIETAT PAGESA
3.1. L’AGRICULTURA AL PRINCIPI DEL SEGLE XX
- El 1900 Espanya tenia una població activa de 7,4milions de persones.
- Dos terços del total es dedicaven a l’agricultura i a la pesca i una de cada tres
es dedicaven a la indústria o serveis.
- L’agricultura tenia una doble cara: el dinamisme de l’agricultura mediterrània
contrastava amb l’endarreriment i d’immobilisme de l’agricultura cerealista
(activitat agrícola d’interior).
- Els cereals representaven el 50% del valor de la producció agrícola.
- L’escassa productivitat obligava a mantenir els preus alts i a frenar o bé
prohibir la importació d’alguns cereals.
- Aquesta política perfeccionista feia que les famílies espanyoles haguessin de
pagar preus molt alts pel pa i altres productes bàsics, això absorbia bona part
de la renda disponible.
- Els conreus més dinàmics eren els que estaven orientats a l’exportació (vinya,
olivera, cítrics, fruita i hortalisses).
3.2. ELS PROBLEMES AGRARIS
- El principal problema de l’agricultura espanyola era l’enorme desigualtat en el
repartiment i la distribució de la propietat de la terra.
- Les zones de latifundi cerealista que predominaven al sud del Sistema Central,
on els grans propietaris eren conservadors i a les zones de minifundi
dificultaven la introducció de noves tècniques de conreu.
- A les zones latifundistes, els jornalers sense terres, només gaudien de feina
ocasionalment i els seu nivell de vida tot just arribava al llindar de la
subsistènca.
- A la meitat nord de la Península, la mala qualitat de la terra i el predomini del
minifundi tan sols permetien una economia de subsistència, incapaç de
generar beneficis.
- Aquesta situació va provocar que molts pagesos emigressin, cosa que va
portar a la despoblació gradual de les zones rurals.
Maria Farré Aguilera H. Espanya Gener 2022

3.3. LA CRISI DEL SECTOR AGRARI

- La millora dels transports marítims i terrestres va facilitar l’arribada massiva a
Europa de productes agrícoles i ramaders (Austràlia, EUA, Argentina, Rússia).
- Els preus eren molt inferiors als europeus. Això va provocar a finals del segle
XIX una profunda crisi de l’agricultura europea.
- A Espanya la gran dependència respecta a l’agricultura cerealista i la ramaderia
ovina va agreujar la crisi.
- Els governs successius van aplicar mesures proteccionistes als productes
estrangers (aranzels).
- S’hi va afegir la crisi de la vinya a causa de la fil·loxera (insecte que atacava els
ceps).
3.4. LES REFORMES DEL SECTOR AGRÍCOLA
- La crisi es va superar gràcies a la combinació de la política proteccionista,
l’augment de la superfície conreada i l’especialització de conreus.
- L’agricultura es va intensificar gràcies a l’ús de fertilitzants i a l’augment de la
mecanització.
- Va comportar l’increment de la producció de carn i llet, enfocats a l’exportació.
- L’any 1930 l’agricultura havia perdut valor relatiu dins de l’economia
espanyola.
- Els governs de la restauració eren conscients de l’obstacle que l’endarreriment
del camp espanyol comportava per al desenvolupament del país.
- Els governs van promoure l’extensió del regadiu amb diferents mesures.
- La resistència dels grans propietaris i terratinents van impedir dur a terme una
autèntica reforma agrària, que va haver d’esperar fins la Segona República.
3.5. L’AGRICULTURA A CATALUNYA: CRISI I MODERNITZACIÓ
- El trànsit cap al segle XX també va ser una època de crisi agrària a Catalunya,
per l’impacte de la fil·loxera que va destruir centenars d’hectàrees de vinya
autòctona.
- La crisi va afectar als propietaris i als arrendataris que havien fet grans
inversions per augmentar i millorar les plantacions (quan la fil·loxera atacava a
França).
- La situació va millorar amb la plantació de noves vinyes d’un cep americà
immune a la malaltia, encara que la producció va baixar gairebé un terç.
- La mort dels ceps va generar un conflicte social. Els arrendataris rabassaires
tenien contracte mentre els ceps fossin vius, i quan van anar morint van
rescindir els contractes.
- El conflicte va durar fins a la Segona República.
- Superada la crisi, l’agricultura catalana va augmentar la productivitat.
- Es va començar a mecanitzar el camp i s’hi van introduir noves tècniques que
mantenien i augmentaven la producció.
- Hi va haver una dualitat al camp català. Van començar a desenvolupar una
agricultura especialitzada.
- Algunes comarques es van especialitzar en productes per al mercat i
l’exportació.
Maria Farré Aguilera H. Espanya Gener 2022

- Les comarques d’interior van continuar practicant una agricultura tradicional,

es van anar empobrint i molta gent va emigrar.
- El producte català va créixer. La producció de cereals també va augmentar
(arròs Delta de l’Ebre).
4. L’EXPANSIÓ DE LA INDÚ STRIA
4.1. CANVI ENERGÈ TIC I INNOVACIÓ TECNOLÒ GICA
- Hi va haver un canvi energètic causat per la difusió de l’ús de l’electricitat i del
petroli 🡪transformació econòmica.
- L’ús comercial de l’electricitat i la possibilitat de transportar-la, van permetre
mecanitzar pràcticament tota la indústria i disminuir els costos de producció.
- A Espanya el procés d’electrificació es va produir en dues grans etapes. Entre
el 1880 i el 1914 l’ús de l’electricitat va quedar restringit a la il·luminació.
Durant la segona fase (1914 - 1930), es va estendre a la indústria.
- Les repercussions positives de l’electrificació es van afegir a dues grans
innovacions: l’avenç en la destil·lació del petroli i els progressos tècnics en la
mecànica de motors.
- Van permetre revolucionar els transports amb l’aparició de l’automòbil.
- Una de les empreses pioneres en la fabricació de cotxes va ser la marca
Hispano – Suiza.
- Es va avançar en la millora de la transmissió de la informació.
4.2. EL CREIXEMENT INDUSTRIAL
- L’estructura industrial es va transformar amb l’aparició de noves indústries i la
consolidació de les existents.
- Es va mantenir la preponderància de les indústries de béns de consum per
davant de les de béns d’equipament.
- Entre els sectors tradicionals, el tèxtil català va continuar l’expansió, però va
perdre pes. Les indústries alimentaries també van recular.
- La indústria siderúrgica biscaïna va créixer considerablement. Els beneficis
procedents de les exportacions de mineral de ferro i de la fabricació d’acer van
estimular la diversificació industrial.
- Entre les noves indústries destaca el ràpid creixement de la indústria elèctrica.
- Primera empresa elèctrica 🡪Compañía Sevillana de Electricidad (1884)
- Va créixer de manera notable la indústria metal·lúrgica.
- La construcció va agafar una gran embranzida durant les primeres dècades del
segle XX i es va consolidar la indústria del ciment.
4.3. UN CREIXEMENT DESEQUILIBRAT
- Tot i que es van introduir noves fonts d’energia i nous sectors industrials, al
començament de la dècada dels trenta el sector secundari tenia una sèrie de
problemes i limitacions.
- La indústria espanyola encara era poc competitiva, a causa dels alts costos de
producció.
- El govern va recórrer al proteccionisme i a d’intervencionisme per defensar la
indústria espanyola.
- L’activitat pesquera va facilitar el desplegament de la indústria de conserves a
Galícia.
Maria Farré Aguilera H. Espanya Gener 2022

- La dèbil tradició industrial, la falta de matèries primeres i de fonts d’energia va

afavorir el predomini de les indústries de béns de consum sobre les de béns
d’equip.
- El 1930 Espanya reflectia una dualitat de distribució de la renda que
evidenciava un model industrial molt concentrat en algunes zones.
- Hi havia una gran quantitat de territori que encara estava lligat a l’agricultura
tradicional.
5. LA INDÚ STRIA A CATALUNYA: CREIXEMENT I DIVERSIFIACIÓ
Al primer terç del segle XX a Catalunya hi va haver una Segona Revolució Industrial.
Tots els sectors industrials van augmentar la producció i la productivitat.
Les raons s’han de buscar en la base establerta al segle XIX, en la gradual concentració
de la població a les àrees urbanes i industrials.
La indústria tèxtil va mantenir el predomini però va perdre pes, conseqüència de la
diversificació industrial.
Es va consolidar la concentració a Barcelona i a l’àrea Metropolitana, el mercat
espanyol continuava sent el més important.
La potència econòmica i industrial no es corresponia amb la capacitat financera al
començament del segle XX: la banca catalana entrava en decadència i dependència
respecte a la madrilenya o la basca.
6. LA POLÍTICA ECONÒ MICA: PROTECCIONISME I INTERVENCIONISME
Al primer terç del S. XX la política econòmica espanyola es va caracteritzar per la cerca
de l’equilibri pressupostari, l’adopció de mesures proteccionistes i el foment de la
industria.
6.1. ELS EFECTES DE LA CRISI DE 1898
- El desastre del 98 va tenir menys efectes econòmics dels que es podien
esperar.
- Va afectar sobretot l’exportació de cereals i els productes tèxtils, i la petita
indústria manufacturera.
- Va fer encarir la compra dels productes procedents de les antigues colònies.
- Durant la primera dècada del S.XX els governs van portar a terme una política
de control de la despesa pública i de modernització de l’estructura bancària.
- La repatriació de capitals procedents de Cuba, va facilitar la creació de bancs i
empreses modernes.
6.2. LA POLÍTICA INTERVENCIONISTA DE L’ESTAT
- Característica 🡪 limitació de la lliure competència exterior i interior.
- Aliança entre els cerealistes castellans i es industrials bascos i catalans
🡪sol·liciten l’augment de l’intervencionisme per afavorir la inversió i reduir el
risc econòmic.
- La limitació de la competència s’aconseguia fixant impostos a la importació i
regulant el mercat.
- Aquestes pràctiques elevaven artificialment els preus dels productes 🡪
reducció de la demanda.
- L’intervencionisme també es va dur a terme concedint ajudes a les empreses
espanyoles.
Maria Farré Aguilera H. Espanya Gener 2022

- 1907🡪Llei de protecció a la indústria nacional (admissió exclusiva de

productes nacionals).
- Les mesures proteccionistes i l’intervencionisme van tenir algun efecte positiu
(afavorir l’avenç tecnològic, millora de carreteres...)
6.3. EL FOMENT DE LES INFRAESTRUCTURES
- L’esforç inversor va millorar la xarxa ferroviària que va iniciar la seva
electrificació.
- En 30 anys els quilòmetres de carreteres es van triplicar.
- Es van asfaltar les carreteres per facilitar la circulació dels automòbils.
- La xarxa telegràfica, va duplicar l’extensió i en la telefonia el nombre d’abonats
va créixer notablement.
- 1924 🡪Compañía Telefónica Nacional de España.
- Les inversions per estimular l’expansió econòmica van fer pujar la despesa
pública, va agreujar el dèficit crònic de la Hisenda Espanyola.
7. DE QUINA MANERA LA GRAN GUERRA VA AFECTAR L’ECONOMIA
ESPANYOLA
- La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial va permetre un
augment de les exportacions, Espanya es va convertir en subministradora de
productes.
- Entre 1914 i 1918 Espanya va exportar grans quantitats de productes.
- Hi va haver un descens d’algunes explotacions agrícoles tradicionals.
- Les importacions es van reduir molt, no obstant això, el cost es va mantenir
estable, a causa de l’encariment internacional (guerra).
- Els sectors més beneficiats van ser la siderúrgia basca, la mineria i les
indústries tèxtils i metal·lúrgiques que van aconseguir grans beneficis.
- Augment de la exportació 🡪 augment preus interiors.
- El final de la guerra i la caiguda de la demanda exterior van posar fi a la
situació econòmica i van provocar una forta crisi (1919-1924).
8. LA POLÍTICA ECONÒ MICA DURANT LA DICTADURA DE PRIMO DE
RIVERA
- El 1923 la situació econòmica continuava en crisi. Ràpidament la conjuntura
econòmica internacional va canviar i es van viure els “feliços anys 20”, per la
qual cosa la dictadura va aparèixer com una etapa de prosperitat econòmica.
- Per reactivar l’economia, es va seguir una política nacionalista i de dirigisme
estatal, amb un impuls al desenvolupament industrial dels sectors de béns
d’inversió.
- L’Estat va fomentar les grans obres públiques i es va invertir en la indústria
pesant.
- La política intervencionista es va plasmar en la concessió de grans monopolis
estatals.
- Confederacions hidrogràfiques 🡪 incrementar els rendiments agrícoles i
aprofitar els recursos, encarregada d’impulsar el regadiu.
- Va comportar un augment de les despeses de l’Estat, es va intentar pal·liar
amb emissions de deute públic.
Maria Farré Aguilera H. Espanya Gener 2022

- La dictadura no va abordar els greus problemes del camp.

9. LES TRANSFORMACIONS SOCIALS
9.1. ELS LÍMITS DE LA MODERNITZACIÓ
- A les primeres dècades del segle XX hi va haver un procés de modernització
social i econòmica d’Espanya.
- Cal buscar les raons en la persistència del model de la Restauració, permetia
que una reduïda oligarquia monopolitzés el poder econòmic i polític
(caciquisme, frau electoral...)
- No es van emprendre les grans reformes necessàries (fiscal, agrària...)
- El pes dels grans propietaris agraris, van imposar una política econòmica
proteccionista i intervencionista que apujava els preus agraris.
- A les zones rurals s’hi van mantenir àmplies capes de pagesos pobres i de
jornalers, el pes dels grans propietaris i de l’Església i els formes de vida
tradicionals.
9.2. LA SOCIETAT URBANA
- Els canvis van ser més profunds en les societats urbanes industrialitzades, com
la catalana.
- La industrialització va reforçar el paper de la burgesia i va augmentar la
influència dels grups relacionats amb la indústria i les finances.
- El desenvolupament comercial i administratiu de les ciutats també va provocar
un creixement de les classes mitjanes.
- El grup més nombrós entre la població urbana eren els obrers industrials i les
seves famílies 🡪 especialment nombrosos a Catalunya, País Basc, Astúries i
Madrid.
- L’increment de l’atur i dels preus empitjorava la situació i solia provocar
protestes.
9.3. NOVES FORMES DE CULTURA I OCI
- El desenvolupament de les ciutats i la configuració d’una societat moderna van
comportar la imposició de nous valors socials...
- Va incrementar la qualificació educativa dels espanyols.
- L’increment de l’alfabetització va originar més demanda d’oci cultural 🡪
increment del nombre de llibres editats a Espanya.
- Va sorgir així una premsa de masses, instrument clau de relació entre els
ciutadans i el poder.
- També és va difondre un nou associacionisme de caràcter cívic, que es va
convertir en una plataforma de difusió de les noves idees socials.
- En aquest període (1900-1930) es va estendre la pràctica de l’excursionisme i
de l’esport.