TEMA 1: CRISI DE L’ANTIC RÈGIM + FORMACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

FI S. XVIII: SOCIETAT I POLÍTICA

Societat de l’antic règim

→ Font de riquesa = agricultura i la propietat de la terra

→ Estructura (només al nord i al llevant els pagesos posseeixen les
terres) → Estamental (societat de privilegis) = Desigualtats basades
en el naixement / Privilegiats exercien senyoriu jurisdiccional.
Amos d’enormes latifundis

Tema 3: transformacions econòmiques i socials al s. XIX

ESP S. XIX: PERVIVÈNCIA ECONOMIA AGRÀRIA

Agricultura = sector productiu + important

Desamortització → manteniment dels latifundis + noblesa augmenta
propietats + burgesia de negocis i agrària = grans compradors /
camperols no poden comprar terres → molts passen d'arrendataris a
jornalers.
Desamortització de Mendizábal → no va proporcionar ingressos esperats
Desamortització de Madoz → + ingressos → pq només s'acceptaren diners
en metàl·lic
Pagesia → perjudicada + desviació de diners que podien haver-se
invertit en la industrialització
Catalunya → poques terres venudes → pq contractes d'emfiteusi
tenien dret d'adquisició a bon preu.

S’ESTABLEIX LA PROPIETAT PRIVADA, PRÒPIA DE L’ESTAT LIBERAL

Agricultura endarrerida → escassa productivitat + predomini mètodes

tradicionals.
Fins 1866 → marca el ritme econòmic.
Blat, blat de moro, patata, vinya i olivera

Ampliació superfície conreada = augment productivitat

Pervivència minifundisme i el latifundisme → no afavoreix
modernització de l'agricultura

Excepcions: taronja, vinya i fruita seca a Andalusia, València i Catalunya.

Agricultura cerealística castellana → + important i la -
evolucionada → a finals de segle = competència nord-americana →
graciés aranzel proteccionista de 1891 es manté → pero encareix el
producte i perjudicà els treballadors urbans.

Catalunya

A interior → predomini del blat → manca d'adobs = manteniment del

guaret + utillatge arcaic.
L'olivera → amb competència italiana
Modernització és present des del segle XVIII a la vinya i al conreu de fruita seca
Vi exportat → Europa i Amèrica → creixement afavorit pel contracte
de la rabassa morta = pagament d'una part de la collita a canvi de
l'usdefruit de la terra mentre visqués el cep → gran expansió de
1875 a 1890 → quan fil·loxera afecti França(1865).

Arribada de la plaga = greu crisi a la pagesia catalana →

s’agruparà en la Unió de Rabassaires (1893) → vs propietaris
Beneficis permetran modernització → nous fertilitzants (ex: guano), noves
rotacions, millora d'utillatge i extensió del regadiu.

LIMITACIONS INDUSTRIALITZACIÓ. PROTECCIONISME I LLIURECANVISME

Fracàs revolució industrial a ESP → només Catalunya i País Basc viuen

procés d'industrialització
Raons fracàs:
→ Agricultura endarrerida

→ Pagesos amb pocs recursos i poder adquisitiu

→ Manca de transports i comunicacions → inexistència mercat

interior integrat

→ Manca de capitals per invertir

A partir de 1827 → comença represa d'indústria → gràcies a repatriació de

capitals americans + retorn d'indians i els progressos agrícoles →
sector tèxtil ++ important
Segueix model europeu → 1r indústria de béns de consum → 2n
desenvolupament béns d’equipament
Zones inicialment transformades → Màlaga, Alcoi i especialment
Catalunya.

Factors positius
- La revolució agrícola del segle XVIII i la indústria domèstica que permet articular un
 mercat integrat a Catalunya
- Empresaris i obrers qualificats.
- La falta de mà d’obra empeny la mecanització.

Factors negatius
- Falta de matèries primeres (ferro i cotó)
- Manca de fonts d’energia (carbó de qualitat)
- Debilitat del mercat ESP → limitat per camperols amb poc
poder adquisitiu. Mercat cubà fonamental fins el 1898.

- Desenvolupament lligat a política → burgesia catalana inicia campanya

persistent a favor del proteccionisme econòmic inicialment enfrontat als interessos
lliurecanvistes de la burgesia mercantil i agrària. Els governs moderats practicaven
una política proteccionista combinada amb un lliurecanvisme moderat. Els
progressistes eren partidaris d'accentuar aquesta segona tendència i un moment
important serà a partir de 1869 quan el ministre Laureà Figuerola en vol la
implantació gradual,l'agitació social en contra serà notable.A finals del XIX
convergiren els interessos de cerealistes castellans , industrials bascos i catalans i
això feu possible que el proteccionisme s'imposés amb l'aranzel de 1891.

- Deficiències en la xarxa de comunicacions

- Falta sistema financer

Fases

♦1830-1860 predomini del carbó, la màquina de vapor i el cotó.El 1832 el govern va prohibir la
importació de manufactures i a l'any següent neix la fàbrica Bonaplata.
♦A partir de 1844 començà l'embranzida definitiva centrada en el sector cotoner , altres foren
la química per adobs , l'alimentària i les tradicionals.
♦L'augment de beneficis permeté la renovació tecnològica, les berguedanes foren
substituïdes per les
selfactines,es fundaren empreses tèxtils com l'Espanya Industrial
♦Des de 1860 comença l’ús de l’energia hidràulica per la pobresa de 1’hulla catalana, la
dependència de l’exterior (Regne Unit i Astúries) i l’invent de la turbina. A més, la fam de cotó
farà que es treballi novament la llana (Terrassa i Sabadell).

El sistema de producció: vapor i colònies

La dualitat de fonts d’energia implicarà dos models productius. Així:

♦Carbó - vapors – proper als ports - Barcelonès, Maresme, Garraf, Vallès.

♦Aigua - colònies - cursos fluvials (Ter, Fluvià, Llobregat} - Ripollès, Berguedà, Bages, Osona,
Garrotxa.

La colònia com a llar i com a subjecció jeràrquica

Les colònies apareixen a Gran Bretanya a finals del XVIII, amb motiu d’aprofitar l’energia dels
salts d’aigua. Estaven lluny dels nuclis urbans i els obrers vivien en blocs de dos pisos. Dins
del mateix recinte tenien l’escola pels obrers i els seus fills. Amb aquest sistema s’assegurava
la regularitat laboral i un lligam sentimental dels obrers amb la fàbrica. Les autoritats
angleses defensaven aquest sistema argumentant que l’economia dels obrers es podia ajudar
amb el conreu d’un tros de terra al voltant de la colònia pel seu consum.

Els treballadors estaven subjectes a obligacions que afectaven tota la seva vida: se’ls
imposaven deures religiosos, no podien treballar per una altra empresa i eren obligats a
casar-se amb altres obrers de la colònia.

L’expansió comercial i la inhibició de 1 ‘Estat

A Catalunya el fenomen es consolida cap a 1830 gràcies a dos factors: com a reacció a la
industrialització urbana, que comportava importants conflictes socials i per altra banda a
causa d’un procés de privatització de les funcions públiques. L’Estat deixa l’expansió
comercial en mans dels industrials, els quals reduïren costos de producció i obtingueren
privilegis fiscals per part de l’Estat, que volia desfer-se del problema de la ruralia.

Una normativa de 1866 concedia beneficis, drets i exempcions fiscals als amos de les colònies,
a més de no haver de pagar impostos entre 15 i 25 anys, els amos obtenien llicència d’armes i
l’excedència del servei militar dels obrers. L ‘Estat no guanyava, però tampoc perdia res,
perquè l’amo s’encarregava de la seguretat, l’enllumenat i altres serveis públics, dels quals
1’Estat podia oblidar-se

Privatització i caciquisme

La dependència de l’obrer envers l’amo fa aparèixer el fenomen del caciquisme. La vida dels
obrers catalans era menys dura que la dels anglesos gràcies a l’agricultura, que completava la
seva economia. Això portà a la colònia Rosal (Alt Llobregat) a inscriure’s com a institució
benèfica – agrícola – industrial.

Els obrers no cobraven moneda, sinó uns rebuts de la fàbrica que marcaven un import
determinat, bescanviable a la botiga de la colònia. Altre sistema era el de balanç de sou, en què
es descomptava del sou de l’obrer el que gastava, a l’igual que es feia amb el lloguer. Aquest
sistema estalviava l’empresari haver de tenir diners en efectiu a finals de mes i de passada
tenir controlat a l’obrer.
El baixos preus de les botigues de les colònies, van fer que la gent de les rodalies hi anés a
comprar i, d’aquesta manera, es van convertir en hipermercats, essent una competència
perillosa pels comerciants de l’entorn.

Quelcom més que una fabrica

Els aprenents, nois i noies entre 12 i 18 anys eren explotats ja que no rebien un sou per la seva
feina, sinó que l’amo se’n feia càrrec de la seva educació, alimentació i vestit. La majoria
plegava entre els 17/18 anys, ja que treballar a canvi de res era una estafa, i no es pujava en
l’escala empresarial.

Era costum celebrar les grans festes conjuntament, amb àpats especials presidits per l’amo
del recinte, on esdevenia jutge, batlle i administrador, qui posava gran èmfasi en l’educació, la
moral i la religió per mantenir l’ordre social a la colònia, a diferència del que passava a les
indústries urbanes.

Els transports : el ferrocarril

Ja hem indicat que la indústria espanyola va tenir un escàs desenvolupament si deixem de

banda el cas català , les úniques manifestacions es redueixen a la construcció de la xarxa
ferroviària i al desenvolupament de la siderúrgia i la mineria.
Comunicacions i transports eren fonamentals per abaratir el transport de mercaderies i
posar les bases d'un mercat integrat.El mitjà que va revolucionar el transport interior va ser el
ferrocarril. El 1844 va començar una legislació que establia una amplada de via superior a
l'europea.
Catalunya va ser la primera . Va haver-hi el vaixell de vapor el 1834; la primera línia fèrria e1
1848, Barcelona–Mataró després Madrid-Aranjuez i Langreo-Gijón. Va rebre un impuls amb la
llei de ferrocarrils de 1855 i s’atura amb la crisi de 1866.Entre el 1856-1866, 5.000
quilòmetres,de 1866 a 1876 només 1.000 i es reprengué a partir de 1875 amb força.
Les característiques d’aquesta gran obra pública seran la protecció i subvenció de l’estat i amb
els primers problemes, companyies franceses prendran el control.
La xarxa afavorirà l’intercanvi de persones i mercaderies i sembla obrir el camí a un mercat
integrat. No serà possible pel criteri radial de construcció i la debilitat de capacitat de consum
dels jornalers andalusos i els camperols d’autoconsum del nord.
Els altres sistemes de transport, el 1840 comença un programa de construcció de carreteres
i en acabar el segle hi havia 40.000 quilòmetres.A Catalunya davant la manca d'iniciativa del
govern ,el 1846, la Diputació Provincial presentà un pla general de carreteres.Pel que fa al
transport marítim fins el 1860 els vaixells de vela eren més importants que el ferrocarril en el
volum transportat, entre 1875-1900 seran substituïts pels de vapor i això serà paral.lel a la
decadència de la marina catalana.Es fundaren noves companyies navilieres com la
Companyia Transatlàntica d'Antonio López (Barcelona,1881).Al País Basc Ybarra i Sota i
Aznar.Barcelona i Bilbao seran els ports més importants

La mineria i la siderometal.lúrgia

Espanya tenia una enorme riquesa mineral, especialment de plom, coure, mercuri i ferro.
Explotades des dels anys 20, l’endeutament de l’estat va fer que es concedissin les mines a
companyies franceses, angleses i alemanyes. Va ser la llei de desamortització del subsòl o llei
de mines de 1868.

Plom: Linares i La Carolina (Jaén), venudes a capital francès i anglès.

Coure: Riotinto (Huelva), controlat per anglesos i alemanys.

Mercuri: Almadén (Ciudad Real), monopolitzat per capital francès, especialment per la
família Rothschilsd.

Ferro: Almeria, Múrcia i Biscaia, controlades per capital anglès, català i un 25% és autòcton.
Impulsarà la creació d’un teixit empresarial.

Carbó: Astúries. Controlat per companyies asturianes però, perjudicat pel ferro i la ruta
Bilbao- Cardiff. El carbó gal·lès era més competitiu. Es refarà amb la política proteccionista
del govern, que alhora permetrà el desenvolupament del sector a Sierra Morena.

La indústria siderometal.lúgica

Es generen en aquesta etapa noves demandes de ferro per a les màquines del tèxtil, eines
agrícoles, construcció i ferrocarril, aquest darrer amb un alt nivell d’importació. El carbó
vegetal es substituït pel mineral de carbó en els alts forns.

La siderúrgia moderna neix a Màlaga el 1832 i el 1860 passa a Astúries i Catalunya on fracassa
per la manca de ferro i carbó, però és al país Basc, entre 1881 i 1913 on esdevé motor d’una
radical transformació.L'excel.lent qualitat del seu ferro exportat massivament al Regne Unit i
importarà carbó gal.lès.Des del 1885 fabricava acer (Altos Hornos de Vizcaya) Les inversions
de capital seran d’origen basc, català i anglès. Els enormes beneficis permeteren una
diversificació empresarial amb la creació de bancs i indústries navals.

Les primeres fabriques metal·lúrgiques es van crear a Barcelona, com per exemple, El Nou
Vulcà (1836), Alexander Germans, de capital escocès (1849) o la Maquinista Terrestre i
Marítima (1855). També va ser important la sevillana Portilla & White (1857). Maquinària i
tècnics anglesos i d’altres països europeus formaven aquestes empreses, encara que en la
majoria dels casos, el capital era autòcton.AQUESTES EMPRESES
COMPLETEN,ESPECIALMENT A CATALUNYA,EL PANORAMA DE LA
INDUSTRIALITZACIÓ.S’HAN DE SABER ELS NOMS,NO CAL LES DATES.

A partir de 1880 la metal·lúrgia basca es va desenvolupar significativament, encara que la

indústria espanyola no va poder competir ni en tecnologia ni en capital amb les empreses
estrangeres. Aquestes van elaborar la majoria de les construccions mecàniques, encara que
l’autòctona es va centrar en construccions metàl·liques. En aquest temps la siderúrgia basca
va assolir grans índex de producció de ferro de bona qualitat, a més, l’interès per modernitzar
la marina de guerra va permetre el desenvolupament de la construcció naval, creant
drassanes al Ferrol i Biscaia, la qual cosa comporta la revitalització de les empreses catalanes.
La indústria autòctona va assolir la maduresa tecnològica per dedicar-se a les construccions
mecàniques. Així, el 1882 es fabrica a Barcelona el primer vagó d’elaboració pròpia i dos anys
després la Maquinista va construir la primera locomotora.

L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DEL SEGLE XIX

Espanya → transició del règim demogràfic = imperfecte.

- mortalitat ordinària , però es mantenen les crisis demogràfiques

→ per fam, epidèmies de còlera i una alta mortalitat infantil
Esperança de vida → 1887 → 29 anys
Manteniment natalitat = creixement població → lent per desequilibri
entre recursos i població
11.500.000 d’hab. s. XVIII → 18.594.405 hab. el 1900
Població concentrada en zones costaneres → llevant i nord + Madrid
Entre 1877 i 1900 el 65% es dedica al sector primari, el 17.5% al secundari i el 17.8% al terciari
Notable emigració exterior a partir de 1880 per millora del transport cap a Amèrica i nord
d’Àfrica de persones procedents de Galícia, Canàries i Múrcia
Migracions interiors destaca Catalunya, de l’interior al litoral, així Barcelona el 1900 tindrà
655.137 habitants. Madrid també supera el mig milió d’habitants. Només cinc ciutats
superaven els 100.000 habitants

Catalunya de 900.000 habitants el 1787 a 1.966.382 el 1900 → 27% es

dedica al sector secundari
Fins el 1877 → saldo migratori negatiu, emigraven a
Cuba ,Argentina i Uruguai i per tant l'augment es degut al seu
propi creixement natural
Natalitat i mortalitat molt elevades, però la segona davallarà.
Població concentrada a les terres baixes del litoral i prelitoral i es donarà un increment
continuat de la població urbana. A més hi haurà una forta migració interna , el camp català
pateix una lenta però real despoblació
Les ciutat vivien canvis significatius. Hi haurà novetats tècniques: il·luminació, tramvies i
clavegueram i L’enderroc de les muralles. La urbanització s’efectuarà a partir del Projecte de
Reforma i Eixample d’Ildefons Cerdà.

LES NOVES CLASSES SOCIALS.

Triomf liberalisme → desapareix definitivament la societat

estamental
Noblesa manté poder social i econòmic
Gran noblesa absentista i rendista → gran propietària.
Clergat va viure una gran reorganització que van normalitzar amb el concordat de 1851
Gran burgesia formada pels grans propietaris agrícoles i els
industrials → gairebé inexistents fora de Catalunya.
Burgesia terratinent i gran noblesa tenien el control polític a través del partit moderat
Classe mitjana = grup divers i poc nombrós
Classes populars eren camperols on hi havia petits propietaris,arrendataris,parcers i jornalers
amb atur crònic i menestrals que treballaven en petits tallers.

Catalunya

Burgesia es consolidà com a grup hegemònic i apareix un modern proletariat industrial que
protagonitzà una intensa lluita reivindicativa. Dins la burgesia hi havia persones de
procedència diversa: indians , antigues famílies mercantils. Eren financers, comerciants ,
feien inversions immobiliàries

Proletariat industrial que es concentra en nuclis industrials des

del 1840 → precàries condicions socials i laborals + salaris
reduïts , jornades de 12 i 13 hores , duresa en les tasques ,
insalubritat, manca de llum , excés de soroll , inestabilitat i
atur, manca de previsió social , condicions miserable de vida i
d'habitatge. Tenen poca capacitat de consum , el 60% del sou es destina a l'alimentació
i el salari femení era el 50% del masculí. Els nens començaven a treballar als set anys.

La pagesia no és homogènia hi ha propietaris, masovers i jornalers

LES PRIMERES ASSOCIACIONS OBRERES

Del ludisme a l’associacionisme

Durant el segle XIX es pren consciència de classe i es formaran sindicats que s'expressaren
públicament entre 1840-1843 , 1854-1856 i amb un màxim apogeu entre 1868-1874. Però el
procés serà llarg i contradictori. Les primeres mostres de ludisme seran el març de 1821 a
Alcoi , Camprodon el 1823, la destrucció del Vapor Bonaplata l’any 1835 i la mobilització contra
les selfactines el 1854

El 1840 es constitueix la primera associació obrera: la Societat de Protecció Mútua de

Teixidors de Cotó. Inspirades en els gremis, s’organitzaven per oficis , eren entitats d’ajuda
mútua i tenien un caràcter resistencialista. Inicialment apolítiques, aviat tingueren com a
ideologies clau el proteccionisme econòmic i el republicanisme federal. Foren clandestins
durant les etapes moderades i aconsegueixen un màxim apogeu entre 1868 i 1874, patiren la
repressió patronal. Altres formes formes d'expressió van ser els Cors de Clavé (1845), ateneus,
escoles obreres, premsa ,El Eco de la Clase Obrera serà el primer el 1855.
Els socialismes

A partir de 1840 es difondrà el socialisme utòpic. Aquesta ideologia farà una crítica radical al
capitalisme. Defineixen un model harmònic de societat, no volen revolució violenta ,ni vaga
que consideren immoral pel dret al treball.S'adrecen a tota la comunitat i pensen que el canvi
vindria a través de la propaganda i l’exemple que tothom imitaria.
A Espanya hi haurà dos nuclis: Catalunya i Cadis. A Catalunya té èxit Étienne Cabet: Viatge a
lcària. La proposta és la creació d’una illa modèlica. L’impulsor al Principat fou Narcís
Monturiol (inventor de l’Ictineu) que fundà amb Clavé La Fraternidad.Fracassada s'integraren
al republicanisme federal A Cadis, Joaquín Abreu introdueix la idea del falansteri, una unitat
de producció que combina amb harmonia indústria i natura, proposada per Fourier .Garrido,
impulsa el cooperativisme d’Owen que considera una alternativa al capitalisme.

Marxisme i anarquisme

Es desenvolupen a partir de 1870. L’anarquisme té implantació a Catalunya, Andalusia,

Llevant i País Basc. El marxisme minoritari, es desenvolupa a Madrid, Biscaia i Astúries. Les
figures cabdals del marxisme o socialisme científic van ser Karl Marx i Friederic Engels. Es
presenten tres àmbits:
♦Anàlisi del passat: materialisme històric.

♦Estudi del present: el capitalisme.

♦Projecte de futur: revolució proletària que portaria a la dictadura del proletariat i al

comunisme.Consideren la necessitat d'organitzar-se en partits polítics

La figura cabdal de l’anarquisme serà Bakunin que proposa la propietat col.lectiva i la plena
llibertat individual .La seva ideologia es centra en el rebuig a qualsevol forma d’autoritat (“Ni
Déu, ni estat ni amo”) i en un projecte de futur que comportaria una revolució proletària que
conduiria a la societat cap al comunisme. Apareixen dins de l’anarquisme dues formes
d’afrontar el concepte de fórmula revolucionaria. Així diferenciem:

♦Anarco – comunisme (Kropotkin i Malatesta) o els autoanomenats purs que proposen

l’escamot i la propaganda del fet. Tindran un important desenvolupament entre 1890- 1897.

♦Anarco – sindicalisme (Bakunin) el sindicat com a sistema d’organització i la vaga

revolucionària per destruir el capitalisme i l’estat burgès. A Espanya es plasmarà el 1907, en
Solidaritat Obrera i la CNT el 1911.

El moviment obrer durant el Sexenni Democràtic

Els anys del Sexenni coincideixen amb el primer assaig de coordinació del moviment obrer
internacional i el clima de llibertat va permetre que es poguessin posar en contacte.El 1864
s’havia constituït a Londres la I Internacional i es conegué a Espanya gràcies a l’anarquista
Fanelli el 1868.Poc després a Madrid i Barcelona es constitueixen els primer nuclis i es
separen definitivament del republicanisme federal.El 1869 va aparèixer un sindicat de caire
reformista Les Tres Classes de Vapor.
 El juny de 1870 es va reunir el Primer Congrés Obrer Espanyol i es constitueix la Federació
Regional Espanyola de la AIT que opta per l’apoliticisme sindical, la vaga i la revolució.
Únicament a Madrid,on residia Paul Lafargue, predominarà el marxisme i el 1872 neix la
Nueva Federación Madrileña donarà origen al PSOE el 1879 i l’UGT el 1888.L'escissió de 1872
és el resultat deles divergències marxistes-anarquistes a nivell internacional.

Durant el Sexenni la FRE creix espectacularment de forma especial entre els jornalers
andalusos i els obrers catalans (1872 11.500 afiliats,6.000 de Barcelona).Tindrà protagonisme
durant la Primera República i en el cantonalisme El 1874 es declarada il·legal i així continua
en els primers anys de la Restauració.

El moviment obrer durant la Restauració

Entre 1874 i 1881 el moviment obrer estigué en la clandestinitat i en aquest context

repressiu s'imposaren els partidaris de les accions violentes individuals.

El 1881 el govern de Sagasta inaugurà una política més permissiva i d'aquesta forma es
celebrà un congrés a Barcelona que donà lloc a la fundació de la Federació de Treballadors de
la Regió Espanyola, el 1882 tenien 57.000 afiliats i el 1890 celebraren la Diada del Primer de
Maig la jornada de vuit hores era fonamental.

Es manifestaren les dues tendències : anarco-col·lectivisme que predomina entre els delegats
catalans i els anarco-comunistes entre els andalusos. Entre 1890 -1897 predominen les tesis
radicals.

Andalusia un terrorisme rural, el 1883 hi hagué el judici contra la Mano Negra , un intent de
presa de Jerez el 1892.

A Catalunya, el 1893 hi hagué 14 atemptats amb bomba. Destaquen el de Martínez Campos , la

bomba del Liceu, el juny de 1896 contra la processó del Corpus.
Repressió fou sistemàtica, el procés de Montjuïc dictà cinc penes de mort i seixanta-tres
deportacions.

1897 Angiolillo assassinà Cánovas del Castillo

Marxistes també van viure la repressió dels primers anys , però el 1879 van constituir
l'Agrupació Socialista Madrilenya dirigida per Pablo Iglesias. Publicaren legalment El
Socialista.
El 1888 van constituir a Barcelona la Unió General de Treballadors i hi van celebrar el primer
congrés del Partido Socialista Obrero Español. El 1905 tenien presència a 50 ajuntaments i el
1910 la primera acta de diputat.

CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS EN EL PRIMER TERÇ DEL S. XX

La població creix i es mou
Elaborat pels alumnes

El món rural
Espanya-sector primari Catalunya-sector primari
1900 61.5% 50,9%
1930 40 % 27 %

Herència del segle anterior:

♦La gestió negativa dels recursos de l’aigua.

♦L’endarreriment tecnològic del blat castellà com a resultat de la política proteccionista.

♦Els efectes de la fil·loxera.

♦L’estructura de la propietat de la terra continua amb les mateixes característiques del segle
anterior
♦La vida seguia el cicle agrícola i la família era la unitat productiva amb un gran pes de
l’Església.
♦Es mantenen els oficis tradicionals i l’activitat ramadera.

♦Predomina l’agricultura de secà que conviu amb sectors dinàmics com el del vi
Canvis:
♦A partir de 1910 augment la producció de cereals, patates i conreus de regadiu gràcies a
l’increment de la superfície regada, les noves màquines i els adobs químics
♦El repartiment injust de la terra generarà conflictes socials, així a Andalusia(1918-1921)
“Trienio bolchevique” i a Catalunya la tensió esclata el 1922 amb l’aparició de la Unió de
Rabassaires i Altres Cultivadors
♦Destacarem el cooperativisme de l’oli i del vi.

Les ciutats

♦En el primer terç del segle XX entrem en una societat de masses urbana.

♦Barcelona, tindrà un paper central en l’economia catalana ,serà un bon exemple d’expansió
comercial, industrial i cultural. Creix amb l’annexió de municipis propers.
♦Barcelona i Madrid tindran un milió de persones el 1930 i la primera representarà el 36% de
la població. Augmenten València, Sevilla, Bilbao i a Catalunya, Terrassa, Badalona, Sabadell,
Mataró, Lleida, Tortosa, Manresa i Tarragona.
♦Van absorbir bona part del creixement demogràfic i van experimentar una profunda
transformació.
♦L’expansió anà acompanyada d’una política urbanística de modernització i ordenació del
creixement
Creixement i diversificació industrial

♦A finals del segle XIX i inicis del segle XX es desenvolupa la Segona Revolució Industrial. A
Catalunya té com a tret bàsic l’ús de l’electricitat com a font d’energia . Per explotar-la, el 1911
es van constituir 3 grans empreses (La Canadenca)
♦Es va estendre per tota la península i va millorar l’enllumenat de cases, carrers, fàbriques
Impulsarà al desenvolupament industrial (cables,llums,components industrials)
♦Hi haurà també una diversificació: tèxtil, siderometal·lúrgiques, alimentàries,
papereres,materials,construcció(Asland),químiques(pintures,explosius,adobs,medicaments).
Mineria de carbó asturiana que no podia satisfer la demanda i moltes empreses continuaven
vinculades a capital estranger.

Els serveis

♦Vinculat al petroli creixerà el sector de l’automòbil ,Hispano-Suïssa,General Motors ,Ford

avions, motos,camions autobusos amb diverses línies ja al 1910
♦El transport públic centrat en els tramvies va cobrir la necessitat de desplaçaments
multitudinaris .El 1921 es va constituir la companyia Gran Metropolità de Barcelona , el 1924
s’inanugurà el tram Lesseps-Catalunya i el 1926 Catalunya-La Bordeta
♦En el camp de les telecomunicacions apareix la ràdio (EAJ- I) Ràdio Barcelona 1924, telègraf,
telèfon que estén la xarxa a partir de 1920,cinema
♦Desenvolupament del comerç interior gràcies al creixement urbà i la diversificació de la
producció agrícola i industrial i el país es consolidà com a mercat integrat.
♦Comerç exterior: augmenten les exportacions de minerals i ,maquinària, acer i productes
químics .Saldo positiu per l’impacte de la Primera Guerra Mundial. La balança comercial
tornarà a ser deficitària i especialment amb la recessió dels anys 30.
♦En el sector bancari a inicis del XX es va crear un sistema modern, el Banc d’Espanya
començà a actuar com un banc central . Es donarà una clara decadència de la banca catalana i
un ascens de la madrilenya i basca. Apareixen noves entitats entitats
♦Catalunya, plaça financera d’Espanya, deixava de tenir banca comercial pròpia l’any
1931..Restarà el Banc de Sabadell .

Una societat de masses. Burgesia i proletariat

El procés d’urbanització va configurar una moderna societat de masses

Proletariat:
♦500.000 l’any 1930

♦Més de 10 hores de treball

♦Descans dominical 1904

♦Jornada de 8 hores 1919

♦Hospitals públics-institucions de beneficència

♦Federacions d’ofici,mutualisme-caixes d’estalvi

♦Ateneus i classes d’alfabetització, ajuntaments, ordes religiosos

Burgesia:
♦Inverteix en activitats productives i especulatives.

♦Tindran un estil de vida propi