Historia

Demografía

● En Europa hi ha un creixement demogràfic en països industrials per la higiene,economia,

vacunes.
● En Espanya, hi ha un creixement més lent degut a elevada mortalidad a causa de:
- Guerres carlines.
- Epidemias (cólera)
- Falta d'indústria, només ha fet en Catalunya.

Els canvis en l'agricultura:

● Els polítics il·lustrats segle XVIII van voler modernitzar l’agricultura. No van poder fer-ho ja que
eren en mans de la noblesa i l’Església, per la sistema de la propietat de la terra.
- Problemes:
1. El caràcter rendista i poc emprenedor d'aquestes propietaris impedia que
espanya es produeix una arrancad economica com altres països. Perquè el camp
fos més rendible, cal que els propietaris invertissin en màquines etc o estudiar la
manera d’obtenir més rendiments.
2. Els nobles i els clergues vivien de les rendes que donaven els camperols i no
treballen. Les seves terres eren cultivades per arrendataris amb contractes molt
antics i una part de les collites eren per ells i la resta per el propietari i tenien
que pagar diversos impostos a l’Estat i l'Església.
3. Camperols pobres, per la qual no poden millorar els conreus i no poden comprar
màquines.
4. Moltes terres (terres comunals, propietat dels municipis) no cultivades o mal
cultivades.
5. Terres de l'Església/comunals eren anomenats terres en mans mortes ja que no
s’utilitzaven ni cultiven. Segons la llei, no es poden canviar de mans.

Les desamortitzacions:

● El govern liberal volia arreglar les terres i per això va fer una desamortització.
- Inestabilitat, canvi de propietari.
- Molts tenen la intenció per conrear les terres, introducció de nous adobs.
● Van pensar en eliminar les restes del règim senyorial.
- Van posae aquestes terres en venda que va portar a la desamortització.
- Les grans canvis en l'estructura de la terra van produir durant les desamortitzacions dels
anys 1836 i 1855. Aquestes van dedicar en l’apropament de l’Estat de gran part dels
béns de l'Església terres comunals que van ser declarats béns nacionals.
 ● Les desamortitzacions:
- La primera (1836) va pasar durant la regencia de Maria Cristina i va ser inspirat pel
ministre Mendizábal. El govern va nacionalitzar tots els béns dels ordes religiosos que va
ser venuts a preu molt baixos. Van poder afrontar a la deute públic i financiar l'exèrcit
contra els carlins. (Afecta a les terres de l'església).

- La segona va ser durant l’any 1855, durant el bienni progressista quan el ministre Madoz
qui va posar la venda de totes les terres cultivables que formen part del patrimoni
municipal estatali dels ordes militars. (Afecta a les terres comunals, ingressos per
ferrocarrils, 1855 llei de ferrocarrils on van planificar les xarxes ferroviàries.).

- El procediment desamortitzador consistia a taxar les propietats fent una subhasta

pública. Poden pagar de dues maneres: o bé en efectiu donant un primer termini
corresponent una cinquena part de la propietat i la resta en 15 anys o pagant una part
amb títols de deute públic i la resta a terminis durant 20 anys.
- Les conseqüències van ser:
1. Canvi de la propietat, compradors rics, noblesa, alta burgesia i alta clergat, gran
acumulació de terres (latifundis a Andalucía)
2. Inestabilitat i la inseguretat de molts agricultors, que van perdre els drets dels
béns comunals.
3. Ampliació de la superfície conreada i introducció de nous adobs. Augment de la
productivitat.

Els avenços en l’agricultura comercial:

● Primera meitat del segle XIX, van imposar a la costa mediterrània una agricultura orientada a la
comercialització, tant al mercat interior com a l’exportació.
● El vinya, cítrics i l’arròs van ser cultivada a l’Empordà, al delta de l’Ebre i a la Albufera valenciana
i de la canya de sucres.
● Especialement la vinya, va ser el producte estrella, va experimentar un creixement. (1850-1875)
- La fil·loxera era un insecte que va entrar a França (apareció a Europa 1863) i va provocar
la ruïna de les vinyes, espanya va aprofitar.
● 1870-1880, Espanya va esdevenir primera potencia mundial en producción vinícola. Per això hi
ha zones monocultiu de la vinya; La Rioja, el Penedès, Jerez, lazone d’Utiel i Requena al País
Valencià
● El conreu cerealístic continuava predominant i hi havia una forta exportació però no podien
comptar amb els preus europeus. A Espanya, treballaven amb més preu i per això tenen preu
elevada.

Les transformacions industrials:

 ● Es va produir la industrialització a Catalunya (textil) i país Basc (siderurgica). En la segona fase,
Espanya continua sent un país fonamentalment en l’agricultura.
● Les raons per l'endarreriment de la industrialització va ser:
1. Poca demanda de productes manufacturades a causa de la pobresa.
2. El proteccionisme excessiu: els industrials bascos i catalans van imposar al govern
liberal, sense algun tipus d’impost aranzelari que gravés els productes que venen
d’europa, no podia haver industria. El govern liberal va defensar els productes
Espanyols, va pujar el preu de productes espanyols empobrint la població i fent que no
hi havia competitivitat. Catalunya tenia que elaborar productes més cars que l’estranger
ja que no tenia ni ferro ni carbó i tampoc ports a la costa.
3. Manca d’inversions, males comunicacions i falta de xarxes comercials que feia que no
arriben els productes als consumidors potencials
- Les mines asturianes no trobaven comprador per al carbó i a Bilbao, es comprava la Gran
Bretanya
- Alguns d’aquestes problemes van ser resolts però va generar una expansió del sector molt
més lenta que els països industrials.

Catalunya: industria textil

● Condicions i precedents:
- Perquè hi hagi industria, necessitem:
1) Diners: per montar o crear, comprar máquinas etc.
2) Mà d’obra: gent qui treballa.
3) Matèries primeres: hem de parlar d’alguna cosa que sigui abundants i barates,
és a dir, necessitem carbó per cremar en les màquines etc. (NO TENIM)
4) Demanda: hem de vendre, necessitem una bona demanda.
● A Catalunya, no hi ha cap d’aquestes; el cotó i el carbó s’havien d’importar i el mercat espanyol
tenia poca capacitat de compra. Malgrat tot això, es va crear una industria textil molt important,
sobretot cotonera gràcies a l’avançament de l’economia catalana respecta la resta d’espanya.
● Solucions:
1) Carbó: es pot comprar d’Anglaterra, molt bona qualitat.
2) Cotó: es pot comprar d'Amèrica.
3) Mercat colonial: Cuba i Filipines.
● Catalunya aprofita de la infraestructura comercial i les xarxes manufacturera importants gràcies
al comerç amb Amèrica, gracias a la llei liberalització del comerç per Carles III.
● L’agricultura també va modernitzar i va orientar cap al mercat, sobretot la producció i
l’exportació de vins, aiguardents, vinagres i olis.
● A Catalunya, les desamortitzacions no va crear latifundis perquè predominaven els pagesos
emfiteutes.
● El rendiment del comerç i les manufactures van ser el font principal del capital català necessari
per muntar la industria. El creixement demogràfic també va afavorir mà d’obra.
● Hi ha algunes empresaris qui no volen comprar carbó i utilitzen aigua → colònies industrials.
 ● El capital comercial, la mà d’obra abundant i la recerca d’un mercat per a l’exportació van fer
que la revolució industrial arribés a Catalunya. (Libro: innovació tecnològica, l'espirit iniciativa,
capital commercial, recerca d'mercat per l'exportació i la mà d'obra va fer que arribés la
revolució industrial a Catalunya)

L’arrencada (1823-1833):

● Hi havia dos models de fabricació:

1) Vapors: situats al litoral (Barcelona, Sabadell, Terrassa). Utilitzen carbó (importat) i

també tenen maquinaria copiada dels anglesos. Un exemple són la Fàbrica Bonaplata.
Condicions laborals molt dures.
2) Colonies: costat dels rius (del Prepinneu, Llobregat, Cerdener,Anoie, Ter...). La gent qui
treballaven viuen aquí. Utilitzen aigua com a font d’energia, millors condicions de vida
del treballador, sous més baixos i pocs conflictes laborals. Van apareixer apartir de 1860,
degut l’elevada preu del carbó.

Indústria Catalana (el proteccionisme):

● Van utilitzar màquines Angeloso i els catalans van crear el seu propi més potents: Berguedana
(màquina de filar, versió català del spinning-jenny) i Selfactina (màquina que automatitza el
procés de filats).
● Els beneficis de la indústria catalana van ser invertides a la industria siderúrgica i metalurgica.
● La superioritat de preus i el control del mercat pels Anglesos va obligar als catalans a protegir la
seva producció. Per això es van evitar la importació dels teixits anglesos a Espanya i les seves
colònies. No es podia competir amb teixits britànics.
● Industria siderúrgica, neix a Barcelona i Malaga; no tenen matèries primeres.
- La Industria siderúrgica es trasllada a Astúries (1860) i Biscava (1880) ja que no tenen
matèries primeres.
● (L'indústria siderúrgica) Per respondre a la demanda van fer:
1) Industria textil; maquinaria.
2) Agricultura: eines
3) Construcció/obre públic: ponts etc
4) Ferrocarril
- Tot això comporta a la creació de bancs per guardar els diners ja que van tenir grans beneficis.

Les fases econòmiques:

● Hi va haver una expansió fins a la década 1850 seguint un període de crisis.
● La causa d'aquesta crisi, s’ha de buscar a les noves possibilitats d’inversió; construcció del
ferrocarril o la compra de terres de la segona desamortització, l’encariment del cotó a causa de
la guerra de Secessió nord-americana. La ultima quart del segle en canvi es caracteritza per la
recuperació lenta fins al 1898.
La industria siderurgica al País Basc:

● Respon a la demanda de sectors diversos (i estimular la creació d'indústries subsidiàries):

1) Industria textil; maquinaria.
2) Agricultura: eines
3) Construcció/obre públic: ponts etc
4) Ferrocarril
- Tot això comporta a la creació de bancs per guardar els diners ja que van tenir grans
beneficis.
● El País Basc era ric en mines de ferro, hi havien petites fàbriques de ferro verge. Aquestes van
entrar en crisis amb la independència de les colònies. Els comerciants bascos van aprofitar per
crear industries noves i substituir els productes que tradicionalment havien importat (paper,
llana, lli...).
- Van superar la crisis de les pèrdues de les colònies ja que exportaven allà van ser:
1) Política proteccionista.
2) Supressió dels furs; lliure comerç. Van provocar l'aliança de la burgesia basca
amb els liberals. Van aprofitar del política proteccionista i la supressió parcial
dels furs durant l’any 1841 que va permetre el lliure comerç amb la resta
d’Espanya.
● l'arrencada económica del país basc:
1) Política proteccionista: donava a la industria basca el monopoli del mercat espanyol.
2) Expansió de l’acer: que va ser sustituit per ferro dolç (verge).
● Factors de la desenvolupament de la industria siderúrgica: tenia matèria primera excel·lent i
d'utilitzar una font d’energia barata. També importaven carbó d'Anglaterra a bon preu.

Metalurgica:
● Neix a Barcelona: Nuevo Vulcano, La Maquinista Terrestre i Marítima (fruit de la fusió de
diverses empreses metal·lúrgiques de Barcelona).
● A País Basc, s'instal·la coincidint amb la indústria siderúrgica. Falta de competidora.
- Les indústries estrangeres produeixen: locomotors, vaixells, grans màquines… (molt
beneficis).
- La indústria autòctona produeix: ponts, mercats, edificis industrials (menys beneficis).
● A partir de l’any 1880, desenvolupa la indústria de construcció naval: Feina per la industria de
Barcelona i va crear la 1a locomotora (1884).

Mineria a Espanya:

● Espanya és rica en minerals com coure, plom, mercuri, ferro.

 - Es progressar molt gràcies a la Llei de Bases mineres de 1868 que permet l’entrada de
fortes inversions estrangeres i així és com podria resoldre el deute públic, ja que el
poble és pobre i no poden pagar taxes.

● Plom:
- Localització: Murcia, Almeria, Granada
- Molt dolentes i era difícil treure, poc
material.
- Quedava Espanya amb aquestes.
- Localització: Jaen.
- Explotació: Gran Bretanya i França.
- Líder mundial de producció de plom.
- Feina molt plom

● Coure:
- Localització: Huelva (Riotinto)
- Explotació Alemanya i Gran Bretanya.
- Resultat: 1873, 1a mineria de coure al món.
- Era necessari per l’electricitat.
● Mercuri:
- Localització: Ciutat Real.
- Explotació: Familia Rothschild.
- Mina única al mon ja que no hi ha moltes països amb mercuri.
● Ferro:
- Localització: Biscaia.
- Gestionat pels Angeloso i van exportar fins a 91%, era de bona qualitat.
- Per fabricar acer.
● Conseqüències:
- Propietat de les mines en mans estrangeres degut de les contractes llargues.
- Beneficis marxen fora d’Espanya.
- Espanya esdevé una semi-colonia dels països estrangers.
● Altres industries:
- Agroalimentaria: fàbriques de farines, empreses d'elaboració d'alcohols, vins i oli
d’oliva.
- Química: producció de colorants i lleixius.
- Mecanica: era feble (Vulcano, Maquinista Terrestre i Marítima).

La creació del mercat comú espanyol:

● Entre 1837-1892, es va crear un mercat únic espanyol gràcies a:
1) Creació de xarxes de comunicació
- (1850) sistema de correus
 - (1852) sistema de Telegrafia i la premsa diària: van anar estenent per les
principals ciutats.
2) Sistema de transport: es podia connectar i comercialitzar els productes del camp amb
les ciutats. Va permetre unificar els preus dels productes.
3) Nova legislació mercantil:
- Supressió de dalmes interiors.
- Creació d’un mercat únic.
- Unificació de pesos i mesures.
- Aplicació de lleis proteccionistes.
4) Unificació del sistema monetari: s’instaura la peseta com a moneda única i només pot
ser emesa pel banc d’Espanya.que hi havia diferents monedes i diferents formes de
comptar juntament amb una alta circulació de moneda estrangera antigues colònies.
Doncs era imprescindible crear una moneda única que tingui un equivalent menor per
poder determinar el valor de les monedes estrangeres. El català Laureà Figuerola l’any
1869 va instaurar la pesseta que té un valor de l’or i de la plata. En 1874, van fer bitllets
de paper moneda, per José de Echegaray.
5) Unificació sistema d’impostos: molts territoris tenien diferents impostos per productes i
això afecta negativament. L'any 1845 van fer el reforma de Mon (del ministre d'hisenda
Alejandro Mon). El nou sistema divideix el fiscal a 5 grups: immobles, conreus i ramats,
producció industrial i activitat comercial, consum, inquilinats i hipoteques.
● Lleis d’exportació i importació:
- El primer va ser entre 1841-1875, va ser relativament lliurecanvista, ja que van protegir
els productes espanyols però també deixen importar. El Bienni Progresista (1854-1856) i
el Sexenni Revolucionari (1868-1874) van ser etapes de lliurecanvista.
- El segon va ser en la primera fase de la Restauració (1875-1898), va ser caracteritzat per
el fort proteccionisme. Va protegir el tèxtil català, la siderúrgia basca, el carbó asturià i
el blat castellà. Els latifundistes i industrials van demanar pujar els aranzels per evitar
competencia.

L’economia catalana al segle XIX:

● El creixement demogràfic:
- Hi havia una revolució demogràfica. Augment de població que la resta d’Espanya. Hi
havia mà d’obra per fàbriques.
- Hi havia un excedent de població i per tant van emigrar a Cuba, Filipines i Puerto Rico.
- La població s’acosta al costa. Hi havia una concentració al litoral i despoblament de
l’interior Pirineus.
- La majoria del pobles es situa en ciutats o pobles petites.
● Hi van haver transformacions agràries:
- Liberalització de la terra degut a les desamortitzacions. Els contractes d’arrendament
com els de masoveria i rabassa morta feia que els camps mantinguessin en mans
arrendataris durant generacions.
 - Amplien terres de conreu fent canals: canal de la infanta, d’Urgell, de la Dreta del
Llobregat i de la Dreta de l’Ebre, gràcies a les iniciatives privada.
- Desenvolupament de nous conreus: blat de moro, patata, farratges i de la vi.
- Innovacions tecnològiques: es va modernitzar els instruments de treball, especialment
amb la introducció de l’arada brabant. Això va comportar a una explotacions mixtes i hi
havien animals estabulats. Venden animals i tenen més adobs orgànics i van importar
del Xile o Perú. Van fer indústries de adobs com Agricultura Catalana (1863).
● En conclusió:
- Es mantenen conreus mediterranis.
- Augment de la productivitat.
- Moltes zones es van especialitzar en conreus comercials: pel mercat nacional i
internacional.

La industria no textil:

● Mineria té certa importància però va ser escasa de productivitat i qualitat. Els Immigrants
resultats obtinguts va fer que la indústria catalana fa més explotació de carbó.
● Metalurgica: catalunya té ferro però hi ha poca producció.
- Fabriques: La bonaplata, la maquinista terrestre i marítima, la nuevo vulcano.
● Sector químic:
- Agricultura: industria d’adobs.
- Industria textil: colorants, estampas,rentat teixits.
● Industria tapera: tapas de sudo: La Selva, Baix Empordà.
● Indústria i manufactures tradicional: fabrica papers, industria d¡adobs, arts gràfiques.

Els moviment obrer:

● Els primers manifestacions lluita obrer va ser el Ludisme (Ned Lud).

- Com que les condicions eren molt dures, van manifestar trencant màquines.
- Fent això, no hi havia lloc on treballar creant una problema, van canviar la manera.
● A partir dels decada 1830, van crear associacions que eren mútues i protegeix en cas de
malalties o pèrdua de feina ja que el govern no donava cap ajuda.
● El 1840, es van constituir l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera on es van
plantejar la VAGA com mesure de protesta.
- Sempre se’ls negaven el dret d’associació (excepte el període dels progressistes 1840-
1843, 154-1456)i per tant les VAGUES volen fer la legalització.
- Van durar poc, ja que l’any 1842 es van prohibir les associacions.
● Malgrat la prohibició, van fer la organització d'associacions d'ajuda mútua dirigida a partir de
l'any 1855 per la Junta Central de Directors de la Classe Obrera.
- Van fer la primera vaga general a Espanya 2-10 juliol 1855.
 ● El moviment obrer espanyol va rebre influència del socialisme utòpic de l'ideoleg francés
Étienne Cabet, defensant a la seva obra Viatge a Icària. El seu seguidor a catalunya va ser Narcís
Monturiol.
- Buscaven de fer una societat més justa i igual per tothom.
● Durant aquesta època, també surgen algunes iniciatives obrers culturals com les escoles
nocturnes per a adults, les Cors de Clavé, societat de corals.

La divisió del moviment obrer en el Sexenni Revolucionari:

● 1864 van crear l'AIT, Associació Internacional de Treballadors
- 2 ideologies bàsiques: marxistes i anarquistes.
● 1868, restauració de les llibertats d'expressió i associació, es restaura la Direcció General de les
societats. Funda el sindicat tres classes del vapor.
● També es crea l’AIT, Associació Internacional de Treballadors (1864) impulsada pels francesos i
anglesos.
- Volia aconseguir l'emancipació economica i socials de la clase obrera.
- Arriba a Espanya i s’anomena FRETE, Federació Regional Espanyola de l’AIT, va ser molt
important (1868)
- L’any 1871, es va produir en si l’AIT l’enfrontament personalitzat en Karl Marx i Mikhail
Bakunin. Va ser per la divergències sobre el procediment d’arribar a les objectius de
l’AIT.
● 1870 es té lloc a Barcelona el I Congrés obrer Espanyol, imposa idees anarquistes i crean la
Federació Regional Espanyola de l’AIT.
- 1870, Federació Socialista a Madrid va posar ideas marxistes.
- 1871, s’enfronten els anarquistes (Catalunya, País Valencià,Andalusia i Aragó) i els
marxistes (Madrid, Bilbao, Santander, Asturias).
- Des de aleshores espanya va ser dividit en dues bàndols: el socialista, seguidors de Marx
i l’anarquista, seguidors de Bakunin.
● El 1874, hi va haver un cop d’Estat del general Pavía que va prohibir totes les associacions
obreres i el seu pas a la clandestinitat.
● Diferències entre anarquistes i marxistes:
Creació de AIT a Londres que conté dues ideologies.
Marxisme (la Marc) Semblances Anarquistes
- 2 liders: Marx i Friedric - Emancipació economica i - 2 líders: Kropotkin,
Elgers. social de la clase obrera. Bakunin
- Han de ser dirigit per un - Defensen la desapareció - No pensen en els partits
partit polític per arribar. societat de classes socials. polítics, pensen que son
- dictadura pel proleitat. - Desaparició de la propietat coruptes. No creu en
privada (propietat l’Estat. Volen eliminar
col·lectiva dels mitjans de directament l'estat.
producció). - L’unic qui pot organitzar
- Societat igualitària, la revolució és el
desapareció de l’estat. sindicat.
 ● Els marxistes no van aconseguir eliminar l’Estat, van anar sent molt dictatorial.
● Els anarquistes no van poder fer la primera fase. Almenys els marxistes van arribar fins a la
dictadura però anarquistes. Una manera de fer que l’anarquisme treballa es que es parlen i
posen d’acord.

Les condicions de vida:

● Les condicions de treball van ser molt dures i van mantenir els sous estables però eren baixos.
● Les condicions de treball: soroll, temperatures extremes a l’hivern i a l’estiu, ambients tancats i
sense ventilació, mala alimentació, falta de descans i accidents laborals freqüents per les
màquines i cal afegir l’acomiadament lliure, rebaixa de salaris en èpoques de crisis, les
miserables condicions familiars, l’analfabetisme i la inexistència de cap mena de protecció
social. Era tant que l’esperança de vida era la meitat que la burgesia.
● Llargues hores de treball, fins a 15 hores.

La nova ciutat burgesia:

● En les ciutats principals es van imposar gustos i costums de la clase emergente, la burgesia.
● Al principal del segle XIX, la majoria de les ciutats tenen una muralla que encerclava una serie de
carrers, d’origen medieval. Les zones encerclades tenien els edificis públics i nombres esglésies.
● Pensaven que la vella ciutat era incoherent, antihigienica i desordenada.
● Les muralles eren necessaris per enderrocar-les per trencar la cotilla. La burgesia volia viure fora
de la ciutat vella
● 1859 va presentar la proposta de la urbanització, el projecte Cerdà que no agrada a
l’Ajuntament. Van aprovar una llei perquè es acceptes.
● Als carrers comercials, van sorgir les primeres aparadors al costat de les botigues de sempre. Hi
havia cafès, teatres etc. Van construir la diputació, govern civil i els jutjats en ek centre. Van
augmentar el nivell de modernitat amb estacions ferroviàries, neteja pública i fundar els
bombers. Barcelona va ser la primera ciutat espanyola que instal·lar l'enllumenat nocturn de
gas.
● Hi havia dos models dels habitatges, la finca dividida en apartaments o pisos i la torre per a les
famílies més riques. A les cases de pisos, el propietari vivia al primer, per això s’anomena
principal i les restes eren menys qualitat eren més petites. Les torres eren construïdes als afores
envoltades de jardí.
● Els vestits eren de moda parisenca, els homes amb pantaló llarg. Les dones amb vestits de cos
alt.
● Els aliments van ser el mateix però van anar canviant amb temps i es van dissenyar els plats.
● Els cafès es van anar ampliant. Les masses públics van ser l'òpera i els concerts. L'òpera
representava a les ciutats principals però Barcelona va aconseguir aixecar amb les aportacions
de la burgesia.
I els obrers i servents
● Els obrers poca cosa tenen a veure amb els burgesos. Sempre eren petites i hi amuntegades fins
a tres generacions. No tenien sala de bany però s rentaven en tant en tant. El vàter solia ser
compartides per diversos habitatges i solia estar brut. El menjar va ser molt monótona i senzilla,
el carn i pollastres van ser molt cara a ciutat.