TEMA 2: LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES DEL SEGLE XIX

INTRODUCCIÓ:
Paral·lelament a la revolució liberal → l’economia espanyola farà: canvis importants sense assolir el
nivell d’altres països europeus
Excepció: Catalunya i País Basc → Revolució industrial
Espanya va continuar sent un país d’economia agrària:
- Important evolució (àrea mediterrània)
- Canvi en la propietat de la terra
- Dues desamortitzacions
Els símbols de progrés:
- Ferrocarril
- Creació del mercat únic (supressió de duanes interiors, unificació de moneda,
reforma fiscal)
També durant aquest període va aparèixer → Moviment obrer
1. La demografia
La població europea va experimentar un gran augment durant s.XIX
- Gran Bretanya: 1800 tenia 10 milions d’habitants → 37 milions a finals del s.XIX
- Espany també augmentara la població, però serà inferior a resta de països:
1797 tenia 11 milions d’habitants → 1877 16 milions d’habitants
alentiment en el creixement demogràfic a conseqüència de: MANTENIMENT D’UNA
TAXA DE MORTALITAT ALTA
Degut:
- Guerres civils
- Retards i escàs creixement industrial
- Aparició d’epidèmies (còlera, febre groga,..)
Durant el període 1797-1877 → Migracions de corrent centrífug (centre-perifèria més al nord) →
constants demogràfiques espanyoles semblants a la resta d’Europa però RITME MÉS LENT
- Increment de la població absoluta
- Lleuger augment de la població urbana (en detriment del camp)
- Disminució gradual població activa (sector primari)
- Creixement lleu dels sectors secundari i terciari.

2. ELS CANVIS A L’AGRICULTURA

Al començament del s.XIX l’agricultura espanyola tenia dificultats per modernitzar-se degut
sistema de propietat de la terra en mans
Noblesa Església: rendistes, poc emprenedors, no inverteixen en adobs, maquinària i nous
conreus.
Aquesta situació feia que el sistema agrícola espanyol
Poc rendible
Nobles i clergues vivien de les rendes del camp → poca activitat productiva cultivaven arrendataris
- Amb contractes antics
- Producció de subsistència només per pagar al propietari, impostos o delmes
Els camperols, generalment pobres treballaven explotacions petites
- Tenien dificultats per acumular beneficis
- Millorar conreus
- Comprar maquinària
Una gran part de les terres eren Comunals (eren propietat dels municipi)
- Poc o mal cultivades
- Completament silvestres o pastures dels habitants dels pobles
Les propietats de l’Església i municipis → Mans mortes (no es podien vendre)
En conclusió principis del s.XIX l’agricultura espanyola: tot el contrari de la situació europea
- Enrederida
- Poc rendible
- Gens competitiva comercialment
2.1 Les desamortitzacions
Els liberals volien eliminar el Règim senyorial (vigent en moltes zones d’Espanya) → objectiu
→ posar fi a l’endarreriment de l’agricultura
Les mesures necessàries per poder fer-ho:
- Erradicar el sistema de propietat de “mans mortes” (no es podien vendre)
- Desamortitzacions → per poder vendre les terres en subhasta pública
Primera desamortització (important) → Mendizábal (1836)
- Afrontar el deute públic
- Finançar la guerra contra els carlins
Segona desamortització (important) → Pascual Mados (1855) posarà a la venda totes les
terres cultivables
- Patrimoni municipal
- Ordres militars

Conseqüències de les desamortitzacions:

 - Canvi de la propietat de la terra: 40% canvi de mans, ⅗ parts de les propietats de
l’Església venudes, compradors (aristòcrates, terratinents clergues seculars)
- Inestabilitat i inseguretat dels agricultors (pèrdua béns comunals)
- Ampliació de la superfície cultivable (cereals, blat de moro i patata)
- Introducció d’adobs (guano ni nitrat de Xile) → Augment de la productivitat
2.2 Els avenços en l’agricultura comercial
A partir de la segona meitat del s.XIX → Costa mediterrània → Agricultura comercial
Aquest tipus d’agricultura estava orientada al MERCAT
- Interior
- Exterior
Els conreus característics eren: vinya, arròs, cítrics, fruits secs, oli d’oliva, canya de sucre,
espart.
El cultiu de la vinya i els seus derivats → vins i aiguardents → va experimentar un gran creixement
→ 1850-1875 Espanya triplica el volum d’exportació de vins
Aquesta gran expansió va ser el resultat d’un fet conjuntural → LA FIL·LOXERA 1863 provocarà
la ruïna de les vinyes franceses
La fil·loxera que va afectar Europa farà d’Espanya una potència mundial en la producció
vinícola (1870-1880)
Aquestes zones experimentaran un gran creixement degut al cultiu de la vinya:
- La Rioja
- Penedès
- Jerez
- Requena
- Utiel
Amb tot, però la producció cerealística continuava com la predominant de l’agricultura
espanyola del s.XIX
3. LES TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS
La revolució industrial a Espanya només va afectar de ple:
- Catalunya (indústria tèxtil)
- País Basc (indústria siderúrgica)
En menor mesura → zones d’Andalusia, P. Valencià i Castella
Al final del s.XIX, Espanya encara era un país endarrerit industrialment.
3.1 L’endarreriment de la indústria espanyola
A finals del s.XIX alguns països d’Europa iniciaven → 2a revolució industrial → endarreriment de la
indústria espanyola seguia tenint → economia agrària
Les causes d’aquest endarreriment:
- Poca demanda de productes manufacturats
 - Pobresa dels camperols (generava poca demanda)
- Proteccionisme excessiu (imposat per ind.catalans i bascos)
- Manca d’inversions
- Males comunicacions terrestres
- Falta de xarxes comercials per comercialitzar els productes
3.2 El cas català: la indústria tèxtil
Condicions i Precedents:
Condicions necessàries per desenvolupar-se la indústria tèxtil (totes es van donar a
Anglaterra)
- Acumulació de capital
- Mà d’obra
- Innovació tecnològica
- Matèries primeres
- Fonts d’energia
- Bona demanda
A Catalunya no es van donar totes aquestes condicions:
- Importació de cotó
- Importació de carbó
- Poca demanda (degut a la poca capacitat de compra)
→ Malgrat això Catalunya crearà una important industria tèxtil degut:
- Economia més avançada
- Aprofitament de les polítiques Proteccionistes
Precedents de la indústria catalana (manufactures)
● Exportació de teixit (s.XIX ales colònies americanes)
○ Acumulació
○ Creació una infraestructures comercial
○ Fabricació d’Indianes
● Fargues (per obtenir ferro)
● Molins de papers
● Adoberies (tractament de la pell)
● Producció i exportació de vins, aiguardents, vinagre i olis.
● Les desamortitzacions NO creen a Catalunya
○ Creixement demogràfic
○ Mà d’obra abundant
○ Esperit d’iniciativa (burgesia)
○ Excepció : latifundis, emfiteusi (contracte a perpetuïtat hereditari)
Catalunya va aprofitar el creixement agrícola i el sorgiment de les manufactures indianes
per iniciar un procés d’industrialització
Gran Bretanya va ser “la fàbrica del món”
Catalunya serà la fàbrica d’Espanya”

L’arrencada (1832 - 1833)

Els vapors:
La primera fàbrica que funcionava amb vapor (Societat Bonaplata i Companyia 1832-1833 i
es va destruir al 1835) va ser una iniciativa dels:
Germans Bonaplata
Joan Vilaregut
Joan Rull
A la dècada de 1840 molts vapors als pobles del pla de Barcelona → la xemeneia típica va canviar el
paisatge urbà.
El Vapor Vell (1840 al barri Sants)
La Espanya Industrials (1849) era la fàbrica més moderna de l’època
A Sabadell i Terrassa s’especialitzen en teixits de llana
Igualada, Mataró, Vilanova també són zones de vapor

Catalunya importava el carbó: Astúries i Gal·les

La localització industrial de moltes fàbriques és la franja litoral i a prop del port de Barcelona
ja que era per on arribaven els combustibles i matèries primeres

Les colònies industrials

La indústria tèxtil catalana seguirà el model anglès: carbó → vapor → moviment
També imitaran:
Maquinària
Tecnologia
Model de fàbrica
Estratègies comercial
A partir de 1860 → encariment del carbó i dels teixits
La solució és l’aprofitament dels salts d’aigua (energia hidraulica)
Es creen colònies industrials
Les colonies eren
● Instal·lacions industrial localitzades lluny dels nuclis urbans
● Fàbrica
● Habitages dels treballadors
 ● Església
● Escola
● Economat
Pels empresaris comportava molts beneficis:
● Aigua gratuïta
● Mà d’obra més barata
● Control dels obrers

El Proteccionisme
La superioritat anglesa en preus i control del mercat això obligarà a Catalunya a PROTEGIR
la seva producció per evitar la importació de teixits anglesos a Espanyes i les colònies de
Cuba, Puerto Rico i Filipines
Aquest proteccionisme va permetre el desenvolupament industrial per marcar el sostre del
mercat Catalunya no podia competir amb G.Bretanya en altres països.

El creixement de la indústria catalana va ser un èxit durant el període 1830 - 1850 això va provocar la
substitució del lli i la llana per cotó → la demanda espanyola de teixits fabricats a Catalunya passa del
20% al 75%
La producció de llana al Sabadell i Terrassa cobria tot el mercat espanyol
Per a Catalunya el Proteccionisme NO representarà un fre per la renovació tecnològica
(1830 - 1855)
● La Berguedana (màquina de filar) versió catalana → spinning-jenny (anglesa)
● Les selfactines (1840) màquina de filar automàtica → grans nivells de producció
La revolució industrial catalana és el resultat de:
● Iniciativa
● Treball
● Risc
● Proteccionisme
Les fases econòmiques
L’evolució econòmica general mostren tres fases diferenciades:
● Expansió constant fins al final de la dècada 1850
● Crisi durant la dècada de 1860 a causa de :
○ Inversió construcció del ferrocaril
○ Compra de terres de la segona desamortitzacio
○ Encariment del cotó (guerra de Secessió americana 1861-1865)
● Recuperació (aprox. 1875 - 1898) independència de Cuba i Puerto Rico
3.3 La indústria siderúrgica
El País Basc era ric en mines de fe (Biscaia) → exportació: Espanya, colònies espanyoles
La independència de les colònies → Crisi
Els empresaris bascos van aprofitar aquest moment de crisi per
- Creació de noves industries
- Polítiques Proteccionistes (favor a la burgesia basca que recalçaven als lliberals)
- Supressió parcial de furs: supressió de les fronteres interiors, liberalització del
comerç (ports Bilbao i Sant Sebastià)
A partir de 1860 l’explotació de les mines de ferro (exportació G.Bretanya)
Enriquiment d’una part dels empresaris bascs
- Construcció de Drassanes a la Ria de Bilbao (alts forms)
- (1880-90) creació d’indústries metal·lúrgiques (transformació de l’ACER)
El gran èxit de la indústria siderúrgica basca és degut:
- Política proteccionista (monopoli basc)
- Expansió de l’acer
- Matèria primera excel·lent (ferro sense fòsfor)
- Font d’energia “barata” (carbó anglès aprofitaven el mateix vaixell exp. de ferro)
La indústria siderúrgica va generar indústries subsidiàries:
- Químiques
- Maquinària industrial i transport
- Drassanes
3.4 Altres activitats industrials i mineres
La industrialització a Espanya afectarà altres sectors:
- Industries agroalimentàries: fàbriques de farina (Aragó i Catalunya), vins i alcohols
(Andalusia, Catalunya, València), oli d’oliva
- Industries químiques: colorants i lleixius lligats a la industria tèxtil, dinamita (Huelva,
Bilbao, Astúries)
- Industries mecàniques: Nueva Vulcano (Barcelona 1836), la Maquinista Terrestre i
Marítima (Barcelona 1855)
- Extracció minera: creixement (1868 llei de bases mineres) inversió estrangeres,
carbó (Astúries), ferro (País Basc i Andalusia), es potenciarà l’explotació de Plom i
Mercuri (90% el comprarà Anglaterra)
4. LA CREACIÓ DEL MERCAT COMÚ ESPANYOL
Durant el període 1837-1892 es va produir a Espanya una unificació del sistema econòmic:
- Mercat únic
- Unificació del sistema financer
- Unificació del sistema fiscal
4.1 Les comunicacions
A Espanya des de finals del s.XVIII les úniques vies de transport eren els sis Camins rals
(Carles III) i Unien Madrid:
- Jonquera
- València
- Andalusia
- Galícia
Durant la segona meitat del s.XIX aquesta situació millorarà:
- 1850 es va establir el Servei de correus
- 1852 es va establir el servei de telègrafs
→
- Desenvolupament de les comunicacions
- Expansió de la premsa diària
El gran repte espanyol → transport massiu de mercaderies → trasllat de productes en grans quantitats
rapidesa d’intercanvi per unificar preus
Durant el Bienni Progressista (1854.1856) → impuls a la construcció del ferrocarril
- Entrada de capital inversor (estranger)
- Construcció d’una xarxa bàsica de via 13000 km (entre 1854-1896)
- Ferrocarrils miners
- Ferrocarrils de via estreta: 1er ferrocarril espanyol (Cuba 1837), 1er ferrocarril
peninsular (1848 BCN-Mataró)
- Establiment de l’ample de via (1,67m)
(ample ibèric)
4.2 Una nova legislació mercantil
- El 1848 es va publicar el nou Codi Penal
- El 1849 es va publicar el nou Codi Civil
Pel que fa a les lleis d’importació i exportació s’estableixen dos períodes:
- (1841-1875) període relativament lliurecanvista es van protegir alguns productes i es va
deixar una relativa llibertat d’importació: bienni (1854-1856) i sexenni revolucionari (1868-
18874) → etapes relativament lliurecanvistes
- /1875-1898) primera fase de la Restauració període proteccionista es van protegir
determinats productes: tèxtil català, siderúrgia basca, carbó asturià, blat castellà
Al començament del s.XIX a Espanya hi havia:
- Gran quantitat de normes comercials
- Diversitat de pesos, mesures i monedes
Per crear un mercat únic era necessari:
1) Regulació uniforme de la legislació comercial
 2) Suprimir les duanes interiors
Al llarg del s.XIX es va anar legislant la uniformitat:
- Regulació del sistema de societats per acció (SA)
- 1841 es va suprimir l’última duana interior
- Es va mantenir l’impost de consum d’entrada a les ciutats.
4.3 la unificació del sistema monetari
Davant del gran caos monetari espanyol, producte del colonialisme i l’alta circulació de moneda
estrangera → 1869 el ministre d’Hisenda Laureà Figuerola
Instauració de la pesseta:
- Moneda única
- Equivalència en oro i plata
- 1 pesseta= 4 rals i 1 ral= 25 cèntims
El 1874 es van establir els bitllets en paper moneda i els xecs bancaris
4.4 La unificació del sistema d’impostos
Al s.XIX Espanya tenia una gran quantitat d’impostos depenen de cada zona del territori → problema
per a l’activitat comercial
La major part dels ingressos del govern provenien:
- Tabac
- Paper timbrat
- Duanes interiors
El 1845 → Reforma Mon (ministre d’Hisenda Alejandro Mon)
Nou sistema fiscal que reduïa els impostos a cinc grups:
- Immobles
- Conreus i ramats
- Consum
- Producció industrial
- Activitats comercials
- Inquilinats i hipoteques
5. EL MOVIMENT OBRER
Les condicions laborals i econòmiques dels treballadors
La manca de protecció social
→ aparició del moviment obrer
Les seves primeres reivindicacions:
- Dret d’associació
- Manteniment del sou
A partir de la dècada de 1870 el moviment obrer tindrà altres posicions → ideològiques i
polítiques
→ Objectiu: canviar el sistema econòmic i la societat
5.1 Els inicis del moviment obrer
Per poder pal·liar la gran precarietat de vida que patien els obrers des de la dècada dels anys 1830 →
Associacions d’ajuda mútua → protegir-los en cas de malaltia o pèrdua de feina
Primeres Associacions obreres d’Espanya (clandestines):
- Barcelona
- Màlaga
- Alcoi
Se’ls negarà el dret d’associació
A Catalunya l’any 1840 es crearà Associació Mútua d’obrers de la indústria cotonera
→ reivindicarà el dret de vaga com a mesura de força el 1842 seran prohibides (seguiran clandestines)
(1848 Karl Marx pública “El manifest comunista”)
Malgrat les prohibicions → 1885 organització d’associacions d’ajuda mútua (Junta Central
de Directors de classe obrera) convoquen la 1a vaga general a Espanya (Catalunya 1955)
Els obrers reivindicaven:
- Llibertat d’associació
- Horari laboral estable
- Creació d’una junta mixta (obrers-amos)
- Limitacions dels acomiadaments
Un mes abans de la Vaga general havien afusellat al líder obrer barceloní Josep Barceló
En aquest període el moviment obrer espanyol tenia influència del socialisme utòpic
(Saint-Simon, Fourier, Owen i Cabet)
(Proposaven una societat més justa, sense explotació on totes les persones serien igual i el
poder estaria en mans del poble)
Un dels seguidors catalans del pensament de Cabet serà Narcís Monturiol (polític i inventor
del submarí)
Altres iniciatives obreres culturals:
- Escoles nocturnes per a adults
- Creació dels Cors de Clavé → Corals obreres
Fundades per J.Anselm Clavé (seguidor del socialisme utòpic) amb l’objectiu
d’apartar als obrers de les tavernes mitjançant la música.

5.2 La divisió del moviment obrer (en el Sexenni Revolucionari 1968-1874)

El 1864 s’havia creat a Londres la Primera Associació Internacional de Treballadors
(AIT)
Objectiu d’aconseguir:
- Una societat igualitària
 - Propietat col·lectiva dels mitjans de producció
El 1871 es va produir dins l'AIT un enfrontament entre diferents ideologies:
- Marxistes (Karl Marx)
- Anarquistes (Mikhail Bakunin)
Propostes que defensava el Marxisme:
- Partidaris de la propietat col·lectiva
- Formació de partits obreres socialistes per a dur a terme una revolució proletària
- Defensaven la participació en les eleccions i entrada al parlament
- Dictadura del proletariat
- Societat igualitària
Propostes que defensava l’anarquisme:
- No participació política
- Destrucció de l’estat
- No acceptació de cap forma d’autoritat: propietat, religió, política, familiar
- Organització social en comunes lliures
Aquestes divergències van provocar la divisió (1871) de l’AIT en dues faccions
- Socialistes o Marxistes
- Anarquistes o Bakunistes
L’AIT desapareix al 1874 per discrepàncies internes (s’expulsen als anarquistes)
A Espanya la Revolució de 1868 “La gloriosa”
→ va comportar: llibertat d’expressió, llibertat d’associació
A Catalunya es funda el sindicat → Tres Classes de Vapor
El 1870 es va crear la federació espanyola de l’AIT
Quan el 1871 es produeix la divisió de l’AIT el moviment obrer espanyol optarà per les
diferents opcions:
- Seguidors socialistes-Marxistes: Madrid, Bilbao, Santander, Astúries
- Seguidors anarquistes-Bakunsites: Catalunya, València, Andalusia, Aragó
El Cop d’Estat del general Pavía, va suposar la il·legalització de totes les associacions
obreres i el seu pas a la clandestinitat