HISTÒRIA 2n BATXILLERAT COL·LEGI PADRE DAMIÁN SSCC

REPÀS TEMA 5 - Transformacions agràries i procés industrial (1833-1900)

1. Quins països europeus havien tingut transformacions a nivell econòmic a

començaments del segle XIX?

Al segle XIX l’economia d’alguns països d’Europa com Gran Bretanya, Franca,
Alemanya i Bèlgica es van transformar profundament.

2. En què van consistir aquestes profundes transformacions?

La indústria va desplaçar l’agricultura com a activitat econòmica principal

La producció i l’intercanvi de béns va créixer a unes grans proporcions com mai

abans.

La mecanització i l’ús d-energia inanimada (no humana) en particular el carbó,

van canviar radicalment les formes de producció i es va consolidar la propietat
privada. Els avanços tecnològics afavoreixen la mecanització. Aquesta afavoreix
l'eficàcia i eficiència dels processos i la rapidesa als canvis.

3. Quina nova era econòmica i social s’estava inaugurant?

Totes aquestes transformacions van modificar l’estructura econòmica i

l’organització de la societat i va inaugurar l’era del capitalisme.

El capitalisme (El capitalisme és un sistema econòmic i social basat que els

mitjans de producció han de ser de propietat privada, el mercat serveix com a
mecanisme per assignar els recursos escassos de manera eficient i el capital
serveix com a font per generar riquesa).

4. A quina part d’Espanya es van començar a produir aquestes mateixes

transformacions a partir del 1830?

Catalunya va ser la regió d’Espanya que a partir de 1830 va començar a

transformar-se social i econòmicament i a agrupar-se en el mateix grup de
regions industrialitzades d’Europa.

5. Quina indústria va ser capdavantera?

La indústria tèxtil cotonera va ser el motor del procés d’industrialització a

Catalunya fins a convertir a la regió en el motor d’Espanya.

6. Per què diem que els sistemes de propietat agrària a Catalunya van
afavorir la millora de la producció?

A Catalunya els sistemes de producció afavorien a la millora de la producció,

comptaven amb un major dinamisme. Aquest sistema agrari disposava d'una
especialització i intensificació de l’ús del sol com a resultat de les
transformacions de la propietat i els contractes a llarg termini. La producció i la
prosperitat de l’agricultura catalana van ser aspectes cabdals per donar
dinamisme al sistema de propietat agrària.

7. En el conjunt d’Espanya, quin sector predominava a finals del segle XIX?

En el conjunt d’Espanya al segle XIX el sector agrícola era el que predominava

amb la producció de cereals, vinya, blat de moro i patates com aliments
principals.

8. Objectius i mesures de la reforma agrària liberal?

L’objectiu de la reforma liberal era alliberar la terra de les traves que posava
l’Antic Règim per afavorir el desenvolupament de la propietat privada i
l’economia de mercat, per assolir aquests objectius es va abolir el règim
senyorial, una desvinculació de la terra, desamortització i la liberalització del
mercat agrícola.

9. Pel que fa a l’estructura de la propietat de la terra, explica les diferències

entre minifundis i latifundis.

Els minifundis són petites propietats dedicades a la producció d’autoconsum a les

zones de Galícia, Castella i Lleó. Són petites propietats no excedents i amb una
nul·la innovació. Per altra banda, els latifundis són grans propietats de terres on
els propietaris no estaven interessats a invertir per conrear sinó que únicament
volien beneficis fàcils. Els pagesos sense terres vivien en unes condicions
properes a les de la subsistència. Aquesta forma d’estructurar la terra era
freqüent en la zona de la Castella nova, Extremadura i Andalusia.

10. Pel que fa a l’evolució demogràfica, explica les diferències entre la

població a Espanya i la població a Catalunya al llarg del segle XIX.

En el conjunt de la població Espanyola en un segle es va donar un augment

superior al 60%. Pel que fa a la població Catalana en aquest mateix període de
temps la població es va doblar. Les causes de l’augment a nivell espanyol es va
donar per tres raons: la desaparició de determinades epidèmies, una millora en
la dieta i per últim l’expansió de conreus especialment de blat de moro i patata.
Les causes concretes de l’augment de població catalana son a causa d’un
creixement econòmic més elevat de la regió, una davallada de la mortalitat, una
taxa de natalitat força elevada i finalment una tendència a la baixa de la
mortalitat infantil. Tot i que Espanya va portar a terme un augment superior al
60% de la seva població, en comparació va haver-hi un menor creixement
demogràfic que en països més industrialitzats. La mortalitat i la natalitat es van
mantenir altes i per últim tot i haver-hi aquest augment poblacional no
s’experimenta la transició cap a una demografia moderna fins al segle 20.

11. Quines van ser les etapes de la indústria tèxtil catalana des del 1830 fins
al 1900?

La primera etapa de la indústria tèxtil a Catalunya va del 1830-1861. En aquest

període de temps es porta a terme un creixement del sector, el 1830
s’introdueix la màquina de vapor i la mecanització del procés productiu, tot i que
la mecanització ja s’havia iniciat abans en la filatura i no pas en els teixits. Per
últim, durant aquest període hi ha un augment de la producció i disminució dels
costos. La segona etapa de la indústria tèxtil a Catalunya va del 1861-1865 on hi
ha una interrupció del creixement a causa de la Guerra de Secessió dels Estats
Units el que provoca dificultats a l’accés de matèries primeres. La tercera fase
únicament ocupa l’any 1866 i és que acabada la guerra es restableix les
importacions dels EUA, però igualment això no posa fi a la crisi en el sector. En
general va haver-hi un estancament econòmic general que no es va superar fins
al 1874 causat per la fallida de les companyies ferroviàries catalanes l'any 1866.
Finalment, a partir del 1874 hi ha una nova fase expansiva degut a la
mecanització del tissatge, transformacions dels edificis industrials com a resultat
de la nova maquinària i la substitució energètica i la utilització de l’energia
hidràulica en lloc del vapor el que resulta en la localització de les fàbriques i
colònies industrials a la vora dels rius.

12. Amb quines limitacions es van trobar aquesta indústria i com les va
resoldre?

En primer lloc, la indústria tèxtil catalana es va trobar amb la pobresa del subsol
català, hi havia una escassetat de carbó i havia a més una dificultat en el
transport per portar-lo des d’Astúries. La resolució del sector va ser passar a
dependre energèticament de l’estranger en concret del carbó que importaven de
la Gran Bretanya. Per altra banda, es van trobar amb la feblesa del mercat
espanyol, en Espanya predominava la pagesia amb poca capacitat adquisitiva el
que provocava que la demanda estigues lligada a les fluctuacions de la producció
agrària. Com a resolució la indústria tèxtil catalana va exigir al govern la
promulgació de mesures proteccionistes per enfrontar-se a la competència dels
teixits estrangers.

13. Diferències entre vapors i colònies? Per què es van començar a construir
les colònies?

Els vapors suposen la primera etapa de la localització industrial de 1830-1869

per posteriorment quedar en un segon pla, ja que les colònies van suposar la
localització industrial a partir de 1869. Els vapors estaven situats als barris
industrials de les ciutats costaneres, preferentment al costat de l’estació de
ferrocarril per proveir-se més fàcilment de carbó. L’estructura era
fonamentalment l’edifici fabril i els seus annexos, l’energia utilitzada era el carbó
i tenia com a objectiu reduir costos importar carbó. Les relacions entre els
treballadors i empresaris era purament laboral. Per altra banda, les colònies
tenien com a objectiu estalviar els alts costos de carbó, l’energia que
emplenaven era hidràulica. La localització de les colònies estava en les conques
del Besòs, el Llobregat, el Cardener i el Ter. L’estructura constava d’un conjunt
d’edificacions complementàries perquè els treballadors i les seves famílies vivien
a la colònia. Les relacions estaven dominades pel paternalisme dels amos i amb
poca conflictivitat social. Les colònies van passar a dominar als vapors a causa
del fet que aquestes organitzacions industrials s’aprofitaven de la gratuïtat de
l’aigua, una mà d’obra més barata i no tan reivindicativa com la urbana i uns
beneficis fiscals concedits per les disposicions legals per fomentar el poblament
rural.

14. A Catalunya, a més de la important indústria tèxtil se’n trobaven d’altres.

Quines eres aquestes?

La producció de llana, l’electricitat, la telefonia, la metal·lúrgia, la indústria

química i les manufactureres. Pel que fa als serveis: la banca, les assegurances,
el transport i el comerç.

15. Pel que fa a l’estructura industrial d’Espanya, amb un progrés més lent,
quines altres indústries es podien trobar?

En el País Basc es va consolidar un nucli industrial important fonamentat en la

indústria pesant (mineria i siderúrgia). En Astúries la producció de ferro va
créixer ràpidament. En Andalusia, Astúries, les Canàries i Extremadura es va
desenvolupar una indústria agroalimentària que va suposar el 75% del volum
total industrial. A València es va dur a terme una agricultura d’exportació,
principalment de cítrics, i la creació d’indústries del calçat, fusta i química. A
Madrid va haver-hi la creació d’una indústria tipogràfica i editorial i per últim a
Aragó una considerable indústria farinera.

16. Explica les etapes de construcció del ferrocarril a Espanya.

La primera fase va de 1855-1866 anomenada la Primera Gran Expansió. Es

caracteritza per la mobilització de capitals i la intervenció molt remarcable de
companyies estrangeres. Aquesta primera fase l'any 1866 pateix una paralització
a causa de la crisi financera. Un cop acabada la fase de construcció, l’explotació
de les línies va posar al descobert que els ferrocarrils produïen uns beneficis
molt escassos i el valor de les accions ferroviàries es va ensorrar
estrepitosament. Un cop superada la crisi l'any 1873 es va complementar el
traçat de la xarxa que havia quedat paralitzada. Únicament van quedar actives
les vies ferroviàries del Nord i la MSA.

17. Quines decisions derivades de la Llei general de ferrocarrils va

condicionar la història econòmica d’Espanya durant les dècades següents?

La llei de 1855 va condicionar la Història Econòmica en adoptar una estructura

ferroviària radial amb centre a Madrid que va dificultar les comunicacions entre
les zones més industrials i dinàmiques. L’amplada de construcció va ser diferent
a la resta de països Europeus el que va provocar que Espanya quedes aïllada de
la xarxa europea. Aquesta llei per últim va significar una oportunitat perduda per
incentivar el creixement industrial.

18. Diferències entre lliurecanvisme i proteccionisme

Totes dues són polítiques aranzelàries on El lliurecanvisme és una doctrina

econòmica basada en el lliure canvi on no es discrimina les importacions ni les
exportacions. Per altra banda, el Proteccionisme és una doctrina econòmica on
es protegeix la indústria i l’agricultura d’un país restrenyent amb impostos o
altres tipus de restriccions les importacions de productes estrangers.

19. Característiques del comerç exterior a Espanya al llarg del segle XIX.

Fins al 1870 a Espanya va imperar el lliurecanvisme el que va suposar una

primera etapa de progrés. A partir del 1870, s’aplica una etapa dominada pel
proteccionisme. La indústria tèxtil catalana, els siderúrgics bascos, la carbonífera
asturiana, tots tres sectors van pressionar als governs per protegir els seus
productes.

20. Quins problemes presentava la Hisenda Pública i quines reformes es van

engegar per resoldre’s?

L'any 1845 hi ha una reforma fiscal on s’eliminen les exaccions fiscals dels
privilegiats i augmenten la recaptació sobre la base de la igualtat. Hi ha
limitacions en aplicar impostos directes que no incloïen les rendes personals.
Això provoca que no hi hagi un augment de la recaptació i la perpetuació del
dèficit de la hisenda publica per la manca d’ingressos.