HISTÒRIA POLÍTICA I SOCIAL CONTEMPORÀNIA Raquel Cardenal Mañas

TEMA 1: LA INDUSTRIALITZACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS

1. INTRODUCCIÓ LA GRAN DIVERGÈNCIA

És un concepte, proposat per Kenneth Pomeranz, on s’analitza de manera comparativa els sistemes
econòmics dels diferents països després de la Revolució Industrial del s.XVIII. Concretament especifica
la diferència i la desigualtat dels nivells de riquesa entre els països europeus (Gran Bretanya) amb els
asiàtics (Xina). Es basa en el salt quantitatiu i qualitatiu en matèria d’especialització tecnològica que es
va originar a la revolució industrial i que separa el món entre els països rics i els pobres.

Altres autors actuals que esmenen la Gran

Divergència son Samuel Huntigton i
Gregory Clark, els quals expliquen que
aquesta desigualtat no només prové dels
orígens de la revolució industrial, sinó de
quatre grans revolucions que van marcar
un abans i un després a la història del
món contemporani que coneixem
nosaltres. Aquestes revolucions son: l’
agrícola, la industrial, la demogràfica i la
dels transports.

0. Malthusian Trap / El sostré malthusià

És l’etapa prèvia a la Revolució Industrial. Es caracteritza per tenir diversos cicles de creixement i de
decreixement.

Segons l’economista clàssic Thomas Robert Malthus en el seu Primer ensayo sobre la población (1798),
la població d’un lloc determinat estava limitada a la quantitat de recursos que disponia, fent referència a
les economies orgàniques (són totes aquelles economies que s’obtenen de la natura tal i com venen, per
exemple la fusta, l’aigua, els molins... tenen una energia limitada, per això molts països colonitzaven a
altres per falta de recursos. Segons unes dades explicava que GB hagués esgotat tots els seus boscos al
1820, per aquesta raó van haver de buscar un altre tipus d’economia o energia “il·limitada”). Aquest límit
és el sostre malthusià, explicava la seva teoria amb dues variants; la població ,que creixia de manera
geomètrica (exponencial), i els recursos o aliments que creixien de manera aritmètica. Els impulsos de les
persones son reproduir-se, al mateix temps que els aliments cada cop són més escassos. Això fa que la
població tendeixi al sostre malthusià, però mai arriben a aquest perquè quan s’acosten comencen a
funcionar una sèrie de frens o controls que desacceleren el creixement de la població:

- Frens compulsius: Augmenten la

Aumenta la població i s'enacreixen els aliments:

Descendeixen els ingresos reals

Frens compulsius: Aumenten la mortalitat

 mortalitat a causa de l’escassetat d’aliments que fa que hi hagin menys defenses als cossos de les
persones i agafin malalties mortals.
- Frens preventius: Disminueix el índex de natalitat ja sigui per la disminució de la nupcialitat o
pels infanticidis (sobretot femenins).

D’això anomenem crisi demogràfica o del Antic Règim; quan la població esta limitada als recursos d’un
lloc determinat.

Durant aquesta etapa hi ha un creixement econòmic sostingut.

 1r creixement econòmic (s.XIV): Un comerç marítim prou fort, la riquesa català es pot reflexar durant
l’etapa de construcció del barri gòtic de Barcelona.

 1r decreixement econòmic (s.XV-XVI): La Gran Pesta Negra

2n creixement econòmic (s.XV-XVI): Colonialisme i descobriment d’Amèrica

2n decreixement econòmic (s.XVII): Descolonització desigual i irregular. Per exemple, Espanya i
Portugal deixen de ser un gran imperi, però Gran Bretanya, França i Holanda no.

3r creixement econòmic (s.XVIII): Etapa de dominació de GB com a potència mundial.

3r decreixement econòmic: ??? NO HI HA. S’esperava una crisi, però el que succeeix és la Revolució
Industrial, que suposa el canvi de l’economia orgànica o l’economia mineral amb el descobriment del
carbó com a font d’energia.

Llavors durant aquesta etapa, abans de GB, qui ha sigut el país que va portar més PIB i tenia més riquesa?
La Xina. Acompanyada de la península indostànica; índia, Pakistan, Bangladesh, Bután, Nepal, Sri Lanka
i les Maldives. La Revolució Industrial va significar la decadència d’aquests països per la falta i la
impossibilitat de l’accés a noves tecnologies i recursos naturals. És així com va aparèixer la Gran
Divergència.
Tot i així, actualment la Xina es convertirà amb potència mundial (socialisme capitalista autoritari) i en
50 anys Xina i Índia duplara als EUA.

2. TOT VA COMENÇAR A GRAN BRETANYA

a) Va ser tant important la Revolució Industrial?

La Revolució Industrial va tenir lloc a GB entre 1760-1830 (s.XVIII). Fou una revolució tècnica i
econòmica que va suposar cinc grans canvis:

- El pas d’una economia orgànica a una economia mineral.

- El pas d’una política feudalista al capitalisme
- La industria com a base de la economia (+ industrialitzat = + riquesa)
- L’aparició de noves classes socials
- Gran Bretanya com a potència mundial

Revolució tècnica  Invenció i aplicació de noves màquines, ús de noves energies més potents, versàtils
i barates, la introducció de nous serveis i béns al mercat i el canvi en l’organització de treball (ara
concentrada dins d’una fàbrica on la màquina marca el ritme de producció).

Revolució econòmica  Efectes socials i polítics que acaben amb el feudalisme i originen el capitalisme.

Tot això va permetre un augment de la productivitat i de la producció que va baratar els preus i va
augmentar la producció disponible per habitant, augmentant així la seva renda i el seu nivell de vida.

Economistes clàssics que parlaren del capitalisme i del liberalisme en les seves obres:

Adam Smith: Especialització i

organització del treball per obtenir
una major productivitat (en termes
de quantitat i qualitat)

David Ricardo: Teoria de la llei dels

rendiments decreixents i de l’avantatge comparatiu entre països.

Malthus: El sostre malthusià, la població esta delimitada pels recursos que disposa.

b) Per què a GB?

Indole natural/ Geografia  És una illa amb poc relleu que disposa de nombrosos rius navegables i
jaciments importants de carbó. Al ser una illa els costos de defensa són interior que els països
continentals, els rius faciliten la comunicació i el transport a més que disminueixen els costos de transport
i no són tant exigents amb els peatges, i els jaciments aporten una gran riquesa minera, sobretot en carbó i
ferro. El carbó britànic es diu COC; té un gran poder calorífic i baixos costos per extreure, és a dir, és
barat i de gran qualitat. D’aquesta manera va treure Holanda en la seva competència com a potència
mundial, aquesta no tenia jaciments de carbó, en canvi França sí.

Els preus del carbó, de la energia, eren barats. Però la mà d’obra era molt cara per la seva escassetat. Per
tant, va ser un altre impuls de part dels empresaris per promoure la industrialització i canviar l’home per
les màquines ja que això aportaria més beneficis i menys despeses. A part de tot això, GB era una
metròpoli, tenia un gran imperi colonial on podia extreure infinitat de recursos de les seves colònies
explotades. Sobretot va explotar a Índia amb el cotó.

Creixement demogràfic i urbà  A GB augmenta la població a causa de:

- La migració técnica per la seva economia de lliure mercat.

- El procés d’urbanització va ser gràcies a l’augment de la població que va suposar la Revolució
Agrícola, això va donar lloc a una migració interna de la població a les ciutats que va
desenvolupar el comerç de proximitat el qual augmentà el consum dels habitants i els beneficis
empresarials. Londres va ser la primera ciutat que al 1800 va arribar al milió d’habitants. Tot
això va afavorir i fer existís un mercat interior britànic.

Transformacions agràries  Es van aplicar els enclousures entre 1680-1760 proposades pels landlords
(els terratinents), va limitar la propietat de les terres i es va reorganitzar la propietat de les parcel·les,
aquest sistema produeix la selecció de llavors per fer el sistema de rotacions Norfolk i la selecció
d’animals que donarà lloc a l’augment de la productivitat i el rendiment de la terra amb menys treball. És
a dir, gràcies als enclousures es va poder aprofitar més el camp i l’espai que disposaven. Tot això te a
veure amb la Revolució agrícola del s.XVIII que va consistir en aquest canvi tècnic sorgit del antecedent
dels Països Baixos. Va augmentar la producció d’aliments, el nivell de vida (va caure la mortalitat i va
augmentar la població), la renda per habitant i va facilitar que la gent es pogués dedicar a altres sectors
perquè ja no calia fer agricultura de subsistència. A més els enclousures van donar lloc a l’aparició de
l’estructura trinitària als camps anglesos;
 Landlords

Cessió de la terra renda

Arrendataris capitalistes
salari treball

Jornalers

En canvi, la resta d’Europa encara estava sotmesa als openfields i al sistema polític del feudalisme.

- Putting out System: Consisteix en un mètode de producció on els mercaders busquen i manen
als gremis quin tipus de producte produir. Això suposa un canvi en el món gremial ja que els
mestres del gremi deixen de decidir sobre què i com produir el producte, ara qui manen són els
manufacturers, tot això passa en les ciutats. Als municipis també es produeix un canvi important.
Els mercaders en busca de mà d’obra més barata es dirigeixen als pobles i demanen als pagesos
la producció d’un producte i els pagesos accepten per tenir un ingrés addicional; per tant no
només es dediquen a l’agricultura sinó que també a la manufacturaria.

- La protoindustrialització també va ser un fenomen que va garantir la revolució industrial. Es

tracta de que cada cop hi havien més persones tant de ciutat com de poble que treballaven de la
manufactura a canvi d’un salari. La gent de camp compaginava el treball agrícola amb les feines
manufacturades portant això un augment a la renda de les famílies. Aquest ingrés addicional
permetia poder consumir més. Això dona a l’especialització dels productes i a un augment del
mercat local.

Canvis en l’ordre institucional  GB era molt diferent a la resta de països continentals.

- Política: Monarquia parlamentària vs feudalisme (europa)

- Economia: Liberalisme vs Mercantilisme (europa)
- Religió: Anglicans vs Protestants (europa)

D’on ve aquest canvi? Doncs de dues reformes: l’Anglicana (s.XVI) i la Parlamentària (s.XVII)

1. La Reforma Anglicana s.XVI

La reforma s’inicia al s.XVI quan M. Lutter presenta les 95 tesis de Wittenberg. En aquests moments
governa el rei Enric VIII, en un primer moment es mostra indiferent però després comença a preocupar-se
per la influència que té el papat en la política internacional, veu amb mals ulls la riquesa que obté
l’església d’Anglaterra (1/5 part o un 25% de la riquesa de GB la té l’esglèsia).

A més d’això Enric VIII tenia una pressió a sobre per tenir un fill varó abans que no pogués reinar
(motius personals) i per aquesta mateixa raó es va voler divorciar de Catalina d’Aragó “incapaç de tenir
un fill segons el que deien en aquella època/ se li atribuïa la culpa sempre a les dones” per casar-se amb
Ana Bolena i convertir-la en reina. Veient així la oportunitat de tenir un hereder al tro va sol·licitar al
Vaticà l’anul·lació del matrimoni eclesiàstic de Catalina d’Aragó, però es va topar amb la negativa del
papat. Davant d’aquest fet Enric VIII declara la Llei de Supremacia al 1534: es declara a ell mateix com
el màxim autoritari de l’església a Anglaterra per poder-se casar amb Ana Bolena. Va haver una forta
oposició catòlica i al 1539 es van confiscar tots els béns dels monestirs i posteriorment van ser venuts per
la monarquia a la petita noblesa gentry. Això va donar lloc a una enorme mobilitat dels recursos
productius.

*Irlanda no esta d’acord.

2. La Reforma Parlamentària s.XVII

Al 1625 es proclamat rei d’Anglaterra Carles I, el qual vol reforçar el caràcter absolutista i totalitari, vol
una monarquia absoluta. Portarà una política d’unitat nacional amb Anglaterra, Escòcia i Irlanda. Però es
troba amb l’oposició del Parlament, el qual vol governar també que el 1628 li presenta una Petició de
Drets (una queixa). Davant d’aquesta situació Carles I dissol el Parlament al 1629, però al 1640 es veu
obligat a convocar el Parlament per falta de recursos per reprimir la rebel·lió dels puritans escocesos. El
parlament es va negar i va exigir una reforma política per centralitzar el Parlament. Aquest enfrontament i
guerra entre poders de Rei vs Parlament va portar una Guerra Civil que durà 7 anys, del 1642-1649.

La victòria va venir de la mà d’Oliver Cromwell i va comportar al 1649 l’execució del rei Carles I.
Durant aquesta etapa va governar el govern personalista de Cromwell fins la seva mort al 1660. En aquest
anys es produí la restauració monàrquica en la figura de Carles II (fill de Carles I), que amb por per el que
havia passat prèviament amb el seu pare no va tocar res del Parlament. Però al 1689, el seu fill; Jaume II,
intenta de nou el absolutisme a Anglaterra (2a Revolució/ Rev.Gloriosa) però el Parlament tenia tant
poder que va poder parar al rei. El rei va acabar acceptant un Bill of Rights en el qual declarava:

1. El Parlament predomina més poder, i la llei està per sobre del rei.
2. Monarquia Parlamentaria
3. Llibertat individual
4. Ascens social a través de la riquesa  afavoreix al lliure mercat i adopta una política exterior
marcadament proteccionista.
5. Dignificació del treball manual  el treball deixa de ser una cosa vista només per pobres i es
veu com algo digne, això estimula els llocs de treball.
 c) En que va consistir la Revolució Industrial?

La mecanització de la indústria tèxtil

Les innovacions en el camp de la siderúrgia

La màquina de vapor

El sistema de fàbrica

3. LES REVOLUCIONS LIBERALS

Aquestes revolucions hi son presents a finals del s.XVIII fins a principis del s.XIX. Són dutes a terme
majoritàriament per la burgesia en busca del seu ascens en el poder. Es caracteritzen per anar en contra
del sistema polític del Antic Règim, i estar inspirades en la doctrina del liberalisme i pretenen canviar un
tipus de societat reglamentada a través d'uns principis contraris al liberalisme, per imposar-ne d'altres
favorables a la llibertat individual, la igualtat davant la llei, la propietat... També es coneixen com a
revolucions atlàntiques, ja que es produeixen als dos bàndols del oceà atlàntic i van de la mà d’una sèrie
de processos de descolonització. Tenim; la Revolució Americana, la francesa, Napoleó i l’exportació de
la revolució, la restauració a Europa, Independència i revolució a Amèrica llatina, les Revolucions de
1820, 1830 i 1848. Va ser un cicle revolucionari bastant llarg.

Abans aquestes revolucions s’anomenaven Revolucions Burgeses, la qual ascendia una nova classe social
emergent i agafava el model de la Revolució Francesa del 1789. Però la terminologia política ha anat
canviant al llarg del temps i al dia d’avui anomenem les Revolucions Liberals aquelles que, a més de la
Revolució Francesa, es basen també en el paradigma i els antecedents de la Revolució Gloriosa (Anglesa)
i la Revolució Americana.

a) Per què es van produir a finals del s.XVIII?

- Per les transformacions econòmiques que s’estaven produint. Com hem esmentat anteriorment al
món va haver un creixement econòmic secular quan s’esperava una crisi, però no va ser així.
Malgrat això no es salvaven de les crisis conjunturals (crisis temporals), per exemple a França la
crisi es va iniciar al 1780 a causa de les males collites (fam) i la bancarrota del estat. Això
significa reforma fiscal; augment dels impostos.
- L’ascens de la burgesia. Apareix amb la Revolució Industrial una nova classe social; la burgesia,
la qual porta creixen demogràfica i econòmicament durant dos segles i mig en aquell moment. A
causa d’aquestes crisis, la burgesia esta descontenta amb sistema polític, vol tenir una
representació al parlament per poder defensar els seu interessos i poder així pagar menys
impostos.
- L’enfrontament polític entre monarquia absoluta i despotisme . El despotisme il·lustrat es basa en
 la petita obertura de la il·lustració que fan els reis ens alguns països d’Europa. Els reis acullen
les idees dels il·lustrats per ampliar el seu ventall i fer que la gent es senti implicada. Però
aquestes idees de la il·lustració tenen un límit, i és que no poden posar en dubte el poder del rei,
volen fer-les servir per incorporar a més grups socials per reforçar la monarquia absoluta.
- Debat entre la Il·lustració (monarquia absoluta) i el Liberalisme polític (monarquia
Parlamentària)

b) Per què el procés es va allargar tant?

1. A més de ser uns lluita de classes; noblesa vs burgesia... El proletariat s’enfronta amb la
burgesia, no es sent representat en les seves idees liberals. Busquen la igualtat i per tant, també
defensen tenir una representació en el Parlament.
2. La força de l’Antic Règim es nega a deixar el poder a altres classes socials. La vella classe
aristocràtica defensa l’absolutisme pur i dur. Són antireformistes i van en contra de les
revolucions, sol·liciten la Restauració.
3. La introducció d’un nou concepte polític escrit per Engels i Marx; el comunisme, dona lloc a una
nova revolució socialista i comença la lluita entre classes socials.
4. La força dels imperis (austrohongarès, rus, britànic, francès, espanyol) i l’auge dels estats nació,
els quals són independents i liberals. És l’auge del nacionalisme.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)

Fases de la revolució francesa:

1. Etapa Constituent: Creació d’una nova Constitució, lluita contra la monarquia.

2. Etapa de la Convenció: Revolta social per la lluita dels partits. Govern de Rollespier.
3. Etapa del directori: Dirigida per Napoleó

Els tres símbols més importants són; la bandera tricolor (símbol de revolució), l’himne de la Marsellesa, i
el lema (llibertat, igualtat i fraternitat.

Els dos principals partits polítics eren els girondins (burgesia conservadora) i els jacobins (burgesia
progressista).

El dia de la festa nacional de França és el 14 de juliol i es celebra l’assalt i la toma de la Bastilla.

És la revolució que es va produir al país més gran d’Europa quan la resta estaven en una monarquia
absoluta. És per això que porta els símbols més importants de les revolucions.

LA REVOLUCIÓ AMERICANA (1776-1778) Guerra i independència de les 13 colònies de

nord-amèrica.

Combina una guerra d’independència colonial amb una

revolució política que donarà lloc a un nou sistema
polític.
 Abans de 1750:

 Colònies espanyoles: 2.500 habitants

 Colònies franceses: 65.000 habitants
 Colònies britàniques: 1.500.000 habitants

Les 13 colònies britàniques de la costa est dels actuals EUA:

Colònies del Nord: Economia basada i orientada en

el comerç exterior i l’explotació de recursos naturals.
És on es situen els comerciants.

Colònies del centre: Tenen les dues ciutats principals

de l’època (Boston i Philadelphia) Economia basada
en l’agricultura intensiva i massiva de cereals i altres
bens de consum. Alimenta a les colònies del nord i del
sud, però en canvi, el mercat és britànic.

Colònies del sud: Economia basada en el sistema de plantacions per extreure el cotó, el cacau, el
sucre... Utilitzen un sistema esclavista d’esclaus vingut d’Àfrica. Gran Bretanya prohibeix a les
colònies la possibilitat de construir fàbriques allà, ho fa per evitar la competència de la indústria, ja
que el cotó és el producte que alimenta a la revolució Industrial.

- Per què es volen independitzar?

Aquest conflicte te dues vessants: l’econòmic i la política

El rei Jordi III d’Anglaterra endureix les restriccions del pacte colonial, va aconseguir que el parlament
aprovés:

(Econòmic) Àmbit fiscal/ Augment d’impostos  La metròpoli augmenta els impostos a les
colònies per recuperar-se dels desastres causats per la guerra amb França que va durar 7 anys.
I això no es tot; el Parlament de GB va promulgar la Llei del té (Tea Act) al maig de 1773.
Permetia a la Companyia Britànica de les Índies Orientals (la qual la estava en crisi i la volien
monopolitzar) vendre el seu te a les 13 colònies sense pagar impostos. Com a conseqüència els
colons van iniciar un boicot al te britànic a Boston que va acabant coneixent-se com el tea party.
Van tirar el té al mar.
Àmbit legal  La llei prohibeix la construcció de fàbriques a les colònies. Les colònies no
beneficiaven dels seus recursos, només la metròpoli, la qual els explotava.

(Polític) Els colons estan descontents i rebutgen aquestes condicions del pacte colonial, ja que no
accepten que legislin per ells i a més es neguen a fer casa d’un Parlament en el qual no hi poden
tenir una representació. No poden accedir al poder i el Parlament té una manca d’interés per
 representar els interessos colonials. “No taxation without representation”
A més es produeix un altre canvi en àmbit polític envers la expansió cap a l’oest: queda
prohibida l’ocupació de les terres de l’oest de la serralada dels Apalatxes.

El 4 de juliol de 1776 es declara la independència dels EUA. Thomas Jefferson (principal ideòleg de la
revolució) redacta la Declaració de Drets de Virgínia, base de la Declaració d’Independència
d’Estats Units (1776) on s’expressava el deure dels governants de respectar els drets inalienables del
poble, basat en els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi.

Davant d’aquest fet es produiran una sèrie de guerres obertes de la metròpoli contra les colònies, que al
ser enderrocada acabarà acceptant la independència dels EUA signant el Tractat de Pau de París al
1783. Al mateix any George Washington serà proclamat el primer president d’EUA. Les colònies
americanes tenien el suport internacional dels dos grans rivals de GB; França i Espanya. Volien debilitar a
GB.

Cadascuna de les colònies es fa un país independent al altre, és a dir, en total eren 13 països. Eren molt
febles, per això s’uneixen i creen l’aparició d’un nou país dotat d’un nou sistema polític. Al 1787 es va
redactar la primera constitució escrita de la història, amb una Declaració de Drets que garantia:

- La llibertat religiosa, de premsa, d’expressió, de reunió

- Igualtat natural entre els homes
- Sobirania popular (Parlament bicameral; Congrés i Senat)
- Separació de poders

L’esclavitud és un tema que no toca i deixa que cada estat decideixi segons el seu criteri.

La Presidencia dels EUA té el poder militar, la política comercial (Comerç internacional), la política
monetària (Una sola moneda per un únic país), i la política exterior (diplomàcia).

- Quins problemes va haver d’enfrontar EUA després de a seva independència?

L’aïllament internacional; GB evita que els EEUU puguin passar a Europa.

Canvis de la política internacional.