Tema 3.1.

Industrialització i creixement
econòmic al segle XIX
Liberalisme i democràcia a les Revolucions burgeses
Els trets principals del creixement econòmic al segle XIX. La ruptura
respecte les pautes de creixement preindustrials. La difusió de la
industrialització a Europa, EUA i Japó. L’increment de les diferències
entre els països rics i els països pobres.
La segona revolució tecnològica. De l’agricultura orgànica al High
Farming’. Noves formes, fonts i convertidors d’energia. Les noves
formes d’empresa.
Les transició energètica i demogràfica
Bibliografia bàsica: Per aquesta lliçó és indispensable la lectura del mòdul 3 de
Tello (coord.) (2012).
 Els canvis institucionals i socials al segle XIX

 Els canvis institucionals al segle XIX

 Les revolucions burgeses i la formació del nou estat liberal:
 1688: Bill of Rights, limita el poder d ela monarquia i estableix
els drets polítics pels seus súbdits, només però als
terratinents fins ben entrat el segle XIX
 1776 Declaració d’Independència drets polítics al conjunt de
la ciutadania, però limitada als membres majors d’edat del
gènere masculí
 1789: la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà, la més
avançada constitució de l’època
 No seria fins els moviments de 1830 i 1848 quan la lluita pels drets
polítics i la democràcia prendria un abast continental
 Les revolucions burgeses instauren un nou model d’estat que
tenia un caràcter representatiu, restringit al principi als grups
socials benestants, especialment terratinents i grans mercaders,
i al gèner masculí
 Els nous parlaments
 Garantien els drets de propietat privada
 Aboliren els drets feudals i tots aquelles jurisdiccions i
monopolis que impedien la lliure mobilització dels recursos
econòmics o de les persones
 Els canvis institucionals i socials al segle XIX

 El nous estats burgesos

 Emprendrien reformes agràries per abolir els drets feudals i
redistribuir la terra
 Aboliren els drets corporatius que tenien els gremis sobre la
producció manufacturera o els monopolis comercials de que
gaudien algunes corporacions mercantils
 L’estat a través dels pressupostos, que es nodrien dels impostos
sobre el comerç o el consum, centraren les seves activitats en:
 El manteniment de la policia i l'exèrcit
 Impulsaren certes activitats econòmiques com la construcció
de ponts, carreteres i ports, i subvencionaren la construcció
del ferrocarril
 En canvi no destinaren gaires recursos a les polítiques
educatives o de salut
 En l’àmbit de la política econòmica la seva activitat es centraria
en:
 La política monetària: manteniment del sistema monetari i del
tipus de canvi
 Política comercial: defensa de la producció interior
 Legislació mercantil per regular les relacions comercials entre
particulars i empreses
Liberalisme econòmic no és el mateix
que democràcia...
POBLACIÓN MAYOR DE VEINTE AÑOS CON DERECHO
DE VOTO EN GRAN BRETAÑA, 1831-1931
100
90
80
70
60
% 50
40
30
20
10
0
1831 1841 1851 1861 1871 1881 1891 1901 1911 1921 1931
Els trets principals del creixement econòmic al
segle XIX: la ruptura respecte les pautes de
creixement preindustrials
Els trets principals del creixement econòmic al segle
XIX: la difusió de la industrialització
Nivells d’industrialització per càpita. Regne Unit 1900 = 100
1830 1860 1880 1900 1910
Regne Unit 25 64 87 100 115
Bèlgica 14 28 43 56 88
França 12 20 28 39 52
Alemanya 9 15 25 52 85
EEUU 14 21 38 69 126
Suècia 9 15 24 41 67
Itàlia 8 10 12 17 26
Espanya 8 11 14 19 22
Rússia 7 8 10 15 20
Japó 7 7 9 12 20
 3. 2. De l’agricultura orgànica al “High Farming’’
 El paper de l’agricultura en el creixement
econòmic del segle XIX
 Alimentar a una població creixent i el procés
d’urbanització
 Alliberar treball i capital per a la indústria
 Crear un mercat pels productes manufacturats
 Les reformes agràries del liberalisme econòmic:
 Abolició dels drets feudals i enfortiment de la plena
propietat
 Distribucions de terres entre els pagesos i
eliminació de les pràctiques comunitàries: França
 Desamortització dels béns a eclesiàtics i comunals i
enfortiment de la gran propietat i la gran explotació:
regions d’Espanya i Alemanya
 La difusió de les millores tècniques de la primera
onada de canvis del segle XVIII:
 Introducció de nous conreus que permetien eliminar
el guaret, permetien una major càrrega ramadera i
augmentaven la disponibilitat d’adobs per a la terra
(farratges, lleguminoses, etc.)
 Noves rotacions més intensives i la plena integració
entre ramaderia i agricultura en una mateixa
explotació.
 El High Farming: un segona
onada d’innovacions obtingudes
al marge del cicle agrari o natural.
La intensificació del capital a
l’agricultura.
 Productes per millorar Chile, illes del Guano, 1863
l’alimentació dels animals i el
rendiment de la terra: pinyola de
lli i colza (alt contingut en NO3),
fertilitzants fossilitzats (Guano de
Xile i el Perú) i finalment els
fertilitzants químics lligats a les
innovacions en la indústria Justus von Liebig (Darmstadt,1803
química (J. Von Liebig) -1873). Químic alemany

 La disponibilitat d’adobs al marge

del cicle agrari va obrir la porta la
desintegració de les explotacions
i a la seva progressiva
especialització agrícola o
ramadera: disminuir els costos i
especialment els de treball
 Processos de mecanització del
treball: segadores, batedores, etc.
 Tanmateix, aquests canvis no eren
possibles a totes les explotacions, i
tampoc a totes les regions: la
intensificació del treball pagès.
 El predomini de la petita explotació
marcaria estratègies d’intensificació
del treball a partir de nous productes
com la patata o l’especialització
vitivinícola
 No totes les regions tenien les
mateixes característiques
agroclimàtiques i podien acceptar el
paquet tecnològic atlàntic: per
exemple les regions del sud d’Europa
no podien abandonar les restriccions
que imposaven la manca d’aigua i la
baixa càrrega ramadera: predomini
del guaret i dels conreus tradicionals.
 Els canvis vingueren a finals del
segle XIX i del XX de la mà de
l’extensió dels sistemes de regadiu i
la difusió dels adobs químics.
 Un feix de canvis en el sector agrari
vingueren des de fora:

 L’abaratiment del ferro i l’acer

permetrien una millora en l’utillatge i la
mecanització
 La difusió dels coneixements científics
i la creació d’estacions o granges
agràries experimentals.
 La revolució en els transports
terrestres i marítims salvaria un dels
colls d’ampolla tradicionals del sector:
els elevats costos de transport pels
productes de consum massiu: aliments
de primera necessita com els cereals.
 Comercialització de productes
peribles (llet, verdures, mantega,
etc.
 Forta especialització regional, que
permetria l’abandonament de les
grans àrees d’abastiment properes
a les ciutats.
 El resultat d’aquests canvis
foren:
 Fort increment i diversificació de
la producció agrària
 Augment de la superfície
conreada, en part gràcies a
l’eliminació del guaret, però també
perquè es posaren en conreu
noves terres en detriment dels
boscos, prats o aiguamolls
(dessecament de les Albuferes o
zones pantanoses.
 Fort creixement del rendiment,
entorn d’un 60% entre el 1830 i el
1870 segons les estimacions de
PAUÑ Bairoch.
 Aquests canvis permetrien
alimentar a un a població
creixent amb una població
activa agrària que començaria
a minvar en termes absoluts.
 La segona revolució tecnològica
•Del ferro colat a l’acer
•Convertidor Bessemer (1856)
•Convertidor Siemens-Martin (utilització efectiva a partir de la dècada de 1870)
•Sistema Gilchrist-Thomas (1879)
En conjunt aquestes innovacions van fer descendir el cost real de l’acer entre
un 80 i un 90 per 100 entre les dècades de 1860 i de 1890.

•La nova indústria química

•Mètode Solvay de fabricació de sosa artificial (1861).
•Química orgànica: descobriment i descripció de la molècula de benzè i del
quitrà: cap al control dels hidrocarburs i derivats del petroli. Inici de nous
sectors productius: fotografia, fibres tèxtils i tints artificials (i més endavant,
plàstics)
•Fertilitzants artificials (cap a una segona revolució agrícola): inici fabricació
dels superfosfats.
 La segona revolució tecnològica

•Noves formes, fonts i convertidors d’energia

•Millores en els motors hidràulics i de vapor.
•Cap a 1850-60 es senten les bases per a l’aprofitament dels derivats del
petroli, tot i que només cap a finals del segle i inici s. XX el petroli començarà
a substituir progressivament el carbó.

•Electricitat: Les primeres aplicacions de l’electricitat. Les diverses formes de

producció d’electricitat i les innovacions en la transmissió (l’alta tensió es va
aplicar amb èxit a partir de 1891).
 EL FINANÇAMENT DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
 En els seus inicis i en determinats sectors del
nou sistema fabril d’aquesta primera etapa de
la industrialització: Les inversions resultaren
relativament i es podien fer a través de la
reinversió dels guanys i a les xarxes familiars
de crèdit. Només es recorreria a la gran banca
per finançar amb lletres de canvi el capital
circulant.

 D’altra banda però, la siderúrgia, la

construcció de ferrocarrils i altres sectors
exigiren fortes inversions de capital en les
instal·lacions i maquinària, i innovacions de
caràcter logístic i comptable. Com veurem,
sòls el ferrocarril, va exigir la creació de
noves societats per accions pel seu
finançament.
 Quan el finançament de l’activitat industrial
exigia un volum d’esmerç molt superior a
aquell que disposaven els petits emprenedors
industrials, caldria recórrer a noves
institucions financeres:
 El naixement dels bancs comercials : per
captar recursos per les noves grans
empreses industrials.
 Caixes d’estalvi,
 Bancs centrals, bancs emissors de
moneda, ...
 Les borses com a instruments per captar i
negociar recursos per finançar els
projectes industrials...

 Les empreses també desenvoluparen nous

sistemes d’organització empresarial per
captar recursos i finançar les creixents
necessitats de capital fix:
 Empreses individuals
 Societats comanditaries
 Societats per accions
 Les noves formes d’empresa
Amb la segona revolució tecnològica es desenvolupa un nou
tipus d’empresa caracteritzat per:
• Les grans dimensions (empreses multiplanta i/o
multiproducte i sovint amb inversions a diversos països). El
sorgiment d’aquestes formes d’empresa està vinculat al
potencial per a l’aprofitament d’economies d’escala de
les noves tecnologies. En conseqüència, en molts sectors
es desenvolupà una estructura oligopolística on les
empreses tenen important poder de mercat.
• La creixent separació entre propietat i control i la formació
d’àmplies jerarquies directives.
• Noves formes d’organitzar la producció: taylorisme i
fordisme.
EL DESENVOLUPAMENT DEL FACTORY-
SYSTEM:
 Durant un cert temps s’havien provat distints
sistema d’organització del treball, com llogar
la maquinària a treballadors independents.
 Però, els propietaris preferiren la combinació
de treball assalariat i disciplina fabril:
permetia controlar millor el treball i el
producte, i facilitava la reducció dels costos a
través de la innovació tècnica que
incrementava la productivitat.
 La fàbrica significava: la concentració del
procés productiu, mecanització de la
producció, La propulsió mecànica
centralitzada a partir de noves fonts d’energia
inorgànica; i un nou marc de relacions
laborals, basades en el treball assalariat i la
disciplina laboral.
La segona revolució tecnològica
aprofundí decisivament la
“transició energètica”

9 91
 3.3. La transició demogràfica.
El règim demogràfic antic: un règim
sotmès a una alta pressió
 Elevades taxes de natalitat (35-40 per mil).
 I també elevades taxes de mortalitat (30-35 per mil).
– La mortalitat afectava sobretot a les poblacions més joves: de 1000
nascuts, entorn de 250 no arribarien al primer any de vida. Altres
250 no arribarien als 20 anys, i només una quarta part arribaven als
65 anys.
– D’altra banda, sovint apareixien mortalitats extraordinàries
derivades de les epidèmies, males collites i guerres. La Pesta de
1348-51 van delmar entorn del 40% de la població europea.
 El resultat era una taxa de creixement vegetatiu d’entorn
del 10 per mil, molt semblant a les actuals, però amb una
esperança de vida al nàixer molt baixa: entorn de 25 anys
el 1700; enfront dels 75-80 anys de l’actualitat.
La fecunditat, la nupcialitat i el celibat: mecanismes
de regulació demogràfica en el règim demogràfic
antic
 La fecunditat és el nombre de fills mitjà de fills que tenen les dones
d’una societat durant el seu període fèrtil, entre els 15-50 anys.
 La fecunditat diferia en les diverses regions europees, degut en gran
part a pautes matrimonials diferents:

 En algunes zones de l’Europa nordoccidental, les fluctuacions de

l’edat d’accés al matrimoni i de les taxes de solteria definitiva eren
les variables que regulaven l’evolució de la població a llarg termini.
Actuaven, doncs, el que Malthus anomenà “frens preventius”. En
d’altres zones del món, era la mortalitat (els “frens repressius” de
Malthus) el que determinava la trajectòria de la població a llarg
termini.
Les dues fases de la transició
demogràfica
A Anglaterra la natalitat
augmentà entre 1760 i 1820, i
s’estabilitzà entre 1830 y 1870,
i solament es va reduir de forma
accelerada entre 1880 i 1920.
La gran diferència amb la
primerenca disminució de la
mortalitat generà un enorme
creixement demogràfic.

En canvi a França la natalitat es

va reduir al mateix temps que la
mortalitat. Com a conseqüència,
durant la fase intermèdia de la
seva precoç transició
demogràfica el creixement de la
població francesa fou petit.

En el segle XVIII el creixement

demogràfic suec fou
similar a l’anglès, però en el
segle XIX fou la meitat de la
d’Anglaterra.
L’augment accelerat de la població humana és un
fenomen recent i relacionat amb la transició
demogràfica