ESQUEMA TEMA 5: Transformacions agràries i industrialització 2nBAT

TEMA 5: LES TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I LA

INDUSTRIALITZACIÓ AL S.XIX
1.-EVOLUCIÓ DE L’AGRICULTURA: la fallida revolució agrícola
1.1.-l’AGRICULTURA: ENTRE LA REFORMA I L’ESTANCAMENT
 Espanya país agrari=65% de població activa dedicada al sector primari.
 Endarreriment : no estava mecanitzada i era poc diversificada. Mal repartiment de la propietat
agrària (latinfundis i minifundis). Pagesia pobre (jornalers)
 Agricultura extensiva de cereals:
 Baixa productivitat (no estava mecanitzada)
 Poca divesrsificació (majoria agricultura extensiva de cereals)
 Mà d’obra en mans dels jornalers=Poca capacitat de consum=Fre mercat intern.
 Latifundis (En mans burgesia agrària terratinent. Rendistes, no estímul modernització)
o Solució: polítiques proteccionistes per protegir el blat espanyol.
 La reforma agrària liberal = va fer canviar l’estructura de la propietat:
o Latifundis = Nova burgesia agrària terratinent. Rendistes =No varen modernitzar
l’agricultura.
o Augment de producció però no de productivitat.
o Va augmentar el nombre de jornalers.
o No va crear pagesos propietaris agraris, que podien modernitzar l’agricultura.
 L’estancament agrícola = Va frenar la industrialització= No va permetre tenir un bon mercat
intern.
o No va crear demanda en la indústria . Pagesia era pobre i amb poca capacitat de consum.
o No va generar productes agrícoles a un preu competitiu per a les ciutats industrials.
 No va crear un bon mercat intern (bàsic per la industrialització.
 Els canvis van ser a la zona mediterrània (8% superfície cultivada):
o Agricultura de mercat (productes d’horta i els arbres fruiters). Agricultura intensiva.

1.2.-LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA A CATALUNYA

La base de les transformacions agrícoles a Catalunya:
 Horta de la zona litoral, sobretot al Maresme//Arbres fruiters, gràcies al canal d’Urgell.
 La vinya=motor del desenvolupament agrari
 Explotacions mixtes. També van començar a utilitzar adobs orgànics i químics
La reforma agrària liberal a Catalunya:
 Va ser positiu : Desamortitzacions i Enfiteusi
 Problema del camp català: Masovers i Rabassa morta.

2.- LES TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS: PAÍS BASC i CATALUNYA

2.1.-CARACTERÍSTIQUES DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL CATALANA:
Tèxtil cotó = motor= industrialització a Catalunya.
2.1.1.-LIMITACIONS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA:
- El handicap energètic (carbó) i la manca de matèries primeres (ferro i cotó)
- Dependència e l’exterior la fa poc competitiva.

1
ESQUEMA TEMA 5: Transformacions agràries i industrialització 2nBAT
- Només podien vendre a Espanya i a les colònies, mercat protegit=La protecció aranzelària, mercat
espanyol pobre. Debat*

2.1.2.-EVOLUCIÓ DE LA INDUSTRIA TÈXTIL A CATALUNYA

 Catalunya va ser el centre d’aquesta activitat fabril (sXVIII-XIX)
- Berguedana (màquina de filar manual de fusta)
 1ª Etapa (1830-1860): el Vapor (arrencada industrial)
- Mecanització: filatura cotó, amb màquines de Vapor (carbó): Mule Jenny i Selfactines.
- Localització: Barcelona, Maresme, Garraf. Punts arribada del carbó i del cotó.
- Mercat: conquesta del mercat castellà(4/5 dels teixits són catalans
 2ª Etapa (1865-1900): la força hidràulica, les colònies industrials (RESTAURACIÓ)
- Força hidràulica dels rius: Llobregat, Besós i Ter. Facilitat per la introducció del ferrocarril.
- Paternalisme de l’amo que donava tots els serveis (casa, botiga, escola....)
- Avantatges: energia hidràulica, pau social i major rendibilitat. Més competitiva.

2.1.3.-ALTRES INDÚSTRIES A CATALUNYA Metal.lúrgic; Químic; Taper; Tradicional.

2.2.-LA SIDERÚRGIA A ESPANYA (BENS DE PRODUCCIÓ).

ETAPES DE LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA:

• 1ª Etapa andalusa (fins la dècada dels 60): utilitzaven carbó vegetal=producció de ferro.
• 2ª Etapa asturiana (anys 70 i 80) al voltant e les conques carboníferes de Mieres i Langreo. El
problema és que el carbó no té prou qualitat, comparat amb l’anglès.
• 3ª ETAPA BISCAÏNA (a partir de la RESTAURACIÓ, 1875): Eix Cardiff-Bilbao (intercanvi de
carbó de coc Gal.lès per ferro de Biscaia, gran qualitat i bona comunicació. Bancs).

2.3.-LA MINERIA A ESPANYA: Espanya disposava de grans recursos miners (ferro, coure, plom,
mercuri i zinc).
 La Llei de Bases sobre Mines de 1868 (durant el Sexenni democràtic), va provocar l'interès del
capital estranger. Venda subsol.

3-MESURES PER UNIFICAR EL MERCAT INTERN A ESPANYA AL S.XIX

 REFLEXIÓ: Un territori desenvolupat= MERCAT INTERN

MESURES PER UNIFICAR EL MERCAT INTERN A ESPANYA AL S.XIX:

 Unificació de pesos i mesures (1849): implantació sistema mètric decimal (metres, litres, grams)
 Nova legislació mercantil: liberalització del mercat i supressió duanes interiors.
 La política aranzelària: proteccionisme vs lliurecanvisme. Debat.
 Unificació del sistema d’impostos (sistema fiscal): Reforma de Mon (1845)
 Un nou sistema monetari (sistema financer): la pesseta.
 La creació de la xarxa de ferrocarrils
 El primer trajecte va ser la línia Barcelona-Mataró (1848)
 El 1855 es va aprovar la Llei de Ferrocarrils.
 Mancances de l’articulació de la xarxa ferroviària.
 Es va modernitzar el sistema de correus i es va introduir el telègraf (informació)
 Després de varies fusions, en 1856 es va crear el Banc d’Espanya.

 REFLEXIÓ FINAL: El fracàs de la revolució industrial a Espanya

2