LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931)

1. DEMOGRAFIA I ECONOMIA (1875-1930)

Durant la Restauració Espanya va viure un increment del nombre d’habitants i una prosperitat econòmica.

1.1 DEMOGRAFIA

IDEA PRINCIPAL: Durant la Restauració hi va haver un augment de la població (creixement demogràfic) més marcat a Catalunya que a
Espanya. Però amb ritme era més lent que els de la resta d’Europa.

Causes del creixement demogràfic

DESCENS DE LA AUGMENT AUGMENT MIGRACIONS INTERIORS MIGRACIONS EXTERIORS

MORTALITAT
Finals s.XIX la
mortalitat encara era
alta (guerres carlines,
guerra de Cuba, pesta,
fam), a partir del s.XX la
mortalitat va descendir
i només es va alterar
per l’epidèmia de grip
del 1918.
ESPERANÇA NATALITAT
VIDA
El descens de la La natalitat va Finals s.XIX: les migracions interiors són les que es Primera dècada s.XX 1900-
mortalitat va anar van produir entre territoris d’un mateix país. Els 1910: Migracions exteriors
provocar un augmentant principals llocs d’origen eren: Castella-La Manxa, cap països estrangers. Els
augment de progressivament Aragó, Galícia, Múrcia, Andalusia i Extremadura. principals llocs d’origen eren:
l’esperança de tot i que en Les principals destinacions eren: Catalunya, Castella-La Manxa, Aragó,
vida. alguns moments Euskadi, Madrid i les grans ciutats provincials. Galícia, Múrcia, Andalusia i
va descendir. Conseqüències: Emigració camp-ciutat, augment Extremadura. Les principals
població urbana, descens població dedicada al destinacions exteriors eren:
sector primari i augment població a Catalunya. Amèrica, França i l’Europa
central.

1.2 L’ECONOMIA
1875-1898 1898-1930
IDEA PRINCIPAL: A nivell econòmic, durant la Restauració, es
CAMP CRISI DE LA FIL·LOXERA TRANSFORMACIONS AL CAMP
van viure un seguit de transformacions que van fer prosperar
l’economia (creixement econòmic). Aquestes transformacions INDÚSTRIA PRIMERA REVOLUCIÓ SEGONA REVOLUCIÓ
es van produir, sobretot, en l’àmbit del camp i de la indústria. INDUSTRIAL INDUSTRIAL

1.2.1 El Camp

1875-1898: LA CRISIS DE LA FIL·LOXERA

Al s.XIX l’activitat agrària principal sector econòmic d’Espanya i Catalunya. Finals s.XIX aquest sector afectat per “crisi de la fil·loxera”.

França era un dels principals països productor de vinya i vi però al 1868 els conreus de vinya francesos es van veure afectats per la plaga
de la fil·loxera. França no podia produir vinya, a Catalunya els pagesos es van especialitzar en el conreu de la vinya. Durant la dècada de
1870 mentre a França el conreu de la vinya descendia a Catalunya augmentava la producció i exportació de vi.

A partir 1879 la plaga arribà a Catalunya i el conreu es va començar a destruir (400.000 hectàrees) provocar la crisi de la fil·loxera.

Causes de la crisis de la fil·loxera:

Destrucció vinya catalana Recuperació vinya francesa Incorporació al mercat internacional de nous Pèrdua mercat colonial (Cuba i
països (Itàlia i Argentina) Filipines).

Conseqüències de la crisis:

Substitució de la Crisis social entre pagesos i propietaris terra

vinya per altres
conreus
Majoria de pagesos que conreaven la vinya tenien un contracte de rabassa morta. Aquest era un contracte que durava fins
que la majoria dels ceps morien (50 anys aprox). Un cop es morien els ceps els contracte s’acabava i s’havia de tornar a
renovar si es volia. Per això els pagesos havien desenvolupat sistemes per allargar la durada dels ceps i així convertir el
contracte en indefinit: el capficat. Quan va tenir lloc la fil·loxera la majoria de ceps van morir i els propietaris van declarar
caducats els contracte i, per tant, molts pagesos van quedar sense terra. Aquest fet va desencadenar un conflicte social en
el qual es discutia el dret a la propietat sobre la terra. Entre 1891 i 1896 i el 1917 i 1922 es va viure una situació d’agitació i
conflicte al camp entre els pagesos i els propietaris que no volien negociar. Molta pagesos es van declarar “en vaga” i molts
es van organitzar a l’entorn de la Unió Rabassaire i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (1922) (va esdevenir el sindicat
de pagesos majoritari). Aquest conflicte al camp es va allargar fins la Guerra Civil espanyola.
 LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931)
1898-1930: LES TRANSFORMACIONS AL CAMP

1a IDEA PRINCIPAL: 1900-1930 el camp espanyol hi ha transformacions que van donar pas d’una economia de subsistència→de mercat.

Causes del desenvolupament del camp:

Augment superfície Augment Disminució mà d’obra Millors tècniques i aplicació guaret (part terra Introducció nous cultius i
cultivada. productivitat. al camp. reposa sempre). ús adobs químics.

2a IDEA PRINCIPAL: 1900-1930 el camp es desenvolupés, procés lent, ja que, la majoria de terres estaven a mans de grans terratinents.

Majoria de la terra pertanyia a grans terratinents que no tenien interès en el cultiu del camp. Això explica el caràcter poc emprenedor,
la lentitud dels avenços al camp i el fet que moltes terres no es cultivessin (terres a mans mortes). Sobretot a Andalusia la majoria de la
terra era a mans d’uns pocs propietaris que acumulaven grans extensions (latifundistes) i, contràriament, hi havia molts jornalers.

Conseqüències del latifundisme i les mans mortes:

Lent Manca Males Crisis social Necessitat reforma

desenvolu superfície condicions vida agrària
pament cultivada jornalers i
del camp pagesos
Sobretot al camp d’Andalusia els pagesos i jornalers van començar a reclamar millores salarials, Cada cop es feia més necessària una reforma
millors condicions de vida i una reforma agrària. Aquestes demandes dels jornalers es van fer agrària que modifiqués l’estructura de
mitjançant accions revolucionàries: vagues durant el temps de collita, crema de pallers, marxes de propietat de la terra i permetés un
la fam o barricades. La resposta de l’Estat va ser l’ús de la força pública (Guàrdia Civil), declaració repartiment de la propietat de la terra de
de l’Estat de guerra, intervenció de l’exèrcit, repressió de les revoltes i l’aportació de soldats per fer forma més equitativa.
la feina dels jornalers en vaga.

1.2.2 La Indústria

IDEA PRINCIPAL: Finals s.XIX a Espanya hi ha un fort desenvolupament industrial, gràcies a la indústria siderometal·lúrgica a Biscaia
(Euskadi) i la indústria tèxtil a Catalunya.

INDÚSTRIA SIDEROMETAL·LÚRGICA INDÚSTRIA TÈXTIL

Lloc: Euskadi (Biscaia)
Ferro s’exportava a GB, mateix vaixell
tornava amb carbó de Cardiff pel ferro
Aranzel proteccionista: Impost aplicat
productes d’exportació. Fa que els
productes exteriors siguin més cars que
els nacionals. Els aranzels són una
forma de protegir la producció
nacional. Al 1891 els industrials
catalans van aconseguir que s’apliqués
un aranzel a tot Espanya.
Lloc: Catalunya
Indústria tèxtil centrada en la producció de cotó i llana.
MANCANCES INDÚSTRIA TÈXTIL:
Manca de fonts d’energia: la manca de reserves minerals a Catalunya obligava a importar carbó (encaria
costos de producció i feia que els productes tèxtils catalans fossin menys competitius). Això va fer que
moltes fàbriques abandonessin el model de FÀBRICA DE VAPOR pel model de COLÒNIA INDUSTRIAL que
permetia ubicar les fàbriques a la vora dels rius i així aprofitar l’energia hidràulica.
Dificultat de trobar mercats: el fet que els productes tèxtils catalans fossin poc competitius (més cars)
feia difícil vendre’ls. Això va fer que molts industrials catalans demanessin l’aplicació d’aranzels
proteccionistes.

1898-1930: LA SEGONA REVOLUCIÓ 1914-1920: L’IMPACTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

INDUSTRIAL
El 1914 a Europa va esclatar la 1a GM (1914-1918) en la qual no hi va participar Espanya.
A partir de 1898 a Catalunya hi va haver un seguit
d’innovacions tècniques que va provocar el que Conseqüències inici guerra:
s’anomena una “segona revolució industrial” que va
donar un impuls a la indústria tèxtil que ja hi havia
fins llavors.

CARACTERÍSTIQUES

ÚS NOVES DIVERSIFICACIÓ REVOLUCIÓ

FONTS INDUSTRIAL TRANSPORS I
ENERGIA COMUNICACIONS
Sobretot petroli Ampliació de Automòbils, Conseqüències fi de la guerra:
i electricitat sectors tramvies, metro,
(hidroelectricitat industrials telèfon, ràdio. Caiguda demanda producte espanyol Increment de l’atur
sobretot a (indústria Quan el 1919 va finalitzar la Primera Guerra Caiguda de la demanda va portar a una forta
Catalunya). química, Mundial la demanda de productes va caure en crisi i a un increment de l’atur.
metal·lúrgia). pica i la producció es va reduir.
 LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931)
2. MOVIMENT OBRER

2.1 CONDICIONS DE VIDA I TREBALL DE LA CLASSE OBRERA

IDEA PRINCIPAL: desenvolupament industrial va fer créixer la classe obrera que comptava amb males condicions de vida i de treball.

Principals focus de classe obrera Condicions de treball Condicions vida Conseqüències

Madrid (construcció i transports),
Barcelona (tèxtil, electricitat),
Euskadi, (siderometal·lúrgia)
Astúries (mineria).
- Jornades laborals 10-12h.
- Inexistència contractes laborals.
- Acomiadament lliure.
- Manca seguretat.
- Salaris baixos i desiguals
- Treball infantil
- Mala alimentació i manca aliments.
- Analfabetisme.
- Manca d’higiene.
- Baixa esperança de vida (30 anys)
- Males condicions de subsistència
Males condicions de vida i
treball i les grans desigualtats
socials generaren malestar
entre els obrers. Per això
apareix el moviment obrer.

2.1 IDEOLOGIES DEL MOVIMENT OBRER

MOVIMENT OBRER: Moviment polític i social en el qual els treballadors i assalariats s’associen de forma temporal amb finalitats
professionals o polítiques. El que els uneix i els diferencia d’un altre moviment social és el fet que les persones que el formen tenen una
condició obrera, és a dir, venen la seva força de treball a una altra persona que posseeix els mitjans de producció. A Catalunya i Espanya
el moviment obrer va créixer a partir de la dècada de 1890, no era homogeni, es dividia en socialisme i anarquisme.

SOCIALISME
Ideòleg: Karl Marx (socialisme s’inspira en teoria marxista)
Sistema capitalista la societat s’estructura en classes socials:
explotadors i explotats. Els explotats venen força treball als
explotadors que posseeixen els mitjans de producció.
Objectiu: abolició de les classes perquè són l’origen de les
desigualtats
Abolició classes socials s’aconsegueix a través de la revolució i la
constitució d’un Estat proletari (dictadura proletariat). Aquesta
revolució a través de l’organització de la classe obrera.
Estat proletari aconseguiria eliminar les classes socials a través de
la col·lectivització dels mitjans de producció i la distribució de la
riquesa de forma més equitativa.
ANARQUISME
Ideòleg: Bakunin
Persones oprimides i explotades per l’Estat i la propietat privada.
Objectiu: aconseguir llibertat total de la persona i una societat sense classes.
Alliberament de les persones s’aconsegueix a través de la destrucció de l’Estat
(el poder) i la propietat privada. Aquesta destrucció es produirà a través
d’una revolució espontània de les masses (sense organització ni lideratges).
La nova societat lliure d’esclavitud i jerarquies s’organitzaria en comunes
autònomes basades en l’autogestió i en la propietat col·lectiva.

2.3 SOCIALISME A CATALUNYA I ESPANYA

Principals focus a Espanya: Madrid, Euskadi, Astúries. El principal nucli on va sorgir i organitzar-se el moviment socialista espanyol va ser a Madrid.
Allà Pablo Iglesias Posse (tipògraf considerat pare del socialisme espanyol) forma el Partit Socialista Obrer Espanyol (1879).

El moviment i l’organització van anar creixent i es va crear la Unió General de Treballadors (UGT) al 1888, sindicat socialista vinculat al PSOE. La UGT
va tenir poca implementació a Catalunya i molta a Madrid, Euskadi i Astúries. El moviment socialista va anar agafant força i al 1890 es va celebrar el
Primer de Maig, per primer cop a l’Estat espanyol, per reclamar la jornada de vuit hores. Al 1910 Pablo Iglesias va esdevenir el primer diputat
socialista del Congrés dels Diputats de la història.

2.4 ANARQUISME A CATALUNYA I ESPANYA

Principals focus anarquistes a Espanya: Catalunya, Andalusia i en zones camperoles.

IDEA PRINCIPAL: Finals s.XIX el moviment anarquista, especialment a Catalunya, no tenia una organització i actuava a través de “propaganda pel
fet”. A inicis del segle XX l’anarquisme va anar abandonant les formes més espontànies i es va anar estructurant a través d’organitzacions i sindicats.

2.4.1 La propaganda pel fet

Els sectors més radicals, sobretot a Catalunya i Euskadi, van defensar la propaganda pel fet.

PROPAGANDA PEL FET: És una doctrina i una via d’actuació que es basa en la idea que l’impacte d’una acció genera més repercussions i és més
eficient que la simple paraula. En paraules de Kropotkin: “un acte pot, en uns pocs dies, fer més propaganda que milers de pamflets”. Algunes de les
actuacions de la propaganda pel fet van ser terroristes. Aquesta forma d’actuar va ser seguida, sobretot, pels sectors anarcocomunistes.

A Barcelona va predominar la tendència anarcocomunista i per tant es va actuar a través de la propaganda pel fet. Això va implicar que l’anarquisme
barceloní realitzés una gran quantitat d’atemptats i per això Barcelona va ser coneguda com “la ciutat de les bombes”.

ACTUACIONS MÉS DESTACADES: 1891: Bombes als locals de la patronal Foment del treball. 1893: Atemptat contra el general Martínez Campos.
1893: Bombes al teatre Liceu (2 morts, per venjar l’afusellament de l’anarquista anterior). 1897: Assassinat Cánovas del Castillo (president).

A conseqüència de la situació la legislació espanyola es va endurir molt contra l’anarquisme i, de fet, es van crear cossos especials de policia, per
perseguir l’anarquisme a Barcelona i Madrid. Això va fer disminuir l’activitat terrorista.
 LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931)
2.4.2 Les organitzacions anarquistes (inicis segle XX)

A partir del segle XX els sectors més radicals defensors de la propaganda pel fet van deixar de tenir força dins del moviment i van anar guanyant pes
els sectors partidaris d’una actuació organitzada. És així com van aparèixer les dues organitzacions anarquistes més importants del segle XX a Espanya:

SOLIDARITAT OBRERA (1907) CNT (1910)

- Inici s.XX hi havia sectors anarquistes
enfrontats entre ells per les tàctiques a seguir
(terrorista o no) però finalment tots van
coincidir en la creació de Solidaritat Catalana.
Primera organització que agrupava a tot
l’anarquisme però també s’hi incloïen altres
ideologies.
- Aquesta organització va convocar la vaga
general de 1909 que va donar lloc a la
Setmana Tràgica.
- Solidaritat Obrera va desaparèixer el 1909 a
causa de la repressió de la Setmana Tràgica.
- Confederació Nacional del Treball creada al 1910 arran de la desaparició de Solidaritat Obrera.
- Ideologia: anarquista, apolítica i antipolítica. En formaven part partidaris de l’acció sindical (acció organitzada) i
partidaris de l’ús del terrorisme.
- Va ser el sindicat més important fins la Guerra Civil.
- Líders més importants va ser Salvador Seguí “el noi del Sucre”. Pintor de professió va impulsar l’educació entre
la classe obrera. Va ser el secretari de la CNT a Catalunya. Es va oposar a les actuacions més radicals dutes a
termes per membres de la CNT. Durant la vaga de la Canadenca va convertir-se en un gran orador i en un dels
líders més destacats de l’anarquisme i el moviment obrer. El 10 de març de 1923 va ser assassinat al barri del
Raval (BCN) a causa d’un tir com a venjança de l’assassinat d’un dirigent del Sindicat Lliure ocorregut uns dies
abans.
- Sindicats únics: El 1918 la CNT va celebrar el Congrés de Sants on es va adoptar l’estructura dels sindicats únics.
Aquesta és una forma d’estructurar en funció de la branca de producció i no per oficis.
Sindicats d’ofici: Filadors, teixidors, cardadors, etc. Sindicats únics: indústria tèxtil.

2.5 ELS ANYS DE MAJOR CONFLICTIVITAT OBRERA (1917-1923)

A partir de 1917 a Catalunya i Espanya van augmentar molt les actuacions del moviment obrer i, consegüentment, hi va haver una gran
conflictivitat social. Aquesta situació va allargar-se fins el 1923, any en què va iniciar la dictadura de Primo de Rivera.

CAUSES DE L’ALTA CONFLICTIVITAT SOCIAL ENTRE 1917 I 1923:

Mala situació Influència Radicalització del moviment obrer i camperol Radicalització de la patronal (empresaris). Es va fer
econòmica a causa de la (encapçalat per anarquistes). Actuaven a través habitual la pràctica dels locauts: tancament temporal de
de la crisi Revolució de vagues i manifestacions que eren durament l’empresa com a mesura de pressió per a contestar les
ocasionada per la fi russa reprimides i els seus participants eren jutjats ja reivindicacions obreres en el qual els treballadors no
de la 1a GM. (1917). que abans de 1909 la vaga era un delicte. cobraven els jornals.

FETS IMPORTANTS D’AQUESTA ETAPA DE CONFLICTIVITAT SOCIAL:

TRIENNI BOLXEVIC (1918-1921): període d’agitació al camp andalús on els anarquistes impulsen ocupacions de finques. Dura repressió.
Aquesta va ser una etapa de gran conflictivitat a Andalusia però comparat amb Barcelona va ser menys violent. Els episodis més destacats
van ser la bomba a la redacció dels diari “Unión Mercantil” i l’aparició de la Banda Cahrlot que cometia atemptats i assassinats.

VAGA DE LA CANADENCA (1919):

- S’inicia la vaga en una empresa elèctrica de Barcelon Barcelona Traction Light and Power, coneguda com “La Canadenca”. L’empresa
reduí el sou del personal de facturació. Van demanar l’assessorament de la CNT i com a resposta l’empresa va acomiadar a 8 d’aquests
treballadors. Davant d’això la resta de treballadors de l’empresa es van declarar en vaga com a mostra de solidaritat als acomiadats.

- La CNT d’aigua, gas i electricitat va estendre la vaga a totes les empreses d’aquests tres sectors i la majoria d’ells van afegir-s’hi (alguns
per solidaritat, d’altres perquè les seves empreses no podien funcionar sense electricitat). La vaga va durar 44 dies i es va paralitzar el
70% de la indústria catalana.

- Davant la situació el govern espanyol va imposar l’estat de guerra i va militaritzar els serveis (els militars feien funcionar els serveis
essencials) però tot i així no van aconseguir posar fi a la vaga.

Finalment la patronal i l’Estat van optar per la negociació. Govern, empresa i la CNT van acordar: Readmissió dels treballadors
acomiadats. Millora salarial dels treballadors. Jornada de 8 hores diàries (va ser el gran èxit de la vaga). Alliberament dels vaguistes
detinguts. El govern no va complir aquest darrer acord i es va reprendre la vaga però sense èxit.

PISTOLERISME (1920-1923)

Enfrontament social (lluita armada) 1920 i 1923, Barcelona entre obrers i burgesos, es disparaven a tret de pistola entre ells. En concret, el
pistolerisme era una pràctica que consistia en contractar pistolers per part de la patronal per assassinar a importants dirigents sindicals i obrers.

Els principals afectats d’aquest conflicte va ser la classe obrers: 200 obrers morts i 20 pistolers. Patronal creà el Sindicat Lliure: sindicat defensor
dels interessos empresarials tot i presentar-se com a sindicat obrer. Aquest sindicat donava cobertura als pistolers que pagava la patronal.

Els pistolers de la patronal tenien la complicitat de la policia. En aquests sentit es va aprovar la Llei de Fugues (1921): llei usada per executar
obrers detinguts i que permetia a la Guàrdia Civil disparar contra els detinguts que intentessin fugir. Sovint la policia deia als detinguts que
quedaven lliures, i quan se n’anaven, els disparaven a matar amb l’excusa oficial que havien pretès fugir.