HISTÒRIA

U5: ECONOMIA I SOCIETAT AL SEGLE XIX

1. Sector primari: Agricultura

Tipus d’agricultura:
● Extensiva (de secà)
- És estancada i la més comuna
- Poc competitiva: el govern protegeix la economia nacional per fer veure que és la
que més es consumeix (proteccionisme)
- Els propietaris no milloren les terres
● Intensiva (de regadiu)
- És la més comercial
- Conreus de fruita, arrós,...
- Es destina tota a l’exportació i ajuda a invertir en indústria
Distrubució de l’agricultura
● Minifundis: situades a Galicia (zona aïllada i pobre)
● Latifundis: terres que es posaven en herencia i els nobles no inverteixen
● A curt termini: pagesos no tenien estabilitat en elles i no volien invertir perquè no
sabien quan s’acabaria el contracte
● A llarg termini: ajuda a que millori perque`els pagesos invertien (intensiva)
Reforma agrària: acabar amb la terra amortitzada
(es transmitia per herència), crear noves propietats
privades i augmentar tant la producció com
productivitat

Millora de l’agricultura = millora industrialització

1. Agricultura millora per les tècniques, la
tecnologia i el tipus de cultiu
2. La producció és millor i de bona qualitat i
ajuda a tenir més gent i més ben alimentada
3. Èxode rural a les ciutats per buscar feina
4. Puja la demanda a les indústries: la gent té més productes per vendre i més diners
per comprar materials industrials

1.1. A Catalunya
Tipus de contractes:
- Arrendament: alquilar les terres a un pages per mitjà de diners
- Parceria: alquilar les terres a un pages per mitjà d’una part dels productes conreats
- Masoveria: alquilar les terres mentre el pages vivia a casa seva i s’encarregava de
cuidar tot i donar-li una part de la collita
- Rabassa morta: quan ⅔ de les vinyes es moren, s’acaba el contracte
Fil·loxera a Catalunya 1879: s’alimenta de les sabes dels ceps i els mata → conflicte
rabassaire
 2. Sector secundari: Indústria

A Espanya no funcionava peruquè no hi havia revolució agrícola:

- Mala comunicació de transports
- Massa proteccionisme en els productes nacionals
- Poc capital i per tant poc diners en gastar a la indústria
- Mercat interior poc estructurat (no hi ha compra-venda)

2.1. A Catalunya
Carles III aplica el lliurecanvisme → Catalunya importa de Amèrica matèries primàries per a
poder fabricar teixits i vestits. Fam del cotó 1861-1865
Indústria tèxtil a Catalunya → Indianes (tèxtil), fargues (metall), adoberies. Va oferir llocs de
treball i mà d’obra
Dificultats:
- Manca de cotó i carbó (americà) i d’altres matèries primeres
- A Espanya tot això no es podia vendre per falta de diners de la població
- Necessitava proteccionisme per a poder avançar
Tipus d’indústries
1. El vapor (1ra mitad del segle XIX): dintre de les ciutats amb fàcil accés al port, on
estava el carbó. Obrers viven allà i anaven a peu
2. Colònia industrial (2na meitta del segle XIX): font d’energia hidràulica perquè
estaven al costat dels rius “Llobregat i Ter”. Obrers viven dins de la colònia i aïlats de
tot l’exterior

2.2. Al País Basc

Siderúrgica → Indústria del ferro. Exportació del ferro a Espanya i a colònies americanes
Suprimir parcialment els furs (lleis per governar el territori basc) al 1841
Al 1860 → exportació de ferro al Regne Unit implica l’enriquimient de la burgesia
Millores
- Bones drassanes a les ríes
- Alts forns per a treballar el metall
- Descobriment de l’acer que substiueix al ferro dolç
- Proteccionisme i sorgiment de noves indústries espanyoles (agroalimentària,
química, mecància i mineria)
Impuls de la revolució industrial espanyola: mitjançant l’electricitat i el petroli com a noves
formes d’energia

3. Sector terciari: Transport

Primera xarxa de ferros al 1848 → Mataró-Barcelona

1855 → Llei General de ferros: pautes que seguir en la construcció dels ferros. BOOM!
Compra d’acer per la construcció d’aquests i incentivar el comerç interior
Característiques:
- Inversió en l’extranger (Bélgica)
- Importació del material i la tecnologia del extranger (no beneficia als bascs)
- Priorització que tot passi abans per Madrid (dificulta la comunicació)
- Millor mercat interior
3.1. Mercat
Problemes i solucions del mercat:
- Diferents tipus de moneda al principi s.XIX → 1869: pesseta, 1875: bitllets
- Diferents impostos a Espanya → 1845: reforma fiscal de Mon amb la reducció
d’impostos
- Creació de Borsa de Barcelona i Madrid al 1856

3.2. Febre d’Or a Catalunya

1871- 1885 → burgesia s’enriqueix especulant en la borsa i comença a exportar (sobretot vi
afavorits per la fil·loxera a França: BOOM del vi)

4. Societat

Creixement de la població per l’èxode rural i les capitals de província també (10 milions a
1ra meitad s.XIX → 16 milions a 2na meitat s.XIX)

4.2. Moviment Obrer

Característiques dels obrers:
- Llargues jornades de trebal d’entre 14-16 hores amb sous misserables
- Treballs que els posen en perill sanitari
- No hi havia seguretat als obrers i no es podien fer mal. Càstigs físics i abusos
- Moltes famílies en un mateix pis sense aigua corrent
Durant el Sexenni Democràtic (1868-1874) organitzacions obreres estan permeses i
afavoreix a l’aparició.
1864 → Marx fa la primera revolució Internacional Obrera (AIT)

Com arriba a Espanya?

Fanelli (anarquista) arriba a Espanya al 1868 i difon ideals anarquistes i al 1870 → 1r
Congrés Obrer i fundació de la FRE-AIT on la vaga es utilitzada com a arma per presionar a
la burgesia.
Al 1881 el nom es cambiat a FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola)
perquè no es volia que es controlès fora d’Espanya.
4.2.1. Anarquisme
Fases del anarquisme
- Formació (1868-1881)
- Anarcocomunisme o terrorisme individual (1881- 1890)
- Anarcosindicalisme (1890-1931)
Al 1881 van haber-hi desacords dins de la organització: Bakunin (acció sindical) i Kropotkin i
Malatesta (acció terrorista).
Atemptats a Estat, Esglèsia i burgesia al anys 90 del s.XIX
- 1893: al Liceu de Barcelona
- 1893: a Martínez Campos
- 1896: Corpus de Barcelona
- 1897: Cànovas del Castillo
Al 1896, després del atemptat del Corpus, als Processos de Montjuic van ser condemnats i
executats cinc anarquistes
A Andalusia, tot això s’atribueix a la Mano Negra
Característiques:
- Rebutja tot tipus d’Estat
- Abolició de la propietat privada
- Revolució: espontania i individual. Confia en els camperols per fer revolució
- No entrar en partits polítics ni a la política. Estan a favor dels sindicats (reunions per
a aconseguir millores)
- Llibertat individual el més important
4.2.2. Marxisme
Al 1871 arriba Paul Lafargue (gendre de Marx) i impulsa a la creació de grups madridistes.
Al 1872 → Nueva Fundación Madrilenya que en clandestinitat es transforma al 1879 en
Agrupació Socialista Madrilenya.
Al 1888 → consitució com a partit polític del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) per
Pablo Iglesias
1888 → fundació de la Unió General de Treballadors (UGT)
Característiques:
- Estat fort controlat pels obrers-proletariat i ells poden fer revolució. Capital i
producció de l’estat
- Sí a la propietat privada
- Organització política per aconseguir el poder i cambiar les coses. Si burgesos els
recolzen, marx a favor
- Dictadura del proletariat: fase entre aconseguir poder i no tenir cap clase social
- Importància del bé col·lectiu

GLOSSARI

· Terres senyorials · Fam de cotó

· Latifundi/minifundi · Febre d’or
· Desamortització · Vapor (indústria)
· Rabassa morta · Colònia industrial
· FIl·loxera · Crisis de subsistència
· Lliurecanvisme · Socialisme o marxisme
· Proteccionisme · Anarquisme o bakuninisme
U4: RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)

1. Inicis de la Restauració

Cànovas del Castillo fa la Restauració → crea el Partit Alfonsí i parla amb Isabel II per a que
abdiqui i doni lloc al seu fill sense intervencions militars
1. Manifest de Sandhurst al 27/12/1874 (redactat per Cànovas i firmat per Alfons a
l’escola de prestigi Sandhurst) → convençer a Espanya de tornada borbons
2. Pronunciament del General M.Campos al 29/12/1874 (sense violència
3. Al 01/1875 arriba ALfons XII al poder
La Restauració es basava en:
- Torn pacífic del dos bàndols importants: liberals i conservadors
- Controlar els vots del poble → FRAU ELECTORAL
- Oligarquia no volia perdre privilegis
- EL caciquisme es l’arma per a fer la corrupció mitjançant les tupinades

2. Bases del sistema

2.1. Pacificació militar

● 3a Guerra Carlina (1872-1876)
Després de la mort de Ferran VII dos bàndols
- Isabel II (filla) isabelins
- Carles (germà) carlins
La guerra acaba amb el manifest de Somorrostro per part de M. Campos i Alfons XII
1877 → abolició dels furs
1878 → concerts econòmics (simulació dels furs) per tal de no descontentar a Navarra, País
Basc → autonomía fiscal
● Guerra de Cuba (1868-1878)
M.Campos acaba amb la revolta i signe la Pau de Zanjón (1878)
- Amnistía política
- Reformes administratives
- Abolició de l’esclavitud
1886 → revoltes / 1879 → Guerra Chiquita / 1895-1898 → Guerra Independència

2.2. Bipartidisme
2.3. Constitució del 1876
Redactada per Cànovas
- Sobirania compartida per les Corts i la Corona
- Poder executiu per al rei, que l’executava per mitjà del govern i el legislatiu per al
Parlament
- Corts bicamerals amb Senat elitista
- Es reconeixen els drets i llibertats individuals
- El catolicisme com a religió oficial però amb tolerància a altres religions
- Sufragi masculí
- Tarannà ideològic → conservador amb flexibilitat perquè permet el bipartidisme

2.4. Sistema de torn

Era un torn pacífic ideat per Cànovas
- Rei encarregava formar govern
- Ministeri de governació envia els encasillats (llista de diputats formats per membres
de l’oligarquia i establerts per ambdós partits)
- Governadors civils reben les llistes i donen la ordre als cacics (persones que
controlaven la política rural)
- Ells controlaven els vots (a bones o a males)
* Cuneros: estaven a la llista de diputats pero viven afora

3. Sistema polític

3.1. Regnat d’Alfons XII (1877-1885)

El rei no intervé en activitat política → estabilitat del govern
Durant casi tot el període d’Alfons XII com a rei va estar Cànovas (conservadors) al poder
1. Pacificació de la Península (guerra Carlina) i les colònies (Guerra Cuba)
2. Fer la Constitució del 1876
Sèrie de mesures i polítiques al estas Espanyol
● Mesures
- Administratives: NO furs al 1877, centralització de l’estat autonomia i tothom amb el
mateix corpus legal (codi civil)
- Polítiques: repressió i oposició política per part dels obrers, sufragi censatari i NO
llibertat de premsa i càtedra
● Polítiques
- Internacional: Aïllacionisme per part de Cànovas per no ficar-se en problemes
internacionals, ja què Espanya era feble
- Econòmiques: amb el Partit Liberal s’implementa el lliurecanvisme (no agrada
catalans i bascos)

3.2. Regència de Maria Cristina (1885-1902)

Alfons XII mor als 27 i la seva segona muller fa de regent
Signar el Pacte del Pardo entre els dos partits polítics
- Mantenir la monarquia del borbons
- Respectar torns polítics
- Conservar mesures legislatives aprovades pels governs respectius
 ● Llarg Parlament (1885-1890) per part dels liberals (Segasta)
- Aprovar el Codi Civil i de Comerç
- Abolir la esclavitud a Cuba al 1886
- Llei d’associacion → creació de nous partits al 1887
- Suprimir la censura
- Aprovar sufragi universal al 1890
● Conservadors 1890
- Economia de proteccionisme
- Llei antiterrorista al 1894
- En contra de: autonomia Cuba, sistemes federals (català, basc) i mili obligatòria
- Acostar-se a Alemanya gràcies a illes Carolines

4. Oposició política

4.1. Carlisme
Volen a Carles III al poder → afeblits per la manca de líders dps de guerres carlines
- Integristes (extremistes): Ramón Nocedal al 1888. NO democràcia ni liberalisme,
amb política d’ultradreta i ultra catòlics (partit marginal)
- Tradicionalistes: Juan de Mella 1889-1890. Posicions regionalistes cap a País Basc,
Catalunya, defensa de tradició catòlica, corona i furs

4.2. Republicans
Moviment molt aflebit: desgast i desprestigi per 1ra República i per divisions internes (NO
monarquia)
- Possibilistes (E. Castelar): conservadors, a favor de República unitària i d’acord amb
la Restauració i així permet posar gent a llistes
- Progressista (M. Ruiz Zorrilla): a favor República federal, moviments bandàlics i
violents i afecta a Catalunya fins el 1890
- Federal (F. Pi i Maragall): a favor de República federal → 1r congrés regional-federal.
Gent del poble ha de demanar la República (no a la força)
- Unitaris/ Unionistas (Nicolás Salmerón): conservadors, a favor de República unitària i
NO d’acord amb la Restauració

4.3. Del Regionalisme al nacionalisme

Reg: doctrina política per recuperar una pròpia religió, economia, codis,... (autonomia
jurídica i administrativa, a fovor de la dependència política
Nac: política i/o economia independent a la de una nació
* Gràcies a la Restauració i hauran més moviments reg i nac a Catalunya, País Basc,
Galícia, Andalusia i València

4.3.1. Catalanisme
Valentí Almirall “Lo Catalanisme” (pare regionalisme) → orígens en carlistes i federalistes
Es basa en reivindicacions
- Llengua catalana i cultura
- Proteccionisme
- Dret civil català
- Institucions pròpies
Dos branques del nacionalisme català
1. Caracter popular lligat al federalisme republicà (esquerres) → Centre Català 1882,
V.Almirall
2. Caràcter burgès i conservador (el que més dura) no separatista → Unió Catalanista
1891, E.Prat de la Riba

4.3.2. Nacionalisme basc

Característiques del nacionalisme
1. Foralisme literari: durant els primer anys de la Restauració
- Literatura costumista i ruralista que eleva costums basques
- Caràcter històric i llegendari dels bascs
- Consciència del poble basc de la diferència
2. Guerres Carlines: abolició dels furs al 1876 ajuda pensar un pacte entre espanya i
comunitats forals (NO qüestiona a Espanya)
3. Revolució Industrial a Bilbao
- Nova burgesia industrial al 1876 → enriquiment
- Augment del proletariat i conflictes socials
- Descontentament de la petita burgesia
Sabino Aran Goiri (1865-1903) → antiliberal i antiespañol
Nacionalisme basc:
- Ideologia basca (llibre polític)
- Propaganda i mitjans de comunicació
- Formació del PNB al 1895
Doctrina política basada en
- Religió
- Puresa de sang (raça → només bascs)
- Llengua euskera → símbol d’identitat (bandera Ikurriña al 1894)
- Reivindica tradicions → furs
* En contra de Bilbao industrial

4.3.3. Nacionalisme gallec

* Tardà degut al enderrariment socioeconòmic
A finals s. XIX economia gallega era rural
- Burgesia formada i intel·lectual: vinculada a la indústria i comerç, ús del castellà
- Majoria camperola: amb terres cedides, ús del gallec com a llengua de “4 pagesos”
Rosalía de Castro (1837-1885) → Rexurdimento del gallec com a llengua culta i valorada
Cantares galegos → punt partida
Dos branques nacionalisme gallec
1. Conservadors (A.Brañas): en contra de caciquisme i Restauració. Recuperació furs
(regionalisme)
2. Progresistes (A.Castelao): visió més combativa

4.3.4. Moviment Obrer

Socialisme de Marx vs. Anarquisme de Bakunin
* Al U5 (4.2)
 5. Crisis del 1989

5.1. Guerres colonials

Era la perla del Carib
● Raons econòmiques
- Primera productora de sucre i cafè dle món
- España explotava els recursos de l’illa en règim de monopoli (Llei dels aranzels
1891)
- Hisendats cubans volien trencar dependència econòmica per mitjà de la
independència
● Raons polítiques
- Posició geoestratègica
- Gestió de les colònies negligent
- No es va respectar l’acord de la Pau de Zanjón 1878. Fidel a estat centralitzador
Precedents de les diferents guerres
1. Guerra dels 10 anys (1868-1878): comença amb el grito de Yara i acaba amb la Pau
de Zanjón. No es van solucionar els dos problemes principals: abolició de la
esclavitud i reclamacions independentistes
2. Guerra Chiquita (1879): ràpidament arreglada
3. Partido Revolucionario Cubano (1893) per J. Martí exiliat als EEUU: aconseguir la
independència mitjançant el recolzament del EEUU
Inici de la Guerra:
* Grito de Baire al 24 de febrer de 1895 → ¡Viva Cuba libre!
1. Guerra de Guerrilles (per J.Martí): Cànovas envia a M.Campos per pacificar la
situació. Soldats espanyols moren per condicions climàtiques i enfermetats, a més
de mala preparació i mal equipament
2. Guerra total: Valerià Weyler substitueix a Campos amb métodes molt curels: camps
d concentració i “trochas”. Molts morts als dos bàndols

GLOSSARI

Cacic Liberals
Oligarquia Furs
Pronunciament Centralisme
Caciquisme Federalisme
Sistema de torn Regionalisme
Tupinada Nacionalisme
Llibertat de càtedra Grito de Baire
Monarquia parlamentària Cuirassat maine
Conservadors