Aarón Municio | 2n Batxillerat | 26/09/2022 | Història

Exercicis apartat: 'Per què Catalunya es va convertir en la

fàbrica d'Espanya?'

Exercici 1:
La producció d'indianes ja cap al final del segle XVIII va ajudar a mobilitzar l'industria
moderna a Catalunya. L'industria moderna que coneixem avui dia no va sorgir del buit,
aquesta tenia un passat ja focalitzat a la manufactura del cotó (indianes), a la qual es
destinaven grans inversions de capitals provinents, majoritàriament, de l’agricultura.
Aquestes van beneficiar a nous avenços i van estimular noves tecnologies per poder
fer front a dificultats com la falta de combustible (carbó).

Exercici 2:
El gràfic (font gràfica) correspon al nombre de cada tipus de màquines utilitzades al
sector de la filatura cotonera a Espanya de l'any 1807 cap al 1861.
Es pot apreciar com els fusos manuals predominaven a l'any 1807, però amb el pas
del temps les mule-jennies van prenent importància (1829-1839). A mitjans de segle
(1850) es veu l’aparició de les selfactines o spinning mules, juntament amb un
augment d’uns cinquanta mil de throstles.
Cap al final del gràfic (any 1861) veiem com hi ha hagut nous avenços i s'implementen
en gran quantitat (a part, d’encara, un gran ús de mule-jennies) les selfactines o
spinning mule. Tot i això, el nombre de throstles actius roman intacte respecte fa deu
anys.
Gràcies als beneficis de l’industria i dels diners aportats per societats industrials, es va
poder fer un gran augment en el nombre de màquines i en el desenvolupament de
noves tecnologies més modernes, les quals van suposar una major efectivitat.

Exercici 3:
L’ambició dels pares d’en Tomàs per crear la seva pròpia empresa es pot veure
reflectit a l’esforç de cada dia, treballant com un esclau, dia i nit, i al fet d’haver de
cuidar d’onze fills i a més aconseguir els seus objectius.
L’empresa creada pels pares d’en Tomàs provenia de l’industria dels seus avis. Amb
esforç i sacrifici, juntament amb un esperit emprenedor, la família d’en Tomàs va poder
crear la seva fàbrica de lligacames.

Exercici 4:
Les colònies són un cas de l’adaptació a la que s’havien de sotmetre totes les
indústries: la manca de l’energia utilitzada com combustible (carbó), recerca d’espais
beneficiosos per poder aprofitar l’energia de la potència dels rius....
Per exemple, la Colònia tèxtil de Can Vidal, a Puig-reig, era un nucli de població
separat de la resta, amb la seva escola, habitatges, etc. Els treballadors havien de
viure allà si volien continuar treballant, llavors eren fàcilment explotables ja que eren
controlats per l’industria.

Exercici 5:
Els gràfics (font gràfica) mostren l’evolució del model fabril a diferents sectors, des de
l’any 1856 fins al començament del segle XX.
A l’any 1856 es pot apreciar com el sector tèxtil predominava davants els altres a
Catalunya, amb un quasi 60% del total de l’industria. Tot i que, sectors tradicionals
com les indústries alimentàries també prevalien en gran quantitat, sent la segona més
important a la província.
Amb el transcurs dels anys la indústria tèxtil seguia predominant, ja que era el sector
més avançat i important a Catalunya, per la facilitat al trobar materials com cotó,
gràcies a la ramaderia. En canvi, el sector alimentari es veu reduït, així donant pas a
altres indústries relacionades amb els metalls, la metal·lúrgia i la química. Aquestes
dues últimes lligades al tèxtil van tenir força importància

Exercici 6:
Després de respondre les preguntes anteriors podem dir amb confiança que uns dels
factors absoluts que van donar pas a la revolució industrial a Catalunya són:
-Manufactura important dedicada a la producció d’indianes, amb presència
d’empreses, capitals procedents de l’agricultura i innovacions tècniques.
-Modernització en la tecnologia, substitució d’algunes màquines per d’altres més
efectives
-Esperit emprenedor, com es va veure al cal de la família d’en Tomàs sense dedicació
i esforç, amb motivació per realitzar uns objectius no es pot aconseguir res.
-La llei de 3 de juny del 1868 va posar les bases per la iniciació del desenvolupament
de les colònies industrials: estalvis d’impostos, privilegis d’ocupació de càrrecs de
representació pública, permís per a explotar pedreres...
Exercicis apartat: ‘Quines diferències presenta la
industrialització a Espanya respecte a la d’altres economies
d’Europa?’

Exercici 1:
La situació geogràfica d’Espanya, a l’extrem sud-occidental d’Europa, suposava haver
de pagar despeses més elevades per l’exportació com per la importació de matèries
primeres de qualitat, per culpa de l’escassetat de transport ferroviari i marítim, amb
trajectes més llargs.
L’estat espanyol era escàs de recursos naturals com carbó (combustible necessari) o
ferro (metall imprescindible per fabricar maquinaria). Les mines de carbó espanyoles
eren plenes de minerals fragmentats i prims, a causa d’això el producte sortia amb
poca consistència i fràgil, i, a més, s’havia de vendre a un preu major, que per exemple
el britànic, ja que havia de cobrir els costos del transport.

Exercici 2:
L’endarreriment agrari i el problema de no haver modernitzat tècniques d’agricultura
tradicionals va provocar una ineficàcia a l’hora d’adquirir productes manufacturats
(comerciar), la majoria de la població era pagesa amb ingressos baixos.
Diferents factors negatius entorn a l’agricultura a Espanya, com: la mala qualitat de les
terres, clima extrem, tècniques encara tradicionals i la distribució desigual de les
propietats, va causar que els costos per produir qualsevol aliments pugessin, i en
conseqüència, s’havia de vendre el que s’havia aconseguit a preus més alts també.
Els pocs ingressos generats s’utilitzaven en comprar aliments, majoritàriament, llavors
havien pocs diners per poder comprar productes manufacturats, i la seva demanda de
era molt escassa, per tant, hi havia poca producció també.

Exercici 3:
L’estat espanyol agafava els diners necessaris per realitzar qualsevol acció dins el
país del deute públic, això va presentar el 99% del negoci, mancant la modernització
industrial a l’estat.
Els canvis constants a partir de l’inici del segle XX va fer que tothom es qüestiones si
era profitós, en aquell moment, fundar empreses industrial, en conseqüència va actuar
en contra del procés de modernització borsària.
La falta de bones condicions, juntament amb el gran deute de l’estat, produïa que cap
empresa volgués invertir en la indústria.

Exercici 4:
Com es pot veure al gràfic de barres (font gràfica) dels sectors industrials als diferents
territoris d’Espanya a l’any 1900, hi ha, tan sols, unes poques ciutats que sobresurten
davant les altres. Catalunya i el País Basc són les dues províncies que dominaven en
la industria fabril.
Per part de Catalunya, es pot veure com hi ha una gran importància al sector tèxtil,
amb una gran posició al mapa per poder realitzar exportacions i importacions. Per altra
banda, el País Basc predominava en el sector metal·lúrgic, amb mines que produïen
grans quantitats de metalls (ferro, carbó).
Es pot apreciar com, respecte altres regions, el País Basc i Catalunya, van ser un dels
pocs territoris capaços d’avançar i fer modificacions a la seva indústria, deixant de
banda sectors tradicionals com les agroalimentàries, ceràmica, vidre...

Exercici 5:
El fet que l’agricultura no s’hagués modernitzat abans va originar una escassa
capacitat d’adquirir productes manufacturats, en canvi, gran part de la població era
pagesa amb baixos ingressos a partir de productes alimentaris. La indústria tenia una
demanda molt baixa.
La gran quantitat de diners invertits en el deute públic provocà un interès elevat, en
conseqüència va ocasionar que no es pogués invertir en comprar productes
manufacturats i donar incentius per modernitzar l’industria.
A causa de que tan sols van haver dos grans focus (Catalunya i el País Basc) més
avançats i modernitzats en l’industria, amb uns sectors de tèxtil i mineria importants, i
que, en canvi, a les altres zones del país no hi arribes aquests avenços va provocar un
endarreriment a la revolució de l’industria en comparació als companys Europeus.