Apuntes Història Política I Social Contemporània Ub

HISTÒRIA POLÍTICA SOCIAL I
CONTEMPORÁNEA
GRAU EN CRIMINOLOGIA
PRIMER SEMESTRE
HISTÒRIA POLÍTICA I SOCIAL CONTEMPORÀNIA
ÍNDEX pgs.
1. Industrialització i capitalisme…………………………………………………………………………..…………………………………….3
2. El liberalisme……………………………………………………………………………………………………………………………………………....……7
3. Moviments i institucions socials al s.xix……………………………………………………………………………..……….…14
4. Nacionalismes, imperialisme i primera guerra mundial…………………………………………………...19
5. La revolució russa………………………………………………………………………………………………………………………………....…..26
6. El període d’entreguerres…………………………………………………………………………………………………………….…………31
7. Els feixismes i la segona guerra mundial…………………………………………………………………………..……….36
8. Guerra Freda i Descolonització………………………………………………………………………………………………………...46

UD1. INDUSTRIALITZACIÓ I CAPITALISME

1. ELS ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
a. Les transformacions agràries a l’edat moderna
- Nous cicles de cultiu
- Augment de població → ús intensiu de la terra
- Estancament vs impacte dels diferents models
GB: nous sistemes de rotació de conreus. Sistema Norfolk (elimina guaret i integra l’activitat
agrícola i ramadera)
- Canvis i transformacions de l’estructura de la terra (model anglès) → la reducció dels openfields i
el procés d’Enclosures
b. L’expansió del comerç internacional

- A l’Esdat moderna un aspecte que va diferenciar les trajectòries econòmiques d'Anglaterra i la
Xina va ser el paper jugat per les xarxes comercials i les ciutats.
- L'expansió colonial europea i el paper dels Estats en l'era mercantilista. El factor principal va ser el
desenvolupament de l’escalvitud i el comerç triangular
c. Els canvis polítics de l’edat moderna

- Les monarquies europees poder absolut i les tensions amb els poders de la noblesa. Les tensions
a les corts i l’inici del parlamentarisme.
- La Revolució parlamentària anglesa (1642-1689):
- Carles I d’Anglaterra és proclamat Rei (1625)
- Projecte Absolutista, al 1642 s’enfronta al Parlament i s’inicia una guerra civil
- Execució de Carles I al 1649.
- Dictadura d’Oliver Cromwell, Lord Protector (1653-1658)
- 1660: Restauració monàrquica Carles II
- 1689: Projecte absolutista del seu germà Jaume II, fa esclatar la “Segona Revolució” o
“Gloriosa”.
- Proclamació de la seva filla Maria II i Guillem d’Orange
- Monarquia va acabar acceptant la Bill of Rights. Triomf de la Llei sobre el Rei.
- Monarquia parlamentària impulsa un escenari favorable a la industrialització.
↳ decisions que facilitaren el sorgiment de la Revolució Industrial:
- Enclosures acts
- Unificació anglesa eliminant barreres interiors. Integració del mercat.
- Navigation Acts
- Política colonial i d’hegemonia marítima
d. La protoindustrialització: canvis en el sistema de les manufactures

- Durant l’edat moderna (ss. XVI al XVIII):
Augment de la demanda de productes manufacturats
Els comerciants busquen satisfer-la al marge dels gremis
Aprofiten la mà d’obra desocupada o subocupada als camps
- Industrial rural: en base al desenvolupament del gran comerç, de la especialització agraria de

carácter regional, i de la acumulació de capital comercial. El treball es desenvolupa en el sí de la
llar. Especialització del sector textil
- Organització depén del capital mercantil que el proveeix de matèries primeres i s’encarrega de la
comercialització dels resultats.
➔ PER QUÈ A ANGLATERRA?

Hem vist les particularitats en les transformacions institucionals, en les transformacions agràries, en
el comer internacional, i a més a més:
a)Creixementdemogràfici urbanització
b)Dotació de recursos naturals:
- Gran Bretanya compta amb jaciments importants de carbó
- Carbó d’hulla, de molta qualitat, relativament fàcil d’extreure
- Gran diferència respecte a Holanda (disposava de turba)
1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. EN QUÈ VA CONSISTIR?

4 factors que promouen el canvi en el poder econòmic:
a. Mecanització indústria tèxtil
- Augment de la població → ampliació del mercat interior de manufactures barates → més
demanda → s’han de realitzar nous invents.
- Desenvolupament sostenible a partir de la tecnologia: nous invents que creen la demanda
d’altres invents:
- John Kay (1733) → llançadora volant (teler): només un home per utilitzar el teler, es
produeix més teixit → augmenta la demanda de fil
Noves màquines de filar:
- James Hargreaves (1764) → “Spinning Jenny”: fila fins a 80 fils alhora
- Richard Arkwright (1769) → “Water frame”: fila entre 250 i 370 fils alhora
- S. Crompton (1779) → “Mule jenny”: fila fins a 2.000 fils alhora
- Producció de fil supera la capacitat dels teixidors de convertir-lo en tela → necessitat de nova
maquinària per teixir: el teler mecànic d’Edmund Cartwright (1785)
● Què impulsa la innovació tecnològica? Augment població i augment de demanda
b. Transformació de la indústria siderúrgica (la més pesant)

Demanda de material siderúrgic:
• La mecanització d’altres sectors productius
• L’aparició del ferrocarril(1814-G.Stephenson)
1709 - A. Darby utilitza el carbó mineral per fondre mineral de ferro
1784 – H. Cort patenta el procediment industrial del pudelat per a la fabricació de ferro dolç
1856 – H. Bessemer patenta el seu convertidor per a la fabricació d’acer
c. Adopció màquina de vapor

- La mecanització dels processos productius obliga a cercar noves fonts d’energia.
- Primer energia hidràulica, que serà substituïda per un motor de vapor.
- 1711-Th. Newcomen patenta una primera màquina de vapor per extreure aigua de les mines
- J.Watt(1769) millora la màquina de Newcomen
d. Sistema de fàbrica
- Limitacions de la protoindústria → augment de la demanda de manufactures.
- La dependència d’aquestes formes d’energia obliga a concentrar les activitats manufactureres en
fàbriques.
- Implicacions:
● separació del productor dels mitjans de producció
● separació del lloc de treball del lloc de residència
● nous ritmes laborals (i horaris)
● enduriment de la disciplina laboral
● avenços en la divisió del treball i en l'especialització
● nova categoria social: el proletariat industrial
2. LA INDUSTRIALITZACIÓ AL SEGLE XIX. DE L’EXPANSIÓ GEOGRÀFICA A LA II REVOLUCIÓ

INDUSTRIAL.
a. L’impacte de la revolució a l’agricultura
- Renovació de l’agricultura:
• Aporta mà d’obra per la industria
• Mercat en expansió per als productes manufacturats
- Transformacions en la propietat de la terra i l’abolició del feudalisme.
- Atac als comunals
- 1a revolució: milllores rotació i utillatge, introducció dels antecedents dels fertilitzants quimics
(guano peruano, nitrato chileno). Inici s. XIX
- 2a Revolució: 1870, Introducció maquinaria agrícola + fertilitzants químics.
- Increment de la productivitat agrícola
b. Expansió dels transports

- Expansió mitjans de transport
- Ferrocarril
- Reducció costos transport marítim (canal de Suez 1869: va facilitar la càrrega de combustible
entre Europa i Àsia)
c. L'expansió industrial
➔ La industrialització al continent:
- Sector líder bens d’equipament.
- Financiació més exógena. Banca + industria
- Participació activa dels governs
- Fenòmen regional. Desequilibris territorials i diferències dins dels estats nació
➔ El cas alemany
- 1834: Prússia promou la UNIÓ DUANERA (ZOLLVEREIN) entre els Estats del Nord (25). Àustria queda
fora.
- Rei de Prússia: Guillem I amb el seu Primer Ministre Canceller Otto Von Bismarck (canceller de
ferro). Política d’unificació a través d’enfrontaments bèl·lics i accions diplomàtiques
DESVETLLAMENT DE L’ECONOMIA ALEMANYA A PARTIR DE MITJAN SEGLE XIX

- Element dinamitzador: xarxa ferroviària
- Primer línea de ferrocarril 1835
- Va estimular la formació de molt poderoses empreses siderúrgiques, que també podran atendre
a altres tipus de demanda
➔ La industrailaització fora d’europa: eua i el japó

- Desindustrialització de la india i china
- La occidentalització del Japó:
- Era Meiji i la capacitat de mutació de les estructures feudals
- Suport de l’estat i capacitat d’imitació
- Termes culturals: lleialtat, sacrifici etc.
- Avatatges de la tardança innovacions de la segona rev industrial més rapid.
- La transformació dels EUA d’uns societat colonial agraria a una societat industrial.
- Una potent agricultura
- Immens mercat interior
- Innovacions tecniques i producció → Escassetat de mà d’obra i elevats salaris. (fordisme)
➔ Factors condicionants del creixement econòmic nord-americà:

Abundància de recursos naturals
- terra: per conreu i forestal
- reserves energètiques: carbó, petroli
- minerals: ferro, plom, coure, etc.
Escassedat de mà d'obra, va obligar a
- adopció de tecnologia estalviadora de factor treball
- desenvolupar tecnologia
- atracció d'immigrants
Mercat interior de dimensions i elevat poder adquisitiu
- pel fort creixement demogràfic
- pels salaris comparativament més elevats que es pagaven
UD2. EL LIBERALISME
1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM I EL NAIXEMENT DEL LIBERALISME
- Separació de poders
- Naixement de la societat política: Un contracte entre els homes que serveixi per defensar els seus
drets, de tal manera que si, en alguna ocasió, el gobern o l’Estat que s’ha creat per lliure
consentiment en aquest contracte, no servís per defensar-los, o d’alguna forma, els violès, el poble
tindria dret a destruirlo o cambiar-lo per un altre.
↳ Contracte social 1762 → J.J Rousseau (1712-1778):
- Fonament de l’estat legítim
- Radicalisme → sobirania popular i directa com a fonament de l’Estat (es planteja el problema de
la introducció de les masses en el sistema polític).
* Baró de Montesquieu: 1748 De l’Esperit de les Lleis (Ginebra)El liberalisme

- Ideologia política i teoria econòmica que acompanya el procés de revolució industrial.
- Autors liberals més destacats: Adam Smith, Jeremy Bentham, John Stuart Mill
- Plataforma bàsica del liberalisme econòmic:
1.- Propietat privada i apropiació privada dels beneficis
2.- Iniciativa individual
3.- Llibertat d’intercanvi (Mercat lliure)
● Fonaments del Liberalisme polític

- Individualisme → el individu com a subjecte polític
- Llibertat individual, política, econòmica, associació i d’expressió
- Igualtat civil (davant de la llei), no social
- Defensa de la Propietat privada
- Control del poder polític, constitucionalisme, divisió dels poders, parlamentarisme
- Tolerància religiosa → divisió estat/religió
- Sobirania nacional
➔ Principis bàsics del lliurecanvisme

- Divisió del treball
- Lliure mercat → mercat de competència perfecta: garanteix la millor assignació dels recursos →
Mà invisible del mercat
- No a la intervenció de l’estat en l’economia
- Paradigma de l’homo economicus → principi de racionalitat en el comportament dels actors
econòmics en la recerca de la maximització de la utilitat econòmica de les seves decisions.
- Comerç internacional
2. LA INDEPENDÈNCIA DELS EUA I EL NAIXEMENT D’UNA GRAN POTÈNCIA

a. La guerra de la independència (1775-1783)
● El rei Jordi III d’Anglaterra va endurir les condicions del “pacte colonial”
● Va aconseguir que el parlament aprovés noves figures impositives
○ Els colons les rebutgen considerant que ells no han estat consultats;
○ no accepten que altres legislin per ells;
○ es neguen a acatar les lleis dictades per un Parlament que es dipositari de la seva
sobirania
● Canvi de política envers l’expansió cap a l’oest
○ Prohibició d’ocupacions de terres a l’oest de la serralada dels Apalatxes
● Concessió del monopoli de proveïment de té a les colònies americanes a la East India
Company → Boston Tea Party el 1773
● Era el punt de partida d’una escalada de tensions que va conduir el 4-7-1776 a la
proclamació d’Independència i a la Guerra amb Gran Bretanya (1775-1783)
● La victòria de les colònies sobre la metròpoli va conduir a la signatura de la pau de París de
1783
● Van comptar amb el suport de França i Espanya rivals de Gran Bretanya per l’hegemonia
marítima, comercial i política a nivell internacional
● La lluita per la Independència té un fort contingut revolucionari
● Es posa clarament de manifest en la constitució del nou estat (1787)
○ Igualtat natural entre els homes
○ Sobirania popular (parlament bicameral)
○ Separació de poders
○ Llibertat religiosa, política i de premsa
● Una qüestió controvertida: l’esclavitud
○ La seva prohibició es deixà a la discreció de cada estat
○
b. L’arrencada industrial (1820-1860)
L'augment de la demanda internacional va portar als estats del sud a aprofundir la seva
especialització en la producció de cotó
- El cotó es produïa en plantacions treballades amb mà d'obra esclava negra. No era l’únic
conreu que es treballava amb mà d’obra esclava; però sí que era el més important.
➔ Guerra de Secessió (1861-1865)

- Considerada un precedent de les guerres del segle XX (armament i tècniques de guerra)
- Va ser molt cruenta amb 700.000 morts.
- La superioritat numèrica del nord i el seu potencial industrial contribuïren a la victòria
- Comportà l’abolició de l’esclavitud (18-12-1865)
- Fou el punt de partida d’una lluita molt llarga per part dels negres nord-americans per al
reconeixement dels drets civils
c. L'ascens dels estats units al liderat econòmic mundial (1860-1913)

Acabada la Guerra Civil el creixement es reprèn amb força al sector agrari i industrial
- Colonització de l'oest americà ↵
- Procés impulsat pel govern americà
- Es concedia la propietat de la terra gratuïtament al primer ocupant
El procés de colonització de l'oest va tenir conseqüències → aniquilació de bona part de la població

autòctona
➔ La indústria pesada
- Colonització de l'oest → posar en marxa la construcció de les grans línies de FC
- Van tenir-hi un paper rellevant els immigrants xinesos
- Es tractava de comunicar les terres de colonització recent de l'oest amb l'est del país
3. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
- 1770-1880 paral·lelament a la Revolució industrial = transformacions polítiques = revolucions
liberals o burgeses.
- Il·lustració i Liberalisme polític: Qüestionen l'organització política, econòmica i social de l'Antic

Règim (monarquia absoluta de dret diví, estaments per naixement i règim senyorial basat en la
propietat de la terra).
- Antecedents:
1688: Gran Bretanya, monarquia parlamentària. Vida política dirigida per l'alta noblesa i l'alta
burgesia.
1776: Declaració d'Independència Americana
➔ Origens:
- Estancament i crisi de l’economía francesa
- La propagació del discurs idelògic i el clima social de la revolució.
- La revolta dels privilegiats (el descontent de l’aristocracia contra les mesures impositives de Lluis
XVI).
- L’increment de la pressió senyorial sobre els pagesos
Des de 1776 programes de reforma elaborats per alts funcionaris reials que proposaven l'abolició de
l’exempció fiscal de la noblesa i l'església.
- Juliol de 1788: Rei promet convocar els Estats Generals per al mes de maig següent.
- 17 de juny de 1789: El Tercer Estat proclama l'Assemblea Nacional.
➔ Revolta popular: Els motins de subsistències
1775- Revolta generalitzada: saquejos magatzems, sabotatges camins, intervencions mercaderies

Dessacralització de la monarquia
- Taxació popular del preu (dret subsistència)
- Motins (congregació multitud: amenaça violència)
- Contra exportació i especulació (comerciants)
- Exigènciapolítiquespúbliquesdesubsistència
- Assalt a la bastilla
14 de juliol de 1789: Presa de la Bastilla per una revolta popular.

4 d’agost de 1789: Abolició del feudalisme
26 d'agost de 1789: Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
➔ Les forces de la Revolució

- Dificultat de definir socialment el tercer estat: alta burgesía rica de comerciants, industrials,
capitalistes (en la seva majoria lliurecanvistes);
- Petits pagesos al límit de la pauperització; quart estat;petits artesans (després sans- culottes,
contraris al lliurecanvisme)
- Profesionals il·lustrats fautors de la filosofia política de Locke i Montesquieau.
- Totes aquestes forces durant la fase revolucionària trobaran els seus espais i afirmaran els seus
interessos, fins a la reacció termidoriana, quan finalment es consolida l’alta i mitjana burgesia en el
poder
➔ Etapes de la Revolució Francesa

1. Institucions revolucionàries. Maig 1789– tardor 1791.
→ Derrumbament de les institucions de l’Antic Règim i creació de noves institucions
2. Convenció jacobina. 1792-1795. Etapa més radical, “el terror”.
→ Caiguda de la monarquia i proclamació de la República,
3. Reacció Termidoriana. 1795-1799. última fase de la revolució.
→ Superació de l’extremisme i instauració de una república burguesa moderada
➔ Declaracions i Constitucions
● 1789 Declaració dels drets de l’home i del ciutadà
● 1791 Constitució (sufragi censatari)
● 1792 Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciudadana
● 1793 Constitució Jacobina (sufragi universal, dret al treball i a la instrucció. Mai va entrar en
vigència)
● 1795 Nova Constitució (Directori. Sufragi censatari)
●
➔ L’imperi napoleònic (1804-1814)
1804: Napoleó es proclama Emperador = Reformes administratives + redacció codi civil + concordat
amb l'església + creació d'un sistema educatiu centralitzat.
1812: Domini directe o indirecte sobre Europa occidental .
Derrotes de Napoleó: 30 de març de 1814 - La ciutat de París és ocupada i Napoleó és enviat a l’Illa
d’Elba.
1815: Tornada de Napoleó però és derrotat per una Coalició internacional en la Batalla de Waterloo.
➔ Feminisme
- Els fruits de la il·lustració i una revolució liberal: naixement del feminisme • Participació de les
dones
- El feminisme i els principis de la il·lustració
- Revolució i drets de les dones
1789- La marxa de dones sobre Versalles → Taxació del preus del pa

1789- Quaderns de queixes de dones
1791- Declaració de drets (Olimpe de Gouges)
1804→ Codi civil de Napoleó

● “El marit ha de protegir l’esposa i ella ha d'obeir-lo”
● Restriccions en la propietat, herència, educació...
● Negació de personalitat jurídica (denúncies, contractes...)
● Divorci: iniciativa masculina (pàtria potestat del fills)
● Codi penal: desigualtat de càstig (maltractaments, adulteri...)
●
4. LES REVOLUCIONS LIBERALS AL S.XIX
➔ La Restauració
Intents de restablir l'antic règim i l'absolutisme.
● 1815: Congrés de Viena = reconstrucció del mapa polític d'Europa.
● SANTA ALIANÇA = aliança militar entre Àustria, Prússia i Rússia per a mantenir l'ordre
establert i intervenir militarment contra les revoltes liberals
➔ El programa del liberalisme
- Règims constitucionals, que determina drets i deures.
- Separació de poders
- Establiment del dret a vot. Delegació de la sobirania als representants.
➔ Les revolucions de 1820
● Inici de les guerres d’independència a Llatinoamèrica respecte a Espanya i Portugal (
1815-1825)
● Revolució liberal a Espanya: Pronunciament del Tinent Coronel Riego. Trienni liberal
(1820-23). La Santa Aliança envia l’exèrcit dels Cent mil fills de Sant Lluísper a enderrocar el
règim liberal.
● Revoltes a les Dues Sicílies i a Sardenya derrotades per la Santa Aliança.
● 1821: Revolució liberal a Grècia. Inici de la lluita per la independència contra l’Imperi Turc
(1821-1831)
●
➔ Les revolucions liberals del S.XIX
1820
- Inici de les guerres d’independència a Llatinoamèrica respecte a Espanya i Portugal (
1815-1825)
- Revolució liberal a Espanya: Pronunciament del Tinent Coronel Riego. Trienni liberal
(1820-23). La Santa Aliança envia l’exèrcit dels Cent mil fills de Sant Lluís per a enderrocar el
règim liberal.
- Revoltes a les Dues Sicílies i a Sardenya derrotades per la Santa Aliança.
- 1821: Revolució liberal a Grècia. Inici de la lluita per la independència contra l’Imperi Turc
(1821-1831)
1830
- Crisi agrícola i crisi econòmica (pujada de preus, baixos salaris i augment de l'atur: revoltes)
- França: Es substitueix al rei Carles X pel monarca Lluís Felip d’Orleans (monarquia constitucional i
liberal).
- Bèlgica: revolta liberal i nacionalista, s'independitza dels Països Baixos (Holanda). Revoltes liberals
s’estenen per Europa, per exemple a Polònia, aixafada per l’exèrcit rus.
1848
- Les classes mitges i el proletariat reivindiquen els ideals liberals més radicals: Sufragi universal +
sobirania popular + igualtat social = LA PRIMAVERA DELS POBLES
- França: República + Sufragi masculí (és triat president de la República L. Napoleó Bonaparte que
s’autoproclamarà emperador el 1852. Inici del II Imperi Francès fins a la derrota en la guerra contra
Prússia en 1870). Revoltes s'estenen per l'Europa Central i pels territoris italians.
➔ Els estats nació

a. La unificació alemanya
- Romanticisme = conreu llengua nacional, literatura, folklore, música, mitologia, història...
- Confederació germànica – 38 Estats (la majoria eren ciutats-estat i només dos tenien un territori
molt ampli: Prússia i Àustria)
- 1834: Prússia (Estat més industrialitzat i amb molt poder militar ) promou la UNIÓ DUANERA o
ZOLLVEREIN entre els Estats del Nord (25) = comerç, llibertat de moviments a persones i mercaderies
= unificació de pesos, mesures i monedes = xarxa moderna de transport. Àustria queda fora de la
unió duanera.
- Rei de Prússia: Guillem I amb el seu Primer Ministre Canceller Otto Von Bismarck (canceller de
ferro). Política d’unificació a través d’enfrontaments bèl·lics i accions diplomàtiques
● Guerra Austroprussiana: Derrota Austríaca a Sadowa (1866)

● Confederació alemanya del nord (exclosa Àustria) = Estat federal sota el rei
Guillem I de Prússia.
● 1870: Guerra entre Prússia i França (per territoris Alsàcia i Lorena).
● 1871: Derrota II Imperi Francès = Pau de Versalles = II Imperi Alemany = II Reich = 26 estats
federats que conservaven institucions pròpies.
●
b. La unificació italiana
- Itàlia era només una expressió geogràfica i no una unitat cultural amb diferències dialectals.
L’italià literari era la llengua de cultura per influència dels humanistes.
Dividida en regnes i en part ocupada per l’Imperi Austríac. També hi havia els Estats Pontificis del
Papa.
- Moviment cultural = Rissorgimento (músics com Verdi) = mateixa identitat cultural i sentiment
nacional per tot el territori promoguda per la burgesia que volia consolidar un Estat liberal
independent i moderat.
- Regne del Piemont-Sardenya (Estat industrialitzat amb Monarquia constitucional) amb Víctor
Emmanuel II i el seu Ministre Comte Cavour. Projecte d’unificació política.
- 1859: Guerra contra Àustria: incorporen la Llombardia + Estats del centre
- 1860: Exèrcit de voluntaris de G. Garibaldi “camises roges”: S’apodera de Nàpols i Sicília (expulsió
dels Borbons)
- 1861: El Parlament d’Itàlia declara rei d’Itàlia a Víctor Emmanuel II
- 1870: Incorporació de Roma. Unificació finalitza amb èxit però amb diferències entre el nord
industrialitzat i un sud més pobre i agrícola.
UD 3. MOVIMENTS I INSTITUCIONS SOCIALS AL S.XIX

0. CANVIS I TRANSFORMACIONS SOCIALS
Transformacions urbanes:
- Procés de segregació
- Creixement territorial i mobilitat (augment 40% població EUA; eixample)
- Degradació de les condicions d’habitatge obrer (urbanització desigual)
- Condicions sanitàries pèssimes
- La pobreza: llei dels pobres
- Inici de les concentracions metropolitanes i la economía de la especulació imoobiliària.
L'estructura social de classes
- Societat estamental → societat de classes (ruptura model estamental)
- Unificació cultural de la població → estats nació
➔ Formació de classe obrera: EL PROLETARIAT (més de la meitat de la població)

Procés històric que dotava als treballadors industrials d’unes característiques pròpies fruit de
l'herència de tradicions i de la reacció col·lectiva que la seva nova situació li generava.
- Només disposen de la força de treball per subsistir
- Progresiu avenç del treball assalariat, abolició dels gremis, consolidació de la economía
capitalista de mercat.
- Heterogenietat i diversificació.
1. EL MOVIMENT OBRER I EL PENSAMENT SOCIALISTA

➔ El socialisme utòpic
- Els primers teòrics del socialisme demanaven una transformació radical de la societat per
cercar la conquesta de la igualtat social (reacció ètica i moral al patiment dels
treballadors)
- Substitució de la propietat privada per formes de propietat col·lectiva, cooperatives,
comunes.
- Intervenció de l’Estat en la regulació de les relacions laborals.
- Confiaven en poder difondre el seu pensament amb la virtut i l’exemple (rebuig de la via
revolucionària
- Fe en la ciència i el progrés industrial
➔ Ludisme (‘Capità Ludd’) 1811-1817 Anglaterra

- El luddisme va ser una de les primeres formes de revolta articulada contra el sistema de
fàbrica
- Forma de protesta de:
- Els artesans i petits tallers independents contra l’aparició de les fàbriques i la nova
maquinària que amenaçava la seva supervivència
- Els obrers de les fàbriques que veien com la introducció de maquinària més
moderna els deixa sense feina
- Durament reprimit
- Barcelona 1833 → crema de la fàbrica Bonaplata
Revoltes Capità Swing:

- Anglaterra 1830 → centenars d'aixecaments que van posar en escac a autoritats,
arrendataris i clergat
- Destrucció de trilladoras (aquestes maquines van reduir en un 20% la necessitat de treball)
- Crema de collites i graners
- Presa dels diners dels arrendataris
- Enviament de cartes amenaçadores signades per un misteriós líder que, en realitat, era una
metafora de la rebel·lió col·lectiva: el Capitan Swing.
➔ Sindicats i cartisme
Sindicalisme britànic
- 1824: derogació Combination Acts.
- Creació de sindicats de classe moderns
- 1829 Grand Union of Spinners
- 1834 Grand National Consolidated Trades Union
Cartisme
Pas important en el moviment obrer britànic (década 1830)
- Centre de les reivindicacions: transformació profunda del sistema polític britànic
- 1836: es constitueix la Working Men’s Association
- 1838: publicació manifest People’s Charter que contenia les reivindicacions del moviment:
- Sufragi Universal per a tots els homes majors de 21 anys
- Eliminació de l’exigència de disposar de propietats per a ser escollit parlamentari
- Votació secreta
- Igual dimensió dels districtes electorals
- Sou per als parlamentaris
- Parlaments anuals 1839: es presenten aquestes reivindicacions al parlament i són
rebutjades
- 1840: es constitueix la National Charter Association of Great Britain
- El 1842 havien recollit 3M de signatures per recolzar una “segona petició” → rebutjada pel
parlament
- Un tercer intent es va donar el 1848. Tampoc va prosperar
- El moviment havia fracassat però → èxits parcials → llei de les 10 hores (1842) →
conscienciar i mobilitzar a un gran nombre d’obrers
- Principals dirigents del moviment: J. B. O’Brien, Lovett, Feargus O’Connor, R. Owen
Després del 1848, el moviment obrer era capaç, mitjançant científics i intelectuals, d’elaborar una
alternativa econòmica i política.
➔ Socialisme científic
K. Marx i F. Engels van establir-ne els principis teòrics:
- Parteixen d’una anàlisi científica de la realitat social
- Hi té un paper central l’estudi de la història
Per tant:
- l’evolució cap a una societat comunista no es donarà de manera espontània
- cal una revolució proletària
- el proletariat haurà de prendre el poder
- s’instaura la dictadura del proletariat com a pas previ a la instauració d’una societat
comunista
➔ L’anarquisme
- No té cos doctrinari com el socialisme. L’org. política els enfrontava inevitablement
- Defensa de la propietat col·lectiva (col·lectivistes i individualistes)
- L’Estat com a instrument d’opressió que limita la llibertat humana (anarquia = absència
d’Estat)
- Es basen en l’acció directa.
- El sindicat és la forma d’organització preferida. Havia de ser autònom, no jerarquitzat,
assembleari, federal.
- No accepten que la revolució proletària hagi d’estar dirigida per cap partit polític
(espontaneïtat revolucionària)
-
➔ Organitzacions internacionals obreres
Factors que portaren a la formació d’una organització obrera internacional:
- La difusió de la industrialització i el creixement del nombre d’obrers.
- La presa de consciència per part d’aquests obrers.
- La difusió creixent de les idees dels pensadors socialistes i anarquistes.
El naixement de la I Internacional:
- 1864 Exposició universal de Londres → Trobada de dirigents obrers → Es decideix crear la
Internacional
- Marx és encarregat de redactar els estatuts i el manifest fundacional. Estableix els dos
principis bàsics de l’organització:
- l’alliberació de la classe obrera havia de ser obra dels mateixos treballadors
↳ la conquesta del poder polític era el seu primer objectiu per aconseguir-ho
En el Congrés de Ginebra (1866) s’acorden els acords que guiaran el moviment obrer:
● Jornada laboral: 8 hores
● Supressió del treball infantil
● Millora de les condicions de treball de les dones
● Lluita contra els exèrcits permanents
● Abolició de la propietat privada dels mitjans de producció
Cap de ben poc la I Internacional va acabar fracassant principalment per:
- divisions internes: enfrontament Marx-Bakunin (Bakunin rebutjava que la lluita dels obrers
s’hagués d’orientar cap a la conquesta del poder polític; expulsió de Bakunin (1872 congrés
de l'Haia)
- fracàs de la Comuna de París 1871
↳ Insurrecció revolucionària a París el 1871 en el context de la guerra franco-prussiana

• Derrota estrepitosa de França a Sedan (2 de setembre de 1871)
• Caiguda del règim imperial ( Napoleó III ) → Proclamació de la III República (Thiers)
• París es assetjat per les tropes de Prússia i Thiers proposa la capitulació
• La milícia popular no ho accepta i es prepara per continuar la resistència.
• Thiers ha de fugir i es proclama la Comuna de París
• Els tallers són abandonats pels patrons i se’n fan càrrec les associacions obreres
• Es considera el primer govern obrer de la història
• Thiers amb el vist-i-plau i la col.laboració de Bismarck va sotmetre París
• La repressió va ser absolutament contundent i brutal: 20.000 morts i afusellats, 38.000
presoners i 10.000 exil·lats
Cop molt dur pel moviment obrer internacional considerat incitador de la Comuna
2. EL MOVIMENT FEMINISTA
➔ Revolució francesa i feminisme
Fruits de la il·lustració + revolució liberal → naixement feminisme:
- Participació de les dones
- Feminisme i principis de la il·lustració
- Revolució i drets de les dones
★ Primera onada: El moviment sufragista (1880-1930). Europa i Estats Units
★ Segona onada: Finals anys 60 i 70
➔ Sufragisme (1848-1930)
- Primer document sufragista: Manifest de Seneca Falls, 19 de juliol 1848
- Reivindicacions: drets polítics i drets socials + lluita sufragi
- Mètodes de lluita: protesta civil, marxes/manifestacions, meetings, vagues de fam,
encadenaments, interrupció conferències, diaris, associacions, sindicats…
● 1918: reconeixement dret a vot de les dones a Austria
****El moviment sufragista es juntament amb el moviment obrer un dels moviments socials que
van esquerdar i transformar la societat liberal decimonónica.
➔ Experiència de les dones

- Valorització treball femení. Nova formació, es difuminen de les barreres que separaven treball
femení i masculí. Consciència de la pròpia capacitat
- Accedeixen a nous llocs de feina, a la fàbrica, substitueixen a l’alcalde, en l’educació, als serveis
- Nova independència econòmica. Guanyen millors salaris que per exemple en el servei domèstic
(en declivi davant les noves oportunitats laborals)
- Període descrit com un “festival de desordre femení”. Món de dones, nous rols socials, llibertat,
lesbianisme
- Frustració masculina. Castració real o imaginada, contrast amb l’experiència femenina a la
rereguarda. Antiherois i seqüeles de la guerra
➔ Impacte de la guerra en la posició social de les dones

Dret a vot
- Rússia 1917 - UK 1918 (30 anys) - França municipal 1919 (30 anys) - Alemanya 1919 ( igualtat)
I l’herència del moviment feminista de preguerra?
- Dificultats internes en el moviment feminista
- Desig de tornar a la societat estable i tradicional en nom dels ex-combatents i la
reconstrucció nacional
- Acceptació de propostes no igualitàries i desmobilització (vot/món laboral, les
treballadores són acomiadades)
- Treball femení enexorable però prioritat als veterans
- Restaurar la identitat masculina
- Reacció: complementarietat dels sexes
-
➔ Feminisme i pacifisme
- Tradició de feminisme pacifista. Associació Internacional de dones 1868.
- Des de 1900 sorgeixen diferents associacions pacifistes femenines de caràcter socialista o
aristocràtic
- Sylvia Pankhurst vs Emmeline Pankhurst
- En una societat amb dret a vot per les dones no predominaria el militarisme
- 1915 es crea la Lliga internacional de dones per la pau i la llibertat. Congrés internacional de dones
per la pau. La Haia 1915.
- Les peacettes contribueixen a la política internacional. Ofensiva diplomàtica malgrat no tenir
drets polítics
- Pautes per la pau:
● Arbitratge internacional
● Congrés internacional
● Contra el dret de conquesta
● Dret a l’autonomia i un parlament democràtic per tots els pobles
● Drets polítics iguals per dones i homes
3. INSTITUCIONS DE PROTECCIÓ SOCIAL

- Entre 1880 i 1930s: augment i diversificació de la despesa pública social
- Moviments socials → l’estat incorpora reformes socials
Regulació treball infantil
Nova llei de pobres 1834: difusió ideologia liberal i darwinisme social → només els millors
podien subsistir → implantació tractaments de la pobresa selectius i repressius →→ Es
culpava de la pobresa al mateix individu i la manera de sortir-ne era responsabilitat de
l’afectat.
Política de benestar social:
○ Alemanya: assegurança de malaltia, pagament de pensions en cas de malaltia o
accident i assegurança de vellesa
○ Gran Bretanya: pensions de vellesa, bosses de treball i assegurances de malaltia,
accident i atur
○ França: pensions de vellesa
* Límits protecció social: no s’aplica sobre el treball agrari, el domèstic i el que és a domicili
UD4. NACIONALISMES, IMPERIALISME I PRIMERA GUERRA MUNDIAL
1. ELS NACIONALISMES
NACIÓ: Grup humà que és conscient de formar una comunitat per un conjunt de trets diferencials
(polítics, culturals, lingüístics, econòmics, i/o socials), generalment vinculat a un territori, amb un
passat (real o imaginari) i un projecte de futur comuns, i que reclama el dret a l’autogovern.
ESTAT: Institució que reivindica i exerceix, amb èxit, el monopoli de la violència legítima dins d’un
territori (Max Weber).
ESTAT-NACIÓ: Fusió de la dimensió cultural i la maquinària política
➔ Un fenomen modern
- Modernització i construcció de la nació. Nation Building
- L’Estat i la formació de la nació
- Transició del món antic règim- rural-local, al món urbà capitalista
- Necessitats de l’Estat i el capitalisme, la divisió del treball, una producció i organització més
centralitzada i àmplia, necessita una cultura comú una mateixa llengua (mobilitat laboral, de
comunicació, mercats amplis). Necessitat d’una comunitat més àmplia.
- Substitució de la identitat camperola per la cultura de les elits
- L’estat construeix la nació. Nacionalisme fa la nació no a l’inrevés. La nació és la comunitat ubjecte
a l’Estat. Comunitat Cívica.
Cultura i idioma estandaritzat
- Resistència a la centralització, progressiva assimilació.
- Existeixen identitats protonacionals però l’estat i el nacionalisme fan les nacions a través de
mecanismes com estandardització de la llengua, mitjans de comunicació i invenció de la tradició
(herois, passat nacional, símbols de cohesió social
- Democratització implica cohesió de la pròpia comunitat diferenciació d’altres comunitats
(associat a drets)
- Fenomen modern: novel·les, diaris, compartir un temps simultàniament, passat comú concepte
del temps comú
- Nació unió interna i distinció respecte l’exterior. Forma d’unió en una societat jeràrquica.
- Homo nationalis: subjectivitat específica pràctiques quotidianes de reafrimar la cohesió interna i
la diferenciació respecte l’exterior (llengua, símbols, creences, no adhesió a l’administració sinó a
símbols) primacia de la divisió nosaltres vs estrangers [les elits imposen els seus referents culturals
a unes comunitats que han perdut els seus referents tradicionals a causa de la modernització]
- El nacionalisme engendra les nacions, no al revés (Ernest Gellner).
No és que un grup es diferenciï de la resta perquè tingui trets culturals particulars, sinó que els
grups singularitzen determinats trets perquè han optat prèviament per diferenciar-se.
2. L’IMPERIALISME
A. LA I GLOBALITZACIÓ I LA PRIMERA GRAN CRISI DEL CAPITALISME
➔ Caràcter de la depressió finisecular
- Crisis de tipus antic (època pre-industrial): insuficient producció agrària → creixent tensió entre
població i recursos → ▵ preus els productes de primera necessitat
- Crisis capitalistes (crisi de sobreproducció): excés de capacitat productiva → saturació dels

mercats → acumulació d’estocs → ▽ preus i guanys → desaparició empreses → ▵ atur
➔ Factors que van influir:

- La demanda de mà d’obra i la millora dels salaris a Amèrica.
- El creixement demogràfic a Europa: la majoria de països europeus es trobaven en l'etapa
intermèdia de transició demogràfica que accelera el creixement.
- Factors d'expulsió (push factors) al país d'origen. Impacte directe de les condicions
demogràfiques de la segona meitat del segle XIX
- Factors d'atracció (pull factors) al país de destí, generalment vinculats a les condicions
econòmiques. Bretxa en el salari real.
- Reducció de les traves legals per emigrar
- L'establiment de cadenes migratòries: suport d'amics i familiars emigrants que ajudaven
a finançar el cost del viatge a nous emigrants, i oferien informació o acollida. L'existència
d'emigració prèvia contribuïa a l'augment de nova emigració.
- La ruptura dels vincles amb la terra fruit de la industrialització i l’extensió del treball assalariat
(augment de la dependència d'un salari)
- L’abartiment i millora dels transports: entre 1820 i 1910 les tarifes es van reduir en vuit vegades, el
que va contribuir a facilitar tant la integració dels mercats de productes agraris i industrials com els
grans fluxos migratoris en l'últim quart del segle XIX.
Es creen línies de navegació regular que necessitaven passatgers per fer rendibles els seus viatges i
afavoreixen l'emigració difonent la planificació i preus del viatge i obrint agències que ajuden pels
tràmits i finançament dels passatges.
↳ *Facilita els intercanvis i la integració del mercat
- Comunicacions: element que mancava per fer possible la mundialització de l’economia?
B. L’IMPERIALISME UN FENOMEN POLÍTIC, ECONÒMIC I CULTURAL

➔ Causes
- Causes polítiques: la competició colonial i l’expansió territorial. La sortida als conflictes interns
derivats del malestar interior dels Estats Nació. Recerca científica i inversió tecnològica.
- Causes demogràfiques (una de cada 10 marxarà a l’exterior durant el XIX)
- Causes econòmiques
- Matèries primeres o Nous mercats Desenvolupament de noves regions (crisi de
sobreproducció, 1873, competència i saturació dels mercats del continent)
- Proteccionisme i colonialisme són el mateix fenomen (conquerir mercats per les armes)
- Exemple Gran Bretanya ( pèrdua Amèrica, necessitats mercats, competència Alemanya)
- Facilitats tècniques militars i de transport
- Causes ideològiques i estratègiques de tres tipus. No sempre resultava rentable

- Competència estratègia dominar rutes, protegir el propi espai colonial, comunicació amb
la metròpoli.
- Política interior per exemple alleujar el conflicte obrer, forma de cohesió interna i de
disciplinament intern malgrat diferència de classe (+ emigració)
- Justificació civilitzadora.
- Por a la decadència-dimensió nacional. L’imperialisme un fenomen públic
(premsa). Suport popular també caracteritza l’època de l’imperialisme.
- L’imperialisme és una visió del món i una teoria de la societat i una idea d’”home”
universal, estadis del desenvolupament de la humanitat
- Els anglesos expressió superior de la civilització humana, han d’educar i portar els
valors de la ciència i la racionalitat al món a altres pobles vistos com a nens.
- Per la força es guanyen el dret de definir l’altre. Idea de Raça
- Inspiració Darwinista.
➔ Pràctiques de colonització
- Segle XIX: Racisme biosocial, Darwinisme social .
- Arthur de Gobineau (“Assaig sobre la desigualtat de les races humanes”, 1855)
- Anàlisi científica de les diferències racials físiques en el cos de les persones
- Jerarquització de raça (de l’europeu ari al negre)
- Legitimació/causa secular de la discriminació racial i cultural
- Civilització com a sinònim de control dels impulsos (sexe i violència)
- Hipersexualització dels negres com a projecció en l’altre dels propis
desitjosreprimits. Atribució d’elements de violència irracional al negre
- Positivització del negre no civilitzat innocent i infantil (mite del bon salvatge)
- Defensa de la puresa racial (contra parelles mixtes i mestissatge)
- Imperialisme popular
C. L’IMPERIALISME A FINALS DEL SEGLE XIX I PRINCIPIS DEL SEGLE XX

➔ L’imperi entra en la política internacional 1885-1890
- Hegemonia imperial França i Gran Bretanya substitució de velles potències imperials com
Espanya , Portugal i Holanda.
- La conferencia de Berlín. Segon congrés de Viena
- L’Àfrica entra a les conferències que regulen les relacions internacionals
- Riqueses africanes (diamants or, mines)
- El progrés i la inversió tècnica. Canal de Suez i grans projectes. La colonització moderna i
les infraestructures, gran implicació estatal
- Els projectes colonials no deixen de proliferar. És prioritari evitar el xoc de les grans potències
- Triomf del programa liberal. Llibertat de navegació en les conques del riu Congo i Níger
- La qüestió dels assentaments (possessió del territori, -bula papal, descobriment , colonització
moderna, efectivitat: Complir funcions d’Estat). Una autoritat suficient per fer respectar els drets de
pas i comerç
- Tractats i repartiment sobre el territori i el cos dels africans. La norma del hinterland a l’Àfrica
oriental
➔ L’imperialisme a partir de 1871

- L’expansió de les potències imperialistes
- L’imperi britànic preeminència econòmic, expansió per la Índica, Àfrica Occidental Australia. Cas
paradigmàtic de la Índia, expansió en tres etapes: Companyia de les índies orientals, govern de la
companyia i la coronna(fins 1858), govern de la corona. Egipte procés de modernització però
dependència econòmica (França construcció del canal de Suez 1869) a partir de 1870 França
substituïda per Gran Bretanya). Sudàfrica competència entre colons Boers i anglesos
- L’imperi francès. 1870 enclaus a Indo-Xina, Senegla, Nord d’Àfrica: s’expandeix al Marroc, Tunísia,
Indoxina, Argèlia com a camp base
- Xoc eix anglès i francès a Àfrica: Fashoda 1895.
- França té un territori 14 vegades mes gran que la metròpoli menys assentament però més
afrancesament
- Alemanya: Angola, Camerún Itàlia: Eritrea, Costa índica de Somàlia, Bèlgica el congo
➔ El repartiment colonial
➔ Xoc d’imperialismes a partir de 1890
- Febre imperial a Gran Bretanya, França
- La lluita per la vida, la fortalesa dels pobles, càrrega de l’home blanc, les escoles
d’elit formes servidors de l’imperi (Indian Civil service, o al Service Gentry)
- Els lobbys colonialistes a Gran Bretanya i França. Unió d’esquerres i dretes per la causa
colonialista. Partit colonial Francès, 1902: 200 diputats, lliga colonial, societat d’anàlisi geogràfica,
centres comercials etc. Dos nacionalisme a França: la grandesa a ultramar o a Europa (Alsacia i
Lorena)
- La rivalitat entre França i Gran Bretanya genuïnament colonial
- La participació d’Alemanya en el repartiment colonial més econòmica que colonial pròpiament
- Les particularitats del cas Italià. Imperialisme per interessos polítics, intel·lectuals més que
econòmics. Resultats modestos (exèrcit poc nombrós, emigració poc nombrosa)
3. LA GRAN GUERRA
A. LES CAUSES I EL CAMÍ CAP A LA GRAN GUERRA (1870-1914)
1. La falta de reconeixement d’Alemanya com a gran potència
- Ràpid ascens econòmic d’Alemanya durant les darreres dècades del s.XIX
- Marginació d’Alemanya en el repartiment colonial del món
- Política exterior de Bismarck molt activa a Europa (1882: Triple Aliança Alemanya-Àustria-Itàlia)
2. Les topades entre les principals potències imperialistes i els canvis en l’escenari
internacional
- La guerra franco-prussiana
- La política Alemanya en la qüestió colonial
● La guerra ruso-japonesa (febrer 1904-sept. 1905)
- Des de finals del s.XIX, l’Orient Llunyà s’havia convertit en un dels grans centres de tensió entre les
potències. Tenint l’afeblida Xina com principal zona d’ambició, les potències europees,
especialment Gran Bretanya i Rússia, i les noves potències extraeuropees, Japó i EUA aspiraven a
estendre el seu àmbit d’influència.
- L’agressivitat russa va dur a la signatura de l’aliança britànic-japonesa en 1902. Aquesta aliança
va preparar el terreny per a un enfrontament llargament esperat, la guerra entre Japó i Rússia.
- La victòria japonesa va ser total tant en terra com en mar (sobretot gràcies a la superioritat
tècnica de l’exèrcit), i sense necessitat d’acudir a l’ajuda britànica. La pau es va signar gràcies a la
mediació d’EUA.
→ Conseqüències de la derrota:
- el govern de Sant Petersburg va girar la seva atenció cap als Balcans, aguditzant el
conflicte amb Àustria-Hongria que està en l’origen de la primera guerra mundial.
- primers passos cap a un acord amb França i Gran Bretanya
- la revolució russa de 1905 (considerada el precedent de 1917)
- proposició de Japó com a potència de rang mundial
- la mediació de EUA i la victòria de Japó havien demostrat que havia començat el declivi
europeu, que s’acabarà de certificar després de la Segona Guerra Mundial.
● Les crisis marroquines

- 1905: França es proposa establir un protectorat sobre el sultanat del Marroc
- Alemanya ofereix el seu ajut al sultà del Marroc.
- Conferència d’Algesires 1906 (GB dona support a França).
- 1911 aixecament contra el Sultà. Ocupació del Marroc en contra dels accords d’Algesires.
- Mobilització de cuirassats alemanys, i alertes de GB i Russia.
- L’incident no serveix a Alemanya per aconseguir grans compensacions territorials. (part del
Congo francés
* La intervenció Alemanya al Marroc va ser important perquè:
- Va portar a un acostament de França i GB que amb Rússia acaben constituint la Triple
Entesa (1907)
- Va frustrar definitivament les esperances d’Alemanya de construir un imperi colonial
- Va acabar de convèncer a Alemanya d’intentar una expansió territorial a Europa mateix a
costa dels seus enemics tradicionals: França i Rússia
● La conflictivitat balcànica
3. La conflictivitat balcanica
- Decadència de l’Imperi Turc
- Pugna de les potències europees per fer-se amb el control de territoris en aquella àrea
● Rússia
- Aconseguir sortida al mar per la Mediterrània i ampliar la influència sobre els pobles esclaus de la
zona (Guerra Russo-turca 1877-8)
● Àustria
- Control efectiu dels pobles incorporats a l’imperi austro-hongarès i annexió a Bòsnia 1908
● Pobles balcànics
- Lluita per la independència i en alguns casos amb projectes expansionistes
● Sèrbia
- Defensa els interessos de Rússia a la zona, es creia predestinada a unificar els pobles esclaus de
l’àrea en una Gran Sèrbia i tenia pretensions sobre Bòsnia per assegurar-se la sortida al mar
➔ Creació de la Lliga Balcànica (Sèrbia, BUlgària, Grècia i Montenegro)
➔ Guerres balcàniques:
→ primera guerra balcànica (oct. 1912-maig 1913)
- lliga dels balcans vs. imperi otomà. La Lliga primer va conquistar la Macedònia otomana i
la major part de Tràcia, per després repartir-se els nous territoris conquistats.
→ segona guerra balcànica (juny-agost 1913)
- la repartició de territoris en el Tractat de Londres (1913) provocaria el conflicte entre Grècia
i Sèrbia, aliats contra Bulgària, als quals es van sumar posteriorment Romania, Montenegro i
l'Imperi Otomà; quedant Bulgària obligada a rendir-se davant els seus rivals, perdent molt
del que se li havia promès en un esquema inicial, i quedant finalment reduït el seu espai
territorial.
➔ Preludi de la I Guerra Mundial
4. La cursa armamentística menada per part de les principals potències
“Una empresa alemana, especializada en la fabricación de ametralladoras, consiguió hacer

publicar en Le Figaro que el gobierno francés estaba dispuesto a duplicar el número de
ametralladoras que poseía. Inmediatamente, el gobierno alemán ordenó un pedido de esas armas
en 1908-1910 por valor de 40 millones de marcos, elevando así los dividendos de la empresa del 20
al 30 por 100. Una firma británica, argumentando que su gobierno había subestimado gravemente
el programa de rearme naval alemán, se benefició con 250.000 libras por cada nuevo acorazado
que construyó el gobierno británico, que duplicó su construcción naval” E. Hobsbawm
➔ L’esclat de la guerra
En un món dividit en dues aliances hostils, amb uns estats armats fins a les dents, qualsevol
conflicte a Europa o fora d’ella (África o Àsia) podia provocar un incident bèl·lic que es convertís en
un conflicte armat a gran escala
➔ El detonant
- La Guerra va començar als Balcans
- El juliol de 1914 l’hereu de la corona d’Àustria l’Arxiduc Francesc Ferran fa un viatge a Sarajevo
(Bòsnia)
- Va ser víctima d’un atemptat
➔ Anticolonialisme obrer
Val a dir que no tothom estava d’acord en la guerra
El moviment obrer estava en contra; però, alguns sectors van deixar-se arrossegar cap a posicions
favorables . Fracàs de la II internacional.
En general estava molt estesa la idea que la guerra seria ràpida i curta (i també barata)
D’aquesta manera la guerra va començar entre un clima general d’eufòria
➔ El nacionalisme i la propaganda
- S.XIX: Assignatura història per formar ciutadans responsables i patriotes.
- Proporciona identitat compartida (memòria col·lectiva: mites i símbols), parla d’un destí i missió
comuna.
- Encoratja sentiments solidaritat social, orgull patriòtic, legitima ordre existent.
- Defineix responsabilitats dels bons ciutadans
B. LES ETAPES
1. La guerra llampec
El setembre de 1914, la batalla del Marne va portar a una estabilització dels fronts de guerra.
2. La guerra de trinxeres
- Front occidental tenen lloc dues cèlebres batalles al 1916: Berdun i el Somme
· Verdun (febrer-juny) → fortalesa francesa atacada pels alemanys. Baixes: més de 500.000
francesos i 400.000 alemanys.
· Somme (juliol-nov.) → exemple de baixes: 20.000 britànics en un dia
- Industrialització de la guerra (1914-18)
3. El tombant de 1917
Acelerar l’entrada dels EEUU a la guerra:
- Febrer: inici guerra submarina
- Telegrama Zimmermann
Revolució a Rússia (febrer) → sortida de Rússia de la guerra → març 1918 tractat Brest-Litovsk
La retirada de Rússia va portar a Alemanya a iniciar una ofensiva a l’oest (ofensiva de primavera). El
fracàs va conduir a una situació insostenible per als imperis centrals.
- Àustria-Hongria inicia un procés de desintegració (oct. 1918)
- L’esclat de la revolució de la revolució a Alemanya porta a la signatura de l’armistici (nov.)
4. La pau de parís i el nou ordre internacional

C. ELS TRACTATS DE PAU
28 juliol 1919 → Versalles (Alemanya i aliats)
10 sep. → Saint-Germain-en-Laye (Àustria i aliats)
4 juny 1920 → Trianon (Hongria i aliats)
11 agost → Sevres (Turquia i aliats): repartiment de l’Orient Mitjà
27 nov. → Bulgària i aliats
UD 5. LA REVOLUCIÓ RUSSA
1. EL TSARISME I L’IMPERI
➔ Procés d’industrialització
- Es recolza en el capital estranger
- Forta concentració geogràfica
- Molt centrada en la indústria pesada
- L’element impulsor va ser la construcció del ferrocarril (dins del programa de reformes
d’Alexandre II)
- La dècada de major dinamisme va ser la de 1890
- En conjunt, ni les reformes agràries ni el progrés de la industrialització van comportar millores en
el nivell de vida ni de la població de Rússia ni encara menys de la dels països dominats pels russos
➔ La Rússia de finals del s. XIX

- Era una monarquia absoluta, a on el Tsar exercia el poder de manera personal i autocràtica.
- La seva economia era eminentment agrària, i de caràcter feudal. Fins al 1861 no s’aboleix la
servitud, però es manté la pobresa al camp (aparició dels kulaks –propietaris, terratinents- i
mugics – camperols pobres ).
- El Tsar Alexandre III (1881-1894) fomentà una industrialització basada en els ferrocarrils i la
indústria pesada. Aparegué un proletariat molt concentrat en les regions industrials.
2. ELS ANTECEDENTS DE LA REVOLUCIÓ RUSSA A PRINCIPIS DEL S. XX

➔ Causes de la revolució
- El malestar de la població amb el sistema tsarista i l’empitjorament de les condicions de vida.
- La participació de Rússia a la primera guerra mundial
- El desenvolupament del proletariat industrial
- La perpetuitat d’un sistema agrari propi de l’antic règim
➔ Rússia al principi del s. XX
- País endarrerit. Predomini del sector agrari
- 1853-1856: fracàs rus a la guerra de Crimea • 1861: Alexandre II va abolir la servitud –
- No va pujar la productivitat
- El fort creixement demogràfic de la segona meitat del segle porta a una situació crítica
➔ Política 1900
- El govern estava en mans del Tsar
- Monarquia hereditària de dret diví
- Exercia el poder de manera personal i autocràtica
- Es recolzava en quatre pilars:
- la burocràcia
- l’exèrcit
- l’església ortodoxa (subordinada al tsar des de Pere el Gran, el 1721 amb la creació d’un
Sínode Suprem i la supressió del Patriarca Rus)
- la policia política (Okhranka, creada cap a 1880)
- Durant la segona meitat del segle XIX van sorgir diverses corrents d’oposició al tsarisme:
1. El populisme. Partit Socialrevolucionari (SR-”esserites”)

✓ rebutja la industrialització massiva
✓ societat organitzada en petites comunitats pageses socialistes
✓ forma d’actuar violenta
2. El socialisme marxista. 1898: Partit Socialdemòcrata Rus
✓ Principal mandatari: Lenin
✓ 1903, s’escindeix en dos grans corrents: bolxevics i menxevics
3. Partit Kadet
✓ propugna l’enderrocament del tsarisme
✓ implantació d’un règim de democracia parlamentaria
- L’assaig general. La revolució de 1905
- 1904 Rússia entre en guerra amb el Japó
- Empitjorament de les condicions de vida dels russos
➔ Rellevància històrica
- Va sorgir una nova forma d’organització de masses: els SOVIET (consell). Assemblees on es
reunien els delegats de les fàbriques, camperols i soldats
- El Tsar es va veure obligat a concedir reformes:
– convocatòria d’una DUMA escollida per sufragi universal
– programa reformista impulsat per Stolypin
- Es considera un assaig general de la revolució de 1917
3. LA REVOLUCIÓ RUSSA
➔ La revolució de febrer de 1917
- L’espurna que va fer esclatar la revolució va ser la participació de Rússia a la Primera Guerra
Mundial.
- Febrer de 1917: vagues polítiques que l’exèrcit es nega a reprimir. Constitució dels SOVIET i
repartiment de terres als pobles.
- El soviet de Petrograd i la Duma arriben a un acord per formar un govern provisional (abdicació
de Nicolau II al març de 1917). Es convoquen eleccions a una Assemblea Constituent (gener 1918)
- El personatge més destacat va ser Kerensky
- Dues decisions del govern provisional:
a. Complir els compromisos exteriors de Rússia → continuació de la guerra
b. Permetre el retorn dels exiliats → LENIN pot tornar a Rússia.
➔ La revolució d’octubre de 1917

- Entre març i octubre es dóna a Rússia una situació de dualitat de poders.
- El govern provisional, que vol seguir la guerra
- Els soviets, que reclamen “pau, pa i terra”
- Radicalització de la revolució. Els soviets retiren el suport al govern provisional, que cau el 7 de
novembre de 1917 (25 d’octubre en l’antic calendari julià)
➔ Consell de Comissaris del Poble

- Es dissol l’Assemblea Constituent i s’organitza un nou govern, el Consell de Comissaris del Poble,
presidit per Lenin.
- Tractat de Brest-Litovsk (març 1918)
- Confiscació de les propietats de la corona, l’església i la noblesa i repartiment entre els pagesos
- Reconeixement del dret a l’autodeterminació dels pobles que formaven part de l’imperi rus
(república de caràcter federal)
- Nacionalització i control estatal de l’economia
- Al 1918 el partit bolxevic passa a anomenar-se Partit Comunista
➔ La Guerra Civil (1918-1922)

Un cop en el poder, els bolxevics van haver de fer front a una doble oposició
- Els partidaris de la restauració del tsarisme
- L’animadversió de les potències occidentals
- La Guerra Civil va determinar:
1. L’orientació política del nou estat
- negació de la democràcia parlamentària: el gener de 1918 es van celebrar eleccions per
una Assemblea Constituent: Els partits populistes (‘esserites’) implantats en les zones rurals
obtingueren majoria absoluta (51,3% de l’Assemblea Constituent); els bolxevics quedaren
com a segona força, (el 31% de l’Assemblea Constituent).
- subordinació de les institucions polítiques al poder dels soviets
- implantació de la dictadura del proletariat o del partit?
- identificació cada cop més important entre ESTAT i PARTIT (bolxevic, denominat
comunista des de 1918)
2. L’orientació de la política econòmica

Comunisme de guerra
- Socialització de la producció: requisa forçosa de les collites pageses i supressió dels intercanvis
en el mercat lliure → passen a ser controlats per l’estat
- implantació d’una disciplina del treball molt dura: ‘militarització d ela producció’
- centralització de la presa de decisions econòmiques ¡ (Gosplan-Comitè estatal de planificació,
1921)
- supressió del mercat com a regulador de l’activitat econòmica
4. LA CONSTRUCCIÓ DEL SOCIALISME A RÚSSIA FINS A LA MORT DE LENIN (1924)

➔ La construcció política de la URSS
- La Constitució de 1923 crea formalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS),
formada inicialment per la República Russa, la Transcaucàsica (actuals Armènia, Geòrgia i
Azerbaidjan), Ucraïna i Bielorrússia.
➔ Acabada la Guerra Civil…

- No va comportar la suavització dels controls del partit comunista sobre la vida política
- Es va substituir el comunisme de guerra per la NEP (1921)
- sistema d’economia mixta o capitalisme d’estat
- eren tolerats el petit comerç entre particulars i certes formes d’empresa privada
- i, sobretot, es va donar un cert marge de maniobra als pagesos
- La producció agrària, efectivament es va recuperar. Però, la producció industrial li costava molt
aconseguir els nivells d’abans de la guerra
- El 21 de gener de 1924, després d’una llarga malaltia, moria Lenin
- La mort de Lenin avivava diversos debats, entorn a l’orientació que havia de prendre l’estat
soviètic.
- Estaven molt vinculats a la cursa per la successió del fundador de la Unió Soviètica. Els més ben
situats eren: STALIN (rebutjat per Lenin, Secretari general del Partit) i TROTSKY.
5. L’ÈPOCA DE STALIN
Iósif Stalin → Màxim dirigent entre 1924 i 1953:
➔ Política
Inicia una persecució (que en molts casos va comportar l’eliminació física) dels seus contrincants,
Trotsky, el primer:
- Al XIV Congrés del PCUS el 1924 va ser derrotat
- 1925, va ser separat de tots els seus càrrecs al partit i al govern
- 1927 va ser expulsat del partit
- 1929 es va haver d’exiliar
- 1940 va ser assassinat per Ramon Mercader a Mèxic
La gran purga
- Assassinat de Sergei Kirov (dirigent de Leningrad i Secretari del Comitè Central) el desembre de
1934.
- Stalin decreta l’estat d’emergència i posa en marxa una campanya de terror.
- Entre 1934 (XVII Congrés del PCUS) i 1939 (XVIII Congrés):
- 4 - 5 milions de membres del partit i funcionaris van ser detinguts per motius polítics.
- Entre 400.000 i 500.000 militants van ser executats sense judici previ.
- Al XVIII Congrés només repeteixen 37 dels 1966 delegats de l’anterior.
➔ Economia
- Calia portar a terme un voluminós transvasament de recursos del sector agrari cap a la indústria
- Proposà la substitució de la NEP pels Plans Quinquenals
- 1r. pla quinquennal de 1928-33
- L’element central d’aquest projecte industrialitzador va ser la col·lectivització:
- Es va obligar als pagesos a agrupar-se en koljós (suposades cooperatives) i sovjós
(granges de l’Estat).
- Es convertirien en la font principal d’extracció d’excedents – blat, principalment– i mà
d’obra.
- S’inicià una acumulació de capital forçada des de l’Estat
Resultats:
- Pobles sencers foren deportats en negar-se a acceptar la col·lectivització (15 milions de

persones); la fam es va estendre per diverses parts del país (4-5 milions de morts).
- Durant la dècada de 1930, la URSS va tenir un creixement absolutament espectacular (clau per la
victòria a la II Guerra Mundial)
- Les principals activitats industrials van tenir creixements molt forts entre 1928 i 1940 (especialment
la indústria pesada).
➔ Mort de Stalin (1953):

- Problemes: escassetat de bens de consum, corrupció, mercat negre, manca d’innovació, cost de
la cursa armamentística…
- Calia iniciar reformes a nivell econòmic, però també a nivell polític
- Després d’un breu període d’interregne (de Malenkov), el 1955 N. Kruschev inicia el procés de
DESESTALINITZACIÓ
UD6. EL PERÍODE D’ENTREGUERRES

1. EL PERÍODE D’ENTREGUERRES: FRAGILITAT DELS SISTEMES DEMOCRÀTICS I DEL
CREIXEMENT ECONÒMIC
- Règims autoritaris i feixistes
- Creixement desigual
- Fort creixement de la productivitat industrial: difusió de les innovacions que s’havien
produit abans de la Gran Guerra en el context de la Segona Revolució Tecnològica
- Problema: com repartir els guanys d’aquests increments de productivitat
- Sobreproducció mundial de productes primaris → especialment negatiu per LATAM
2. EL PAPER DELS ESTATS UNITS EN L’ECONOMIA MUNDIAL

➔ Prestamista internacional
- Pèrdua del paper de prestamista internacional per part de Gran Bretanya (durant la I G.M.)
- Prenen el relleu els USA
- Tipus diferent de crèdit:
- inversió directa a llarg termini en el cas de Gran Bretanya abans de 1913
- Inversió en cartera a curt termini en el del USA a partir de 1919
- Destinacions preferents del crèdit USA durant els anys vint:
- Europa
- Amèrica Llatina
- Existència d’excedents de capital que no poden ser col·locats a l’interior
- Abans del crac però els EEUU estaven convençuts de la seva prosperitat → Testimoni de la
prosperitat econòmica 1928; President Calvin Coolidge al Congres dels Estats Units
3. LA GRAN DEPRESSIÓ: ELS EEUU

➔ Les causes de fons
- Desequilibris al sector agrari: sobreproducció mundial de productes primaris (agrícoles i miners →
deflació → endeutament → deteriorament capacitat adquisitiva dels pagesos
- Desequilibris sector industrial: augmenta la productivitat; La distribució dels guanys de la
productivitat no es proporcional entre capital i treball → deteriorament de la capacitat adquisitiva
de la majoria de la població
➔ Conseqüències
- Es redueix el ritme de creixement del consum
- El creixement dels beneficis feia que hi hagués capital disposat a invertir
- L’acumulació de beneficis feia que hi hagués un capital que es va canalitzar cap a l inversió
exterior o especulació borsària
* abans del Crash EEUU ja havia iniciat la recessió
➔ La bombolla especulativa
- existència de capital que no trobava un col·locació productiva, confiança en la bonança
econòmica i facilitat per aconseguir crèdit per finançar operacions especulatives a la borsa
*****Especular vol dir comprar barat i vendre car. Una bombolla especulativa és un procés
econòmic per el qual un actiu (bé o possessió) es revaloritza contínuament durant un temps
perllongat i a un ritme molt intens, tant que és d'esperar que el seu valor es corregeixi a la baixa. És
aleshores quan la bombolla esclata. Mentre la bombolla s'infla el valor del bé s'allunya
progressivament del valor de mercat.
L'any 1927 la cotització de les accions va deixar de respondre a la marxa de l'economia real i la
Reserva Federal (FED) va baixar el tipus d'interès amb l'objectiu de reanimar la inversió en
l'economia real.
➔ Conseqüències
- Va tallar sobtadament les sortides de capital dels Estats Units
- Les entrades de capital van contribuir a inflar encara més la bombolla especulativa a la borsa
➔ El crac borsari de 1929

Va obrir les portes a una recessió econòmica com la dels anys 1930s.
- Els errors en les polítiques econòmiques: Les velles receptes neoclàssiques van agreujar les crisis
del període d'entreguerres, perquè ja no servien per a les noves circumstàncies; Els errors van
agreujar:
- Els desequilibris en la dècada de 1920
- La recessió iniciada en 1929, que es va convertir en gran depressió per les crisis bancàries
de 1931, davant la qual els governs van romandre impàvids
- La crisi bancaria: crac borsari + deflació → crisi de confiança en el sistema econòmic i financer →
pànic bancari (retirada de dipòsits) → fallida sistema bancari
- Del crac a la depressió:
- Caiguda del PIB
- Atur
- Tempestes de sorra (1930-1936/1940): sobreexplotació agrícola + sequera = terra més
vulnerable a l’erosió eòlica
➔ Conseqüències socials de la crisi

→ DESNONAMENTS: 1930: 150.000 1931: 200.000 1932: 250.000
→ EN EL CAMP: 6 milions de persones emigraran cap a la costa oest o cap el nord.
400.000 mexicano-estaunidencs tornaran a Mèxic al llarg de la dècada.
4. LES VIES DE DIFUSIÓ DE LA CRISI

- Reducció dels préstecs nord- Americans a l’exterior
- Contracció demanda nord- americana d’importacions
- Els grans perjudicats van ser els països productors primaris (USA: gran productor primari)
➔ El desequilibri dels anys vint a Europa (Gran Depressió a Europa)
Dos factors estructurals
1. Les conseqüències de la guerra
- Els deutes pendents
- La inflació
- Les crisis bancàries de posguerra
- La desestabilització politica i social
- Les conseqüències econòmiques de la pau
2. Los desequilibrios estructurales y los errores de la política económica de los 1920

- Els errors de la politica econòmica
- La vuelta al patrón oro fue descoordinada
- Los desequilibrios del patrón oro:
- Desestabilizó la relaciones financieras
- El ajuste recae sobre los países con déficit
5. LES RESPOSTES A LA CRISI

➔ La incertesa i els errors
- En realitat les autoritats no saben massa que fer ...
- En un primer moment, solucions clàssiques:
- augment de la protecció
- polítiques deflacionàries amb la intenció de fer baixar els preus i atreure capital.
- La persistència de la crisi i la seva intensitat va obligar a cercar altres tipus de solucions
➔ Els USA: Roosevelt i el New Deal

- El president Hoover va fer poca cosa per combatre la Depressió
- El 1933 va guanyar les eleccions presidencials F. D. Roosevelt
- La situació dels Estats Units era absolutament desesperada:
- La renda neta dels agricultors havia caigut un 70 %
- La renda nacional havia caigut un 50 %
- La inversió neta era negativa
- L’atur era del 25 %
EL PRIMER NEW DEAL
- Reforma del sistema bancario.
- Medidas de apoyo a la agricultura.
- Ley de Recuperación de la Industria Nacional
- Política de obras públicas: Infraestructures.
Les prioritats eren:
- Sanejar el sistema financer, per a evitar els abusos especulatius i restablir la confiança del
públic en les institucions bancàries.
- Reduir l'atur, reactivant la inversió i impulsant el consum.
- Assolir un repartiment menys desigual de la renda -promesa en gran mesura incomplida-
- Reduir la precarietat econòmica amb una sèrie de prestacions socials i drets laborals -
aconseguits en part-
L'aplicació del New Deal va originar àmplies reformes en l'organització de la vida econòmica
nord-americana, sobretot en cinc àmbits: política monetària i financera, política pressupostària,
política agrària, política industrial i millores socials.
a. Política monetària i financiera

I. Banca i borsa: (els ciutadans van recuperar la confiança en el sistema bancari)
Emergency Banking Act.
Va obligar a un tancament temporal dels bancs (banking holiday) per a sotmetre'ls a una
inspecció > 50% van ser considerats solucionis, 45% van reobrir després d'alguna reforma i ajuda
estatal (crèdits a través de la Reconstruction Finance Corporation) i 5% van ser liquidats.
Glass Steagall Banking Act.

Va augmentar la solidesa del sistema bancari separant bancs comercials i bancs d'inversió i
obligant-los a cobrir el risc dels seus dipòsits amb una assegurança obligatòria. Va establir la
Securities and Exchange Commision, que va prohibir les operacions a llarg termini, va dissoldre les
societats de cartera contràries a l'interès general i va realitzar funcions d'inspecció i informació. Va
crear institucions de crèdit estatal per a determinats sectors (agricultura, indústria, comerç
exterior).
II. Política monetària:

Recordem que una de les causes principals de la gran depressió va ser l'aplicació de polítiques
monetàries inadequades, a causa de l'adhesió dels polítics a la ideologia del patró or (el
manteniment del patró or es considerava un requisit sine qua non per a la prosperitat). Per això,
l'Administració Hoover es va equivocar tant en el seu intent de solucionar la crisi.
→ L'Administració Roosevelt va decretar l'abandó del patró or i la devaluació del dòlar (un 41% en
1934). Això va provocar:
- l'abaratament de les exportacions i l'encariment de les importacions nord-americanes.
- la fugida de capitals cap a EEUU.
Pressió deflacionària sobre la resta del món → devaluació de les altres monedes.
b. Política pressupostària
-Roosevelt es va apartar de l'ortodòxia pressupostària del “dèficit zero” (equilibri
despeses/ingressos), incrementant la despesa pública, per a estimular el consum, i així reactivar
l'economia.
- Els intents d'augmentar la pressió fiscal sobre les grans fortunes van fracassar (fins al
rearmament i la II GM), així que no es van corregir les desigualtats de renda.
- Els Programes d'Ocupació Pública (Public Work Administration, PWA) per a lluitar contra l'atur:
c. Política agraria
La política agrària del New Deal tenia com objectius principals elevar els preus agraris reduint
l'oferta i proporcionar crèdit als agricultors per a garantir una producció racional. Per a complir-los,
va utilitzar 2 instruments:
Agricultural Adjustement Act, que va indemnitzar a qui van reduir la superfície conreada o la van
dedicar a determinats productes, fins que el Tribunal Suprem la va declarar inconstitucional. Va
disminuir la població agrària, però es va mantenir la superfície conreada de productes
excedentaris (blat, blat de moro, cotó, tabac), efecte conjugat de l'augment de la productivitat i la
concentració de treball + capital. La resposta va ser la compra d'excedents per l'Estat a preus
superiors als del mercat mundial, i la seva exportació subvencionada (dúmping). Una política que
encara perdura.
Institució de crèdit rural, que va renovar els crèdits hipotecaris per a evitar l'embargament de
granges i va atorgar crèdits contra collita per a garantir la producció i la conservació del sòl
(afectat per l'erosió i les dust storms). Va beneficiar més als propietaris blancs del sud.
d. Política industrial
El New Deal va intentar rellançar la inversió industrial a través de la National Industrial Recovery Act
(NIRA), un conjunt de disposicions destinades a superar la deflació per la doble via del
manteniment de preus i salaris i l'eliminació de la competència destructiva. ( → augment de
l'afiliació sindical, una gran onada de vagues i ocupacions de fàbriques.)
-Es van suspendre les llibertats de contractació, per a garantir preus i salaris fixos.
Es van suspendre les lleis anti-trust, per a afavorir acords monopolistes que incrementessin els
preus i restringissin la competència. Resultats poc satisfactoris, per incompliments reiterats. En 1935
la NIRA va ser declarada anticonstitucional pel tribunal Suprem.
➔ Regne unit i França

- En Gran Bretaña y Francia, las medidas aplicadas también buscaron la reactivación, aunque con
mecanismos distintos.
- La recuperación británica fue temprana sobre todo en nuevas industrias con importantes
ganancias de productividad
- Temprana devaluación de la libra 1931, permitió una política monetaria expansiva sumado
a una reducción del tipo de interés (abaratamiento del crédito)
- Descansó en el mercado interno, gracias a la recuperación de los beneficios
empresariales, salarios estables y gasto público.
- Tratado de Otawa (1932), centró sus políticas comerciales a sus áreas de influencia
- A partir de 1938 la situación internacional también impulsa al gobierno a influencia
incrementar el gasto en armamento
- La política económica francesa
- Continuó descansando en el mantenimiento del tipo de cambio mediante la
acumulación de reservas de oro, por temor a la inflación, ello suponía en la práctica una
revalorización del franco frente a las divisas devaluadas, las consecuencias fueron
desastrosas: la caída de las exportaciones se prolongaron hasta 1936
- La victoria del Frente Popular (1936): devaluó el franco (mejorar la competitividad
internacional) y aumento de los salarios nominales. Para mantener los beneficios los
empresarios aumentaron los salarios, lo que produjo un estancamiento de los salarios
reales
UD7. ELS FEIXISMES I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Al final de la Primera Guerra Mundial …
→ Avenç de la democràcia
• caiguda de règims autocràtics
• progressos del parlamentarisme
• sufragi universal (femení)
→ Crisi de la concepció de l’estat i del govern característics del segle XIX:

• govern per a una minoria
• sufragi censatari
*Ben aviat es va veure frenat per diverses formes d’autoritarisme o totalitarisme
➔ ¿ Quins factors expliquen aquest canvi de rumb sobtat en la vida política europea ?
1. Debilitat dels nous règims parlamentaris sorgits al final de guerra
- contestats per les classes dominants
- contestats per les classes populars
- dificultats per configurar majories parlamentàries
- inestabilitat política
2. El “perill bolxevic”:
- La revolució es font d’inspiració per les classes populars.
- Reacció conservadora contra els avenços democràtics.
- Nous projectes: el control i la mobilització de les masses.
-
3. Inestabilitat econòmica
- vinculada a l’herència de la guerra durant els anys vint
- deguda a l’esclat d’una crisi sense precedents el 1929
- ATUR
1. ELS FEIXISMES
El feixisme no serà un fenomen exclusiu d’Itàlia i d’Alemanya …
- Ni tan sols van ser aquest països els primers on s’hi va implantar un règim d’aquest tipus
- A Hongria es fa càrrec del poder l’almirall Horthy el 1920
- frustració davant de la mutilació soferta en el tractat de Trianon
- revolució comunista encapçalada per Béla Kun
- El 1922 Mussolini iniciava la construcció d’un estat feixista a Itàlia que va servir de model a molts
altres països europeus
- Des de l’Espanya de Primo de Rivera (1923-1931) i Franco (1939-1975) fins a la Polònia de Pilsudsky
(que protagonitzà una “marxa sobre Varsòvia” el 1926) passant pel Portugal de Salazar (1926-68 /
1974)
➔ A què ens referim amb el terme feixisme ?

1. Règims polítics que neguen:
- el principi de sobirania popular
- el pluralisme polític
- la democràcia parlamentària
2. Règims de partit únic dirigit per un líder carismàtic
3. Desplaçament del centre de gravetat política des de l’individu cap a l’estat
- l’individu és anul·lat per conceptes com “pàtria” “nació” o “raça”
- la identitat col·lectiva passa per davant de la identitat individual
4. Nacionalisme exacerbat
5. Orientació expansionista i imperialista de la política exterior
6. Política militarista i bel·licista
7. La política econòmica es caracteritza per
- forta intervenció de l’estat en l’economia
- decidida orientació autàrquica
8. A nivell social propugnen la substitució del sindicalisme lliure de classe per formes diverses
de sindicalisme obligatori interclassista
9. El feixisme es presenta com una via intermitja entre la societat liberal- capitalista i la
societat comunista (que s’estava assajant a Rússia)
➔ Els fonaments ideològics dels feixismes al món d’entreguerres

a. El nacionalisme
- l’exaltació de la identitat nacional
- la pàtria com a fonament del consens interclassista
b. El racisme com a pràctica política
- Alfred Rosenberg (1932) , Mythe du XXe siècle.
- H.S.Chamberlain (1899),
Fondements du XIXe siècle. Fundà l’ any 1927 a Bayreuth un centre d’ estudis antisemites.
- Dietrich Eckart,fundador de la Societat de Thule 1920
- Oswald Spengler (1920). Le décline de l’ Occident , esquisse d’ une morphologie de l’ Histoire
universelle
c. El corporativisme catòlic
- En la configuració de l’ideari feixista havia tingut una forta influència la De Rerum Novarum, de
Lleó XIII (representa una presa de posició de l’església davant de l’anomenada “qüestió social)
- Critica el deteriorament de les condicions de vida de les classes populars que estava comportant
la industrialització
- Es posiciona en contra dels postulats socialistes
- Proposa una via alternativa: l’organització corporativa de la societat
- La lluita de classes ha de donar pas a la col·laboració entre les classes
➔ L’ascens del feixisme

- Enfrontaments socials – forces sindicals + malestar dels soldats desmobilitzats.
- La revolució sembla imminent.
- Terratinents i empresaris es preparen per la resposta.
- 23 de març de 1919 Benito Mussolini funda los Fasci Italiani di combattimento.
- Creix a la zona agrària central – Esquadrisme
- Partito Nazionales Fascista – 1921.
- Marxa sobre Roma – 30.000 homes – El rei encarrega govern a Mussolini
- Plens poders a Mussolini – guanya unes eleccions sota un clima de repressió.
- 1925 es nombra cap del govern i la construcció de l’Estat feixista.
➔ L’Estat feixista
- Política econòmica intervencionista: benefici grans terratinents i empresaris
- Pacte amb la burgesia i les classes altes: Carta del lavoro –
- Acord amb l’església: Pacto de Letrán
2. EL NACIONALSOCIALISME
➔ La República de Weimar 1918-1933
La República de Weimar va passar per 3 etapes:
1. 1918-1923
✓ forta inestabilitat econòmica i política
✓ Revolució – repressió i cops d’estat
✓ Hiperinflació
2. 1924-1928
✓ etapa d’estabilitat política i prosperitat econòmica.
✓ G. Stresemann – Membre del “Partit Popular”, molt de dretes i molt nacionalista, va saber
conduir-lo cap a posicions força moderades.
- Va ser l’artífex de la solució de la hiperinflació negociant la retirada del Ruhr,
acabant amb la resistència passiva incentivada per anteriors governs, reprenent el
pagament de reparacions i negociant amb els americans el pla Dawes.
- Com a ministre d’Afers Ext. (de Canceller només en va ser un any) va aconseguir el
reconeixement internacional d’Alemanya tenint un paper destacat en la
conferència de Locarno (1925) en que va acceptar les fornteres establertes en el
tractat de Versalles, i essent un dels artifexs del Pacte Briand-Kellogg que
renunciava a la guerra com a formade resoldre conflictes internacionals. El 1926, va
aconseguir l’entrada l’Alemanya a la Societat de Nacions (per la porta gran ja que
va ser admesa com membre del Consell permanent).
- El mateix any va rebre el Nobel de la pau compartit amb A. Birand.
3. 1929-1933
✓ Crisi econòmica
✓ Tensions polítiques
✓ Brüning

➔ L’aparició del nazisme
Els comunistes no van ser els únics a posar en qüestió el règim republicà per la dreta, els
nacionalistes també el qüestionaren
- descontents per les condicions de rendició imposades a Alemanya
Finalment els problemes econòmics tampoc ajudaren a la consolidació del nou règim
- hiperinflació
D’aquest context d’inestabilitat política i importants problemes econòmics va sorgir el nazisme
➔ L’ascens del nacional socialisme

- 1919: Anton Drexler crea el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP)
- El 1921 A. Hitler es posa al capdavant del partit. El dota d’una organització paramilitar: les SA
convertides en SS el 1925
- 1923: Hitler protagonitza el Putsch de la Cerveseria (Múnich)
- Hitler va ser empresonat.
- La bonança econòmica dels anys 1924-28 i la relativa estabilitat política de l’època Streseman
van aturar l’ascens del nazisme
- L’esclat de la crisi de 1929 va fer guanyar adeptes al partit nazi. especialment a causa de l’errònia
política econòmica posada en marxa pel Canceller Brüning per fer front a la crisi
- L’experiència de la hiperinflació de 1923 va portar Brüning a portar una dràstica política
deflacionària amb uns efectes absolutament nefastos.
- Guanya suports entre:
- aturats i pagesos
- classe mitjana delerosa d’ordre
- la gran indústria i les finances
- A les eleccions de 1930 el partit nazi ja va aconseguir un suport electoral important, però cap de
dos anys amb l’agreujament de la crisi, el partit va aconseguir el suport de 14 milions de votants. En
les eleccions de 31.7.1932 va obtenir 230 diputats de 607. Per tant, quedava però encara lluny de la
majoria absoluta. Repetició d’eleccions, perd molts diputats i el partit arruïnat.
➔ L’ascens al poder
- Hindenburg proposa govern de dretes- provisional- conservadors + militars + Hitler de Canceller.
NSDAP en minoria però control de la policia.
- Febrer 1933 Hitler canceller – discurs
- Noves eleccions al març de 1933. Amb el control de la policia comença eliminar i perseguir a la
oposició.
- Policia auxiliar amb membres de les SA (Sturmabteilung – Secció d’assalt) I les SS (Schutzstaffel )
esquadra de protecció
- 27 de febrer incendi del Reichstag – estat d’excepció. Decret fundacional del Tercer Reich.
- Campanya de terror contra comunistes, socialistes i jueus.
- A les eleccions no obté la majoria, 43,9% dels vots. Necessita dels conservadors. Pla per prendre el
control absolut. Pressió i suport condicionat del Zentrum – catòlics-
- El maig de 1933 es suprimeixen els sindicats- i el juny NSDAP partit únic-
- En 4 mesos i amb la tolerància dels representants de les classes altes de la societat alemanya es
liquida la democràcia.
➔ La consolidació del poder

- Consolidar supports socials i dels militars.
- Calmar les aspiracions revolucionàries de les SA.
- La nit dels ganivets llargs - detenció i assassinat dels principals membres de les SA.
- 1934, mor Hindenburg – Hitler acapara els poders de cap del govern i de l’Estat.
- Militars i empresaris es posen al seu costat.
➔ L’alemanya nazi
- Mantenir la puresa de la raça – De l’esterilització a la desjudaització. La nit dels vidres trencats –
novembre de 1933.
- Renovació cultural – reacció contra les avantguardes – la nacionalitzacióde l’art.
- Depuraciódebiblioteques– persecució d’artistes –
- Art monumental + el culte al cos humà
- Consens ampli de la societat alemanya
- La propaganda – la ràdio i el cinema.
→ Característiques més rellevants:

- Increment continuat de la despesa pública
- Fins al 1936 es va donar prioritat a les obres públiques
- A partir de 1936 es prioritza el rearmament
- Control rigorós dels preus i dels salaris
- El salari real va disminuir lleugerament
- Es va reduir el consum
- Es va obligar a les empreses a contribuir a l’augment de la despesa del govern
- Es va establir un control estricte sobre el comerç exterior
- acords de clearing (E. Xammar, Crónicas desde Berlín, p. 218)
- Sistema de pagament internacional, basat en un procediment de compensació que
elimina la necessitat de l’ús de divises estrangeres…
- Endeutament interior
→ Límits del creixement econòmic nazi

-Baix creixement de la productivitat
-Escassesa de matèries primes
-Escassesa de força de treball
-Empitjorament condicions de vida
→ Política exterior
- A partir de 1935 Hitler inicia una política exterior desafiant que posava en qüestió la legalitat
internacional
- gener de 1935: annexió del Sarre
- març de 1935: restabliment del servei militar obligatori
- març de 1936: va remilitaritzar Renània
- 1936: constitució de l’Eix Roma-Berlin. Intervenció a Espanya

- 1938: va procedir a l’Anschluss
- reclamació dels Sudets. Conferència de Munic
- Signatura del pacte Germano-Soviètic
- Abril 1939: exigència de la devolució de Danzig
- 1 de setembre de 1939: invasió de Polònia. Comença la II Guerra Mundial
3. LA II GUERRA MUNDIAL
➔ Causes:
a. El llegat de la primera guerra mundial
Les fissures de Versalles i la crisi de la seguretat col·lectiva.
- Aquestes qüestions han pogut ser presentades per alguns historiadors com els orígens remots de
la II Guerra Mundial.
- Entre el 1919 i el 1939 hi havia hagut progressos significatius en la construcció d’un sistema de
seguretat col·lectiva que haurien servit per conjurar els perills bèl·lics derivats de com es va cloure
la Primera Guerra Mundial.
- Cal aleshores cercar els orígens de la II Guerra Mundial en els problemes i les dificultats operatives
d’aquest sistema de seguretat col·lectiva que es va construir al final de la Guerra.
- La humiliació d’Alemanya
- La insatisfacció italiana
b. La inestabilitat política i econòmica dels anys vint i trenta (entreguerres)

- La inestabilitat econòmica i política d’entreguerres que va conduir a l’ascens de règims feixistes
amb una clara voluntat expansionista.
- Els tres que es mostraren més agressius foren Itàlia, Alemanya i Japó.
- Durant la segona meitat del anys trenta anaren establint aliances militars de manera que
es va anar configurant un dels dos bàndols contendents
- L’Eix Roma-Berlín (set. 1936)
- aliança que comença a actuar en la Guerra Civil Espanyola
- es reforça posteriorment amb la signatura del Pacte d’Acer
(22-maig-1939) d’ajuda militar mutua
- Pacte Antikomintern (set. de 1936)
- entre Alemanya i Japó (s’hi incorpora Itàlia l’any 1937)
- La resta d’aquests règims en la majoria dels casos adoptaren una política

col·laboracionista amb alemanys i italians o si més no mantingueren una actitud
d’ambigüitat calculada per tal de noenemistar-s’hi.
- En el primer cas hi torbaríem, per exemple, l’Hongria de Horthy
- En el segon cas se situarien els règims feixistes ibèrics de Franco i Salazar.
c. La debilitat del sistema internacional

A partir de 1935 aquests règims feixistes i especialment l’Alemanya de Hitler inicien una política
exterior desafiant que posava en qüestió la legalitat internacional
d. El fracàs de les democràcies liberals front l’avenç dels feixismes

- Fracàs de la política del “appeasement”

- política adoptada pels conservadors britànics en una conjuntura internacional en què per una
banda temien l’amenaça comunista i per altra subestimaven de l’amenaça feixista
- màxima expressió d’aquesta política van ser
- La retirada de les Brigades Internacionals i l’abandó de la República Espanyola (política de
no intervenció tant dels conservadors britànics com del Front Popular francès de Leon Blum
avalada pel Comité de no-intervenció de la Societat de Nacions)
- Les brigades internacionals eren unitats integrades per voluntaris estrangers. Els primers
grups es formaren el1936 amb participants de l’Olimpíada Popular de Barcelona. La seva
organització es plantejà en la reunió del Komintern del 26.7.1936 amb el propòsit de posar
els voluntaris sota la direcció comunista. El centre de reclutament es va establir a París sota
el comandament de Josip Broz Tito. El centre d’instrucció militar s’establí a Albacete. Hi
participaren combatents de més 50 països. Una resolució de la Societat de Nacions de
15.10.1938 n’ordenà la retirada. 1/3 moriren en combat (GEC)
- La claudicació davant de Hitler en la reivindicació dels Sudets txecoslovacs (Conferència de
Múnich, setembre 1938)
→ La crisi dels Sudets:

- Existia una minoria alemanya de 3’2 milions (22% de la població txecoslovaca
- La zona més rica de Txecoslovàquia
- Es convoca la Conferència de Munich amb Mussolini d’àrbitre i Alemanya, França i Anglaterra.
S’imposa la política de l’apaivagament
- Es cedeixen els Sudets a Alemanya el març de 1938, es queda tot el país
- La següent serà Polònia(1/9/1939)... → IIGM
4. EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA
a. Setembre 1939-juny 1941 → Etapa de clar domini alemany
Alemania desarrolló sus operaciones sin apenas encontrar resistencia (guerra relámpago,
blitzkrieg).
- Alemanes y rusos ocupan Polonia en pocos días.
- Alemania conquista Dinamarca y Noruega.
En mayo de 1940 se inició la campaña de Europa occidental
- Ocupación de Holanda y Bélgica (en 48 horas).
- Penetración en Francia por Les Ardennes (fracaso de la línea Maginot). París cae el 14 de junio de
1940.
- Los alemanes ocupan el norte y oeste de Francia. El resto del país queda en manos de un
gobierno colaboracionista (Vichy) encabezado por el mariscal Philippe Pétain.
- La derrota de Francia animó a Mussolini a entrar en la guerra.
- Finlandia, Estonia, Letonia y Lituania pasaron a control soviético.
- Las tropas alemanas continuaron avanzando por Europa occidental: “Batalla de Inglaterra”, que
se saldó con la victoria de los ingleses. La insularidad y la supremacía naval británica impidieron el
triunfo de los alemanes.
Gran Bretaña quedó como el único país enteramente libre de la invasión nazi.
A finales de 1940, Hitler se planteó pactar con los británicos el final de la guerra. Pero el gobierno
británico, encabezado por Winston Churchill se negó.
→ Europa bajo el orden nazi:

- Constitución de regímenes colaboracionistas (en Francia con Pétain; en Bélgica con Dregrelle; en
Noruega con Quisling...).
- Saqueos, expropiaciones y requisas de todo tipo de bienes en los países ocupados (alimentos,
armas, materias primas...).
- Traslado forzoso de mano de obra a Alemania.
- Represión de carácter político y racial (campos de concentración y exterminio, “la solución final”:
Auschwitz, Mauthausen, Treblinka... símbolos del horror y la barbarie nazi).
→ La resistència
- Cas francès (24 juny 1940-25 agost 1944)
- Partisans o maquis: Guerrillers antifeixistes amagats a les muntanyes
- Resistència clandestina: sabotatge i espionatge
- Yugoslavia
a. juny 1941 - gener 1943 → La guerra adquireix un abast mundial

- Ante el fracaso de la batalla de Inglaterra, Hitler decidió trasladar la guerra a otros frentes.
- Verano 1941: se inicia la “campaña de Rusia”. Las tropas alemanas llegan a las puertas de Moscú.
- Diciembre 1941: Japón ataca (por sorpresa y sin previa declaración de guerra) la base
norteamericana de Pearl Harbor, en las islas Hawai. EEUU declara la guerra a Japón y, por extensión,
a los países del Eje.
- En África, los alemanes intentan hacerse con el control del canal de Suez (Afrika Korps, Erwin
Rommel).
- Durante 1942 se vive una situación de relativo equilibrio de fuerzas.
b. gener 1943 - setembre 1945 → Esfondrament de les potències de l’EIx

1943: la guerra da un vuelco.
- “Batalla de Stalingrado”. Primera gran derrota de las tropas alemanas.
- “Batalla de Guadalcanal”. Los norteamericanos, al mano del general McArthur, vencen a las tropas
japonesas.
- Italia, tras el golpe de estado contra Mussolini, firma el armisticio.
- Aparición de movimientos de resistencia:
● Francia (De Gaulle)
● Yugoslavia (Tito)
1944: los aliados consiguen progresos en todos los frentes
- Los soviéticos toman la iniciativa. El Ejército Rojo libera Polonia, Rumania y Bulgaria.
- 6 de junio de 1944. Desembarco (anglo-norteamericano) en Normandia, al mando del general
Eisenhower. París es liberada el 25 de agosto de 1944.
→ La batalla de Normandia
- Operació OverlordiNeptuno:6juny-25 agost 1944

- Desembarcament amfibi “dia D” a les platges normandes (80km)
- 5 zones: Utah, Omaha (“Bloody Omaha”, nord-americans 6000 morts,15000 ferits), Gold, Sword
(britànics), Juno (canadencs) → 250.000 homes + 50.000 vehicles
- Objectiu: alliberar París i obrir camí fins a Berlín els russos
→ Alliberament de París (25/8/1944)
“La Nueve”, com es coneixia a la 9a Cia de la 2a Divisió Blindada de la França Lliure (Divisió Leclerc),
estava formada per 150 republicans espanyols
→ 1945: la caída de Alemania y Japón supuso el fin de la guerra

- Desde principios de 1945, los soviéticos avanzaron sobre Alemania por el este. Las otras potencias
avanzaron por el oeste.
- 30 de abril de 1945. Hitler se suicida.
- 7 y 8 de mayo de 1945. Rendición incondicional de Alemania.
- Para forzar el final de la guerra en el Pacífico, el presidente norteamericano Harry Truman ordenó
lanzar las dos bombas atómicas.
- sobre Hiroshima (6 de agosto)
- y Nagashaki (9 de agosto).
- 2 de septiembre de 1945. Rendición incondicional de Japón.
→ Alliberament de Berlín (25/4/1945)
- 30 abril 1945-suïcidi de Hitler, dos dies abans Mussolini...
➔ La bomba atòmica
- El primer llançament de la Bomba atòmica
- 6 d’agost de 1945: Hiroshima → més de 100.000 morts sobre una població de 420.000
persones
- El segon llançament de la Bomba atòmica
- 9 d’agost: Nagasaki → Més de 50.000 morts sobre una població de 195.000 habitants
➔ Finalització de la guerra al Pacífic

- Rendició de Japó: 15 d’agost de 1945
- Signatura: 2 de setembre (Bahia de Tokio, cuirassat Missouri)
- Ocupació militar i control polític i econòmic sobre el territori fins el 1952
- Resistència japonesa al Pacífic
- Iwo Jima (febrer - març 1945): més de 20.000 morts japonesos, més de 7.000 morts
nord-americans.
- Okinawa (abril - juny 1945): més 200.000 baixes japoneses entre civils i militars, més de
50.000 baixes nord- americanes
- Pla d’invasió de Japó:
- Estimacions de baixes per part de l’alt comandament nord-americà: més de 200.000
morts nord-americans, més d’un milió per als japonesos
- Possible conclusió: La bomba salva vides japoneses i nord-americanes
- Bombardeigs sobre Japó:
- Domini total nord-americà de l’aire des de finals de 1943
- Bombardeig de Tokio (9-10 de març 1945): Més de 100.000 morts

- Totes les ciutats japoneses excepte Kioto, són arrasades
5. CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
➔ Demogràfiques:
- Segle XX: Els morts s’han invertit entre civils i militars.
- I Guerra mundial: 90% dels morts són militars.
- II Guerra mundial: 1/3 part dels morts són militars.
- Actualitat: 10% dels morts són militars.
- 50 milions de morts, 35 milions de ferits, 3 milions de desapareguts.
- França, Anglaterra i Itàlia tenen més morts a la I GM.
- URSS: 26 milions de morts (15% de la població).La meitat dels morts a la II GM són de l’URSS.
- EE.UU:380.000morts.
➔ Econòmiques
La Destrucció:
- Europa queda assolada. URSS y la Europa Oriental especialment. Economies devastades
- 1945: Absència d’un projecte multilateral de reconstrucció
➔ Polítiques
- La victòria de la resistència i el sorgiment de les democràcies socials Europa.
- La expansió del comunisme en Europa y Àsia;
- L’avantatge dels Estats Units enfront Europa;
- Els principis bàsics de la pau: l’ONU i la DUDH.
- La política de blocs: el desencadenament de la guerra freda.
- Els processos de descolonització en Àsia y África.
➔ BRETON WOODS
- Reunión Internacional (45 países) julio 1944.
- Acuerdos
- El dólar es la única moneda convertible al oro
- Tasas de cambio fijas entre monedas
- Mecanismos de cooperación monetaria
- Cada país garantizaba la estabilidad de su moneda
- Cada país mantenía equilibrio en su balanza de pagos
- Instituciones
- FMI–Banco Mundial
- GATT–Organización Mundial de Comercio
➔ Acuerdos de YALTA y POSTDAM

- YALTA (Crimea): 4-11 febrero 1945. Stalin, Churchill y Roosevelt.
- Elecciones en territorios liberados
- ONU
- Condiciones a Alemania (desmilitarización, indemnizaciones...). Ambigüedad
- Decisiones de fronteras pospuestas
- POTSDAM (Alemania) 17 julio-2 agosto 1945. Stalin, Churchill (Attlee) y Truman

- División de Alemania y Austria en 4 partes. Idem Berlín y Viena.
- Persecución criminales de guerra
- Ultimatum a Japón
- Establecimiento fronteras entre Alemania y Polonia
UD8. GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ
1. EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE BLOCS I EL CONCEPTE DE GUERRA FREDA

ESPERANCES:
• Nous partits de masses i governs de concentració • Estat del Benestar
• Nacions Unides (1945) i DUDH (1948)
• Descolonització
FRUSTRACIONS:
• El Teló d’Acer: Tras él se encuentran todas las capitales de los antiguos Estados de Europa central y oriental (...),
todas estas famosas ciudades y sus poblaciones y los países en torno a ellas se encuentran en lo que debo
llamar la esfera soviética, y todos están sometidos, de una manera u otra, no sólo a la influencia soviética, sino a
una altísima y, en muchos casos, creciente medida de control por parte de Moscú (...) Por cuanto he visto de
nuestros amigos los rusos durante la guerra, estoy convencido de que nada admiran más que la fuerza y nada
respetan menos que la debilidad (...) Es preciso que los pueblos de lengua inglesa se unan con urgencia para
impedir a los rusos toda tentativa de codicia o aventura.”
• Doctrina Truman (1947) i la Teoria de la Contenció:
Doctrina Truman: “En varios países del mundo, recientemente, se han implantado por la fuerza
regímenes totalitarios, contra la voluntad popular. El gobierno de los Estados Unidos ha levantado
frecuentes protestas contra las coacciones y las intimidaciones realizadas en Polonia, Rumania y
Bulgaria, violando el acuerdo de Yalta. Debo afirmar también que en otros países han ocurrido hechos
semejantes.” (...)
“Creo que la política de los Estados Unidos debe ayudar a los pueblos que luchan contra las minorías
armadas o contra las presiones exteriores que intentan sojuzgarlos.”
Teoría de la Contención: "La política soviética se ha orientado siempre hacia un fin último que es la
revolución mundial y la dominación del mundo por los comunistas. La política soviética no ha cambiado
nunca a este respecto y, por tanto, es posible prever que no cambiará en el futuro (...) La táctica
soviética a menudo ha sido modificada en el curso de los últimos veinte años.
Pero cuanto más se estudian las declaraciones y la política de la URSS, más nos damos cuenta hasta
qué punto los principios de base del leninismo-estalinismo son intangibles y hasta qué punto son
opuestos a los objetivos, los deseos y las vías de la democracia occidental.“
"En estas circunstancias, está claro que el elemento principal de cualquier política de los Estados Unidos
respecto a la Unión Soviética debe ser a largo plazo, paciente, firme, pero vigilante en la contención de
las tendencias rusas a la expansión.“
• Finalització dels governs de concentració
• Tensió política
• Bloqueig de Berlín (1948-1949)
• Creació dels blocs militars i cursa armamentística: OTAN(1949) + Pacte de Varsòvia (1955)
➔ El concepte de Guerra Freda

- És un terme difós pel periodista nord-americà Walter Lippmann el 1947.

- Basat en la confrontació de dos blocs (polítics, socials i econòmics) antagònics, separats per un
“teló d’acer” (Winston Churchill): a l’Est, el bloc dit “comunista” (o de “socialisme real”) liderat por la
URSS; a l’Oest, el bloc capitalista liderat pels EUA (el “Segon” i “Primer” món).
- Aquesta confrontació va marcar les relacions internacionals des del 1947 fins el 1991 (44 anys) que
es van veure enrarides per
- una atmosfera de desconfiança i tensió permanent
- una cursa d’armaments convencionals i nuclears que va afectar poderosament
l’economia i la política interiors dels dos blocs
- la utilització de conflictes locals i regionals per part de les superpotències i els seus acòlits,
conflictes socio-polítics i militars localizats, generalment allunyats de la URSS i els EUA.
DESENCADENANTS:
- Primera acció de contenció dels EUA (Grècia i Turquia).
- El desencadenant és la guerra civil a Grècia
- Sortida dels comunistes dels governs de coalició a Europa Occidental (França, Itàlia). Finalitzen els
governs de concentració
PLA MARSHALL (European Recovery Program):

- Ajuts econòmics als europeus per a evitar el desplaçament polític cap a la esquerra
- Millora de la imatge dels EUA
- Reconstrucció del mercat econòmic europeu per a l’excedent de producció nord-americana
- Lligar definitivament les economies europees a l’esfera d’influència nord-americana
- Afirmar l’ideologia capitalista
- Dividir les esquerres europees
➔ Messianisme, por, paranoies i ingenuïtat

- Component fonamental per entendre la Guerra Freda→ actitud messiànica dels EUA i la URSS
- Els 2 compartien una visió gairebé ‘religiosa’ respecte al triomf final de la pròpia causa
➢ Els EUA es veien com el país destinat a fer triomfar la causa de la llibertat a nivell
mundial
➢ La URSS no abandona la convicció d’un triomf final de la causacomunista a nivell
mundial, però de 1945 a 1947 desmobilització massiva de l’exèrcit.
- Altre factor clau: por a un atac-sorpresa (1941)→elaboració de doctrines del “primer atac”
- Paranoia pel paper dels serveis secrets, que explicaria els desastres de 1941→els EUA creen nou
sistema d’intelligence (CIA, ‘47)
- A més: ingenuïtat, manca de coneixements sobre el rival i potències poc preparades al nou paper
➔ Les incerteses de Truman

- Importants responsabilitats de Truman en el desencadenament de la Guerra Freda
- Clau = total inexperiència del president en política exterior
- Divisió interna en Washington:
➢ Seguidors i col·laboradors de FDR→diàleg i manteniment Gran Aliança
➢ Republicans i moderats→frenar a la URSS
- Truman i el Secretari d’Estat Byrnes (poc expert) oscil·len entre les 2 posicions, amb provocacions
que desperten els temors de Stalin
➔ Tensions prèvies i primeres friccions

- Els contrasts entre occidentals i URSS es remunten a la Guerra Civil Russa
- Por al comunisme i confiança en la revolució mundial són factors de contrast
- Segon Front→constant motiu de discussions i incomprensions
- Les primeres friccions comencen ja el 1945:
➢ Truman suspèn els ajuts econòmics a la URSS
➢ Stalin instaura a Polònia, Hongria, Romania i Bulgària Democràcies Populars – Règims de
……………………..Partit Únic.
➢ La URSS sembla negar-se a la retirada de Irán
La política de laURSS:
No hi havia una intenció d’atac nuclear soviètic, tampoc de major influència en la revolució
………………..a Europa. Els partits comunistes accepten democràcia liberal.
2. FASES I PRINCIPALS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA

➔ Màxima tensió (1947-1953)
Pujada de tensió
- 1948: imparable pujada de tensió a Europa
- Cop de Praga: els comunistes conquisten el poder a Txecoslovàquia
- Eleccions italianes: la DC guanya gràcies a l’ajut dels EUA i del Vaticà
- Ruptura Tito-Stalin i paranoia a la URSS
- Bloqueig de Berlín: la URSS tanca els accessos terrestres a Berlín-Oest→pont aeri de EUA i UK per a
abastir Berlín
- Acció vista amb gran simpatia pels europeus → 11 mesos després, Stalin treu el bloqueig
- Típic conflicte de Guerra Freda: provocacions, suport als aliats, sense arribar a acció armada
El cas d’Alemanya i el bloqueig de Berlín

- Repartiment d’Alemanya en quatres zones controlades pels aliats.
- A Occident, anglesos i nord- americans unifiquen les seves zones d’ocupació a principis de 1947;
França se sumarà a mitjans de 1948
- República Federal Alemanya (maig 1949)
- República Democràtica Alemanya (octubre 1949)
- Berlín occidental: illa envoltada per la zona d’ocupació soviètica a Alemanya
- Juny de 1948 els soviètics tanquen els accessos terrestres a Berlín- Oest
- EUA i Gran Bretanya decideixen organitzar un pont aeri per proveir Berlín. 11 mesos després
soviètics aixequen el bloqueig
L’Aliança Atlàntica
- 1a conseqüència del Bloqueig de Berlín
- Se signa (abril 1949) sobre tot per les insistències
dels països europeus
- Aliança bàsicament defensiva: els membres mantenen una àmplia llibertat d’opcions en el cas
d’agressions
- El 1952 es forma la seva estructura militar, la OTAN (“To keep the Americans in, the Russians out
and the Germans down”)
- El 1955 la URSS respon amb el Pacte de Varsòvia
- La 2a conseqüència del Bloqueig és el naixement de les 2 Alemanyes
● COMECON (1949): Consell d’Assistència Econòmica Mútua, que havia d’integrar les
economies dels països socialistes
● Pacte de Varsòvia (1955): resposta a l’entrada de la RFA a la OTAN
Formalitza el dret d’intervenció militar de la URSS als països de l’Est
Els comunistas prenen el poder a la Xina

- El creixement: La guerra contra els Japonesos
- El control del nord i el lideratge de Mao Zedong
- 1946 Guerra civil- En tres anys Mao venç les forces de Chiang i es fa amb el control del país.
- Tardor 1949 la victoria coincideix amb l’anunci de l’arma nuclear adquirida pels soviètics.
La primera bomba atòmica soviètica

Estiu de 1949 Igor Kurchatov director del programa nuclear soviètic confirma a Stalin que la bomba
atómica és apunt.
25 de setembre de 1949 Primera prova efectuada.
Guerra de Corea (1950-53)

- La victòria de Mao a Xina i la primera atòmica soviètica estenen lestensions a l’Àsia Oriental
- Situació tensa→Corea, dividida en 2 al paral·lel 38
- El Nord (Kim Il-sung) és controlat pels comunistes
- El Sud (Syngman Rhee) és controlat pels EUA
-Constants enfrontaments des de 1949.
- Kim Il-sung ataca per sorpresa el juny 1950 aprovació d Stalin, ocupant casi tota Corea del Sud en
poques setmanes
- La ONU denuncia la agressió i envia els Cascos Blaus→comandats per MacArthur contraataquen i
derroten els nord-coreans, fins ocupar casi tot el Nord (setembre ‘50)
- Mao envia un exèrcit de ‘voluntaris’ (octubre 1950): aquests derroten a la ONU, que es retira cap al
sud
- Histèria anticomunista: MacArthur proposa un atac atòmic contra Xina→Truman cessa MacArthur;
a finals de 1951 el front s’estabilitza i el 1953 se signa l’armistici
ARMISTICI
- 1952 Eisenhower promesa electoral de posar fi al conflicte.
- Converses de Zhoul Enlai (Ministre d’afers exteriors xinès) amb els soviètics al funeral de Stalin.
Març de 1953.
- El 27 de Juliol de 1953 se signa l’armistici - La pau encara avui no s’ha firmat
LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

- 4 milions de baixes, la meitat civils.
- 520.000 combatents morts norcoreans.

- 150.000 baixes de l’ONU.
- Xina, 150.000-900.000 baixes. Inclòs el fill gran de Mao.
- Brutalitats: execusió de presoners i assassinat de masses de civils.
- 600.000 tonelades de bombes havien arrasat ciutats, pobles i les rans preses del nord. 5.000
escoles, 1.000 hospitals i 600.000 cases destruides.
- Victòria militar de Xina, es mesura davant dels EUA. “La força de la voluntat ho pot tot”.
- Creixement econòmic Japonès.
➔ Entre la ‘Teoria del Dòmino’ i la coexistència pacífica (1953-1980)
- La diplomàcia Kennedy va guiar-se per la anomenada ‘Teoria del Dòmino’

- Segons aquesta teoria, si un país queia sota un règim comunista, també els seus veïns podien
caure, i així consecutivament
- Àsia sud-oriental va ser el lloc on la ‘Teoria del Dòmino’ es va aplicar de forma més intensiva
- Moscou no veu el conflicte amb els EE.UU com inevitable, i defensa la coexistència pacífica
- Amb aquest doctrina, el socialisme s’imposarà pels seus mèrits econòmics, no militars
* La construcció del mur de Berlín (Agost 1961)
* LA CRISI DELS MÍSSILS CUBANS (1962)
- Crisi més perillosa de la Guerra Freda
- Castro i la URSS (estiu ’62) pacten desplegar míssils soviètics a Cuba contra les amenaces
nord-americanes: el 14-10-62, un avió EUA descobreix les instal·lacions
- Dilema de Kennedy: atacar, com recomanaven els militars, o no reaccionar (ulterior
debilitat després de Bahía de Cochinos?)
- Kennedy reacciona→bloqueig total a Cuba
- Amenaça constant de guerra nuclear per 13 dies
- Al final, Khrusxov retira els míssils, tot i les protestes de Castro; Kennedy promet no tornar a
atacar Cuba i retira secretament els míssils nord-americans a Turquia
- Victòria estratègica i mediàtica dels EUA i cop a la imatge pública de Khrusxov
- Es passa de la doctrina de la ‘represàlia massiva’ a a de la ‘resposta flexible’
LA GUERRA DEL VIETNAM (1964-75)

→ Antecedents: LA GUERRA D’INDOXINA
• Els acords de Ginebra (1954) sancionaren la fi de les hostilitats i la retirada de les tropes franceses
de tota la península de Indoxina.
• Es creaven dos estats vietnamites amb frontera al 17o paral·lel. El nord, amb règim prosoviètic,
governat pel Vietminh i el sud, pro-occidental – imperi de Bao Dai- (xinesos i soviètics pressionen a
Ho Chi Minh perquè accepti).
• Ho Chi Minh obligat a acceptar malgrat deixar els revolucionaris del sud, molt desemparats.
• Promesa d’unes eleccions d’un estat unificat.
→ LES HERÈNCIES DE LA GUERRA D’INDOXINA

• amb la derrota de Dien Pien Phu es demostrà que era possible guanyar militarment les tropes de
les potències europees i això fou un trauma per aquestes últimes però un element d'impuls per les
poblacions dels altres territoris colonitzats (al menys pels francesos) (la qüestió seria el nou
colonialisme)
• La crisi francesa era més profunda del que es podia imaginar i a més estava lligada clarament al
destí del seu imperi colonial. Amb Dien Pien Phu començava el compte enrere per a la Quarta
República. S'acabarà una dècada més tard a Algèria i s'emportarà per endavant les institucions
franceses sorgides de la segona guerra mundial.
• Es feia cada cop més evident, després de Corea (1950-1953), que l'enfrontament global era més
viu que mai.
→ DE LA GUERRA D’INDOXINA A LA GUERRA DEL VIETNAM

- La guerra del Vietnam -que es va combatre al llarg d'11 anys, entre 1964 i 1975-, representa un dels
esdeveniments més significatius de la segona meitat del segle XX.
- Representa un dels punts en el qual esclaten amb més força les contradiccions pròpies de tres
elements cabdals d'aquella època:
→ LA GUERRA DEL VIETNAM

• el procés de descolonització (és en bona mesura un producte d’un procés de descolonització
conflictiu)
• La guerra freda (el bloc comunista, tot i les divisions entre la URSS i la Xina es fa trobar unit en
aquesta conjuntura).
• La mobilització d'una opinió pública ja global: la guerra del Vietnam divideix i enfronta de manera
dura no només la societat nord-americana sinó l'opinió pública mundial.
Dos grans errors de càlcul i plantejament:

- Les condicions de l’entorn natural de Vietnam. Dificultats en la visió aèria i en la mobilitat. La
guerrilla vietnamita tenia quilometres de túnels subterranis.
- Advertència de Kennan, l’ús de forces armades contra guerrilla comunista es una empresa
arriscada i sense profit.
• El més poderós exèrcit del món no fou capaç de vèncer la resistència vietnamita en el sud i de
forçar un canvi al Vietnam del Nord.
• Nord-americans i vietcong estaven combatent dues guerres diferents:
• Els USA feien una guerra tradicional, tot i que amb l'ús d'armes prohibides (el Napalm).
Desconeixement absolut de contra qui feien la guerra.
• El Vietcong estava combatent una guerra de guerrilla que es basava sobre el coneixement del
terreny, que refusava enfrontar-se a l'enemic en camp obert i capaç de mobilitzar una població
amenaçada i cansada per dècades de colonització i ocupació.
→ ELS EUA I EL TRAUMA DE VIETNAM

- EUA: Vietnam→trauma nacional
- Primera derrota militar → pels ciutadans, enganyats, és dur descobrir que – tot i la potència – no
poden guanyar la guerra
- Milers de morts, centenars de milers de ferits i traumatitzats: guerra que divideix el país, i malson
d’una generació
- Els EUA es ‘retiren’ de la política internacional →diplomàcia menys agressiva i poc present fins
finals dels 70
- Trauma dels veterans oblidats
→ CANVIS SOCIALS ALS EUA DELS ANYS 60

- Els EUA dels 60 experimenten una profunda transformació social, com tots els països occidentals
- Generalització de la societat de consum → optimisme però també insatisfacció
- Transformació de les relacions sexuals, i emergència del nou feminisme
- Noves formes d’agregació juvenil i auge generalitzat del progressisme entre les joves generacions
- General voluntat de transgressió i ruptura a tots els àmbits artístics i culturals→ ‘Revolució dels
anys 60’
→ LA CONTESTACIÓ
- Explosió de la Contestació juvenil, que comença als EUA, a Berkeley
- Joves=nousubjectepolític,ambvoluntat de ‘ruptura’ amb tot això que representa el ‘sistema’→fort
compromís polític i crítica a la societat dels pares
- Protagonitzen una llarga temporada de lluites (contra Vietnam, pels drets civils...), amb formes
molt diferents i espontànies
- Crítica al sistema i rebuig de la societat existent, amb una certa manca de definició dels objectius
finals i una manca de veritable organització política
- Les formes més visibles de la Contestació alarmen els sectors conservadors
→ LA DISTENSIÓ
- La realpolitik afavoreix l’inici de la Distensió
- EUA i URSS no renuncien a les seves polítiques, però busquen un modus vivendi amb l’enemic → la
situació és favorable a un apropament entre Moscou i Washington per una convergència
d’interessos (seguretat, voluntat d’acabar amb Vietnam, reducciódel perill nuclear, reducció de les
dissidències internes)
- Això reconeix l’estatus quo de la Guerra Freda i ho ‘congela’, però els principis ideals i morals no es
consideren importants
- El primer i clamoròs pas de Nixon és la normalització de relacions amb Xina (1971-72)
- La URSS, sota pressió, accepta la Distensió→viatge de Nixon a Moscou i acords ABMT i SALT1 →
primera reducció dels arsenals nuclears (1972)
- Inici d’una breu etapa de col·laboració entre les superpotències, amb intercanvis econòmics
- Punt àlgid = Acords d’Hèlsinki 1975 → intent de congelar permanentment l’estatus quo de 1945
→ LA RUPTURA SINOSOVIÈTICA I ALTRES CRISIS AL BLOC ORIENTAL

- La decadencia de Khruixtxov - El gran salt endavant xinès (1959-1969)
- Breznev i la nomenklatura - La crisi del model soviètic: la primavera de Praga
➔ Etapa final (1980-1991)
3. LA FI DE LA GUERRA FREDA
➔ 1979, l’any del canvi i el camí a la fi del món bipolar
- Invasió soviètica a l’Afganistan
- Revolució a l’Iran
➔ La guerra de les galàxies (1983)

- Projecte de R. Reagan: Guerra de les galàxies, Strategic Defense Initiative
- Destrucció mútua assegurada, per Reagan era “com si dos pistolers de l’oest estiguessin a un
<<saloon>> apuntant cadascú al cap de l’altre permanentment”
- “Fer saber als russos que teníem el propòsit de gastar el que fos necessari per avançar-los en la
cursa de les armes”
→ De la guerra de les galàxies a l’esfondrament del bloc soviètic

La política de R. Reagan (1911-2004)
● president de gen. de 1981 a gen. 1989
● President dels USA de 1981 a 1989 amb G. Bush pare com a vicepresident
● Fervorós anticomunista
● El projecte de la guerra de les galàxies Strategic Defense Initiative
● Política de suport a les dictadures llatinoamericanes si eren anticomunistes (Intervenció a
l’illa de Granada el 1983 després d’un cop d’estat comunista)
→ La fi de la Guerra Freda (1986-89): Mikhaïl Gorbatxov respon amb iniciatives de pau al

rearmament de Ronald Reagan
- La pujada al poder de Gorbatxov (1985) i la fi de la Guerra Freda
- perestroika (reestructuració/reforma)
- glasnost (transparència) • distensió
- El desarmament unilateral va esdevenir una divisa comuna dels moviments per la pau durant els
anys 1980.
- Els dirigents polítics “realistes” d’aleshores ridiculitzaren aquesta proposta dels moviments socials,
o fins i tot l’acusaren de traïdora i covarda.
- Però no únicament la crisi dels euromíssils, sinó tota l’era de la Guerra Freda es vaacabar gràcies
a la resposta pacificadora unilateral adoptada per Mikhaïl Gorbatxov, amb la sorpresa de gairebé
tothom, quan va ser escollit el 1985 nou Secretari General del PCUS.
→ 1989: cau el mur de Berlín

- 1985: Gorbatxov és nomenat Secretari General del PCUS.
- 1986: Llança el programa de perestroika (reforma) i glasnost (transparència, diàleg).
- 1987: La URSS i els EUA signen l’Acord de Reducció d’Armes Nuclears d’Abast Mitjà.
- 1988: La URSS retira les tropes d'Afganistan.
- 1989: Gorbatxov és escollit president de la URSS. L’abandó de la “doctrina Brezhnev” de sobirania
limitada retorna la llibertat als països de l’Est. Durant el mes de novembre cau el mur de Berlín.
- 1990: Gorbatxov rep el Premi Nobel de la Pau.
- 1990-1991: De forma generalment pacífica (excepte a Romania), es desintegren els règims

dictatorials de partit únic a tots els països de l’antic Pacte de Varsòvia.
- 1991: Malgrat que un 78% havia votat en un referèndum a favor de la continuïtat de la URSS com a
federació, un cop d’Estat organitzat per Boris Yeltsin, president de la Federació Russa, i altres antics
dirigents de la nomenklatura del PCUS, destitueix Gorbatxov i dissol la Unió Soviètica.
4. LA DESCOLONITZACIÓ
➔ Característiques generals
- Posguerra mundial: xoc entre la població indígena i la metròpolis. Violència colonial. Eliminació
dels lideratges més radicals.
- Independències resultats de les negociacions de les elits dirigents i dels partits nacionalistes amb
la metròpolis.
- Sovint s’acompanya a violentes lluites anticolonials
- Sovint a la lluita anticolonial segueixen enfrontaments ètnics
- Els enfrontaments són el resultat de les fronteres artificials:
- no respecten els mapes ni les lògiques geogràfiques tradicionals
- El colonialisme ha fonamentat divisions i les desigualtats ètniques.
- defineixen països amb greus desequilibris i dificultats.
➔ Fases descolonizadoras
- Tras I GM: Irak, Jordania, Siria y Líbano (tropas árabes apoyadas por oficiales británicos como
Lawrence de Arabia derrotan a turcos y Alemanes en medio Oriente)
- 1945-1955: Asia meridional, independencias relativamente rápidas: India, Pakistán, Ceilán,
Birmania, Malasia e Indonesia.
Guerra de Indochina (1946-54) que condujo a Guerra de Vietnam (1954-75)
- 1955-75: Norte de África y África Negra:
Marruecos, Túnez y Argelia, Ghana, Nigeria, Kenia, Camerún, Gabón, República del Congo, Chad,
Sudán, Tanzania, Angola, Mozambique, etc...
➔ Causes
• Progrés territoris colonials – (Creixement demogràfic, millora educativa, urbanització) i formació
d’una primera clase dirigent a les colònies.
• Oposició al colonialisme de sectors importants dels europeus: per motius ideològics i pràctics
(rebuig a transferir-se a les colònies, tampoc per fer la guerra).
• Impacte de les derrotes europees (especialment contra el Japó) a la II GM: les potències colonials
no son invencibles.
• Increment del cost polític per mantenir les colònies.
• Increment del cost econòmic per mantener les colònies, que ja no son fonts de beneficis com
anteriorment.
• Crisi econòmica post-bèl·lica: els països europeus tenen com a prioritat la seva reconstrucció-
colònies a un segon terme de les inversions.
• Oposició dels EUA al colonialisme per motius històrics i ideològics (Roosevelt) no serà igual amb
Truman i la Guerra Freda.
• Oposició de la URSS al colonialisme. També matisat. Propis interessos.

• Oposició de l’ONU al colonialisme: la carta de les Nacions Unides és anti-colonial.
• La ONU, de fet, juga un paper fonamental en un dels primers processos de descolonització

(colònies italianes Etiòpia, Somàlia, Líbia).
➔ Commonwealth
- La Commonwealth – o Mancomunitat de Nacions – és una organització internacional que reuneix
a països que tenen lligams històrics amb Anglaterra i que ara defensa la pau, la democràcia i els
drets socials
- La Commonwealth és una intel·ligent creació britànica per mantenir els lligams amb les antigues
colònies i espais de contacte, també comercial, entre els membres
➔ Posició francesa
- Els francesos havien desenvolupat el seu model d'imperi a partir d’un patró assimilacionista
- Tot i que estaven considerats ciutadans de segona, tots els nens de l'lmperi rebien la mateixa
educació bàsica que els francesos de la metròpoli. Els adults servien a l'exèrcit com la resta de
ciutadans, i les lleis eren iguals per a tots.
- França només va saber apel·lar a plantejaments legalistes que sovint eren purament teòrics.
Aquesta va ser la idea de la UnióFrancesa, recollida en la Constitució de la Quarta República (1946),
segons la qual, els territoris d'ultramar perdien la denominació de colònies i esdevenien divisions
administratives de la República Francesa
➔ Els llegats del colonialisme

Grans esperances, grans decepcions:
- Continua el domini indirecte de la metròpoli
- Somnis d’industrialització i progrés – inversions dels ingressos de les exportacions en projectes
estèrils, fraudulents, dependència de crèdits exteriors i beneficis per les empreses europees i
americanes.
- Economies subdesenvolupades, amb recursos en mans d’estrangers o d’oligarquies
- Manca d’estabilitat política, amb dictadures i règims cruels
- Països sovint implicats en la Guerra Freda, convertits en camps de batalla
- Divisions colonials causa d’enfrontaments, lluites ètniques, guerres civils i conflictes internacionals
- Tràgiques condicions socials - sanitàries i higièniques - empitjoren la difícil herència dels
colonitzadors

Apuntes Història Política I Social Contemporània Ub

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apuntes Història Política I Social Contemporània Ub

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

HISTÒRIA POLÍTICA SOCIAL I

3. Moviments i institucions socials al s.xix……………………………………………………………………………..……….…14

4. Nacionalismes, imperialisme i primera guerra mundial…………………………………………………...19

7. Els feixismes i la segona guerra mundial…………………………………………………………………………..……….36

8. Guerra Freda i Descolonització………………………………………………………………………………………………………...46

UD1. INDUSTRIALITZACIÓ I CAPITALISME

b. L’expansió del comerç internacional

c. Els canvis polítics de l’edat moderna

d. La protoindustrialització: canvis en el sistema de les manufactures

- Industrial rural: en base al desenvolupament del gran comerç, de la especialització agraria de

➔ PER QUÈ A ANGLATERRA?

1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. EN QUÈ VA CONSISTIR?

b. Transformació de la indústria siderúrgica (la més pesant)

c. Adopció màquina de vapor

2. LA INDUSTRIALITZACIÓ AL SEGLE XIX. DE L’EXPANSIÓ GEOGRÀFICA A LA II REVOLUCIÓ

b. Expansió dels transports

DESVETLLAMENT DE L’ECONOMIA ALEMANYA A PARTIR DE MITJAN SEGLE XIX

➔ La industrailaització fora d’europa: eua i el japó

➔ Factors condicionants del creixement econòmic nord-americà:

tindria dret a destruirlo o cambiar-lo per un altre.

↳ Contracte social 1762 → J.J Rousseau (1712-1778):

- Fonament de l’estat legítim

la introducció de les masses en el sistema polític).

* Baró de Montesquieu: 1748 De l’Esperit de les Lleis (Ginebra)El liberalisme

● Fonaments del Liberalisme polític

- Llibertat individual, política, econòmica, associació i d’expressió

- Igualtat civil (davant de la llei), no social

- Defensa de la Propietat privada

- Control del poder polític, constitucionalisme, divisió dels poders, parlamentarisme

- Tolerància religiosa → divisió estat/religió

➔ Principis bàsics del lliurecanvisme

Mà invisible del mercat

- No a la intervenció de l’estat en l’economia

- Paradigma de l’homo economicus → principi de racionalitat en el comportament dels actors

econòmics en la recerca de la maximització de la utilitat econòmica de les seves decisions.

2. LA INDEPENDÈNCIA DELS EUA I EL NAIXEMENT D’UNA GRAN POTÈNCIA

➔ Guerra de Secessió (1861-1865)

c. L'ascens dels estats units al liderat econòmic mundial (1860-1913)

- Es concedia la propietat de la terra gratuïtament al primer ocupant

El procés de colonització de l'oest va tenir conseqüències → aniquilació de bona part de la població

- Il·lustració i Liberalisme polític: Qüestionen l'organització política, econòmica i social de l'Antic

➔ Revolta popular: Els motins de subsistències

1775- Revolta generalitzada: saquejos magatzems, sabotatges camins, intervencions mercaderies

- Motins (congregació multitud: amenaça violència)

- Contra exportació i especulació (comerciants)

14 de juliol de 1789: Presa de la Bastilla per una revolta popular.

➔ Les forces de la Revolució

➔ Etapes de la Revolució Francesa

1789- La marxa de dones sobre Versalles → Taxació del preus del pa

1804→ Codi civil de Napoleó

➔ Els estats nació

● Guerra Austroprussiana: Derrota Austríaca a Sadowa (1866)

UD 3. MOVIMENTS I INSTITUCIONS SOCIALS AL S.XIX

➔ Formació de classe obrera: EL PROLETARIAT (més de la meitat de la població)

1. EL MOVIMENT OBRER I EL PENSAMENT SOCIALISTA

➔ Ludisme (‘Capità Ludd’) 1811-1817 Anglaterra

Revoltes Capità Swing:

Cap de ben poc la I Internacional va acabar fracassant principalment per:

↳ Insurrecció revolucionària a París el 1871 en el context de la guerra franco-prussiana

➔ Experiència de les dones

➔ Impacte de la guerra en la posició social de les dones

3. INSTITUCIONS DE PROTECCIÓ SOCIAL

UD4. NACIONALISMES, IMPERIALISME I PRIMERA GUERRA MUNDIAL