TEMA 2 :

- La Revolució Industrial

Entre els anys 1780 i 1860, la Gran Bretanya va experimentar una transformació
total de la seva economia i de l’organització social que es coneix amb el nom de
Revolució Industrial. Al llarg del segle XIX, la industrialització es va difondre per uns
altres països europeus (Bèlgica, França, Alemanya....) i pels Estats Units.

- Què entenem per Revolució Industrial?

El conjunt de canv is en el procés de producció de béns que es produeixen a

Anglaterra a partir de mitjan segle XVIII i que van fer possible la desaparició
de l’Antic Règim econòmic i la implantació d’un nou model econòmic: el
capitalisme industrial. Aquests canvis van ser possibles gràcies a l’aplicació
de la força del vapor a les màquines.

- Cronologia de la Revolució Industrial

La Primera Revolució Industrial s'inicià a l’entorn de 1780 i es fa allargar fins
el 1870. Aquesta cronologia, al mateix temps, es pot dividir en tres períodes:
1780-1800
1800-1830
1830-1870
Vers el 1780 el cotó vegetal, molt més abundant i barat que la llana, va
acabar a la llana en la indústria tèxtil i es va tecnificar.
El 1800 va començar a créixer la indústria del ferro, és a dir, la siderurgia, la
qual, des del 1830, amb l’inici de l’era del ferrocarril, s'acaba convertint en la
principal activitat industrial d’Anglaterra.
Però des del 1830 i fins el 1870, la compra de màquines de vapor i la
concentració de tècnics anglesos per part dels industrials continentals i
americans van generar la transferència tecnològica més gran de la
història i van facilitar que la major part dels països occidentals es convertissin
en potències industrials.

- Factors impulsors de la industrialització

Les causes de la Revolució Industrial Anglesa són 7:
1. La Revolució Agrària
2. La Revolució Demogràfica
3. La Reforma del sistema d’ensenyament
4. L’acumulació de capital
5. La Revolució comercial
6. La Revolució tecnològica
7. El canvi en l’actitud empresarial.
- La Revolució Agrària
Entenem per Revolució Agrària el conjunt de canvis forts en el món agrari
anglès que van tenir lloc durant el segle XVIII i van precedir i afavorir la
revolució industrial.
Aquests canvis van fer possible un increment molt notable de la producció
d’aliments i van afectar diferents àmbits relacionats amb l’agricultura:
a) Els conreus i les explotacions ramaderes
b) Els canvis científics i tècnics
c) Les estructures agrícoles de la terra
- Els conreus i les explotacions ramaderes.
Anglaterra al segle XVIII va abandonar el guaret i el va substituir per la
rotació quadriennal de conreus o sistema Norfolk: una tècnica de conreu
basada en l’alternança, en un mateix terreny, de cereals, que empobreixen la
terra, i ferratges (llegums, trèvol, patates), que l’enriqueixen perquè ajuden a
fixar el
nitrogen al sòl.
Aquesta nova rotació de conreus va permetre suprimir el guaret (descans
de la terra), ampliar la superficie conreada, obtenir el màxim rendiment
i evitar l’esgotament del sòl. Molts d’aquests nous conreus i l’augment
de farratges van servir, a més, per alimentar el bestiar durant l’hivern.
A més a més, la selecció i creuament de bestiar per produir noves espècies
millorades.

- Els canvis científics i tècnics

L’Anglaterra del segle XVIII va viure avenços i innovacions importants com el
perfeccionament de l’arada i la substitució de l’arada de fulla rectangular per
la de la fulla triangular de Rotherham ...
-Els canvis en l’estructura agrícola de la terra.
Entre els segles XVI, XVII i XVIII es va produir un procés de concentració
de la propietat de la terra en poques mans i d’encerclament/tancament
dels camps.
Des de l’Edat Mitjana, el mètode agrícola predominant a Europa era la rotació
de conreus per mitjà de camps oberts (openfield). Era un sistema basat en els
drets comunals tradicionals, que practicava una agricultura orientada a la
supervivència.
L’augment de la demanda d’aliments i dels preus agrícoles durant el segle
XVIII va estimular els grans propietaris a augmentar la producció per obtenir
beneficis més alts. Amb aquesta finalitat, van decidir concentrar les parcel·les
dels seus camps i tancar-les, apropiar-se de les terres comunals i
desvincular-se del conreu col·lectiu. Amb això, els propietaris van poder
conrear les terres tancades o camps closos (enclosures) segons els
convingués i aplicar-hi sistemes nous per millorar-ne la productivitat.
Per legalitzar aquest procés, entre els anys 1760 i 1840, el Parlament anglès,
controlat pels grans propietaris, va aprovar unes lleis de tancament
(Enclosure Acts). Molts petits propietaris i pagesos sense terres
o de l’ús de les terres comunals, s’hi van oposar. Però les diligències per
presentar una protesta davant el parlament eren cares i difícils i la majoria va
acabar perdent les terres i els drets comunitaris. Aquest procés va ser decisiu
per a la privatització de la propietat agrícola i la consolidació d’una agricultura
de mercat.
En resum

La Revolució Agrària va influir en la Revolució Industrial perquè:

a) Va produir un augment de producció que va poder
alimentar més a les ciutats, que anaven creixent.
b) Va generar molta mà d’obra per a les indústries.
c) Els beneficis que es van obtenir del camp van
anar a parar a la indústria.

- La Revolució demogràfica
El pas de milers de persones del camp a la ciutat va comportar millores en
aspectes sanitaris, sobretot, els relatius a la maternitat, ja que les dones
poden donar a llum als hospitals i estaven assistides per metges més
especialitzats que al camp . La conseqüència immediata va ser el descens de
la mortalitat infantil, però no en canvi de la natalitat, que continuava sent alta.
Això explica el fort creixement demogràfic que va viure Europa i Anglaterra
durant el segle XVIII.
Va comportar un augment de la oferta de mà d’obra i lògicament, com que la
població augmenta, la demanda i el consum també puja.
- La reforma del sistema d’ensenyament

En l’ensenyament primari van destacar les escoles rurals escoceses i unes

persones o societat per la promoció del coneixement cristià que es van
preocupar d’ensenyar lletra als nens.
En l’ensenyança secundària van prendre importància les acadèmies de
branques protestants, que ensenyaven matèries pràctiques com la
comptabilitat o el càlcul mercantil.
En l’ensenyament superior, les universitats de Glasgow i Edimburg van ser
pioneres en la promoció de plans d’estudis experimentals i innovadors,
enfocats a formar tècnics necessaris per a les activitats industrials.

- L’ acumulació de capital
L’Anglaterra del segle XvIII va viure un procés d’acumulació de capital que va
sortir de la pròpia indústria, el sector agrari i el comerç colonial.
La pròpia indústria tèxtil va generar molts beneficis, però els seus amos van
ser molt austers, perquè prefereixen reinvertir tots els beneficis abans que
gastar-los per a ells.
Es calcula que més del 50% dels beneficis agraris, i una part important dels
comercials es van invertir en la indústria. En aquesta operació hi va ajudar
molt el paper de la Banca, que rabia els diners del camp i del comerç i donava
crèdits als empresaris perquè muntessin fàbriques.

- La revolució comercial

A nivell interior va néixer el mercat nacional; i a nivell exterior el comerç va

créixer fins a un 400% cap a ultramar( Amèrica i les Índies ). això a la pràctica
va significar un major volum de fabricació de productes i un enorme guany per
a les empreses i els comerciant, els quals van reinvertir els beneficis en el
sector industrial.
- La revolució tecnològica
Durant força temps les innovacions tecnològiques van estar circumstàncies a
dues industria: la industria del coto i la del ferro.
En el sector textil va aparèixer la màquina de filar de Hargreaves
En el sector siderúrgico van innovar amb carbó de coc
Totes aquestes innovacions no haurien estat possibles sense l’aparició de la
màquina de vapor de James Watt (1769 ).
- Canvi en l’actitud empresarial

Tots aquests canvis tecnològics i econòmics van estalviar feina, van

augmentar la qualitat del producte i van reduir entre un 30-60% la mà d’obra.
En definitiva, la compra d’una màquina de vapor era una inversió de risc i de
futur, una pràctica que s’anà generalitzant perquè hi havia una demanda
creixent de productes industrials, motivada per l’emigració de la gent del
camp a la ciutat.

-La I Revolució Industrial i els seus efectes en l’arquitectura

La I Revolució Industrial va tenir efectes en l’arquitectura i l’urbanisme, ja que
va incentivar la utilització de nous materials de construcció.
En efecte, la pedra es va substituir per materials més barats com el maó, el
ferro, el vidre o el formigó.

- La revolució dels transports.

La venda de productes a mercats més amplis, grans i llunyans requeria
l’existència d'uns sistemes de transport segurs, de gran capacitat, ràpids i
barats per al trànsit de mercaderies.
En aquest aspecte Anglaterra també gaudia d’una situació òptima, ja que
durant tot el segle XVIII el país es va esforçar per a millorar els seus canals,
camins i ports; i gràcies també al ferrocarril, el país va entrar en una autèntica
revolució dels transports.
L’Europa del segle XVIII tenia una xarxa de carreteres qualitativament inferior
a les de l’Imperi Romà. Aquestes, havien estat mantingudes pels municipis
amb la mà d’obra desinteresada dels veïns.
Però Anglaterra, durant el segle XVIII, va augmentar i millorar la seva xarxa
de camins gràcies al sistema de portatge, que autoritzava als constructors a
cobrar un reportatge o peatge durant un nombre d’anys determinat, per així
costejar les obres de cimentació, la grava i les rases de desguás dels camins.
El país també comptava amb una xarxa àmplia de ponts de pedra, fusta i
ferro, i un bon nombre de canals que comunicaven els diversos rius i
completaven l’àmplia xarxa de camins.
- El Ferroca
Definició: Es un sistema de comunicació i transport en el qual els vehicles,
enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle de motor, circulen per uns
raïls amb travessanys.

Els seus orígens cal buscar-los en les explotacions mineres i les indústries
siderúrgiques d’Anglaterra, que miraven de situar-se a prop de les mines.
Allí, per sobre de raïls hi circulaven unes vagonetes que eren tirades
manualment i per cavalls, més endavant.
Tot i així, no va ser fins el 1804 que Richard Trevithick va construir la 1a
locomotora de vapor. Era un vehicle que circulava a 8km/h i podia arrossegar
10 tones de pes.
Les necessitats de la mineria estimularen la construcció de locomotores més
potents i per aquesta raó, Stephenson, el 1829, realitzà una màquina que
podía anar a 10 km/h i arrossegar 70 tones de pes.
Finalmente, el 15 de septiembre de 1830 s’inaugurà la línea de ferrocarril que
unia Manchester amb Líverpool. Amb aquest esdeveniment, s’iniciava l’era
del ferrocarril, un període en què es van construir una gran quantitat de kms
de vies fèrries, passant de 160 km el 1830 a 10.000 el 1850. Aquest
increment fou possible gràcies a les inversions de companyies per accions.

- Les conseqüències de la Revolució Industrial

Tres van ser les conseqüències de la I Revolució Industrial.
1. El naixement del capitalisme industrial
2. L’aparició del liberalisme econòmic
3. El naixement de la societat industrial

1. El naixement del capitalisme industrial

Definició:
El capitalisme és un sistema econòmic (d’iniciativa privada) que té com a
objectiu la recerca del benefici màxim. Aquest capitalisme pren diverses
formes i pot ser agrari, comercial, industrial o financer.
El capitalisme industrial va néixer de l’aplicació de la máquina de vapor a la
manufactura i es caracteritza pels següents aspectes:
➔ l’automatització del procés de de producció (mecanització)
➔ Perquè la producció és a gran escala, és a dir, genera un gran volum
de productes.
➔ El treball es divideix tècnicament i socialment. Hi ha una especialització
(la tasca de l’elaboració del producte es fragmenta i reparteix entre els
obrers, segons la complexitat de la tasca i la formació del treballador) i
diferenciació social: el capital se separa del treball. Hi ha el burgès per
una banda, que és qui mana, i el treballador per l’altra, que és l’explotat
i qui obeeix. Per tant, hi ha una dependencia del treball al capital.

2. Aparició del liberalisme econòmic

Definició:
El liberalisme econòmic és una corrent de pensament que va néixer amb la I
Revolució industrial i va donar una base ideològica al capitalisme industrial
(un argumentari, defensa i justificació favorable a la seva existència i
implantació).
-l'interès individual és el motor de l’economia (res d’intervenció estatal en
l’economia)
-l’economia es regula sola, per la llei de la demanda i l’oferta (+ demanda +
preu; ́-demanda, preus baixos; molta oferta 🡪 baixada de preus; poca oferta i
molta demanda, preus alts).
-Hi ha d’haver lliure iniciativa individual i dret d’associació.
- Hi ha d’haver lliure competencia (🡪 la competència beneficia el consumidor)
En resum: deixa fer, deixa passar, que el món funciona per si sol.

3. Naixement de la societat industrial

La I Revolució Industrial va trencar amb la societat de l’Antic Règim i va
configurar un nou tipus de societat majoritàriament urbana i de classes, és a
dir, que la diferenciació entre les persones rau en la possessió de capital (qui
més té, més important és).
La societat de classes industrial en teoria hauria de ser més igualitària que
estamental, perquè no hi ha distinció pels privilegis i hi ha un codi de lleis que
és igual per a tots.
Però en ella l’obrer és explotat i oprimit. Els salaris són baixos, els horaris
llargs (13-14 hores diàries), la dona és sobreexplotada i el treball infantil era
una constant.
I si a això hi sumem les precàries condicions de vida de la població,
completament amuntegada, s'entén que comencessin les mobilitzacions i
reivindicacions obreres.

Els principals ideòlegs del liberalisme econòmic:

➢Adam Smith: Autor de La naturalesa i causa de la riquesa de les
nacions (1776). Defensa el lliure canvi i la no intervenció de l’estat en
l’economia.
➢Malthus: Autor del 1r assaig sobre la població. Defensa que s’ha de
reduir la població per evitar fams i manca de productes.
➢David Ricardo: Escriu els Principis d’economia política i tributació
(1817). Diu que la terra de bona qualitat és limitada, i quan s’esgoti
s’hauran de treballar terres més dolentes. Aquestes últimes requeriran
més hores de treball per a produir el mateix que les bones. ➢Stuart Mill: Principis
d’economia Política (1848). Defensa els
principis de l’Escola Clàssica (Smith, Malthus, Ricardo) però és partidari
d’una moderada intervenció de l’Estat en l’economia per solucionar
problemes i situacions de l’economia natural.