1.

1 NOUS INVENTS, NOVES

INDÚSTRIES
- El petroli va començar a fer-se servir com a font d’energia. El nou combustible va ser
introduït a poc a poc en la indústria i en el transport en motors de combustió.
- L’electricitat també va anar guanyant terreny a l’energia mecànica de la màquina de
vapor. La seva utilització va beneficiar les zones industrials que no tenien carbó, el
transport –es van instal·lar tramvies elèctrics–, les comunicacions –telegrafia i telèfon–
i la il·luminació –el 1879 Thomas Alva Edison va perfeccionar la bombeta.
- La indústria siderúrgica va experimentar una constant millora amb l’ús massiu d’acer
en vaixells, ferrocarrils, ponts i edificis, i l’inici de la producció d’acer inoxidable i
alumini.
- La indústria química va fabricar productes sintètics que van substituir els naturals:
adobs, colorants, explosius, fàrmacs i perfums.
- Els transports van experimentar un avenç espectacular. Entre 1850 i 1914 es van
construir a Europa més de 400 000 quilòmetres de xarxa ferroviària. La navegació va
millorar gràcies a naus ràpides amb buc d’acer propulsades per hèlixs. L’automòbil
amb motor de gasolina, aplicat per Benz el 1886, va incorporar millores progressives
(pneumàtics, marxes...) fins a generalitzar-se’n l’ús al segle XX. A més, en aquesta
època es va inaugurar l’era de l’aviació.

La reorganització del treball va augmentar la productivitat industrial. Als Estats Units, a finals
del segle XIX, Frederick Taylor va desenvolupar un sistema anomenat taylorisme. Assignava a
cada obrer una única tasca en l’elaboració d’un producte industrial, imposant d’aquesta manera
la divisió del treball.
En el desenvolupament capitalista va adquirir protagonisme el sector financer, que va vincular
la seva activitat molt estretament a la indústria. D’aquesta manera, els bancs van guardar els
diners dels estalviadors, van invertir capital en projectes fabrils i van concedir crèdits a les
empreses industrials i de transport.
Fordismo i taylorismo:
Taylorismo
o Desarrollado por Frederick Winslow Taylor, a menudo conocido
como el "padre de la administración científica".
o Se centra en la optimización de la eficiencia en el nivel operativo
de la producción.
o Principio básico: "una mejor forma de hacer las cosas".
o Enfoque en la división del trabajo y la especialización de las tareas.
o Uso extensivo de la cronometría y la observación científica para
determinar los métodos de trabajo más eficientes.
o Énfasis en la estandarización de procesos y la eliminación de
movimientos innecesarios.
o La remuneración a los trabajadores está relacionada con su
rendimiento y producción.
Fordismo:
o Desarrollado principalmente por Henry Ford en la industria
automotriz.
o Se basa en la producción en masa y la estandarización de
productos.
o Introduce la línea de ensamblaje, donde cada trabajador se
especializa en una tarea específica y los productos pasan de un
trabajador a otro de manera secuencial.
o Enfoque en la reducción de costos mediante la producción
eficiente y la estandarización de productos.
o Introduce el concepto de salario mínimo que permita a los
trabajadores comprar los productos que fabrican (salario
suficiente para ser también consumidores).
o Mayor énfasis en la gestión de la cadena de suministro para
garantizar una producción fluida y eficiente.

2.1 LA COMUNA DE PARÍS

La derrota francesa davant de l’exèrcit prussià el 1870 donaria peu a la primera revolució
obrera. Davant la proximitat de l’exèrcit enemic, el govern francès i grups de població de
classe mitjana i alta van evacuar París. Es va crear un buit de poder que va ser ocupat per una
assemblea comunal escollida pel poble parisenc (1871).
Un intent del govern francès per refer-se amb el control de la situació va derivar en una revolta
popular i en la constitució de la Comuna com un poder revolucionari. El van formar
treballadors de diverses ideologies, entre els quals hi havia una notable presència de membres
de la Primera Internacional.
Es va organitzar un govern que va gestionar els serveis públics de la ciutat i va establir, entre
altres mesures, la prohibició del treball infantil, pensions per als familiars morts en la defensa de
la ciutat i la prohibició als patrons de multar els seus treballadors. A més a més, les fàbriques i
els tallers abandonats pels seus propietaris van començar a ser gestionats pels mateixos
treballadors, tot i que es reconeixia el dret a indemnitzar, és a dir, a compensar, els seus antics
propietaris.
Després de la signatura de la pau entre el govern francès i el Segon Imperi alemany, l’exèrcit va
marxar contra París. Després d’intensos combats en els quals van morir milers de rebels, les
tropes governamentals van prendre la ciutat. La Comuna va ser derrotada i la repressió
posterior va deixar desenes de condemnats a mort i milers de presoners. Després de la derrota de
la Comuna, es va establir la Tercera República Francesa.

2.3 ELS DRETS LABORALS

Per això, entre les estratègies de participació política dels obrers per reclamar i aconseguir
millores polítiques, socials, econòmiques i culturals hi van seguir estant, a més a més del vot
quan era possible, les vagues i els motins. Entre les seves principals demandes, hi havia les
següents:
La reducció de la jornada laboral, atès que es treballava en jornades extenuants de fins fins a
quinze hores diàries. La jornada de vuit hores va tardar molt de temps a ser acceptada i la seva
implantació va ser molt gradual.
L’establiment d'uns dies de descans, perquè es treballava tots els dies de la setmana.
La limitació del treball infantil, atès que molts dels obrers tenien menys de 14 anys.
L’augment salarial. Els salaris eren freqüentment miserables, i molt inferiors per als nens i les
dones.
La millora de les condicions de vida als barris obrers, ja que la major part dels habitatges dels
treballadors estaven situats prop de les fàbriques i no disposaven dels serveis mínims bàsics
com l’electricitat, el clavegueram i l’aigua corrent.

3.1 CAUSES DE L’IMPERIALISME

El desenvolupament industrial demanava matèries primeres que, de vegades, es trobaven en
territoris molt allunyats. Alhora, l’increment de la producció industrial exigia l’obertura de nous
mercats de consumidors a tot el món.
El gran augment de la població europea va estimular l’emigració a ultramar. Entre 1871 i
1911, 33 milions d’europeus es van instal·lar a altres llocs del món (Estats Units, Canadà,
Brasil, Argentina, etc.).
Els països industrialitzats van rivalitzar entre si per garantir-se l’obtenció de matèriesprimeres,
assegurar-se rutes comercials i procurar-se prestigi polític.
Hi van haver també factors ideològics i culturals. Les potències imperialistes es van adjudicar
el paper de civilitzar la resta del món, basant-se, freqüentment, en un sentiment de superioritat
racista. Juntament amb l’expansió colonial, es van organitzar missions religioses per
evangelitzar els pobles colonitzats i missions científiques per a l’explotació geogràfica.

3.2 TERRITORIS COLONIALS

L’expansió imperialista va implicar el desenvolupament del colonialisme, un sistema en què
la metròpoli explotava les colònies en funció dels seus interessos. L’expansió colonial es va
adaptar a les circumstàncies de cada territori colonitzat. L’interior de l’Àfrica resultava
pràcticament desconegut. L’Àsia acollia cultures i religions molt antigues i arrelades, com la
islàmica, i dos enormes països: l’Índia i la Xina. Per la seva banda, Amèrica havia passat per
l’experiència colonial i quasi tots els seus països ja eren independents.

LA COLONITZACIÓ D’ÀFRICA
El 1885, Alemanya va convocar la conferència de Berlín per organitzar el repartiment de
l’Àfrica entre les potències europees, els interessos de les quals estaven contraposats. A causa
de la seva unificació tardana, Alemanya tenia por de quedar postergada en el domini colonial.
D’altra banda, l’Imperi britànic pretenia establir un corredor de colònies des d’Egipte fins a
Ciutat del Cap, un fet que la resta de potències volia frenar. França ja dominava l’àrea del
Sàhara i els seus països limítrofs, mentre que Portugal controlava amplis territoris de l’interior
de l’Àfrica, on havia penetrat des dels ports del seu antic imperi colonial. Aquests dos darrers
països pretenien establir corredors des de la costa atlàntica africana fins a l’índica.

Guerra de l’opi:
En aquest convuls context, els britànics es van aprofitar de la tolerància inicial de les autoritats
xineses respecte al consum d’opi; van acabar així organitzant el contraban d’aquesta droga per
acumular grans beneficis, a costa del deteriorament de la salut de la població. Els xinesos es
van revoltar contra això en les anomenades «guerres de l’opi» (1839-1842), però els britànics
els van derrotar. Després del tractat de Nanquín, el 1842, el port de Hong Kong va passar a estar
sota sobirania britànica.

Revolta bòxer (1899-1901)

Fruit del descontentament de la població xinesa amb les polítiques que les potències estrangeres
imposaven al seu país, es va produir aquest aixecament amb la pretensió d’expulsar els
colonitzadors occidentals del territori xinès.

L’hegemonia dels Estats Units d’Amèrica:

Després de la independència nord-americana, el Canadà era l’únic país d’Amèrica del Nord
que seguia depenent d’una potència estrangera, la Gran Bretanya, malgrat que gaudia d’una
gran autonomia.
Malgrat el seu passat anticolonialista, els Estats Units van iniciar nombroses intervencions
militars en defensa dels seus interessos econòmics i estratègics. D’aquesta manera, es van
annexionar les illes Hawaii, les Filipines, Puerto Rico, diversos arxipèlags del Pacífic, el canal
de Panamà i Cuba fins a 1902, any en què va abandonar l’illa, però se’n va reservar el dret
d’intervenir-hi militarment quan ho cregués oportú. Per aconseguir-ho va lluitar contra Espanya,
va incentivar la separació de Panamà de Colòmbia i va sotmetre els rebels filipins en una guerra
cruel que va provocar prop d’un milió de víctimes civils.
3.3 TIPUS DE GOVERNS
COLONIALS

Colonies:
Territoris on la debilitat del poder local va permetre que les metròpolis controlessin el
país en tots els seus aspectes econòmics, polítics i culturals. Aquest model es va aplicar
en molts llocs de l’Àfrica, com al Congo, anomenat així pels belgues. França també el
va instaurar a Indoxina.

Protectorats:
Territoris on la metròpoli va decidir no intervenir en assumptes de política local,
limitant-se a dirigir l’explotació econòmica i les relacions exteriors. Aquest model es va
donar fonamentalment a l’Àsia: va ser el cas del protectorat britànic a l’Índia. A
l’Àfrica, França i Espanya van imposar respectius protectorats al Marroc.

Dominis:
Territoris de l’Imperi britànic ocupats quasi totalment per població d’origen europeu i
que gaudien d’una àmplia autonomia i d’institucions pròpies. El Canadà, Austràlia i
Nova Zelanda van seguir aquest model.

Dates clau de l’imperialisme

 1850-1885: Expedicions geogràfiques a l’Àfrica per trobar les fonts
del Nil.
 1885: Conferència de Berlín.
 1885-1898: Repartiment del món entre els països europeus, els
Estats Units i el Japó.
 1898: Incident de Fāshōda entre França i la Gran Bretanya.
 1899-1901: Guerra dels bòxers a la Xina.
 1904-1912: Repartiment del nord de l’Àfrica entre la GranBretanya,
França, Espanya i Itàlia.

Incident de Fāshōda (1898)

Va ser un greu enfrontament diplomàtic que va tenir lloc entre
França i la Gran Bretanya. En el seu intent per controlar el continent
africà, totes dues potències van arribar alhora a una zona del que
 actualment és el Sudan del Sud i van rivalitzar pels drets sobre
aquest territori.

3.4 CONSEQÜÈNCIES DE
L’IMPERIALISME
- El repartiment del territori, especialment a l’Àfrica, va obeir als
interessos de les ponències ocupants i no a les idiosincràsies locals.
D’aquesta manera es van crear fronteres que dividien o agrupaven tribus i
ètnies de manera artificial. Això redundaria en una font de conflictes en el
futur.

- L’expansió colonial va imposar i va consolidar una divisió en la

producció internacional de béns. Les colònies es van especialitzar en la
producció de matèries primeres barates, mentre que les metròpolis
fabricaven i comercialitzaven productes industrials de valor afegit més alt.

- La colonització va implicar violència contra la població i va ocasionar

atrocitats com el genocidi del Congo Belga. A més a més, es va alterar
greument l’estructura social de les poblacions indígenes. Es va implantar
un ordre social basat en la discriminació racial dels indígenes per part dels
colonitza-dors, que va ocasionar la descomposició de les societats
tradicionals.

- La colonització va obrir la porta a alguns avenços dels països

industrialitzats, com ara en medicina, dret i administració; no obstant
això, degut a la discriminació racial del domini colonial, aquests beneficis
van estar molt lluny d’afavorir tota la població.

Socialisme utopic:
El socialismo utópico fue una corriente de pensamiento del siglo XIX que
buscaba construir sociedades ideales basadas en la igualdad y la justicia social,
pero carecía de un plan político concreto para lograrlo. Sus principales
representantes incluyen a Charles Fourier, Henri de Saint-Simon, Robert Owen y
Étienne Cabet. Aunque no lograron implementar completamente sus ideas,
influyeron en el desarrollo del socialismo posterior.

Cartisme:
El cartismo fue un movimiento social y político en Gran Bretaña en la década de
1830 y 1840, que buscaba reformas como el sufragio universal masculino,
elecciones parlamentarias anuales y voto secreto. Su principal documento fue la
"Carta del Pueblo". Aunque no logró sus objetivos en su momento, sentó las
bases para futuras reformas políticas.

Països amb mes recursos:

1- Africa
2- Asia
3- Ocenia
4- Estats units
5- Gran bretaña
6- europa