1.

Els sistemes polítics, la situació internacional i els sistemes d’aliances

abans de la I Guerra Mundial.
Entre 1870 i 1914 van coexistir els sistemes parlamentaris i els autocràtics. Els
parlamentaris es van imposar a Europa occidental, EEUU i Japó on la majoria va implantar
el sufragi universal masculí i es van produïr moviments sufragistes cap al vot femení a
Finlàndia el 1906 i a Noruega el 1913. I els autocràtics es van mantindre a Europa central i
oriental. Aquest sistema molt paregut a una dictadura, era controlat per un autòcrata que era
una persona poseeïdora del poder absolut sense limits. En primer lloc, tenim a l’Imperi
austrohongarès en el qual convivien múltiples nacionalitats i era una monarquia dual de
manera que un mateix emperador tenia les corones d’Àustria i d’Hongria. A continuació,
estava l’Imperi rus on el parlament no tenia poder. I per últim, l’Imperi otomà on també
coexisten múltiples nacionalitats.
A Europa, el Regne Unit va seguir sent la 1ª Potència comercial i financiera mundial durant
la denominada Era Victoriana (1837-1901). Però després, van començar a dominar
industrialment Alemanya i els EEUU per damunt del Regne Unit. Per un costat, Alemanya
després de l’unificació del seu territori en 1871 i el Regnat del kàiser Guillem II (1888-1914)
es va convertir en la 2ª economia industrial mundial. Per altre lloc, França es va mantindre
entre les grans potències. I finalment, els països mediterranis i els imperis austrohongarès,
rus i otomà van experimentar un desenvolupament menor. Fora d’Europa es van establir
dues noves potències: EEUU i Japó. A USA, després de la Guerra Secessió, va colonitzar
les praderies centrals amb la conquesta de l’Oest i els nuclis del nord-oest es van
industrialització apresa fins que es va convertir en una potència industrial de primer ordre.
I per altre lloc, a Japó va esclatar revolució Meiji (1868-1912) on es va substituir la
monarquia feudal per un sistema parlamentari constitucional i va triomfar l’occidentalització.
Durant aquest moment, es va provocar un ràpida industrialització amb la qual Japó es va
convertir en una gran potència en la zona del Pacífico.

Els sistemes d’aliances a Europa es van desenvolupar en 2 etapes. Primer, tenim els
Sistemes bismarckians (1871-1890) on les relacions estaven basades en la diplomàcia
secreta promoguda pel canceller alemany Bismarck. El seu objectiu era aïllar a França per a
que no s’aliara amb Rússia degut a la pèrdua de l’Alsàcia i la Lorena en la guerra
francoprussiana. Aquest sistema va estar vigent 20 anys ja que després va fracassar. I
després, tenim la pau armada (1891-1914. Durant aquests anys, la pau es va mantindre
però els països van començar a rearmar-se en dos blocs amb l’auguri d’una gran guerra: La
Triple Aliança formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia i La Triple Entesa composta
per França, Rússia i Regne Unit.
2. Les noves fonts d’energia, nous sectors industrials i nous mitjans de
transport i comunicació en la Segona Revolució Industrial.
La Segona Revolució Industrial es va iniciar en EEUU i Alemanya el 1870 fins al 1914 i es
va basar en l’ús noves fonts d'energia i en els canvis de l’organització del treball que van
impulsar nous sectors industrials. En primer lloc, tenim el descobriment d’un nou
combustible: el petroli. Aquest, aconsegueia (encara hui) moure motors amb els seus
derivats que són la gasolina i el dièsel. Després, l’electricitat es va utilitzar per a
l’il·luminació i per a accionar motors gràcies a l’invent de l’acumulador i el transformador.
Aquests invents van permetre tronsportar més fàcilment l’electricitat i eliminar la necessitat
d’ubicar les indústrias al costat de les fonts d’energia. Per un altre lloc, els canvis en
l’organització treball van ocórrer per la necessitat de produir articles barats en massa. Una
forma d’organització era el Taylorisme que buscava la màxima eficàcia en el treball. Per a
fer-ho possible, es determinava la forma exacta de fer tasques i es cronometrava els temps
a emprar concedint incentius de producció. I un altra organització de treball que va triomfar
molt més va ser el Fordisme. En aquest, el treball estava organitzat en cadena, és a dir,
cada treballador realitzava només una tasca específica del procés de producció del
producte damunt la cinta transportadora. D’aquesta forma s’evitaven desplaçaments,
s’augmentava el rendiment i per tant, s’abaratia el cost del producte. Al mateix temps, es va
originar una diversificació en la indústria metal·lúrgia i química. Primer, en la metal·lúrgica
va aparèixer el convertidor Bessemer que permetia obtindre acer a partir del ferro. A més,
es van incorporar nous metalls com el coure per a l’indústria elèctrica i l’alumini. Després, en
la química es va aconseguir elaborar productes derivats del petroli com els plàstics,
colorants, fibres sintètiques, explosius, etc. En quant a altres indústries, estaven les de
material elèctric, la mecànica (màquines de cosir i d’escriure, bicicletes, locomotores,
automòbils, primers avions), la tèxtil (ús de fibres i tints artificials) i l’alimentària (conservació
de llandes hermèticament tancades).
Així mateix, van sorgir nous mitjans de transport i comunicació. En quant als transports, van
experimentar progressos i millores gràcies a l’aparició de l’electricitat en els ferrocarrils,
tramvies i metro; al motor d’explosió en els automòbils amb la marca Benz el 1886, a l’inici
de l’aviació amb els germans Wright el 1903 i a la millora en la navegació. També, milloren
les infraestructures a nivell internacional amb l’apertura del Canal de Panamà el 1914 entre
l’oceà Atlàntic i Pacífic i amb l’extensió de la xarxa ferroviària mundial, que va ajudar a
l’expansió del EE UU cap a l’oest i de Rússia cap a l’est. Les comunicacions van progressar
gràcies a invents com el telèfon, el fonògraf (Edison 1876), el cinematògraf (germans
Lumière 1895) i la ràdio (Tesla 1897).
3. Activitats agràries, comerç, gran capitalisme, creixement demogràfic i
avenços socials del període abans de la I Guerra Mundial.
Les activitats agràries van incrementar la seua productivitat i rendibilitat gràcies a l'ús d’adobs
químics i pinsos. A més, les màquines eren mogudes per motors elèctrics i d’explosió i això va
facilitar el treball. Per altre lloc, les noves tècniques com la pasteurització, enllandament i congelació
van permetre una millor conservació d’aliments. També, el progrés en el transport va abaratir la
distribució dels productes i va fer possible que cada zona s’especialitzara en els productes més
adequats per a vendre en el mercat mundial. El comerç interior va crear nous sistemes per vendre
l’abundant producció com els grans magatzems amb una gran varietat de productes barats, la
publicitat, compra per correu i les rebaixes. Després, el comerç exterior/intenacional va arribar a una
dimensió mundial degut a la millora dels transports i a la creixement producció industrial que va crear
la necessitat d’obtenir matèries primeres i de vendre productes industrials. Tot això, va portar a
alguns països al proteccionisme comercial i altres, a la conquesta d’imperis colonials per tot el món.

L’augment en grandària de les empreses i les elevades sumes de diners per finançar-se van causar
una nova fase del capitalisme anomenada “gran capitalisme”. Una de les seues característiques va
ser la concentració financera amb l’aparició de grans bancs com el Crédit Lyonnais, Deutsche Bank i
Lloyds. Aquests concedien crèdits a empreses industrials convertint-se en els principals accionistes.
Un altre tret bàsic va ser la concentració empresarial, on algunes grans empreses es van proposar
dominar el mercat eliminant la competència entre elles. Com a resultat, es van creen diferents tipus
de concentració com el càrtel, el trust i el holding. Davant aquesta situació, els governs van estar
obligats a fer lleis antimonopoli.

Del 1870 al 1914, es va accelerar el creixement demogràfic a Europa ja que es va passar de 300 a
440 milions de persones. Per aquesta raó, va augmentar l’emigració cap a l’exterior i la població
urbana. En primer lloc, l’emigració va estar afavorida per la millora i abaratiment en el transport. Al
principi, els emigrants eren del Regne Unit, Irlanda i Escandinàvia però després va afectar a tota
Europa. Aquestes persones van emigrar als EEUU, Amèrica Llatina, Austràlia i Nova Zelanda. Aquest
flux migratori va beneficiar al països receptors perquè necessitaven pobladors i alleujaven la
desocupació i els conflictes socials dels països emissors. Per altra banda, les ciutats en 1900
allotjaven a un terç o a la meitat de la població. A més, van transformar el seu aspecte amb millores
higièniques com el clavegueram, la pavimentació i la recollida del fem) i van adoptar novetats
derivades de Segona Revolució Industrial com l’enllumenat i el tramvia i metro elèctric.

En aquesta época es va desenvolupar el moviment obrer ja que va guanyar afiliats quan els estats
van reconèixer la llibertat de reunió i d’associació. Poc a poc, va anar sortint partits polítics obrers que
volien accedir al poder polític per impulsar reformes democràtiques i socials com el Partit
Socialdemòcrata Alemany el 1875. A nivell internacional, es va fundar la II Internacional o
Internacional Socialista on es van enfrontar marxistes purs, partidaris de fer revolucions per accedir a
poder i els revisionistes, defensors d’aconseguir-ho presentant-se a les eleccions. També, van
condemnant el capitalisme, l’imperialisme i les guerres. Com a conseqüència de tot açó, la situació
del proletariat va millorar amb la pressió dels obrers que va aconseguir l’elaboració de lleis que
regulaven la jornada laboral i establien mesures de protecció social per accidentes. A més, la
producció en massa i en sèrie va abaratar preus dels béns i productes permetint al proletariat
consumir més i millorar la seua qualitat vida.
4. Imperialisme: causes, formes de domini colonial, formació dels imperis
colonials i conseqüències del mateix.
El 1870 va començar l’imperialisme amb l’expansió colonial europea cap a Àfrica, Àsia i el Pacífic.
L’objectiu anterior a aquesta època era dominar els recursos econòmics de les colònies però el
d’aquell moment era controlar en qüestions militars, polítiques i econòmiques els territoris dominats
per una minoria europea. Unes de les causes d’aquest imperialisme eren assegurar-se el poder i el
prestigi internacional dels països i controlar les rutes comercials i els territoris estratègics. Altra causa
va ser l’enviament d’excedents de població a les colònies per tal de minorar la desocupació i les
tensions socials en la metròpolis. Per altra banda, necessitaven matèries primeres per a la indústria i
els mercats compraven les seues manufactures industrials, les colònies proveïen de mà d’obra barata
i d’espai on invertir capital. Per a finalitzar, hi van haver ideologies que manipulaven el Darwinisme
Social per a proclamar la superioritat de la raça blanca i la «missió de civilitzar» la resta món.

Les principals potències colonials eren el Regne Unit i França seguides poc després d’altres com
Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Espanya i Rússia i extraeuropeus com EEUU i Japó. Una de les formes de
domini colonial eren les concessions que eren avantatges comercials obtinguts per països
independents com la cessió de ports. Un cas va ser el de la Xina: el país estava dividida en diferents
àrees d’influència. Després, estaven els protectorats on es mantenenia el govern indígena però la
potència colonitzadora controlava la política exterior, l¡exèrcit i l’explotació de certs recursos. Foren
els casos de l’Índia i Egipte. I per últim tenim les colònies que eren territoris sotmesos a sobirania de
la metròpoli. N’hi havia colònies de posició que controlaven punts estratègics com el cas de Ciutat del
Cap; de poblament, que assentaven a molta població estrangera que s’autoadministrava com va ser
Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-Àfrica; i d’explotació on la majoria indígena estava
administrada per la metròpoli que explotava el seus recursos com va passar al Congo belga.

El 1870 els països europeus van proposar explorar el continent i crear imperis. Per evitar
enfrontaments, es van congregar el 1885 en la Conferència de Berlín on van establir normes
d’ocupació del continent: el domini d’una franja costanera donava dret a ocupar l’interior de territori i
es reconeixia la lliure de navegació de rius importants com el Níger i el Congo i la llibertat de comerç
al centre d’Àfrica. Poc després de la conferència, el Regne Unit va intentar dominar una àmplia franja
entre el Caire i Ciutat del Cap (nord-sud) i França la zona entre Senegal i Somàlia (est-oest). Per altra
banda, el Repartiment d’Àsia va ser prou diferent al d’Àfrica en haber estats ben organitzats com Xina
i Pèrsia que provocaren el l’ús predominant del sistema de concessions i repartiments d’àrees
d’influència. Encara aixì, el Regne Unit va conquerir l’Índia i Birmània, França la resta d’Indoxina i els
Països Baixos la majoria d’Indonèsia. També, Rússia va incorpora al seu territori Sibèria i es va
estendre cap a l’Índia i la Xina. Per altre lloc, Japó va intentar annexionar Corea i Manxúria xocant
amb Rússia i Xina i EEUU va expulsar a Espanya de Filipines. A Oceania, el Regne Unit va
incorporar Austràlia al seu domini colonial i EEUU va ocupar arxipèlags com el de Hawaii. I per útlim
a Amèrica, EEUU va estendre la seua influència en Puerto Rico i Cuba i va ocupar l’espai on
s’estava construint Canal de Panamà.
Per a les metròpolis, l'imperialisme i el colonialisme va ser positiu ja que va suposar guanyar poder
polític, riqueses (matèries primeres i mercats on vendre productes manufacturats), major pau social i
coneixement d’altres civilitzacions. Però per desgràcia, va accentuar enfrontaments internacionals,
polítics i econòmics que van conduir a Ia Primera Guerra Mundial. I per als pobles dominats va ser
negatiu en molts sentits ja que els governs locals es van eliminar o controlar per estrangers i es van
provocar conflictes interns degut a que les fronteres es van traçar arbitràriament. L’economia
tradicional es va alterar en substituir l’agricultura d’autoconsum per una d’exportació imposant un
comerç desigual i creant infraestructures en funció d’interessos estrangers. A més, la societat es va
divididir molt: per una part estava la minoria estrangera que controlava el govern i la riquesa en barris
luxosos i per altra, estava la majoria indígena empobrida. Aquesta, estava obligada a treballar i viure
en reserves o barris marginals. I per últim, la cultura local va estar desplaçada per la dels pobles
colonitzadors.
5. La I Guerra Mundial.
La I Guerra Mundial o La Gran Guerra va començar en 1914. Els bàndols eren els
següents: Els Imperis centrals, format per Alemanya, Àustria-Hongria i Turquia, als
quals es van afegir després Bulgària i altres; i Els Aliats o Entesa format per França,
Rússia, Regne Unit i Sèrbia, els quals es van unir després Itàlia, EEUU i altres. Les
causes de la Gran Guerra foren les fortes tensions a Europa abans de 1914. Una de
les tensions eren els conflictes territorials com el de França reclamant l’Alsàcia i
Lorena a Alemanya o el de Itàlia i Àustria-Hongria, que es disputen Ístria i Trento.
Una altra tensió eren els nacionalismes que desvocaven en conflictes bèlics com el
de les guerres balcàniques (1912-1913) que van enfrontar l’imperi austrohongarés
amb els turcs. També estaven els enfrontaments colonials per controlar el territori i
les rivalitats econòmiques per la competència comercial entre Alemanya que vivia
un creixement econòmic i França i Regne Unit que perdien poder en els mercats
colònials per la forta presència alemanya. I per últim, va estar els sistemes
d’aliances militars com els de la Triple Entesa i Triple Aliança que va provocar una
carrera armamentística (la Pau Armada) per fer front a qualsevol incident en una
guerra. L’espurna de la guerra va ser l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran,
hereu de l’imperi d’Àustria-Hongria, a Sarajevo per un estudiant nacionalista serbi.
En conseqüencia, la corona d’Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia que va
rebre suport de Rússia posant en marxa les aliances.

Com que aquest conflicte va ser diferent als anteriors, se li va denominar Gran
Guerra o Guerra Mundial. Per començar, va tindre una gran expansió territorial
degut a que participaren 16 nacions amb extensos imperis colonials. Per altra part
es va fer ús de noves armes ofensives com són metralladores, llançaflames, gasos
tòxics, mines, submarins, avions, etc; de Nous sistemes defensius com les trinxeres;
i de noves modalitats de lluita com la guerra psicològica. La contesa va impulsar
transformacions econòmiques i socials: l’economia dels països es va centrar en
produir material de guerra, la societat va patir penúries per la falta d’aliments i pels
bombardejos i les dones es van incorporar al món laboral per substituir als homes
que lluitaven al front.
Primer, es va produïr la guerra de moviments en 1914. El conflicte va esclatar
simultàniment en dos fronts: l’oriental i l’occidental. Alemanya va intentar fer una
victòria rellamp sobre França per a poder atacar Rússia però França va resistir i
Rússia va envair Prússia. Això, va obligar a Alemanya a enviar tropes al front
oriental. Per altre lloc, Turquia es va unir al bàndol dels imperis centrals. Després, va
començar la guerra de posicions (1915-16). Com que no hi havia una victòria clara i
decisiva, els fronts es van estabilitzar en extenses línies de trinxeres protegides amb
metralladores i filats des d’on es van fer ofensives de desgast. A més, la contesa va
passar a ser un conflicte mundial amb l’entrada de Bulgària, Romania, Portugal i
Japó, entre altes més. I per útlim, va ser el final de la Guerra (1917-18). El 1917,
EUA es va incorporar al conflicte amb els aliats i Rússia es va retirar pel triomf de la
Revolució comunista i per la firma de la Pau de Brest-Litovsk. I el 1918, els Aliats
van iniciar una ofensiva en tots el fronts provocant una rendició progressiva dels
imperis centrals i EUA va enunciar els “14 punts” on s’hauria d’assentar el tractat de
pau.
Finalment, en la Conferència de París (1919-20), els vençuts van signar tractats que
obligaven a reduir l’exèrcit, pagar reparacions guerra i realitzar cessions territorials
que van configurar un nou mapa d’Europa. Després, el Tractat de Versalles va
imposar a Alemanya la pèrdua de l’Alsàcia, Lorena i de totes les colònies i va
acusar-la de ser la culpable de la guerra. Amb tot això, Alemanya va ser humiliada
provocant un desig de revenja. I per últim, el 1919 es va crear la Societat de
Nacions (Ginebra) per fomentar internacionalment la pau.
Les conseqüències de la guerra van ser les següents: més de 9 milions de persones
van morir, va haver nombrosos ferits i mutilats, va haver grans pèrdues materials en
camps de cultiu, indústries, transports i edificis, va aguditzar els contrastos entre les
classes treballadores, classes mitjanes i la minoria enriquida pels negocis bèl·lics,
es va afavorir el treball de la dona fora de la llar, es van promoure ideologies
pacifistes i antimilitaristes, es va originar un desig de revenja entre els vençuts, es
van abolir les dinasties que governaven els imperis central, la majoria països van
adoptar el sufragi universal masculí, en alguns van començar a votar les dones pel
seu paper en guerra i l’hegemonia mundial europea va passar ara als EEUU.
Cártel: (unió o agrupació d'empreses del mateix sector, independents jurídicament, que
s'uneixen per a limitar o disminuir la competència entre elles i regular la producció, la venda
i els preus d'un producte)

Trust: (agrupació d'empreses constituïda per a controlar o monopolitzar una indústria, un

comerç o un producte)

Holding: (Societat que controla una o més societats sense exercir cap activitat productiva,
sinó només funcions financeres, de gestió o de màrqueting)