UNITAT 2: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL  

1. FACTORS PER IMPULSAR LA INDUSTRIALITZACIÓ: 

1.1. La revolució agrícola. 
Canvis agrícoles: Increment de la producció d’aliments Comerç Diners Invertir  
Les tres innovacions més importants van ser aquestes: 
● La  difusió  d’una  nova  rotació  de  conreus,  el  Sistema  Norfolk.  Va  permetre  suprimir  el  guaret  i 
ampliar la superfície conreada. Increment agrícola/ramader.  
● Eines  noves:  Sembradora,  arada,  trilladores  mecàniques…  Nous  conreus:  patates,  blat  de  moro… 
Fertilitzants: guano. Va comportar augment i diversificació de la producció d’aliments.  
● Tancament  Openfields,  els  camps  oberts.  Dividia  els  camps  en  tres  zones,  dues  conreaven  els 
cereals i la tercera es deixava en guaret.  
Va  passar  al  sistema  Enclosure  act,  els  camps  closos.  Venen  terres  a  gent  amb  diners  i  són 
propietaris. Alguns es queden treballant o van a la ciutat per trobar feina.  
1.2. La revolució demogràfica. 
L’augment d’oferta d’aliments va originar un creixement de la població elevat i continu. 
Augment  de  producció  d’aliments  =  Descens  de  la  taxa  de  mortalitat.  I,  com  a conseqüència, l’esperança 
de vida va créixer notablement. 
L’increment  de  la  població  va  proporcionar  mà  d’obra  abundant  a  la  nova  indústria i va fer augmentar el 
nombre de consumidors.  
1.3. Les noves fonts d’energia 
Van  afavorir  el  pas  de  la  manufactura  a  la  indústria.  La  gran  revolució  va ser la màquina de vapor, la qual 
funciona en carbó. Aquest giny va posar en marxa el funcionament de les locomotores. 
1.4. La revolució dels transports. 
Van millorar els camins i es van construir un gran nombre de canals per comerç.  
Els ferrocarrils van aportar més rapidesa i més capacitat de càrrega en el transport.  
Es va aplicar navegació per comerç marítim amb els vaixells de vapor. 
El  resultat d’aquestes innovacions va ser la creació gradual d’una densa xarxa ferroviària a la Gran Bretanya 
i a la resta d’Europa. 
1.5. L’impuls del mercat. 
Les millores van fer possible la consolidació d’una economia de mercat, es produïa per la venda.  

2. ELS NOUS TIPUS D’INDÚSTRIA. 

2.1. La mecanització i el sistema fabril. 
·  Putting  out  system:  Els  articles  es  fabricaven  fora.  L’amo  repartia  les  matèries  primeres  a  les  llars  i 
després passava a buscar els productes fets i acabats. Productivitat baixa. 
Als països agrupats en GREMIS aquest sistema no va funcionar. 
2.2. La indústria cotonera 
El primer sector a mecanitzar la producció fou la indústria tèxtil cotonera. 
 
 
3. EL LIBERALISME ECONÒMIC Capitalisme P ​ oder fer el que vulguin sense que ningú els digui res. 
Va sorgir a partir de la industrialització aquest sistema econòmic. 
El govern posa límits al liberalisme capitalista per regular els sous, condicions laborals. 
Els GREMIS tenien molt poder. No deixaven construir “empreses” que facin competència. 
LA  GLORIOSA:  Revolució  burgesa.  El  Rei  va  perdre  poder  i la burgesia i “capitalisme” agafa força a 
partir del parlament. (segle XVII, 1688) 
Llei  de  Patent. Si patenten una empresa/producte no la poden copiar, és il·legal. Si volen copiar-la, han 
de  pagar  el  propietari  de  la  patent.  Això  els  beneficiava  perquè  la  seva  fabricació produïa més i la gent 
els pagava la patent. Aquesta llei va ser molt important. 
Gran  Bretanya  va  ser  la  impulsora  de  la  industrialització,  quasi  totes  les  van  produir  allí  i  es  va  crear 
després de La Gloriosa.  
Prohibeixen  els  gremis,  associació  d’artesans.  Qualsevol  pot  crear  empreses  i,  a  causa  d'això,  es  creen 
moltes indústries.  
Després  de  La  Gloriosa  també  es  van  eliminar  les  duanes,  ells  surten  guanyant,  ara  guanyaven  més 
perquè aquestes beneficiaven al rei. 
Notes importants:  
Abans hi havia un capitalisme molt lleu.   Arancel:  Quan  paguem  alguna  cosa  a  un  altre 
país. 

Causes i conseqüències econòmiques 

1. ANTECEDENTS: Es van prendre abans de la industrialització. 
- Reformes agràries. Primer els terrenys eren comunitaris i després van passar a ser privats. 
- Supressió  de  gremis.  A  Espanya  van  estar  més  temps  els  gremis,  per  això  va  haver-hi 
industrialització primer a Gran Bretanya. 
- Supressió  duanes  i  interiors  i  exteriors.  A  Itàlia  i  Alemanya  hi  havia  molts  problemes  perquè 
com hi havia molts diners d’Estat s’havia de pagar a cada lloc d'aquestes. 
- Llei de Patent. 
1.1. Quan comença la industrialització, coses que van passar. (Principis 1750) 
- Innovacions  tecnològiques.  La  màquina  principal  va  ser  la  llançadora  volant  creada  per  John 
Kay. Va ser específica per al tèxtil. 
*Watt  va  crear  un  invent  molt  destacat  conegut  com  màquina  de vapor. Va ser una innovació 
mecànica.*  
- Noves  formes  d’organització  del  treball.  La  diferència  és  que  ara  cada  treballador 
s’especialitzava  per  un  procés  del  treball,  té  molta  més  efectivitat.  Era  com  una  fàbrica, 
treballen en cadena. 
- Ampliació del comerç. (Gràcies a les innovacions agràries). El tancament dels camps va produir 
més. Hi havia moltes fàbriques i cada vegada es produïa més, ja que es comerciava. 
Es  milloren  les  vies  de  comunicació,  es  pot  comerciar  més,  van  exigir  als  governs  per  a  fer 
camins més còmodes per comerciar més i millor. 
 
  
- Increment  de  la  productivitat.  Si  ara  passés  a  produir  100%  terres.  Es  produeix  més  amb  els 
mateixos recursos, hi ha més tècniques i hi ha més màquines i noves tècniques de conreu. 
​ ​↓ 
​mà d’obra 

- Creació  de  grans  empreses.  Porten  molts  beneficis,  són  més  grans.  Creix  la  mida  de  les 
fàbriques,  s’amplien.  Hi  porten  noves  màquines,  fiquen  les  empreses  en  altres  llocs, 
s'expandeixen. Tenien el poder per pressionar/negociar el govern.  

2. LIBERALISME: Relacionat en la política. 

- Contraposat  al  control  reial  i  gremial.  Depèn  més  dels  parlaments.  És  dirigit  pel  parlament, 
burgesos. 
- Interés individual. Es beneficia individualment. 
- Llei d’oferta i demanda. L'economia es basa en això, també es beneficia. 
- Lliure  competència.  Si  tu  tens  una  empresa,  qualsevol  pot  competir  amb  tu.  Provoca  que  hi 
hagi més productivitat. 
- No  intervenció  de  l’Estat  en  l’economia.  Les  empreses  volien  que  tot  funcionés  com  ells 
volien. 
- Creació  de  grans  empreses.  Mecanismes  que  fan  que  petites  empreses  es facin grans: inversió i 
reinverteixen deslocalitzant-se, reinversió. 
- Lliure comerç. 
3. CAPITALISME: El liberalisme és una branca del capitalisme. 
El que caracteritza el capitalisme és:  
- La propietat privada dels mitjans de producció (idea principal). Els beneficis van al propietari. 
- Treball  assalariat.  El  treballador  a  canvi  rep  un  salari,  el  benefici  l’empresari  l'obté  dels  diners 
que guanyen dels productes. 
4000€ - 1500€ = 2500€ (empresari) 
- Lliure  iniciativa.  Que  cadascú  pugui  iniciar  una  activitat  productiva.  El  sistema  capitalista  és 
molt bo per a la gent que té molts de diners. 
- Crisis econòmiques. Com es produeixen al capitalisme? 
·  Oferta  i  demanda.  Si  hi  ha  més  oferta  que  demanda,  produeix  una  descompensació.  Si  és 
lleugera fan que el preu del producte sigui baix. Si és alta provoca una ruïna a l’empresa. 
Produeix sobreproducció 
fallida produeix atur: Quan una persona estava en atur en aquell temps es 
quedava sense diners. 
  Baixa la demanda encara més i la sobre producció augmenta 
encara més. 
4. NOVES FORMES DE GOVERN 
- Creació grans empreses. 
- Divisió del treball. Cada vegada el treball estava més especialitzat. 
 
 
- Finançament. Apareix: - Banca industrial. 
- Societats anònimes (SA). Les divideixen en moltes parts, accions. 
Depenent del nombre d’accions, els diners que dónes, obtens un % 
dels beneficis de l’empresa. 
- Intervenció de l’Estat. 
- Prohibició ferro suec. El ferro britànic era més car, influeix amb el comerç. 
- Prohibició  teixits  indis.  Només  permetien  el  cotó.  Si  portaven  els  teixits  indis,  els  teixits 
britànics no haguessin sortit mai. 
- Obligar  al  comerç  en  vaixells  britànics.  Doble  benefici  que  van  obtenir. Es van obtenir moltes 
empreses de comerç i creació de vaixell britàniques.  
4. LA SOCIETAT URBANA: BURGESOS I OBRERS. 
4.1. El procés d’urbanització. ​Normalment les ciutats eren emmurallades per dues raons:  
· Per defensar la ciutat. 
· Perquè dins les ciutats hi havia diferents lleis que fora de la ciutat. 
Normalment estaven beneficiats els que vivien a l’interior. 
Es  produeix  una  gran  immigració  de  gent  a  les  ciutats.  Com  més  gent  a  les  ciutats  hi  havia,  més 
augmenta  l’activitat  econòmica.  La  ciutat  s’expandeix  tirant  les  muralles  (no  sempre)  i es creen barris, 
cases al voltant de les fàbriques. 
Va començar a partir d’un moviment que es diu HIGIENISME per a fer més habitables les ciutats. 
Una  de  les  raons  del  perquè  van  fer  grans  carrers  a  les  ciutats  és  perquè  l'exèrcit  pogués  entrar  més 
ràpidament a les ciutats en les revoltes, a part que sigues més bonica la ciutat.  
Els materials per als edificis dels nous barris eren el ferro i les bigues. 
Conseqüències de l'emigració rural:  
- Nous barris. 
- Creixement urbà. 
- S’enderroquen les muralles. 
- Comença la planificació urbana (Barris rics) 
- Nous  materials.  Ferro  i  vidre.  (Crystal  Palace,  1851,  Londres  /  Iron  Bridge,  1781,  un  dels 
primers en ferro a Gran Bretanya). 
- Homogeneïtzació. Com se’n van fer moltes, molt ràpid, les cases eren molt iguals. 
- Contaminació. Pel vapor de carbó de les fàbriques. 
Ex. Manchester: 1760 tenia 35.000   
1800 tenia 70.000 
1850 tenia 400.000 
Notes importants: 
·Degut  a  aquesta  contaminació  Charles  Fourier  va  crear  ciutats  ideals,  Falansteris, només es va quedar 
amb la idea. 
·Birmingham va ser una de les primeres ciutats amb industrialització.   
 
 
4.2. La societat industrial  
Burgesia enfrontada al Proletariat. ​BURGESIA PROLETARIAT 
Classe mitjana ​CLASSE MITJANA 
Burgesia: Propietat privada, treball, individualisme, estalvis.  

5. LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL. 

  Només  el  show  de  l'home  aportava  un  50%  -  50% dels diners a la família. Entre 70% - 90% es gastaven 
en menjar.  
També va sorgir un augment de frau, afegien productes barats als productes, n’hi havia tòxics. 
Poc a poc, va haver-hi una diferència de condicions socials molt gran en rendes, més grans i més baixes. 
❏ 1801: 1% → 25% de renda. Cada vegada s’augmentava la producció, s’hi apropiaven els 
directors de la fàbrica. 
❏ 1848: 1% → 35% de renda. 
Esperança de vida: No havia augmentat. Augmenta al camp i es baixa a les ciutats. 
· 1751 - 1775 → 36 anys d’esperança de vida. 
· 1826 -1850 → 40 anys d’esperança de vida.  
La gent moria per les debilitats que tenien a causa dels productes. 
- Còlera.  Un  10%  moria  d’aquesta,  s’agafa  per  l’aigua  de  les  fonts.  Estava  contaminada  a  causa 
d’uns bolquers.  
John  Snow  va  fer  una  investigació  amb  un  mapa  de  Londres  per  veure  la  gent  que  estava 
contaminada  de  la  font,  els  anava  millor  aquesta.  La  font  que  estava  contaminada  tenia  molt 
bon gust. El barri tenia 13 fonts. 
- Tuberculosi. Matava el 16,7% . 
- Tifus. Matava el 4,5%. 
Treball infantil. 1750 - 1840, període revolució industrial. 
Treballaven  des  de  ben  petits,  els  explotaven. Els paguen molt poc, els exploten, els peguen i els fan fer 
treballs perillosos. Tampoc va ser general, no treballaven tots. 
Abans treballaven igual de petits però al camp amb les famílies.  
Fins el 1830 no es van posar lleis de protecció als menors.  
➔ FACTORY  ACTS.  Prohibeixen  que  els  nens menors de 9 anys només podien treballar menys 
de 8 hores. De 9 a 14 anys com a màxim 8 hores i, de 14 a 18 anys, com a màxim 12 hores. 
Una novetat era l’obligació dels patronos a fer l’educació gratuïta als nens. (Només al tèxtil s'aplica) 
➢ 1842. Es va prohibir que els nens i les dones treballessin a les mines. 
➢ 1854. De 10 a 19 anys encara el 18,3% de nens treballaven. 
➢ 1780 - 1820. Va disminuir la taxa d'alfabetització. 
Notes importants:  
L’industralització va llevar l’educació als nens. BREWERY eren les fàbriques de cervesa. 
Expressió grogui. Ve d’Anglaterra, de l'aiguardent que enviaven allí. De com et quedaves després de beure-la.  
A meitat de s. XIX, Birmingham, 20% tenien aigua corrent 
 Newcastle 10% tenien aigua corrent. 
Al Regne Unit no es va construir un clavegueram amb condicions fins l’any 1865. 
UNITAT 3: MOVIMENTS OBRERS 
(Mitjans s. XIX, revolucions) 
* El moviment obrer, reivindicació d’una classe social per la millora de les condicions laborals.* 
Va sorgir per part de la classe obrera. 
Molts  camperols  havien  anat  a  les  ciutats  però  també  hi havia gent als camps encara que allí la noblesa 
seguia en certa superioritat. 
- Desaparició  desigualtat  jurídica.  Ja  podia  ser  jutjat  de  la  mateixa  manera  un  obrer  que  un 
noble. Depèn dels diners que té la gent. 
- Privilegi de sang → privilegi econòmic  
Qualsevol persona podia canviar de classe, si tens sort. 
Sorgeix conflicte de classes, que abans no va sorgir en aquest sentit. 
·Les  revolucions  obreres  van  originar-se  tan  tard,  70-80  anys  després,  perquè  abans,  quan  va 
començar la industrialització encara estava aquest conflicte.  
NOBLESA → POBLE 
Fins que veuen que a la noblesa no els importen. Amb la comuna de Paris, allí va ser quan va haver 
aquest divorci.   
➔ COMBINATION  ACTS.  Llei  que  prohibeix  el  associacionisme  d’un  col·lectiu  de 
treballadors  i  la  vaga  i,  per  tant,  és  fonamental  el  seu  coneixement  per  entendre  les  dificultats 
dels inicis de el moviment obrer a Gran Bretanya. 1524 es va derogar.  
A principis de s. XIX van començar els primers conflictes dins de les fàbriques. 
➔ LUDDISME.  “Si  la  culpa  de  les  nostres  condicions són les màquines anem a per elles.” Forma 
de  protesta  a Gran Bretanya que va començar a assaltar fàbriques, trencar màquines, cremar les 
fàbriques.  No  eren  els  propis  obrers.  No  va  tenir  mai  una  organització darrere, feien reunions 
entre  ells.  Va  durar  només  6  anys.  Va  néixer  a  Anglaterra  entre  els  anys  1811  i  1816.  A 
Espanya, les revoltes més importants es van produir el 1821, a Alcoi, i el 1835, a Barcelona. 
Els  que  estaven  en  males  condicions  eren  els  artesans,  els  originaris,  ja  que  venien  i  produïen  molt 
menys, eren de més mala qualitat i hi havia més pujada de preu.  

CRONOLOGIA  
· Aquestes primeres lleis ja eren utilitzades pels nobles abans. 
❏ Llei  Le  Chapelier,  1791.  Es  basava  en  lleis  anteriors.  ​Instaura  la llibertat d'empresa i prohibeix 
les associacions i corporacions gremials de tota mena. 
❏ 1524. Es van posar d’acord representants de diferents fàbriques per a fer revoltes. 
Una  convenció  que  van  fer  als  obrers  va  ser  legalitzar  les  associacions  obreres,  però  estava  tan 
reglamentat que puguin tenir una activitat normal. 
❏ 1832,  Reform  Act.  Va  ser  una  reforma  insuficient  del  sistema electoral, encara que va ampliar 
el  dret  de  sufragi,  els  obrers  i  les  dones  no  podien  votar.  Es va quedar insuficient i es quedà en 
sufragi censatari. 
 
❏ 1834.  Es  dóna  una  millora,  s’esmena  la  llei  dels  pobres.  Es  donava  allotjament  i  un  treball  als 
pobres a les parròquies. El pobre que revolucionava, se’n anava, el despatxaven. 
Els que no podien sostenir-se havien de residir a workshops i tallers. 
I  el  sistema  estava  controlat  per  una  comissió  centralitzada,  no  manava  l'església,  perquè  a 
l’església manaven els rics i aquests no els ajudaven. 
❏ 1838,  Moviment  cartista.  Es  basava  en  una  primera  carta,  reivindicació  que  venia  de  la 
burgesia.  Volien  un  sistema  polític  més  ideal.  Cada  vegada que sortia un moviment d’aquesta, 
la conflictivitat baixava.  
La  primera  reivindicació  és  el  sufragi  universal  perquè  així  els  obrers  podien  votar,  però  era 
secret, molt important, perquè els obrers d’aquesta manera podien votar lliurement.  
La remuneració dels membres del Parlament per permetre l’elecció dels treballadors. 
❏ 1848,  fracàs  de  la  revolució.  Va  provocar  que  revoltaren  i,  aquesta  revolució  va  ser  durament 
reprimida. Va suposar un divorci de la burgesia i el proletariat. 
La importància d’aquesta revolució va ser això. 
França va tenir una gran importància a Gran Bretanya.  
➢ El  proletariat  encara  creu  que  la  burgesia  té  certa  constància  amb  ells  i  baixa  el 
conflicte. 
Quan  comencen  les  noves  ideologies,  deixen  de  tenir  reivindicacions  culturals.  En  una  sola  empresa 
volen  un  estatus,  un  sistema  molt  més  just.  I  van  sorgir  algunes  persones  que  creien  en  una  societat 
justa, van lluitar pel benestar de tots. 
● Saint  Simon  →  L’ideal  d’ell  consistia  en  un  govern  amb  els  més  qualificats  en  la  ciència  i 
tecnologia governant. 
Era  aristòcracta,  anava  en  contra  del seu propi estatus social. Va lluitar a la Revolució Francesa 
al costat dels republicans. 
Tenia l’idea de crear una religió que es bases amb la ciència.  
❖ Va tenir l’idea de fer el canal de Panamà. 
❖ Es  va  arruïnar  moltes  vegades  i,  una  vegada, va intentar suïcidar-se. Sis trets després, va 
sobreviure. Anys després es va morir perquè estava dolent. 
❖ Va marcar l’inici d’aquestes reivindicacions. 
● Charles  Fourier  →  Ell  va  idear  els  falansteris,  només  amb  això,  ell  pensava  que  la  societat 
igualaria.  Es  van  fer  algunes  cooperatives  però  no  es  va  aconseguir  fer  això,  va  fracasar  en tots 
els intents. 
❖ Aquest va ser un dels primers que va parlar obertament del feminisme.  
❖ Rebutjava l'autoritarisme, que un manés a sobre dels altres. 
Nota important: 
Aquestes persones no van aconseguir els seus ideals però van influir en propers pensadors. 
 
● Robert Owen → Pertany a la burgesia, va intentar acabar amb el sistema capitalista.  
A partir del cooperativisme, ell volia crear una societat millor. Això és el que ell creia. 
 Pretenia substituir el sistema capitalista per un altre més just que evités els problemes britànics. 
 
● Karl  Marx  →  Va  pensar  una  societat,  va  publicar  el  “Manifest  Comunista”, el qual va trencar 
totalment la burgesia.  
❖ Critica l’economia política liberal, la propietat privada. 
❖ Els  mitjans  de  producció  i  econòmics,  determinaven  el  caràcter  d’una  societat  i,  com 
canviaven al llarg del temps, podia canviar aquesta també. 
● Pierre-Joseph  Proudhon i Mikhail Bakunin → Impulsors de l’anarquisme. Va un pas més enllà 
del capitalisme.  
❖ No hi hauria ningú que faci lleis. 
❖ IGUALTAT TOTAL. 
❖ Federalisme, c​ om a forma d'organització per al treball. 
Els  anarquistes  i  els  comunistes  anaven  junts.  Els  comunistes  creien  en  un  Estat  i  els 
anarquistes el volien trencar. Per aquesta raó es van separar. 
Nota important:  
El  divorci  entre  burgesia  i  proletariat  va  començar  amb  la  revolució  de  1848  i  es  va  fer  total 
amb  la Comuna de París, on el proletariat ja es va adonar que era possible poder organitzar una 
societat sense dependre de ningú més.  

· 3 CORRENTS: 
- Socialisme  utòpic.  (Fourier,  Saint  Simon,  Owen)→  Cooperativisme.  Els  pensadors  d’aquesta 
corrent eren burgesos. 
Primeres  reflexions  van  acabar  en  les  explotacions,  volien  IGUALTAT.  (Com  totes  però  de 
maneres diferents). 
➔ Cooperativisme. Tots obtenen un benefici, els treballadors ja es beneficiaven.  
Pretenien  que  tots  els  mitjans  de  producció  fossin  cooperatives.  No  eren  propietat  de 
l’Estat. 
Cadascú  havia  de  treballar  segons la seva capacitat, cobraven segons el treball. Però no tothom cobra el 
mateix. El que més cobrava no podia cobra un 3:1 del que menys, per no crear tantes desigualtats. 
- Socialisme científic. (Marx i Engels)→ Comunisme. Van firmar el manifest comunista.  
Materialisme  històric:  Tot  depenia  del  sistema  de  producció  i  l’economia.  Introdueix  el  tema 
de  “Lluita  de  classes”.  Les  més  afavorides  havien  de  lluitar  en  contra  de  les  menys  afavorides. 
Marx ho criticava. 
Canvia  l’Estat,  a  través  d’una  revolució.  Mitjançant  aquesta  revolució  els  obrers es posen amb 
el poder. Una vegada amb el poder, s’havia de fer una: 
➢ Dictadura  de  proletariat.  A  través  d’aquest  van  implantar  una  dictadura  per  eliminar 
aquesta resistència dels obrers. 
Les  fàbriques  ja  no  seran  dels  amos,  sinó  que  és  de  l’Estat.  És  de tots, ja que aquest ho 
distribueix.  
Cadascú cobra d’acord amb les seves necessitats. 
 Una  vegada  ja  s’ha  implantat,  s’acaba  la  lluita  de  classes  perquè  ja  no  hi  havia  classes. 
Volien posar fi a això. 
El final d’aquest sistema també era acabar amb l’Estat. 
● Finalment, mai es va aconseguir, només van arribar a la dictadura. 
- Anarquisme.  (Kropotkin,  Bakunin,  Proudhon)  →  A  través  de  no  haver  pogut  aconseguir  un 
ordre  social.  El  principi  que  engloba  és  la  LLIBERTAT  DE  L’INDIVIDU.  Basada  amb  el 
deure. Havia de tenir total llibertat d’independència.  
❏ Lluita contra: Autoritat, govern, jerarquia. Ningú havia de ser més que cap altre.  
❏ Ho bassaven tot en la Moralitat de cada individu. Tothom havia de ser responsable. 
❏ Major presència al camp. (Era urbà també). Rússia i Espanya. 
Pais d’Europa on més es va implantar. Va aconseguir moltes 
millores socials. 
❏ Desaparició propietat privada i de l’Estat. Tot havia de ser petites comunes. 
❏ Desaparició total de l’església . Es dia que convertia els homes. 
No  era  necessari  que  ningú  la  controlara,  ja  que  creien  que  amb  la  voluntat  dels  treballadors  ja  n’hi 
havia prou. 
Depenia de cada cada moment, les circumstàncies. ESPONTANEÏTAT.  

Nota important:  
Entre comunistes i anarquistes, grans lluites.  
· 4 organitzacions obreres→ Molt més estructurades. 
- COMBINATION  ACTS,  LLEI  LE  CHAPELIER.  Venien  de  lleis  d’abans.  Volien  acabar 
amb aquestes perquè evitaven les revolucions. 
- 1824: Gran Bretanya, permet les associacions. 
- SOCORS  MUTUS. Era una associació que buscava certa protecció de l’obrer. Molts milers de 
treballadors  aportaven  unes  quotes  i  si  algú  estava  dolent  se li donava paga d’aquest diners, no 
molts, però prou per menjar. 
➢ Caixes de resistència. Estan creades per a les vagues.  
Caixes  dels  treballadors  amb  diners  i,  quan  hi  havia  vaga,  podien  donar  diners  als 
treballadors. Ja que no cobraven en vagues. 
- Primeres  associacions  estables.  Comencen  a  reivindicar  millores.  A Gran Bretanya es coneixen 
com Trade Unions. 
Evolució d’aquesta és: 
❖ Primer reunien treballadors d’una mateixa activitat. 
❖ Agrupaven  treballadors  d’un  mateix  sector  industrial,  d’un  ambit  local  a  un  ambit 
regional, ja que agrupaven diversos i, després, municipis. 
❖ Es creaven associacions de manera nacional.  
Activitats→Sectors→Local→Regional→Nacional 
- 1834. Grand National Consolidated Unions. Una unió de sindicats, va arribar a tenir 600.000 
afiliats. 
Notes importants: 
 · A Europa, segona meitat s. XIX · En definitiva, és un augment de les associacions. 
 
· Primeres organitzacions que van sorgir: 
- Cartisme → Passa a les reivindicacions polítiques. 
● 1838: William Lovett. Va escriure la famosa carta, anomenada “Carta del poble”. 
- Sufragi  dels  homes  de  +21  anys.  Tots  els  homes  poguessin  votar.  Els  obrers 
podien votar. 
- Vot secret. Per als obrers. 
- Eleccions parlamentàries annuals. 
- Abolició  dels  requisits  de  propietat  per  a  ser  parlamentari.  Per  a  poder  ser 
escollit havies de presentar un cert poder.  
Volien  l’abolició  perquè  qualsevol  persona  pogués  ser  parlamentari,  també els 
obrers. 
- Assignació d’un sou als parlamentaris. 
- DEMOCRATITZACIÓ de la política és el que demanaven. 
Notes importants: 
· Aquesta carta va ser rebutjada tres vegades.  
➔ 1839.  Primera  vegada  que  es  va  presentar.  Venia  ajudada  per  un  milió  de  signatures,  de  gent 
que l’hi havia donat suport. 
· No va fracassar del tot perquè a causa de les reivindicacions es van quedar les idees. 
· El parlament va haver de cedir una mica, ja que tenien por.  

- AIT. Primera internacional. → Internacionalització dels obrers.  

Van  començar  a  veure  que  tenien  força  allí.  Marx  va  adonar-se  que  els  problemes  dels  obrers 
eren iguals a tots els llocs, per tant, podria unir-se tothom. 
· Britànics i francesos eren representants. 
➔ 28 de setembre 1864 es van reunir a Londres i allí van fundar la: 
- Associació Internacional de Treballadors (AIT). Van triar un comitè. 
- Comitè  format  per  obrers  i  els  representants  dels  obrers  són:  els  cartistes, 
socialistes,  seguidors  de  Proudhon  i  Marxistes,  encara  no  es  deien  comunistes 
(A Marx no l’hi agradava aquest nom).  
- Es  va  formar  una  Crida  inaugural.  La  va  redactar  Marx.  Es  basava  en  els 
principis: 
● No abolir associacions nacionals. Pretenia que es potenciaren. 
● Emancipació  classe  obrera.  Que  tingueren  un  poder  propi i què sorgís 
com a tal com un cos propi.  
● No  hi  havia  emancipació  sense  lluita  política.  Veien  que  era 
fonamental. 
- 1868. Bakunin va ingressar a l’internacional, va ser clau per al trencament. 
Fracassa la comuna de París i Marx diu que havia fallat per causa de la seva mala organització. 
 - 1872.  Els  anarquistes  són  expulsats.  Va  ser  clau  perquè  la  1º  internacional  fracassarà 
relativament, anés dissolent-se. 
Notes importants:  
· Aquests van expulsar als anarquistes després, quan va entrar Bakunin. 
· Es va implantar a França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia, Alemanya i Espanya. 
· Hi havia enfrontaments grans entre els Marxistes i els Anarquistes.