PRÀCTICA 4 : Andrea Melet (2N)

Tema 1 apartat Economia segle XIX (tema 5 llibre de text)

AGRICULTURA

DOC 5, pàg. 107: Escassa modernització de l’agricultura

1. Gràfica:
a. Tipus de gràfica i variables

Es tracta d'un gràfic estadístic en el qual es plasma l'escassa modernització de l'agricultura al

posar en evidència la persistència de la població agricola a Espanya entre els segles XIX i XX.
Concretament, és un gràfic de barres horitzontal agrupat i organitzat per freqüències per
facilitar la comparació de les dades, amb dues variables quantitatives referint-se una a
quantitats i una altra a valors numèrics. Es cataloga com a gràfic agrupat perquè conté diverses
sèries de dades cadascuna representada per un tipus de barra de diferent color.

La variable quantitativa contínua és aquella que pot prendre valors qualsevols dins d'un interval
i determina el percentatge de població agrícola per expressar una quantitat.

La segona variable quantitativa discreta és aquella que pren valors enters i determina l'any del
què el percentatge, representat amb l'anterior variable, prové.

La variable contínua està representada en l'eix vertical amb una escala que alterna valors de 10
(0, 10, 20, 30, 40 ... 70).

La variable discreta està representada en l'eix horitzontal amb una escala que alterna valors de
50 (1800, 1850 i 1900).

També es poden considerar 3 variables que representen cadascuna de les tres dimensions:
concepte, espai i temps.

- La variable concepte fa referència a la quantitat en percentatge de la població que pertany a

un grup social, en aquest cas, a la clase agrícola.

- La variable espai que indica el lloc on s’han recollit les dades per desenvolupar el gràfic;
Espanya, França i Regne Unit.

- I per últim, la variable temps representant de les dates a les que pertanyen els valors utilitzats;
1800, 1850 i 1900.

L'objectiu d'aquesta estadistica és, principalment. reflectir una evolució en el temps d'una
magnitud concreta, en aquest cas l'evolució del percentatge d'agricultors en funció de l'any; és
la representació gràfica de la relació que hi ha entre dues variables reflectint amb claredat els
canvis produïts.

b. Compara l’evolució d’Espanya amb la de França i Anglaterra

Espanya, a diferència de França i Anglaterra, entre els anys 1800 i 1900 va mantenir, sense
cap variació, el 60% de població agrícola, és a dir, que ha falta de millores agràries, els
agricultors es van veure en l'obligació de continuar treballant les terres com antigament i
romandre en comunitat.

A França, però, la població agrícola va anar disminuint, més lentament que en el cas
d'Anglaterra, fins que del 55% va baixar al 42% aproximadament.

A Anglaterra, el canvi va ser molt més brusc; la població agrària, que ja era reduïda inicialmenti,
va passar d'un 35% a un 10% en qüestió d'uns 100 anys.

Tot això indica que mentre que a França i a Anglaterra es va apostar econòmicament per
millores en l'agricultura, fet que va implicar un descens en la població agrària ja que amb la
incorporació d'artefactes mecànics, la mà agrària es va anar necessitant cada vegada menys, a
Espanya no hi va haver canvis; no va ser fins més tard que es va decidir invertir en la
modernització del sector agrari.

A més a més, a Espanya, l’estructura de la terra va dificultar l’augment de la productivitat com a

conseqüència directe de la poca inversió en les terres i els sistemes de conreu encara
tradicionals. La indústria a España s’especialitzava en la siderúrgia, lligada al desenvolupament
de la mineria de ferro (Biscaia) i del carbó (Astúries). A Catalunya, el procés de mecanització va
començar a la fàbrica BONAPLATA a Barcelona entre 1832-8133; aquesta mecanització va
suposar una disminució notable dels costos i dels preus de venda. Però amb les
desamortitzacions progressistes de Mendizàbal al 1836 i Madoz al 1855, es declara l’abolició
dels senyors feudals junt amb els drets eclesiàstics, les terres expropiades van ser
subhastades i posteriorment venudes mitjançant mètodes amb a partir dels quals l’estat liberal
en treia un benefici; els compradors eren membres de la burguesia, tant militars com a
funcionaris i comerciants. Els pagesos no tenien accés a la propietat de les terres, de manera
que havien de treballar-les com jornales (com a conseqüència del descontentament amb el
govern liberal, els pagesos donaran suport a la causa carlina). Per últim, els resultats de les
reformes agràries, sobretot, van ser l’ús de noves terres i l’augment de la superfície conreada.
Encara que tot i així, Espanya comparada amb la resta de països europeus i degut, també a la
privació de drets als pagesos, que en definitiva, s’encarregaven de les terres, va continuar molt
per darrere en qüestions de modernització al mantenir el sistema de conreu tradicional.

Text: Pàg. 107, DOC 5: text de J. Costa

c. Font, tema i autor

El fragment extret del text “Agricultura armónica” escrit per Joaquín Costa Martínez al 1911 és
una font primària (testimoni) escrita de tipus bibliogràfica. Com bé indica el títol, tracta sobre les
condicions similars en les que l’agricultura en Espanya al segle IXX es trobava comparada amb
la del segle XV. És un text que expressa una crítica respecte com s’ha retingut la modernització
dels instruments tecnològics per millorar la productivitat a causa d’un seguit de factors
sociopolítics i econòmics molt relacionats amb la societat rural. .
d. Fes una llista dels principals problemes de l’agricultura segons l’autor.
Classifica els problemes en tecnològics i socials.

Tecnologia i productivitat Societat rural

La agricultura del sistema anyer. El colliter famolenc.

Falta d’abonaments mineral. Els diners al 12% (Interessos del

12%).
Falta de rec artificial. El mosso analfabet.

Falta de camins veïnals pel transport a Servent de la hipoteca i del cacic.

cavall.

La agricultura d’arada romana.

L’immoble.

El rutinari.

La mesquina collita de cinc o sis llavors

per cada una d’enterrada.