Finals SVIII, comença R,Agricòla.

Aplicaciò de noves tècniques i en la

mecanització dels cultius.Provoca de procucció de traball agricòla.
Provoca el èxode rural. 5% treballa en el camp. HI HA DOS MODELS D
´AGRICULTURA- Tradicional i de mercat
L´agricultura tradicional es caractetza per:1 tèniques rudimentàries: Eines
tradicionals 2-Agricultura de sibsistència:parceles xicotetes,disminució
productivitat.3-depèndencia climática, 4 Predomini del policultiu: es
cultiven varies espècies alhora.
TIPUS D´AGRICULTURA TRADICIONAL: Agricultura extensiva de secà.
Sàbana d´Africa i Amèrica. Es una agricultura de policultiu i ramaderia.
Utilitza adob animal i practica la rotació de cultius.-Agricultura itinerals:
zones equatorials. Els sols son pobres i els agricultors han d´anar
translladant les àrees de cultiu.Agricultura intensiva de regadiu: A l´Asia
monsònica, la pluja inunda el camp. Cultiu dárros. Parceles xicotetes, i
sóbtenen maxim 3 collites a lány. Les terres son totes aprofitades , inclòs
les muntanyes, per mitjà d´un sistema de terrasses.
AGRICULTURA DE MERCAT: Surt finals SXIX. Exigeix un aument de la
producción i consumeix grans quantitats de recursos. Objetiu; obtenció de
la máxima rendibilitat.
CARACTERISTIQUES DE LÁGRICULTURA DE MERCAT: -tecnificació: els
fertilitznts, sistemes de regadiu, hinvernacles, sòls artificals o cultius
transgènics aumenten la productivitat. – Especialització: l´expansió dels
monocultius permet utilizar només màquinaria especifica i millorar els
rendiments. . –Mecanització: les màquines han reduit les necessitats de
mà d´obra i els temps emprats en tasques agricòles.
TIPUS D´AGRICULTURA DE MERCAT: 1.Monocultiu cerealista: Propi de
països amb grans planes: Es una agricultura mecanitzada de secà en règim
extensiu, es necesita poca mà d´obra i aconsegueix baixos rendiments per
hectàrea cultivada, peró molt alts per cada treballador.Pertanyen a grans
empreses agroalimentàries que controlen la producción i la
comercialització. 2- agricultura intensiva d´hivernacle: es du a terme en
els hivernacles de vidre o cultius sota plàstic on es regulen la temperatura
i humitat per adaptar-les a les necessitats dels cultius. Es una agricultura
tecnificada que necesita grans inversions, però ofereix alts rendiments i
facilita collites tot l´any. 3.plantacions: l´agricultura tropical coexixteix
amb monocultius latifundistes,quasi sempre de capital extranger,
destinats a l´explotacio. Usen tècniques modernes i abundant mà d
´obra.Les empreses aconsegueixen grans beneficis, els salaris dels
treballadors son baixos, les tecniques intensives esgoten les terres.
REPTES DEL FUTUR: Problemes ambientals: l´agricultura haurà d´afrontar
problemas relacionats amb el canvi climàtic, amb la sobreexplotació i amb
la contaminació dels recursos. Dificultats de proveiment: el creixament de
la problació i diminució de l´espai agrícola i la reducció de la mà d´obra
plantegen un futur incremente i per al proveiment alimentari-
desequilibris entre paisos: als paisos rics, la producción està
subvencionada i protegida contra les importacions. Els agricultors dels
països pobres no poden competir.
SOLUCIONS PER A AFRONTAR AQUETS REPTES: 1-Sostenibilitat: l
´agricultura ha de cobrir les necessitats de les greneracions presents i
futures a preus raonables, sense posar en perill el medi ambient. Cal
promoure lús eficient de recursos, afavorir el desenvolupament rural i
implantar practiques de consum responsable. Per a conseguir la seguretat
aliementària, cal promoure politiques que afavorisquen la
producción dels xicotets agricultors i dels països en els quals el sector
agrícola té més rellevància. 2.tecnificació: gràcies a lús de tecnología
avançada, s´aconsegieix una explotació més eficient dels recursos i un
increment de la productivitat, la qual cosa té com a resultat un accés més
fácil als productes agraris.

Les condicons físiques dún paisatge afavoreixen o dificulten les activitats

agricoles, per això es necesari analitzar el relleu, la vegetació, l´aigua, el
clima i el sòl. La diversitat dels paisatges rurals depen dels diferents
elements que componen l´espai agrari que son: la grandaria,i forma de les
propietats, el sistema de cultiu, el grau d´aprofitament i tècniques
utilitzades. La varietat dels paisatges agraris depen del poblament i de
com están organitzades les infraestructures.