VOCABULARI TEMA 5.

SECTOR PRIMARI

Superfície Agrícola Utilitzada (SAU): És el conjunt de la superfície de les terres

llaurades i de les terres per a pastures permanents. Les terres llaurades inclouen els
conreus herbacis, els guarets, les hortes familiars i les terres dedicades a conreus
llenyosos.

Dúmping: En economia, el dúmping es refereix a la pràctica de vendre per sota del

preu normal o a preus inferiors al cost amb la finalitat d'eliminar a la competència i
apropiar-se del mercat

Agricultura Art de conrear la terra. Enclou també les ciències, pràctiques i indústries
que l'home utilitza per a obtenir, mitjançant l'explotació dels elements naturals,
productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles.

Agricultura biològica (o ecològica) Agricultura que refusa l'ús d'adobs químics i de

tractaments fitosanitaris, així com, en general, les pràctiques agrícoles fortament
tecnificades.

Agricultura de grup Associació per a l'explotació agrícola constituïda per una sèrie de
persones que es distribueixen decisions i responsabilitats, alhora que aporten a la
naixent comunitat els elements de producció (capital, sota les seves diverses formes i
treball) totalment o parcialment. L'agricultura de grup és una possible via de superació
d'estructures tradicionals en zones de petita i mitjana explotació, ja que obre camí a
unitats més àmplies, equipades convenientment i, per tant, altament productives. En
l'agricultura de grup, la concentració queda subordinada a la lliure associació de
persones que resten, col·lectivament, titulars i responsables dels béns aportats al comú.
La fusió planteja problemes d'índole vària: necessitat d'adopció d'una fórmula jurídica,
direcció col·legiada, distribució equitativa de les càrregues, remuneració atenent les
condicions de cada treballador, etc.

Agricultura de mercat. És l'orientada a la venda dels seus productes amb l'objectiu de

la màxima productivitat. Actualment es practica a tots els països desenvolupats, però
també als subdesenvolupats per part de grans empreses capitalistes.

Agricultura de sosteniment Pràctica agrícola que té com a finalitat no agredir el medi

ambient. Es basa en el conreu de varietats adaptades a les condicions climàtiques de la
zona, sense esgotar els recursos del sòl i reduint l'ús de fertilitzants (principals elements
contaminants dels sòls i de les aigües) i de productes fitosanitaris. El tipus de conreu
canvia d'any en any segons els seus requeriments nutritius; a més, el camp no és emprat
contínuament, sinó que periòdicament hom no hi conrea res i el dedica a la pastura de
ramaderia. Aquest tipus d'agricultura és la tendència actual en els països desenvolupats,
principalment europeus, amb la finalitat de no esgotar els recursos del sòl.
Agricultura de subsistència Agricultura que, amb la producció obtinguda, cobreix les
necessitats d'alimentació d'una família pagesa en més del 50%, i a la qual aquesta
família aporta la totalitat del treball i del capital.

Agricultura extensiva Agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més pel
baix preu del cost d'explotació, que no pas per un rendiment elevat. És pròpia de les
zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del
guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d'obra i que admeten, a més, un elevat
grau de mecanització.

Agricultura intensiva Agricultura que procura d'obtenir un rendiment alt, utilitzant el

sòl de forma continuada, per mitjà d'una adequada alternança de conreus. És un tipus
d'agricultura que exigeix elevats capitals.

Agricultura itinerant Conreu itinerant o per cremació (els camps s'obtenen cremant els
boscos o la sabana).

Agricultura orgànica També agricultura ecològica o biològica. Sistema de producció

agrari que tracta de fomentar la diversitat biològica i que evita la utilització de productes
fitosanitaris i fertilitzants minerals de síntesi. Combina les tècniques de conreu
tradicionals, com la rotació de conreus, els conreus intercalats, la integració entre la
producció vegetal i animal, etc, i tècniques modernes sorgides dels coneixements
científics. L'agricultura orgànica permet incrementar els rendiments de sistemes agraris
amb poques possibilitats d'utilitzar fertilitzants, insecticides, etc.

Agricultura urbana Agricultura que es desenvolupa en àrees urbanes o àrees

d'influència urbana. Inclou l'activitat agrícola en sentit ampli, és a dir, la producció
agropecuària, l'aqüicultura, l'horticultura, la silvicultura i, en general, la gestió dels
espais verds. Fins fa molt poc, l'activitat agrària s'associava quasi exclusivament al medi
rural; és el que es coneix com a agricultura rural. De tota manera, el creixement cada
cop més important de les ciutats fa que l'agricultura desenvolupada en el medi urbà o a
la seva rodalia sigui cada cop més destacable.

Agrociutat. En demografia, població que, malgrat superat els 10.000 habitants,

conserva activitats i formes de vida rurals.

Agronomia Branca de l'agricultura que estudia el conreu racional del sòl. És

fonamentada en l'estudi de la dinàmica del sòl i de les plantes, des d'un punt de vista
físic, químic i biològic.

Agropecuari –ària Relatiu o pertanyent a l'agricultura i a la ramaderia.

Agroquímica Part de la química que estudia els processos relacionats amb l'agricultura;
inclou la química d'adobs, de plaguicides i fitoreguladors, etc.

Agrotècnia Branca de l'agricultura que tracta de la conversió dels productes agrícoles

en articles manufacturats a nivell d'indústria rural.