AGRICULTURA

L'agricultura intensiva
L'agricultura intensiva consisteix en la producció de cultius en ambients controlar amb la nalitat de
treure el màxim partit de les seues collites. S'utilitza en tot el mitjans de producció disponibles de
manera intensiva: maquinària, m'ha d'obra, recursos agropequaris. En aquesta mena d'agricultura solen
emprar-se insecticides.
L'agricultura extensiva
L'objectiu és preservar el medi ambient i els ecosistemes, mitjançant l'ús mínim indispensable de
productes químics i tecnologia. Depèn en gran manera dels recursos naturals. se sol usar en amplis
extensions de terreny
L’agricultura de regadiu
Aquest tipus d'agricultura de l'aigua com a requisit indispensable per al desenvolupament dels cultius.
L'agricultura de regadiu necessita aigua arti cial per a proveir els sistemes de reg en cas de que no
produïsquen su cients precipitacions
L’agricultura de secà
És un mètode cada vegada menys usual en l'agricultura moderna, que depèn de les condicions
especí ques de la terra. El risc d'utilitzat l'agricultura, perquè la collita depèn exclusivament dels
recursos naturals
L'agricultura tracional
L'agricultura tradicional té, mètode rudimentaris que han evolucionat amb el desenvolupament dels
sistemes econòmics i mediambientals de producció
Agricultura industrial
És el tipus de agricultura actualment els països desenvolupats. És caracteritza per la producció en massa
a causa de la demanda creixent de producció del part de la població globalitzada
L'agricultura ecològica
Consisteix en la creació de sistemes de producció que tenim, ciència el respecte per l'ecosistema de la
zona, la biologia. caracteritza per apro tar els recursos naturals

COM AFECTA LA INFLACIÓ A L’AGRICULTURA?

La in ació es produeix quan per alguna causa el dè cit scal de l’estat, produeix que augmente la
quantitat de diners i la producció de l’agricultura no augmenta. Lo que pasa desprès de l’in ació es que
comporta una sèrie de conseqüencies adverses per al consumidor, costos socials, distorsions i incerteses
en tota l’economia
La in ació pot afectar de 4 maneres:
1. Costos de producció: els costos dels agrícoles poden fer que els agricultors enfronten majors despeses
per a mantindre les seues operacions agrícoles.
2. Preus dels productes: Això pot ser problemàtic si els preus dels productes agrícoles no pugen prou per
a compensar l'augment dels costos de producció.
3. Accés al crèdit: Quan hi ha molta in ació els bancs i altres institucions nanceres poden ser més poc
inclinats a donar crèdit als agricultors.
4. Incertesa econòmica: La incertesa pot afectar la demanda de productes agrícoles, la qual cosa al seu
torn pot in uir en els preus.
Resum: La in ació pot augmentar els costos de producció, disminuir els bene cis, pot afectar l'accés al
crèdit i fer que haja més incertesa econòmica, que lo que pasa es que afecta l'agricultura de diverses
maneres. Els agricultors tenen que tomar medides a l'efecte de la in ació i buscar solucions per a
disminuir els seus impactes en les seues operacions agrícoles.

COM AFECTA LA INFLACIÓ A L’AGRICULTURA?

La in ació es produeix quan per alguna causa el dè cit scal de l’estat, produeix que augmente la
quantitat de diners i la producció de l’agricultura no augmenta. Lo que pasa desprès de l’in ació es que
comporta una sèrie de conseqüencies adverses per al consumidor, costos socials, distorsions i incerteses
en tota l’economia
La in ació pot afectar de 4 maneres:
fl
fl
fl
fl
fi
fl
fl
fi
fl
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fl
fi
fi
fi
fl
fl
 1. Costos de producció: els costos dels agrícoles poden fer que els agricultors enfronten majors despeses
per a mantindre les seues operacions agrícoles.
2. Preus dels productes: Això pot ser problemàtic si els preus dels productes agrícoles no pugen prou per
a compensar l'augment dels costos de producció.
3. Accés al crèdit: Quan hi ha molta in ació els bancs i altres institucions nanceres poden ser més poc
inclinats a donar crèdit als agricultors.
4. Incertesa econòmica: La incertesa pot afectar la demanda de productes agrícoles, la qual cosa al seu
torn pot in uir en els preus.
Resum: La in ació pot augmentar els costos de producció, disminuir els bene cis, pot afectar l'accés al
crèdit i fer que haja més incertesa econòmica, que lo que pasa es que afecta l'agricultura de diverses
maneres. Els agricultors tenen que tomar medides a l'efecte de la in ació i buscar solucions per a
disminuir els seus impactes en les seues operacions agrícoles.

TIPUS DE CULTIUS
CEREALS:
Plantes que s'apro ten per al gra.
TUBERCLES:
Arrel subterrània on s'acumulen els nutrients de reserva creïlla, xufa, per a la planta.
ARBRE FRUITER:
Espècie vegetal arbòriaq principalment per obtenir Cirerer,ametler el seu fruit. CÍTRICS:
Tipus d’arbres fruiters, els fruits dels quals tenenun alt contingut taronger, aranja en vitamina C i sabor
àcid.
VINYA:
Planta que es per a obtenir raïm.
CULTIUS INDUSTRIALS:
Plantes el producte de les quals no admet consum directe Tabac, remola
FARRATGE:
Plantes que es dediquen a l’aliment del bestiar. alfals, fenc
SUPERFÍCIE FORESTAL Tipus de vegetació formada principalment per arbres. pi, carrasca

-BENEFICIS DE L’AGRICULTURA

L'agricultura té diversos bene cis importants. Aquí hi ha alguns dels més rellevants:
1. Seguretat alimentària: L'agricultura és la principal font de producció d'aliments per a la població
mundial. Mantenir una agricultura pròspera ens permet garantir la disponibilitat d'aliments necessaris
per a tothom.
2. Sostenibilitat ambiental: L'agricultura sostenible pot contribuir a la conservació dels recursos naturals
i la biodiversitat. Les pràctiques agrícoles adequades poden protegir el sòl, l'aigua i l'aire, reduint
l'impacte negatiu sobre l'entorn.
3. Oportunitats econòmiques: L'agricultura és una font important d'ocupació i generació de riquesa en
molts països. Les comunitats rurals poden bene ciar-se econòmicament de l'agricultura i les activitats
relacionades, com el processament d'aliments i el turisme rural.
4. Desenvolupament rural: L'agricultura juga un paper clau en el desenvolupament i la prosperitat de les
zones rurals. Pot ajudar a reduir la pobresa, millorar l'accés als serveis bàsics, com la salut i l'educació, i
fomentar la diversi cació econòmica.

PRODUCTES AGRÍCOLES SEGONS ZONES I CLIMES

El clima és un recurs natural que afecta la producció agricola.

L'augment de temperatures redueix la producció de productes per sequera i alhora provoca la generació de
males herbes. A més augmenta la transpiració de les plantes, la qual cosa fa que els estomes es tanquen i
impedisca el creixement d'aquestes.
fl
fl
fi
fi
fi
fl
fi
fl
fi
fi
 A més els canvis en el rendiment de les pluges al llarg de l'any augmenta les possibilitats d'un fracàs en les
collites en curt i termini i una reducció de producció a llarg termini.
Per tot això el clima de regions càlides i humides sol ser el més òptim per a les plantacions i el millor rang de
temperatures per a la majoria de cultius oscil·la entre 20 i 30 graus

EVOLUCIÓ HISTORICA

l’agricultura va sorgir hace aproximadamente 12000 anys, durant el neolitic, y desde entonces l’humanitat va
estar perfeccionant el cultiu. Nació a partir de la recolecció de semilles, raices i fruts, i su transport. Es va
produgir una propagació de la vegetació.
Les persones van veure esto i van començar a domesticar les semilles para produir plantes i aliments

SISTEMES DE REG

Reg per Aspersió

El reg per aspersió, es fa per mitjà d'uns aspersors, repartits pel terreny i zona a regar. Aquest tipus de
reg deixa la terra de la zona humitejada i, en funció de la quantitat d'aigua que facis servir per regar, pots
aconseguir que la terra quedi més o menys mullada.
Aquest tipus de reg, s'utilitza molt per a jardins i agricultura i és el més còmode
Reg per Microaspersió
El reg per microaspersió té el mateix mecanisme que el reg per aspersió, però el cabal daigua és més
uix, simulant la pluja. Això és molt utilitzat en plantes i cultius que no necessiten gaire aigua.
Reg per degoteig
Com el seu nom indica, el reg per degoteig consisteix a deixar caure una gota, contínuament, sobre els
cultius en punts per canonades i degoters
És molt utilitzat a les zones àrides ja que permet la utilització òptima d'aigua i adobs.
Reg Hidropònic
El sistema de reg hidropònic, s'utilitza, principalment, en els cultius que necessitin una nutrició extra a
les seves arrels ja que l'aigua porta les substàncies necessàries per al creixement i desenvolupament dels
cultius. S'utilitzen a les verdures.
Aquest sistema necessita una instal·lació més complexa, on es puguin introduir les substàncies nutritives
corresponents dins l'aigua que, posteriorment, regarà els cultius.
Reg per Nebulització
El reg per nebulització es caracteritza per oferir un cabal daigua més suau en comparació amb el reg per
microaspersió. Aquest mètode s'especialitza en polvoritzar aigua, que en entrar en contacte amb l'aire,
s'evapora, contribuint així a refrescar l'entorn.Absorve la calor i s'utilitza per a ors d'hivernacle
Reg per Gravetat
El reg per gravetat consisteix a formar canals amb buits de terra, al voltant dels cultius, per distribuir
l'aigua sobre la superfície del sòl de cada parcel·la, cosa que generarà la in ltració de l'aigua al mateix sòl,
que connecta amb els cultius.
Aquest tipus de reg és molt utilitzat en cultius de camp, com hortalisses i cultius arboris.
Reg per Inundació
El reg per inundació suposa inundar la zona de cultiu amb la quantitat d'aigua necessari per al
creixement correcte. Aquest tipus de reg sol utilitzar-se en cultius extensius.

TIPUS DE CAMP
En l'agricultura, hi ha diversos tipus de camps que es poden utilitzar per a diferents ns. Aquí tens
alguns dels principals tipus de camps agrícoles:
1. Camps de conreu: Aquests són els camps destinats al cultiu de plantes com cultius de cereals, fruits
secs, llegums, hortalisses, fruits, oliveres, vinyes, etc. Són els camps més comuns en l'agricultura i solen
requerir preparació del sòl, sembra o plantació, i cures regulars.
2. Camps de pastura o pasturatge: Aquests camps es dediquen al cultiu de pastures i herba per a
pasturar animals com bestiar boví, oví, caprí o equí. Aquests camps són importants per a la producció de
carn i llet.
fl
fi
fl
fi
 3. Camps d'horta: Aquests són camps especialitzats en el cultiu intensiu de hortalisses i altres plantes
com ara tomàquets, pastanagues, cebes, carbassons i altres productes hortícoles. Són típics en hortes
urbans o zones de producció intensiva.
4. Camps d'arbres fruiters: Aquests camps estan dedicats al cultiu d'arbres fruiters com pomes,
peres, cireres, préssecs, albercocs, etc. Aquests camps requereixen una gestió especialitzada i poden
tenir un període de producció més llarg.
5. Camps de vinya: Aquests camps es dediquen al cultiu de la vinya i la producció de raïm per a la
vini cació. Són freqüents en zones vitivinícoles i solen tenir unes condicions especí ques de sòl i clima.
6. Camps de ors: Aquests camps estan destinats al cultiu de ors i plantes ornamentals. Són
importants per a la indústria de ors tallades i jardineria

L'agricultura és l'activitat que es dedica al cultiu de la terra per obtenir productes destinats a
l'ús humà i
l'aliment dels animals.

LA COLLITA DELS PRODUCTE

La recol lecció és un dels processos que sol estar mecanitzat, però perqué aquesta tasca sigui el
més e caç i e cient posible, és fonamental tenir-la en compte en el moment de la plani cació
de la super cie a cultivar. La recol lecció mecanitzada ha de ser molt sensible en la cura del
fruit. La collita és la separació de la planta mare de la porció vegetal d'interès comercial. Lla
plani cació pot estar a 3-4
anys vista
Per a obtenir el que es considera collita apro table es usen operacions simples, com la sega o
l'extracció del sol, o bé complexes, com la trilla i la separació del gra, la recollida de la bra o el
processament d'arbres per a fusta. La collita és un procés agrícola que consisteix a recollir els
productes vegetals comestibles, que poden ser fruits, llavors o hortalisses dels camps, a l'època
de l'any en que estan madurs. La collita marca el nal del creixement d'una estació o el nal del
cicle d'un fruit en particular. Per collir es pot treure la planta des de la seva arrel, tallar-la des de
la tija o treure unes quantes fulles alhora. No obstant això, el més recomanable és collir unes
quantes fulles alhora, ja que alxo estimularà el creixement de la planta i evitarà l'enguiximent de
la tija. El terme recol lecció pot referir-se a: Collita, recollida dels fruits, llavors o hortalisses
dels camps a l'època de l'any en que estan madurs.

Exportació mundial productes

Una importació es refereix a un bé o servei introduït al país. Una exportació fa referència a un
bé o servei venut a un pais estranger.
L'exportador és aquella persona física o jurídica (empresa, societat, cooperativa, treballador
autonom, etc.) que ven bens o mercaderies a altres paisos. L'importador és aquella persona
física o jurídica (empresa, societat, cooperativa, treballador autonom, etc.) que compra béns o
mercaderies d'altres paisos.
Els principals grups exportadors a Espanya han estat "Fruites i fruits secs", seguit de "Carns".
"Hortalisses i llegums", "Begudes" i "Olis i greixos". Actualment, l'agricultura 'exportació és un
sector amb ámplia projecció. Els indicadors macroeconomics indiquen dades importants quant
a l'acumulació de riquesa i producció.
Les accions dels diferents països han de dirigir-se per facilitar les condicions en la producció de
béns i serveis, aixi com en 'eliminació de barreres per a la comercializació dels productes
derivats de les feines agricoles, a nivell internacional.
A Espanya hi ha una organizació que integra més de 30 associacions de les diferents comunitats
autonomes productores de fruites i hortalisses, amb les sigies FEPEX.
Entre les actuacions, hi ha la celebració de reunions sobre el sector agrari, comercial i
sociolaboral. avaluació de dades d'importacions i exportacions, realització d'informes i
memories, etc.
fi
fi
fi
fi
fl
fi
fl
fi
fi
fl
fi
fi
fi
fi
 China, India, Estados Unidos y Brasil son els quatre principals productores d'aliments del mon.

PROBLEMES MEDIAMBIENTALS
Els problemes mediambientals en l'agricultura són una preocupació creixent a nivell mundial.
Alguns dels problemes més importants són:
Contaminació de l'aigua i del sòl: L'ús excessiu de fertilitzants i pesticides pot contaminar
les aigües subterrànies i super cials, aixi com el sòl. Aquesta contaminació afecta negativament
els ecosistemes aquàtics i pot tenir conseqüències per a la salut humana.
-Pèrdua de biodiversitat: L'expansió agrícola i l'ús intensiu de terres han conduït a la
destrucció d'hàbitats naturals i a la pèrdua de diversitat biològica. Això té un impacte negatiu
en la conservació de les espècies i en els serveis ecosistèmics que
ofereixen.
Erosió del sòl: Les pràctiques agrícoles inadequades, com l'arada intensiva i l'absència de
cobertes vegetals, poden provocar l'erosió del sòl. Això redueix la fertilitat dels camps i
augmenta el risc d'inundacions i sequeres.
Canvi climàtic: El sector agrícola és vulnerable als efectes del canvi climàtic, com ara
sequeres més freqüents, uctuacions de les temperatures i canvis en els patrons de les pluges.
Això pot afectar negativament la producció de cultius i el rendiment
dels ramats.
Desforestació: L'expansió de les àrees agrícoles ha conduït a la desforestació massiva,
especialment en regions com l'Amazones, el Congo i el sud-est asiatic.
Aquesta desforestació té conseqüències devastadores per a la biodiversitat i contribueix a
l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

FACTORS QUE INFLUEIXEN

L'agricultura és in uenciada per diversos factors que poden afectar-la. Aquí hi ha alguns dels
factors clau que poden tenir un impacte en l'agricultura:
Condicions climàtiques: El clima és un factor molt important per a l'agricultura. Les
precipitacions, la temperatura i la humitat poden determinar la disponibilitat de l'aigua i
nutrients per als cultius, aixi com afectar el creixement de les plantes.
Sòl i terreny: La qualitat del sòl és vital per al creixement de les plantes. Factors com la
fertilitat, el contingut de nutrients, la textura i la capacitat de retenció d'aigua del sòl poden
in uir en la productivitat dels cultius. A més, la topogra a del terreny pot afectar l'ús de la terra
i la pràctica agrícola.
Tecnologia i pràctiques agricoles: L'ús de tecnologia i pràctiques agricoles modernes pot
millorar la productivitat i l'e ciència en l'agricultura. Això pot incloure l'ús de maquinária
agrícola, sistemes d'irrigació, fertilitzants, pesticides i tècniques de
cultiu especí ques.
Polítiques agrícoles i regulacions: Les polítiques governamentals i les regulacions poden
tenir un impacte signi catiu en l'agricultura. Això pot incloure subvencions agrícoles,
polítiques de comerç internacional, normatives mediambientals i regulacions de seguretat
alimentària.
Mercat i demanda: La demanda de productes agrícoles, els preus dels aliments i les
tendències del mercat poden afectar els agricultors i les seves decisions. Factors com la
globalització, els canvis en els hàbits de consum i les preferències dels consumidors poden tenir
un impacte en la producció agrícola.

PROBLEMES DE L’ AGRICULTURA
La falta d'aigua, l'envelliment de la població rural, la falta de rendibilitat, l'escassetat de mà
d'obra, la falta d'innovació i tecnologia, la falta de polítiques agrícoles efectives, la competència
d'altres països, la crisi sanitaria del COVID-19, la falta de formació i educació, l'impacte del
canvi
-
-
-
-
fl
fi
fl
fi
fl
fi
fi
fi
Com incidix l’agricultura en l’economia mundial i a espanya
-Mundialment l'agricultura és essencial per al creixement econòmic: representa el 4% del
producte intern brut (PIB) i en alguns països menys desenvolupats en pot representar més del
25% del PIB. Tot i això, el creixement econòmic impulsat per l'agricultura, la reducció de la
pobresa i la seguretat alimentària es troben en risc: múltiples commocions —des d'alteracions
relacionades amb la COVID-19 ns a fenòmens meteorològics extrems, plagues i con ictes—
estan afectant els sistemes alimentaris , i generen un augment dels preus dels aliments i de la
fam. -A Espanya, el treball en aquesta branca s'ha considerat fonamental durant la pandèmia
(no s'ha vist afectat pels con naments), cosa que juntament amb un consum d'aliments més
gran de la població durant els períodes de con nament i les interrupcions de certes cadenes de
subministraments exteriors, han permès l'agricultura fer-se fort enmig de la crisi. Tant és així
que aquesta branca d'activitat va representar un 3,4% del valor afegit (el seu pes a l'economia),
la xifra més alta des del 2004, més de quinze anys.

Població que treballa aquesta activitat

-Prop de 1.230 milions de persones treballaven en els sistemes agroalimentaris de tot el món el
2019, i més del triple d'aquesta xifra, o gairebé la meitat de la població mundial, viu a les llars
vinculades als sistemes agroalimentaris, segons una nova investigació de l'Organització de les
Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Les noves xifres, que constitueixen la
primera estimació mundial sistemàtica i documentada d'aquest tipus, procedeixen de diverses
fonts i incorporen la feina a temps parcial o estacional, molt estès al sector. A més, es fa
referència als sistemes agroalimentaris en lloc dels sectors agrícoles, cosa que re ecteix la
creixent importància de les activitats no agrícoles en l'alimentació de la població mundial, que
actualment puja a 8 000 milions de persones i segueix creixent.
fi
fi
fi
fl
fl