1.

3 ELS CANVIS EN L’AGRICULTURA

En la Segona Revolució Tecnològica:

L’agricultura va experimentar un conjunt de transformacions

Cóm va afectar a cada lloc

Va haver-hi una desaparició gairebé total a Europa

Àsia i Àfrica van substituir l’agricultura d’autoconsum per una economia encaminada al mercat

Ús intensiu d’inputs externs (sobretot capital): economia capitalista

Economia capitalista i les seves conseqüències

A causa de l’economia capitalista també va haver-hi un augment de la productivitat (del treball

agrari).

PRODUCTIVITAT DEL TREBALL AGRARI

A Estats Units la productivitat del treball agrari

es va multiplicar per més de 20 (1880-1980)

Països europeus i Japó

Es va multiplicar entorn per 15

Als països endarrerits

Transformació més lenta a l’inici

Passar a una economia comercialitzada també va ser irreversible

PRODUCCIÓ PER HORA TREBALLADA

La producció per hora treballada en l’agricultura mundial es va doblar

2,8 a Amèrica del Sud

2,5 a Àsia

Africa quedava endarrerida tot i que va augmentar la sev productivitat en un 163%

Què va fer possible aquest augment de la productivitat

Mentre la producció mundial es multiplicava per més de 7 entre (1870-2000), la proporció de la

població activa dedicada a l’agricultura disminuís dràsticament

El nombre absolut de persones dedicades a l’agricultura ha augmentat

Com a conseqüències de l’increment general de la població

Aquest augment s’ha concentrat a Àsia i Àfrica

Els països més avançats en 50 anys han perdut 80 milions de llocs de treball en l’agricultura

Augment de la superfície conreada

Una gran part, s’explica per la pressió demogrà ca. Però també hi ha altres causes:

Fins a la SGM el protagonisme va correspondre al procés de colonització de Sibèria

Després de la Revolució Soviètica de 1917

A Amèrica perquè va continuar la rompuda de terres (magnitud moderada)

Des de 1950 on s’ha produït el major augment de superfície conreada ha sigut a Xina

Durant el s.XX la superfície conreada a nivell mundial ha augmentat un 50% (2/3 continent
asiàtic)

fi
 Sèrie d’innovacions tecnològiques i desenvolupament agrari

La producció per unitat de superfície va créixer gràcies a la utilització de tècniques (implicaven la

adquisició de productes/serveis aliens a la mateixa explotació). Llavors seleccionades, adobs
arti cials, productes tosanitaris, drenatges, correcció de l’acidesa dels sóls…

Selecció de llavors

Va signi car la introducció de les llavors híbrides

Producte de laboratori

Rendiments molt superiors

Més resistents a les plagues

Es poden fabricar tenint en compte cada sól i cada clima

Introduïdes a Estats Units als anys 1930

Es van difondre per Europa després de la SGM

Aquesta innovació va portar a la Revolució verda 1970

Entre 1870-1980 el rendiment dels cereals als països desenvolupats va passar de nou a
trenta quintars a cada hectàrea (després de 1950)

També van millorar els rendiments gràcies a l’especialització de les diverses àrees de conreu en
aquells productes que eren més adequats a les condicions del sól.

Un altre factor decisiu en aquesta millora va ser un estalvi del treball: la difusió del tractor.

Els primers tractors van començar a introduir-se a Estats Units al 1905

Al 1920 ja hi havia 246000 en funcionament

Després de la PGM es van difondre a Gran Bretanya

Al 1930 a l’Alemanya nazi i URSS (sota patrocini estatal)

A la resta d’Europa va arribar després de la SGM

El tractor va multiplicar la productivitat del treball, permetrà disposar de terra que abans s’havia
de dedicar per produir aliments pels animals de tir.

També es van implantar altres màquines de motor en l’agricultura:

Màquines recolectores

Aplicades primer als cereals (Segar i batre)

Poc a poc s’han anat adaptant a la majoria de productes

Collidores

Van aparèixer als Estats units al 1916

Es van difondre per Europa no molt més tard que el tractor

La collita mecànica de blat de moro, fruita, raïm, va s3er després del 1973

Cuadre resum innovacions tecnològiques i desenvolupament agrari

Utilització de x tècniques (llavors seleccionades adobs arti cials, productes tosanitaris, drenatges,
Correctors de l’acidesa dels sóls

Especialització de diverses àrees de conreu

Difusió del tractor i altres màquines de motor (màquines recolectores i collidores)

Expansió agrària i problemes al mercat

Als països occidentals la producció de cereals ha superat la demanda

Situació de desequilibri econòmic

En les empreses que el govern no deixa participar en el mercat

Mesures de protecció aranzelària

Polítiques de sosteniment dels preus (1950)

Perjudiquen als productors d’altres països més competitius

Aquestes barreres de comerç han estat el centre d’enfrontament entre països occidentals i
perifèrics.

fi
fi
fi
fi
fi
Extensió dels productes tropicals

Va haver-hi una extensió per tot el món del conreu d’alguns productes tropicals que abans havien
estat monopolitzats per alguns països o zones.

Cotó

El conreu va augmentar a Egipte, Brasil, Xina, Índia i Rússia

Trencant l’hegemonia Nord-americana

Sucre

Producció a partir de remolatxa (climes temperats)

Competència pels tradicionals productors de sucre de canya

Cuba, Puerto Rico, Hawaii, Java

Cafè

Es va estendre des de Brasil cap al Carib (Jamaica, Santo Domingo) i Colòmbia

Té

S’estén des de les zona d’Índia per tot el subcontinent

Es converteix en un monocultiu de Celian

Cautxú

Abans era explotat a Brasil en estat salvatge

Ara a Indoxina i Indonèsia

Olis vegetals: Palma i cacahuets

Introduïts pels colonitzadors

Ara hi ha produccions importants als països del Golf de Guinea

2. LA CULMINACIÓ DE LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

La SRT als països avançats coincideix amb el canvi del cicle demogrà c antic al modern
(caracteritzat per baixes taxes de natalitat i mortalitat)

Fases cicle demogràfic modern

PRIMERA
Lleugers canvis en la manera d’alimentar als nadons

Alguns avenços higiènics

Mesures públiques per a evitar la propagació de les epidèmies

Millores en l’abastament

SEGONA
Increment de la renda

Augments petits en la capacitat de despesa de la família tenen una gran incidència sobre la
mortalitat per la via d’una millor alimentació

Accés més fàcil a l’assistència mèdica

TERCERA
Millora de la sanitat

Progressos de la medicina

Caiguda de la mortalitat

S’ha produït en els primers anys de vida

Segons livi-bacci 1990: 2/3 reducció total de la mortalitat van tenir lloc a Anglaterra i Itàlia
(1870-1880)

Es va concentrar en les edats infantil i juvenil

Gràcies al contro de les malalties infeccioses de l’aparell respiratori i de l’aparell digestiu

fi
 Caiguda de la natalitat

França

La caiguda es prematura 1800

Gran bretanya, Suècia o Estats Units (països avançats)

Natalitat comença a decaure de manera continua a partir de 1870-1880

Es completa al 1920

A l’est d’Europa i Japó

Natalitat comença a disminuir al començament del s.XX

Aquest procés es dona per acabat després de la SGM

En els països del Tercer Món (més tard subsaharians)

La caiguda no s’inicia ns al 1960

La caiguda de la fertilitat (limitació intencionada de naixements)

Es duu a terme mitjançant anticonceptius o avortament

Cada cop decisió més lliure per part de la parella

Creixement de la població mundial

1000 milions 1830

2000 després de la PGM

3000 1960

4000 1973

5000 1987

6000 actualitat

En els darrers anys s’observa un descens en el ritme de creixement

Així podem veure que el Tercer Món està acabant la seva transició demogrà ca

Màxim percentual d’increment de població 1960-1970

Màxim d’augment absolut 1980-1990

La població seguirà creixent de forma desaccelerada

El procés de modernització demogrà ca permet distingir dos models demogrà cs amb situacions
i problemes diferents

Països occidentals, europeus

Han completat la seva modernització demogrà ca

La resta

Es troben en diversos moments de la transició

O a l’inici de la modernització

2.1 LA POBLACIÓ ALS PAÏSOS RICS

Els problemes demogrà cs dels països rics provenen de la seva baixa natalitat.

La crisi dels anys 30 i la recuperació

En aquesta crisi les dones no arribaven a tenir dos lls, perquè provocaria un descens de la
població.

La recuperació posterior va ser gràcies a raons econòmiques

Variacions en la taxa de solteria de nitiva

Variacions en l’edat de contraure matrimoni

Descens de la població als anys 70

Les causes son diferents de les de la crisi dels anys 30, i són les següents:

Noves formes de pensar al voltant de la família, el treball i l’oci

El matrimoni ja no es considera una nalitat primordial de manera que creix la solteria de nitiva
sense lls

fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 Costos derivats de tenir un ll són cada dia més elevats

Di cultats per mantenir la situació laboral (dones)

Augment dels costos de l’educació

Allargament del temps de dependència dels lls cap als pares

El nivell de vida que es desitja transmetre als lls cada cop és més elevat

Encara que últimament s’ha recuperat una mica els índex de fertilitat però molt lluny del 2,1
d’abans.

Resultats d’aquestes noves pautes de comportament demogràfic

Envelliment de la població

Manca de mà d’obra per les ocupacions més incòmodes i menys remunerades

Efectes negatius sobre el creixement de la població

Poc creixement

Elevat envelliment

Hi ha temor a què:

Es produeixi un estancament o descens de la demanda

Augment de la taxa de dependència de la població no treballadora respecte de la

treballadora

Reducció en la qualitat de la força de treball

Com a resultat d’aquests temors:

Disminució de la taxa d acumulació de capital

Efectes negatius sobre l’avanç tecnològic

2.2 ELS PROBLEMES DEMOGRÀFICS EN ELS PAÏSOS

POBRES

Creixement a partir dels anys 30

Hi ha un creixement que dobla les taxes dels països avançats

Creixement explosiu de la població

Percentatge molt elevat de població jove

Conseqüències d’aquest elevat creixement

Al ser països subdesenvolupats

El creixement elevat de la població impedeix el desenvolupant econòmic

I condemna a aquests països a una renda per càpita decreixent

En resum:

Augment de la població superior a la capacitat de formació de capital

Així disminueix la renda per treballador

I la seva productivitat

La terra i aigua disponibles per persones disminueixen

Mentre creix la despesa en educació i sanitat

Les famílies no poden estalviar, han d’invertir tot el seu capital en alimentació

Visió optimista

Wrigley 1985: complex d’equilibri entre di cultats i oportunitats

La disponibilitat de tecnologia estrangera

Es responsable del descens de la mortalitat (augment de la població)

També ofereix possibilitats del creixement

fi
fi
fi
fi
fi
 La part del PIB destinada a la inversió

Creix a la major part dels països subdesenvolupats

Les inversions no massa importants són responsables d’importants augments en les

collites d’aquests mesos

La densitat de poblacions elevades permeten economies d’escala

En el transport

Comunicacions

Agricultura

L’educació i urbanització

Permeten canvis de mentalitat que reduiran la natalitat i així menys creixement demogrà c

Pressió emigratòria

Hi ha una pressió emigratoria d’aquests països cap a Europa

Molts immigrants son empesos cap a Europa per l’esperança de tenir millors condicions de
vida, no perque no puguin viure al seu país

3. UN CREIXEMENT ECONÒMIC SINCOPAT I MAL REPARTIT

3.1 LES MAGNITUDS DEL CREIXEMNT ECONÒMIC

SRT i creixement econòmic

Van generar crexement econòmic:

Innovacions SRT en els camps de producció

Organització de la producció i el transport

Com va afectar aquest creixement econòmic

Va bene ciar a totes les economies

Industrialitzades i també a les endarrerides

Les va bene ciar de manera molt desigual

Va haver-hi un distanciament econòmic entre els països endarrerits amb els avançats

Alguns països van aconseguir

Convertir-se en economies industrials

Arribar als nivells de renda dels països dels primers cercles d’industrialització

Evolució del PIB

En les etapa posteriors al 1870 i ha diversos ritmes de creixement i també diferent per cada país.

La renda mundial s’ha multiplicat gairebé per 9 en 137 anys

S’ha doblat cada 45 anys

El producte total s’ha doblat cada 25 anys

En els anys 1950-1973 (época daurada)

Anys de major creixement

1929-1950

Fase de més di cultats

Producte de la crisi dels anys 30

I de la Segona Guerra Mundial

fi
fi
fi
fi
 Com va avançar el PIB dels diferents països

Índia i Xina

1973 aplegaven el 40% de la població mundial

Van millorar la renda per habitant a un ritme inferior a la mitjana mundial (1870-1973)

El seu creixement ha estat espectacular

Comparable amb els països europeus i Japó (en les tres dècades després de guerra)

Unió Soviètica

Creixement en els difícils anys de 1929 a 1950

Japó i Brasil

Van créixer en 1913-1929

Quan la majoria de països van experimentar una reducció en el seu ritm d’expansió

Fase anterior a la Primera Guerra Mundial

Els països europeus continentals, Japó, països americans (sense Brasil)

Van acostar-se als nivells de renda assolits pels països més rics (gran bretanya i Austràlia)

Aquest procés no va donar-se a altres llocs, ni als països asiàtics ni a àfrica

1913-1929 el procés va ser molt més aleatori

Afectat per les polítiques contradictòries entre uns i altres

I pels efectes de les guerres

1950-1973

La convergència retorna amb força

Respecte gran bretanya, Austràlia i estats units

Queden fora del procés alguns països

En desenvolupament: Índia

Alguns més pobres: llatinoamericans (argentina)

Tres dècades següents a la crisi del 1970

Gran creixement dels països asiàtics que s’apropen als països que porten industrialitzats més
temps

No hi ha aquest creixement en àfrica ni Amèrica del sud

Encara que dins d’aquests continents alguns països tenen trajectòries positives i altres
di cultats

Aquestes diferencies de creixement es creu que es deuen a esdeveniments polítics

3.2 UNA ÉPOCA CONFLICTIVA

La depressió iniciada als anys 1870, conseqüències

Es va passar d’una fase de cooperació entre països a una fase de rivalitat en quant a
industrialització i rivalitat dels estats

Les causes d’aquest canvi van ser:

Increment de la capacitat de producció

Derivant a una crisis de sobreproducció (manca de demanda a causa de les condicions

dels preus i de la distribució de la renda)

Les crisis podien ser sectorials o d’abast territorial limitat

A vegades es van produir crisis generals (depressió dels anys 30)

La resposta típica a les crisis era doble

Defensiva: mitjançant barreres aranzelaries

Ofensiva: amb la conquesta i reserva de mercats colonials

Creixement del poder d’Estat

Con ictes interns per causes polítiques, socials o nacionals

fi
fl
 Con ictes externs a causa d’enfrontaments entre estats

Aquesta con ictivitat està relacionada amb

L’augment de poder de l’estat

Amb la seva renovada intervenció en la vida econòmica

Amb la tendència a utilitzar la seva força per resoldre tant problemes econòmics com
polítics

A partir del darrer quart del s.19, factors com:

Millora en l’organització burocràtica i impositiva

En l’armament i en les comunicacions

Van permetre l’augment de poder de l’estat

Amb l’augment del poder de l’estat:

Més intervenció en la vida econòmica

A favor de la industrialització

En defensa del mercat (proteccionisme i colonialisme)

Més intervenció en qüestions de sanitat, educació i obre públiques

L’estat té un paper creixent en l’oferta d’ocupació i la demanda de béns i serveis

Es va produir un tancament de les les de la burgesia

Exigia garanties davant de la competència exterior

A l’interior la defensa de seu predomini social i polític

davant de les aspiracions dels treballadors

contra les ideologies que proposaven la substitució del capitalisme per sistemes més
igualitaris des del punt de vista social

La burgesia es va aferrar a la defensa de l’estat ja que hi havia organitzacions sindicals i

partits obreristes que defensaven l’internacionalisme de la classe treballadora

L’augment de poder de l’estat i les polítiques internes

L’augment de poder de l’estat es va manifestar també en les polítiques internes amb una
tendència a

La uniformització

A un reforçament del concepte d’Estat-nació

Com a contrapartida van aparèixer moviments nacionalistes i rivalitat entre estats

Van provocar a gran quantitat d’enfrontaments entre si aquests factors:

Lluita per la conquesta dels mercats

Crisis de sobreproducció

Con ictes entre estats i pobles

Lluites socials

La causa d’aquests enfrontaments era la competència entre estats i entre grups socials a
causa de que es volien apropiar de la major part de bene cis obtinguts de la SRT

3.3 LES CONJUNTURES POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES

Les quatre grans fases

1. 1870-1918, període de crisi, recuperació i creixent rivalitat internacional que desemboca en la

Primera Guerra Mundial

2. 1919-1950, l’etapa d’entre guerres

1. Marcada pels problemes de reconstrucció després de la PGM

2. La gran depressió

3. Els enfrontaments polítics i socials

1. Causats pels règims polítics feixistes i comunistes

4. La SGM (1939-1945)

3. L’anomenada época daurada (1950-1973)

1. Es van assolir les taxes de creixement de la historia

2. Mentres hi havia un enfrontament capitalista i comunista

4. Finalment etapa de creixement econòmic menor (a Occident) amb freqüents daltabaixos

1. 1973 ns l’actualitat

2. Estats units com a potència mundial

fl
fl
fi
fl
fi
fi
Enfrontaments a diversos indrets

Van provocar enfrontaments entre diversos indrets

Innovacions tecnològiques tenien una aplicació lenta i restringida

Disputes de control entre els territoris colonitzats

Reclamacions territorials

Malestar dels pobles sotmesos

Els enfrontaments van tenir lloc a

Balcans

Pròxim orient

Davant la desintegració de l’imperi turc

Moviments nacionalistes enfrontats

Es va buscar suport a les grans potències

Tot això va portar a la PGM (1914-1919)

Tancament de la PGM

Es va tancar amb una pau tributarària imposada pels vencedors sobre els vençuts

Durant el con icte la Revolució Russa va implantar un estat basat en postulats marxistes
(URSS)

Aquest règim de caràcter revolucionari va marcar l’evolució política internacional durant més
de setanta anys

La reconstrucció post bèl·lica va fer-se

mentres hi havia problemes econòmics i polítics

I quan hi havia un reforçament del proteccionisme

I un enduriment de la lluita social

Feixisme

Davant del perill

Classes dominants tradicionals van creure que l’estat liberal no era prou e caç

Així van donar suport a moviments de caràcter feixista

Defensar els interessos polítics i econòmics nacionals

Així un predomini polític, social i econòmic

On van triumfar els estats feixistes

Règims de partit únic

Rígidament jerarquitzats a partir d’un líder dictador

Subordinat l’economia a la política

Els drets i llibertats individuals als interessos de l’estat i del partit

Recurs continuat a la violència (a altres països i dins del propi)

L’ascens dels partits feixistes va ser facilitat per

Els problemes de la postguerra (Itàlia)

La Gran depressió

Crac borsari de 1929 (alemanya i Japó)

Crisi provocada pel feixisme

Va venir propiciada per la creixent polarització de la renda

Per l’obsessió per reinstal·lar el sistema monetari del patró or

Van agreujar la situació

Els errors en la politica monetària

Manteniment de les polítiques ortodoxes

Augment de les barreres arenzelaries

Va ser un enfrontament ideològic (guerra civil a nivell mundial)

Per aquest motiu i la mala experiència de la PGM

fl
fi
 La crisi només va disminuir quan va augmentar la despesa pública

I l’esclat de la SGM

La Segona Guerra Mundial

Segon gran con icte del segle XX

Va ser un enfrontament ideològic

Una guerra civil a nivell mundial

La sortida de la SGM es va intentar fer amb la major col·laboració i cohesió possible

Tant a nivell estatal com internacional

Van veure que la solució que havien donat per la PGM no havia estat bona

Aquest esperit d’entesa no va poder arreplegar

A l’URSS

Ni als països sota la seva in uència

Van quedar al marge dels acords i institucions internacionals creades per coordinar les
polítiques monetàries i facilitar l’increment del comerç

Creixement econòmic en l’època daurada 50-73

L’economia mundial va viure des de mitjan anys 50 ns 1973

Una etapa de creixement (l’època daurada del capitalisme)

Van implantar l’estat de benestar

Va fer arribar a la majoria de la població als avantatges derivats del crixement econòmic
mundial

L’expansió econòmica va afectar també als països amb una economia plani cada

Europa oriental, Xina i Cuba (s’havien implantat règims comunistes)

Àsia i Àfrica

Aquesta estava de bonança es dona per acabada al 1973

Crisi del petroli i extinció del gran cicle de la SRT

Creixement després del 73

Fase de creixement inferior i més irregular

Sobretot al món occidental

S’ha exhaurit la capacitat de creixement generada per les innovacions de la SRT

Moment de crisi

Comporta canvis estructurals

Posicionament diferent dels factors de producció

Des d’una perspectiva política

Etapa caracteritzada per la crisi

Desaparició de règims comunistes europeus

Ascens (als països islàmics) de moviments d’arrel religiosa de caràcter intransigent

Son un instrument contra occident i contra la corrupció d’aquests mateixos països

La lluita dels governs occidentals contra aquestes fraccions radicals només ha demostrat
les limitacions de l’acció militar i fer més forta la base de l’enfrontament.

L’imparable ascens de Xina representa un nou repte per Estats Units i dels seus aliats
fl
fl
fi
fi