MEMBRES DEL GRUP:
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Pregunta
a)Segons la Font 1, com eren les xifres de
natalitat i mortalitat fins a 1740? Què succeeix
amb la natalitat i la mortalitat entre 1740 i
1810? Quina era la tendència demogràfica fins
el 1800?
b) Observa les fonts 2 i 3. Què succeeix entre
1701 i 1830 amb la natalitat i la mortalitat?
c) Què reflecteix la font 4? Quin és el punt de
partida? I el d’arribada?
d) Quina és la relació entre les 4 fonts?
Era possible, durant l’Antic Règim, que la
població tingués una tendència a créixer? Per
què?
Quines van ser les causes del descens de la
mortalitat a partir de 1740?
Per què les taxes de natalitat es van mantenir
elevades?
REVOLUCIÓ AGRÀRIA
a)Per començar busca a internet i escriu què és
el guaret i l’autoconsum i concreta els segles en
què es dugueren a terme a la Gran Bretanya:
b) Ara respon la següent pregunta relacionada
amb la font 1. Quin percentatge de terra
conreen els pagesos de les parcel·les A i B?
Resposta
Les taxes de natalitat i mortalitat eren
semblants. Era la característica típica de l’Antic
Règim = creixement demogràfic lent i/o
innexistent.
A partir de 1740 la taxa de natalitat es manté
més o menys constant; en canvi la de mortalitat
descendeix acceleradament. Això produirà que
la tendència demogàfica sigui ascendent, és a
dir, que es produeixi un creixement demogràfic
o de la població. Aquest serà el tret distintiu de
l’edat contemporània
Podem copsar el mateix que en el quadre
anterior: manteniment de les taxes de natalitat i
descens de la mortalitat. Aquesta tendència es
donarà al llarg del segle XVIII i perdurarà fins a
les acaballes del segle XIX.
La Font 4 reflecteix que entre 1700 i 1870 Gran
Bretanya va patir un gran creixement
demogràfic o de la població.
La Revolució Industrial o societats
contemporànies es caracteritzen per un fort
creixement de la població gràcies al
manteniment d’una alta natalitat i un descens
de la mortalitat.
Era quelcom difícil. Perquè no hi havia
mecanismes que reduissin la mortalitat. A partir
de 1740 la mortalitat es redueix degut a: millor
alimentació (qualitat i sobretot quantitat),
reducció de les epidèmies, reducció de la fam,
noves mesures higièniques, millores mèdiques.
En canvi les taxes de natalitat es van mantenir
elevades degut a la manca d’anticonceptius
fiables i l’absència de planificació familiar.
Guaret: porció de terra que el pagès deixava
sense treballar un període de temps concret; així
la terra tornava a tenir nodrir-se i oxigenar-se.
Autoconsum: agricultura típica de l’Antic Règim
caracteritzada per alimentar-se gràcies a les
collites pròpies. Per tant el marge de collita
potencialment comercialitzable (excedent) era
molt reduïda.
Aquestes 2 pràctiques van ser quotidianes a la
Gran Bretanya fins a mitjans del segle XVIII
Els pagesos d’ambdós parcel·les només treballen
el 50% de la seva propietat agrària. El 50%
Quin percentatge es deixa en guaret?
c) Una de les novetats al llarg de la revolució
agrària va ser l’aparició de la rotació triennal.
Quin percentatge de terra conrea el pagès de la
parcel·la A amb el sistema trienal reflectit en la
font 2? Quin percentatge es deixa en guaret?
d) Al camp d’un temps va crear-se el sistema
Norfolk. Quin percentatge de terra conreen els
pagesos de les parcel·les A i B amb el sistema
Norfolk (font 3) ? Quin percentatge es deixa en
guaret?
e) Els productes cultivats amb el sistema
Norfolk es destinen al consum animal i a
l’humà. Assenyala quin destí té cadascun dels
productes del quadre.
f) Quins avantatges té el sistema Norfolk
respecte la rotació triennal amb guaret (font 4)?
g) Alguns d’aquestes productes eren nous
cultius o bé eren els tradicionals? Busca’n
d’altres que es van introduir.
h) Creus que els pagesos que van poder
introduir el sistema Norfolk i, per tant,
incrementar la producció van menjar-se tota la
producció? Què van fer amb els excedents?
Què els va suposar?
a)Què feien realment aquestes noves
màquines?
b) Què tenien en comú totes aquestes
màquines?
c) Quina era la relació amb la producció?
b) Ara busca què eren les terres comunals. A quin
tipus de pagès creus que va perjudicar la seva
desaparició? Als grans propietaris o bé als mitjans
i petits? Què van fer front la creixent concentració
de parcel·les?
restant es deixa erma o en guaret.
Amb la rotació triennal el pagès cultivada el
66’6% de la seva explotació. Per tant només
restava erma o en guaret el 33’3%. Per tant amb
aquest nou sistema el pagès incrementava la
superficie cultivada d’un 50 a un 66’6%, és a dir,
incrementava la seva producció.
Amb el sistema Norfolk el pagès passa a cultivar
el 100% de la seva terra. Per tant no es deixa cap
porció en guaret.
Consum humà: trigo, cebada, patatas.
Consum animal: alfalfa y trébol.
Que no deixa terra en guaret.
Se’n van introduir de nous. El més important va
ser la patata (fàcil de cultivar i grans
produccions)
Amb el sistema Norkfolk els pagesos tenien més
producció de la que podien menjar. Les sobres o
excedents es destinen al mercat. Per tant
abandonen l’autoconsum i es converteixen en
pagesos-empresaris. La producció no és per a
l’autoconsum sinó per a la venda.
La maquinària es va introduir en el món agrari.
Facilitaren molt la tasca del pagès.
Totes elles permitien realitzar les tasques
agrícoles més ràpidament que abans i amb
menys mà d’obra.
L’arada permetia fer clots més profunds i que
per tant la llavor germinés millor.
Amb la sembradora la llavor es posava al terra
més ràpid.
Segadora: per a recollir els cereals més
ràpidament que si ho féssim manualment.
Batedora: per a separar el gra de la palla.
Es podia produir més i millor; per tant la
producció incrementà enormement.
Les terres comunals pertanyien als
ajuntaments i hi podien accedir tots els
pagesos d’aquella població. Ara els pagesos-
empresaris o bé grans propietaris les
compren. Molts pagesos que ara no poden
accedir a les terres comunals (complement
de la seva economia d’autoconsum) es veuen
empobrits. Front això tendiren a abandonar

c) A partir de la font 5 dedueix quants tancaments i
quin nombre d’acres es tancaren entre 1727 i 1845.
Quins van ser els anys de màxim tancament?
Quina era la mitjana de tancaments i acres tancats
per any?
Font 6: Evolució de l’Openfield a l’Enclosure a la Gran Bretanya (segle XVIII)
Diferències Camp esquerra
Diferència 1 Hi ha guaret (barbecho)
Diferència 2 Hi ha terres comunals
obertes (sense encerclar).
Diferència 3 Un únic poble
INDUSTRALITZACIÓ
a) Entre les novetats tecnològiques hi ha l’aparició
de la filadora Waterframe (Arkwright, 1769), la
llançadora volant (J. Kay, 1733) i el teler mecànic
(Cartwright, 1833). Busca información, digues
quina era la millora que oferien, quins efectes va
tenir i quin tipus d’indústria les emprà.
b) L’any 1769, James Watt, un enginyer i mecànic
escocès, va patentar un dels seus invents: la
màquina de vapor.
Qui va ser James Watt?
el camp i anar on hi havia feina: les indústries
de les ciutats.
Es van dur a terme 1385 tancaments que
suposaven 1.765.711 acres tancats.
Els anys de màxim tancament van ser entre
1803-1815.
La mitjana de tancaments anuals era d’11`74.
En acres: 14.963`65 acres anuals.
Camp dreta
El guaret ha desaparegut
Les terres comunals s’han
repartit i encerclat
(enclosures)
Han aparegut diverses
granges que exploten les
noves terres.
filadora Waterframe: la original utilitzava energia
hidràulica fent girar rodets a diferents velocitats per
cardar les fibres el que permetia alinear-les per a
que després fossin subjectades mentre un
mecanismes les retorçava per convertir les fibres en
fil. Van millor la fortalesa del fil, per tant va millor
el procés de teixit, es trencava molt menys el fil.
dedicat a la indústria tèxtil.
llançadora volant: permetia alliberar les mans de
l’operari mentre l’urdit sobre la trama el feia
automàticament aquest artefacte gràcies a l’impuls
d’un garrot. Aquest invent va permetre la
mecanització de la fabricació de teixits. Va
millorar-ne la productivitat i va minar o canviar el
tipus d’esforç que exercia la mà d’obra. dedicat a la
indústria tèxtil.
teler mecànic: implementació de la màquina de
vapor o l’energia hidràulica al procés de teixir.
Accelerava considerablement la fabricació de roba
i substituïa la mà d’obra per la força de la màquina
de vapor o l’energia hidràulica.
James Watt va perfeccionar la màquina de vapor
que anteriorment havia creat Thomas Newcomen.
El perfeccionament que en va fer va suposar el
motor de la Revolució Industrial ja que va
multiplicar la productivitat de qualsevol procés
Quina matèria prima utilitzava per al seu
funcionament?
Quina força motriu va substituir?
En quins sectors econòmics es va aplicar?
Què va suposar?
c) D’on provenia aquest carbó?
d) Per què creus que va incrementar-se tant el
consum de carbó?
e) On s’emprava?
f) Per què creus que l’augment és més
considerable a la Gran Bretanya que no pas als
EUA, Alemanya o França?
g) On estaven ubicades?
h) Qui n’era el propietari?
D’on provenia la mà d’obra que hi treballava?
CONDICIONS DE VIDA I LABORALS. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
Resumeix les condicions de vida i laborals del
proletariat o obrers fent especial atenció al treball
infantil.
productiu manual al que s’implementés la
màquina. Inicialment al sector tèxtil i miner, i en
poc temps als transports donant com a resultat la
locomotora i el vaixell a vapor.
La màquina de vapor funcionava amb carbó i va
substituir la força manual i la tracció animal tant al
sector tèxtil com a la mineria i els transports.
El carbó provenia de Gran Bretanya, EUA,
Alemanya i França. .
La implementació de la màquina de vapor per
a molts processos productius va implicar una
despesa important de carbó. SI la burgesia
volia incrementar la productivitat, havia de
consumir carbó (poc temps després es
cercaria cert equilibri amb l’energia
hidràulica). Mentre la industrialització
avançava, l’ús de carbó també es multiplicava.
Per alimentar la màquina de vapor que a
l’hora estava sent introduïda a la indústria
tèxtil, mineria i dels transports.
Per què són l’epicentre de la Revolució
Industrial, durant anys van ser els
capdavanters per tant la seva demanda de
carbó era molt gran. A més, tenen els
recursos miners necessaris, per tant moltes
zones d’Europa els hi compraven el carbó del
que altres països no disposaven.
A les ciutats.
La burgesia. Del camp
- 12-14 hores de treball diari.
- treball no assegurat (no hi havia gent
contractada, el treball anava i venia
com si fossin jornalers)
- no seguretat social (en cas de no
poder treballar per malaltia, jubilació
o embaràs, no es rebia cap tipus de
compensació).
- no assistència sanitària en cas de
prendre mal o caure malalt.
- els llocs de treball no tenien les
mesures de seguretat adequades, per
tant prenien mal constantment (talls,
mutilacions, cremades, …)
- malalties cròniques degut a la
contaminació d’alguns processos
productius (problemes pulmonars per
les fibres o el treball miner) (sordera
 pel soroll de la maquinària..)
- no edat mínima per treballar. els nens
eren benvinguts a les fàbriques per
què cobraven menys i per què les
seves dimensions facilitaven alguns
processos (mans petites, capacitat de
posar-se en racons)
- les ciutats no estaven preparades per
l’èxode rural i durant les primeres
dècades es van convertir en focus
d’infeccions i malalties per què el
sistema de clavegueram i l’urbanisme
no estava preparat.
Font 1 Les millores tècniques de la Revolució
Industrial es van donar paral·lelament a
millores en la cap de la medicina i la higiene,
això, juntament amb la revolució agrària va
propiciar un augment demogràfic i,
teòricament, la millora de la salut de la
població. Però hi ha teories que defensen que
a les ciutats aquest bon nivell de salut va
veure’s minvat als pocs anys d’iniciar-se la
Rev. Industrial per què, tot i els guanys per
una banda, van aparèixer noves situacions
que empitjoraren la vida de la classe obrera i
tornaren a fer augmentar la taxa de
mortalitat.
Font 2 El cansanci extrem feia defallir a la gent a les
mateixes fàbriques. Menjaven dempeus
mentre treballaven, no hi havia temps per
descansar.
Font 3 Tot i treballar, els sous eren tan baixos i
l’augment dels preus va ser tant gran que la
gent vestia amb draps i tenia una manca
brutal d’estris bàsics. A més, no només era
una qüestió material, les males condicions de
vida generaven que la població tingués molt
mal aspecte: mutilats, envellits, deformacions
pels trencaments d’ossos, calvície
avançada, ...
Font 4 En el context de la Revolució Industrial GB va
incrementar la seva riquesa nacional
exponencialment, però això es contradiu amb
la vida que portava la gent (la classe obrera).
Això s’explica per què qui va endur-se tot el
benefici va ser la burgesia i la monarquia
britànica, en canvi els treballadors només van
ser mà d’obra per generar aquestes riqueses
per altres.
Font 5 Si els nens no feien la feina que calia se’ls
pegava tot intentant “augmentar la seva
 productivitat”. També s’escollia a nens més
grans per què controlessin i peguessin als
altres nens a canvi de cobrar una mica més o
tenir altres avantatges. Els pares ho
permetien per por a perdre els seus llocs de
treball.
Alhora trobaràs la resposta de l’església catòlica - Va condemnar els abusos dels
vers la pauperització dels obrers. Resumeix quina empresaris en la encíclica rerum
és aquesta.
Novarum:
Té com a principis fonamentals:

1- El dret del treballador a rebre un

salari que li permeti portar una
vida digna.

2- El dret a la propietat privada de

cada persona, però garantint la
funció social d’aquesta
propietat.

3- L’estat està obligat a garantir els

drets públics I privats de totes
les persones.

4- Condemna de la lluita de classes.

5- Reconeixement del dret dels

treballadors a associar-se en
defensa dels seus interessos.

- Es van crear noves congregacions

religioses al voltant de les ciutats que
intentaven ajudar als treballadors
amb assistència sanitària i
alimentària.

a)Quin és el país d’Europa amb una xarxa Anglaterra (Gran Bretanya)

ferroviària més extesa el 1845?

b)Quin és el país d’Europa amb una xarxa Alemanya

ferroviària més extesa el 1880?

Checklist del text argumentatiu sobre la Revolució Industrial.

Grup: APAREIX?

Sí No
D -Fa referència a què succeeix amb la taxa de natalitat
E
M -Fa referència a què succeeix amb la taxa de mortalitat
O -Explica les causes del descens de la taxa de mortalitat
G
R -Fa referència a què succeeix amb la taxa demografia
A
F
I
A

A -Explica l’evolució dels sistemes de conreu

G
R -Explica què és el guaret
I -Explica la importancia de l’evolució de la maquinària agrícola
C
U -Explica què són els Enclosures i com afavoreixen el creixement agrari
L
T -Relaciona revolució demogràfica i agrícola
U
R
A

I -Explica l’evolució de les màquines tèxtils

N
D -Explica com van incrementar la producción tèxtil
U -Explica qui va ser James Watt i com va influir en la industralització
S
T -Explica on estaven ubicades les fàbriques i qui les dirigia
R
A -Parla d’èxode rural
L
I
T
Z
A
C
I
Ó

P -Explica les condicions de vida del proletariat

R
O -Explica les condicions laborals del proletariat
L -Cita les hores de treball diàries i l’esperança de vida
E
T -Comenta d’on provenia la mà d’obra de la indústria
A
R
I
A
T

T -Explica què és el mercat integrat

R
A -Explica la relació entre importacions i exportacions
N -Parla de George Stephenson i el relaciona amb el ferrocarril
S
P -Comenta la importància del ferrocarril i de la màquina de vapor
O
R
T
S